lOMoARcPSD|4207533

Farmacologia - Practical - DEBAT 4

Farmacologia (Universitat Rovira I Virgili)

StuDocu no está patrocinado ni avalado por ningún colegio o universidad.

Descargado por Hafsa Tahiri (hafsatahiri00@gmail.com)
 lOMoARcPSD|4207533

DEBAT 1
1.- Quins productes recomanaries pel rentat de mans?
Un antisèptic és una substància química que s'aplica sobre la pell i/o les mucoses, la qual destrueix els
microorganismes o impedeix la seva proliferació.
 ETANOL 70% durant 30 segons: ataca a bacteris gram+ o gram-, fongs i virus. S'ha d'aplicar sobre la pell
intacta, mai sobre les ferides ni les mucoses, ja que és inactiu en presència de microorganismes. És un
bon antisèptic per l'antisèpsia prequirúrgica.
 ISOPROPANOL: actua sobre menys microorganismes que l'etanol (no actua sobre espores ni virus no
lipídics) i no pot ser utilitzat sobre el cordó umbilical.
 DERIVATS DEL FENOL (TRICLOSAN): actua sobre bacteris i fongs. Es troba en sabons, cremes,
solucions de concentracions inferiors al 2% i també pastes de dents.
 POVIDONA IODADA en 3 minuts i 3 hores d'efecte: pot donar irritació, sequedat i al·lèrgia. Tracta la pell i
la roba i el seu espectre és molt ampli.
 CLORHEXIDINA de 15 a 30 segons: és menys irritant que la povidona iodada. És útil en antisèpsies
prequirúrgiques, tant de pell com de material; és potent i actua ràpidament.
 COMPOSTOS D'AMONI QUATERNARI (CETILPIRIFINI/MECETRONI/CETRIMIDA): actuen sobre virus,
bacteris gram+, bacteris gram- i fongs. Són molt segurs i produeixen poca toxicitat. Són útils per al rentat
de mans del personal sanitari.

2.- Què faries per desinfectar un endoscopi?

 ÀCID ACÈTIC: és un desinfectant d'alt nivell, però molt tòxic. Té una ràpida acció biocida.
 GLUTARALDHEID: és molt tòxic per a la pell, per això el material s'ha s'esbandir abans de posar-lo en
contacte.
 COMPOSTOS D'AMONI QUATERNARI: és molt eficaç i poc tòxic.

3.- Quines són les principals indicacions i contraindicacions de la clorhexidina aquosa?

 INDICACIONS: antisèptic per a pell sana.
 CONTRAINDICACIONS:
o Irrita els ulls i la mucosa. Si hi ha contacte amb ells ulls, s'ha de rentar amb molta aigua.
o La seva inhalació prolongada provoca somnolència, irritació i vertigen.
o La matèria orgànica disminueix la seva eficàcia.

4.- Què són el clotrimoxazol i el ketaonazol? Utilització i mecanismes d'acció.

 CLOTRIMOXAZOL: antibiòtic per a infeccions urinàries i per a pacients amb SIDA i MARSA.
 KETAONAZOL: antifúngic (micosis) superficial i sistemàtic. Actua destruint la membrana dels fongs i
inhibint els enzims encarregats de formar ergosterol (component principal de la membrana fúngica).

5.- Quines són les diferències principals entre la nistatina i la amfotericina?

 NISTATINA: via oral; actiu a candides; tractar micosis superficials; nefrotòxic; aplicació directa.
 AMFOTERICINA: perfusió IV; actiu a càndida asperil·losi i gram+; per tractar micosis sistemàtiques; en
preparacions lipídiques per a disminuir la nefrotoxicitat; una dosi de prova abans de la perfusió.

6.- Quin seria el fàrmac més adient per al tractament de l'herpes simples tipus 1? Quina pauta de
dosificació recomanaries?
ACICLOVIR, 5 cops al dia: inhibeix la replicació del virus. És el fàrmac de preferència per a aquest virus i
l'herpes zoster.

7.- Quina és la indicació principal dels fàrmacs inhibidors de la proteasa? Com actuen?
La proteasa en l'encarregada e l'embolcall dels nous virus. Interacciona amb molts fàrmacs perquè són
inhibidors del citocrom P450: INDINAVIR, RITONAVIR, SAQUINAVIR.

Descargado por Hafsa Tahiri (hafsatahiri00@gmail.com)

 lOMoARcPSD|4207533

8.- Quants fàrmacs consideres que són de primera elecció pel tractament de la tuberculosis?
 ISONIAZIDA: desestructura la membrana
 RIFAMPICINA: no deixa formar les cadenes d'ARN
 PIRAZINAMIDA: destrueix elements intracel·lulars

9.- Detalla 4 situacions en les quals estigui justificat realitzar una quimioprofilaxi amb antimicrobians
(cefalosporines)
 Tuberculosi (ISONIAZIDA)
 Meningitis (RIFAMPICINA)
 Profilaxi quirúrgica (CEFAZOLINA)
 MARSA (MUPIROCINA en pomada nasal)
 Prevenció de pneumònia en immunodeprimits (COTRIMOXAZOL)

10.- Tractaries les següents infeccions amb amoxicil·lina?

 Otitis vírica: no, ja que és un antibacterià i no un antivíric.
 Infecció respiratòria per H. Influenzae: sí unides a un inhibidor de la β-lactamasa (àcid clavulànic), ja
 Infecció urinària per E. Coli: sí que aquestes soques produeixen β-lactamases.

11.- Quins dels següents antibiòtics s'haurien d'evitar en un pacient que ha patit una reacció
anafilàctica prèvia a la penicil·lina?
 CENTAMICINA: aminoglicòcid ☺
 MEROPENEM: β-lactàmic (monobactàmic) NO
 CEFUROXIMA: β-lactàmic (cefalosporina) NO
 AMOXICIL·LINA + CLAVULÀNIC: β-lactàmic (penicil·lina) NO
 CLARITROMICINA: macròlid/ketòlid ☺
 PIPERACICLINA-TAZOBACTAM: β-lactàmic (penicil·lina) NO
 LINEZOLID: oxazolodinona: resistència (fàrmac de segona elecció) ☺
 TIGECICLINA: tetraciclina ☺

12.- Es pot administrar una cefalosporina de segona generació via IM a partir de vials via IV?
No, s'ha de preparar immediatament abans de la seva administració, ja que és poc estable.

13.- Quin seria l'antiinfecciós més adient per tractar:

 Una infecció odontògena: amoxicil·lina + àcid cavulànic (aminopenicil·lina + inhibidor de la β-lactamasa)
 Una infecció per MARSA adquiria a la comunitat: vancomicina (glucopèptid)
 Una infecció bucal per càndides: clindamicina (penicil·lina)

14.- Dels següents antibiòtics, quins consideres que podrien ser d'ús restringit?
 Ceftazidima: no, ja que és d'ampli espectre (cefalosporina de 3a generació; β-lactàmic)
 Linezolid: sí, i dura 3 setmanes el fàrmac (oxazolodinona)
 Gentamicina: sí, però té un marge terapèutic estret (aminoglucòsid)
 Esterptomicina: sí, però té un marge terapèutic estret (aminoglucòsid)
 Axitromicina: no, excepte quan hi ha interaccions amb eritromicina i claritromicina (macròlid)

15.- Si reps una ordre mèdica en la que hi ha prescrit "1g d'ampicil·lina cada 6h", com
l'administraries?
IV, a partir de pols que s'ha de diluir (bolus), i fora de les menjades, ja que la fibra dietètica pot causar menor
absorció

Descargado por Hafsa Tahiri (hafsatahiri00@gmail.com)

 lOMoARcPSD|4207533

16.- Quin seria l’antiinfecciós més adient per a tractar:

 Una infecció per Pseudomona aeruginosa: amoxicil·lina + àcid clavulànic (aminopenicil·lina + inhibidor de
la β-lactamasa)
 Una infecció per Helicobacter pilori: claritromicina (macròlid)
 Una sinusitis: telitromicina (ketòlid)

17.- Què és la rifampicina? Creus que pot donar interaccions importants amb altres fàrmacs. En cas
afirmatiu cita 2 exemples.
És un bactericida d'ample espectre, utilitzat en tractaments de tuberculosi, que s'ha d'administrat en dejú.
Interaccions amb molts fàrmacs, incrementant el seu metabolisme:
 Anticoagulants orals
 Antiepilèptics (AAS i carbamacepina)
Com a efecte secundari, les llàgrimes, la suor i la orina es tronen d'un color grogós o ataronjat.

18.- Quines recomanacions donaries a un pacient que li han prescrit tractament amb un antibiòtic?
 Ha de complir la dosi i els horaris i.
 Ha de complir la durada del tractament (s'ha d'acabar el tractament complert)
 Si, un cop acabat el tractament, els símptomes persisteixen, ha d'acudir a l'especialista.

19.- Què és el permanganat potàssic? Com l’utilitzaries?

