MISTERI.

LA PORTA DEL SECRET

Dedicat als amants del que és ocult i del misteri.

Història basada en fets reals.
1
 MISTERI.

LA PORTA DEL SECRET

ÍNDEX:

CAPÍTOL 1. L'ILLA DE BENIDORM.

CAPÍTOL 2. CONTES I LLEGENDES. EL PUIG CAMPANA.

CAPÍTOL 3. CAMÍ CAP AL SECRET.

CAPÍTOL 4. EL DIA DESPRÉS.

CAPÍTOL 5. CIÈNCIA DE LA FICCIÓ O CIÈNCIES OCULTES?.

CAPÍTOL 6. VIATGE AL CENTRE DEL SECRET.

CAPÍTOL 7. LA CASA ENCANTADA.

PER RAQUEL ALONSO VILATA.

2
3
CAPÍTOL 1.
L'ILLA DE BENIDORM.

La illa vivia al mig del mar. Brillant a la calor abrasadora

del Sol de llevant, governava impertèrrita davant el pas del
temps. Sobresortia com punxant despuntant l'alba a la
panoràmica d'aquesta badia tan especial.

Estava declarada paratge natural protegit, per la qual cosa

aquest trosset de naturalesa vivia impertorbable, nedant
sola a la mercè de les onades. La rocositat estava verge i
només tenia un petit embarcador de fusta amb una petita
caseta, de parets baixes calcàries i d'un blanc immaculat.
'La caseta', descansava a la riba, solitària i aparentment
inhabitada.

4
Allà atracaven de tant en tant algun vaixell amb vistes
submarines o el tradicional vaixell de l'illa, amb turistes
entusiasmats de pensar que trobarien. Els visitants eren
escassos ja que els que visitaven aquest param, a més
d'assaborir el seu entorn i admirar les seves
immillorables vistes, només es trobaven amb mitja
dotzena de pavo-reals famèlics que hi habitaven
suportant la seva calor abrasadora i servien com a
reclam.

Ja que a les seves terres no s'havia edificat i els seus

recursos seguien intactes, l'illot guardava amb zel els
orígens: el mateix estat i la mateixa forma de punta a
l'horitzó, només erosionada pel mar i el poc onatge de la
zona. Alçant-se com tallant el cel, la seva sorra grisa i la
seva àrida roca, feien d'aquesta illa un desèrtic erm erm.
El seu màgic encant era visitar aquell paratge natural,
amb tota la seva majestuositat aliena davant el pas del
temps. Així mateix, des d'aquell punt entre la immensa
profunditat i la terra ferma, allà semblava com si en
allargar el braç fiquessis la ciutat, entre els teus dits, als
palmells de les teves mans. De sorra gruixuda i la riba
escarpada de roques, com navegant al mig de l'immens
mar Mediterrani. Allò la feia semblar un vaixell solitari
eternament ancorat.

5
 Tan a prop però alhora tan lluny, del murmuri, de la
munió de l'urbs i de l'enrenou de la seva gentada, però,
al recer de la màgia de la ciutat de Benidorm des del
punt més místic tan misteriosament oblidat.

Estudis revelaven que el trosset de terra el qual formava

l'illa de Benidorm, doncs així es deia, encaixava
geomètricament perfectament, amb la forma i mateixos
materials que componien la impactant esquerda de la
muntanya que es trobava just davant seu a la serralada de
la Serra d'Aitana.

6
Es tractava del ben conegut massís del Puig Campana als
peus del qual dormia la ciutat on va néixer ia la qual
pertanyia Raysa.

Era un poblet costaner de pescadors en els seus orígens,

però a poc a poc i amb el desenvolupament turístic i
tecnològic havia esdevingut una petita ciutat costanera
la qual era actualment punt neuràlgic del turisme.
Aquesta petita localitat del llevant espanyol era avui dia
considerada una destinació important turística i
d'estiueig internacional.

La ciutat es resguardava a les faldes de la serra Aitana

amb el seu bec estrella presidint l'altiplà. Era una
muntanya composta per dues muntanyes juntes com si
descansessin l'una recolzada sobre l'altra, espatlla amb
espatlla formant un mateix conjunt muntanyós. I just a
dalt de tot, a l'elevació de l'esquerra, un tall net en forma
de quadrilàter, cúbic, tallat geomètricament equilàter, al
centre del cim d'aquell imponent conjunt topogràfic.

7
Impressionant a primera vista i desconcertant
paisatgísticament parlant; a més de la seva precisa i
exacta forma de quadrat equilàter, geomètrica i
materialment impossible. Era una cosa inaudit, però, els
habitants del lloc basaven l'explicació davant d'aquell
fenomen inimaginable amb una antiga llegenda.
Contaven les dites populars que el tall ho va fer aquest
gegant centenars i centenars d'anys enrere, era
anomenat: ‘El gegant Roldán’. Ell mateix amb la seva
espasa va llescar el bec segons deia la llegenda. Fet el qual
se sabien de memòria i que relaten detalladament els
habitants de la zona davant de l'estranya visió sobre
aquella peculiaritat del paisatge. Realment era cosa de
bruixes o de gegants.

8
 A l'hivern hi regnava la calma igual que abans quan
només habitaven famílies de pescadors, però en
temporada d'estiu la ciutat explotava amb milions
de turistes vinguts de tot el món a banyar-se a les
seves platges, encantats amb el seu reclam turístic:
'Sol assegurat els 300 dies a l'any!'

I així era, l'estructura muntanyosa que formava la

serralada, tot en conjunt protegia la badia amb les
seves ciutats i llogarets a recer.

Aquestes circumstàncies del paisatge creaven un

microclima únic protegint amb una barrera natural
l'entrada de xàfecs i assegurant el bon temps.

9
La badia havia crescut tant en població com en
altura, amb els gratacels immensos i les torres
infinites. Per tot això feia temps que havia deixat de
ser considerat un poble de mariners i ja en deien a
nivell popular: Benidorm, la petita ciutat de New
York.

Era agost i la humitat de la zona feia que la calor

asfixiant es calara als teus ossos. El carrer estava en
absoluta calma i no bufava ni una gota de vent. Per
la carretera no es veia més que la resplendor de la
clara i brillant lluna en aquest cel obert d'aquella nit
estavellada.

El silenci només es veia pertorbat pel motor dièsel

d'un cotxe que, solitari, pujava cap a la llunyania per
una senda. S'allunyava del mar i s'endinsava a poc a
poc, més i més a la muntanya. Carretera densa,
d'arbreda frondosa a banda i banda de la calçada i
d'interminables corbes tancades en direcció a
l'infinit cel.

Raysa anava al volant amb el seu amic Charly de

copilot en estat de màxim esgotament després d'un
llarg dia de jornada laboral. Avui s'havia fet tard i
anaven de camí cap a casa a les cinc de la matinada.

Vivien en una petita població propera que es veia al

10
capdamunt de la muntanya, coneguda com el poble
de Finestrat. Havien tingut molta feina aquell dia i
el tancament habitual s'havia allargat massa.

Havia estat un dia dur i estaven exhausts, amb ganes

d'arribar-hi. Els seus bohèmis carrers empedrats i els
seus pocs habitants i per tant no massa veïns, feien
el bonic llogaret el lloc idoni per desconnectar. Allà
ja podrien descansar de la seva dura jornada
d'hostaleria aquella nit al pub. Els joves residien
amb un altre amic més en un pis compartit i
s'emportaven genial.

Desconnectaven de l'estrès de la vida diària i el caos

de la ciutat. Compartien rialles i bons moments en
sopars interminables amb converses transcendentals
en exaltació de l'amistat, moments d'evasió i relax.

Anaven ja pujant per les faldes de la muntanya que

escudava la regió, formant la impressionant
muntanya que s'estenia a l'amplada i llargada de
l'horitzó. 'El Puig Campana' governava la
composició muntanyosa per la seva altura i mida
acampanat gegant.

11
 Ja estaven a mig camí a una alçada considerable i la
seva velocitat era lenta. Però de sobte, davant de la
nit calma i incomprensiblement de sobte en la
profunditat del més alt del cel, nitida, una brillantor
dringant va començar a sorgir del cel acostant-se
més i més del no-res fins a arribar a materialitzar-se
davant dels seus ulls davant seu.

Allò es va fer més i més gran, situant-se més i més a

prop fins arribar a posar-se sobre els seus caps a dalt
al cel i en absoluta silenciosa flotació. Els espantats
testimonis van quedar petrificats davant de l'inèdit,
contenint tots dos l'alè davant la incertesa de què era
el proper que els esperava davant la pertorbable
aparició.

Aquell habitacle havia cobrat forma presentant-se

inesperadament davant dels seus ulls provocant
sobre els seus subits espectadors un gran sobresalt i

12
por. Es va fer més i més gran a mesura que anava
baixant fins al punt de quedar-se com levitant, en
vol suspesa davant d'ells per al seu gran desconcert.

Era gran però no d'una mida gegantina, el que més

cridava l'atenció per allò diferent davant de
qualsevol nau abans coneguda, era la seva lluminària
i el seu sigil ja que no emetia ni un sol so, ni una
mica de motorització tal com la coneixem.

Desprenent una forta llum destellant per tota la

seva geometria d'oval i amb gran diàmetre en
aquella esfera de grans dimensions, la mida podria
ser l'equivalent a quatre vegades el d'un cotxe
utilitari. No arribava a ser tan gran com una pista de
tennis, però la seva forma era una perfecta
circumferència. Un oval de gran diàmetre que
levitava sobre els seus caps en silenci, en forma de
nau sigil·losa voladora.

Aquell brillant centelleig havia acabat de cop amb la

introspecció de tots dos, trencat els seus esquemes i
matat la seva calma, tot d'una.

Una enorme cúpula ovalada voladora radiant, havia

aparegut davant seu davant dels seus ulls,
tornant-los al moment visual que mai en tota la seva
vida abans havien contemplat, ni que mai no
podrien oblidar mai.

13
Inaudita, perfecta en simetria en disseny i de
tecnologia inexplicable. Mai no hi havia maivist algú
abans alguna cosa així, o potser sí? Era com si en lloc
de llums o bombetes, brillés reflectint la seva llum
pròpia . L'escepticisme de tots dos en aquell
moment va caure en picat i va desaparèixer de facto
al fons de la seva vergonya. Els havia abandonat
definitivament, davant de la vivència i l'evidència del
que en les seves pròpies carns estaven
experimentant.

Va ser una dosi de realitat per a ella i el seu copilot

sorprès incrèduls davant la situació que estaven
presenciant, un albirament. No hi havia dubte que
s'havien creuat en el seu camí sense voler fer-ho o
sense ni preveure, fent-los viure allà aquesta situació
surrealista en aquella estranya nit solitària a la
carretera llunyana. La bulliciosa i per a ells ara
màgica porta dels secrets que hi ocultava la ciutat de
Benidorm i la seva inexplorada muntanya El Puig
Campana.

Sense emetre so però emetent la llum ara més nítida

d'un color robí verdosa, aquell aparell volador
s'havia quedat completament estàtic posat al cel
davant seu, immòbil totalment en silenci en la
foscor nítida de la profunda nit. Suspès l'objecte a
l'aire sense un sol soroll de motors o de carburant
cremant pels pistons.

14
Posat a l'aire al buit immens del no-res, però en vol.
Per un moment els dos ocupants atònits, òbviament
no sabien que estaven veient però, no podien
creure-ho! Ni tan sols gosaven mirar-se l'un a l'altre,
ja que tenien els ulls fixats en la visió perifèrica
d'aquella imprevista aparició i no volien ni
pestanyejar per no perdre's ni una mil·lèsima de
segon d'aquell misteri revelat davant d'ells.

Hipnotitzats per un esdeveniment únic, allò

canviària les seves vides des d'ara del tot i obriria les
barreres de la seva ment a partir d'aquest mateix
moment i per sempre.

‘Què pot ser? Raysa finalment va articular la

paraula. '¡No pot ser una visió..!', va exhalar ella
subjectant amb més força ara el volant, davant del
desconcert. La pànic havia envaït els dos joves, a poc
a poc, fins arribar a aquell moment.

El temps semblà aturar-se mentre l'esfera

luminiscent, d'un verí robí brillant, s'havia quedat
suspesa, davant seu, mirant-los des de l'aire i vigilant
els atenta. Sorpresos davant d'allò van obrir més les
seves òrbites oculars pensant que allò, podien
atacar-los, però, davant del seu desconcert, no van
rebre cap tret.

Mentrestant, la seva ment intentava trobar una

15
lògica a aquella cosa alborada al cel: potser es tractés
d'un efecte òptic, per alguna estrella propera; la seva
lògica treballava a mil revolucions per minut al
cervell buscant alguna explicació possible i raonable
davant aquell fenomen tan inquietant.

Seguien fixos sense ni tan sols parpellejar, davant el

més aberrantment estrany que mai no havien
contemplat mai, en les seves vides abans. Van sentir
per un moment com si un làser invisible gegant els

16
estigués escanejant, una vegada i una altra de dalt a
baix i acabada la revisió no els hagués considerat
amenaçadors.

Seguidament a continuació, davant els sorprenents

immòbils espectadors, va baixar tornant a fer una
cosa impensable ja que es va desplaçar totalment en
diagonal lateralment baixant i dibuixant amb la seva
trajectòria un angle perfecte de 45 graus cap a la
dreta. I així va aterrar a l'espessor sense importar-li
els seus latents testimonis inesperats. Un descens
d'aterratge lateral com mai no podria haver fet
qualsevol màquina humana voladora que havia
resultat revelador, encara que Raysa i Charly encara
estaven intentant assimilar el que havia passat.

