TEXT A

La contaminació

D'entrada, quan sentim parlar de contaminació solem relacionar-ho

amb fenòmens fàcilment apreciables: fums en l'aire, porqueries en les aigües i
muntanyes.. Constitueixen els aspectes més evidents de l'anomenada
contaminació ambiental. Els sentits de la vista o de l'olfacte servirien per
detectar aquestes agressions del nostre entorn.
La causa i l'efecte pràcticament hi coincideixen la qual cosa facilita que
aquesta degradació del medi ambient siga tan notòria. Amb beure una bona
glopada d'aigua contaminada podem comprovar les repercussions en el nostre
aparell digestiu; si entrem en una sala plena de fum de tabac, els possibles
estossecs ens alertarien dels perjudicis sobre el cos humà de l'esmentada
activitat.
El sentit comú ens porta a pensar que les coses que es perceben més
fàcilment són les menys perilloses. Qui no vullga pols que no vaja a l'era, ens
ha transmés la cultura tradicional, encara que massa voltes siga difícil no anar
a l'era quan es viu d'ella. U pot deixar de fumar però malament pot controlar
l'abocament de residus tòxics en les aigües o els efectes nocius de la
combustió de les gasolines. Només decisions dels governants poden reduir
l'efecte d'eixos agents contaminadors.
Tanmateix, hi ha altres tipus de contaminació que no són tan senzills de
detectar. Només els efectes al llarg dels anys ens han avisat de la perillositat
de no prendre mesures preventives a l'hora de manipular la radiació amb
finalitats sanitàries. I això que la humanitat ja coneixia els efectes devastadors
de la concentració de l'energia nuclear amb finalitats assassines arran de
l'explosió de les bombes atòmiques d'Hiroshima i Nagasaki. El mal ús de
l'energia nuclear és en el nostre món una amenaça constant que els accidents
de deficients centrals nuclears ens recorden ara i adés.
El costat negatiu del progrés ens va proporcionant noves formes de
contaminació ambiental. La contaminació alimentària seria una de les més
preocupants però els interessos de les grans multinacionals del sector sembla
que dificulten una investigació i divulgació més exhaustiva. Sens dubte,
quan els nostres majors afirmen que aquell producte o aquell altre ja no té el
mateix sabor d'abans estan indicant-nos la clau de moltes malalties
contemporànies.
Una altra característica de les societats desenvolupades és l'augment de
decibels que els nostres timpans han de suportar amb la proliferació
d'artefactes a motor i tota classe d'aparells electrodomèstics i musicals. I
l'excessiu soroll no afecta només la nostra capacitat auditiva: els experts han
assenyalat que eixe atac al nostre sentit de l'oïda pot tindre conseqüències ben
greus, al llarg dels anys, que afectarien la capacitat d'atenció de les pròximes
generacions i, per tant, el seu desenvolupament intel·lectual.
 Potser tinguem sort i la capacitat d'adaptació del gènere humà permetrà
l'aparició d'un ser capaç d'aguantar el soroll de ràdiocassets i aparells de
música a tota pastilla, picapedreres, clàxons intermitents, motors infernals ... I
amb el consol de descansar una miqueta el cap de setmana en alguna
discoteca amb la música a tota castanya. A la millor, o a la pitjor, estem al
començament d'una nova era en què es complirà aquell retorn a la natura
desitjat pels hippies de mitjan segle XX i que acabarà amb el triomf de la
comunicació només gestual i tactual, de la veritable essència de l'espècie.

1. L'aprenentatge d'una llengua consisteix a saber utilitzar-la en el màxim de

situacions possibles i de la forma més adequada. Tenint present això, respon
si els enunciats següents són certs o falsos.

Les paraules d'una llengua s'aprenen totes en casa durant la

infantesa.
Un usuari d'una llengua està tota la seua vida aprenent noves
paraules, noves maneres d'expressar el que vol dir.
Si no coneixes una paraula i no l'has gastada mai no tens per
què saber-la.
Si no coneixes una paraula i no l'has gastada mai el que pots fer
és buscar el seu significat preguntant al mestre, els pares o,
consultant un diccionari.
Com més paraules sàpies d'una llengua més podràs triar la més
convenient en cada situació.
Com més paraules sàpies d'una llengua més mal la usaràs.
Totes les paraules i sintaxi d'una llengua les tenim impregnades
en el nostre cervell des que naixem.
Les paraules i sintaxi d'una llengua les anem aprenent per mitjà
del seu ús.
Com més uses una llengua i en més situacions diferents més la
sabràs.
Saber una llengua és saber totes les regles gramaticals encara
que no l'uses mai.
Hi ha llengües que només poden usar-se oralment.
Totes les llengües poden parlar-se i escriure's.
En valencià existeixen les paraules que es gasten en casa i
moltes altres que s'utilitzen en els llibres, la televisió,
l'administració... i que anem aprenent.

