SOCIOLINGSTICA 1. Introducci. La sociolingstica. 2. Actituds i conductes envers la llengua. 3. Realitats multilinges. 4. Normalitzaci i normativitzaci lingstica. 5. Situaci actual de la llengua.

1.- INTRODUCCI. QU S LA SOCIOLINGSTICA? La sociolingstica s una disciplina que estudia ls duna llengua, s a dir la variaci lingstica, en relaci als factors socials. Per tant, la sociolingstica socupa daspectes externs a la prpia llengua: factors poltics, econmics, culturals, psicolgics... s un fet comprovat que tots aquests factors afecten de diversa manera ls que un parlant i una comunitat de parlants fa de la llengua. Canvis poltics, fets culturals, lacci de leconomia, onades migratries, modes, canvis en lestructura social duna comunitat..., sn esdeveniments i realitats socials que afecten directament en lactitud i les conductes del parlant i de la comunitat de parlants envers la llengua. En aquest sentit, cal dir que la sociolngstica socupa danalitzar aquests fenmens tant en realitats monolinges (on noms hi ha una llengua, per ex. Portugal) com en realitats plurilinges (seria el cas dEspanya, especficament a les Comunitats amb llengua prpia a banda del castell). Dit aix, acabarem per indicar que lobjecte destudi de la sociolingstica no s la llengua, sin el parlant i la comunitat de parlants; no oblidem que el que interessa s lestudi de ls lingstic, que noms es realitza a travs dun parlant que interactua amb altres parlants de la mateixa comunitat lingstica. Nosaltres abordarem lestudi dalguns conceptes de sociolingstica aplicats a la comunitat catalanoparlant, i en algunes ocasions, especficament a lrea valenciana daquesta comunitat. s del tot necessari tenir en compte una srie daspectes que defineixen la realitat sociolingstica de la comunitat catalanoparlant: s una comunitat que representa una realitat plurilinge perqu, especialment a partir del segle XVI, el catal entra en contacte amb el castell i un segle ms tard amb el francs. Aquest contacte lingstic ja no sha interromput, de tal manera que ara tots els territoris catalanoparlants ho sn tamb castellanoparlants o francoparlants. En el cas dEspanya, aquest contacte lingstic ha existit al llarg de la histria com a conflicte lingstic. Aquest conflicte, almenys en els seus aspectes ms greus, va quedar resolt amb larribada de la democrcia a Espanya i la promulgaci de la Constituci espanyola de 1978 i els diferents Estatuts dAutonomia. Definim el contacte del catal amb el castell i amb el francs com a conflicte lingstic per les segents raons: 1. A Espanya, a partir del segle XVIII shan dictat lleis persecutries contra ls pblic de la llengua catalana per part de la seua comunitat lingstica. Aix va produir una marginaci social de la llengua i que aquesta es veis fora dels mbits lingstics de prestigi: ladministraci pblica i la poltica, lacadmic, la justcia, la religi, la literatura culta, els mitjans de comunicaci, etc. Per tant, la comunitat catalanoparlant tenia una llengua A (el castell) per als usos lingstics pblics (els dels mbits ads citats), i una llengua B (el catal) per als usos lingstics privats i informals (els propis de lmbit familiar, els amics, els vens, manifestacions folklriques...). En poques paraules: una llengua de primera i una altra de segona. Una llengua que experimenta aquest procs, en sociolingstica, sanomena llengua minoritzada.