Aterroritzats en aquest moment, mentrestant van

reaccionar del seu lapsus. Havia estat un mal somni?
Es van mirar ara ja sols de nou i fregant-se els ulls
l'acompanyant de Raysa des del seient del copilot
amb la finestreta baixada va agitar els braços i va
exclamar: 'Ho has vist Ray, però que raigs ha estat
això?, estava com flotant i ha aterrat!. És
impossible!, capgira i ho comprovarem, anem a
veure on ha pres terra…', va apel·lar amb curiositat
el seu company aventures, que encara no donava
crèdit als fets viscuts.

17
'Era una nau', va assentir fermament Raysa amb
convenciment ferri. 'I ha aterrat al Puig Campana,
potser al buit, estava a aquesta altura!, estic segura!'
va tornar a exclamar, afirmant amb rotunditat. '¡He
passat molta por perquè pensava que ens atacaria i
no ho comptàvem!, si us plau ens anem a casa i demà
al matí amb la claredat del dia sortim i preguntem
pel poble..', va replicar la conductora dels nervis ..

Charly va assentir amb el cap rondinant, però amb

el congoig encara per dins i van continuar amb el
batec del cor a l'uníson, fortament colpejant els seus
pits.

El que acabaven de viure i presenciar amb els seus

propis ulls, no hi havia cap dubte, era l'albirament
del fenomen més estrany de la seva existència, el
fenomen aterratge OVNI.

18
Un clar albirament d'una nau desconeguda i el seu
posterior aterratge al planeta terra. Aquella seria la
nau que obriria per a ells el secret del misteri, sobre
la seva màgica porta d'entrada, a la muntanya
encantada del Puig.

Dels misteris d'aquell lloc, existien documents

gràfics de vídeo; de fet, tu mateix, pots veure'l a
continuació , fàcilment escanejant el codi QR de
dalt.

19
CAPÍTOL 2.

CONTES I LLEGENDES: EL PUIG CAMPANA.

D'aquesta realitat dimensional, fins ara desconeguda del

Puig amb la cimera trencada, en naixia la creença popular.
Es pregonava entre la gent de la Ribera Baixa des de temps
de pescadors i durant generacions, la llegenda d'un bell i
commovedor romanç que intentava donar una explicació
a aquell fenomen inexplicable i estrany, que s'alçava com
una esquerda esquerda a la part alta del puig horitzó.

20
 Es mostrava imponent davant dels ulls dels espectadors
que ignorants i crèduls ni tan sols s'aturaven a
qüestionar-se l'origen místic que havien donat a aquell
antiestètic tall net a la cimera del pic de Sierra Aitana.

Aquesta llegenda popular de gegants i bruixes, havia

estat explicada pels vilatans amb afecte i havia aconseguit
explicar, al llarg dels temps, allò inaudit.

Però ni la mare naturalesa amb la seva grandiositat ni

per descomptat l'ésser humà havia pogut tenir la destresa
per haver tallat i buidat aquell cim, amb aquella precisió i
haver manat el tros tallat al mig al fons del mar. La seva
forma exacta, equilàtera , perfecta definint el contorn de
l'altiplà al paisatge.

Rotundament, ni tots els egipcis del planeta amb les

seves tècniques, ni cap maquinària terrenal coneguda,
hagués estat capaç de fer aquella gesta arquitectònica de
modelar la roca com si es tractés de ceràmica o d'argila.

Tota aquesta mitologia que girava al voltant, permetia a

l'oient empatitzar i fins i tot arribar a creure la història,
comprendre l'incomprensible d'aquest assumpte, amb una
explicació màgica als qui tots prenien com la única teoria
de la veritat del que havia passat; la llegenda del gegant i la
bruixa: El Gegant Roldán.

Contava la història de la llegenda, que hi havia un gegant,

per aquells temps de bruixes i dracs que regnava a les terres
altes de la Marina Baixa i que vivia al capdamunt del

21
majestuós Puig Campana. Aquest heroi al poble idolatrat
per mil gestes, havia estat condecorat en mil batalles i
gaudia de grans títols.

Era temut i honrat, respectat per la seva força i la seva

bravura al combat. Va aconseguir or i riqueses, fama i
glòria que havien fet d'ell un cavaller important en la
batalla, de cap a peus. Reconegut personatge i persona de
prestigi, la seva bona reputació el precedia entre la gent del
poble i en societat. Governant al seu regne posseïa tots els
privilegis amb el seu castell a la plana de la, ja cridada per
aquell temps, Puig Campana per la seva forma
acampanada.

I així va crear el seu abundant regne el gegant brau al

massís, arribant a ser conegut popularment com 'El
grandiós gegant Roldán'. Tots els seus deliris de grandesa
imaginades que li semblaven els assaboria el gegant,
menjava les menges més exquisides i fins i tot les dones més
belles se li oferien. El seu poder era tan gran que el seu
regne arribava des dels confins de Finestrat fins a la ribera.

Però aquesta era la seva fama i havia assolit tanta

grandesa que al fons de la seva glòria, se sentia buit. Trist
per no haver conegut l'amor, ni l'enamorament i per no
poder compartir els seus èxits ni les inclemències, la pena
ni els goigs, ni explicar a un amor les seves victòries i ser
estimat.

Fins que un bon dia i malgrat pesar-li tant la soledat,

abatut per la tristesa i la pena que l'acompanyava dins del

22
seu pit, al matí va decidir sortir del seu castell a ofegar els
seus dissorts i endinsant-se sense més ni més a la mar
donar així fi a vida.

Trist, capcot i amb els ulls envermellits però evitant per

la seva espatlla trencar en llàgrimes amb el seu plor,
caminava solitari. S'acostava lentament apesarat ja al seu
trist destí, quan ja tocant la riba amb la seva mirada
gairebé sentia la sorra com l'engolia cremant sota els peus.
Però de la boirina vibrant que emet la sorra quan el sol
escalfa amb tanta força, a Roldán el gegant el va
sorprendre com si fos la carícia d'un oasi al mig del desert,
un riure suau que com un cant de sirena, s'escapava entre
les onades . Va quedar immòbil per un moment com a
hipnotitzat amb la seva veu suau i sincera i en aquell
moment va quedar embriagat i embolicat a mercè d'un
amor pur.

Intimidat en el fons de la seva imponent presència, va

notar per dins estremir fins a l'últim porus del seu gegant
ésser i alguna cosa per dins del seu cos va començar a
cremar amb furor. En el fons de la calidesa d'aquella veu
hi havia una ànima pura d'una dama que de cop i volta
havia calat en tot el seu ésser. Ple de sentiments el tosc
gegant per fi estava sentint el fluir de la sang palpitar al seu
cor, nerviós a la remor d'aquell àngel.

23
Sentia la necessitat d'acariciar la veu de nimfa i sentir el
tacte suau. Va perdre el rubor que primer li havia
assaltat i també la noció del temps i de la realitat, que
per a ell s'havia aturat en aquell instant. Contemplava la
seva musa a distància com cantava jugant amb la marea i
resplendent amb el mar que esquitxava el seu fràgil cos i
brillava a la seva suau pell de diamant.

No va poder contenir per més temps el magnetisme i s'hi

va acostar subtilment. Queda esbalaït davant la noia de
veu penetrant i bellesa infinita, l'imponent gegant rendit
als peus d'aquella noia de poble i de casta humil amb la
roba de pagès i els peus descalços. Era amor de debò, ara
n'estava segur, el pit bategava i sentia un imant invisible
que traspassava les barreres.

24
Ella el va veure i insegura s'espanta i fa un pas enrere,
sorpresa per la seva imponent presència i la seva colossal
grandària. Un crit agut escapa del seu pit fins a la boca per
la seva arribada sobtada 'Ah!' va exclamar sorpresa,
temorosa. 'No tinguis por, petita!', la tranquil·litza ell. I
en mirar-lo cara a cara i descobrir la noblesa en el més
profund dels seus ulls, riu després ara ja de nou dringant.
Ell torna a quedar envaït amb la seva calidesa i esbufega
amb un sospir nascut des de dins de la seva ànima.

Aquest és l'embruixament magnètic de l'amor a primera

vista i de la seva bellesa va quedar rendit als seus
sentiments ara per ella pròsperos. Trencant amb les
barreres de la por al rebuig, l'enfervoritzat Roldán
s'atreveix a confessar-li el seu amor i clavant un genoll a
terra de la sorra ardent bressolat per la brisa de la mar
embriagadora li confessa: 'M'has ferit d'amor la meva
princesa, avui he tornat a sentir-me persona gràcies a tu ja

25
que em rondava el cap la mort fins a conèixer de la teva
presència, per això vull compartir amb tu cada instant
dolç estimada i fer-te meva per sempre, per també ser teu
eternament gaudint del nostre amor pels temps, si a vós
també us placiere.'

La dama Elda va quedar molt impressionada, aquest era

el seu nom, davant les paraules d'amor que li va declarar el
gegant. Amb brillantor als ulls inundats d'emoció per la
declaració de sentiments inesperada que havien traspassat
l'espai temps entre tots dos i li havien tocat profund a ella
al cor.

Aleshores ella somriu de nou nerviosa per a continuació

estar segura del que estava sentint i sense dubtar va
afirmar rendida 'Jo també estic sentint el mateix, és un
sentiment molt bonic, serà l'amor!' i es van fondre en un
llarg i profund petó .

Entre els braços càlids i els cossos vibrants davant el

vaivé de les onades, testimoni del que havia passat en la
calma solitud de la platja, a l'alba van notar com si fossin
un.

Fosos ara cos amb cos en un petó infinit, les seves boques
es van unir amb l'alba al vent ballant amb el Sol alçant-se a
l'horitzó. I des d'aquell dia i d'ara endavant mai més
tornarien a separar-se fins a la fi de les seves vides per
sempre unides.

Van forjar el seu amor com espasa amb foc ardent i

26
robust quin acer era el seu romanç de conte de fades.
Compartien la seva il·lusió fent que el seu amor fos
perfecte amb els seus purs sentiments mutus de passió i
de desig i les mateixes il·lusions. Van recórrer el sender de
la felicitat de la mà de la seva unió i tots els van conèixer
com el gegant Roldán i la dama Elda, envejats pel seu
bell afer a tota la nació.

Allà on anaven, de regne en regne tal era l'enveja que

provocava la felicitat de la parella, que va arribar a orelles
d'una vella bruixa desconsolada i malèfica que volia la
desgràcia de tot aquell que de l'amor gaudia, l'amor del
qual ella mancava. Se la coneixia per ser freda i despietada i
per haver fet desgraciats amb la seva bruixeria i per fer
caure en dissort moltes parelles felices, amb els seus
encanteris i encantaments.

Rabiosa, per no poder tenir una miqueta d'aquell amor

pur que anhelava la bruixa i com el que el gegant Roldan
professava fidelment la noia en la seva més pura esplendor,
aliena a la maledicció que els tenien preparat a les seves
destinacions aquella dessalmada.

Entrada en còlera per les seves últimes visions malalta

d'enveja , les mostres de felicitat que en públic es
dedicaven i en la soledat del malalt menyspreu, sola va
maleir: 'Com uns simples mortals poden sentir l'amor en
el seu ésser, si jo no puc tenir-ho?'i sense més per fer-la
sentir tan miserable en pregonar el seu amor i danyar-la, va
jurar i va tramar la seva venjança

27
Amb els seus pensaments foscos la bruixa i els seus
repugnants sentiments d'odi cap a la bella dama i el
gegant cavaller hi havia cuit la seva poció a foc lent amb
amargor i pregons ferits. Quan tot va estar preparat sense
pietat, es va alçar i va llançar el verí conjurant alhora.

Alçant-se la bruixa negra dirigint-se cap a tots a veu en

crit, va exclamar. un 'Ahhh!' d'horror general.

L'enverinament tramat per matar-la aquella fatídica

tarda i destruir-ne l'amor, l'havia portada a través dels
confins més allunyats del regne, guiada per la seva enveja
i moguda per la seva ira. Estava disposada a complir els
seus propòsits i per això va llançar Raysa amb la poció
d'odi el verí, en el seu afany de destruir l'amor de la
parella i la seva felicitat. Sense temor va actuar la bruixa i
així, va dur a terme el seu pla i sense pietat, els va maleir
amb la mort.

Va llançar així mateix el seu conjur la fosca bruixa de les

tenebres davant la sorpresa de tots els presents que havien
empal·lidit davant l'arribada de la desgràcia i la
desagradable visita per sorpresa de la bruixa; i el pobre
gegant incrèdul, que abraçava la seva malaltissa i feble
estimada va veure com ella ja començava a sucumbir
enverinada amb l'efecte de la poció que li llançava la
maligna i que a la dama Elda, li va entrar a les entranyes.

Així es va produir el silenci i va començar a parlar amb la

seva tòrrida i fosca veu paraules recargolades, com punyals

28
que servirien la desgràcia amb la profecia, que ara queia
sobre ells.

I va començar a recitar el seu encanteri: 'No falta que

insisteixis, no hi ha res ja que tu facis, per evitar la mort de
la teva estimada. Amb la caiguda de l'últim raig de Sol,
també caurà la seva ànima gastada. Quan vingui la lluna
plena i se'n vagi l'alba, serà llavors el seu darrer sospir d'alè
i morirà la seva esperança. Elda amb l'últim halo de llum
per aquest conjur exhalarà la vida d'una glopada. El seu
cor sucumbirà i amb ell el seu amor que morirà com el Sol
en caure darrere la muntanya.