En valencià només existeixen les paraules que es gasten en

casa.
La persona que sap millor el valencià és aquella que més
insultos coneixes i més bé conta els xistes.
 La persona que sap millor el valencià és aquella que el sap
utilitzar en totes les ocasions, oral i escrit, i amb les paraules
adequades.

La primera cosa que cal fer per entendre un text és comprendre el

significat de totes les paraules utilitzades.
2. Relaciona per mitjà d'una fletxa les paraules i expressions del text
amb les seues definicions.

Notòria públicament conegut o sabut

detectar descobrir a través d'indicis
perceben obtindre coneixença d'alguna cosa per mitjà dels
sentits
tanmateix no obstant això.
ara i adés sempre
exhaustiva que enumera tots els casos possibles
coincideixen que estan molt pròxims en el temps
preventives que serveix per a previndre, per a evitar
degradació acció de deteriorar, de fer malbé
repercussions efectes
devastador destruir un territori arrasant-ho tot.
Contemporànies que és del mateix temps, de la mateixa època, que
un altre
proliferació acció de multiplicar-se ràpidament.
Excessiu que excedeix, que n'hi ha més del que toca.

3. Després de resoldre aquest exercici ja coneixeràs el significat de la major

part de les paraules que hi apareixen. Què has de fer si n'hi ha que no
coneixes? Posa Sí o no al costat de les opcions següents:

Esperar que tornen a aparéixer per vore si pel context

descobrisc el significat.
Preguntar al professor si estic en classe.
Consultar al diccionari o preguntar a la mare, el pare o
germans, si estic a casa.
No res. Per a què vull entendre els textos, millor que uns altres
me'ls expliquen.

4. Els textos poden anar més o menys plens d'expressions aclaratòries,

depenent de l'estil de l'autor. Afegeix en els cinc primers paràgrafs del text
aquestes expressions, una per cada paràgraf i en l'ordre que estan:
per tant, de seguida, per regla general, doncs, per altra banda.
 EL PARÀGRAF. És la part d'un escrit compresa entre dos punts i a
part, i que, per regla general, parla sobre una idea principal; té perfecta unitat
de pensament, i al final de la seua exposició, una vegada desenvolupada la
idea central, s'inicia un nou període; i pot estar format per una o diverses
frases, una principal i altres frases secundàries, que aclareixen, completen o
amplien la idea principal.
La idea principal és el conjunt de paraules que expressen allò
fonamental del pensament de l'autor, i que el bon lector ha de descobrir-la en
cada paràgraf per a destacar-la entre les altres frases o idees que el composen.

5. Quants paràgrafs hi ha en el text anterior?

Dins de cada paràgraf podem distingir dos tipus de frases: les principals i les
secundàries que tenen les següents característiques:
Frase principal:
És imprescindible. Si la suprimim el paràgraf perd sentit.
Les altres frases hi estan incloses i resumides.
Frases secundàries:
Són prescindibles. Si les suprimim a penes canvia el
sentit general del paràgraf.
Solen ser una simple repetició de la frase principal
dONEN DETALLs o il·lustren allò expressat en la idea --
principal

6. Ací tres frases del primer paràgraf del text. Assenyala quina és principal
(A) i quines són secundàries (B). Quina és absolutament imprescindible
perquè no es perda el sentit del paràgraf?

* quan sentim parlar de contaminació solem relacionar-ho amb

fenòmens fàcilment apreciables
* constitueixen els aspectes més evidents de l'anomenada contaminació
ambiental.
* els sentits de la vista o de l'olfacte servirien per detectar aquestes
agressions del nostre entorn.

On està la idea principal de cada paràgraf?

Si està al començament del paràgraf les frases que la segueixen solen ser-ne
explicació. És un paràgraf deductiu.
Si està a la meitat del paràgraf les idees que la precedeixen serveixen de
preparació i les que la segueixen serveixen per a matisar-la o ampliar-la.
Si està al final del paràgraf les frases inicials constitueixen una introducció
que finalitza amb la idea principal com a conclusió. És un paràgraf inductiu.