2. La comunitat catalanoparlant ha sigut fins a poques ben recents una comunitat de parlants no alfabetitzats, no formats, en la seua llengua, evidentment per raons alienes a la seua voluntat. La formaci i la cultura era rebuda i transmesa en castell, cosa que enfortia encara ms la situaci de llengua A i llengua B. 3. La postergaci del catal a llengua B, amb inexistncia de cap organisme o instituci que regulara el seu s, va causar que es perdera la conscincia de pertnyer a una mateixa comunitat lingstica estesa per territoris administratius diferents. Igualment van progressar sense cap control, en una dinmica centrfuga, els diferents dialectes geogrfics de la llengua catalana. No podia ser duna altra manera ja que fins a mitjan segle vint el catal no ha tingut una normativa lingstica, s a dir, era una llengua que no tenia elaborada ni una gramtica, ni una ortografia, ni un diccionari. 4. Aquesta realitat sociolingstica ha fet que la comunitat catalanoparlant siga necessriament bilinge, s impossible ser noms catalanoparlant si es vol viure amb normalitat. La comunitat castellanoparlant no ha de ser necessriament bilinge, amb ls exclusiu del castell pot desenvolupar-se a la perfecci en qualsevol mbit comunicatiu. 2.- ACTITUDS I CONDUCTES ENVERS LA LLENGUA En aquest apartat donem nom i definim les diverses actituds lingstiques que els catalanoparlants, segons els diferents grups socials, tenen envers la seua llengua en una situaci sociolingstica com la descrita al punt anterior. Lleialtat lingstica Aquest concepte descriu lactitud dun parlant que no abandona en cap ocasi ls de la llengua prpia, encara que hi haja situacions comunicatives en qu ls del catal siga una raresa o siga inexistent del tot. s una actitud derivada duna resistncia a les restriccions que fan del catal una llengua minoritzada i s el resultat de sentir-se pertanyent a una comunitat lingstica. Com que s una actitud que lluita contra la minoritzaci lingstica, s molt til en el procs sociopoltic anomenat normalitzaci lingstica: procs que estableix els mitjans per tal deliminar les restriccions que fan del catal una llengua minoritzada, s a dir, que deixe de ser una llengua B i passe a ser, tamb, una llengua A: amb accs a qualsevol mbit de comunicaci, sempre til i necessria. Que la lleialtat lingstica siga realment efectiva i que la normalitzaci lingstica es desenvolupe depn de tres condicions imprescindibles: 1. Suport de les institucions que representen la Comunitat. 2. Que hi haja un procs de normativitzaci: procs mitjanant el qual la llengua posseeix uns referents normatius i reguladors, s a dir, unes normes gramaticals, ortogrfiques i un diccionari. A partir daquest moment es pot disposar dun model de llengua estndard. 3. Que hi haja un procs destandarditzaci: procs que hem dentendre com a difusi social de la normativitzaci. Lavan en aquest procs destandarditzaci noms s possible amb mesures legals i poltiques que lafavorisquen i promocionen. Noms amb la seguretat que aquestes tres condicions sacompleixen podem dir que hi haur una necessitat real dutilitzar una llengua que ha sigut minoritzada, com el catal, el basc, el gallec, lescocs, el bret, lirlands... A Europa nhi ha moltes.

Lexistncia daquesta necessitat dusar-lo indicar que la lleialtat lingstica s efectiva i que la normalitzaci lingstica progressa correctament. s curis observar com aquells que soposen a un desenvolupament del procs de normalitzaci lingstica, contraris a la idea de que el catal deixe de ser una llengua minoritzada, ataquen regularment, i tracten de posar-hi tota mena dimpediments, les normes lingstiques i la difusi social daquestes a travs del model de llengua estndard. El millor exemple daix el tenim a Valncia amb les peridiques polmiques que tots coneixem, prova evident que a Valncia el suport institucional, la primera de les condicions, s desigual, depn molt de qui governe i tinga majoria parlamentria, s dbil perqu s ambigu i no est basat en un acord profund i durador. En aquest sentit la situaci valenciana s diferent a la de Catalunya o les Illes Balears. La lleialtat lingstica dun catalanoparlant no s inconscient, s activa: un catalanoparlant, especialment si s valenci, s conscient i sap molt b que en determinats mbits lingstics usar el catal no s gens habitual, si ho fa s amb una finalitat: reivindicar i promoure la recuperaci del catal per a la totalitat dmbits de comunicaci. Lautoodi s una conducta que es manifesta en el parlant duna llengua minoritzada. Consisteix en un sentiment dinferioritat, com a parlant duna llengua b, enfront de la llengua A. Veu que la seua llengua no t el mateix prestigi que la llengua A, sovint s etiquetada de llengua vulgar, lletja, de llauradors..., amb ella no t accs a la cultura, a la formaci..., en alguna ocasi ha pogut veure actituds agressives o de menyspreu envers la seua llengua, que sembla que noms siga til per a parlar-la al seu poble i amb la seua gent. No oblidem que des del comenament del conflicte lingstic tot aix ha sigut una constant per a un catalanoparlant, especialment a Valncia. Doncs b, aquest autoodi, aquest sentiment dinferioritat t com a resultat un refs total del catalanoparlant a la seua prpia llengua. Noms la utilitzar amb la famlia, els amics i els vens; si t fills no els transmetr el catal, sin la llengua A, el castell. Evidentment aquesta actitud s la contrria a la lleialtat lingstica, i afavoreix la substituci lingstica, s a dir, lextinci de la llengua minoritzada. Els prejudicis lingstics Aquest concepte fa referncia a les idees o consideracions que es tenen sobre les llenges. Aquestes valoracions no es donen espontniament, sin que sn producte dassociacions culturals que han sigut transmeses des de fa segles; per aix sembla que no siguen consideracions, i per tant relatives i discutibles, sin veritats absolutes. Per aix sentim valoracions del tipus llengua bonica o lletja, prctica o poc prctica, culta o primitiva, rara o normal, elegant o basta, etc. Sabem que sn consideracions sense cap fonament objectiu: totes les lleges tenen els mateixos components i donen satisfacci a la mateixa necessitat, comunicar-se amb els membres de la mateixa comunitat. s cert, per, que no totes han assolit el mateix grau de desenvolupament, per aix no depn de la prpia llengua, sin de la realitat histrica i social que haja tingut, i tinga, la seua comunitat lingstica. Hem de distingir entre: a. Prejudicis interlingstics: les valoracions que el parlant duna llengua t duna altra llengua que no s la seua. b. Prejudicis intralingstics: les consideracions que els parlants duna modalitat duna llengua tenen daltres modalitats de la mateixa llengua.

