Farmacologia General Dra.

Andrea Molina
17/11/2023 (TE17) Júlia Bougana/Ainhoa Font

TEMA 17: FARMACOLOGIA RESPIRATÒRIA

(els fàrmacs subratllats son els que s’han d’aprendre)

0. OBJECTIUS

• Conèixer les característiques farmacològiques de les diferents famílies de fàrmacs broncodilatadors

i antiinflamatoris
• Conèixer la classificació, el mecanisme d’acció, les principals diferències entre els principis actius de
cada subgrup terapèutic i els efectes adversos
• Classificar els antitussígens
• Saber la definició dels expectorants i mucolítics

1. ASMA I MPOC

En aquest tema ens centrarem en dues malalties del sistema respiratori: l’asma i la MPOC. Les dues
provoquen una limitació del flux aeri, però es diferencien en que l’asma és intermitent i reversible i la MPOC
és poc reversible. Això passa perquè tenen una fisiopatologia i una etiologia diferents.

1.1. ASMA

L’asma és una malaltia molt variada, hi ha diferents etiologies i diferents

cèl·lules i mediadors de la inflamació implicats. Això fa que els tractaments
puguin ser diferents, però el tractament de base serà sempre el mateix. Es
tracta d’una inflamació bronquial crònica que produeix hiperreactivitat
bronquial que farà una obstrucció reversible i intermitent (pot revertir
espontàniament o per medicació).

Les característiques de l’asma son:

- Al·lèrgia: Hi ha tipus d’asma que tenen una base al·lèrgica

- Produeix broncospasme
- Augment de la secreció de moc
- Edema a la mucosa
- Infiltració cel·lular
- Malaltia que apareix amb crisis a partir de diversos desencadenants

1.2. MPOC

Obstrucció irreversible, ja que hi ha destrucció del parènquima pulmonar. Es tracta d’una inflamació dels
bronquis que produeix una limitació crònica del flux aeri progressiva i irreversible.

Característiques:

- Inflamació crònica dels bronquíols

- Fibrosi de les parets

1
Farmacologia General Dra. Andrea Molina
17/11/2023 (TE17) Júlia Bougana/Ainhoa Font
- Obliteració de les vies aèries
- Hiperplàsia de les cèl·lules caliciformes i glàndules de l’epiteli
bronquial
- Contracció constants del múscul llis
- Edema i inflamació de la mucosa
- Retenció de secrecions
- Pèrdua del suport elàstic
- Cicatrització paret

2. CONTROL SIMPÀTIC I PARASIMPÀTIC DEL MÚSCUL LLIS BRONQUIAL

• Efecte simpàtic: Mediat pels receptors β2 situats al múscul llis dels bronquis. Quan hi ha adrenalina
circulant, s’unirà a aquests receptors i provocaran broncodilatació mitjançant la relaxació del múscul.
• Efecte parasimpàtic: Mediat pels receptors M3 que interaccionen amb l’acetilcolina. A nivell del
múscul llis bronquial faran broncoconstricció (mantindran el to bronquial) i a nivell de les glàndules
augmenten la secreció mucosa.

Per tant, els dos grans grups broncodilatadors són els agonistes β2 adrenèrgics i els anticolinèrgics.

3. FARMACOLOGIA RESPIRATÒRIA

Utilitzarem dos tipus de fàrmacs:

• Broncodilatadors: • Antiinflamatoris:
- Agonistes ß2 adrenèrgics - Corticoides
- Anticolinèrgics - Immunomoduladors
- Metilxantines - Inhibidors fosfodiesterasa IV
- Inhibidors fosfodiesterasa IV - Antileucotriens
- Antileucotriens

(els que estan en cursiva actualment no s’utilitzen com a tractament de primera línia)

2
Farmacologia General Dra. Andrea Molina
17/11/2023 (TE17) Júlia Bougana/Ainhoa Font
3.1. BRONCODILATADORS

3.1.1. AGONISTES β2 ADRENÈRGICS

MECANISME D’ACCIÓ

Actuen sobre els receptors ß2 de la musculatura llisa bronquial, provocant broncodilatació. És important tenir
en compte que l’acció broncodilatadora augmenta amb la dosi, fins a un sostre.

A part de l’efecte principal broncodilatador, també afavoreixen l’eliminació de moc per efecte sobre el
moviment ciliar (aclariment mucociliar).