Després va desaparèixer, es va perdre entre un dens núvol

de maldat espurnejant que fumejava; davant dels ulls
espantats de tots els allí presents i testimonis del desastre
que per als estimats s'acostava.

Raudos van acudir els doctors per poder comprovar i

constatar que efectivament la bella jove desplomada i feble
havia quedat a mercè del verí circulant per la seva sang. El
seu rostre era ara més pàl·lid, d'un blanc malaltís, no hi
cabia cap dubte, estava enverinada i comptava amb poques
hores restants perquè arribés el seu tràgic final.

Tant es van espantar per les circumstàncies que

inevitablement la portaven a la mort que el gegant,
desesperat veient caure el sol imminent va treure la seva
espasa i va colpejar amb ella impotent amb tanta ràbia i tal

29
força el cim de la muntanya que va tallar un tros i va fer
que aquest caigués al mig del mar convertint-se en un
penyal, l'illa de Benidorm. Així els raigs del sol van trigar
més a dissipar-se a l'horitzó i el pobre malvat Roldán amb
la seva estimada ja moribunda va comptar amb unes hores
més de vida per poder acomiadar-se d'Elda.

Entre sanglots amargs de neguit abraçant-la sense trobar

consol com una cruel profecia va arribar l'últim raig de sol
a amagar-se pel forat que havia tallat el gegant al Puig i
funestament amb l'últim raig, també es va apagar el seu
cor, com s'apaga la flama d'una espelma d'una bufada,
com va maleir la bruixa a les seves amenaces.

Ara sí que va trencar en plors el pobre gegant

desconsolat per la pena de la seva pèrdua i com si fos de
plomes suaus, va agafar el cos ara inert del seu amor entre
els seus braços, a la qual havia estat el seu trosset de cel

30
sobre la terra. Elda ja inert i ell abatut, es van muntar en
una barqueta al moll on amb molta cura el seu cos jeia
com si es tractés de vidre fi.

Remà, remà i remà fins a assolir l'illa que ara s'alçava al

mig del mar pel seu gest d'amor desesperat per donar-li
unes hores més de vida i quan arribà a la immensa
profunditat protegit per la calma que regnava al mar
serena trencà amb els seus rem la barca i es va enfonsar al
recer de lilla i la seva clara aigua amb la seva sirena. Va
arribar així a trobar la mort i va poder trobar-se amb ella,
la seva estimada eterna. I van jeure així per sempre
morint junts a les aigües on el seu amor havia nascut ja
que ells, igual que els seus sentiments ja eren eterns i van
viure junts en aquest paradís l'altra vida per sempre.

Però, què passaria si, des del mateix angle, des de l'angle
correcte, fos possible observar el Sol posar-se pel mateix
dins del tall de Roldán, com va passar al seu dia, segons la
llegenda? Sens dubte seria un instant màgic.

31
 Doncs bé, aquest màgic esdeveniment se seguia podent
observar cada any, els dies propers al Solstici d'Estiu
sobre els dies 21 de juny revifant la llegenda.

32
CAPÍTOL 3

CAMÍ CAP AL SECRET.

Aquell dia feia un sol abrasador, com de costum al

sufocant estiu que ja tenien a sobre i els tocava patir un
altre any a la ciutat de Benidorm.

L'alta humitat per la proximitat del mar i les formacions

muntanyenques creaven un clima exclusiu d'aquesta zona
que permeten que hi hagi tres-cents dies assegurats a l'any
de sol, immune als fenòmens meteorològics adversos que
es donaven a l'altra banda de tal formacions rocoses que no
deixava passar el mal temps ni la pluja, en diuen
'microclima'.

33
De vegades es veia clarament com els núvols de pluja i les
tempestes es quedaven atrapades a la barrera que a
manera de fortalesa medieval des de l'altra banda no
arribaven a passar. Es notava la pressió atmosfèrica pel
fenomen quan això passava.

Els servia als municipis als quals resguardava com a

defensa natural de les tempestes i altres inclemències del
temps que quedaven visibles a l'altra banda del cim i els
donaven protecció del fred i les precipitacions, regnant
així el Sol i la calor com a manera de privilegi diví durant
la major part de l´any.

Les tórtores voletejaven nervioses i alguna petita esquirol

s'escoltava rosegant a dalt d'algun arbre. L'amor de Raysa
pels animals l'havia portat a viure en una urbanització al
camp, a uns quilòmetres de la seva ciutat de naixement, en
una ciutat dormitori, no gaire de la civilització. Era un
xalet apartat, que donava lloc a la necessitat de
desplaçar-se amb vehicle per anar a qualsevol lloc. El seu
gat ho gaudia més que ella.

El seu negoci d'hostaleria era un petit pub a la zona

espanyola que començava i en aquell moment estava en
auge. Aquesta situació l'obligava a estar en contacte
constant i en bona comunicació amb els empleats. La
llunyania de casa seva la feia haver de moure's tot el dia
amb el cotxe d'aquí cap allà.

34
A més, el més freqüent eren imprevistos d'última hora
que s'havien de solucionar. Compres, proveïdors i altres
tasques diàries.

Quan inesperadament s'acabava el gel, que si es

quedaven sense canvi, gestories, bancs, el canal digital
avariat... sempre hi ha coses a solucionar.

Cada dia sorgia alguna cosa nova, anem “un no parar”.

Des del matí fins a més de la meitat de la nit enfeinada,
així era el dia a dia de Raysa. Ella molt involucrada i
amb el negoci a ple rendiment ja que aquesta era la seva
inversió de futur al club musical dels seus somnis.

Charly acabava d'atusar-se els cabells amb gomina al

mirall del bany de baix. Mentrestant Raysa es preparava a
dalt al vestidor per sortir de casa de pressa, com més aviat
millor, es feia tard. Res no feia presagiar en aquells
moments que aquell dia no seria com un altre qualsevol,
ni tan sols seria un més. Un dia o millor dit, la nit seria

35
anormalment poc convencional. Aparentment res feia
intuir una cosa inusual aquell dia. Però les aparences
enganyen i sense saber-ho obririen la porta a una infinitat
de ventalls de la seva ara profunda ignorància. Sense
voler-ho es trobarien sobtadament davant de la
possibilitat d'una existència inèdita i obrint la clau de la
porta cap a la realitat.

Després de les feines matutines, avui tocava una paella

marinera a l'hora del dinar per reposar forces en una fonda
amic. A l'ombra d'un para-sol de terrassa i amb el sol
assotant sobre els seus caps, es relaxaven tranquils
delectant-se amb un bon vi reposat a la vista de la serena
badia d'Altea els dos joves.

‘Quina bona paella és fideus amb marisc de la llotja” va

afirmar Raysa. ‘Umm..Està boníssim!’ va assentir
gustosament Charly relaxat i rient animós. Amb tants ires
i venirs tenien poc temps lliure i molt per explicar i de
riure de les seves coses al pub. El vi també ajudava a
fluctuar l'acudit i el riure fluix.

I així entre riure i riure amb el paladar saciat i

l'estómac ple van acabar per llepar-se els dits i amb un
xarrup de sobretaula van rebaixar el menjar al cos.
Encara aquell dia tenien una comesa obrir el negoci i
tot el que això comportava l'esdeveniment d'aquella
nit. Encara quedava un bon esforç a la feina així que es
van dirigir a complir amb això.

'Condueixo jo', va decidir ella, 'has begut massa i no

36
estem per jugar-nos una multa o la vida' li va renyar
Raysa pels xopets de més que havia pres després del
mediterrani menjar. El lloc acompanyava l'esbarjo però
calia posar fil a l'agulla amb les diverses tasques que
tenien preparades abans d'obrir les portes del negoci
aquella jornada.

En la seva lluita musical per no ser vençuts pels ritmes

comercials i el reggaeton que envaïa per aquests temps la
cultura musical, tenien un local clubbing amb ritmes
house i tendències deep house i remember. Ells pensaven
que els nous ritmes estaven embrutant les ments de les
noves generacions, cada vegada més calenturients
escoltant les seves lletres pervertides i el seu gosseig picant
a la pista de ball de les discoteques, a més de les sales
musicals de festa del país sencer.

Intentant desmarcar-se amb la seva línia electrònica

37
característica, deep house, chill out i remember que
lluitaven per rescatar de la seva inevitable vingut menys
públic en general. Sempre fidels als seus principis de
cultura musical a què havien seguit la seva línia de so,
creant així la màgia d'un club únic a la ciutat. Estaven
lluitant per seguir, al panorama de l'ambient nocturn i
participant a ballar i gaudir al públic més exigent.

Aquell dia calia preparar els tendals i tancaments de la

terrassa. Per això havien previst redecorar amb canyís i
canyes de bambú folrant el perímetre així, que baixava des
del sostre cobert i els servia de suport per formar una
paret amb canyes de bambú que donaria més intimitat al
jardí. Els molts clients que allàtomarià la seva copa també
aconseguirien gaudir del nou ambient chill out chic i
animaria tothom a l'entrada al seu pas.

El consum, ús i gaudi dels turistes que esperaven com a

clients amb aquest nou reclam era necessari a la
temporada estival en la qual estaven ficats de ple i que
després elsempenyeria a passar folgadament els mesos
durs d'hivern.

El seu amic que era també ara treballador de Raysa, ja ho

tenia tot previst. Preparat i ansiós perquè anessin a
recollir-lo i carreguessin les canyes i els materials que
laboriosament havia aconseguit del seu hivernacle a
l'horta.

'Com aneu? Veniu ja de camí?' Els truco Julian per

whatsapp dient 'està tot preparat per carregar i us estic ja

38
esperant una estona..!' Se sentia entusiasmat i havia
preparat i reunit a més de les seves eines corresponents,
un ampli ventall de coses que ell considerava
imprescindibles per a aquesta missió. Havien d'anar junts
per recollir-lo i per carregar-ho tot per transportar-lo al
lloc indicat, el pub de Raysa a la zona espanyola de
Benidorm.

Una escala plegable de cinc metres i altres bonys pesants i

aparatosos s'amuntegaven a l'espera en una muntanya
d'estris diversos. Necessitem tot això? es va afanyar Charly
a queixar-se acaloradament, per intentar escapolir-se
abans de carregar. La pila de coses disposades per carregar
que Julián havia disposat, ja que així es deia l'altre amic de
Raysa, era considerable i força voluminosa.

Encara que tot i això ell no donava cap dubte 'Necessitem

tot , l'escala també! és fonamental per poder fixar-ho tot i
que no caigui per dalt' va contestar assentint fermament
sense dubtar Jupi, a qui els seus amics anomenaven així
afectuosament.

'No ens queixem, però tanca sol que fa per carregar

tantes coses' es va queixar Charly rondinant davant la
feina pesada, de nou. Era un tiquismiquis i no li agradava
l'esforç físic de manera que no podia dissimular que
estava lleugerament molest per això.

Però a poc a poc, entre tots van carregar d'una en una

totes les coses amuntegades al porxo i es van posar en
marxa amb el vehicle de Raysa convertit en una

39
improvisada furgoneta de càrrega i els seus tres ocupants
apinyats entre bonys sobresortint.

Van arribar sense més dilació a l'hora fixada. A les sis de

la tarda ja no crema tant el sol però tot i així escalfava.
Suant com pollastres per l'altíssima humitat i el sol
brillant ja baixant a l'horitzó, suant de calor, una constant
i terrible calor. Van pujar costosa la persiana l'engranatge
de la qual era antic i, encara que automàtic, pujava amb
prou feines amb esforç però també amb ajuda externa
manual ja que la seva cadena estava gastada. Polsant en
comandament va començar a rodar pujant amb esforç
amb el motor, automàticament. La van ajudar a pujar
entre tots,guiant-la cridanera a mà fins a pujar sencera.

Van entrar i es van posar a preparar-ho tot per

començar. Van descarregar del cotxe: les canyes de bambú,
les de canyís, els tendals, tot prèviament pintat de blanc

40
pur calcari per l'amic de Raysa, Jupi. Acuradament i amb
perfecta delicadesa van ubicar tot al seu lloc per complir
amb la seva missió perfectament, tenien de tot!

L'escala, els utensilis d'eines, filferros, alicates,

penjadors, tot un desplegament de mitjans per tal de
complir amb el seu objectiu marcat de convertir-la en la
terrassa més popular dels clubs d'oci de música de la zona.

Estava tot en marxa i en funcionament, cadascú va

prendre posició ia poc a poc van començar a donar forma
a la idea de terrassa 'chill out' que havien projectat al cap i
tenien ideada junts a consciència. Res no semblava que
pertorbaria aquesta missió d'acabar decorar la terrassa
aquell dia i poder-la tenir tot acabat a l'hora d'obertura
d'aquella jornada que seria segons el que estava previst.
Aquell dia havien endarrerit l'obertura a dos quarts de
deu de la nit en lloc de les sis de la tarda, a causa de la
realització d'aquestes petites millores.

Els neons reflectien en el blanc canyís com un mirall el

reflex dels raigs de llums led quan va caure la nit. Tot es
veia ara amb un toc de garito de primera classe, de
terrassa turística de platja super cool i amb molt
d'encant. 'Res que envejar a una tarda en bora bora
Eivissa' feien broma els seus creadors entre rialles.

Les butaques i tauletes de vímet rimaven en harmonia

amb el decorat. Delicadament tractats i envernissats i

41
enginyosos el muntatge feia semblar una paret natural de
canya fresca i neta.