3.- REALITATS MULTILINGES Amb aquest terme definim la situaci en la qual una comunitat lingstica viu en contacte amb una altra. Sempre sense oblidar que les fronteres lingstiques i les fronteres poltiques sn dues coses diferents i que en la majoria de les ocasions no coincideixen, podem observar que la situaci de contacte entre diferents comunitats lingstiques en un mateix estat, o en part dun Estat, s la ms normal del mn; s bastant estrany que en un Estat hi haja tan sols una comunitat lingstica (a Europa tenim els casos de Portugal, o Islndia). Fins i tot en Estats que noms tenen una llengua oficial, la situaci real s que hi ha ms duna comunitat lingstica i noms una s reconeguda, mentre que les altres estan sotmeses a processos de minoritzaci, com en el cas de Frana. Ara el que sabrem sn les diverses maneres en qu sorganitza una realitat multilinge. Monolingisme estatal Es produeix quan un Estat declara que noms posseeix una llengua oficial. Aquest cas pot ser real, s a dir, que aquest Estat nicament es troba habitat per una comunitat lingstica (cas de Portugal); o ser tan sols una declaraci oficial i, tot i que a lEstat convisquen ms duna comunitat lingstica, noms la llengua duna de les comunitats s reconeguda com a oficial (cas de Frana). En aquest cas sest produint un procs de minoritzaci. Plurilingisme estatal Es produeix en Estats que reconeixen loficialitat de les llenges de totes les comunitats lingstiques que hi viuen. Sn estats bilinges i poden organitzar-se bsicament de dues maneres: 1. Que les dues llenges (no s corrent que nhi haja ms en aquest cas) siguen oficials al conjunt de lEstat. s el cas dIrlanda, on sn oficials lirlands i langls en el conjunt del pas. 2. Que noms una siga oficial per al conjunt del pas i que en diferents regions nhi haja tamb una altra. s el cas dEspanya, on el castell s lnica oficial al conjunt de lEstat, per a les Comunitats autnomes amb llengua prpia, aquesta tamb s oficial Monolingisme territorial Es produeix quan en un determinat territori dun Estat noms la llengua que li s prpia t la condici doficial, amb la qual cosa el conjunt de lEstat no t una sola llengua oficial per al conjunt del pas, sin diverses, depenent de la llengua que siga prpia a cadascun dels territoris que el conformen. s un tipus dorganitzaci duna realitat multilinge que garanteix la perpetuaci cultural i impedeix processos de minoritzaci de les comunitats lingstiques que sintegren al mateix Estat. Serien els casos de Blgica o Sussa. Per exemple Sussa: el pas est dividit en diversos territoris o regions anomenats cantons, i t quatre llenges oficials (alemany, francs, itali i romantx). Cap de les quatre s oficial en el conjunt de Sussa, sin que cada cant t nicament com a oficial la que li s prpia. Podria passar, doncs, que un Sus de parla francesa es traslladara a viure a un cant de parla alemanya i no tinguera capacitat de comunicaci amb els seus conciutadans perqu no t capacitat dentendre ni dexpressar-se en alemany.

