IMMERSIÓ I NOVES

TECNOLOGIES
UPVD – Jordi Cicres
jordi.cicres@udg.edu
INTRODUCCIÓ
“La societat de la informació constitueix la mutació més
important que estan experimentant les societats
occidentals des de la Revolució Industrial. Com llavors,
els canvis afecten la manera de treballar de la majoria de
la població i l'objecte de producció, i, simultàniament, la
manera com ens relacionem entre nosaltres, la manera
com aprenem i què aprenem, la manera com accedim a
la cultura i a quina cultura accedim. En suma, el que
està variant és la nostra manera de viure.”
PROGRAMA
 La immersió lingüística / submersió lingüística / ensenyament bilingüe
 Reflexionar sobre el paper de les TIC en la societat
 El concepte de natius i immigrants digitals
 De la internet 1.0 a la internet 4.0
 Analitzar el paper de les TIC en les llengües (en les societats multi- i plurilingües, en el context de
diferents tipus de llengües i en el context transfronterer i europeu). Les TIC i el Willingness to
Communicate. La intercomprensió romànica.
 Comprendre i saber integrar les TIC en el context educatiu, especialment en l’ensenyament
bilingüe i immersiu. El tractament integrat de les llengües (TIL) i el tractament integrat de les
llengües i els continguts (TILC)
 Eines i recursos TIC per a l’ensenyament o dinamització lingüística i cultural (recursos lingüístics,
eines per a la ludificació, etc.)
AVALUACIÓ
2 activitats d’avaluació (cada una correspon al 50% de la nota final):

1. PRESENTACIÓ ORAL A CLASSE (individual), sobre un projecte educatiu

(una unitat didàctica) o social (un projecte de dinamització lingüística, cultural,
social, etc.) en què es faci ús de les TIC i en què es dugui a terme una experiència
immersiva.

2. UN ASSAIG ESCRIT (d’entre 3 i 5 pàgines), sobre un d’aquests dos temes:

a) Un assaig (d’entre 3 i 5 pàgines, en català, francès, anglès
o castellà) en què es faci una reflexió justificada amb
bibliografia pertinent sobre els avantatges i els
inconvenients de la introducció massiva de les TIC en
l’ensenyament primari. Entre altres aspectes, es poden
discutir aspectes que tinguin a veure amb la motivació, la
possibilitat d’experimentar, les distraccions, les possibilitats
multimèdia, etc.
b) Un assaig (d’entre 3 i 5 pàgines, en català, francès, anglès
o castellà) en què es faci una reflexió justificada amb
bibliografia pertinent sobre les dificultats amb què
s’enfronten les llengües minoritzades en l’accés a les
aplicacions tecnològiques digitals.
LA SITUACIÓ DE
MULTILINGÜISME
GENESIS 11:1-9
En tota la terra es parlava una sola llengua i es feien servir les mateixes paraules.
Els homes van emigrar des de l'orient, trobaren una plana al país de Xinar i la van
poblar. Llavors parlaren entre ells de fer maons i coure'ls al forn. Així començaren a fer
servir maons en lloc de pedra, i asfalt en lloc de morter.
Després van dir:
—Vinga, edifiquem-nos una ciutat i una torre que arribi fins al cel; així ens farem un
nom i no ens dispersarem per tota la terra.
El Senyor va baixar per veure la ciutat i la torre que construïen els homes, i es digué:
«Tots formen un sol poble i parlen una sola llengua. Si aquesta és la primera obra que
emprenen, des d'ara cap dels seus projectes no estarà fora del seu abast. Baixem a
posar confusió en el seu llenguatge perquè no s'entenguin entre ells.»
Així el Senyor els va dispersar des d'aquella regió per tota la terra, i van abandonar la
construcció de la ciutat. Per això aquella ciutat porta el nom de Babel, perquè allà el
Senyor va posar la confusió en el llenguatge de tota la terra, i des d'allà el Senyor va
7
dispersar els homes arreu de la terra.
Aprox. 7,000 llengües vives
+6 milions de
parlants de mitjana
per llengua

239
2296
1,015 2,121
1,330
4,600 parlants
de mitjana per
llengua
8
9
‘ONE LANGUAGE, ONE STATE,
ONE PEOPLE’

