Wuolah Free Apunts Fisiologia I Fisiopatologia III Tema 4

Apunts-Fisiologia-i-Fisiopatolog...
Arnau_Llambrich
Fisiologia I Fisiopatologia Iii
3º Grado en Farmacia
Facultad de Farmacia y Ciencias de la Alimentación

Universidad de Barcelona
Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Arnau Llambrich
TEMA 4. TRASTORNS DE LA VENTILACIÓ
4.1. INSUFICIÈNCIA RESPIRATÒRIA
Insuficiència respiratòria: incapacitat del sistema respiratori per efectuar un intercanvi adequat
de gasos als pulmons, la qual sol ser conseqüència d’un gran nombre de malalties respiratòries.
D’aquesta manera, les conseqüències d’una I.R. són:
· Hipoxèmia: ↓PO2 en sang arterial sistèmica < 80 mmHg (normal: 100 mmHg).
· Hipercàpnia: ↑PCO2 en sang arterial sistèmica ≥ 50 mmHg (normal: 40 mmHg).
Tanmateix, existeixen diferents tipus d’insuficiència respiratòria (de forma general):
· I.R. Hipoxèmica o Parcial: es caracteritza per presentar exclusivament hipoxèmia.
· I.R. Hipercàpnica o Global: es caracteritza per presentar hipoxèmia i hipercàpnia.

º Si es presenta hipercàpnia, el pronòstic de la patologia és molt més greu, atès
que aquesta molècula difon fàcilment a través de les membranes.
· I.R. Aguda: presenta una aparició sobtada i, doncs, s’instaura en hores o dies.
· I.R. Crònica: presenta una aparició lenta i, doncs, s’estableix en setmanes o mesos.
- Etiologia de la insuficiència respiratòria:
· Hipoventilació alveolar:
º Trastorns obstructius o restrictius de la ventilació.
º Depressió del centre respiratori (tumors, Parkinson, sobredosi de sedants…):
la freqüència i ritme de resipiració es veuen disminuïts.
º Debilitat o paràlisi dels músculs respiratoris (Miastènia gravis).
· Alteració de la respiració externa:
º Augment del gruix de la membrana respiratòria (penumònia): dificulta la difusió
dels gasos a través seu.
º Disminució de la superfície d’intercanvi de gasos (emfisema).
· Alteracions de la perfusió alveolar, per exemple, per embòlies pulmonars.
· Disminució de la PO2 en l’aire inspirat, per exemple, a grans altituds.
- Manifestacions de la insuficiència respiratòria: aquestes depenen de l’etiologia de la
malaltia, de si aquesta és aguda o crònica i de si és parcial o global.
· Tos.
· Hipoxèmia, acompanyada o no d’Hipercàpnia.
· Dispnea, que pot arribar a derivar en un procés d’ansietat.
· Taquipnea i taquicàrdia (augment moderat de la Pa), com a conseqüència de l’activació
dels quimioreceptors pulmonars. → S’aconsegueix l’arribada d’una gran quantitat de
sang als teixits per evitar-ne el patiment.
· Cianosi: augment de la concentració d’hemoglobina no oxigenada.
· Cefalea: mecanisme de protecció que avisa sobre la falta d’oxigen en el cerbell.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-3233463
Arnau Llambrich
· Alteracions neurològiques: confusió, incoordinació motora, disminució de la agudesa
visual i de la capacitat intel·lectual, somnolència i davallada en el nivell de consciència.
Així mateix, aquest últim conjunt d’alteracions pot derivar en la pèrdua de consciència
per part de lindividu i, en conseqüència, en un coma.
· En casos greus: aparició d’una aturada respiratòria i mort.
4.2. PROVES D’ESPIROMETRIA
Per diferenciar els trastorns obstructius i restrictius i identificar altres patologies es duen a terme
les proves d’espirometria, de les quals en destaquen els següents paràmetres:
· Capacitat Vital Forçada (CVF): màxim volum d’aire que es pot
a
aspirar forçadament després d’una inspiració màxima (≈ al CV).
· Forced Expiratoru Volume in the first second (FEV): màxim
second volum d’aire que es pot espirar forçadament durant un segon,
dament, després d’una inspiració màxima.
àxima
· Índex de Tiﬀeneau: IT = 100 · (FEV1/CVF) → Valors normals:
IT ≥ 70% (durant el 1r segon s’allibera el 70% de l’aire).

