COM HA INFLUT LA DICTADURA DEL GENERAL FRANCO EN LA SITUACI SOCIOLINGSTICA ACTUAL DE LA LLENGUA CATALANA?

Desprs d'una dura i definitiva Batalla de l'Ebre, l'exrcit nacional va ser ocupant tots els territoris de la geografia catalana, des de Barcelona fins a la frontera. Amb la derrota republicana, milers de persones van emprendre l'exili i algunes no van poder tornar. S'inicia un llarg perode de persecuci i repressi de la llengua i de la cultura catalana que durar dons de 1939 i 1975. Aquesta persecuci de la llengua i de la cultura catalanes es convert en una vertader rgim totalitarista. La prohibici de ls del catal afectava tots els mbit ds. Un dels objectius de la dictadura del general Franco va ser l imposici duna situaci diglssica com a pas cap a la substituci lingstica, i la implantaci definitiva duna nica llengua en lestat Espanyol. Amb la mort del general Franco, es va iniciar el perode conegut com a transici democrtica, al llarg del qual es va realizar una amplia labor lingstica per tal aconseguir la normalitat de la llengua, ya que durant la dictadura la llengua es va reduir en la clandestinitat privada.

La influencia de la dictadura en la situaci sociolingstica encara es present. Aix dons actualmente no sha assolit la plena normalitzaci en els seus territoris. Aquesta influncia del franquisme hi es visible en diferents mbits. Des de lmbit de leducatiu desprs del franquisme, sha pogut arribar al coneixement de la llengua duna forma progresiva en els territoris de parla catalana. Tot i aix, el rgim va controlar l'educaci durant 40 anys i la transici cap a la democrcia va ser gradual, es per aix que molts ciutadans que varen de fer front a aquest totalitarisme franquista no no spiguen la seva estructura. Daltra banda, la influencia de la dictadura franquista no hi va ser igual a tots els territoris de parla catalana, aix podem matisar que territoris com a Catalunya Nord, comarques valencianes de parla catalana el prestigi va ser menor. En quant a la legalitat de la llengua, lestat espanyol dota al catal en la Constituci del 1978, com a llenges cooficials en les comunitats autnomes catalanes. Aix doncs, la normalitzaci del rgim franquista que va dur a terme anteriorment considera la llengua oficial del pas fos el castell. Per ltim en els mbits dus de la llengua podem veure un retard provocat per la repressi exercida per part del rgim franquista. Aix doncs podem veure com en els usos administratius a Catalunya sha fixat el catal per en altres com Eivissa o el Pas Valencia encara trobem documents oficials en castell. Aix doncs, conclourem que el franquisme va marcar greument el catal. s difcil predir un futur per al catal, per els darrers estudis no sn gaire optimistes. En els ltims anys, des de la fi del franquisme i les seues seqeles, s'ha millorat molt la presncia de la llengua catalana en mbits pblics i formals. Tamb ha augmentat el nombre de ciutadans que entn, sap parlar, llegir i escriure el catal... per tanmateix cada vegada es percep que el catal s'empra menys en les relacions interpersonals. La gent tendeix a parlar ms en castell en grup.

EXPLICAU ELS CONCEPTES DE MONOLINGISME, MULTILINGISME, BILINGISME I BILINGISTA Monolingisme: s i coneixement duna sola llengua per part dun individu o dun estat. El monolingisme pot sser individual o social. El monolingisme individual t lloc quan una persona usa una sola llengua de manera habitual. El monolingisme social es produeix quan en el context duna determinada societat susa noms una llengua com a moneda de canvi lingstic habitual. Multilingisme: s i coneixement de diverses llenges, per part duna persona o un territori. El multilingisme pot ser: bilingisme, trilingisme En cas de multilingisme, parlem de llenges en contacte i, per tant, hem de determinar quin s en fa el parlant de cadascuna delles. En principi cal dir que el bilingisme s un concepte ambigu que sha utilitzat sovint pels governants per amagar un procs de substituci lingstica. Les societats no sn bilinges, ho sn els individus. Un individu pot ser bilinge, trilinge... segons el nombre de llenges que domini. De totes formes podem parlar de diferents tipus de bilingisme: individual, social i territorial. A- Bilingisme individual:. Una persona es capa de servir dues llenges, es a dir es pot comunicar amb les dues. B- Bilingisme territorial: es dna quan en un pas trobem geogrficament ben delimitades les diferents comunitats lingstiques. Cadascuna delles disposa duna sola llengua prpia. s del cas de Blgica: el nord parla holands i el sud francs, la capital s bilinge, i a ms hi ha unes petites regions de parla alemanya. C- Bilingisme social: dins una mateixa unitat territorial apareixen de manera regular un conjunts dindividus que usen ms dun idioma: un de propi (familiar) i un altre aprs dun grup diferent. Aquesta alternana idiomtica provoca els desequilibris, mai hi ha un equilibri entre les dues llenges que es troben competint entre elles, el final del cam s la substituci lingstica. Els defensors del bilingisme sanomenen bilingistes, i en realitat el que pretenen s manipular la societat per mantenir el conflicte lingstic (que condueix a la desaparici de la llengua prpia).