10
Aiguatèbia i Talau Primary School.
11
MULTILINGÜISME I
CONFLICTE LINGÜÍSTIC
“Symmetric multilingualism and the often
sought equality of existing languages remain a
metaphysical desideratum: they just do not
exist. European multilingualism is
asymmetric by definition, never free of
conflicts” (Nelde 2000:442)

12
MULTILINGÜISME I
DIGLÒSSIA
Llengües minoritzades.

Regressió o
pèrdua de La llengua en
Encongiment
coneixement recessió és
lingüístic
lingüístic substituïda
(Linguistic
(amb per la llengua
shrinkage)
legitimació dominant
ideològica)

13
Argelès sur mer

14
PREGUNTES PER AL DEBAT
1. ELS CIUTADANS SOM LLIURES
D’UTILITZAR LA LLENGUA QUE VOLEM?
2. ELS PARES HAN DE PODER ESCOLLIR
LA LLENGUA EN QUÈ S’EDUQUEN ELS
SEUS FILLS?
3. QUÈ CAL FER PER GARANTIR LA
PERVIVÈNCIA D’UNA LLENGUA?
LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA
IMMERSIÓ VS. SUBMERSIÓ
IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA –
IMPLICACIONS PER AL
PROFESSORAT
 Competència comunicativa bilingüe
 Coneixement de la cultura local
 Necessitat de realitzar un estudi comparatiu de les dues
llengües
 Professorat molt motivat, amb una confiança plena en
les possibilitats d'aprenentatge dels aprenents
 Acompleix una funció de model
IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA –
IMPLICACIONS PER AL
PROFESSORAT
Estimula la interacció verbal
 Justament la qualitat d'aquestes interaccions
verbals que mestres i alumnes vehiculen a través de
la L2 serà la que decidirà l'èxit o el fracàs del
programa
 També són clau les actituds dels pares, alumnes i
mestres vers la L1 i la L2
DIDÀCTICA DE L’AULA
D’IMMERSIÓ
 Construcció d’un entorn imitatiu natural
 Exposició permanent a la llengua L2
 Ús en situacions reals: bilingüisme funcional
 Model adult adaptat a l’aprenent, redundant, progressivament més
complex (input)
 Comprensió prèvia a la producció
 Cultura unida a la llengua, reforçant-se
 Aprenentatge contextualitzat
SUBMERSIÓ
 Només comparteix amb la immersió el fet que la llengua
d’instrucció és diferent de la L1.
 Estan barrejats els nens que tenen la L1 igual que la de l’escola.
 Falses expectatives dels mestres: esperen que els alumnes ja
sàpiguen la llengua de l’escola i, si això no es compleix, atribueixen
el dèficit als nens  eslògans tipus “Els nens són com esponges”
 La llengua i la cultura dels alumnes són denigrades.
 No és voluntària
SUBMERSIÓ
 No proporciona cap suport estructurat per a
l’aprenentatge de la L2
 Assumeix d’entrada que alguns, possiblement molts,
estudiants no aconseguiran aprendre la L2 prou
ràpidament per assolir-ne un bon domini
 Tendeix a “blasmar la víctima”, culpabilitzant-la pels
errors dels sistema
LA SUBMERSIÓ FA SENTIR EL
FRACÀS. LA IMMERSIÓ, EN
CANVI, TRANSMET ÈXIT ALS
APRENENTS
ALTRES EXPERIÈNCIES
D’IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA EN
L’EDUCACIÓ
Canadà (des de la década de 1960, al Quebec)
El País Basc
Bèlgica
Etc.
LA IMMERSIÓ EN EL CONTEXT
NORMATIU EUROPEU
All Europeans should be able "[...] to speak 2
languages in addition to their mother tongue.
The best way to achieve this would be to
introduce children to 2 foreign languages from
an early age. Evidence suggests this may
speed up language learning ― and boost
mother tongue skills too.”
LA IMMERSIÓ EN EL CONTEXT
NORMATIU EUROPEU
Article 3 of the Treaty on European Union: "It shall
respect its rich cultural and linguistic diversity, and shall
ensure that Europe’s cultural heritage is safeguarded and
enhanced”.
Article 22 of the Charter of Fundamental Rights of the
European Union: “The Union shall respect cultural,
religious and linguistic diversity”.
European Charter for Regional or Minority Languages
26
USOS DE LA TECNOLOGIA (EN
EL MARC DE LES LLENGÜES)
USOS DE LA TECNOLOGIA (EN
EL MARC DE LES LLENGÜES)
NATIUS VS. IMMIGRANTS
DIGITALS
NATIUS VS. IMMIGRANTS
DIGITALS
Prensky, M. (2001), "Digital Natives, Digital Immigrants Part 1", On the Horizon,
Vol. 9 No. 5, pp. 1-6. https://doi.org/10.1108/10748120110424816
Prensky, M. (2001), "Digital Natives, Digital Immigrants Part 2: Do They Really
Think Differently?", On the Horizon, Vol. 9 No. 6, pp. 1-6.
https://doi.org/10.1108/10748120110424843
NATIUS VS. IMMIGRANTS
DIGITALS
Prensky, M. (2001), "Digital Natives, Digital Immigrants Part 1", On the Horizon,
Vol. 9 No. 5, pp. 1-6. https://doi.org/10.1108/10748120110424816
Prensky, M. (2001), "Digital Natives, Digital Immigrants Part 2: Do They Really
Think Differently?", On the Horizon, Vol. 9 No. 6, pp. 1-6.
https://doi.org/10.1108/10748120110424843