Els nois acabaven d'acabar de fixar-ho tot i Raysa

d'ubicar els ornaments decoratius i palmells verds que
donarien el toc final al conjunt d'aspecte eivissenc amb
gespa artificial a terra. Vímet i sofàs blancs i negres de pell
sintètica a més dels puffs donaven forma a la garden
terrace que havien creat al local.

tot quedava formidable ara. Amb un disseny bonic i tan

acollidor que animava l'entrada des de fora, amb la seva
tènue il·luminació de leds canviant de color a ritme de la
seva música. El més actual Deep house de moda sonava
de fons, amb el seu DJ resident a la cabina, convidat a
l'esdeveniment.

Tots aquells ingredients havien fet que aquella terrassa

cobrés màgia. Tot estava disposat i posat al seu lloc i
quedava genial, tal com es van esperar i imaginar. Ara
només quedava veure la reacció dels seus clients assidus i
l'acceptació dels turistes davant d'aquell canvi d'aspecte.
De manera que per les presses d'acabar i arribar a obrir al
públic a temps i posar tot en ordre de nou, s'havien
deixat encara coses per recollir, per netejar i per treure
unes quantes restes i deixalles de materials que es veien
per terra aquí i allà en algun racó.

Necessitaven posar-ho tot a punt per poder arribar a

obrir en hora fixada, amb les coses en ordre. Així que
mentre ells es van limitar a anar carregant de tornada tota

42
la parafernàlia utilitzada i l'escala per tornar-lo a casa del
seu amic i tornar a temps, Raysa revisava begudes, gel, els
diners del canvi de la caixa i altres necessitats davant la
imminent obertura en menys de seixanta minuts del
negoci, s'havien d'afanyar.

Jupi, treballava aquell dia a la barra de la recent renovada

terrassa i Charly era el seu DJ resident a més d'amics i
com a família, si esperaven a anar-hi tots i tornar a obrir
tots junts no tornarien a temps i això era fonamental el
dia de la inauguració de la terrassa. L'hora d'obertura
estava molt a prop, així que va acceptar anar sola Raysa
amb Charly i Jupi es va quedar a càrrec mentre ells van
tornar.

'Tot sobre rodes, gairebé perfecte..' va dir Jupi, ' sí

gairebé!' va afirmar Charly, 'Això mateix' va contestar
Raysa. I així acabant de posar-ho tot en ordre quedaven
sense alè.

Per fi van acabar de fregar el terra i es van asseure

desplomats reposant del tràfec del servei que encara no
havia començat i van notar que bé s'estava al nou
ambient de la seva terrassa chill out ja perfilada. Un cop
més havia complert amb allò proposat i amb la
satisfacció general d'una feina ben feta. Així que amb
l'orgull del resultat Raysa també es va deixar caure,
enfonsant-se al tou puf i mirant al seu voltant orgullosa
del canvi mentre s'assecava el terra.

Somrient pels seus endins, abstreta als llums de neó,

43
sobre el blanc càlid decorat amb un entorn molt
harmoniós estiuenc esperaven ja obrir les portes als
primers assistents a l'esdeveniment.

Ple d'harmonia i de bona ona al local ara es respirava

encara més el bon rotllo. L'aroma subtil de les flors
blanques del majestuós Galà de Nit que regnava natural
presidia brillant amb les fulles pels led i aromatitzava tot
l'entorn del peculiar espai d'esbarjo.

Els sons penetrants dels darrers ritmes més hot i més in

del moment, et feien vibrar penetrants i et transportaven
al paisatge selvàtic natural que havien pretès recrear. El
flaix tènue i els llums de Neó ballaven al seu compàs fent
tot fluir al voltant.

Ara s'accentuava en caure la nit idíl·lica amb l'activació

de la lluminària i el seu cartell publicitari a l'entrada que
consistia en una gran copa gegant brillant fluint amb els
licors canviant de color i com si caigués vessant-se en
desbordar-se el contingut com si caigués sobre la porta
d'accés principal del local i brillava sobre la coberta de
tancament.

El gran volum de clientela que els esperava, aquella nit

faria que la seva jornada s'estengués més del que cap altra
nit ho fes i més del que és habitual per l'horari establert.
Aquest imprevist d'assistència massiva durant la nit els
portaria directes al que desencadenaria els esdeveniments
futurs que viurien.

44
Rendits per les seves retines, els assistents van gaudir com
mai a la seva recent inaugurada terrassa i van donar com
s'esperava un bon rendiment del lloc estrenat aquella
mateixa nit per tothom. Gaudint com es mereix del bon
ambient que els seus clients creaven amb la seva
presència, era un lloc destinat per a l'ús i el gaudi en
general i per a l'esbarjo de l'esperit en concret.

Amb els còctels especials i els xopets i les gerres d'aigua de

València eren ben coneguts a la zona. La música en
directe amb DJS i convidats, animava a quedar-s'hi.
Aquella nit no semblava que s'acabaria aviat, era com si
l'univers hagués conspirat preparant els esdeveniments
perquè canviés el rumb d'aquella nit i acabaran dues
hores després de l'habitual de camí de tornada a casa.

Potser el futur de la vida de Raysa estava destinat a

canviar de manera que al final de la jornada li revelaria el
destí. Insospitable per a ella el seu futur estava ara en
mans del temps que era el que llavors els faria ensopegar
sense saber-ho en una inesperada situació. L'última cosa
que ells imaginari en allò més remot del seu pensament.
Així va ser tal com tot anava succeint. Lentament els
últims endarrerits acaramel·lats a la terrassa i la resta de
grups d'última hora ja anaven acabant d'abandonar la
terrassa i, sortint de la sala, ia poc a poc van buidar el
local. Encara quedava fer la caixa i netejar-la. Jupi es va
posar a recarregar les càmeres mentre Raysa es va
encarregar dels comptes de la caixa i Charly acabava de
recollir la cabina del DJ i ajudar a netejar.

45
Ja havien acabat i era tard, però a causa del gran estrès
suportat i el volum de treball tingut, van decidir prendre
un xarrup de piruleta que havia quedat a la coctelera per
celebrar-ho. Van tancar el forjat de tanca metàl·lica que
sortia de la terrassa al carrer del pub i mirant el rellotge
'són gairebé dos quarts de quatre del matí' va exclamar
exhausta però sense mostrar cansament aparent degut
potser a les circumstàncies ia l'adrenalina que encara fluïa
en ella. Es van dirigir a pas mitjà i moguts per l'alegria del
triomf, cap al cotxe de Raysa que no era gaire lluny d'allà
a l'aparcament municipal. Cobria amb el seu tènue
mantell el senyorial cel estavellat de la càlida nit profunda.

Els carrers estranyament buits i sense ànimes animoses ja

a aquestes hores esgotades, com si se sumessin a la seva
retirada. Charly i Raysa ja no es miraven a penes absorts
amb la mirada fixa al buit de la nit sumits en els seus
pensaments, Jupi anava darrere amb el mòbil manant un
whatsapp.

Aquest darrer es quedava a casa seva i vivia a la zona de

l’horta de Benidorm als afores i calia portar-lo. Almenys es
faria més amè el camí rient amb els seus ocurrents gràcies
ja que el seu amic suavitzava una mica la situació
d'esgotament i sensació de baixada del moment per les
llargues hores de servei al pub.

'¿Estes o no estàs Raysa?' va preguntar simpàtic el seu

amic Jupi somrient. Al que ella va replicar: 'he estat

46
millor, però bé..' i va riure llavors 'a poc a poc em
recuperaré , gràcies tete' va acabar dient. I ell va afegir
'Estem esgotats, però ha valgut la pena!' reafirmant la seva
opinió i endins Raysa sabia que era cert. 'És clar que sí i
demà serà encara millor' va concloure Raysa animant la
resta amb les seves poques energies que li quedaven. Es
van acomiadar de Jupi a la porta quanCarlesi va
xiuxiuejar':anem-nos ja a casa, per favor, estic esgotat' Ella
llavors va encendre de nou el motor i sense contestar
després d'acomiadar-se, va assentir amb el cap iniciant de
nou la marxa.

A l'abisme de la nit encara havien d'arribar a Finestrat,

pujant aquell turó de carretera de corbes infinites fins al
cim de la muntanya escarpada. Amb una claredat
sorprenent per l'estació de l'any i totalment absent de
núvols, al nocturn bell cel només hi eren ells i la fauna
nocturna de la natura que sonava com a banda sonora de
la nit avançada. La gent ja estava recollida al recer de casa
seva i amb l'insomni que provocava la sufocant i
pertorbant calor.

Pujaven més i més alt pel camí la muntanya, fins arribar a

una costanera recta, costeruda, llarga cap amunt i amb
molt bona visibilitat. A la seva esquerra el mar calmat, a la
dreta l'imperiós Puig Campana alçant-se a l'horitzó, el
vent aquella nit nul i al mig del camí, a dalt del cel la fosca
nit il·luminada per milions d'estrelles.

47
Res no els feia pressuposar el que a no gaire d'allà en el
temps i l'espai els esdevindria apareixent davant la seva
indesitjada presència, a l'acte en què la seva màxima
incredulitat quedaria reduïda a cendres. Ningú podia
presagiar el que passaria però a poc a poc i des de l'abisme
de la immensitat incommensurable de l'horitzó fosc, des
de la llunyania més inhòspita solcant l'oceà de l'univers
baixaria fins a tocar terra la màquina més indesxifrable,
qui sap si voladora, qui sap si també del temps; davant les
dues úniques persones que la ja adentrada espessor de la
nit visionarien insòlits aquell fenomen tan impensat per
ells fins a aquest precís moment.

48
Anaven callats, sense parlar, en silenci quan des del no-res
del cel calorós estavellat d'estiu sense un sol impediment,
va baixar sobre els caps, la nau que els obriria la porta del
secret.

El fenomen més inesperat de les seves vides, que els

portaria a esdeveniments futurs a la recerca de la veritat
sobre la porta misteriosa que es va obrir a la muntanya
perquè aterrés aquella nau no identificada, fent-los
partícips inesperats del secret a l'entrada nit.

49
CAPÍTOL 4

CIÈNCIA FICCIÓ O CIÈNCIES OCULTES?

Raysa després del moment de l'albirament del fenomen

aterratge, no tenia res clar, perquè era un xoc cultural
sens dubte. Allò après, allò conegut, les lleis de la física,
de la llum, de l'univers. Ja no podia ser real res del que
s'havia estudiat en llibres de text. Però aviat lligaria
caporals.

Allò que durant tants anys els havien estat disfressant

amb històries de gegants i espases, eren en realitat portes
secretes camuflades amb entrades d'altres llocs, potser

50
altres mons... d'ara, imaginable procedència. Si tenien
aquesta tecnologia…

Moltes eren les preguntes que ara mateix, assaltaven els

seus dubtes al cap. Preguntes sense fi, deslligades per
respostes no demanades i que mai no s'haurien pogut
qüestionar, si no hagués passat el que mai esperaven
presenciar a la seva vida.

Per casualitat o per error, per distracció o per

coincidència ho havien vist tots dos. Aquell
artefacte volador ho hauria d'haver vist més gent.

Encara que la curiositat per allò ocult mai havia

estat la passió de Raysa, ni tan sols el seu interès,
aquest esdeveniment havia arribat per trencar amb
les cadenes de la seva ignorància i despertar
profundament la curiositat en els seus endins.

Aquella immensa cúpula, quina estrella augmentada

deu mil vegades,havia aturat davant la seva atenta
mirada, alta i clara, a la negra nit,fent-losa tots dos fixar
la mirada iRaysa al volant va afluixar la marxa.
De trets verdosos,per perfeccionar nau de forma ovalada
no emetia cap so, només irradiava. Era una radiació
lluminosa i força magnètica invisible que la mantenia a la
superfície li permetia volar com si levitase dalt del cel
,sense un sol soroll.

51
No sortien de la seva sorpresa barrejada amb por en
aquella, silenciosa i profunda, nit solitària mentre aquesta
s’havia parat, per uns segons com si ela observés a
distancia, durant eltemps suficient perquèells igualment
l’albiressin de manera clara, perfecta i determinadament,
dalt del cel i sobre els seus caps. I a continuacióhavia
baixat a un recorregut transversal cap a la dreta en descens
lateral cap a lamuntanya.

El seu recorregut havia estat tan poc probable, precís i

contundent que automàticamenthavien entès que allò no
era una estrella que volava, un avió rodó desplaçant-se i
encara menys un asteroide ni res semblant.

Va ser méssón frustració en veure que ni tan sols

s'estrellava, sinó que simplement es desplaçava per triar en
mode aterratge en direcció cap al Puig Campana de
tomar terral. Ells, de fet eren els que havien d'assumir que
de facto, allò estava succeint davant d'ells i haurien
d'intentar raonar-ho d’alguna manera. Milions d’hipòtesi
se’ls venien a tots dos, a mil revolucions dins del cap.

Aquella nit l'atzar del destí potser o pot ser sense voler-ho,
va voler que fossin un duet de testimonis, d'una mica de
magnituds absurdes, un fenomen inconcebible i
impensable parells fins aquest moment, de l´aterratge
d´una nau voladora mai catalogada per l'ésser humà. El
desconegut n'hi havia tornat de plea la realitat deixant de

52
vagar aels seus pensaments i va despertar una revelació que
d'una altra manera mai no hauria sorgit ni haurien
qüestionat i sus pensaments.

La intriga del suposadament impossible, fictici que

s'havia presentat d'imprevist davant dels seus ulls
desvetllat als seus testimonis muts que no tot és com els
havien ensenyat als llibres de ciències i que hi havia molt
més per descobrir el que estem programats a concebre
com a verídic en la nostra entesa.

Fora de tots els ensenyaments acadèmiques i de les

explicacions inexactes i vagues.Les teories de la humanitat
i de l'univers que la ciència amb prou feines defensava
havien quedat obsoletes, davant d'una evidència semblant
presenciant, la materialització clara de l'evidència. El
secret del misteri de la terra i de les visites de
l'univers,davantalls.