EXPLICAU EL CONCEPTE DE CONFLICTE LINGSTIC I LES CONSEQNCIES QUE IMPLICA Existeix un conflicte lingstic quan el contacte de dues llenges origina una situaci en la qual dos sistemes lingstics competeixen entre ells desplaant parcialment o total un sistema en els diversos mbits ds. Es tracta per tant duna situaci dinmica i inestable. Sorgeix quan una llengua forastera comena a ocupar els mbits ds duna altra en el territori propi daquesta. Una vegada comenat el procs, el desenlla s la desaparici de la llengua prpia i la seva substituci per la forastera ( substituci lingstica) o b el procs contrari: la normalitzaci lingstica. All ms normal ser la substituci lingstica, que es desenvolupa en tres generacions: 1a.- Procs de bilingitzaci: s letapa ms llarga. Les classes altes, les ciutats ms poblades, els joves... sn els primers a adoptar la segona llengua. Aquesta comena a ocupar les funcions formals en detriment de la llengua prpia. 2a.- Procs de monolingitzaci en la llengua dominant. A poc a poc es va abandonant la llengua dominada (llengua B) i s suplantada per la llengua A (dominadora). Aquesta fase s molt rpida, ats que tota la societat coneix ja la llengua A. Es presenten diversos problemes: 1. Autoodi:

2.- Mitificaci del bilingisme: 3.- Creaci dels prejudicis lingstics. 4.- Bilingisme unidireccional. 3a.- Per ltim, quan el procs sha completat, tenim labandonament absolut de la llengua dominada i ls exclusiu de la llengua nova. La normalitzaci lingstica s un procs de resposta al conflicte lingstic (procs reversible), un procs de cohesi de la comunitat lingstica. Pretn recuperar els mbits ds i el nombre de parlants de la llengua prpia per lluitar contra la seva desaparici. Aix un aspecte fonamental es vincular llengua amb territori. La normalitzaci implica el reconeixement del conflicte lingstic com una situaci anormal que cal superar canviant les normes ds de la comunitat lingstica. Per ltim hi ha una altra soluci menys freqent son les llenges creolles, es a dir una combinaci de les dues llenges, es senten les bases sobre la llengua ms forta i la llengua minoritzada sajunta. Hi ha una transmissi natural daquesta combinaci, per sense una gramtica i ortografia clara.

COMENTA DOS MODELS DE PLANIFICACI LINGSTICA APLICATS A LACTUALITAT Els principals models de planificaci lingstica sn el dEinar Haugen (1966 i 1983), el de Heinz Kloss (1969) i el de Joan Robin (1971). El model de Heinz Kloss

4. El model de Heinz Kloss contempla la doble vessant formal i funcional: lingstica i social. I distingeix, en conseqncia, dues fases que shi corresponen. La primera, lanomena planificaci del corpus de la llengua (corpus planning). La segona, planificaci de lestatus (status planning). La planificaci del corpus consisteix en ladequaci del codi lingstic a les noves necessitats. Aquesta activitat s anomenada planificaci lingstica per William F. Mackey. En la sociolingstica catalana rep ben sovint el nom de normativitzaci o codificaci. La planificaci de lestatus es refereix a la posici social que ocupa la llengua: el grau de normalitzaci lingstica de la societat o conjunt de funcions sociolingstiques que aquella llengua compleix en aquella societat en relaci amb altres llenges o en relaci amb un govern nacional, segons Kloss mateix. Aquesta activitat s anomenada poltica lingstica per William F. Mackey. En la sociolingstica catalana sha emprat tamb el terme extensi de ls.