Per altra banda, in vitro, també s’ha observat una inhibició de l'acció de mediadors pels mastòcits i de TNF-α
pels monòcits (efecte antiinflamatori). No s’ha acabat de confirmar in vivo.

Hem de tenir en compte que els receptors no només es troben a un lloc en concret. Aleshores, els fàrmacs
agonistes β2 adrenèrgics no actuaran només als bronquis. Aquest fet farà que hi hagin efectes adversos.

Per exemple, també trobem receptors β2 al cor i la seva acció és l’increment de la freqüència cardíaca i de la
força de contracció. Per això, un dels principals efectes adversos és la taquicàrdia.

CLASSIFICACIÓ

• Segons semivida d’eliminació (principal classificació)

- Curta: Salbutamol, Terbutalina (SABA: Short-Acting Beta Agonist).
- Llarga: Formoterol, Salmeterol (LABA: Long-Acting Beta Agonist).
- Perllongada: Indacaterol, Olodaterol, Vilanterol (LABA).

La semivida d’eliminació condicionarà la freqüència d’administració i, en conseqüència, el seu ús.

• Segons inici d’acció:

- Inici ràpid (<30min): Salbutamol, Terbutalina, Formoterol, Indacaterol.
- Inici lent: Salmeterol.

Per tant, en una crisi asmàtica no podré donar salmeterol, ja que trigarem en obtenir l’efecte.

3
Farmacologia General Dra. Andrea Molina
17/11/2023 (TE17) Júlia Bougana/Ainhoa Font

En la taula de dalt veiem els fàrmacs i la seva selectivitat pels diferents receptors adrenèrgics. Observem que
són selectius pel β2 i que no ho són tant pel β1.

Fa un temps, el fàrmac que usàvem en crisis asmàtiques era l’adrenalina, que al no ser selectiva per β2 donava
molts efectes adversos. Amb el temps, s’han anat desenvolupant fàrmacs més selectius, de forma que
obtindrem els beneficis a nivell pulmonar i no tants efectes adversos a nivell cardíac.

El que es fa per augmentar la selectivitat per β2 és ampliar l’amino-terminal. Per altra banda, el que fa que
sigui d’acció curta o llarga és el grau de lipofilitat: com més lipòfil sigui, més temps d’acció al teixit pulmonar.

VIA D’ADMINISTRACIÓ

Principalment s’utilitza la via inhalada (aerosol o pols) o nebulitzats i pràcticament no s’utilitza via oral o
parenteral. Els avantatges de la via inhalada són:

- És una via tòpica i per tant, menys invasiva.

- Poca absorció sistèmica → permet administrar dosis altes amb menors efectes adversos
- Inici d’acció més ràpid

Quan inhalem un fàrmac realment només una petita part

d’aquest passa al sistema respiratori (10- 20%), es deposita
sobre els pulmons i fa acció tòpica als bronquis. La resta (80-
90%) ens l’empassem i segueix la farmacocinètica normal:
absorció, efecte de primer pas (en aquest cas) i arribada a
la circulació sistèmica: Aquesta part del fàrmac és la que
causarà els efectes adversos.

AGONISTES ß 2 ADRENÈRGICS D’ACCIÓ CURTA (SABA)

Son broncodilatadors molt eficaços i els utilitzem en situacions de rescat: salbutamol i terbutalina. La via
d’elecció és la inhalada. Son d’elecció en crisis agudes d’asma i també front a desencadenants (és a dir, de
forma preventiva) com l’exercici, fred i al·lèrgens. Es recomana utilitzar-los “segons la necessitat” (el “si cal”)
i no amb una pauta fixa.

4
Farmacologia General Dra. Andrea Molina
17/11/2023 (TE17) Júlia Bougana/Ainhoa Font
AGONISTES ß 2 ADRENÈRGICS D’ACCIÓ LLARGA (LABA)

Son el salmeterol, formoterol, indacaterol, olodaterol i vilanterol. El salmeterol té un inici d’acció més lent.
S’utilitzen com a tractament de manteniment en asma i MPOC. En el cas dels pacients asmàtics, en
tractament crònic sempre els han d’acompanyar amb corticoides inhalats.