Així doncs, gràcies a les variables anteriors, es poden classificar:
T. OBSTRUCTIUS
· T. restrictius: disminució de la compliança pulmonar (↓FEV1, ↓CVF i IT normal).
R c a· a a augment de la resistència al flux d’aire, el qual no impedeix l’ompliment
T obstructius:
total de la caixa toràcica sinó que costa més fer-ho (↓FEV1, CVF normal o ↑ i ↓IT).
FEV1
CVF normal (o )
Índex Tiffeneau 4.3. TRASTORNS RESTRICTIUS
Els trastorns restrictius són tot aquell conjunt d’alteracions que fan disminuir la compliança pulmonar:
respiratòria
1. Anormalitats importants de la caixa toràcica:

Fisiologia i Fisiopatologia III, Curs 2020-21 6
1.1. Escoliosi: desviació lateral de la columna vertebral.
1.2. Hipercifosi: desviació anteroposterior exagerada de la columna vertebral.
1.3. Cifoscoliosi: desviació lateral i anteroposterior de la columna vertebral.
2. Trastorns que augmenten la pressió intrapleural:
2.1 Pneumotòrax: entrada d’aire a la cavitat pleural que provoca un increment de
la pressió intrapleureal i, doncs, una retracció elàstica del pulmó i una
atelèctasi (compressió).
2.2.1. Pneumotòrax traumàtic: l’aire prové del medi extern.
2.2.2. Pneumotòrax espontani: l’aire prové dels alvèols.
- Pneumotòrax espontani primari: presenta una causa
desconeguda, tot i que generalment es dóna en fumadors joves,
als quals se’ls genera una vesícula d’aire en el pulmó que, en
trencar-se, escindeix la pleura.
- Pneumotòrax espontani secundari: conseqüència de qualsevol
altra patologia pulmonar.
· Semiologia: dispnea, dolor toràcic agut… que poden derivar en una I.R.
Estudiar sin publi es posible. Compra Coins.

Arnau Llambrich
2.2. Vessament pleural: acumulació anormal de líquid a la cavitat pleural que
provoca un increment de la pressió intrapleureal i, doncs, una retracció
elàstica del pulmó i una atelèctasi.
2.2.1. V. pleural inflamatori: produït per una pleuritis (inflamació de les
pleures), com a conseqüència de determinades malalties
infecciosses i en lea qual s’acumula exsudat pleural i/o pus
(empiema).
2.2.2. V. pleural no inflamatori: pot ser de diferents tipus.
· Hidrotòrax: acumulació de plasma (per ICE).
· Hemotòrax: acumulació de sang (per lesió d’un vas sanguini o
trencament d’un aneurisme).

RESTRICTIUS
· Quilotòrax: acumulació
tema de limfa
27 - 8 · Trastorns
RESTRICTIUS (per lesió
que augmenten d’un vas
la pressió limfàtic).
intrapleural
· Trastorns que augmenten la pressió intrapleural
b) VESSAMENT PLEURAL

a) PNEUMOTÒRAX
E a a· Semiologia:
a a a ca a dispnea, a dolorA toràcic
a a
agut,
a
febrea(causada
a a . a
perretracció
l’empiema)…
i compressió
que
retracció poden
elàstica derivar
del pulmó en una I.R.
atelèctasi

V. Pleural inflamatori
V. Pleural no inflamatori
- PLEURITIS
P. Traumàtic
Exsudat pleural HIDROTÒRAX
Empiema - plasma
P intrapleural HEMOTÒRAX
- sang
QUILOTÒRAX

- limfa
NORMAL P. Espontani
Primari / Secundari SEMIOLOGIA: Dispnea, dolor toràcic agut, febre (empiema),...
I. Respiratòria
SEMIOLOGIA: Dispnea, dolor toràcic agut, I. Respiratòria
4.4. TRASTORNS OBSTRUCTIUS