Plurilingisme territorial s el cas dEspanya,(igual que la situaci b del plurilingisme estatal). Un Estat amb una sola llengua oficial per al conjunt, i en alguns territoris hi ha tamb una altra llengua oficial. Per tant, aquest Estat tindria regions unilinges i regions plirilinges. Si us hi fixeu, noms en una de les situacions ads descrites no hi ha llenges en contacte: quan una realitat multilinge sorganitza sota la forma de monolingisme territorial. En tots els altres casos, tamb en aquells on totes les llenges de lEstat tenen la condici doficial, com a Espanya, hi ha un aspecte com: que en major o menor mesura sempre hi ha una llengua A i una llengua B. s veritat que cal matisar: no s el mateix el cas dEspanya que el de Frana, on noms la llengua francesa s oficial i les altres llenges de lEstat viuen un procs de minoritzaci constant. Quan lorganitzaci duna realitat multilinge mant situacions de llenges en contacte es poden produir situacions sociolingstiques diverses. Tot seguit veurem alguns conceptes que les descriuen. BILINGISME El bilingisme, per naturalesa, s un concepte que sha daplicar a una persona, t noms una dimensi individual, que utilitza alternativament dues llenges amb un grau de competncia similar. El problema sorgeix quan al concepte de bilingisme se li dna una dimensi social. Sutilitza amb aquesta perspectiva quan a un territori coexisteixen dues llenges: una que ns prpia i una altra, que es van alternant segons unes normes i convencions establertes. En aquest tipus de bilingisme s important tenir contestada una pregunta: hi ha un equilibri en ls de les dues llenges? La resposta s no. En realitat s una situaci de conflicte lingstic, on la llengua prpia ha anat perdent mbits ds en benefici de laltra. Per tant, s real definir un territori com a bilinge? Sens dubte no. Qui s bilinge s noms una part de la collectivitat, no el conjunt. Per aix, quan parlem de bilingisme social, en realitat estem dient que noms una part de la societat s bilinge: la comunitat lingstica que s possedora de la llengua minoritzada. La comunitat lingstica que posseeix la llengua dominant pot seguir sent completament monolinge. s lanomenat bilingisme unidireccional. DIGLSSIA La diglssia saplica a dues experincies diferents: 1. Quan en una llengua existeix un registre altament qualificat i formal que s lutilitzat en la literatura, mitjans de comunicaci, sistema escolar, etc, per que cap parlant lempra en les comunicacions ordinries. Seria el cas de lrab, el grec modern o lalemany de Sussa. Fixem-nos que en aquest cas la diglssia no saplica a un cas de llenges en contacte. 2. Quan dues llenges coexisteixen en una societat per amb funcions ds diversificades i especialitzades. Hi ha una llengua A, que ser emprada en els mbits pblics: sistema escolar, esferes de poder, religi, llengua escrita, etc.; i una llengua B (que s lautctona) reduda a usos privats, informals, orals... En aquest cas s que descrivim un fenomen de llenges en contacte que noms ofereix dues possibilitats: a. La substituci de la llengua B per la llengua A. b. La normalitzaci social de la llengua B, tot fent que accedisca a la totalitat dmbits ds.

EL PROCS DE SUBSTITUCI LINGSTICA La primera qesti que indicarem s que en una situaci de llenges en contacte on sha desenvolupat un conflicte lingstic, el problema no est relacionat amb la quantitat de parlants duna i laltra llengua. Per aix conv diferenciar entre: a. Llengua minoritria/majoritria: Una llengua minoritria s aquella la comunitat lingstica de la qual no arriba a 50 milions de parlants. Majoritria si en t 50 o ms. El catal s una llengua minoritria, per hi ha llenges oficials de la Uni Europea que tenen un menor nombre de parlants: dans suec, litu, let, malts... b. Llengua minoritzada: s aquella que ha vist reduts els seus mbits ds i funcions en benefici duna altra llengua. El catal segueix sent una llengua minoritzada, especialment a lrea valenciana. Les llenges citades a lapartat anterior sn ms minoritries que el catal, per no sn minoritzades, la seua normalitat social s absoluta. El castell, una de les llenges amb una comunitat lingstica ms nombrosa, s minoritzada a Puerto Rico, on langls lha suplantat en certs mbits formals. Per aix safirma que la minoritzaci no va lligada al nombre de parlants. Sn les llenges minoritzades les que es troben en una