REACCIONS ADVERSES

Cal que els agonistes ß2 adrenèrgics siguin el més selectius possible per tal d’evitar l’efecte taquicarditzant i
arritmogènic dels receptors ß1.

Els ß2 produeixen taquicàrdia perquè:

- La selectivitat és relativa i a dosis altes es perd.

- Al cor també hi ha receptors ß2 (tot i que en menys quantitat).
- Pel mecanisme reflex de la vasodilatació (provocat per l’agonisme ß2) que causarà hipotensió i
per compensar-ho, una taquicàrdia reflexa.

Les reaccions adverses, en general, són degudes a la seva acció adrenèrgica i estan relacionades amb la dosi
i la via d’administració.

- Tremolor: Efecte directe sobre els receptors ß2 de la musculatura esquelètica estriada.

- Taquicàrdia: Efecte directe sobre els receptors ß2 auriculars i efecte reflex per la vasodilatació
perifèrica.
- Intranquil·litat, nerviosisme
- Hipopotassèmia: Els receptors β2 adrenèrgics el que fan és augmentar l’AMPc, que activarà la
bomba Na/K. Aleshores, el K+ que està a la sang entrarà dins les cèl·lules. S’ha de vigilar en cas
de tractaments perllongats que no es doni aquesta hipopotassèmia.

3.1.2. ANTICOLINÈRGICS

L’objectiu quan es dona un anticolinèrgic és que no hi hagi broncoconstricció i que no s’incrementin les
secrecions.

CLASSIFICACIÓ

• T1/2 curta (SAMA: Short-Acting Muscarinic Antagonist): Bromur d’ipratropi (T1/2=6h).

• T1/2 llarga (LAMA: Long-Acting Muscarinic Antagonist): Bromur de tiotropi (T1/2=5-6 dies), bromur
de glicopirroni, bromur d’umeclidini i bromur d’aclidini.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Son broncodilatadors menys efectius que els agonistes ß2 adrenèrgics i triguen més en fer efecte (al power
posa menys perquè la profe es va equivocar). Aquest fet és el que explica que en asma es prefereixin els
agonistes ß2 adrenèrgics, ja que en aquesta malaltia la vasodilatació juga un paper molt important. Si que són
fàrmacs de primera línia en MPOC.

Sempre s’administren per via inhalada (s’absorbeixen molt poc al tracte gastrointestinal).

5
Farmacologia General Dra. Andrea Molina
17/11/2023 (TE17) Júlia Bougana/Ainhoa Font
REACCIONS ADVERSES

En general són ben tolerats, amb pocs efectes sistèmics. Les reaccions adverses més freqüents són: boca
seca, restrenyiment i retenció urinària. Poden empitjorar el glaucoma d’angle tancat (augmenten la pressió
intraocular).

3.1.3. METILXANTINES

Son fàrmacs poc utilitzats actualment, ja que tenen un perfil poc selectiu i tenen molts efectes adversos
complicats i potencialment greus. No s’utilitzen en MPOC i en asma es fan servir en pacients que no funcioni
cap altre tractament.

MECANISME D’ACCIÓ

• Inhibició de les fosfodiesterases (III i IV) a la

musculatura llisa bronquial: Provocarà relaxació
de la musculatura llisa bronquial. L’AMPc afavoreix
la broncodilatació, mentre que les fosfodiesterases
degraden l’AMPc. D’aquesta manera, si les inhibim
mantindrem l’efecte broncodilatador de l’AMPc.
• Inhibició dels receptors d’adenosina A1 i A2:
Antagonisme d’adenosina endògena. L’adenosina
afavoreix l’alliberament de mediadors inflamatoris, per tant, les metilxantines tenen cert efecte
antiinflamatori.

ACCIONS

L’efecte principal és la broncodilatació. Els efectes col·laterals són:

• Incrementen la contractilitat diafragmàtica

• Increment de l’aclariment muco-ciliar
• Augment de la contractilitat cardíaca
• Activació del SNC
- Dosis baixes: Disminució sensació de cansament, augment de la capacitat d’esforç intel·lectual i
insomni.
- Dosis altes: Nerviosisme, tremolor, hiperestèsia, alteracions maníaques, convulsions
• Intolerància gàstrica
Aquests dos efectes són deguts a que hi ha una relaxació general del múscul llis.
• Increment diüresi

FARMACOCINÈTICA

Tenim la teofil·lina (principal metilxantina i única comercialitzada) i l’aminofil·lina.