La possibilitat que otros éssers vinguts d'altres planetes,

poguessin pilotar aquella enginyeria de la tècnica voladora
era meravellós i aterridor, però determina clarament per
als seus testimonis muts que havien de ser superiors a
l'espècie humana incapaç de crear semblant màquina
voladora deforma i magnitud inimaginable i insospitada.

Van arribar a casa i com si els haguessin tirat un cotxe en

marxa anaven amb tots els músculs del cos en màxima
tensió. Les seves cares eren d'espant i en lloc d'anar xerrant
animadament, per contra anaven callats ràpids amb destí
fix mirant al capdavant i sumint-se en els seus pensaments

53
més enrevessats sobre aquell estrany succés que els havia
revelat el secret misteriosament i sense raó aparent, sense
ocultar-se davant la seva presència.

Van obrir la cancel·la de la porta de reixes del jardí i van

accedir no sense mirar a banda i banda i darrere d'ells
diverses vegades comprovant que no els havien seguit res
ni ningú, després d'aquell albirament. Suposaven que els
seus visitants als comandaments havien pres terra i
estarien aquí. On va aterrar? Quin era el seu destí? Seria
una nau perduda o potser portava un rumb fixat allà i no
havia variat el mateix ni davant la presència d'estranys
testimonis desconeguts que només estaven en el moment i
el lloc equivocat?

Els assaltaven milers de dubtes i pors, així que, sense

deixar de tancar amb clau els panys per dins de les dues
portes, van passar del jardí al saló on per fi es van mirar i
van sospirar alleujats. Recuperant ja per fi l'alè i el batec ja
colpejant més suaument nerviós al pit Raysa va abraçar
amb afecte el seu estimat Michu, a qui per un moment
havia pensat que no podria tornar a veure més. El seu
estimat felí es va acariciar contra el seu pit i ella li va
correspondre amb una càlida abraçada i un càlid i sincer
petó.

Era impossible, però era real, aquella trobada amb allò

ocult havia estat un fet i la seva completa incomprensió en
un primer moment els havia emmudit i havia generat
terror pel risc que els van disparar amb un làser o alguna
cosa pitjor que els van desintegrar o fins i tot els

54
abdujeron, tot era possible fins i tot que els haguessin
seguit i correguessin algun risc.

Era surrealista però no hi havia cap altra possibilitat que

intentar donar explicació a allò per altres mitjans. La jove
parella espantada encara estava en xoc commocionada
sense entendre què era allò.

El fenomen ovni va aterrar davant la seva mirada i al seu

propi poble, al seu propi planeta. Sonava a pel·lícula de les
galàxies amb les seves naus fictícies que volaven cap a les
estrelles.

'No sé com ha pogut passar una cosa així..' xerraven

preocupats al saló de la casa Charly i Raysa, ja que el seu
altre company de pis estava, òbviament, adormit davant
les altes hores de la matinada. “És una cosa alarmant!” va
contestar Charly afirmant la seva incredulitat. '¡Però era
físic i hi era!, no ha tingut problema a aturar-se a
analitzar-nos i aterrar sense més i sense donar importància
al fet que el veiéssim!' els joves entre acovardits i
pertorbats no sortien de la seva sorpresa.

'Era verda i rodó com a lluminós des del seu nucli i no

portava motor cap conegut ja que hauria fet soroll..'
continuava argumentant allò sense coneixement de causa
l'entès de tot Charly. ‘Però encara que la llampada que
emetia era color coral, no presentava color físic com si
estigués pintat era més com a part de la llum que
llampecava reflectint sobre si mateix que era verdosa
brillant com un robí…’

55
 'Impressionant' va seguir Raysa, 'hi va haver un moment
en què es va quedar posada mirant-nos en què fermament
pensava que ens atacaria amb algun tipus d'arma o raig
làser…qui sap la maquinària que poden tenir veient
aquesta tecnologia?..'

'Creus que ens volia fer mal?' va qüestionar Charly

preocupat, 'Ara mateix ja no però en aquell moment per
uns instants si he temut per nosaltres', va respondre ella,
'Obvio' va assentir ell sense titubejos.

Davant aquell avenç de la tècnica solcant el cel es podien

imaginar qualsevol cosa ja que si portaven armes de
defensa i donaven per fet que sí, si ho hagués volgut els
haguessin fulminat imminentment i sense titubejos, però
no havia estat així.

‘Què creus que farien aquí? per què hauran vingut? serà el
començament d'una invasió per part seva?' tot eren
preguntes i més preguntes que se'ls acumulaven una rere
l'altra sense obtenir respostes. 'Busquem a internet' potser
estiguin informant del succés i avisin d'instruccions' Raysa
es va disposar sense acabar de dir aquella frase a googlejar:
nau avistada aquesta nit a Finestrat… Puig campana
albirament… Llums flotant misterioses al Puig Campana..
Objectes voladors a la costa mediterrània… Res!

Com era possible? estava tot fosc a la fosca nit i allò

brillava com estel gegant a la meitat del cel negre, algú

56
havia d'haver-lo vist! Els radars, els sistemes de vigilància
de l'espai aeri a Aitana, l'exèrcit! Algú… no només ells!

No els va semblar ni mig normal, per això el que li van fer

de seguit va ser sintonitzar a la ràdio de la zona les notícies
de la nit. El que és típic, política i coses banals succeïdes el
dia d'abans i tan repetides com irrellevants. Res pel que fa
al tema que investigaven.

Tot seguit van decidir buscar la web de notícies Marina

Baixa i comarca que eren les notícies regionals de canals
locals. Només anuncis de telebotiga i altres programes de
joc al poker i ruleta en línia, però sense notícies d'algun
petit indici que anés a repercutir a la informació en
absolut el tan sonat esdeveniment que ells donaven per
inaudit i irrepetible, però aviat descobriran que no seria
mediàtic.

Ni la premsa, ni la ràdio, ni les notícies comarcals no

parlarien d'aquest fet davant la inusitada sorpresa dels seus
protagonistes sense voler-ho que es convertirien en
exploradors del que mai no volien haver descobert

57
'Demà anirem a recórrer el poble, tranquil·la Ray' la va
tranquil·litzar davant del seu desconcert, 'segur que algun
veí ha vist alguna cosa també i donem la veu d'alarma!' va
acabar de programar convençut l'ingenu Charly sense
imaginar el que els esperava també al poble.

58
CAPÍTOL 5.

EL DIA DESPRÉS

La llum tènue al clarejar ja entrava entre les làmines de les

persianes mig tancades i el sol vergonyós començava a
alçar-se a l'horitzó. Ja era de dia! La xerrada envaïda per
l'inexplicable de la nit els havia portat amb les seves
divagacions l'endemà al matí i no eren capaços de agafar el
son.

Sense gens ni mica de sopor per l'enrevessat de la situació

van decidir sortir a esmorzar i indagaran així sobre el que
va passar amb recel entre els veïns més populars. Ja que el

59
poble era més un petit llogaret només hi havia una
cafeteria restaurant al carrer principal del nucli antic del
mateix i una botiga multiservei al costat contigu.

Es van refrescar amb una dutxa per esborrar les

empremtes del cansament d'haver passat a nit i sense més
preàmbuls cap allà es van dirigir. Mentrestant ja eren les
set del matí i ni rastre de notícies alarmistes ni d'invasió
extraterrestre, ni res. Tot estava tranquil i sense
perspectives catastrofistes com tant havien especulat
durant la nit.

Van muntar al cotxe ja que, encara que el bar era al centre

ells vivien en un xalet més apartat i havien de fer-lo servir
cada dia. 'Posa la ràdio' va dir Raysa buscant respostes.
'Ok, vaig' i Charly movent el dial sintonitzar Radio Sirena
que era la ràdio més famosa de Benidorm.

El so era distorsionat pel fet que la cobertura amb el gruix

espessor muntanyós no deixava passar bé el senyal de les
ones fm, però prou per escoltar els informatius de les 7 en
punt que, convençuts que dirien alguna cosa sobre el que
ha passat, es van quedar abstrets pendents escoltant. Van
sentir atents tots els titulars del dia lletra per lletra,
paraula per paraula, concentrats que en qualsevol moment
parlarien de l'albirament de l'estrany fenomen d'aquell
aterratge, res més.

'Per a tu Ràdio Sirena, la ràdio de Benidorm' va concloure

60
la sintonia de la cadena local de ràdio que donava per
acabat el noticiari tancant el programa així de les notícies
de les 7 del matí.

Impressionats davant aquell misteriós silenci dels mitjans,

de la manca de ressò en ells per la notícia que podria ser
portada mundial. Anaven al·lucinant, cada cop i de mica
en mica, més i més.

Van sortir del cotxe ja aparcat uns minuts amb total sigil
davant del seu desconcert. És que ningú no donaria la veu
d'alarma? Ningú ho havia vist?

Van entrar al bar i feia olor de cafè acabat de fer i de

botifarra fregida. La gent del poble era de començar amb
bons esmorzars de bon matí. Van arribar ja sobre avís que
allò que havien vist no semblava que seria vox populi pels
voltants ni tan sols, per la qual cosa tots dos van ser
previnguts a l'hora d'indagar amb les seves preguntes.

'Un amb llet i un sol per favor!', va demanar enlaire des de

la barra ell 'amb dos sucrets per a mi, si us plau!' va afegir
Raysa 'i unes torrades vols?' li pregunta Charly , 'Sí em
vindrà bé!', va dir ella contundent, després de la nit de
sobresalts i xerrades intensives que acabaven de passar. ‘I
dues torrades de tomàquet i oli també!’ li va afegir llavors
Charly al cambrer.

Escoltant callats fullejant el diari a la recerca d'alguna cosa

que els pogués donar informació sobre el que hi havia

61
passat, van començar a passar les pàgines intrigats i en
silenci. La periòdica informació tampoc no havia dit res a
la seva portada principal, tampoc contraportada pel que
acuradament anaven veient pàgines. Quan van mirar la
portada, contraportada de nou sorpresos i espantats
alhora que el que ells pensaven que seria un esdeveniment
històric en els tabloides, no quedaria més que en un
misteriós secret que ells no volien encara desvetllar.

Per no posar el crit al cel van seguir buscant al diari, secció

de notícies nacionals, secció de notícies locals per regions,
fins a la secció d'esports però després de tot això sense
trobar ni rastre del preat contingut, van arribar a la secció
de notícies comarcals . Però per a la seva desil·lusió només
van trobar una mica més del mateix. Res de l'única cosa
que ells estaven buscant, en aquell moment el seu interès
per comprovar amb informacions redactades en
publicacions de tirada nacional, local.., no importava però
ni en un lloc ni en un altre, semblava que la notícia no
hagués transcendit i la seva publicació no passaria. Era
com si el que havia passat mai hagués passat i seria
esborrat, era impossible que ningú, ni res, ho hagués
detectat, només ells. Algun radar de control aeri devia
haver tingut constància amb els seus radars de moviment i
control de l'espai nocturn, cosa que alertés que allò estava
sobre el cel sobrevolant el cel de Benidorm i aterrant-hi
sense més ni més.

Van esperar mirant-se incomprensiblement per com podia

ser que ningú no hagués trobat com ells amb aquest

62
fenomen a la meitat de la nit serena, clara i callada.

El cambrer va arribar amb tot sobre la safata col·locat

estratègicament, 'bon dia' va dir el senyor que parlava
valencià com era típic a la zona, 'els cafès i les torrades, bon
profit xics!' els desitjo sense immutar-se. Ells van donar les
gràcies a l'home i es van quedar estàtics sense dir ni una
paraula ja que no veien preocupació a la cara ni res fora del
normal que digués que li pertorbava alguna cosa a la seva
calma de la rutina matutina diària.

Van començar a esmorzar sense donar crèdit, ni l'únic bar

obert al lloc s'havia fet ressò de l'assumpte, estarien atents
a altres clients que animadament prenien el carajillo a la
barra esmorzant i xerrant animadament amb ell,
semblaven ben coneguts del poble.

Eren pagesos del camp que matinaven religiosament i la

seva conversa era bàsicament sobre coses banals de la terra:
la collita de nespres i la seva recollida anual, els escassos
guanys que estaven tenint cada vegada més amb la crisi. El
típic però ni rastre de converses d'aparicions ni de llums
estranys flotant la nit anterior. Res, només silenci i ells,
callats, però amb més i més sorpresa en el seu desconcert.

'Perdone ens porta el compte' davant la no informació

obtinguda es disposen a pagar i anar-se'n, 'sí clar, de
seguida' va respondre el bar tendir calculant al tiquet el
total. 'Aquí tenen el seu compte' 'Gràcies' va contestar
Charly ,'escolteu una pregunta' intrigat li va requerir el
mateix 'no hauran vist res estrany ahir a la nit per aquí

63
vostè o algun veí?'

Va mirar estranyat en sentir la pregunta del cambrer, gran

i coneixedor de tot el poble 'no, per què?' es va afanyar a
tornar la pregunta a manera de resposta. 'No perquè ahir
vam pujar tard de treballar i ens va semblar veure una llum
forta intensa parada, com d'un accident' va mentir a
propòsit el seu amic per no ser descobert davant de
l'estranya pregunta. 'doncs no sé però si m'assabento
d'alguna cosa ja t'ho diré a veure que ha pogut passar' , 'val
gràcies d'acord' I es van acomiadar aixecant-se d'allà i se'n
van anar. 'Res Charly' va comentar Raysa, 'és com si es
tractés d'un secret' va continuar parlant ofuscada.