Implicacions no només en l’ensenyament (també en l’administració pública,

l’empresa, les infraestructures…)
NATIUS VS. IMMIGRANTS
DIGITALS
Prensky, M. (2001), "Digital Natives, Digital Immigrants Part 1", On the Horizon,
Vol. 9 No. 5, pp. 1-6. https://doi.org/10.1108/10748120110424816
Prensky, M. (2001), "Digital Natives, Digital Immigrants Part 2: Do They Really
Think Differently?", On the Horizon, Vol. 9 No. 6, pp. 1-6.
https://doi.org/10.1108/10748120110424843

Implicacions no només en l’ensenyament (també en l’administració pública,

l’empresa, les infraestructures…)

Controvèrsia. Realment existeixen els natius digitals?

AFIRMACIONS SOBRE ELS
NATIUS DIGITALS
Són i aprenen de manera diferent.
Lideren una revolució digital que transforma la societat.
Desig innat d’utilizar les tecnologies digitals.
Multitasca, treball en equip, treball col·laboratiu.
Parlen el llenguatge de les tecnologies.
Abracen els jocs, la interacció i les simulacions.
Necessiten una gratificació immediata, no toleren l’espera.
Són el reflex de la nova economia del coneixement.
http://www.cjlt.ca/index.php/cjlt/article/view/26327/19509
EVIDÈNCIA EN CONTRA
Smith, E. (2012). The Digital Native Debate in Higher Education: A Comparative
Analysis of Recent Literature / Le débat sur les natifs du numérique dans
l'enseignement supérieur: une analyse comparative de la littérature récente.
Canadian Journal of Learning and Technology / La Revue canadienne de
l’apprentissage et de la technologie, vol. 38, no. 3.
Bennett, S; Maton, K. i Kervin, L. (2008). The ‘digital natives’ debate: A critical
review of the evidence. British Journal of Educational Technology, vo. 39, no. 5, pp.
775-786.
NATIUS VS. IMMIGRANTS
DIGITALS
INTERNET 1.0
INTERNET 2.0
INTERNET 3.0 I 4.0
WILLINGNESS TO
COMMUNICATE (WTC)
McIntyre et al. (1998)

 Interrelaciona els aspectes lingüístics, comunicatius, psicològicos i socials.

 Destaca la importància dels aspectes psicosocials.
 Pretén explicar la voluntat de comunicar i aportar idees/estratègies per a facilitar-la.
MacIntyre et al. 1998
(Resum en català: Marí
2007-2008)
Índex de participació dels alumnes i del professor en les classes. Blanco (1999: 10).
LUDIFICACIÓ I TIC PER
A L’APRENENTATGE DE
LLENGÜES
QUINES CARACTERÍSTIQUES
TENEN ELS JOCS?
Tenen un objectiu
Hi ha unes regles “limitadores” que determinen com es pot aconseguir l’objectiu
Combinen atzar i estratègia (o coneixements)
Un sistema d’informació que mostri el progrés dels jugadors

Jugar és voluntari, improductiu, és una finalitat en si mateixa

Hense, Klevers, Mandl i Sailer (2013:2)

 www.kahoot.it
create.kahoot.it
QUÈ ÉS LA ‘LUDIFICACIÓ’?