És un antisèptic oxidant que s'utilitza per al tractament de peu d'atleta, abcessos, dermatosis infectades i
neteja d'úlceres. S'ha d'utilitzar diluït.

20.- Quin seria l’antiinfecciós més adient per a tractar:

 Un refredat comú: tractar la simptomatologia
 Una diarrea amb sospita de colitis associada a Clostridium difficile: FIDAZOMICINA (macròlid)
 Una faringitis estreptoccòcica: PENICIL·LINA D’ESPECTRE REDUÏT

21.- Com recomanaries a un pacient que es prengués el ciprofloxacino en comprimits?

És una fluoroquinolona de segons generació. S'ha de prendre amb l’estomac buit (1h abans de les menjades
o 2h després) i amb aigua (interacciona amb la llet).
S'ha de separar 2h de la presa d'altres fàrmacs, ja que interacciona amb ells amb facilitat.
També s'ha d'evitar l'exposició al sol, ja que crea fotosensibilitat.

22.- En cas d’agressió sexual quins antiinfecciosos donaries com a tractament preventiu?
Antiretrovirals: ZAMIVUDINA (+ LEMIVUDINA)

23.- Quin seria el tractament d’elecció de la pediculosi? I el de la sarna?

 Pediculosi: PERMETRINA 1%. Tòpica repetida 2 setmanes. No en menors de 2 anys ni
 Sarna: PERMETRINA 5%. embarassades. Evitar el contacte amb les mucoses.

24.- Creus que poden haver-hi interaccions farmacològiques entre un antibiòtic i un anticonceptiu
hormonal oral?
Tots els antibiòtics interaccionen amb els anticonceptius orals degut a que disminueixen la flora intestinal.

25.- Anomena 2 antimicrobians que puguin provocar sordesa. A quin/s grup/s pertanyen?
 VANCOMICINA (glucopèptid)
 GENTAMICINA (aminoglucòsid)

Descargado por Hafsa Tahiri (hafsatahiri00@gmail.com)

 lOMoARcPSD|4207533

DEBAT 2-. ANTIEMETICS, ANTIDIARREICS, LAXANTS

1.- Definició dels diürètics.

Els fàrmacs diürètics són aquells que augmenten l'excreció renal de soluts (sal) i aigua. S'utilitzen en
patologies que s'acompanyen d'edemes o que necessiten la reducció del volum plasmàtic.

2.- Classificació dels diürètics.

Atenent a la seva eficàcia diürètica, i prenent en consideració el seu mecanisme d'acció i la seva estructura
química, es poden classificar els fàrmacs diürètics de la manera:
 De màxima eficàcia (eliminació de Na + superior al 15%): produeixen una diüresi copiosa i de curta
duració: diürètics de la nansa de Henle: furosemida i àcid etacrínic
 D'eficàcia mitjana (eliminació de Na + entre 5-10%): tiacídics: TIAZINES
 D'eficàcia lleugera (eliminació de Na + inferior al 5%): la seva acció diürètica és escassa
o Estalviadors de potassi: inhibeixen la reabsorció de sal (Na+) al túbul distal i al començament del
túbul col·lector, però no es produeix pèrdua de K+: TRIAMTIRÈ, AMILORIDA i
ESPIRONOLACTONA
o Osmòtics: un solut ormòticament actiu impedeix que l'aigua es reabsorbeixi, per la qual cosa
l'arrossega i incrementa la diüresi: MANITOL i ISOSORBIDA
o Inhibidors de l'anhidrasa carbònica: inhibeixen l'anhidrasa carbònica, produint una poca absorció del
Na+ i la pèrdua de K+: ACETAZOLAMIDA i METAZOLAMIDA
o Vasodil·latadors: TEFIL·LINA i AMINOFIL·LINA

3.- Quin és el mecanisme d’acció de la major part de diürètics?

 Diürètics de la nansa de Henle: són fàrmacs que inhibeixen la reabsorció de Na+ a la nansa de Henle.
Degut a un procés d'osmosi, el Na+ atrau l'aigua i el K+ per poder equilibrar-se, augmentant la diüresi.
 Tiacídics: inhibeixen el sistema de cotransport de Na+ i Cl-. Això fa que hi hagi un excés de Na+ i Cl-,
augmentant la quantitat d'aigua que s'elimina. La inhibició de l'anhidrasa carbònica provoca també la
pèrdua de K+.
 Estalviadors de potassi: inhibeixen la reabsorció de Na+ al túbul distal i al començament del túbul
col·lector, perquè no es produeix pèrdua de K+.
 Osmòtics: un solut ormòticament actiu impedeix que l'aigua es reabsorbeixi, per la qual cosa l'arrossega i
incrementa la diüresi.
 Inhibidors de l'anhidrasa carbònica: inhibeixen l'anhidrasa carbònica, produint una poca absorció de Na+ i
la pèrdua de K+ i aigua.

4.- Indicacions del tractament amb diürètics.

 Diürètics de la nansa de Henle: edema agut de pulmó, insuficiència cardíaca congestiva, edemes
associats al síndrome nefròtic, insuficiència renal aguda, intoxicacions per fàrmacs i urgències
hipertensives
 Tiacídics: hipertensió arterial, insuficiència cardíaca congestiva, ascitis, edemes netròtics, vertigen de
Menière i hipercalciúries idopàtiques
 Estalviadors de potassi: hipertensió arterial
 Osmòtics: hipertensió intracranial, insuficiència renal aguda i intoxicacions agudes
 Inhibidors de l'anhidrasa carbònica: glaucoma, correcció de l'acidosi metabòlica i malaltia aguda de
muntanya

5.- Per què els diürètics són útils pel tractament de la HTA?
Alguns diürètics són utilitzats en el tractament de la hipertensió arterial perquè augmenten l'eliminació d'orina
i sal de l'organisme, cosa que serveix per baixar la pressió arterial, tant pel líquid perdut com perquè així
disminueix la resistència al flux sanguini dels vasos de l'organisme.

Descargado por Hafsa Tahiri (hafsatahiri00@gmail.com)

 lOMoARcPSD|4207533

6.- Quines propietats hauria de tenir un bon expansor del plasma?

Les solucions col·loïdals o expansors del plasma contenen partícules en suspensió d’alt pes molecular que
no travessen les membranes capil·lars, de forma que són capaces d’augmentar la pressió osmòtica
plasmàtica i retenir aigua a l’espai intravascular.
Les propietats que hauria de tenir un bon expansor del plasma es caracteritzen per :
 Tenir la capacitat de mantenir la pressió osmòtica col·loïdal durant algunes hores.
 Absència d’altres accions farmacològiques.
 Absència d’efectes antigènics, al·lèrgics, pirogènics.
 Absència de interferències amb la tipificació o comptabilització de la sang.
 Estabilitat durant períodes perllongats d’emmagatzematge i sota amplies variacions de temperatura
ambient.
 Facilitat d’esterilització.
 Característiques de viscositat adequades per la infusió

7.- Quins polisacàrids s’administren com a expansors del plasma?

Les solucions col·loides actuen augmentant o mantenint la pressió plasmàtica, per tant, retenen i atreuen
líquids cap a l'interior dels vasos augmentant el volum de plasma. Per això, se les anomena també expansors
plasmàtics i s'administren per via intravenosa per a la reposició de volum en pacients amb hipovolèmia greu.
Els expansors plasmàtics es poden classificar en dos grups: col·loides naturals (sang, plasma i albúmina) i
col·loides artificials. Donada la dificultat d'aconseguir col·loides naturals que provinguin de donants humans,
els més emprats en l'actualitat són els col·loides artificials: polisacàrids (dextrans i hidroxietilmidó) i proteic
(gelatines).
 Dextrans: polímers de D-glucosa ramificats. N'hi ha de 40 i de 70, depenent del seu pes molecular. Els
de 40 es concentren al 10% i els de 70 al 6% i venen presentats en botelletes de 500mL.
 Hidroxietilmidó: amilopectina ramificada, amb un pes molecular i duració majors que els dextrans, i no
provoquen tantes al·lèrgies. Es troben en preparats al 6%.

8.- Cita una solució de clorur sòdic utilitzada en la hidroteràpia habitual i la seva composició.
Clorur Sòdic al 0.9% (0,9 gr NaCl / 100 mL sèrum fisiològic). Està indicat en estats de deshidratació amb
pèrdues moderades d’electròlits (vòmits, diarrees, sudoració excessiva, aspiració gàstrica, poliúria, etc).
També en síndrome hipovolèmic (hemorràgies, cremades extenses, shock) i en alcalosis dèbil per
medicaments.

9.- Quins són els diürètics estalviadors de potassi?

Els diürètics estalviadors de potassi (k) són el TRIAMETERÈ i la AMILORIDA que taponen l'entrada de
canals de sodi cap a la cèl·lula i l’ESPIRONOLACTONA que inhibeix l’aldosterona.

10.- Explica el mecanisme d’acció dels diürètics estalviadors de potassi

Inhibeixen la reabsorció de Na+ al túbul distal i al començament del túbul col·lector, perquè no es produeix
pèrdua de K+.