7. Indica quina és la frase principal dels paràgrafs del text i on es troba (al
principi, a mitjan o al final del paràgraf):

1r

2n

3r

4t

5t

6é

7é

8. La paraula clau de la idea principal és, en general, la que més es repeteix

encara que l'autor utilitze sinònims que posseeixen el mateix concepte
fonamental. Quina és la paraula en el text que més es repeteix? N'apareixen
sinònims en el text?

9. Posar títol, resumint el tema en dues o tres paraules a cada paràgraf. Això
ens ajuda a comprendre millor el seu significat així com comprovar com està
estructurat el text. Ordena els set títols proposats per a cada paràgraf posant el
número corresponent.

El perill radioactiu
Coincidència de causa i efecte.
Una nova era?
Contaminació fàcilment apreciable.
Contaminació alimentària.
Contaminació acústica.
Contaminació menys perillosa.
El recurs estilístic de la ironia consisteix a dir el contrari del que es vol donar
a entendre. Per captar-la s'ha de tindre clara la idea principal del text perquè
així sabrem si l'autor defensa el que diu una frase o ens vol fer entendre el
contrari.

10. Dues d'aquestes idees coincideixen amb el sentit del text, el que
defensa l'autor: Assenyala-les amb una V (Vertader)

* L'augment del soroll fa més agradable la vida.

* Qui no vullga pols que no vaja a l'era (el que no vullga contaminar-se
que s'aparte).
* L'augment del soroll repercutix negativament en la nostra salut i pot
fer-ho també en la de les pròximes generacions.
* El costat negatiu del progrés ens proporciona noves formes de
contaminació ambiental.

11. Ací tens tres frases del text. Una d'elles està en contradicció amb el
sentit general del text. Quan tingues la solució hauràs trobat una ironia de
l'autor que , evidentment, ha volgut que el lector mitjançant eixe anar a la
vorera d'enfront percebera més clarament el que volia expressar.
*
I amb el consol de descansar una miqueta el cap de setmana en alguna
discoteca amb la música a tota castanya.
* El mal ús de l'energia nuclear és en el nostre món una amenaça constant que
els accidents de deficients centrals nuclears ens recorden ara i adés.
* Els experts han assenyalat que eixe atac al nostre sentit de l'oïda pot tindre
repercussions ben greus

12. Quina paraula eliminaràs, com a mínim, de la frase seleccionada

de tal manera que elimines la ironia? Per quina la substituiries perquè no hi
hagués ironia?

13. Elimina la frase que sobra d'aquests textos.

La croada valenciana del rei Jaume dels regnes |confederats de

Catalunya i Aragó, que durà tretze anys i s'acabà el 1245, doblà l'extensio de
la costa mediterrània espanyola i anuncià el final de l'etapa clàssica de la
reconquista. Aleshores començà un afrontament més subtil i més intens
entre moros i cristians. El 1492 Colom va descobrir el que més tard es
coneixeria com Amèrica. En Jaume el conqueridor necessitava pobladors
cristians per a defensar el nou litoral, necessitava tots els moros que pogués
atraure o mantenir al seu costat per tal d'aprofitar al màxim els recursos del
país.
 (Robert burns. Jaume I i els valencians del
segle XIII)

No has d'avergonvir-te de preguntar allò que ignores. Ni enrojolar-te si ets

ensenyat per algú altre, ja que a cap home superior no li ha sabut mai mal; has
de pensar que la memòria s'augmenta cultivant-la. Més bé has d'avergonyir-te
de ser ignorant o de no voler aprendre.
(Joan Lluís Vives, Introducció a la saviesa)

Algunes illes de la Mediterrània tenen un origen volcànic. Stromboli, per

exemple, a l'arxipèlag de les Eòlies, al nord de Sicília, és un enorme con
volcànic de quasi 3000 m d'alcada, dels quals uns 2000 són sota de l'aigua: fa
925 m d'altitud. És un volcà encara actiu que fumeja i rondina permanentment
i que, de tant en tant, deixa anar alguna colada de lava, sense inquietar molt
els quatre illencs instal·lats arran de mar, a sobre mateix de les cendres i
arenes volcàniques. És també una illa oceànica rica en peixos de gran
qualitat.
(Ramon Folch, Mediterrània)