El següent lloc on es dirigiran era la botiga d'alimentació i

fleca que era de fet l'única botiga del llogaret. A uns
metres en direcció contrària del bar es van dirigir
caminant a pas lent en direcció cap allà.

Anaven abstrets en les seues conjectures quan no a molt

caminar van entrar a l'establiment saludant a l'uníson
'bon dia' per allà els agradava saludar en valencià ja que era
la llengua autòctona i on més es parlava era als pobles.'
Bon dia' va contestar la botiguera amb la cançó a l'altra
banda del taulell de pans i la caixa registradora. 'Què tal
xics?' Va començar la xerrada molt amable i simpàtica com
sempre 'Muy bien Encarna' li va contestar Raysa sense
esperar. ‘Tot bé per aquí? Algun incident amb la carretera
que t'hagin explicat?” “No, res! Què ha passat?” la
resposta va tornar convertida en pregunta de nou.

64
'Res estrany suposo, vam veure llums parades a baix en
pujar per la carretera i ens vam preguntar si hi hauria
hagut algun accident però falsa alarma, tranquil·la , jaja' i
van riure totes dues l'una pensant que l'altra s'havia
alarmat sense motiu per les seves preocupacions
infundades com a dona .'No vam saber res per això
preguntem per saber si algú havia patit algun contratemps
amb el cotxe tard a la nit d'abans, era per això' Però la cara
novament d'ignorància de la dona els deia que no mentia i
no sabia res, deia la veritat. Van comprar el pa, es van
acomiadar sense preguntar més i se'n van anar. Van sortir
amb més preguntes de les que van entrar, però era inútil,
allà no descobririen res de nou.

Es van muntar al cotxe i davant de la clara llum del dia es

van disposar a tornar a aquell punt de l'albirament de nou
per buscar-hi les respostes, però ja de camí amb el seu
vehicle de nou, una densa boira en agafar novament el
camí ara de baixada que portava a la carretera de la ciutat,
els va envair espessa com advertint que no ho fessin.

65
Temorosos per no tornar a estar en risc en un tram una
mica més ampli, sense dubtar-ho van canviar de sentit i
van capgirar, prenent la direcció de tornada al recer de
casa seva i sense poder indagar més de moment.

Quan van arribar el seu company de pis ja estava despert i

aixecat, eren les nou del matí i animat estava fent-se
l'esmorzar a la cuina.

'Bon dia tete' va entrar Raysa obrint la porta i saludant el

saló menjador. Ja que la cuina era americana els donava un
multiespai diàfan en entrar que juntament amb el saló

66
feien de la part de baix del bungalow una zona de reunió
diària. 'Bon dia tata' va contestar Vicent, doncs així es deia
ell 'preparant-me l'esmorzar per anar-me'n a la feina' va
prosseguir amb la tassa de cafè a la mà i la cullereta a l'altra
disposat a remoure.

'Alguna nova nova compi?' va preguntar Charly sense

més tardança,'No sé.. digueu-me vosaltres que veniu de
fora..'.Òbviament ell s'acabava d'aixecar del llit i no hi
havia manera possible que sabés res. tret que hagués estat
despert, i no era el cas doncs dormia a cama solta. ‘I això?
Hi ha res de nou que jo no sàpiga?” va preguntar ara
Vicente com no tornant la resposta. La pilota estava ara
sobre la seva teulada una altra vegada. Vicent aturat dret
davant seu i sense deixar de moure el cafè a la tassa amb la
seva cullereta sorollosa els mirava curiós esperant
atentament notícies fresques.

Tots dos es van mirar després de tant de temps sense

comptar a ningú el seu misteriós albirament quan Raysa
va decidir que havia arribat el moment de confiar el seu
secret, fins ara guardat com un tresor fidel de l'univers, a
l'única persona de confiança amb què tots dos comptaven
i que en donaria una nova visió subjectiva a aquella
situació inusitada esdevinguda.

'Va ser ahir a la nit quan veníem tard a casa' va començar a

explicar Raysa, 'quan pujàvem a les cinc del matí alguna
cosa va aparèixer al cel deixant-ho per un moment
il·luminat una esfera amb la seva llum verda molt
resplendent nítida davant nostre i tots dos ens vam quedar

67
amb els ulls oberts i sense paraules en veure que allò
darrere analitzar-nos per complet com amb un llamp
invisible, més enllà de fer-nos res va aterrar al Puig davant
dels nostres nassos' va concloure ella sense perdre alè. '¿Al
Puig Campana?' va respondre al·ludit el seu amic, atent i
ara també ojiplàtic, Vicen. 'Sí!, enmig de la muntanya..
davant els nostres ulls!' va afegir reafirmant la història
iinvolucrats Charly en el seu testimoni, que mai no hauria
explicat millor en resum la història. 'I què vau fer?' va
tornar a preguntar Vicent intrigat, 'Continuar fins a casa
sense perdre un segon' van riure junts Vicent, Charly i
Raysa. 'Normal!' va dir Vicent. 'A veure, és clar.. com
perquè us hagués fet alguna cosa…', va afegir inquietat. '¿I
per què vas preguntar que si va ser al Puig Campana tete,
és que t'has assabentat d'alguna cosa?', va preguntar Raysa
al seu amic sense dilació.

I d'inesperat com explicant un conte va començar Vicent

a sincerar-se: ' Jo no he vist res per mi, així que no poso la
mà al foc per ningú, però em va explicar un amic que viu
aquí pujant per Finestrat que, treballant de nit ia altes
hores del matí havia visualitzat diverses vegades llums que
canviaven de color altes al cel i esferes que s'enlairen o
aterren segons els llums que canvien, però mai quan la
llum que desprenia era vermella..'. 'De debò…?' Raysa i
Charly no podien creure-ho per fi algú que pogués
corroborar el seu albirament i aportar-los una mica més
d'informació al seu desconeixement. 'Qui és ell?' va
preguntar Raysa inquieta. 'Tu el coneixes Ray' li va dir
Vicent sense dilació que ja s'havia gairebé d'anar a

68
treballar, 'es Ibai' va concloure Vicent posant la tassa al
rentaplats per agafar seguidament les seves coses i
anar-se'n.

'Ibai?' va tornar a confirmar Charly que també era amic

seu, 'Sí Ibai el Rambo' va corroborar Vicent donant per
acabada així la seva participació en la conversa de moment
ja que s'havia d'anar doncs entrava a les deu a la feina.
'Sort nois!' va dir animós,' contactar amb ell de la meva
part ia veure si teniu sort. Aneu amb compte, si us plau!
Ens veiem a l'hora de dinar si encara sou per aquí”.
'D'acord…' van assentir a l'uníson. I va marxar no sense
abans fer dos petons de suport i acomiadar-se de Raysa i
un xoc de mans amb Charly afectuós.

Ja tenien una mica més clar, un fil del qual llençar. No hi

havia cap dubte que la descripció que donava el seu amic i
paisà benidormenc de les naus era tal com ells reconeixien
quant a forma i dimensions així com llums de l'objecte per
la qual cosa intentarien quedar amb ell i que els confessés
el que havia vist per ell per així poder compartir també ells
la informació calentita del fenomen obtinguda.

69
CAPÍTOL 6.

VIATGE AL CENTRE DEL SECRET.

El que ara era clar és que no eren els únics testimonis

físics i que, com ells pensaven, no era ni per casualitat ni la
primera o l'última vegada que aquells desconeguts
visitants baixaven al planeta terra.

Es va tancar la porta sorollosa de la casa i es van tornar a

quedar sols Charly i Raysa mirant-se cara a cara. Ansiosa
va buscar ràpidament teclejant el nom de l'inesperat
possible nou còmplice, el seu amic Ibai. A no més de tres
tecles ja estava wasapeando Rayda al seu amic quedant
amb ell sense perdre temps.

70
 Eren les deu ja gairebé del matí, però el seu amic de
vegades feia nit per la seva feina i encara no se n'havia ficat
al llit. ‘Hola tata’ va contestar a no gaire trigar. 'T'invito a
dinar i parlem, és important' li va apressar ella no sense
abans les pertinents salutacions cordials típiques. 'Val ens
veiem en una horeta al bar del poble' a Ibai li agradaven els
dinars bons i els del bar del poble eren rics i ben apreciats i
gratis, encara més. Es va apuntar sense dubtar Ibai sense
saber l'interrogatori que se li venia a sobre.

Van arribar sense dilació la parella d'amics de casa seva al

bar fins i tot abans del que s'havia acordat, fosos per les
ànsies de saviesa sobre tot el que aquest amic seu,
presumpte testimoni igual que ells, els revelaria sobre
aquell misteri. Era sense esperar-ho un secret d'estat sens
dubte, més ells tan insignificants com intranscendents, no
podien demostrar de la seva existència, emmagatzemada
res més que en el fons de les seves retines, ara ja traspassant
a la seva memòria.

Esperaven nerviosos davant l'espera ara ja a la terrassa de la

cafeteria fullejant a l'horitzó si arribava el seu amic desitjat
al lloc, però res, tan lent com de costum. Van passar els
minuts i de la llunyania va aparèixer el seu BMW blanc
rugint pujant a sobre de la vorera per poder estacionar ja
que allà les places de pàrquing brillaven per la seva
absència, era Ibai.

'Bon dia tete' va començar la conversa Raysa animada

71
'Bon dia tata' va respondre Ibai plantant-li dos petons
forts amb intensitat a la cara. Tots dos eren amics des de
nens ja que havien nascut al mateix poble i havien anat a la
mateixa escola encara que a classes diferents.

'I això?, per què tanta pressa que ja esteu aquí

esperant-me?', va dir l'Ibai molt observador a tot com
sempre i donant la mà amb un bon copet impetuós a la mà
de l'escanyola Charly al mateix temps, ja que també era el
seu amic.

Ibai era un home gran i corpulent a més d'una gran

energia aclaparadora. 'Seu i t'ho explico' li va oferir seient
Raysa gustosa. 'Ok tata!, demanaré i m'expliques..' i es va
allunyar sense donar més importància a la xerrada que
mantindrien a continuació i que els portaria a buscar
respostes més tard junts. 'Bé a veure explica'm de què es
tracta' va tornar de demanar Ibai de la barra 'que
necessites del meu Ray? intuïtiu va continuar interessat el
seu amic sobre per què havia cridat a la seva presència la
jove amb tant de constrenyiment. '¿Tu saps una mica
d'unes llums al cel que volen a la nit al capdamunt del
Puig Campana?' va preguntar sense dilació ni la menor
objecció a fer-ho Raysa.

En la intimitat de la terrassa on es trobaven sols en aquell

moment ningú podia escoltar el que li estava confessant
alhora que li formulava la pregunta la jove sense embuts.
'¿A quines llums et refereixes tata?' es va fer l'esquiu Ibai
en un primer moment però amb el mig somriure dibuixat
a la cara que reflectia que seria fàcil treure'l de la seva

72
evasió d'un primer moment. ‘Una llum verda ovalada que,
flotant al cel, va aterrar al Puig a les cinc del matí” va
contestar la noia que no havia pogut ser més explícita ni
més clara.

'Jajajaja.. Ja entenc!' va riure Ibai a riallades, 'vosaltres

també ho heu vist' i per fi va sospirar Raysa, 'Sí tete, sens
dubte!. Va ser ahir a la nit al cel quan pujàvem A casa de
tancar el pub va aterrar davant dels nostres ulls a prop
nostre i no vam poder gravar-ho ni fer res… i aquest matí,
al poble era com si res, ningú havia vist, ni sentit, ni havien
publicat, res. Com si fos un secret i ningú ho pogués
explicar..', va concloure Raysa indignada.

Davant la fixa mirada d'Ibai, però que sorprenentment no

havia mostrat petjades de terroritzar-se, ni de pertorbació
a la cara; davant la sincera confessió de la seva amiga i
davant de qualsevol altre realment estranya, simplement va
contestar, 'Són naus que vénen i baixen, aterrant a la
muntanya' assentint va confessar el seu amic davant els ara
muts Charly i Raysa.

'Naus?' va dir Charly posant èmfasi en el plural a què

s'havia referit el seu amic, dient naus i no només una tal
com havien vist ells. 'Sí, vénen de tres en tres i formen
triangles concèntrics al cel, però només aterren quan es
posen en verd, mentre es tornen llums vermelles, no
prenen terra'.

'De debò al Puig? al forat?' va preguntar amb interès

73
Raysa, 'Sí, al mateix tall per aquí entren des de casa meva
es veuen clarament a altes hores de la matinada sempre
molt entrada la nit.. Anem allà avui!' els va animar aquest,
'anem aquesta tarda acampem i les veiem.. !,no les volies
gravar?, segur que si pugem veiem alguna cosa i entre tots
aprenem algun video guapo!’ va assegurar el jove motivat.

Era bona idea ja que des que havia passat allò havien estat
desitjant anar a descobrir aquell secret des de més a prop,
in situ veure que és el que hi havia a l'interior d'aquella
maquinària tan extremadament nova. Però la seva
covardia i la por que els haguessin abduït o qualsevol altra
cosa pitjor i aquella densa boira hores abans en entrar al
camí els havia acovardit de tal manera que de primeres
havien desistit. Però ara comptaven amb la nova i
renovada energia i la passió davant de tot allò que havia
reviscuten ells Ibai i que els faria de protecció també ja que
era un tipus fornit. No hi havia cap dubte, era la persona
adequada perquè anés amb ells a investigar aquell dia
sense falta.

Els dos inquietats van assentir no sense abans coordinar

aquell dia el negoci de Raysa que es quedaria sense gerent
ni DJ resident ja que se n'anaven de campament a conèixer
l'impossible, cap a la porta del secret.