11.- Quines són les principals reaccions adverses dels diürètics en general que ens podem trobar?
Els principals efectes adversos són: desequilibri hidroelectrolític, hipopotassèmia i alcalosis metabòlica.
Altres efectes adversos són: hipocalcèmia, hipercalciuria, hiperuricèmia, ototoxicitat, nefrotoxicitat,
hiperglucèmia, hipercolesterolèmia, hipertrigliceridèmia, reaccions hipersensibilitat i efectes teratogènics.

Descargado por Hafsa Tahiri (hafsatahiri00@gmail.com)

 lOMoARcPSD|4207533

12.- Classificació i breu descripció dels diferents antiemètics.

 Bloquejants dels receptors D2: acceleren la velocitat del buidament gàstric. Tractament de vòmit en
embarassades i migranya. No s'han d'utilitzar si la persona tñe una úlcera gastrduodenal.
o Neurolètics (fenotiazines: CLORPOMAZINA / butirofenones: HALOPERIDOL i DOMPERIDONA)
o Benzamides: METOCLOPRAMIDA i CLEBOPRIDA
 Bloquejants dels receptors de la serotonina (5-HT3): bloquegen els receptors de a serotonina a nivell del
centre del vòmit i del tracte digestiu superior. Tractament de vòmits induïts per quimioteràpia i
radioteràpia: BENZAMIDES i ONDANSENTRONA
 Anticinetòsics
o Antihistamínics: bloquegen els receptors H1 a nivell del centre del vòmit i a nivell vestibular.
Tractament del mareig cinètic i en embaràs. Administrar amb menjar per evitar molèsties
gàstriques: DIFENHIDRAMINA i DIFENHIDRINAT
o Anticolinèrgics: fan un bloqueig colinèrgic a nivell de lcentre del vòmit i de l'aparell vestibular.
Tractament del mareig cinètic i postoperatori: ATROPINA i ESCOPOLAMINA
o Simpaticomimètics: afavoreix la alliberació de la noradrenalina de la terminació nerviosa o impedeix
la recaptació del neurotransmissor: AMFETAMINA i EFEDRINA

13.- Creus que la diarrea s’ha de tractar amb antiinfecciosos?

Els fàrmacs antiinfecciosos no s’han d’utilitzar en cas de diarrea, excepte si aquesta està causada per un
agent infecciós ja que l’abús d’antibiòtics pot crear resistències i destruir la mucosa gàstrica entre d’altres
efectes adversos.

14.- Quin és el mecanisme d’acció del difenoxilat?

Es tracta d'un opiaci antidiarreic, inhibidor de la motilitat. Això significa que té una acció antiperistàltica, per la
qual cosa facilita l'absorció d'aigua i electròlits en l'intestí.

15.- En quin cas s’utilitzen els laxants?

 Malalts enllitats o que fan poc exercici
 Malalts que tenen que evitar fer esforços o si provoca dolor
 Gent gran o amb alteracions mentals que descuiden l’hàbit
 Com preparació a intervencions quirúrgiques o exploracions radiològiques
 Malalts amb tractaments crònics de fàrmacs que provoquen estrenyiment
 No indicat en dietes per aprimar-se.

16.- Quin són els diferents tipus de laxants?

 Laxants formadors de massa: SEGÓ, CEL·LULOSA i METILCEL·LULOSA
 Laxants lubrificadors o suavitzants: OLIS i GLICEROL
 Laxants osmòtics: SALS DE MAGNESI I SODI i LACTULOSA
 Laxants estimulants per contacte: BISACODIL, ÀCID RICINOLEIC i SUBSTÀNCIES VEGETALS

17.- Quina diferència hi ha entre cada tipus de laxants?

Els laxants es classifiquen segons la forma com actuen:
 Laxants formadors de massa: augmenten el volum fecal i la motilitat del colon.
 Laxants lubrificadors o suavitzants: suavitzen la duresa del contingut intestinal, afavorint la seva
expulsió.
 Laxants osmòtics: augmenten la càrrega osmòtica intestinal, atraient aigua al colon, diluint la femta i
augmentant el trànsit.
 Laxants estimulants per contacte: estimulen el peristaltisme degut a la irritació directa del múscul llis
intestinal, produint l'acumulació de líquid intestinal.

Descargado por Hafsa Tahiri (hafsatahiri00@gmail.com)

 lOMoARcPSD|4207533

18.- Per què els laxants osmòtics són potencialment perillosos? Dona la informació correcte en les
següents situacions:
Pels efectes secundaris que tenen flatulència, diarrea, dolor abdominal, alteracions electrolítiques,
sedació i reaccions extrapiramidals.
Absorbeixen aigua i preodueixen un equilibri hidroelectric i deshidratació.
19.- Una pacient anorèxica i extremadament de baix pes, menja molt poc, fa exercici i pren laxants
casi diàriament donat que diu sols tenir moviments intestinals tan sols cada tres dies i això la fa senti
obesa.
Jo li diria que la quantitat de moviments intestinals és proporcional a la ingesta, per la qual cosa és normal
que si menja poc tingui pocs moviments intestinals.
Per això, no s'hauria de preocupar per un possible restrenyiment, sinó que hauria de seguir fent exercici físic,
deixar els laxants i beure una quantitat d'aigua entre 1,5 i 2 litres.

20.- Una pacient bulímica menja cada dia gran quantitats d’aliments i després es purga, vomitant i
prenen laxants, ho fa donat que no vol que l’excés d’aliments es converteixin en greix.
Jo li faria entendre que no es tracta d'ingerir grans quantitats d'aliments i després purgar-se, sinó que el que
ha de fer és realitzar una dieta equilibrada, controlant el tipus d'aliments que es pren i en quina quantitat.

21.- Quin és el antiemètic recomanat pels vòmits de la quimioteràpia?

L'antiemètic recomanat pels vòmits de la quimioteràpia són els bloquejants dels receptors de la serotonina
(5-HT3) a nivell del centre del vòmit i del tracte digestiu superior, la ONDANSENTRONA.

22.- Explica el mecanisme d’acció dels vòmits provocats per la quimioteràpia?

La quimioteràpia, a part de provocar lesions cel·lulars, estimula l'estimulació dels centres superiors del SNC,
que produeixen dopamina i serotonina, que actuen sobre el bulb raquidi activant el centre del vòmit.

23.- Quines són les principals reaccions adverses que causen els antiemètics i quines
recomanacions s’hauria de fer a la persona per evitar-ho?
Els antiemètics poden causar parkinsonisme, somnolència i molèsties gàstriques. Per evitar-ho, no s'han de
prendre en cas de tenir úlceres duodenals, i s'han de prendre amb els menjars.

24.- Defineix els conceptes d’antidiarreic, laxant i catàrtic

 Antidiarreic: substància utilitzada per prevenir o tractar la diarrea.
 Laxant: aliment o substància que s'utilitza per facilitar el peristaltisme i que, per tant, serveix com a
prevenció i tractament de l'estrenyiment.
 Catàrtic: purgant que facilita la defecació. L'efecte osmòtic és major i s'utilitza per provocar el buidament
ràpid del contingut intestinal en cas d'ingestió oral de tòxics o abans d'exploacions radiològiques.

25.- Quins són els efectes secundaris a la ingesta de loperamida?

La loperamida és un antidiarreic opiaci inhibidor de la motilitat. Pot causar:
 Nàusees  Calambres abdominal
 Vòmits  Marejos
 Estrenyiment  Fatiga

26.- Quin és el laxant de major ús per preparar les exploracions radiològiques intestinals?
El laxant de major ús per preparar les exploracions radiològiques intestinals és l'EDEMA OPAC o
GASTROGRAFÍN.

Descargado por Hafsa Tahiri (hafsatahiri00@gmail.com)

 lOMoARcPSD|4207533

Debat 3: Hipertensió Arterial

1. Per poder determinar si un pacient és o no hipertens, quines mesures s’han de tenir en compte
alhora de mesurar la pressió arterial?
TA es la medición de la presión ejercida por la sangre en las paredes de las arterias. La tensión sistólica es la
presión de la sangre ejercida por la contracción de los ventrículos (140-120mmHg) y la tensión diastólica es
la ejercida cuando los ventrículos se relajan (90-60mmHg). Se entiende por HTA, todo aumento crónico de la
presión arterial media por encima de los valores normales.
Preparación de la persona, informar a la persona del procedimiento. Valoración de la persona: asegurarse
que no ha realizado ejercicio, que no ha tomado cafeína o fumado 30 min antes de la medición. Factores que
pueden alterar la presión arterial: la edad, el estrés, los medicamentos, variaciones diurnas, enfermedades, la
raza, el sexo.
Colocar a la persona en posiciones entada o estirada, relajada.