situaci que pot acabar en la seua extinci: el procs de substituci lingstica. Aquest procs, que implica una situaci de diglssia i de bilingisme social unidireccional, s molt llarg, complicat i desigual. En el cas del domini lingstic catal, ha sigut, i s, lrea corresponent al valenci on el procs de substituci lingstica ms ha avanat. Vegem tot seguit les etapes que ha seguit la castellanitzaci al Pas Valenci. Direcci horitzontal i selectiva Aquesta etapa es desenvolupa al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII. El castell, llengua del rei, es converteix en smbol de classe social, cosa que va fer que les classes dominants catalanoparlants abandonaren la llengua prpia pel castell. Aix va provocar que la literatura culta, fortament depenent de laristocrcia, tamb es castellanitzara. Direcci descendent i espontnia Es produeix a partir Es produeix a partir del segle XIX. La novetat s que el conflicte lingstic es desplaa verticalment en sentit descendent. La burgesia, que comena a tenir parcelles de poder econmic i social, tamb assimila ladopci del castell i aband del catal com a signe de distinci socioeconmica. Aquest s un fenomen que es dna sobretot a la ciutat de Valncia, per que sestn. Direcci coactiva Es produeix a partir de la segona meitat del segle XX, en el context poltic de la dictadura franquista. La castellanitzaci afecta a totes les classes socials grcies als mitjans de comunicaci i lextensi de lescolaritzaci. Ambds fenmens en una nica llengua, el castell. 4.- NORMALITZACI I NORMATIVITZACI LINGSTICA La normalitzaci lingstica s un procs social mitjanant el qual una llengua B, resultat dun procs de minoritzaci lingstica en el qual sha vist fora dels mbits socials de comunicaci, pot accedir a tots els mbits de comunicaci. Aquest fet implica que el procs de substituci lingstica es veu aturat: la normalitzaci lingstica assegura ls, la necessitat dusar, la llengua que havia sigut minoritzada.

La normalitzaci lingstica no s un fet espontani, sin que requereix una participaci conscient duna mplia majoria de la comunitat lingstica, amb les institucions que la representen al capdavant. s important insistir en aquest fet: sense el suport de les institucions poltiques, legals, judicials, culturals, etc. que representen la comunitat, la normalitzaci lingstica duna llengua minoritzada s impossible. En el nostre cas, va ser a partir de la Constituci de 1978 i els Estatuts dAutonomia posteriors que les Comunitats amb llengua prpia van poder desenvolupar els diferents processos de normalitzaci lingstica de les llenges catalana, gallega i basca. Hi ha un altre aspecte imprescindible perqu es puga donar un procs de normalitzaci lingstica: que amb anterioritat shaja produt un procs de codificaci lingstica. Pensem-hi. Seria del tot impossible que una llengua accedira als mbits de comunicaci formal sense disposar duna norma gramatical, lxica i ortogrfica que, entre altres coses, permeta desenvolupar un registre estndard. El catal va realitzar aquest procs de normativitzaci durant la primera meitat del segle XX fonamentalment. La codificaci La paraula ja ho diu, es tracta de crear unes regles ds gramatical, lxic i ortogrfic. Tot i que la codificaci incideix sobretot en la llengua escrita, s cert que tamb influeix en la llengua oral ja que el registre estndard de la llengua creat a partir de la codificaci s un model ds escrit i oral. La normativitzaci duna llengua pot seguir diferents criteris, que generalment es barregen en major o menor mesura. 1. Criteri histric: Quan les solucions escollides sn les que ms sajusten a letimologia (lorigen de les paraules) 2. Criteri literari: Ls fet pels grans escriptors s un element determinant en la codificaci duna llengua. En el cas de la codificaci del catal va tenir un gran pes la literatura de la Renaixena (segle XIX). 3. Criteri geogrfic i demogrfic: La norma prefereix les formes ms esteses geogrficament o les emprades per ms quantitat de poblaci. 