El model de Joan Rubin

5. Aquest model es refereix clarament a la vessant social de la planificaci. Rubin hi estableix quatre fases, que presentem aqu en forma resumida.

a) Investigaci o indagaci (fact-finding): recollida dinformaci amb les variables de les estratgies a tenir en compte. b) Establiment de la planificaci (planning): formulaci dels objectius, definici de les estratgies i anlisi de recursos. c) Implementaci o execuci del pla (implementation). d) Avaluaci i eventual reformulaci (feedback).

EXPLICAU ELS CONCEPTES DE LLENGUA MAJORITRIA, LLENGUA MINORITRIA I LLENGUA MINORITZADA I POSAU-NE EXEMPLES LLENGUA MINORITZADA Llengua que, malgrat que pugui ser la llengua prpia de la major part de la poblaci autctona, pateix una restricci dels seus mbits i funcions ds en un territori determinat, de tal manera que no serveix o no s necessria per a la majoria dmbits ds que es donen en la comunicaci verbal (oral i escrita). Una llengua esdev minoritzada desprs dun procs de bilingitzaci de la seva comunitat lingstica, que lha conduda a la marginalitzaci o subordinaci lingstica. El nombre de parlants duna llengua no s rellevant en aquest procs: el castell (amb ms de 330 milions de parlants al mn) s actualment una llengua minoritzada a Puerto Rico respecte de langls. 27. LLENGUA MINORITRIA La comunitat lingstica duna llengua minoritria s inferior a la comunitat lingstica duna llengua majoritria. Segons aquesta definici, llenges com el blgar, el dans o el suec sn llenges minoritries si les comparam amb el Xins mandar, el castell o langls, que sn les tres llenges amb major nombre de parlants (majoritries) del mn. Tamb es pot definir aquest concepte com una llengua usada tradicionalment en un territori dun estat per nadius daquest estat que constitueixen un grup numricament inferior a la resta de poblaci de lestat. LLENGUA MAJORITRIA Una llengua majoritria s la que disposa d'un alt nombre de parlants: l'espanyol, l'angls, el xins, l'rab, o el francs.

EL TEATRE DNGEL GUIMER

ngel Guimer va nixer a Santa Cruz de Tenerife el 1845. Quan va morir el seu pare es va
traslladar a Catalunya amb el seu oncle i es van installar al Vendrell. Es va donar a conixer per les seves collaboracions a La Jove Catalunya i va dirigir el diari La Renaixena. Desprs d'obtenir diversos premis als Jocs Florals, el 1879 va estrenar la seva primera tragdia en vers, Galla Plcidia. El 1888 va obtenir un xit sense precedents amb l'obra Mar i Cel. El 1889 va presidir els Josc Florals. El 1911 va ser membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans, i va morir a Barcelona el 1924 y va tenir enterrament multitudinari al Cementiri de Montjuc. Va ser un escriptor, poeta i dramaturg de la Renaixena al S.XIX . Durant la segona meitat del segle XIX, el teatre es va convertir en una de les peces clau per consolidar la Renaixena, i ngel Guimer va superar les dues tendncies que hi havia ( teatre culte i teatre popular ) cap a finals de segle. Les seves primeres obres eren escrites en vers i estaven compostes per cinc actes, per ms tard van passar a ser escrites en prosa i amb una estructura de tres actes. Durant la seva vida va rebre diversos premis com a poeta, per no van ser aquests els que li van donar prestigi internacional, sin les seves obres teatrals com ara Mar i cel, Maria Rosa,

Terra Baixa i La filla del mar.