2. Dels següents fàrmacs quin no s’utilitza pel tractament de l’hipertensió?. Assenyala la resposta
correcta i justifica-la.
 Doxazosina: blocador alfa-asrenèrgic
 Ramipril: IECA (inhibidor enzima convertidora d'angiotensina); la angiotensina es un vasoconstrictor
 Losartan: ARA II (antagonistas de los receptores de angiotensina)
 Tamsulosina: se utiliza en la Hiperplasia Prostática Benigna.(HPB) vía oral menos riesgo de
hipotensión. Blocador alfa- adrenérgicos. Relajante del músculo liso prostático.
 Amlodipino: blocador del canal del calcio

3. Cita 2 fàrmacs que actuïn segons el mecanisme d’acció que s’especifica:

 Inhibint l’enzim conversiu de l’angiotensina. CAPTOPRIL, ENALAPRIL
 Evitant l’entrada de calci a les cèl·lules. VERAPAMIL, DILTIAZEM
 Afavorint l’eliminació d’aigua. DIGOXINA, FUROSEMIDA, ESPIRONOLACTONA
 Blocant els receptors beta adrenèrgics.
o Cardioselectius: ATENOLOL, METOPRONOL
o No cardioselectius: CARVEDIOL, PROPANOLOL (indicado en ansiedad)

4. En cas d’hipopotassèmia, en quins dels següents grups de fàrmacs es poden potenciar els seus
efectes adversos?. Justifica la resposta.
 Antianginosos. Hipotensión postural, Hipotensión por efecto excesivo
 Digitàlics. .:DIGOXINA, DIGITOXINA
 IECA:Hipotension por efecto excesivo
 Calci antagonistes. DIHIDROPIRIDINES: Hipotensión excesiva
DITIAZEM, VERAPAMIL: Hipotensión severa
 Diürètics de la nansa. .:(Furosemida, acido etacrinico) de máxima eficacia. Indicado en Edema
agudo de pulmón, ICC, Edemas asociados a la síndrome nefrítica, Insuficiencia renal aguda,
intoxicaciones por fármacos, urgencias hipertensivas. Aumentan el volumen de orina, actuando
sobre la nefrona reduciendo la absorción de sal y agua desde los túbulos. Se utilizan en aquellos
síndromes o patologías que acompañan edemas o que necesitan la reducción del volumen
plasmático.

Descargado por Hafsa Tahiri (hafsatahiri00@gmail.com)

 lOMoARcPSD|4207533

5. Davant d’un pacient hipertens, quines serien les actuacions recomanables que hauria de realitzar
el professional d’infermeria?. Descriu-les breument.
La enfermera debe monitorear la presión arterial del paciente, la ingesta y la excreción. Se pueden utilizar
medicamentos tales como:
 Diuréticos  Bloqueadores de los receptores de
 Bloqueadores beta angiotensina
 Bloqueadores alfa  Bloqueadores de los canales de calcio
 Inhibidores de la enzima convertidora de angiotensina (IECA).
Si la presión sanguínea es muy alta, se pueden requerir medicamentos como la hidralazina, minoxidil,
diazoxida o nitroprusida. Debe desarrollar programas de educación para la salud:
 Consumo de tabaco: ee ha demostrado que tanto el tabaco como el consumo excesivo de alcohol
producen una elevación de la presión arterial y alteraciones del ritmo cardiaco, así mismo el tabaco
contribuye al desarrollo de enfermedades como la arteriosclerosis y por lo tanto es muy
recomendable dejar de fumar.
 Control de la obesidad: es conveniente seguir una dieta equilibrada para evitar la obesidad ya que
existe una asociación importante entre la obesidad y la hipertensión arterial, es por ello que la
reducción de peso constituye la primera medida a recomendar a toda persona con elevación de su
presión arterial.
 Practica de ejercicio moderado: practicar ejercicio físico moderado y de forma regular es
recomendable para el buen funcionamiento del sistema cardiovascular y para controlar el exceso de
peso.
 Recomendaciones dietéticas: procurar comer alimentos frescos, verduras, frutas, legumbres,
pescado fresco y carne con poca grasa. Cocinar con poca sal y no llevar el salero a la mesa. Beber
preferentemente agua, zumos de fruta natural e infusiones.

6. Relaciona la descripció en la columna esquerra amb el terme adequat de la columna dreta:

 Es mesura en batecs per minut D a) Hipertensió
 Hipertensió de causa desconeguda C b) Despesa cardíaca
 Quantitat de sang bombejada per cor per minut B c) Hipertensió essencial
 Pressió arterial anormalment alta A d) Freqüència cardíaca
 Hipertensió de causa coneguda E e) Hipertensió secundària

DEBAT 3: Coagulació
7. Detalla quin/s grup/s de fàrmacs actuen:
 Prevenint la formació del coàgul per inhibició de les funcions de les plaquetes.
ANTIAGREGANTS PLAQUETARIS
 Promovent la formació del coàgul per inhibició de la digestió de la fibrina. AGENTS
HEMOSTATICS (àcid aminocaproic i àcid tranexàmic)
 Eliminant el coàgul ja format. ANTICOAGULANTS I FIBRINOLITICS
Cita els fàrmacs més representatius de cadascun dels grups anteriors.
 Antiagregants plaquetaris: sulfinpirazona, acido acetilsalicilico, ridogrel, picotamida, dipiridamol,
ticlopidina, clopidogrel, cilostazol, indobufeno, prasugrel.
 Agents hemostatics: lamines de gelatina, malla de celul·losa oxidada, tampons anals, fitoquinona,
menaquinona, menadiona, antifibrinolitics (EACA, àcid tranexamic).
 Anticoagulants i fibrinolitics: AAS, triflusal, ditazol, ticlopidina, clopidogrel, abciximab, tirofiban,
eptifibatida, dipiridamol, prostaciclina, iloprost, heprines (sodica, fraccionada), cumarinics (wafarina,
acenocumarol), inhibidors del factor Xa (fondaparinux), inhibidors directes de la trombina
(dabigatran, lepirudina, desirudina), tenecteplase, estreptoquinasa

Descargado por Hafsa Tahiri (hafsatahiri00@gmail.com)

 lOMoARcPSD|4207533

8. Els anticoagulants actuen:

 Activant la formació de trombina.
 Afavorint la formació de fibrina.
 Afavorint la fibrinòlisis.
 Impedint la formació de vitamina K. → WARFARINA i SINTRÓN
El coagulo esta formado basicamente de fibrina y la fibrinolisis consiste en la degradacion de ésta. Los
principales farmacos son: acido acetilsalicilico, heparina, dicumarol, acenocumarol, wafarina y
fibrinoliticos.

9. L’heparina és:
 Un factor antitrombina. La trombina es una enzima que forma parte del proceso de coagulación, el
factor antitrombina inhibe/desactiva esta enzima (trombina) que es la que interviene en el proceso de
coagulación.
 Un inhibidor de la fibrinòlisis. La heparina no inhibe la fibrinólisis ya que la heparina es un
anticoagulante y la fibrinólisis es el mecanismo mediante el cual la fibrina coagulada es disuelta.
 Un factor activador de la fibrina. La heparina no puede ser un activador de la fibrina ya que la
fibrina es una proteína con la capacidad de formar redes tridimensionales para formar un coagulo
blando, se encuentra en la sangre en una forma inactiva, el fibrinógeno, el cual por la acción de la
trombina se transforma en fibrina que tiene efectos coagulantes y la heparina es un anticoagulante.
 Un hemostàtic. No es un hemostático ya que hemostático son todos los medios para detener una
hemorragia, un hemostático de lo que se encargaría es de formar el coagulo de fibrina lo contrario a
lo que hace la heparina.

10. En relació a l’heparina assenyala quines respostes són correctes:

 Allarga el temps de coagulació. CORRECTA
 Evita la formació de nous coàguls. CORRECTA
 L’heparina subcutània pot tardar fins 1 h en aconseguir el seu efecte terapèutic. CORRECTA
 La forma ideal d’administració és per via IM. INCORRECTA
 Es pot administrar durant l’embaràs perquè la molècula és massa gran per travessar la
placenta. CORRECTA

DEBAT 3: Diabetis
11. En quins casos estaria indicat el tractament amb insulina? Diabetes tipo I y tipo II; coma o síndrome
hiperglucémico no cetósico; cetoacidosis diabética, ya que en todos los casos hay un déficit parcial o total
de insulina.

12. Per què cal administrar la insulina 30 minuts abans de les menjades? La insulina rapida o regular
(actrapid i humulina regular) s’ha de pendre 30 minuts abans de menjar ja que triga uns 30-45 minuts a
començar a fer efecte, s’ha de pendre abans de cada àpat ja que la duració del efecte va de 5-8 hores.

13. Anomena situacions en que la insulina pugui provocar hipoglucèmia. Pot ser deguda a un excés de
fàrmac o per canvi d’hàbits del pacient, com per exemple exercici, reducció calòrica o retard del menjar

14. En un pacient obès, que pateix diabetis tipus 2, quin seria el grup de fàrmacs d’elecció?
Biguanidines: metformina
 Mecanisme d’acció: Efecte antihiperglucemiant per actuar a nivell extrapancreàtic. Augmenta la
sensibilitat a la insulina en teixit hepàtic i perifèric. Redueix la producció hepàtica de flucosa; no
estimula la secreció d'insulina.