Consells per a millorar la teua lectura

El millor lector no és el que llig més lent ni més de pressa sinó el que a
una velocitat adequada comprén més del 60% del text
Unes persones lligen més ràpides que no altres perquè a força de
pràctica han aconseguit tindre un camp de visió molt ampli. El camp de visió
és el tros de línia que una persona pot captar amb només una ullada; és per
això que quant menys voltes ens parem en cada línia, major serà el camp de
visió i major rapidesa tindrem en llegir.
Mentres llegim, els nostres ulls es mouen d'esquerra a dreta al llarg de
la línia; però el moviment ocular no és continu, sinó intermitent, i dóna lloc a
unes breus pauses a penes perceptibles durant el recorregut per les línies.
Com que el cervell humà només pot reconéixer les paraules durant
l'instant en què els ulls queden fixes (a penes un quart de segon), quantes
menys fixacions necessitem, més veloç serà la nostra lectura. En cada fixació
sols poden enfocar-se amb plena claredat de tres a cinc lletres, però a
qesquerra i a dreta d'aqeustes, perfectament enfocades, se'n preceben altres
que el nostre cervell reconeix i capta.
Hi ha persones que d'una o dues ullades capten una línia sencera, ja
que posseeixen un camp de visió amplíssim: els lectors molt ràpids; altres, en
canvi, necessiten diverses fixacions per a llegir una línia: els lectors molt
lents
ELS MALS HÀBITS DE LA LECTURA
1. La regressió. Conssisteix a tornar sobre allò ja llegit abans
d'acabar el paràgraf. Això provoca un efecte negatiu sobre la velocitat de
lectura i la compresió del que es llig.
Convé eliminar-la acostumant-se a «llegir sempre cap
endavant», amb ritme i fluidesa. Pot ser eficaç l'ús d'un senyalador que va
tapant els paràgrafs ja llegits.
2. la vocalització. El mal lector, que sempre és lent, sol llegir les
paraules en veu alta o acompanyar la lectura amb moviments labials, encara
que no pronuncie res.
Dificulta una lectura eficaç, ràpida i comprensiva ja que, a l'estar
pendent de cada paraula i de vocalitzar-la, ens distraguem del més
fonamental, és a dir, captar les idees principals.
3. la subvocalització. Consisteix a anar pronunciant mentalment,
mentres llegim, les mateixes paraules de l'autor sense pronunciar-les ni moure
els llavis.
4. els moviments corporals

esquema d'aquest text

* + camp de visió --> + velocitat de lectura
- camp de visió - velocitat de lectura

Mals hàbits Efectes solucions

Com millorar la velocitat de lectura: Exercicis:

Ampliació del camp de percepció visual
Deslliçament de la vista per la part superior dels mots
supressió de la percepció d'espais
ajustmanet de la velocitat a la dificultat del text.

En les deu pàgines de la unitat didàctica pareixe la paraula ?. Localitza-la el

més aviat possible o agrupacions de paraules com ja que. On hi ha una
informació específica sense llegir tot el text. Tracta de captar paraules de cada
línia d'una sola ullada mirant cap al centre de la línia?

CONSELLS PER A SUBRATLLAR

Reflexiona sobre el títol. Els títols són frases o paraules destacades que
ens donen una orientació sobre la seua idea central.
nO convé subratllar en primera lectura
cal no abusar del subratllat per evitar dispersar l'atenció en lloc de
concentrar-la.
Convé buscar en el diccionari les paraules que desconegues, la qual
cosa
Si quan has acabat de subratllar el text que en resulte té sentit, hauràs
realitzat un bon subratllat.

1. El subratllat.
uNAIDEA EN CADA PARÀGRAF
Pautes per a la localització de la idea principal.

Retrat robot de la frase principal

3. Senyala amb subratllat cursiva les paraules que destacaries d'aquest text.

TEXT B

Descripció d'un ordinador

Els ordinadors estan formats per un conjunt de components electrònics,
capaços de fer una sèrie d'ordres o tasques bàsiques que faciliten l'execució de
programes de procés.

Els blocs principals de l'ordinador (la unitat de l'ordinador) són la unitat

de procés central (CPU), la memòria principal i els dispositius de
comunicació amb l'exterior.
La unitat de procés central (CPU) és l'element responsable d'executar
les instruccions.
La memòria principal està formada bàsicament per xips de memòria
d'accés aleatori (RAM) i serveix de magatzem temporal de les instruccions
mentre no són executades per la CPU.
 Els dispositius de comunicació amb l'exterior més importants són:
- La consola d'usuari, composta per un teclat i una pantalla de vídeo.
Aquests elements fan possible el diàleg entre l'ordinador i l'usuari. Les noves
aplicacions informàtiques hi han afegit el ratolí: dispositiu que, accionat sobre
un icon, permet fer direct1ament moltes de les funcions que abans s'havien
de fer amb el teclat mitj2ançant pulsacions de més d'una tecla....
.
- La unitat de disc magnètic o magatzem permanent de tots els
programes.
- La impressora, que facilita l'eixida d'informació escrita sobre paper.