- Presenten una bona absorció per via oral

- Tenen metabolisme hepàtic pel sistema P450 → nombroses interaccions
- Marge terapèutic estret: 5-15 μg/dL → interaccions tenen més risc

6
Farmacologia General Dra. Andrea Molina
17/11/2023 (TE17) Júlia Bougana/Ainhoa Font
Factors que augmenten les concentracions de teofil·lina:
- Insuficiència hepàtica
- Inhibició enzimàtica per fàrmacs: cimetidina, ciprofloxacina, eritromicina, claritromicina,
itraconazol, ketoconazol, fluoxetina, sertralina
- Alimentació rica en carbohidrats (no se sap exactament perquè)
- Edat avançada

Factors que disminueixen les concentracions de teofil·lina:

- Tabaquisme
- Alcoholisme
- Inducció enzimàtica per fàrmacs: fenitoïna, rifampicina, barbitúrics
- Alimentació rica en proteïnes i baixa en carbohidrats (no se sap exactament perquè)
- Nens

Com hem vist, té un perfil complicat i per això és un dels fàrmacs que necessita monitorització plasmàtica.

REACCIONS ADVERSES

Molt relacionades amb el que ja hem explicat. Tenir en compte que són dosi dependents:

Si les concentracions plasmàtiques són >20 μg/dL:

- GI: Nàusees, vòmits, diarrees
- SNC: Cefalea, irritabilitat, intranquil·litat, insomni
- Cardíac: Taquicàrdia

Si les concentracions plasmàtiques són >40 μg/dL:

- GI: Vòmits en “pòsit de cafè”, deshidratació
- SNC: Quadre maníac, al·lucinacions, convulsions, coma, hipernatrèmia
- Cardíac: Arrítmies.

3.2. ANTIINFLAMATORIS

3.2.1. CORTICOIDES INHALATS

Els més característics són la beclometasona, budesònida, fluticasona, mometasona, ciclesonida.

Tenen un mecanisme d’acció antiinflamatori, inhibeixen l’alliberament de mediadors, bloquegen la reacció

tardana als al·lèrgens, redueixen la hiperreactivitat bronquial i inhibeixen la cascada inflamatòria.

Son el tractament més eficaç i d’elecció inicial en el tractament de manteniment de l’asma persistent, ja
que permeten un control dels símptomes, disminueixen les exacerbacions i redueixen la necessitat de
corticoides sistèmics.

REACCIONS ADVERSES

Efectes derivats de la via d’administració (inhalada):

- Afonia (en general, transitòria)
- Tos i irritació amigdalar (també transitòria)

7
Farmacologia General Dra. Andrea Molina
17/11/2023 (TE17) Júlia Bougana/Ainhoa Font
- Candidiasi orofaringea (per això s’ha de recomanar que després de l’aplicació facin glopets
d’aigua per disminuir el risc).

Efectes sistèmics (sobretot en tractament sistèmic i de llarga durada):

- Afectació eix hipòfisi-adrenal

- Afectació metabolisme ossi
- Alteració del creixement
- Augment de pes
- Fragilitat capil·lar

3.2.2. IMMUNOMODULADORS

Fàrmacs que han sortit recentment pel tractament de l’asma. Tenen un efecte molt més dirigit. La seva
administració és subcutània o intravenosa i es reserven per formes greus d’asma que no respon als
tractaments inicials.

OMALIZUMAB

Anticòs monoclonal humanitzat anti IgE recombinant. S’uneix a la IgE circulant, prevenint que es fixi als
receptors dels basòfils i mastòcits, disminuint l’alliberació de mediadors de la inflamació.

Ús limitat a adults i nens (>6 anys) en el tractament de manteniment de l’asma persistent greu no controlada
mediada per IgE. S’administra de forma subcutània cada 2-4 setmanes.

Efectes indesitjats: Dolor i hematomes al lloc d’administració (5-20%), anafilaxis (0,2%) i possibilitat
d’increment de risc de patir neoplàsies malignes (encara és prematur per saber-ho, ja que és un fàrmac
relativament nou).

ANTICOSSOS MONOCLONALS ANTI IL-5

Redueixen els eosinòfils circulants i a teixits. Tractament en adults d’asma eosinofílica (asma on s’observa
una elevació d’eosinòfils) greu refractària. Tenim:

• Resilzumab: Via intravenosa cada 4 setmanes.