Descargado por Hafsa Tahiri (hafsatahiri00@gmail.com)

 lOMoARcPSD|4207533

 Reaccions adversas: Les més freqüents son digestives (diarrea). Interfereix en l'absorció de la
vitamina B12.
 Recomanacions: Una dieta equilibrada en glúcids i realitzar exercici, com per exemple caminar una
hora el dia , quatre dies a la setmana per reduir el pes. S'ha d'administrar dos cops al dia (c/12h),
amb les menjades.

15. Pel que fa a les sulfonilurees (glibendamida, gliclatida, glipizida, glimesinda, gliquidora), explica
breument el seu mecanisme d’acció i les seves principals reaccions adverses. Estimulen les cèlules
β dels illots pancreàtics per que segreguin més insulina (indispensable un mínim de funció pancreàtica).
Efectes adversos:
 Hipoglucemia (especialment prolongada amb clorpropamida i glibenclamida)
 Augment de pes
 Alteracions gastrointestinals un 3%.

16. Detalla com actuaries en el cas de que un pacient amb diabetis patís un episodi d’hipoglucèmia.
 Pacient conscient: Donar glucosa via oral (una d'absorció ràpida i una d'absorció lenta)
 Pacient inconscient: Glucagón 1mg IM (en 15 minuts pot recuperar la consciencia) i si és a l'hospital
Glucosmó IV (al 30% o 50%) en bolus de 10mL.

DEBAT 3: Antigotosos
17. Quin pot ser l’origen i/o les causes de que un pacient pateixi hiperuricèmia i/o gota?.
Cuando un paciente tiene gota es que tiene una alteración del metabolismo del ácido úrico. El ácido úrico es
el producto final de la degradación de purinas. Las causas son:
 Aumento de la síntesis (dieta).
 Disminución de la excreción renal (hiperuricémia)
o Neuropatías crónicas. o Exceso de lípidos en la dieta.
o Alcoholismo agudo o Fármacos (diürètics)
o Ceta-acidosi diabética.
 Càncer

18. Quins són els fàrmacs més indicats per al tractament i per a la prevenció de la gota?. Detalla
breument el seu mecanisme d’acció i les reaccions adverses més importants.
Una actitud terapéutica: disminuir la ingesta de purinas (carn, llenties, sardines) i diferents fàrmacs:
- Uricosuricos: (aumentan la eliminación renal; reducen la reabsorción de ácido úrico por el
túbulo renal, aumentando la eliminación urinaria). Indicado en pacientes gotoso que eliminan
poco ácido úrico por la orina (<750mg/24h), después dieta pobre en purinas. Beber mucho
liquido. Tenemos: Sulfinparazona, Probenecid.
- Inhibidores síntesis: Alopuninol+Feruxostat (inhibeixen l'enzim xantina-oxidasa)
- Antiinflamatorios: Colquicina, AINE (naproxeno, diclofenaco, idometacina), Esteroides
 Tratamiento de la gota:
- Tratamiento agudo: Colquicina (màx 2mg/dia durante 4dias), y si el dolor persiste cuando se
llega al límite terapéutico, se pueden dar AINES ej: indometacina 50mg/6h, naproxeno
500mg/8h, ibuprofeno 300mg/6h.
- Tratamiento crónico: fármacos que reducen la síntesis o que aumentan su eliminación.
 Reacciones adversas:
- Reacciones cutanéas y dependiendo del fármaco, la incidencia es mayor en presencia de
alteración ranal y o hepática.
- Alteraciones gastrointestinales. Dolor cólico, nauseas, vómitos, diarreas.

Descargado por Hafsa Tahiri (hafsatahiri00@gmail.com)

 lOMoARcPSD|4207533

DEBAT 3: Anestèsics
 Anestèsia local (més vasocontrictora)  Anestèsia general (cirurgia major)
o Tòpica (crema): emla, lidocaïna o IV: propofol, etomidato, tiopental,
o Infiltrada quetamina
o Inhalada: òxid nitrós

19. Els anestèsics locals són fàrmacs que:

a) Són de primera elecció perquè bloquegen la conducció nerviosa de manera permanent.
b) El seu mecanisme d’acció es basa en alterar l’estat de consciència del pacient.
c) → Aplicats localment, actuen bloquejant la conducció nerviosa des de la perifèria fins al
sistema nerviós central. → Los anestesicos locales, anulan la sensación dolorosa por el bloqueo
de los receptores neuronales. Bloquean la conducción nerviosa desde la periferia hasta el SNC.
d) Quan els apliquem al lloc d’acció, actuen alterant l’estructura i la funció dels nervis de la pell.
e) Totes les respostes anteriors són correctes.

20. En relació als anestèsics locals, quina de les següents afirmacions és correcta:
a. Nivells plasmàtics elevats d’anestèsic local afavoreixen l’aparició de reaccions adverses.
b. En determinades ocasions es poden administrar per via intravenosa.
c. Des del punt de vista estructural es poden diferenciar en el grup de les amides i en el grup
dels esters.
d. Poden utilitzar-se com anestèsics tòpics i com anestèsics per infiltració.
e. → Totes les respostes anteriors son correctes. → Totes son correctes. Nivells alts d’anestèsics
pot causar toxicitat, hi ha gels i pomades com anestèsics topics i d’altes per infiltracions. I es
classifiquen en dos grups estructurals segons l’enllaç aminoamides i aminoesters.

21. Les dosis màximes recomanades en els anestèsics locals:

a) → Són diferents per a cadascun dels anestèsics locals i no s’han de sobrepassar mai; a més
a més, sempre s’ha de tenir en compte el pes, l’edat i l’estat de salut del pacient. → Sempre
s’ha de tenir en compte el pes, l’edat i l’estat de salut del pacient ja que pot provocar una toxicitat
dependent de com sigui la persona, no serà igual la dosis que li donarem a un nen petit que a un
adult, ni la mateixa a una persona gran, el seu estat de salut i les seves caracteristiques son
diferents.
b) Poden sobrepassar-se sempre que es tingui experiència en l’ús d’aquests anestèsics.
c) Solament poden sobrepassar-se quan l’anestèsic local està associat un vasoconstrictor.
d) Son orientatives, únicament no han de sobrepassar-se en aquells casos en els que existeixen
patologies concomitants.
e) b i d.

22. Per quina raó, de vegades, s’associa un fàrmac vasoconstrictor a un anestèsic local?. Justifica la
teva resposta.
a) Per allargar la durada de l’anestèsic local.
b) Per disminuir la toxicitat de l’anestèsic local.
c) Per aconseguir un camp operatori dessagnat / sense sang.
d) Per disminuir la taxa d’absorció de l’anestèsic local.
e) → Totes les respostes anteriors són correctes. → Farà un efecte més llarg y localitzat ja que el
vasoconstrictor no deixarà passar tanta sang i evitarà hemorragies, i de tal manera tampoc
l’anestèsic. D’aquesta manera també evita la toxicitat més generalitzada i la seva absoció.

Descargado por Hafsa Tahiri (hafsatahiri00@gmail.com)

 lOMoARcPSD|4207533

23. Els anestèsics locals son fàrmacs que:

a) Poden provocar reaccions d’hipersensibilitat, però amb molta menor freqüència en el grup
d’esters que en el grup d’amides.
b) Els avantatges que ofereixen compensen les complicacions que poden aparèixer quan
s’administren, atès que aquestes complicacions mai són de gravetat.
c) → Al ser d’acció local mai presenten interaccions farmacològiques. ←
d) La seva utilització requereix prendre mesures i precaucions per evitar complicacions i
reaccions indesitjables atès que en ocasions poden ser de gravetat.
e) Totes les respostes anteriors són correctes.
Justifica la teva resposta.

24. Indica quin dels següents fàrmacs és un líquid volàtil que s’utilitza com a anestèsic. Com
s’administra?
a) Tiopental sòdic
b) Òxid nitrós
c) Propofol
d) → Sevofurà ←
Se administra por vía inhalatoria mediante un vaporizador específicamente calibrado. Debe ser administrado
por un médico anestesiólogo. Las concentraciones para inducción y mantenimiento de la anestesia deben
individualizarse para cada caso de acuerdo con la edad y estado clínico del paciente.
Inducción: Concentraciones inspiradas de hasta 5% de Sevoflurano producen anestesia quirúrgica en adultos
y hasta 7% en niños, en ambos casos en menos de dos minutos.
Mantenimiento: Los niveles de anestesia quirúrgica pueden ser sostenidos con concentraciones de 0.5 a 3%
de Sevoflurano con o sin el uso concomitante de óxido nitroso. El anciano requiere concentraciones menores
que los adultos para el mantenimiento de la anestesia.