* Ompli l'esquema següent amb la informació que t'ha donat el text.

UNITATS
DE DISC

RATOLÍ

Hi ha alguna coincidència entre les paraules que has subratllat i els buits de
l'esquema?.s Coincidències entre les paraules que has subratllat i els buits de
l'esquema.
Rotllet de l'esquema.

Una manera que l'autor d'un text té de ressaltar el que considera més
important és mitjançant la utilització de disitnts tipus de lletra com la negreta i
les paraules en cursiva (redactar bé). L'autor del text anterior en el seu format
original també en tenia: exactament en va utilitzar 4...ha tuilitzat la negreta
per sintagmes i la cursiva per a 3. Podries indicar-les?
Quina relació veus entre els teus subratllats i les remarques tipogràfiques.
Com hauràs comprovat mitjançant eixos recursos fa que el lector pare atenció
en el que ell considera més important...
cAMP SEMÀNTIC DE LA INFORMÀTICA

una sopa de lletres i després

: la definició.

8. Text sense respectar els paràgrafs. Dividix-lo en els 6 paràgrafs que conté.
Subratlla'n les paraules més significatives i escriu la idea principal de cada
paràgraf. Una volta ho hages fet agrupa els sis paràgrafs en els 4 apartats que
té. Després posa títol a cadascun d'eixos apartats.
Pots assenyalar la divisió en paràgrafs mitjançant el símbol corresponent //

@ sent@t ecològic dies residus

A la natura també es generen residus: la fullaraca d'un bosc n'és un bon

exemple. I és que les aglomeracions, siguen de persones, d'animals o d'arbres,
segreguen productes residuals. Però en la majoria dels sistemes naturals els
residus són digerits «in situ»), no s'acumulen: les fulles, mineralitzades,
reingressen, a través de les arrels, als mateixos arbres d'on han caigut. El
problema sorgeix quan hi ha transport horitzontal de materials, quan en un
punt s'acumulen els residus generats en una superfície més gran: des de la
petita acumulació de pinyes rosegades prop d'on viu un esquirol o un ratolí
boscà, fins als grans abocadors urbans, passant pels femers dels masos, pertot
es troben mostres de la tendència animal a concentrar residus. L'home, en
concret, és l'animal que més coses meneja, i amb una clara dèria a concentrar-
les a les ciutats .// Quasi pertot s'ha aconseguit que la brossa no quede
llançada pels carrers, però sovint a costa de llançar-la de qualsevol manera en
qualsevol altre lloc. Aquests abocadors incontrolats són una ferida sagnant, el
resultat de transportar el problema fora de casa sense saber-lo resoldre, la
manera, fet i fet, de crear-ne més: contaminació d'aigües, pudors, incendis
forestals, etc. //
Els abocadors controlats, per contra, representen ja un pas de gegant en
l'eliminació de residus. Les escombraries, compactades, són disposades en
capes que es van recobrint de terra, fins arribar a reomplir un clot o una vall
impermeable, o bé impermeabilitzada artificialment, que no deixa trascolar
els contaminadors efluents de la fermentació. El mal és que els abocadors
controlats tenen una vida limitada: prompte s'omplin i cal buscar un altre
indret adequat, cosa no sempre fàcil en la poblada i calcària conca
mediterrània. // Una altra solució, més cara i sofisticada, és la incineració dels
residus. Una incineradora és capaç de convertir cada dia 700 tones de
deixalles en 35 tones d'escòries i metalls: les escòries poden ser utilitzades
com a farciment en la construcció, i el metall pot ser reciclat. A més,
aprofitant la calentor, es pot generar electricitat suficient per cobrir les
necessitats d'una petita ciutat de 30 000 habitants. Això sí, cal filtrar
adequadament els gasos producte de la combustió per evitar la contaminació
de l'aire. Les incineradores converteixen les escombraries en cendra, ferralla i
llum. // Les escombraries domèstiques d'una ciutat solen contenir entorn d'un
45% de restes orgàniques (corfes, ossos, menjar fet malbé, etc.), d'un 25% de
paper i cartó, d'un 10% de plàstics, d'un 5% de vidre, d'un 3% de materials
tèxtils, d'un 3 % de metalls i d'un 9% de deixalles diverses (plats trencats,
piles gastades, puntes de cigarret, etc.). Tot es pot llançar o cremar,
naturalment, però quasi tot es pot mirar de reciclar. Si no arriba tot mesclat, si
el vidre ja es recull a part, la tria i reutilització és ben fàcil, però no és
impossible fer-la, fins i tot, a partir de la barreja total: les plantes de
compostatge i reciclatge se n'encarreguen.// En una moderna planta de
compostatge i reciclatge es comença per fer fermentar la brossa en un tub
rotatori durant 48 hores per tal d'aconseguir que la matèria orgànica es
convertisca en un adob agrícola elemental, l'anomenat compost: d'aquesta
manera retornarà la matèria orgànica als camps d'on ha eixit. Després, per
procediments mecànics o manuals, se separen les partícules de vidre, els
metalls, els papers i els plàstics blancs i de color, productes absorbibles pel
mercat de reciclatge. Queda, inevitablement, un residu inutilitzable, les
deixalles de les deixalles, que han d'anar a un abocador convencional o a una
planta incineradora. Compostar i reciclar, i sobretot consumir moderadament,
és una forma intel·ligent, postindustrial, de desfer-se dels residus.