Les composicions potiques de Guimer foren recollides a Poesies (1887) ,Glorioses (1913), Segon llibre de poesies (1920) i Poesies (1924) Podem dividir les obres teatrals d'ngel Guimer en tres etapes: -Primera etapa Etapa romntica iniciada amb Galla Plcidia (1879) Eren tragdies on recreava temps i ambients passats, i amb una gran quantitat de personatges. Les seves obres d'aquesta etapa es mostren molt influenciades per les de Vctor Hugo i Shakespeare. Cal destacar l'obra ms important d'aquesta etapa, Mar i cel (1888), una de les millors obres de Guimer. Els temes de la primera etapa sn el realisme i la natura. -Segona etapa En aquesta etapa, situada en els anys de plenitud artstica, Guimer va voler cercar un punt mig entre el romanticisme i el realisme, del qual esdevingu el drama rural. En aquest perode, l'autor va escriure les seves millors obres: Maria Rosa (1894), Terra Baixa (1897) i La filla

del mar (1900). Els tres llibres de la trilogia tenien en com una mateixa estructura: el
plantejament exposava els problemes, els quals determinaven el transcurs dels esdeveniments durant el nus, i en el desenlla les passions individuals dels protagonistes desemboquen en la violncia collectiva. El tema de la segona etapa s el drama rural. -Tercera etapa Caracteritzada pel desig de Guimer d'adaptar el seu teatre als nous corrents esttics. Va intentar connectar amb el modernisme regeneracionista ambL'aranya (1907) i ms tard, ho intent amb el modernisme simbolista, amb obres com La Santa Espina (1907) i La reina

vella (1908). Aix, per, Guimer no va aconseguir l'xit popular com ho havia fet a l'etapa
anterior. Connecta amb el corrent Europeu y tornar a les solucions de la primera etapa. La figura de la dona (especialment mare o amant) tamb es constant en les obres de Guimer i sol ser la protagonista.

SALVADOR ESPRIU. CARACTERSTIQUES, TEMES I MITES Salvador Espriu (Santa Coloma de Gramanet, 1913-Barcelona,1985) s, possiblement, el ms internacional dels nostres escriptors. Va ser Premi dHonor de les Lletres Catalanes en el 1972 i va ser proposat ms duna vegada per al Nobel. La seua obra sha tradut a nombroses llenges. La seua trajectria literria ha estat vinculada amb les dues esttiques potiques ms importants del segle xx: el Simbolisme, durant la primeres dues dcades de la postguerra i la poesia adscrita al Realisme social a partir dels anys 60. Es va dedicar quasi exclusivament al conreu de la poesia desttica clarament simbolista fins a la dcada dels seixantes: Cementiri de Sinera (1946), Les canons dAriadna (1949), Les hores i Mrs.Death (1952), El caminant i el mur (1954), Final del laberint(1955). A partir de la publicaci del poemari La pell de brau (1960) inicia una nova etapa creativa marcada pels postulats de la poesia del Realisme social: Llibre de Sinera (1963), Setmana Santa (1971), Per a la bona gent (1984).Tamb va escriure obres teatrals sobre el conflicte bllic: Antgona (1939), Primera histria dEsther (1948) i Una altra Fedra, si us plau (1978). En la seua obra va conciliar una problemtica espiritual, quasi metafsica, amb la del seu poble, sotms a la repressi poltica i al silenci. Hi abunden les meditacions i els interrogants sense resposta possible: la vida de lsser hum (el laberint) acaba amb una fi grotesca, la mort, el no-res; lnica vida veritable s la de les persones sobre la terra. Les caracterstiques de la poesia de Salvador Espriu es poden sintetitzar en els enunciats segents:

dna tanta importncia a la musicalitat i lharmonia.

cultures llunyanes com ara legpcia influeixen en la seva poesia. Per aix, aquesta es caracteritza per la presncia dels mites segents: Sepharad (lEspanya perduda dels sefardites, smbol de lEspanya de la postguerra), Sinera (el nom s la inversi dArenys, poble molt significatiu en la vida del poeta; per extensi, Sinera representa la seua ptria, Catalunya), el laberint (la vida).

prs de la guerra s una de les seues constants.

Discurs metafsic sec i aspre i del discurs de profeta civil, es troben tamb dhumor dur i cruel.