Els trastorns obstructius són tot aquell conjunt d’alteracions que fan augmentar la resistència al
flux de l’aire:
1. Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC): síndrome que agrupa una sèrie de
trastorns broncopulmonars caracteritzats per un estat de limitació permanent del
flux d’aire en les vies aèries.
1.1. Bronquitis crònica (procés reversible): inflamació persistent de la mucosa
dels bronquis que, clínicament, s’identifica com la presència de tos persistent

amb expectoració durant més de 3 mesos a l’any (no cal que siguin seguits) i
en 2 anys consecutius.
· Etiologia: inhalació repetida de partícules irritants, per exemple, fum del
tabac, substàncies irritants d’ambients laborals (pols dels cerals o del cotó
i sílice) o contaminació atmosfèrica.
· Patogènia: les partícules irritants exerceixen una agressió persistent

sobre la mucosa bronquial que desencadena una inflamació crònica, la
qual no pot ser contrarestada pels tres elements de defensa d’aquesta
regió (cilis, moc i macròfags alveolars).
En conseqüència d’això, apareixen un seguit d’alteracions:
- Lesió ciliar.
- Edema: també provoca lesió ciliar.
- Hipersecreció de moc.
- Hipertròfia de glàndules mucoses.

Arnau Llambrich
Així mateix, les afectacions anteriors, provoquen una acumulació de moc
que desencadena la tos productiva i afavoreix les infeccions bronquials;
i, en concret, aquest cúmul d’esput i la presència d’un edema, obturen els

bronquis (↓Diàmetre = ↑R al flux d’aire), donant lloc a una disminució de
la ventilació que pot acabar en una Insuficiència Respiratòria.
BRONQUITIS CRÒNICA
PATOGÈNIA:
Agressió persistent
mucosa bronquial
Inflamació crònica
Lesió Hipersecreció Hipertròfia

Edema
ciliar de moc glàndules mucoses
Obstrucció bronquial Acumulació

( R al flux d a ) de moc Infeccions
bronquials

VENTILACIÓ TOS PRODUCTIVA
INSUFICIÈNCIA
RESPIRATÒRIA
· Manifestacions clíniques:
- Tos acompanyada d’expectoració (tos productiva): comença
sent matutina - per l'acumulació de moc durant la nit- però, si la
malaltia avança, pot passar a presentar-se durant tot el dia.
· Apareix als 30 o 40 anys de vida, després de 10-15 anys de

fumar (avís tardà).
- Dispnea d’esforç: disminució progressiva de la tolerància a
l’exercici, la qual pot arribar a donar lloc a una dispnea en repòs,
on la realització d’activitats quotidianes pot representar un gran
patiment per a la persona afectada.
º Espiral de l’ofec: l’individu que pateix la malaltia deixa de
realitzar determinades accions per evitar-ne el dolor
associat i, doncs, va perdent capacitat física, fet que
l’incapacita per dur a terme altres accions (en bucle).
- Manifestacions d’I.R. Crònica: hipoxèmia, cianosi… que donen
nom al concepte “congestiu blau no lluitador” en referència a
la presència de la persona que pateix aquesta.
- Exacerbacions agudes de la malaltia (per infeccions
respiratòries afegides): febre, malestar general, cefalea, increment
de la tos i expectoració.
º Es presenten sobretot a l’hivern en etapes de 15-20 dies;
tot i que, a mida que la malaltia avança, aquestes
exacerbacions poden arribar a donar-se al llarg de tot l’any
· Complicacions:
- Hipòxia alveolar (↓PO2 als alvèols): és contrarestada amb una
vasoconstricció a nivell de les arterioles pulmonars, la qual fa que
la sang no circuli adequadament pels pulmons i, doncs, que es
doni un increment de pressió en l’artèria pulmonar (hipertensió

pulmonar).
Arnau Llambrich
Així mateix, com a conseqüència de l’afectació anterior, apareix
una sobrecàrrega de pressió del cor dret, caracteritzada per
hipertròfia de les seves fibres i la qual pot derivar en una ICD
(Insuficiència Cardíaca Dreta).
º Cor pulmonale: afectació del cor com a conseqüència
d’una afectació pulmonar.
- Hipoxèmia (↓PO2 en sang): estimula l’eritropoesi i, doncs,
provoca una policitèmia, la qual augmenta el risc de trombosi i

la resistència vascular, generant una sobrecàrrea del cor
esquerre que pot derivar en una ICR (Insuficiència Cardíaca Esquerra).
BRONQUITIS CRÒNICA
COMPLICACIONS:
Artèries sistèmiques
Hipòxia alveolar Hipoxèmia

PO2 alvèols PO2 sang
Vasoconstricció
arterioles pulmonars Eritropoesi
POLICITÈMIA
P artèria pulmonar
hipertensió pulmonar
Risc de trombosi
Sobrecàrrega P cor dret