6 paràgrafs i 4 capítols.
Truc de la pàg. 79 de la cuina sobre els títols del sparàgragfs

1. Títol proposat:
Conté el(s) paràgraf(s)
2. Títol proposat:
Conté el(s) paràgraf(s)
3. Títol proposat:
Conté el(s) paràgraf(s)
4. Títol proposat:
Conté el(s) paràgraf(s)

1r paràgraf:
Idea principal
Idees secundàries.
2n

3r

4t

5t

6é.

Marques textuals de distingir:

Podrien reduir el text a la meitat per a fer un resum. Contar història de l'espai
d'un article periodístic...
Exercici de FER SUBSTANTIU SIGNIFICAT

-la bona
-ne una de les seues
rotgle
FER com si
de no res
aigua
-s'ho
-li el salt
i desfer
per

rotllet del resum

L'article sobre el terminator minador dels cítrics de Toni.

Llig el fragment anterior i contesta:

a) De què parla el text, en termes generals. b) Quants paràgrafs té?
C) quines paraules figuren en negreta.
Cladrà refer-lo i assognar títols.
Remarca sobre els tipus de lletra.

Arra, escriu la idea principal de cada un desl paràgrafs i la idea general de tot
el text.ççExercici gramatical.lexical de verb adjectiu, nom i adverbi

[viatges espacials i radiodifusió o enregistrament]

Comprova que les paraules que has subratllat sónnoms, verbs o adjectius.
Sense abusar (posar límnitsals subratllats?

ELS SIGNES DE PUNTUACIÓ

Rock-and-roll. Modalitat de música lleugera sorgida a mitjans anys cinquanta

als EUA, de ritme 4/4, fortament accentuat en els temps segon i quart. En la
seua forma més típica, presenta un predomini de l'aspecte rítmic, així com
dels instruments amplificats elèctricament. Els instruments que utilitza són
diferents segons les èpoques: Alguns d'ells són: el piano acústic anys cinquanta
l'orgue elèctric anys seixanta el sintetitzador a partir dels setanta la guitarra electrica a
partir dels quarant el contrabaix baix elèctric a partir dels cinquanta instruments de vent
com el saxo, el clarinet... i la bateria acústica.
Originàriament, constitueix una versió blanca del rhythm and blues
propi dels negres nord-americans. En aquest darrer gènere, foren precursors
del roc els cantants Fats Domino i Chuck Berry, que obtingueren un gran èxit
en emissions radiofòniques, però no fou fins a l'aparició dels intèrprets blancs
Bill Haley i, sobretot, Elvis Presley que el roc assolí una audiència massiva
entre el jovent. A la darreria dels anys cinquanta ja n'eren nombrosos els
intèrprets i els compositors i s'estengué a la Gran Bretanya, on conegué una
gran implantació per mitjà de grups com els Beatles, els Rolling Stones o els
Who. Simultàniament tingué també una gran èxit al continent, per bé que, en
un primer moment i probablement a causa de l'idioma, hi arrelà molt més en
el seu vessant de consum que no pas en el de la creació.
Posteriorment el roc ha donat lloc a diversos estils, com el hard-rock,
el country roc, el folk-rock, etc. d'acord amb les influències que acullen,
l'èmfasi en un o altre procediment expressiu, etc. Malgrat les seves
connotacions sovint contradictòries, el roc s'ha imposat com un dels senyals
d'identitat més característics de la joventut occidental com a grup amb uns
interessos, unes aspiracions i un estil de vida propis, en principi en radical
oposició al món dels adults. D'altra banda, l'acceptació massiva del roc ha
contribuït, en gran mesura, al desenvolupament actual de la indústria
discogràfica. En aquest sentit, bona part de la música roc és produïda i
promoguda en funció de criteris estrictament econòmics.
1. Una part del primer paràgraf està en distint tipus de lletra. Hi falten els
parèntesis i les comes. Posa'ls i compara la solució després amb el teu
company.