25. No és un efecte advers dels anestèsics inhalatoris:

a) Calfreds
b) → Vòmits ←
c) Depressió respiratòria
d) Augment de la tensió arterial

Descargado por Hafsa Tahiri (hafsatahiri00@gmail.com)

 lOMoARcPSD|4207533

DEBAT 4: DIGESTIU (ULCUS)

1. Quins són els agents irritatants que intervenen en la producció d’úlcera gastroduodenal?
 Factors endògens: secreció acida, enzims proteolitics, àcids biliars.
 Factors exògens: productes químics, helicobacter pilory.

2. Descripció dels mecanismes implicats en la secreció àcida

Hi ha tres mecanismes estimuladors majors de la secreció àcida:
 Gastrina: produïda per les cèl·lules gamma del antre pilòric quan és estimulat per certs aliments a
l'estomac (carn, alcohol i alcalins). La gastrina passa al torrent sanguini i provoca la secreció de
pepsina, enzims pancreàtics i àcid gàstric.
 Histamina: produïda per les cèl·lules ECL de la làmina pròpia de les glàndules exíntiques. Quan
actua en els receptors H2 provoca la secreció d'àcid gàstric i pepsina.
 Acetilcolina: és secretada per les fibres post-simpàtiques vagals, que innerven la mucosa gàstrica, i
provoquen la secreció d'àcid..

3. Fàrmacs emprats en la profilaxi de la úlcera gastroduodenal

 INHIBIDORS DE LA SECRECIÓ ÁCIDA
o Antihistamínics: cimetidina, nizatidina, ranitidina i fomotidina (inhibeixen la interacció de la
histamina amb els receptors H2, inhibint la secreció de l'àcid).
o Inhibidors de la bomba de protons: omeoprazol, lansoprazol i pantoprazol (redueixen el 95% de
la producció diària d'àcid gàstric).
 PROTECTORS O ESTIMULANTS DE LA MUCOSA
o Sucralfat: octasulfat de sacarosa + hidròxid d’alumini (barrera protectora sobre el cràter de la
úlcera i estimulació del factor epidèrmic de creixement).
o Misoprostol (anàleg de les prostaglandines) prevenció de les
o Sals de Bismut (augmenta la velocitat de cicatrització + antibacterià). úlceres en persones
o Acexamat de Zinc (estimula la producció de moc). que prenen AINEs.)

4. Fàrmacs antiàcids: classificació i mecanismes d’acció

Els antiàcids són bases dèbils, amb la qual cosa desenvolupen bàsicament un mecanisme de reccions de
neutralització al reaccionar amb l'àcid gàstric i formar aigua i una sal. És a dir, fan de tampó químic dels
àcids gàstrics, augmentant el valor del pH de l'estomac, amb la qual cosa redueixen la seva acidesa.
 Antiàcids no sistèmics: sals de magnesi (hidròxid de magnesi) i sals d'alumini (hidròxid d'alumini): al
reaccionat amb l'HCl de l'estomac formen una sal que no arriba a absorbir-se. La seva acció és lenta
i perllongada, sense efecte rebot.
 Antiàcids sistèmics: sals sòdiques (bicarbonat sòdic) i sals càlciques (carbonat càlcic): al reaccionar
amb l'HCl de l'estomac, una porció de la sal s'absorbeix en les parets de l'estomac. La seva acció és
potent i ràpida, però amb efectes transitoris.

5. Consells d’administració associats a l’ús d’antiàcids

 Antiàcids: administrar 1h després de les menjades per augmentar la duració del efecte i administrar
2h abans o 2h després de la administració d’altres fàrmacs per evitar interaccions.
 Antihistamínics H2: administrar abans d’anar a dormir (perquè inhibeixen la secreció basal i nocturna
de l’àcid) i no administrar amb antiàcids perquè disminueixen la seva absorció.
 Inhibidors de la bomba de protons: conservar la integritat de la càpsula (són d'alliberació sostinguda).
 Sucralfat: administrar 1h abans de les menjades, 30 min després dels antiàcids i 2h abans de la
administració d’altres fàrmacs ja que redueixen la biodisponibilitat.

Descargado por Hafsa Tahiri (hafsatahiri00@gmail.com)

 lOMoARcPSD|4207533

6. Cita dos exemples de cada grup dels antiàcids i raona quin dels dos grups és el millor des del
punt de vista d’acció farmacològica i efectes secundaris.
 Antiàcids sistèmics: bicarbonat sòdic i bicarbonat de calci.
o No es poden utilitzar en tractaments perllongats ja que al ser absorbibles poden originar
alcalosis metabòlica i retenció de líquids.
o Es neutralitzen de forma molt ràpida i poden produir un augment de la secrecció d’HCl.
o Interaccionen amb el ferro i el liti disminuint les seves concentracions plasmàtiques.
 Antiàcids no sistèmics: hidròxid d’alumini, hidròxid de magnesi i almagato (almax).
o No són absorbibles, per tant, no produeixen tants efectes a nivell sistèmic.
o Efecte neutralitzador que exerceix un efecte citoprotector de la mucosa gàstrica augmentant la
secreció de moc i bicarbonat a nivell local.
o Poden ocasionar estrenyiment
Els dos grups poden provocar interaccions amb altres medicaments al modificar el pH de l’estómac.
Aquest fet influeix en l’absorció d’altres fàrmacs. Per tant no podem afirmar que un dels dos es millor que
l’altre perquè actuen de la mateixa manera en l’estómac.
Per tant, podríem dir que els no sistèmics són els millors ja que el seu efectes és local i, per tant, té
menys efectes a nivell de tot l’organisme.

7. Reaccions adverses de la cimetidina. Classifica els principals antihistamínics.H2.

La cimetidina és un antihistamínic, amb la qual cosa inhibeix la interacció de la histamina amb els
receptors H2, així com també inhibeix la secreció basal i nocturna de l’àcid. S’han d’administrar abans
d’anar a dormir i s’utilitzen pel tractament de la úlcera gastroduodenal, per via oral i per hemorràgies
digestives altes per via endovenosa.
Els efectes adversos que pot causar la cimetidina és la galactorrea a les dones i ginecomàstia,
impotència i pèrdua de la libido als homes.
Ela antihistamínic H2 es classifiquen en: cimetidina, nizatidina, ranitidina i famotidina.

8. Inhibidors de la bomba de protons: mecanisme d’acció, molècules i requeriments en

l’administració
 Mecanisme d’acció i molècules: bloquegen irreversiblement la ATPasa o bomba de protons de la
membrana, un enzim que intercanvia hidrogen per potassi en ambdós costats de la bicapa lipídica.
Aquest enzim participa en l'última etapa de la secreció de protons en l'estomac i és directament
responsable de la secreció d'ions al lumen de l'estomac, fent-la una diana ideal per la inhibició de la
secreció àcida.
 Requeriments en l'administració: s'administra per via oral, en càpsules d'alliberació sostinguda, amb
la qual cosa és molt important conservar la integritat de la càpsula.

9. Eradicació de Helicobacter pylori

Segons investigacions de l’última dècada en relació a la malaltia ulcerosa, la gastritis crònica i el càncer
gàstric, es va plantejar la possibilitat de que l’Helicobacter pylori sigui un dels principals responsables de
la seva aparició.
Els fàrmacs erradicadors del Helicobacter pylori son: sals de bismut, omeprazol, lansoprazol,
metronidazol, amoxicil·lina (tetraciclina) i claritromicina, i les pautes del tractament son triples:
(amoxicilina + claritromician) + omeprazol ja que resulta més eficaç.

10. L’aliment no influeix en la pressa d’antiàcids quan és un tractament preventiu.

Fals, sí que hi influeix. Els antiàcids no s’utilitzen per tractaments preventius ja que el que fan és
neutralitzar l’àcid gàstric quan aquest ja s’ha segregat. S’administra 1 hora després de les menjades i el
seu efecte dura unes 3 o 4 hores.

Descargado por Hafsa Tahiri (hafsatahiri00@gmail.com)

 lOMoARcPSD|4207533

11. Podem triturar les càpsules de omeprazol per a facilitar la pressa a un pacient amb problemes de
deglució (per exemple un nen).
Fals, no es pot triturar. S’ha de conservar la integritat de la càpsula ja que és de coberta entèrica. Si la
trituréssim, l’efecte no es produiria a l’estómac. Els pacients amb dificultats per empassar poden obrir les
càpsules i ingerir el seu contingut (sense mossegar-lo ni triturar-lo) o barrejar-lo amb un líquid àcid (suc
de taronja, iogurt). La barreja s’haurà de prendre abans de 30 minuts.

12. Fàrmacs que podem induir una úlcera gastroduodenal

 Ús concomitant de corticoides
 Ús concomitant d’anticoagulants
 Coexistència d’altres patologies associades
 Llarga durada del tractament dosis altes d’AINE o presa simultània de diversos AINEs.