Hipertròfia cor dret Resistència vascular
COR PULMONALE

Sobrecàrrega cor esquerre
INSUFICIÈNCIA
INSUFICIÈNCIA
CARDÍACA DRETA
CARDÍACA ESQUERRA
INSUFICIÈNCIA CARDÍACA GLOBAL

1.2. Emfisema (procés irreversible): alteració pulmonar caracteritzada per un
increment anormal i permanent dels espais aeris distals als bronquíols
terminals (els àcins).
· Etiologia:
- Emfisema panacinar: generat per un dèficit hereditari
d’α1-antitripsina.
- Emfisema centroacinar (95%): generat pel tabaquisme.

· Patogènia:
- Emfisema panacinar: un dèficit hereditari fa que el pacient no
produeixi tanta proteïna α1-antitripsina com hauria i, doncs,
l’equilibri entre aquesta (proteïna de la sang que en l’alvèol inactiva
les elastases) i les elastases (enzims proteolítics dels leucòcits
alveolars que digereixen l’elastina i altres proteïnes estructurals del
teixit pulmonar) es veu decantat cap a les segones, les quals
comencen a destruir la paret dels alvèols i a danyar-los.
º Funció fisiològica de les elastases: trencament del
parènquima pulmonar durant processos inflamatoris per a
facilitar-ne l’accés de cèl·lules immunitàries.
- Emfisema centroacinar: el tabac provoca una arribada superior
de leucòcits alveolars i, doncs, una major producció d’elastases
que destrueixen la paret alvèolar; a més, aquesta substància irritant
també inactiva l’α1-antitripsina, augmentant-ne el desequilibri.

EMFISEMA
PATOGÈNIA
Capil lars
Espais aeris
Retrocés elàstic
Arnau Llambrich
NORMAL

EMFISEMA
Destrucció parets
Pèrdua d’elasticitat
alveolars
retrocés elàstic
volum de gas
alveolar
superfície
ESPIRACIÓ:
d’intercanvi gasós
(alvèols-sang) dificultat per expulsar l’aire
del pulmó
Respiració
externa NORMAL EMFISEMA
Així mateix, independentment de la causa de l’emfisema, la destrucció de
les parets alveolars comporta una disminució de la superfície
d’intercanvi de gasos i, en conseqüència, de la respiració externa.
A més a més, en perdre’s l’elasticitat del teixit i augmentar molt l’espai
aeri, es desenvolupa una dificultat del retrocés elàstic que dificulta de
forma important l’espiració → Els pulmons es poden omplir tranquilament
però no buidar (↓FEV1).
· Manifestacions clíniques: es donen quan hi ha més d’un terç del pulmó
afectat per la patologia.

EMFISEMA
MANIFESTACIONS (> 1/3 PULMÓ)

- Tos sense expectoracio.
Ventilació forçada (espiració forçada!!)

- Ventilació forçada, destacant-ne una espiració forçada.

Hiperventilació “bona” oxigenació
- Hiperventilació
Pèrdua de pes considerable que intenta aconseguir una “bona” oxigenació i
alimentació dificultosa
queesforçconfereix
respiratori el nom de “bufador rosat” o “lluitador” al pacient.
Tòrax-enPèrdua
barril de pes considerable: prové d’una alimentació dificultosa i
longitud antero-posterior del tòrax

del gran
Tos sense expectoració
esforç espiratori que han de fer els afectats.
- Tòrax en
INSUFICIÈNCIA RESPIRATÒRIA
barril: augment de la longitud antero-posterior del tòrax.
“Bufador rosat” o - Insuficiència respiratòria en cas de progressió de la malaltia:
(Hipoxèmia, dispnea, ...)
“lluitador” hipoxèmia, dispnea…
Normal Barril
D’aquesta manera, com en les dues patologies anteriors el principal causant és el
tabac, ambdues poden confluir en la mateixa persona - tenint en compte que la
bronquitis crònica pot ser revisible però les lesions de l’emfisema no.
2. Asma: malaltia crònica associada a una hiperactivitat de les vies àeries inferiors a
determinats estímuls, en forma de broncoespasme, el qual pot donar lloc a crisis

asmàtiques - crisis de dispnea amb sibilàncies (xiulet que fa l’aire en circular).
· Semiologia:
- Sibilàncies.
- Taquipnea.
- Dispnea que genera molta angoixa i fatiga.
- Opressió toràcica que fa que les persones s’intentin posar dretes.
- Tos amb escassa expectoració.
- En crisisi molt fortes: manifestacions d’insuficiència respiratòria.
BRONCOESPASME
Normal Crisi asmàtica