Els Beatles.

La llengua parlada disposa d'uns mitjans expressius específics i sol anar

acompanyada de gestos, moviments expressius de la cara, etc., els quals
afegeixen informacions complementàries al missatge oral.
Això no obstant, la llengua escrita disposa d'un mitjà per transcriure,
encara que no siga d'una manera fidel, la llengua parlada: la puntuació.
Els signes de puntuació:
* pauses breus a l'interior de les frases:
* pauses mitjanes
Pauses llargues:

La coma (a voltes és equivalent als guions o als parèntesis):

* Separa els elements d'una enumeració:
Va comprar peix, carn, ous i pa.
Fixa't com l'últim element de l'enumeració és una conjunció que no va
precedit de coma.

* Aïlla els elements secundaris dins la frases:

Ma casa, que està als afores, és molt còmoda. Relatiu

Vaig arribar, no sé com t'ho diria, amb l'ai al cor. Aposició
Jaume, un amic de mon pare, em va muntar l'ordinador. Incís

* Separa els elements col·locats fora de l'ordre convencional de la frase:

En les festes d'aquell poble, ho vam passar molt bé.
Ho vam passar molt bé en les festes d'aquell poble.

Per regla geneeral la coma no s'ha de col·locar entre el subjecte i el verb o

entre el verb i el complement directe quan van seguits.

Saber utilitzar els signes de puntuació té a vore amb la qualitat del lector. Per
a dominar el codi escrit d'una llengua cal saber puntuar. Fixa't si és important
observant aquestes frases.

No sense mi: No vull que facen una cosa sense mi.

No, sense mi: vull que facen una cosa sense mi.

Segons si posem la coma o no el resultat pot ser totalment contrari. És per

això que saber llegir i saber escriure exigeix sasber llegir i escriure els signes
de puntuació.

El punt i seguit. Està íntimament lligat amb l'ús de les majúscules: després
d'un punt (i seguit, i a part) sempre la paraula que segueix comença per
majúscula. Separa frases que tenen un sentit complet, però que poden
mantenir una relació significativa.

1. Indica quines d'aquestes frases té un mal ús de les comes i corregeix

l'error si de cas. Pot s

A. Va comprar una ràdio, i una televisió.

B. El gos blanc va mossegar la cuixa del meu germà.
C. El cotxe, arriba a cent vuitanta quilòmetres per hora.
D. Hem construït una cabanya, en aquell racó.
E. En aquell racó, hem construït una cabanya.
F. Laia que és aviadora, m'ha d'ensenyar com es maneja un avió.
G. Àngels es queixa, i amb raó, del fum del tabac.
H. Ariadna va dibuixar, un veler en un mar blavós.
I. Jo trobe que si fa bon oratge res ens en podrem anar dilluns que ve a
pescar.

Els parèntesis (a voltes són equivalents als guions o les dues comes)

* Aïllen aclariments o observacions.

Va

El guió

Les cometes

El punt i coma

Els dos punts

els puts suspensius

El punt i seguit

El punt i a part

El punt d'interrogació
El punt d'exclamació.
2. Posa comes i dos punts als següents textos. Posa també punts i comes a la
part del darrer paràgraf que està en distint tipus de lletra.
Els Beatles és el nom d'un grup anglés de música pop format per dues
guitarres un baix un bateria quatre veus i alguns cors (yeh-yeh).
Els components del grup foren John Lennon Paul McCartney George
Harrison i Ringo Starr.
Dins del grup hi hagué dues tendències musicals la de J. Lennon més
roquera i la de P. McCartney més pròxima a la música de balada.
Desenvoluparen un so nou anomenat so Liverpool, caracteritzat per la
seua claredat i puresa.
La seua música no és massa compromesa. Mentres a Amèrica es
desencadena la cançó-protesta Els Beatles no van produir cap text polític tan
sols alguns crítics cap a la societat de consum.
Si destaquem algunes dades significatives en la trajectòria dels Beatles
cal ressaltar que foren multimilionaris se'ls va condecorar amb la Creu de l'Imperi
britànic i el títol de Lord aconseguiren rècords de vendes llançaren una nova forma de
vestir i promocionaren productes amb el seu nom rodaren pel·lícules d'èxit foren els
primers que crearen un club de fans i han tingut i tenen milers d'imitadors.