• Mexopolizumab: Via subcutània cada 4 setmanes.
• Benralizumab: Via subcutània cada 8 setmanes.

Efectes indesitjats: Reaccions anafilàctiques, increments de CPK, miàlgies, infeccions parasitàries.

DUPILUMAB

Anticòs monoclonal anti IL-4 i IL-13. La seva primera indicació va ser per tractar la dermatitis atòpica, però
es va veure que en pacients amb dermatitis atòpica i asma també millorava l’asma.

La seva Indicació és en asma eosinofílica greu i s’administra per via subcutània cada 2 setmanes.

Efectes adversos: Reaccions al lloc d’injecció, conjuntivitis, artràlgia.

8
Farmacologia General Dra. Andrea Molina
17/11/2023 (TE17) Júlia Bougana/Ainhoa Font

3.2.3. INHIBIDORS FOSFODIESTERASA IV (PDE 4)

El fàrmac que hi ha comercialitzat és el Roflumilast.

En inhibir la fosfodiesterasa IV, s’inhibirà la degradació d’AMPc,

augmentant els seus nivells. Això fa que augmenti l’activació de la
proteïna quinasa A (PKA), que inhibirà les cèl·lules i mediadors
proinflamatoris i la fibrosi.

Tot i que l’augment d’AMPc tingui efectes relaxants sobre el múscul

llis, en el cas de roflumilast no hi haurà efectes broncodilatadors
tan intensos. Per tant, el principal efecte d’aquest fàrmac és
antiinflamatori.

Està indicat en pacients amb MPOC evolucionada amb múltiples

exacerbacions.

FARMACOCINÈTICA
- Administració per via oral
- Biodisponibilitat del 80%
- Metabolisme hepàtic

REACCIONS ADVERSES
• Freqüents (1-10%): Pèrdua de pes (és un problema, ja que moltes vegades els pacients amb MPOC
han perdut molta massa muscular i tenen un IMC baix), pèrdua de gana, insomni, diarrea, nàusees,
dolor abdominal.
• Poc freqüents (0,1-1%): Hipersensibilitat, ansietat, vertigen, palpitacions.
• Rares (<0,1%): Ginecomàstia, depressió, augment enzims hepàtics.
• Comportament suïcida
• Carcinogènesis

3.2.4. ANTILEUCOTRIENS

Quan hi ha un desencadenant (exercici, al·lèrgens...) els eosinòfils i

les cèl·lules encebades alliberen àcid araquidònic que es convertirà
en leucotriens. Aquests actuen a nivell de múltiples receptors,
provocant un augment de la secreció de moc, de l’exsudació de
plasma, de la broncoconstricció i del reclutament d’eosinòfils (això
anirà empitjorant la situació). Per tant, els antagonistes dels
receptors de leucotriens (antileucotriens) ho bloquejaran.

Són menys efectius que els ß2 adrenèrgics, són de segona línia en el

tractament de l’asma.

L’administració és per via oral, i les reaccions adverses en general

són lleus i transitòries: cefalees i dolor abdominal.

9
Farmacologia General Dra. Andrea Molina
17/11/2023 (TE17) Júlia Bougana/Ainhoa Font
Els fàrmacs que hem de conèixer son el montelukast i el zafirlukast

3.3. TRACTAMENT DE L’ASMA VS DE LA MPOC

• ASMA: El principal tractament són els corticoides (inhalats majoritàriament) i els agonistes ß2
adrenèrgics. Altres fàrmacs que es poden fer servir són els antileucotriens, teofil·lina (metilxantina) i
els immunomoduladors.
• MPOC: El principal tractament són els broncodilatadors inhalats → agonistes ß2 adrenèrgics
combinats amb anticolinèrgics. També es poden fer servir corticoides, sobretot en aquelles persones
que tenen més excarceracions i més percentatge d’eosinòfils. També tenim els inhibidors de la PDE4
i la teofil·lina.

Si mirem les guies, veurem que es parla de fenotip mixt asma MPOC, ja que a vegades no és tan fàcil
diferenciar-les.