4. Criteri de classe social: s el que eleva a norma de la llengua escrita i dels usos formals de lidioma els hbits lingstics de les classes socials dominants. La codificaci de les llenges europees venes del catal ha sigut feta per institucions pbliques, en el cas de lespanyol s la Real Academia Espaola de la Lengua (RAE), creada en el segle XVIII, la que sencarrega delaborar, desenvolupar i donar carta dautenticitat a tot el procs de codificaci de la llengua, que s quelcom dinmic; s a dir, no hem dentendre que la codificaci duna llengua s un procs en el qual arriba un moment en qu ja no hi ha res a fer. No oblidem que una llengua s un instrument social de comunicaci, per tant s quelcom que canvia, evoluciona, etc. En el cas del catal, no s fins a comenaments del segle XX (1911) que va existir la possibilitat de disposar duna instituci que sencarregus de codificar la nostra llengua. LInstitut dEstudis Catalans (IEC), concretament la Secci Filolgica, va normativitzar, sota la direcci de Pompeu Fabra, la gramtica, el lxic i lortografia del catal modern. Lobra portada a terme per lIEC va ser acceptada com a vlida al Pas Valenci el 1932 amb la publicaci de les Normes de Castell. No obstant aix, al Pas Valenci sha donat en el ltimes dcades del segle XX un moviment de secessi que nega la unitat de la llengua catalana i consider el valenci una llengua independent; per tal de fer valer les seues teories no tenen un altre cam que criticar lortografia existent i inventar-sen una. Per evitar aquesta discussi estril i ls poltic que es fa

daquesta qesti, es va crear el 2001 lAcadmia Valenciana de la Llengua, que no sha dencarregar de codificar res, la norma lingstica ja fa quasi un segle que s una realitat en s per part del conjunt de la comunitat lingstica catalana, sin dimpulsar la recuperaci lingstica i ser un referent lingstic institucional valenci per als valencians. El procs de normativitzaci El catal, a causa del procs de minoritzaci lingstica que shavia iniciat al segle XVI i incrementat a partir del XVIII, era una llengua que al segle XIX, quan amb la Renaixena es reprn ls literari de lidioma, presentava un estat absolutament catic. No hi havia normes, referncies de les quals poder servir-se, sobretot en ls de la llengua escrita. Era del tot urgent realitzar una tasca codificadora si es volia tenir una oportunitat de desenvolupar una normalitzaci lingstica posterior. Cal dir que tot aquest procs va ser viscut a Catalunya, que en aquell moment era lnic territori del domini lingstic que es trobava en una situaci social, poltica i cultural que el feia possible. I van ser les publicacions peridiques, especialment la revista LAven, les que ms es van ocupar daquest assumpte. El debat didees va donar resultat i es van definir els punts de partida bsics de la codificaci: 1. Calia elaborar un diccionari normatiu que posara fi a lanarquia ortogrfica. 2. Calia unificar el model de llengua culta i de llengua colloquial, que presentaven distncies astronmiques entre ells. 3. Calia iniciar una depuraci lxica i gramatical. Aix quedaven perfectament definits els tres mbits dactuaci: el gramatical, el lxic i lortogrfic. Lany 1913 es va publicar les Normes Ortogrfiques, que van suposar linici de la normativitzaci del catal. Aquesta obra va ser continuada per la Gramtica catalana (1918) i el Diccionari general de la llengua catalana (1932). La novetat de la codificaci del catal, que afecta a lortografia i tamb a la morfologia i el lxic, va ser la idea central que la va guiar i guia (recordem que la normativitzaci s un procs constantment obert): que fra una normativa integradora dels grans dialectes geogrfics que constitueixen la llengua, s a dir, els parlars de les Illes Balears, Valncia, Catalunya i el Rossell. En aquest sentit s diferent a les dues grans normatives venes, la de lespanyol i el francs que, en el seu origen, van prendre com a model una nica de les seues varietats dialectals. Lortografia Els criteris de la reforma ortogrfica estan explicats al Diccionari ortogrfic, i sn els segents: 1. Letimologia: Aquest criteri respecta la representaci escrita que t la paraula del llat de la qual procedeix la paraula en catal. Aix explica ls de certes grafies, com la h, la , la ll, etc. 2. La tradici literria: Aquest criteri respecta, fonamentalment, la tradici literria medieval. En primer lloc, perqu s letapa ms brillant de la histria de la literatura en catal; i en segon lloc, perqu la normativa ortogrfica utilitzada a lpoca medieval shavia basat en un criteri fontic proporcionat per la modalitat occidental de la llengua, per tant es resolia el problema de lemmudiment i de la pronncia neutra dalguns fonemes que caracteritza la modalitat oriental del catal.