Va cridar Raysa immediatament al seu amic i cambrer

Julián que, per ser una mica d'hora, va trigar a agafar el
telèfon. 'Sii..' va contestar amb veu d'adormilat, 'Soy
Raysa tete, t'he despertat o que?', 'No.. ' va dir Jupi
recobrant les maneres, 'una mica dormisquejant fins a

74
l'hora del dinar', Julián vivia amb els seus pares i la seva
mare que a més era de l'Horta el tenia com un marquès
amb el menjar de cullera a la seva hora a taula a taula
posada ia menjar. «És només que avui no podrem baixar a
obrir, ho sento moltíssim. Et “podràs apanyar avui sol?” va
prosseguir Raysa amb dolçor. ‘Avui? però tot el servei?' va
replicar Jupi '..i amb la terrassa nova?' va continuar
espantat davant no poder donar prou.

'Sí però només serà per avui i de fet t'enviaré a la meva

amiga Valeria que tu coneixes perquè t'ajudarà a partir de
la nit' el va consolar molt atenta Raysa perquè no
s'aclaparés el pobre davant tanta pressió de
responsabilitat. 'Val cap!' per fi va acceptar Jupi l'àrdua
tasca que li havia tocat complir per fer possible la cada
vegada més real excursió dels seus amics al centre de la
terra.

75
«D'acord doncs avisaré la Val i tot clar tete!, confio en tu.
Compte en obrir la persiana amb la cadena!', va avisar
recordant al seu amic els problemes amb què es trobaven
diàriament. 'I el canvi d'efectiu és a sota del calaix on
l'amaguem sempre' li va donar els últims consells útils i es
va acomiadar agraint en el seu nom i en el de tots la
possibilitat d'escapar-se aquesta jornada cap al fons del
misteri.

Va penjar l'anomenada Raysa i tot seguit va coordinar la

seva amiga que li va confirmar sense dubtar la seva
assistència a treballar aquella nit al seu pub, igual que ja
havia fet moltes vegades de reforç com a bona amiga
també de la propietària. Raysa per fi estava tranquil·la que
malgrat la seva absència aquella nit tot aniria sense
problemes en el negoci de terrassa que s'acaba d'inaugurar

76
al bar.

Tot estava organitzat perquè aquell dia poguessin

aventurar-se en el misteri i endinsar-se al més profund de
la serra més misteriosa que ells havien conegut i que
aquella nit els mostraria els seus enigmes només a ells. Era
ja migdia passada i van acordar anar junts a casa per
preparar així les coses de la imminent acampada. I així ho
van fer, cadascun amb el seu cotxe, ja que havien arribat
per separat es van dirigir junts a la casa de Raysa i Charly
primer.

El gat de Raysa, Michu, ja que aquest era el seu nom, li

roncava a la seva rebuda refregant-se sobre el coixí del sofà
com reclamant unes carícies. Ella el va agafar sobre el pit i
es va dirigir sense perdre temps a la cuina per posar-li
triple dosi de menjar al bol, per possibles retards o
imprevistos. Tot i que el seu company de pis Vicent vivia
amb ells, no solia passar gaire temps a casa ni prestar molta
atenció al felí, ja que no li agradaven les mascotes.

Charly es va dirigir a la seva habitació dalt i Ibai rondava

pel saló mirant amb les mans algun disc de Charly de vinil
que anava per la taula petita. Tots dos eren DJS de
professió pel que compartien les seves aficions musicals.

Raysa va sortir escopetada de la cuina quan va acabar de

preparar uns entrepans, amb el pa del matí i deixant una
bossa amb provisions al penjador de l'entrada.

Va pujar a canviar-se ia agafar roba de muntanya i de llit,

77
per passar la tarda a la muntanya d'acampada. Botes de
muntanya, motxilla, manta i coixí inflable, per poder estar
còmoda, eren les seves coses bàsiques.

Una pinta, raspall de dents i una llanterna, per si de cas,

eren també utensilis que s'havia tirat a sobre amb ella per
si de cas passava qualsevol cosa amb el mòbil, així com
també una bateria de 10000 amperes de càrrega per
recarregar fins a dos dispositius al mateix temps. 'Més val
prevenir que curar', es va dir a si mateixa, mentre treia tot
dins una mini motxilla d'esquena que originalment era
per fer senderisme.

Ja ho tenia tot i baixava carregada l'escala quan Charly i

Ibai li van fer fora la represàlia, '¡Ni que te n'anés per a un
mes!', la recrimina Ibai chistoso i Charly reia, mentre ella,
renegant carregada els demanava, per favor que li
ajudaran..

Era ja la una del migdia passades quan per fi havent

recollit tot el necessari de la casa i posat al gat menjar i
aigua es van dirigir a la casa d'Ibai on recolliran el fogonet
de gas i la tenda de campanya. A més dels entrepans Raysa
havia preparat embotits i carn variada perquè els seus
amics carnívors gaudissin acabades de fer al foc per sopar.

Van arribar al xalet d'Ibai i era gran amb un pati davanter

immens. El pitbull els va rebre content, Thor doncs així es
deia era com el seu amo, fort i imponent de pura energia i
vitalitat però molt afectuós encara que brut en els seus
jocs. Després d'una afectuosa salutació de cops i jocs a

78
mossegar-los, van aconseguir entrar tots a dins.

L'ordenat desordre regnava a la part de dins. Ibai vivia

només pel que no havia de donar comptes a ningú del seu
estil peculiar d'ordenar les coses per seccions. Pel que es va
dirigir dret a un armari alt raconera entre la seva cambra i
el passadís ia l'altell sense vacil·lar va agafar un petate
tancat amb un cordill de color negre, les estoretes estaven
al seu costat doblegades i recollides en canuts i en tenia
quatre pel menys.

'Les agafem totes!' sense dubtar va tirar-ho tot a terra fent

una nova muntonera de coses que ens portaríem de
moment, 'El càmping gas' va dir com si per un moment no
recordés on ho havia posat. 'Al pati del darrere' va caure
per fi al compte, i es va dirigir sense ells en un vist i no vist
a agafar el fogonet de color blau amb la graella de mida
mitjana per fer la carn amb una mica de pa. Ara sí, tot
estava llest per a la seva peculiar acampada a l'inhòspit
d'aquella peculiar muntanya la qualrecorrerien des del
campament base que muntarien, tal com havien preparat i
planejaven els tres amics.

79
Sense més que parlar i carregant la petita falla que
improvisada havia muntat Ibai a la meitat de l'entrada, es
van muntar tots tres al cotxe aquesta vegada d'Ibai que
seria el que els faria de guia per descobrir la ruta de
senderisme marcada i que ell coneixia a la tan anhelada per
descobrir cim del Puig Campana on veurien el tall de prop
i descobriran el que hi passaven, o això almenys era el que
amb desitjos tant esperaven.

Arribaren des d'un corriol, no sense abans endinsar-se en

el camí ara ja clar, però amb una boirina inquietant que
baixava flotant entre els revolts tancats empinats cap
amunt.

Van pujar a una gran altura per pendents que ells en el

fons van pensar que no estaven habilitades per a vehicles

80
però que, en ser el responsable del seu vehicle no hi van
reparar evitant haver de fer el camí caminant. Fins que al
final es va comptar el sender i va desaparèixer el camí
acabant en una clariana.

'S'ha acabat la carretera' va afirmar ara sí Ibai informat per

complet de la situació del terreny on es trobaven. Era
increïble com ella sent també d'allà feia estona que s'havia
desubicat del tot i no sabia on estaven ubicats. Va agafar el
telèfon que encara tenia cobertura llavors i va buscar
google maps on em trobo? El mapa el marcava
relativament a prop del pic al centre, però clar calia tenir
en compte l'escala del mapa, cosa que Raysa no controlava.

'Som aquí!' va afirmar ella ensenyant-los la ubicació amb

el mapa al seu mòbil, 'Sí anem bé' va respondre Ibai
reafirmant que sabia la ruta i estava per aquí mateix
marcada. 'Aquí comença la ruta' va prosseguir Charly que
ja havia visualitzat la petita marca blanca i groga sobre una
gran pedra com era habitual a les rutes senderistes de
muntanya. I van continuar caminant més d'un quilòmetre
i mig per aquell corriol al vessant de la muntanya.

81
Per fi i després d'hores divagant pel camí i compartint les
seves opinions i les seves pors més ocultes sobre aquell
fenomen aterratge i per tot el que aquest portava implícit,
van acabar per veure una petita plana entre tanta pujada
costeruda i pedra. 'Allà podrem muntar la botiga, allà
acamparem!' va suggerir el cap de ruta, en què

82
espontàniament s'havia convertit Ibai; i assentint sense alè
i sense titubejar els altres cansats el van seguir.

Van muntar la botiga sense vacil·lar a la plana que havien

habilitat per als efectes i escombratge de pedres i pedres i
amb les instruccions del propietari de la mateixa i
coneixedor del sistema de fixació de l'antiga amb piquetes
van alçar la botiga entre tots per completamento. Van
quedar per un moment exhausts rendits davant tant esforç
físic al qual Charly no estava gaire acostumat i per fi es
van asseure reunits al voltant del càmping gas i asseguts
sobre una roca plana immensa, Ibai s'havia estès una
tovallola i s'estirava assegut a terra sobre ella , Raysa
mirant el mòbil buscava algun missatge d'última hora que
li trenqués els plans, però tot seguia normal i segons el que
estava previst sense novetats.

Eren ja més de les sis de la tarda i malgrat el dinar i

l'entrepà piscolabis del camí tots tenien gana. 'Agafarem
forces i emprenguem la pujada nois!' va dir Raysa animant
el grup i posant de manifest que no havien vingut a
dormir al camp sinó que tenien allà aquell dia una missió
per complir, la de revelar un secret.

'Sí!..' van assentir ells tots dos a l'uníson i es va incorporar

Charly a buscar els subministraments, 'aigua, cola,
cervesa?', els va oferir Charly des de mini nevera blava de
platja que ell havia portat, 'Si una de cada per a ell i per a
mi' Raysa no volia beure alcohol perquè no tingués un
mínim de substàncies que li poguessin alterar la percepció
i va decidir beure aigua. Van fer uns xoriços i unes

83
llonganisses a la brasa traient la barra de pa que quedava i
junts bevent i menjant van recobrar les forces gastades. Ja
havien recollit tot quan Thor que encara mastegava amb
ànsia de sobte va tallar la seva masticació de sobte i va
començar a bordar sense raó l'infinit sense consol. 'Per
Thor!' ho va corregir el seu amo, però encara va continuar
una estona bordant al buit amb afany en avís a ells.

Només els quedava guardar el petit fogonet i les escasses

coses de valor que deixaven, en allò que van denominar
com a campament base i que després, en teoria, dormirien
aquella nit; encara que res del que se'ls succeir s'ho
esperaven.. i canviaria completament el que tenien tots
previstos en un primer moment. El dia ja se'ls anava i no
podien perdre més temps pels que van reprendre la ruta
que havien estat seguint.

84
CAPÍTOL 7.

LA CASA ENCANTADA.

Cada cop més empedrat, escalant roques i pujant per

pedregars, les vistes des d'allà de la costa eren increïbles i
immillorables. Almenys si nodescobrien res, els serviria de
consol la vivència de veure des d'allà aquell immens
paisatge en caure la tarda i envoltat pel misteri d'una
boirina a les ombres.

La tarda queia i el Sol ja anava a dormir a poc a poc a

l'horitzó llunyà, es veia com si estigués cada vegada més
llunyà i era cada vegada més tènue.

85
 Quan en fer-se fosc van haver d'encendre les llanternes del
mòbil, es van adonar que ja eren les nou menys deu de la
nit. La ruta enfosquida en caure completament el Sol es
feia més i més difícil de seguir. El gos ja cansat havia passat
d'anar al capdavant del grup, a anar esbufegant després del
seu amo lastimero com queixant-se del dur camí que
portaven fet. El bosc d'arbustos i brancatge escarpat no
donava treva.

Els arbres amb les seves branques seques i el paisatge

nocturn des del camí començava a ser pertorbador quan
de sobte davant d'ells es va obrir entre una sobtada baixa
boirina i va quedar una casa a la llunyania davant
l'esplanada al seu camp de visió.

Era una casa que semblava abandonada amb una clara

86
llum a la part superior. En aquell moment no sabien gaire
bé a quina part de la pujada estaven ja que havien perdut
feia estona la noció del temps i de l'espai en portar els
mòbils il·luminant el sender. 'Anem?' va exclamar Ibai
com sempre el més aventurer, 'Si anem a veure' li va seguir
Raysa el joc i Charly ja cansat i fart de l'aventura per la
gran caminada va replicar 'Sí a veure si ens deixen que
descansem. .!'

Però la idea dels seus amics no era precisament la del

descans, ja que havien arribat fins allà i se'ls havia aparegut
aquella casa misteriosa no deixarien de tafanejar qui és el
que allà habitava solitari a la nit enmig de la formació
muntanyosa.

'Serà la casa del gegant Roldan?', va dir ara Ibai de broma,

fent riure sense esperar-ho als altres i traient-los de la
tensió del moment amb el riure fluix. 'O serà la casa de la
bruixa boja?', va seguir Raysa la broma, '¡Descobrim-ho!'
va afegir Charly, no quedant-se enrere en el grup.

Thor havia recobrat amb l'aigua les seves forces i ja anava

de nou davant sense panteixar més del que és habitual i
amb el cap mirant movent-la inquieta. Un grunyit estrany
en acostar-nos li va fer trucar-lo al seu amo 'anem va dir
Ibai tirant-li del collaret en haver-se quedat en sec parat.
‘grññ..’va rehistar el gos per sota. I van seguir endavant
fins a la porta principal.