4. ANTITUSSÍGENS

La tos és un reflexa front estímuls irritants que actuen sobre fibres sensitives a la laringe, la tràquea o els
bronquis. Es transmeten a través del nervi vague, principalment al centre de la tos (bulb raquidi). Es tracta
d’un mecanisme fisiològic que respon a estímuls interns per poder expulsar secrecions o cossos estranys.

La tos productiva (la que ens ajuda a eliminar cossos estranys) no s’ha de tractar, ja que ajuda a resoldre el
quadre. Només intentarem eliminar la tos no productiva o si interfereix greument el descans.

4.1. ANTITUSSÍGENS OPIOIDES

(recordar sobretot aquests)

Tenen un efecte no ben definit sobre el tronc de l’encèfal (centre de la tos).

• Codeïna: També té efectes analgèsics i sedants.

• Dextrometrofà
• Noscapina

10
Farmacologia General Dra. Andrea Molina
17/11/2023 (TE17) Júlia Bougana/Ainhoa Font
4.2. ANTITUSSÍGENS NO OPIOIDES

Els podem trobar en els preparats antigripals.

• Acció central:
- Cloperastina: Actua sobre el centre de la tos, també te efectes antihistamínics.
• Acció perifèrica:
- Levodropropizina
- Anestèsics locals: Anestèsia temporal en les vies respiratòries per evitar la tos.

5. MUCOLÍTICS

No entra a l’examen, és cultura general

Substàncies capaces de destruir les estructures fisicoquímiques de la secreció bronquial. Disminueixen la

viscositat i faciliten l’eliminació de moc.

• Derivats de la cisteïna: N-acetilcisteïna, carbocisteïna

• Compostos sintètics: bromhexina, ambroxol
• Sal sòdica de l’àcid 2-meraptoetanosulfònic (MESNA)
• Enzims: tripsina, dornasa

S’utilitzen en malalties cròniques, no en infeccions agudes.

5.1. N-ACETIL CISTEÏNA

Fragmenta les cadenes de mucina i seroalbúmina de les secrecions i fluïdifica la secreció mucosa. In vitro té
acció clara.

- Útil en estats d’hiperviscositat

- No útil en bronquièctasi o sobreinfeccions
- Es pot utilitzar via aerosol o oral

Efectes adversos: molèsties GI, urticària, acúfens i cefalea.

5.2. BROMHEXINA, AMBROXOL

L’ambroxol és un metabòlit de la bromhexina. Eficàcia dubtosa, in vitro si que redueixen la viscositat, in vivo
presenta efectes molt inconstants. Absorció oral bona, difonen bé a teixits. No són útils en processos aguts,
només en MPOC o asma lleus.

Efectes adversos: molèsties GI.

5.3. MUCOLÍTICS EN FIBROSIS QUÍSTICA

En la fibrosis quística tenim una alteració dels canals de clor que provoca una secreció pulmonar deshidratada
i viscosa que facilita patir infeccions respiratòries. En aquesta malaltia, els mucolítics s’utilitzen per via
inhalada.

11
Farmacologia General Dra. Andrea Molina
17/11/2023 (TE17) Júlia Bougana/Ainhoa Font
- N-acetil cisteïna
- Dornasa alfa: Trenca el DNA extracel·lular present a l’esput i redueix les propietats viscoelàstiques
de l’esput present en la fibrosi quística.
- MESNA: Fragmentació de les proteïnes del moc. S’administra també instil·lació
endotraqueopulmonar.

6. MISSATGES CLAU
• Els fàrmacs per tractar asma i MPOC actuen sobre el to bronquial i la inflamació
• Els principals fàrmacs broncodilatadors són els b2-agonistes i els antimuscarínics, que actuen per
mecanismes diferents
• L’administració dels broncodilatadors és via inhalada
• Les metilxantines (teofil·lina) només s’utilitzen en pacients molt greus (principalment asma), pels
seus problemes de seguretat
• Els glucocorticoides són els fàrmacs antiinflamatoris principals per tractar l’asma. També s’utilitzen
en determinats casos d’MPOC. L’administració inhalada evita efectes sistèmics
• Altres fàrmacs per tractar l’asma són els antileucotriens i els immunomoduladors com l’omalizumab,
els anti IL-5 i el dupilumab
• Altres fàrmacs per tractar la MPOC son els inhibidors de la PDE4 (roflumilast)
• Els antitussígens i els mucolítics tenen un rol en la terapèutica limitat

12