3. Lharmonia amb altres llenges de cultura: s un criteri que tenia com a objectiu modernitzar certes grafies, de la mateixa manera que ho havien fet les llenges de cultura ms prximes al catal. 4. La claredat i la precisi: s un criteri que pretn evitar confusions. Explica, per exemple, ls del guionet o dels apstrofs en lescriptura dels pronoms febles. La morfologia Possiblement la morfologia s el nivell de la llengua en qu la diversitat dialectal s ms acusada; per aix el criteri integrador de la normativa de Fabra hi s perfectament adequat: sempre que la forma fra prpia de la llengua seria vlida. Aix explica la convivncia de ms duna soluci per al mateix aspecte morfolgic, per exemple els morfemes de subjuntiu ( que jo cant-e, que jo cant i); els possessius singulars en femen (la meua, la meva), etc. El lxic Aquest nivell de la llengua necessitava un gran treball de definici i de modernitzaci, la qual cosa va quedar reflectida en el Diccionari general de la llengua catalana de lany 1932, actualitzat lany 1995. Les normes de Castell Les Normes de Castell sn el certificat de validesa per als valencians que la normativa de lInstitut dEstudis Catalans va obtenir a la ciutat de Castell el 12 de novembre de 1932 (tamb sn conegudes com a Normes de 1932). Escriptors, publicacions, editorials, etc. es van reunir a la seu de la Societat Castellonenca de Cultura per tal dincorporar a la codificaci de lIEC les particularitats de la modalitat valenciana de la llengua. Aquest s un esdeveniment que feia evident lesperit integrador de les diferents varietats dialectals del catal, que reconeixia explcitament i formal la unitat de la llengua catalana ms enll de les fronteres administratives i, el ms important, assegurava que a les terres valencianes la llengua prpia, minoritzada, tingus perspectives de poder estendre ls social de lidioma en els mbits de comunicaci cultes. 5.- SITUACI ACTUAL DE LA LLENGUA Hem pogut veure al llarg daquest tema uns aspectes poc coneguts duna llengua, fonamentalment es poden resumir amb la idea de que una llengua no s un fet independent del collectiu hum que la t com a principal mitj de comunicaci social de qu disposa lsser hum, sin que hi est ntimament lligat i es veu afectada. Per tant una llengua no pot existir per si sola, sense latenci que li ha de dedicar la comunitat que la utilitza El marc legal Aquesta expressi fa referncia al conjunt de lleis que una societat crea per tal de definir i reglamentar ls social de la/les seua/seues llengua/llenges. A Espanya hi ha dues lleis (dos marcs legals) bsiques i fonamentals, de les quals emanen la resta de lleis que puguen elaborar-se, que defineixen i reglamenten ls de les llenges del pas: la Constituci espanyola de 1978 i els Estatuts de les Autonomies. La Constituci de 1978 va suposar la instauraci de la democrcia a Espanya, la qual cosa implicava la llibertat dexpressi i el reconeixement de la pluralitat lingstica de

lEstat. Encara ms, perqu la Constituci aclareix que aquesta pluralitat lingstica s un patrimoni del pas que ser objecte despecial respecte i protecci. La Constituci declara oficial la llengua catalana en aquelles Comunitats autnomes que la tinguen com a llengua prpia, i els Estatuts ratifiquen definitivament aquesta oficialitat. s aquest marc legal el que fa possible desenvolupar una normalitzaci lingstica i trencar el gradual procs de minoritzaci que condua capa a la substituci lingstica. La normalitzaci lingstica es desenvolupa a travs duna llei especfica, que en el cas de la nostra Comunitat s la Llei ds i ensenyament del valenci de 1983. Aquesta llei t un objectiu bsic: que el valenci tinga els mateixos drets dus als mbits socials que el castell, cosa que desf la relaci desigual que existia de llengua A/llengua B. Els mbits que regula sn bsics, duna importncia especial per a la normalitzaci duna llengua minoritzada: es tracta de lensenyament, els mitjans de comunicaci i ladministraci. Qu saconsegueix amb aquesta llei? Entre daltres coses canviar ls lingstic. Els idiomes sutilitzen dacord a unes convencions socials, una daquestes convencions, slidament arrelada amb lleis que lafavorien des de feia tres segles, era que als mbit de comunicaci pblics i formals la llengua a usar era el castell; doncs b, la llei de normalitzaci lingstica trenca amb aquest s convencional i promou un s intencional, s a dir, afavoreix la lleialtat lingstica, dels parlants de la llengua minoritzada a travs de ls que della es fa des de les institucions pbliques i privades que representen a la societat. Per acabar indicarem alguns aspectes que sn un obstacle en la normalitzaci lingstica: 1. La Constituci indica que tots els espanyols tenen el deure de conixer el castell. No indica res pel que fa a les altres llenges de lEstat.. 2. LEstatut de la Comunitat Valenciana no parla de deures, noms de drets a usar qualsevol de les dues llenges oficials. 3. Hi ha territoris del domini lingstic catal on no hi ha cap llei de normalitzaci lingstica: la Franja dArag, el Rossell (Frana) i la ciutat de LAlguer (Itlia). 4. La llei dus i ensenyament del valenci deixa sense regular dos mbits de comunicaci pblica despecial importncia: leconmic i el laboral. La llengua a lensenyament La legalitat disposa que els ciutadans valencians, i els daltres Comunitats amb llengua prpia ms el castell, hauran aconseguit una capacitat contrastada en la comprensi i expressi correcta de missatges complexos orals i escrits en les dues llenges oficials en acabar lensenyament obligatori. Dit duna altra manera, els ciutadans valencians seran bilinges als setze anys. Es tracta de trencar un dels smptomes ms evidents de la minoritzaci lingstica: el bilingisme unidireccional, en qu noms la comunitat lingstica que tenia com a prpia la llengua B era bilinge, per no la de la llengua A. Per tal dassolir aquest objectiu el sistema escolar valenci opta per un model deducaci bilinge estructurat en tres programes: 1. dimmersi: Adreat a alumnes castellanoparlants que resideixen en llocs de poblaci castellanitzada, encara que la llengua histrica siga el valenci. En aquest programa els alumnes reben leducaci en valenci nicament durant els primers anys descolaritzaci. 2. densenyament en valenci: Adreat a alumnes majoritriament valencianoparlants.