Arnau Llambrich
Tanmateix, el nivell de gravetat d’aquesta patologia varia en funció de la
freqüència de les crisis: comencen presentant-se dues vegades per setmana i,
posteriorment, van en augment fins arribar a ser diàries o contínues.
· Incidència:
- Edat: més freqüent en nens (10%) que en adults (5%).
- Sexe (masculí : femení):
º Infància: 1,5 : 1
º Adolescència: 1 : 1
º Adults: <1 : 1
2.1. Asma atòpica o extrínseca (al·lèrgica): reacció d’hipersensibilitat de tipus I.
· Atòpia: predisposició genètica a patir al·lèrgies.

· Història familiar positiva.
· Inici en la infantesa o adolescència (<10 anys).
· Associació amb altres trastons al·lèrgics: éczema, rinitis al·lèrgica.
· Els factors desencadenants són al·lèrgens:
º Pneumoal·lèrgens (al·lèrgens inhalats):
- Asma estacional: pol·len de plantes i espores de fongs.
- Asma no estacional: àcars de la pols i fàneres d’animals.
º Al·lèrgens alimentaris: conservants i colorants, ou, cacahuet, llet,
soja, nous, marisc, peix, blat, llegums, plàtans, xocolata, taronja i
begudes de cola.
Així doncs, com a conseqüència de la presència d’aquestes partícules,
tenen lloc: un broncoespasme, edema, hipersecreció de moc, lesió
epitelial, alteració de la funció mucociliar i una hiperreactivitat aèria que
roman per sempre, de manera que cada cop que torna a aparèixer
l’ al·lèrgen hi ha risc de què desenvolupi una crisi asmàtica.
D’altra banda, determinats factors no al·lèrgens també poden

desencadenar aquestes crisis:
º Factors meteorològics: ↓Temperatura i ↑Humitat.
º Exercici (hiperventilació).
2.2. Asma no atòpica o intrínseca: procés asmàtic que no està relacionats amb la
hipersensibilitat de tipus I però que pot desencadenar una crisi d’aquest tipus.
· Història familiar negativa.
· Inici a qualsevol edat (>40 anys).
· No està associada amb altres tratorns al·lèrgics.
· Els factors desencadenants no són al·lèrgens:
º Infecció vírica del sistema respiratori.
º Irritants: fum del taba i pol·lució ambiental.
º Canvis meteorològics: ↓Temperatura i ↑Humitat.
º Exercici (hiperventilació).
º Emocions extremes: riure, plor, disgust…
º Fàrmacs salicilats, canvis hormonals i reflux gastroesofàgic.
ASMA NO ATÒPICA
PATOGÈNIA DE L’ASMA NO ATÒPICA O INTRÍNSECA Arnau Llambrich
Així mateix, els factors anteriors es poden classificar en dos tipus, en
Irritants inhalats
de la patogènia
funcióInfeccions que desencadenin en aquesta patologia:
respiratòries víriques
Altres factors
º Inflamatoris: generen broncoespasmes i
Factors desencadenants:
provoquen i mantenen la hiperreactivitat.
Inflamatoris
generen broncoespasmes
INFLAMACIÓ
· Irritants
provoquen inhalats
i mantenen i infeccions
hipereactivitat
respiratòries
Irritants inhalats víriques.
HIPERREACTIVITAT Infeccions respiratòries

BRONQUIAL víriques
º Broncospàstics: generen broncoespasmes
no provoquen i ni mantenen la
iBroncospàstics
generen broncoespasmes
hiperreactivitat.
no provoquen ni mantenen hipereactivitat
CRISIS
aire fred
ASMÀTIQUES
· Aire fred, exercici, factors
exercici emocionals
factors emocionals
i factors
factors hormonals.
hormonals
Compra Coins y descarga sin publicidad.


Wuolah Free Apunts Fisiologia I Fisiopatologia III Tema 4

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Wuolah Free Apunts Fisiologia I Fisiopatologia III Tema 4

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Apunts-Fisiologia-i-Fisiopatolog...