DEBAT 4: RESPIRATORI
13. Diferencia entre tos seca i tos productiva.
 Tos seca: és seca i irritant, i provoca un pessigolleig. Pot estar provocada per una flema tan viscosa
que ni pot expectorar-se, tenir una naturalesa al·lèrgica o neuròtica, o estar causada per altres
malalties més greus.
 Tos productiva: tos amb flema, que normalment es deu a una infecció viral o bacteriana. Expulsa la
flema que s'ha format en els conductes respiratoris perquè el moc anormal i els gèrmens siguin
elimininats del tracte respiratori i, així, facilitar la respiració.

14. Fàrmacs antitussígens, revisió de la seva utilització

 ANTITUSSÍGENS OPIÀCIS: els riscs a l'addicció fan que es restringeixin només a casos especials.
o Codeina (metilmorfina): agonista dels receptors opioides. DA baixes dosis, deprimeix
directament el centre tussígen.
o Dextrometorfà: derivat del levorfanol. Suprimeix el reflex de la tos per acció directa sobre el
centre tussígen del bulb raquidi. A més, redueix les secrecions bronquials sense disminuir els
moviments ciliars de l'epiteli bronquial.
 ANTITUSSÍGENS NO OPIÀCIS:
o Clofedanol: actua a nivell central, com a depressora del centre de la tos. La seva activitat és
anticolinèrgica.
o Cloperastina: acció central, antihistamínic.
o Fominoben: Inhibeix el centre tussígen, sense efecte central de tipus depressor, sedant o
analgèsic.
o Levodropropicina: acció perifèrica. Redueix la estimulació aferent vagal. Antial·lèrgic,
espasmolític i anestèsic local.
o Benzonatato: inhibeix somàticament la tos no productiva, amb propietats anestèsiques locals.
o Difenhidramina: antihistamínic, utilitzat com antitussigen per la seva acció depressora central.

15. Diferència entre mucolítics i expectorants

 Mucolítics: disminueixen el moc dels tractes respiratoris i fan que les mucositats siguin menys
viscoses. Poden empitjorar la tos, però la fan més efectiva i redueixen la quantitat de bacteris en el
moc.
 Expectorants: ajuden a fer tova la flema que està als alvèols, extraient l'excés de moc de les vies
respiratòries i els pulmons.

Descargado por Hafsa Tahiri (hafsatahiri00@gmail.com)

 lOMoARcPSD|4207533

16. Reaccions adverses de l’ús de la codeïna i població més susceptible de patir-los

 Reaccions al·lèrgiques: erupció o picor cutanis, dificultat per respirar, envermelliment de la pell i
sudoració augmentada.
 Símptomes digestius: sensació de trobar-se malament o estrenyiment, sequedat de boca i dolor
abdominal.
 Cor i circulació: disminució o augment del ritme cardíac, disminució de la pressió arterial al posar-se
dempeus.
 Vies urinàries: dolor i dificultat per orinar i menor freqüència de les miccions.
 Sistema nerviós: somnolència, cansament, mareig, sensació de donar voltes, convulsions, augment
de la pressió intracranial, malestar, cefalea, tolerància al medicament i dependència.
 Símptomes psiquiàtrics: canvis en l'humor i l'estat d'ànim, depressió, al·lucinacions, inquietud,
agitació, malsons i confusió mental.
 Visió: visió doble, borrosa i miosis (disminució de la mida de les pupiles).
 Altres símptomes: rigidesa muscular, disminució de la libido i disminució de la temperatura del cos.

17. Tractament del pacient amb MPOC.

La MPOC és un trastorn permanent i lentament progressiu caracteritzat per una disminució del flux de les
vies aèries, causat per l’existència de bronquitis crònica i emfisema pulmonar.
 Broncodil·latadors: beta-adrenèrgics, anticolinèrgics, metilxantines
 Antiinflamatoris: corticoesteroides: el seu ús no està ben definit en tots els graus de la MPOC.
 Mucolítics: sobretot en pacients amb tos productiva crònica, tot i que no hi ha dades per recomanar el
seu ús regular
 Antibiòtics: en el cas d’algunes aguditzacions de la MPOC en les quals es presenta increment de la
dispnea, augment del volum de l’expectoració i purulència de l’esput.

18. Rinitis al·lèrgica i el tractament amb antihistamínics

És un conjunt de símptomes predominantment al nas i els ulls que ocorre quan s'inhala algun al·lergen,
com la pols, la caspa o el pol·len.
Els símptomes que ocorren poc després del contacte poden ser:
 Picor al nas, la boca, els ulls, la gola o la  Rinorrea
pell  Esternuts
 Problemes olfactoris  Ulls plorosos
Els símptomes que es poden desenvolupar posteriorment abarquen:
 Congestió nasal  Cercles foscos sota els ulls
 Tos  Inflor sota els ulls
 Orelles tapades  Fatiga i irritabilitat
 Disminució de l'olfacte  Cefalea
 Dolor a la gola  Problemes de memòria i pensament lent
Els antihistamínics funcionen bé per tractar els símptomes d'al·lèrgies, especialment quan no succeeixen
molt sovint o no duren molt temps.
Els antihistamínics orals poden alleugerar els símptomes lleus o moderats i alguns es poden comprar
sense recepta, però poden causar somnolència.
Els antihistamínics nos causen poca somnolència i alguns tampoc necessiten recepta ni interfereixen en
l'aprenentatge.
 Loratidina
 Cetirizina

Descargado por Hafsa Tahiri (hafsatahiri00@gmail.com)

 lOMoARcPSD|4207533

19. Què es l’asma i quin es l’arsenal terapèutic per al seu tractament

L’asma és una malaltia inflamatòria crònica de la via aèria causada per la producció de moc a nivell
bronquial, la contracció dels músculs bronquials i l’edema de la mucosa provocant un augment de la
resistència al flux de l’aire o broncospasme reversible (tractament amb broncodilatadors) a causa de la
reducció de la llum bronquial. Es manifesta amb sibilacions, tos, dispnea, opressió toràcica i ús de la
musculatura accessòria per a respirar.
 BRONCODILATRADORS (via inhalatoria: poc efectes secundaris. No milloren inflamació
o Beta-adrenèrgics: broncodilatadors més potents  salbutamol, terbutalina
 D’acció curta (4-6h) s’utilitza quan apareixen o augmenten símptomes asma
 D’acció prolongada: s’utilitza quan predominen símptomes nocturns, quan es vulgui reduir
número diari de inhalacions i sempre que es precisa disminuir els símptomes de forma
continuada.
o Parasimpaticolítics o anticolinèrgics: major efecte broncodilatador. Fàrmac de segona elecció o
de rescat: en nens menors de 2 anys, persones amb més de 65 anys i persona amb
intolerància als estimulants beta-adrenèrgics  Ipratropium
o Metilxantines: relaxant directa de la musculatura llisa, disminuint resistència pulmonar. Poder
broncodilatador menor i els seus efectes secundaris són més freqüents i importants. S’utilitza,
juntament amb els beta-adrenèrgics i els anticolinèrgics, per aconseguir una major potència
broncodilatadora teofilina
 ANTIINFLAMATORIS: Glucocorticoides: no poder broncodilatador immediat. Actuen sobre el
metabolisme del calci, pot provocar osteoporosi.
 INHIBIDORS DE LA DEGRANULACIÓ: Cromoglicat (inhalació): Interfereixen en els mecanismos
desencadenats quan l'antigen s’uneix als receptors de membrana i fan que no tingui lloc la
desgranulació i, per tant, que no s’alliberin els mediadors cel·lulars. Per això només són útils en la
prevenció de l'asma; s’utilitzen quan el pacient està enfront d'un estímul que li desencadena l'atac;
per exemple, el pol·len a la primavera (asma estacional) o l’exercici físic (asma per l'exercici).
 ANTAGONISTES DE MEDIADORS CEL·LULARS:
o Ketotifè (oral): antihistamínic (efecte inhibidor de la resposta al·lèrgica)
o Antileucotriens (oral) inhibeixen leucotriens (mediadors del procés inflamatori de l’asma), els
qual provoquen els atacs d’asma en l’exercici físic.
* Per a símptomes intermitents utilitzarem els β2 adrenèrgics d’acció curta
* Per a símptomes permanents lleus utilitzarem també els β2 adrenèrgics d’acció curta
* Per a símptomes permanents moderats utilitzarem antiinflamatoris, corticoesteroïdes, cromglicat sòdic,
neodocromil sòdic i montelukast
* Per a símptomes d’asma greus farem ús de la fluticasona.

20. Paper del personal d’infermeria en l’administració dels broncodilatadors

Educació per a la salut; explicació de la utilització i recomanacions de l'ús.
 UTILITZACIÓ: existeixen diverses formes comercialitzades: d'administració inhalatòria (aerosols,
solucions i inhaladors), formes orals i parenterals de salbutamol. La dosi inhalatòria més freqüent és
de 100-200mcg cada 4-6h.
 PRECAUCIONS
o Agitar l'inhalador abans de cada dosi.
o Si es necessita una segona inhalació, esperar 1-2 minuts entre les dues.
o Si s'oblida una toma, fer-la tan aviat com sigui possible, en el cas que falti molta estona per la
següent toma.