10

3. dincorporaci progressiva: On el castell s la principal llengua descolaritzaci i el valenci queda reservat noms per algunes de les rees del currculum escolar (s el programa daquest institut). Pel que fa a lassoliment dels objectius que marquen les disposicions legals, noms els dos primers programes garanteixen que els alumnes, una vegada acabada leducaci obligatria, tinguen una competncia lingstica equivalent en ambdues llenges. s indiscutible, per, que el nivell de comprensi i la familiaritat amb el valenci que tenen amplssimes capes de poblaci castellanoparlant ha crescut enormement les ltimes dcades, i com a bon exemple tenim Bunyol i la seua comarca. La llengua als mitjans de comunicaci Probablement laccs a aquest mbit de comunicaci s el ms decisiu en el procs de normalitzaci duna llengua minoritzada. La ra s evident: el contacte de lindividu amb els mitjans de comunicaci, especialment amb la TV, s continu, una cosa de tots els dies. Aix el fa diferent als altres dos mbits que normalitza la Llei ds i ensenyament: el contacte amb ladministraci s espordic, i amb lensenyament s peridic. Daltra banda la diversitat de registres i models lingstics que ofereixen els mitjans de comunicaci no lofereix cap altre mbit comunicatiu; per aix podem afirmar que s lmbit de ms importncia en el procs de normalitzaci lingstica. De la mateixa manera, si el que es pretn s avanar en un procs contrari, s a dir, en lacceleraci de la substituci lingstica, aquest mbit tamb resulta el ms efica. Cal dir que els mitjans de comunicaci s la gran assignatura pendent de la normalitzaci lingstica del valenci, especialment la TV. Hi ha un dficit molt gran en loferta existent de mitjans de comunicaci de tota mena: diaris, revistes, emissores de rdio, cadenes de televisi, etc. El dficit ms preocupant, per, s el que representa TVV (Canal 9). Cal recordar que la creaci de TVV tenia com a un dels seus objectius fonamentals contribuir decisivament en la normalitzaci del valenci. s evident que difcilment pot aconseguir aquest objectiu si noms els informatius, la programaci infantil i alguns documentals semeten en valenci. Un altre problema greu s ls que en moltes ocasions es fa del valenci per part dels professionals daquesta cadena de televisi: un s ple dincorreccions de tota mena, un autntic bombardeig a la correcci normativa amb un desconeixement del model de llengua estndard, que s el model de llengua per excellncia dels mitjans de comunicaci. La llengua a ladministraci La Llei ds i ensenyament del valenci fa que la llengua prpia de la Generalitat siga el valenci, igualment de totes les altres administracions, corporacions i institucions que depenen della. Tanmateix podem observar que s un procs desenvolupat amb insuficincia i que encara es veu molt lligat a lopci poltica governant. Per altra banda, les cares ms visibles de ladministraci pblica, que haurien de ser un model per a la difusi i enfortiment de la normalitzaci, sembla que tenen ms interessos en el procs contrari. Tan sols cal observar les ocasions en qu els membres del Govern valenci, alcaldes de les principals poblacions, presidents de les diputacions provincials, portaveus parlamentaris o diputats de les Corts fan servir el valenci en les seues intervencions pbliques: comprovarem que aquest s s escs o, moltes vegades, inexistent.

11