87
 '¡Toca Ray!', va dir Ibai que s'havia tornat tímid de sobte,
'toc, toc, hola?' va murmurar Raysa trucant suau amb els
artells a la porta. Era una porta gran de fusta antic i un
fanalet il·luminava a dalt com a únic punt de llum que es
veiés des de fora.

La porta va cruixir i de mica en mica es va obrir fins a

deixar l'interior gran i fosc visible. Una gran escala de
conte baixava amb la seva gran barana de fusta a banda i
banda i obrint-se en ventall fins al vestíbul de l'escala.

L'escalinata immensa com la d'un palau antic o d'un

vaixell de pel·lícula, a Raysa li va recordar la del vaixell de
la pel·lícula de Titanic encara que en versió més austera, és
clar. Els gravats de les barres de les baranes semblaven
haver estat tallats a mà i malgrat la pols a terra i els llums
tot estava escurçat i disposat com si esperés convidats i
estigués tot així per a ells. Thor s'havia endarrerit amagat

88
darrere d'ells i va refusar entrar quedant amb les orelles
enrere reculant per un costat cap a fora de la porta. No
gosava entrar.

Però sense pensar i un darrere l'altre, pas rere pas, el grup

de tres joves es van veure endinsant-se en l'inhòspit i
solitari però misteriós i fascinant lloc que s'obria davant
seu davant dels seus ulls incrèduls. Van quedar fascinats
aturats just a baix de la bella i misteriosa escala de ventall.
Era encara més immensa i misteriosa vista de tan a prop.
Anaven a poc a poc, sigil·losos en no haver-hi signes de
vida en aparença en aquella estança i havent-hi signes
visibles que aquella casa feia temps que estava inhabitada,
van començar a pujar els seus graons que amb un petit
cruixit van delatar la seva presència.

Ja eren a la planta superior contigua quan van veure un

89
passadís una mica tenebrós per estar ple de trastos trencats
i teixits esquinçats penjadors d'un costat a l'altre com al
seu dia s'hauria tractat de cortinatges luxosos.

Ibai amb la seva llanterna del mòbil va albirar al final una

porta i sense parar de donar llum tots es van dirigir cap a
ella. La porta estava entreoberta i semblava com si fos
il·luminada per la llum tènue d'unes espelmes. Van
avançar més i més sense dir res quan es van aturar a
l'uníson tots tres a la porta, es van mirar.

Al sostre de l'habitació on havien arribat a la seva

peripècia hi havia una estranya llum com a atemporal, una
relíquia feta de coure i que il·luminava l'estada a la llum

90
d'uns ciris cridant encesos. Un altre canelobre descansava
a la taula, espurnejant.

Van quedar immobilitzats per la sorpresa, a taula uns

papers apilats amb una capa de pols i un llibre obert per la
pàgina on un figurat lector estava llegint, potser s'havien
equivocat i de fet no estaven sols i allà hi havia algú vivint.

Moguts per la intriga i guiats per la curiositat van seguir

mirant investigant l'escena tan insòlita enmig de
l'abandonada casa d'algú llegint amb tants papers antics
sobre la taula i seguint sense dir res, van empènyer en
aquest cas Charly amb la mà, la porta que ballava semi
oberta.

91
 De sobte es va sentir un cruixit a la fusta d'un balancí al
fons i fent vibrar el terra sota els seus peus la fusta, un fort
estrèpit de passos acostar-se fermament, anava sense
dubtar-ho cap a ells. Els joves espantats, no van poder
remeiar-ho i ara sí que van exhalar un crit de terror des del
seu profund encongiment, ja que havien envaït una

92
propietat privada de nit i no sabien qui seria aquell
dessalmat ni que voldria fer amb ells ja que el van sentir
acostar-se furiós, amb una mena de grunyit sinestro. Però,
qui o què millor dit, era el que havia sortit de sobte del no
res darrere d'ells espantats després d'haver-los enxampat
indagant a les seves estades sense permís? els assaltava el
dubte però no s'hi quedarien per esbrinar-ho.
Sense mirar enrere i sense fer un pas en fals es van dirigir a
tornar sobre els seus passos escales avall. Charly que anava
el darrer ara anava el primer i havia pres el relleu de la
cursa escales avall, però de sobte van notar com si l'escala
que abans els havia portat només un pis més amunt, ara
fos infinita, fent impossible arribar fins a baix.

93
Van córrer i van córrer cap avall sense destí visible quan
davant l'enrenou van sentir Thor fora de la casa que va
començar a bordar sense consol cap a ells en senyal d'avís i
trucant-los a la seva manera per demanar auxili pels seus
amics que estaven corrent un perill imminent.

Quan de sobte i per fi van tocar peu a la planta baixa i

només arribar murmurant corrent al vestíbul, de sobte, de
la foscor, d'una manta que semblava una catifa a terra a un
costat de l'entrada enrotllada va sortir una mena de ser
tipus morsa amorfa, grossa i deforme amb una mena d'ulls
petits i bigotis punxeguts.

La seva boca o més aviat gola mostraven una mena de

dents afilades desalineades i d'un grunyit ensordidor els va
fer sortir, cridant ara encara més fort, en sortir passant
davant d'això que no era molt àgil igual que l'estrepitós
company .

L'ésser d'origen desconegut i procedència indesxifrable va

córrer maldestrement sortint darrere seu. Van sortir
espantats, ara baixant ja l'escarpat horitzó i Thor ja havia
desaparegut d'allà, fugint segur a resguard davant aquell
crit pertorbador.

94
Eren testimonis d'una cosa molt més secreta del que
havien arribat a pensar. L´existència d´una casa fantasma i
misteriosa que després amb el temps descobreixen que
teòricament mai havia estat allà ja que no sortia ni a
google earth , ni tan sols als mapes de les rutes de la zona.

Van baixar i van baixar corrents quan en mirar enrere a

l'horitzó van observar com el paisatge havia canviat, ara
era tota plana on abans hi havia l'habitacle de la casa de
dues plantes amb les golfes i el fanal al fons. Però de cop i
volta era com si s'hagués fos amb el paisatge i fent-se
invisible hagués desaparegut.

Ja no els seguien però ells no s'havien confiat i baixaven

raudos quan davant d'ells davant del seu desconcert es van
trobar de tornada al campament base de nou. No era
possible, si ells havien estat tres hores caminant des d'allà
per pujar i arribar fins al paratge proper al cim, com podia
ser que ara en deu minuts haguessin tornat al punt zero? I
Thor?, no hi havia rastre d'ell per allà, hauria aconseguit

95
escapar-se o hauria fallat en l'intent? Tot era una incertesa.

Van quedar drets estàtics immòbils quan Ibai va

començar a trucar al gos. 'Thor!, Thor!' no paraven de
trucar-li amb desconcert sense obtenir ni el llunyà lladruc
a qui els tenia acostumats quan s'allunyava d'on eren ells.
Però no n'hi havia ni rastre.

De sobte va sonar el mòbil, era el de Raysa, el seu amic

Jupi la reclamava, alguna cosa havia passat. Exhausta
davant els esdeveniments recent passats va agafar el
telèfon: 'Sii..' va contestar panteixant i inquieta, '¿Raysa tu
esperaves avui a algú?' es va afanyar a preguntar-li el seu
amic inquiet desconfiant.., 'Jo, no que jo sàpiga, ¿ per què,
qui era?' va tornar a respondre preguntant ella. 'Perquè
han estat aquí uns paios molt rars vestits preguntant per
tu i per Charly i en dir-li que no estàveu i què qui eren
han estat molt misteriosos i han evitat fins a tres vegades la
resposta' aquests dos homes misteriosos amb un aspecte
de cobrador del frac i impecables vestits negres havien
inquietat Jupi en presentar-s'hi a primera hora estant sol i
crivellant-li preguntes que davant la seva negativa a
donar-los la informació es van molestar i en preguntar
insistentment qui eren se'n van anar sense dir que volien
ni qui eren. Tot era molt estrany, ells no havien quedat
amb ningú aquell dia i molts menys amb aquestes
estranyes i fora de to aparences.

96
'No diguis a ningú on som' finalitza dient en conclusió
ella, tot i que ni tan sols a ell, un dels seus millors amics,
Jupi li havien desvetllat el misteriós pla que tenien tramat
per descobrir de nou la nau i donar prova gràfica de tal
visió des de la càmera del mòbil com confiaven en principi
a fer-ho els ingenus aventurers de l'ocult i creien que els
revelarien els secrets guardats per la terra de l'univers. Pel
que estava segura que ningú, només el seu company
Vicent sabien del seu parador i ni tan sols amb precisió ja
que només Ibai era coneixedor de la ruta exacta per on
havien pujat no on van acampar.

'No Ray, si fins i tot m'he espantat jo al principi en

veure'ls una mica, en un primer moment vaig pensar que
eren policies de paisà i venien a multar-nos per la teulada
que havíem tancat al sostre el dia anterior, però que va, res
de això, només volien saber com trobar-vos i què podia
dir-los del vostre parador' en aquell moment Raysa que

97
havia activat el mans lliures del seu mòbil i tots escoltaven
el seu testimoni, els espantats oients van esclatar entre
exclamacions i preguntes però.. 'com sabien que allà els
trobarien aquests misteriosos homes vestits de negre amb
tant d'interès?' es preguntaven perdent encara més la
calma.

Tot era cada vegada més tòrrid i sorprenentment més

aterridor que l'anterior a mesura que anaven succeint
esdeveniments. de sobte quedant-se fos sense bateria.
Havia estat tot el temps il·luminant amb la seva llanterna i
el seu Iphone havia arribat al seu moment de càrrega de la
bateria i s'havia quedat sec.

Davant l'inquietant de les revelacions que Julián els havia

fet no tenien pensat després de la persecució ni de lluny
quedar-se a dormir acampats, però en aquells precisos
moments sentien que era el lloc més segur on podien
intentar dormir.

Encara tornant a recobrar la calma i amb Thor ja amb ells

tornant d’entre les ombres entre alguns matolls, no sense
donar-los el corresponent ensurt. Es van disposar a
acomodar-se en cercle a terra a la llum de la lluna i amb un
mòbil i la llanterna encesos amb el carregador de bateria
de Raysa encès perquè no es quedés també sense bateria
com ella.

No sortien de la seva sorpresa però en el fons l'esgotament

98
feia efecte en el seu cos ja, en quedar a mercè de la nit
silenciosa i serena. Raysa i Charly no havien dormit res des
de feia gairebé dues nits i el cansament els vencia sense
voler entrar a la botiga encara muntada que ens els donava
bones vibracions en no poder veure's de dins a fora.

Abans de res allò que havia passat només podien mirar al

cel i esperar que l'esdeveniment es repetís a la mateixa hora
que la nit de cotxes. Però el seu cap i el seu cos no
aguantava més ia poc a poc els queien les parpelles i
tanquen els ulls per fi. Ibai esperava despert davant la
possibilitat encara d'un possible albirament, amb el desig
incansable de veure-les, però vençut pel fracàs davant
l'espera, sucumbeix al son i estirat a la tovallola sobre la
dura pedra, rendit defalleix sota l'espès mantell d'estrelles.
Després dels seus amics i ara companys de viatge cau
rendit abraçant Thon al seu pit i tots dos cauen també en
un profund i pesat somni.

Després de sucumbir al somni qui cau en el més profund

de l'abisme d'un pou, es desperta de sobte Raysa, veient el
Sol brillant a dalt rebotant al sostre de la seva habitació..
de la seva habitació?

No era possible, allò no li podia estar passant així.va tocar

ella mateixa tocant-se a la recerca de sentir que estava
desperta i que aquella situació era real, que s'havia
despertat de nou a casa, com si mai no s'hagués aventurat
en aquella gesta la nit de la que despertava ara, i baixant
precipitadament les escales, aquesta vegada conegudes de
casa seva, per descobrir la Charly que acabava de baixar

99
amb la cara desencaixada davant l'inaudit, a buscar-la,
igual que ella, buscant respostes sense entendre i intentant
recordar alguna cosa més.

I en mirar-se llavors l'un a l'altre als ulls, una vegada més

van comprendre que no hi havia dubte, no sabien de
quina manera hi havien arribat de tornada, però, era clar
que tot allò no havia pogut ser només un somni. I
fonent-se en una abraçada, amb la roba del dia anterior
encara amb olor a herba del camp i bruta per la mala herba
posada, es van oblidar dels descobriments passats, per
agrair al cel que li hagués regalat no fer-los mal i els
deixarà sense més ni més. seguir amb la seva vida com si
res.

Així, ells van decidir que guardarien des de llavors i per

sempre el secret de la porta del misteri i de les estranyes
troballes allí trobades i alhora dels temuts éssers que

100
poden transportar-los a la nit sense adonar-se'n i fer
desaparèixer cases entre la boira.

Per no parlar, de la seva tecnologia sorprenentment

desconeguda amb por poderosa capaç de fer un espai de
cuc on s'aturava el temps iteletransportar-se a l'estat de
submissió a persones.

I poden haver-los fet tant de mal, però havent-los d'una

manera o altra, tornat a casa tots els membres d'aquest
grup improvisat sans i estalvis. Els seus desconcertats
testimonis, els van estar agraïts eternament i per sempre,
per haver-los donat l'oportunitat de seguir les seves vides,
per deixar-los, suposadament, tranquils. Agraïts per poder
viure, així per explicar-ho, algun dia no gaire llunyà.

101
FÍ.

102
103