Fisiologia I Fisiopatologia Iii

Facultad de Farmacia y Ciencias de la Alimentación

Reservados todos los derechos.

TEMA 4. TRASTORNS DE LA VENTILACIÓ

D’aquesta manera, les conseqüències d’una I.R. són:

· Hipercàpnia: ↑PCO2 en sang arterial sistèmica ≥ 50 mmHg (normal: 40 mmHg).

Tanmateix, existeixen diferents tipus d’insuficiència respiratòria (de forma general):

· I.R. Hipoxèmica o Parcial: es caracteritza per presentar exclusivament hipoxèmia.

· I.R. Hipercàpnica o Global: es caracteritza per presentar hipoxèmia i hipercàpnia.

Reservados todos los derechos.

que aquesta molècula difon fàcilment a través de les membranes.

- Etiologia de la insuficiència respiratòria:

º Trastorns obstructius o restrictius de la ventilació.

º Depressió del centre respiratori (tumors, Parkinson, sobredosi de sedants…):

la freqüència i ritme de resipiració es veuen disminuïts.

º Debilitat o paràlisi dels músculs respiratoris (Miastènia gravis).

· Alteració de la respiració externa:

º Augment del gruix de la membrana respiratòria (penumònia): dificulta la difusió

dels gasos a través seu.

º Disminució de la superfície d’intercanvi de gasos (emfisema).

· Alteracions de la perfusió alveolar, per exemple, per embòlies pulmonars.

· Disminució de la PO2 en l’aire inspirat, per exemple, a grans altituds.

- Manifestacions de la insuficiència respiratòria: aquestes depenen de l’etiologia de la

malaltia, de si aquesta és aguda o crònica i de si és parcial o global.

· Hipoxèmia, acompanyada o no d’Hipercàpnia.

· Dispnea, que pot arribar a derivar en un procés d’ansietat.

· Taquipnea i taquicàrdia (augment moderat de la Pa), com a conseqüència de l’activació

dels quimioreceptors pulmonars. → S’aconsegueix l’arribada d’una gran quantitat de

sang als teixits per evitar-ne el patiment.

· Cianosi: augment de la concentració d’hemoglobina no oxigenada.

· Cefalea: mecanisme de protecció que avisa sobre la falta d’oxigen en el cerbell.

· Alteracions neurològiques: confusió, incoordinació motora, disminució de la agudesa

visual i de la capacitat intel·lectual, somnolència i davallada en el nivell de consciència.

per part de lindividu i, en conseqüència, en un coma.

· En casos greus: aparició d’una aturada respiratòria i mort.

4.2. PROVES D’ESPIROMETRIA

· Forced Expiratoru Volume in the first second (FEV): màxim

second volum d’aire que es pot espirar forçadament durant un segon,

dament, després d’una inspiració màxima.

· Índex de Tiﬀeneau: IT = 100 · (FEV1/CVF) → Valors normals:

IT ≥ 70% (durant el 1r segon s’allibera el 70% de l’aire).

Reservados todos los derechos.

R c a· a a augment de la resistència al flux d’aire, el qual no impedeix l’ompliment

1. Anormalitats importants de la caixa toràcica:

1.1. Escoliosi: desviació lateral de la columna vertebral.

1.2. Hipercifosi: desviació anteroposterior exagerada de la columna vertebral.

1.3. Cifoscoliosi: desviació lateral i anteroposterior de la columna vertebral.

2. Trastorns que augmenten la pressió intrapleural:

2.1 Pneumotòrax: entrada d’aire a la cavitat pleural que provoca un increment de

la pressió intrapleureal i, doncs, una retracció elàstica del pulmó i una

2.2.1. Pneumotòrax traumàtic: l’aire prové del medi extern.

2.2.2. Pneumotòrax espontani: l’aire prové dels alvèols.

- Pneumotòrax espontani primari: presenta una causa

desconeguda, tot i que generalment es dóna en fumadors joves,

als quals se’ls genera una vesícula d’aire en el pulmó que, en

trencar-se, escindeix la pleura.

- Pneumotòrax espontani secundari: conseqüència de qualsevol

altra patologia pulmonar.

Estudiar sin publi es posible. Compra Coins.

2.2. Vessament pleural: acumulació anormal de líquid a la cavitat pleural que

provoca un increment de la pressió intrapleureal i, doncs, una retracció

elàstica del pulmó i una atelèctasi.