Com a conclusi podem afirmar que la poesia de Salvador Espriu, en levoluci des del Simbolisme a la poesia del Realisme social, reflecteix levoluci prpia de la poesia europea i espanyola de la Postguerra, en un evident cam de comproms artstic amb la societat del seu temps i de denncia de les conseqncies la Guerra Civil i de la dictadura. No per aix va abandonar els seus temes, la reflexi sobre la mort i el ms enll, que estan presents al llarg de tot el seu recorregut potic.

SITUAU MERC RODOREDA EN LA LITERATURA DE LA SEVA POCA Merc Rodoreda neix a Barcelona en 1908. Viu una infantesa envoltada dun ambient afectus i molt sensible als moviments culturals catalans de lpoca i al catalanisme. La seva carrera literria es troba marcada pel segle XX qualificat de tenebrs per les seues guerres, exilis i rgims totalitaris. s durant aquest segle on naix, grcies a les teories de la psicoanlisi de Freud, la novella psicolgica que t com a caracterstiques principals el subjectivisme i la introducci en el mn interior dels personatges i la utilitzaci del discurs indirecte lliure i el monleg interior. I s aquest nou model de novella el que utilitzar Rodoreda en les seves produccions. Lautora deixa constncia dels seus sentiments i pensaments compresos en un context gris corromput per la guerra i lexili. En aqueta situaci trobem una falta de comunicaci entre els autors i incls entre lautor i els lectors, es per aix que trobem caracterstiques excepcional de lautora. Daquesta manera, en la producci de Rodoreda podem distingir tres etapes, marcades pe lpoca que viu:

1. poca de joventut: Que arriba fins a la fi de la Guerra Civil Espanyola, on publica diferents novelles d en les quals Merc Rodoreda dna voltes a un tema: la frustraci de ledat adulta femenina enfront la felicitat de la infantesa encara propera. Al final daquesta poca escriu Aloma, quan va guanyar el premi Creixells al 1937. s amb aquesta obra les seves herones tindran com a caracterstiques bsiques el dolor, i la soledat. 2. poca de maduresa: Desprs de la guerra sexilia a Frana i Sussa. Reprn la seua producci literria ben entrada la dcada dels cinquanta amb la publicaci dobres com Vint-i-ds contes (premi Vctor Cerd 1957), La Plaa del Diamant (1962), El carrer de les Camlies (premi Sant Jordi 1966), Jard vora a la Mar (1976) i La meva Cristina i altres contes (1969). Daquestes obres cal destacar La Plaa del Diamant que, que presenta una reflexi sobre la seva vida de manera directa mitjanant la tcnica del monleg interior. En aquest personatge s'observa com passa de l'adolescncia i de la prdua de la seva identitat a la maduresa, al domini total sobre les seves decisions i descobreix el significat de la vida. 3. poca de vellesa: En aquesta poca destaquen Mirall trencat, Viatges i flors. Est caracteritzada pel to mtic, abandona lestil narratiu anterior i reprn tcniques narratives ms tradicionals. Lobra Mirall trencat s una novella plena de simbolisme que narra la tragdia duna famlia a travs de les generacions (infantesa, maduresa i vellesa) representades per tres personatges femenins. Un dels elements simblics s el mirall, que es trenca com es pot trencar una famlia o una vida.

En definitiva hi ha una gran influncia en els personatges de la producci literria de Merc Rodoreda, i daquesta manera lautora deixa constncia dels seus sentiments i pensaments compresos en un context gris corromput per la guerra i lexili.

LLOREN VILLLALONGA: TEMES I OBRES PRINCIPALS Lloren Villalonga i Pons va nixer a Ciutat de Mallorca l'any 1897 i hi va morir l'any 1980. Escriptor i psiquiatre. Llicenciat en medicina. De jove va comena a interessar-se per la literatura i ser en 1931 quan publica la seva primera novella, Mort de Dama, una caricatura dun mn tradicional en vies dextinci. A partir de 1932 sintensifiquen les collaboracions periodstiques i entra en contacte amb els cercles intellectuals mallorquins ms cosmopolites i amb artistes i escriptors estrangers. Durant la Guerra Civil es retira amb la seva dona i no ser fins els anys 50 quan reprendr els contactes amb el mn intellectual de lilla, i, concretament, amb els cercles ms catalanistes. Desprs dhaver intentat sense xit guanyar-se el prestigi com a escriptor en castell, Vilallonga aconsegueix el reconeixement dels lectors escrivint en catal.