Abreviatures:
Roc
LP
CD
K7
FM
OM
OC
kHz
Mb Megabyte
arrova

Els dies de la setmana

dl
dt
dc
dj
dv
ds
dg

Els numerals.

Els ordinals
primer
últim

compromesa: Participis dels verbs en Metre

GUIA EN VÍDEO DE LA VOSTRA COMARCA POBLE O CIUTO

Fitxes ? (podria ser de plantes mediterrànies.
El sufix eda

Organitzar texxtos en una fitxa

Dels mots d'enllaç

Gentilicis

Prendre apunts.
Esquemes i apunts (volum 2)

1. Obsreva e els esquemes i respon les preguntes següents:

a) en quin tipus de llibre podem trobar esquemes com aquests?

B) Quina funció tenen si tenim en comptye que el text que els
acompanya sol explicar el mateix amb més paraules?
C) Quina diferència hi ha entre un resum i un esquema?
Fas esquemes quan estudies alguna cosa difícil de recordar ? T'ajuden?

5. En un llibre de CN o en una enciclopèida , busca informació sobre un dels

ecosistemes que es presenten en fomra d'esquema a la primera pàgina de la
unitat. Pren apunts , de manera que et servisquen per redactar-ne un text
explicatiu.
7. Uneix amb conjuncions les frases simples següents de manera que es
convertisquen en una oració complexa.
9. Apunts per redactard un article amb esquema de model inclòs.

9. Els resums.
1. Llig aquests textos i respon les següents rpreguntes:
On creus que ha aparegut publicat cada text.
Per què creus que els autors d'aqeusts textos no expliquen les històries i les
notícies amb més detall ?

Biografia de l'enciclopèdia i biografia de la contraportada d´'un llibre:

A la biografia que tu has buscat subratlla les informacions que també
pareguen a la de la contracoberta.
Per què creus que estan seleccionades precisament aquestes informacions?
Podem tenir una idea global de la vida de l'autor amb la informació que hi a a
la contracoberta del llibre.

Un resum és un text escrit o oral que exposa breument els punts essencials
d'altre textos o que informa succintament d'uns eesdeveniments.

Ex. De formes no personals.

4. Per motius d'espai, aquesta notícia ha de quedar reduïda a la meitat.

Subratlla'n les informacions més importants i torna-kla a escriure resumida.

7. Llegeix aquests text que correspon a un capítol de CN. Subratlla les idees
principals del text amb vermell i les idees secundàries, però també importants,
amb un altre color. Torna a escriure el text prescindint de les parts no
subrtatllades.

COMPORVA QUE has selecicionat i ordenat totes les idees importants del
text
Les frases són correctes, completes i van unides amb enllaços i signes de
puntuació; és a dir, el text continua sent clar i entenedor un cop resumit.

L'examen

Relacionar i dir quina relació existeix entre dues columnes

Omplir espais buits d'un text curt.

Classificació de contes tradicionals, contes populars i contes literaris (pàg.. 43
d'escriure I)
Subratlla amb diferents colors els trossos narratius, desacriptius i de diàleg
d'aquests fragments.
Se m'ocorre:ñ pel·lícula muda, fotografia i sbanda sonora.
Graella amb 3 tñitols, personatges ambients i situació (en falta un quadre
d'ambient)

***

volum III
DE TREBALLS ESCOLARS (pàg. 26)

9. Text i graella sobre esports d'aventura amb dibuixos per a relacionar-hi i

diferències ente esquema i text.

Pluja d'idees. Tot el que se t'ocorrre.

Reescriu les frases següents afegnt-hi 5 adjectius.

Examen sorpresa: Què has de fer qbans de respondre

L'examen

De la narració. Passar d'estil directe a indirecte.

LES MILLORS TÈCNIQUES D'ESTUDI

PODRIA TRIAR UN TEXT D'AQUESTS

pàg. 38

La lectura, instrument primordial de l'aprenentatge

Tipus de lectura la millor la comprensiva:

Com desenvouapr la velocitat de lectura:

Consells per millorar la velocitat de lectura. Pàg. 62-64

silenci

LA LECTURA COMPRENSIVA