«Poder utilitzar elements del joc, i del

disseny de jocs, en contextos que no són
propis del joc» (Deterding, Dixon, Khaled
i Nacke, 2011:2)
QUÈ ÉS LA ‘LUDIFICACIÓ’?

«Poder utilitzar elements del joc, i del

disseny de jocs, en contextos que no són
propis del joc» (Deterding, Dixon, Khaled
i Nacke, 2011:2)
PBL (POINTS, BADGES,
LEADERBOARDS)
PBL (POINTS, BADGES,
LEADERBOARDS)
PBL (POINTS, BADGES,
LEADERBOARDS)
QUÈ ÉS LA ‘LUDIFICACIÓ’?

«Poder utilitzar elements del joc, i del

disseny de jocs, en contextos que no són
propis del joc» (Deterding, Dixon, Khaled
i Nacke, 2011:2)
MILERS D’EXEMPLES,
EN TOTS ELS ÀMBITS
https://www.youtube.com/watch?v=2lXh2n0aPyw
https://www.youtube.com/watch?v=lKRHW-6M3zQ
https://www.youtube.com/watch?v=cbEKAwCoCKw
https://www.youtube.com/watch?v=KPg5RfRbD3w
PER QUÈ?
És divertit, i agrada a tothom
És motivador (motivació intrínseca i extrínseca)
Permet cohesionar el grup
Permet competir i cooperar
 D’exterior:
Tradicional Taula: oca,
gimcana, jocs
Monopoly,
s cartes...
d’esplai, cerca del
tresor...

Penjat, scrabble, pictionary, sopa de

Lingüístics lletres, jocs amb diccionari...

“Videojocs Videojocs
Videojocs seriosos” “normals”

Teatre, role-playing, ABP,

Simulació simulació (en viu o virtuals)

Daus d’històries, tècniques de

Creatius Rodari
I ESPECÍFICAMENT PER
APRENDRE LLENGÜES?
1. Habilitats comunicatives (llegir, escriure, escoltar, parlar)
2. Aspectes (inter)culturals
3. Memòria (especialment per al vocabulari)
4. Estructures gramaticals
5. Ortografia
6. Reflexió metalingüística
HABILITATS COMUNICATIVES
I ASPECTES INTERCULTURALS
A l’hora de jugar en qualsevol joc, ens hem de comunicar.
Alguns jocs requereixen més comunicació que d’altres, i de diferents tipus (l’Oca vs.
Monopoly).
Són molt interessants els videojocs de rol massius i els mons virtuals.
MEMÒRIA (VOCABULARI)
ESTRUCTURES GRAMATICALS
Simulacions / Jocs de rol
 Client-venedor
 Client-recepcionista
 Mestre-alumne
 Entrevistador-entrevistat
 Etc.
ORTOGRAFIA
Dictat de paret (running dictation)
ORTOGRAFIA
Scrabble
Sopa de lletres
Joc del penjat
Paraules encadenades
Etc.
REFLEXIÓ METALINGÜÍSTICA
Simulacions (per ex., casos de detectius lingüístics)
Exercicis gramaticals
Generadors automàtics de text
Tècniques de creativitat (daus per construir històries, tècniques de Rodari)
I ELS VIDEOJOCS “NORMALS”?
1. són divertits (factor homo ludens)
2. tenen estructura/ regles
3. tenen metes que ens motiven i ens desafien
4. estimulen el protagonisme, l’usuari controla
les seves pròpies accions
5. són adaptius, cosa que fa que ens cansem
menys a l’hora d’aprendre la llengua
I ELS VIDEOJOCS “NORMALS”?
6. Sovint són interactius
7. tenen resultats i retroalimentació = aprenentatge
8. tenen una fase final de guanyar
9. ofereixen una història
10.permeten comprovar hipòtesis seguint un procés de
descobriment
11.promouen una pràctica intensiva i extensiva.
I ELS VIDEOJOCS “NORMALS”?
I a més…
 No passa res si t’equivoques.
 Vius a través del personatge (és més fàcil prendre
riscos)
 Adoptem una personalitat nova
 Etc.
ALGUNES CONCLUSIONS
Avantatges
No cal utilitzar TIC
No implica un canvi radical
Factor novetat