Les seves obres: Aquest escriptor no s partidari del realisme, ja que afirma que ning pot escriure amb tanta objectivitat i, per aix, proposa de fer una interpretaci psicolgica de la realitat. A ms a ms, la seva obra t una base autobiogrfica, perqu reflecteix lambient aristocrtic de Mallorca i del seu entorn familiar, amb personatges reals que havia conegut. Aix, en el seu estil abunden el contrast i la paradoxa. Els seus personatges masculins representen la vida ms primria i la grolleria. Les dones, en canvi, sn molt ms representatives i simbolitzen la delicadesa, el refinament, la intelligncia i lequilibri. Entre les seves obres ms caracterstiques escrites durant la postguerra es poden separar en diferents cicles pels que passa lescriptor:

"Cicle de Bearn": on descriu un mn ms mitificat e idealitzat. La novella "Bearn o la sala de les nines" publicada en 1961 ens narra la desaparici inevitable dun llinatge, amb una base autobiogrfica i una rica galeria de personatges amb gran riquesa psicolgica. Cicle de la ra i els seus dimonis: lautor veu la societat de consum que lenvolta desfeta per la barbrie i la irracionalitat. Destaquen les obresDesenlla de Montlle publicada en 1963 en catal Lngel rebel de 1960, Les fures de 1967, La gran batuda de 1968. Cicle elegac de les etapes vitals: en aquest cicle Villalonga narra els records personals. Destaquen Falses memries de Salvador Orlande 1967, La Virreyna de 1969 i El misantropde 1972.

JOAN SALVAT- PAPASSEIT: CARACTERSTIQUES GENERALS DE LA SEVA POESA I TTOLS Joan Salvat i Papasseit va nixer a Barcelona, el 16 de maig del 1894, i va morir el 7 d'agost del 1924, deixant una obra que durant dcades va ser poc coneguda, per molt reconeguda actualment. Poeta Avantguardista, va tenir tamb una gran activitat com a redactor d'articles de crtica social en castell i catal, simpatitzant amb els ideals anarquistes i socialistes de l'poca. El seu estil enrgic i impulsiu s totalment contrari amb una vida d'obligada rutina i reps deguts als problemes de salut.

Caracterstiques de les seves obres: Fou un dels principals poetes de la literatura Avantguardista. En els seus primers llibres, es explica l'atracci que en els futuristes provocaven els nous invents com el telgraf, les ones hertzianes, i el tramvia. Va desenvolupar una lnia lrica que el va fer acostar a la poesia popular, a la can, i a l'evoluci que va portar a terme part del moviment Noucentista. Tot i que va comenar com a poeta avantguardista, escrivint calligrames, finalment es decanta cap a formes clssiques. Salvat-Papasseit va partir de la seva realitat quotidiana i de les novetats que li arribaven a travs de la premsa o de cartes per a elaborar tant els seus escrits en prosa com bona part de la seva poesia. A aquests elements quotidians hi aplicava la seva sensibilitat i passi, destacant detalls i situacions que convertien un instant en una vivncia nica i especial. El tractament de l'amor i l'erotisme s un tret distintiu de la seva poesia. El mar, el port, i l'ambient mariner formen una temtica marcada per un esperit nmada i aventurer. Gran part de la seva vida va transcrrer prop del mar, al Port de Barcelona. Tamb va marcar-lo la figura del seu pare, mariner mort en alta mar. Va mostrar un gran amor i respecte als infants, en els quals veia les esperances d'un futur millor. La major part de relats i poemes relacionats amb aquest tema van ser publicats a la revista infantil La Mainada el 1921. Obres: En poesa destaquen: -Poemes en ondes hertzianes -L'irradiador del port i les gavines -Les conspiracions -La gesta dels estels -El poema de la rosa als llavis -ssa menor (duia el nom de: Fi dels poemes avantguardistes).