Descargado por Hafsa Tahiri (hafsatahiri00@gmail.com)

 lOMoARcPSD|4207533

o El salbutamol és una substància prohibida en els esports de competició, per la qual cosa pot
donar positiu en un control de dopatge.
o Anar al metge si els símptomes no milloren o empitjoren.
 QUAN NO UTILITZAR-LO: en cas d'al·lèrgia al salbutamol o si pateix diabetis mellitus,
hipertiroïdisme, insuficiència coronària o hipertensió.
 EFECTES SECUNDARIS: palpitacions, taquicàrdia, hipotensió, nerviosisme, cefalea, tremolor
muscular i debilitat. Altres menys freqüents són irritació orofaríngia, sequedat de boca,tos, urticària,
nàusees i vòmits.
 CORRECTA UTILITZACIÓ DE NEBULITZADORS
o Agitar el flascó abans de col·locar-lo.
o Realitzar una expiració forçada.
o Col·locar correctament els llavis al voltant de la boquilla.
o Coordinar adequadament la inspiració i la compressió manual de l'inhalador (realitzar la
pulsació després d'haver iniciat la inspiració).
o Retenir el fàrmac mitjançant una apnea entre 5-10 segons i 30 segons.
o Quedar-se dempeus o assegut per permetre la màxima expansió del tòrax.

21. Consells d’administració i seguiment terapèutic del pacient tractat amb teofil·lina
 Es esencial que las presentaciones retard sean tragadas enteras, sin partir, masticar, nitriturar.
 Tragar las cápsulas y comprimidos con ayuda de un poco de agua.
 Administrar a intervalos regulares. Para obtener el máximo efecto y evitar efectos adversos, debe
administrarse a intervalos regulares durante el día y la noche, o lo más espaciado posible durante el
día. Ejemplo: mejor que administrar en desayuno-comida-cena es administrar a 8-16-24 horas.

22. Administració inhalada de medicaments: nebulitzacions i inhalacions

 Nebulizaciones; Dispositivos para la administración de soluciones/suspensiones de medicamentos en
forma de una fina niebla, para que puedan ser inhalados fácilmente, a través de una máscara facial o
boquilla. F(x): saturar el gas inspirado por el paciente, generando particulas de tamaño apropiado
para alcanzar las zonas + distales del árbol respiratorio.
 Inhaladores presurizados: "sistemas que dependen de la fuerza de un gas comprimido o licuado para
expulsar el contenido del envase"
1. Destapar el cartucho y situarlo en 4. Coger aire
posición vertical 5. Disparar y acabar de coger aire
2. Agitarlo 6. Aguantar sin respirar 10segundos
3. Efectuar una espiración lenta y 7. Enjuagar la boca con agua
profunda: soplar
 Cámara de inhalación
1. Destapar el cartucho y situarlo en 5. Disparar una sola vez
posición vertical 6. Coger aire lentamente hasta llenar
2. Agitarlo los pulmones o respirar 4 o 5
3. Acoplar el cartucho a la cámara veces lentamente por la boca
4. Efectuar una espiración lenta y 7. Aguantar sin respirar 10segundos
profunda: soplar 8. Enjuagar la boca con agua

Descargado por Hafsa Tahiri (hafsatahiri00@gmail.com)

 lOMoARcPSD|4207533

 Inhaladores de polvo seco (turbuhaler)

1. Destapar el inhalador 4. Coger aire: inspirar profunda y
2. Cargar. Girando la rosca inferior, enérgicament
hacia la derecha y luego hacia la 5. Aguantar sin respirar 10segundo
izquierd 6. Enjuagar la boca con agua
3. Efectuar una espiración lenta y
profunda: sopla

23. Criteris de selecció del sistema d’administració de la teràpia per via inhalada
 La cantidad de fármaco necesario es menor ( μg vs mg)
 El inicio de acción es rápido (minutos vs horas)
 La incidencia de efectos adversos es mucho menor

24. Factors condicionants de la efectivitat del tractament en la teràpia inhalatòria

 Cantidad de aerosol producida
 Características de la párticula: el TAMAÑO de la partícula determina el lugar de depósito en las vías
aéreas: 0.5-5 μm tienen efecto terapéutico (traqueobronquial o alveolar)
 Flujo inspiratorio
 Factores anatómicos y patológicos
 Técnicas de inhalación: Utilización incorrecta de los sistemas de inhalación por parte de los pacientes

25. Tipus de dispositius per a la teràpia inhalatòria

 INHALADORES PRESURIZADOS Y CÁMARAS: Sistemas que dependen de la fuerza de un gas
comprimido o licuado para expulsar el contenido del envase. (propelentes: clorofluorocarbonados,
hidrofluoroalkanos). Los inhaladores presurizados, están compuestos por un cartucho generalmente
metálico, que contiene el medicamento disuelto en un gas. Al apretar el cartucho el medicamento
sale con el gas. El envoltorio de plástico puede lavarse con agua y jabón. Existen modelos que
disparan automáticamente.
 CÁMARAS ESPACIADORAS: Existen muchos modelos: funcionamiento similar; cartucho + cámara
= fabricante. Lavar frecuentemente con agua y jabón. No secar. Si grietas, fisuras o válvula no
funciona: desecharlas. Tipos:
o ESPACIADORAS: forma pipeta, menos distancia entre inhalador y boca
o CONTENEDORAS: sistema de válvulas q impiden q F se pierda al respirar (+ recomendadas)
 INHALADORES DE POLVO SECO: El medicamento va disuelto en un polvo fino. Tipos:
o Multidosis: ejemplos Accuhaler, Con 60 D de Mto, al apretar el gatillo prepara una D y al tomar
aire a traves de la boquilla se inhala. Destapar el inhalador, cargarlo deslizando el gatillo hacia
abajo, efectuar una espiración lenta y profunda y luego inspirar profunda y enérgicamente,
aguantar durante 10seg (IMPORTANTE) y enjuagar la boca con agua.
o Monodosis: ej: Handihaler, Aerolizer Hay que depositar cada D (cáp o comp) en el dispositivo,
destapando el inhalador y colocando la cápsula dentro y tapar, agujerear la cápsula con unos
botones que tiene en los laterales y el mismo procedimiento que el anterior, espiración
profunda….
 NEBULIZADORES: Dispositivos para la administración de soluciones/suspensiones de
medicamentos en forma de una fina niebla, para que puedan ser inhalados fácilmente, a través de
una máscara facial o boquilla. F(x): saturar el gas inspirado por el paciente, generando partículas de
tamaño apropiado par alcanzar las zonas + dístales del árbol respiratorio. Tipos de nebulizadores:

Descargado por Hafsa Tahiri (hafsatahiri00@gmail.com)

 lOMoARcPSD|4207533

o Tipo “jet”: transforma la solución/suspensión de F en una niebla de partículas muy finas

mediante un chorro de gas a alta velocidad (compresor eléctrico o compresor de gas : aire y
O2)
o Convencionales: flujo < 6 l/min
o Alto flujo: flujo > a 6.5 l/min
o Tipo Ultrasónico: las gotitas son producidas por ondas de sonido de alta frecuencia (1 a 3 Mhz)
generadas por un cristal piezoeléctrico.

26. Càmeres per a inhalació. Quan emprar-les?

Cámaras espaciadoras versus nebulizadores para el tratamiento del asma aguda con betaagonistas.
Los espaciadores (cámaras espaciadoras) pueden ser tan efectivos como los nebulizadores para la
administración de los fármacos agonistas beta2 para aliviar el asma aguda.
En las crisis de asma aguda se utilizan dosis mayores de agonistas beta2 inhalados (inhaladores de alivio)
para disminuir el estrechamiento de los conductos pulmonares. Se pueden administrar los fármacos por
nebulización húmeda o por un inhalador con un dispositivo espaciador (cámara espaciadora).

27. Criteris de selecció del sistema d’administració de la teràpia per via inhalada
 NEBULIZADORES CONVENCIONALES
o Tto de corta duración
o Pacientes capacidad inspiratoria elevada
o Medicaciones de poco volumen y densida
 NEBULIZADORES DE ALTO FLUJO
o Ttos crónicos o de larga duración
o Pacientes con capacidad inspiratoria baja o media
o Medicaciones de alta densidad
o Medicaciones de elevado volume
 ULTRASÓNICOS
o Pacientes capacidad inspiratoria elevada
o Medicaciones de alto volumen
o Cuando se necesita humidificació
o Adaptar según las necesidades de los pacientes.

EDAD DEL PACIENTE:

 < 3 años  5-9 años
o Cartucho presurizado + cámara o Cartucho presurizado + cámara
con mascarilla o Dispositivo de polvo seco
o Nebulizador con mascarilla  > 9 años y adultos
 3-5 años o Dispositivo de polvo seco
o Cartucho presurizado + cámara o Cartucho presurizado con o sin
con o sin mascarilla cámara
o Nebulizador con pieza bucal o  Ancianos
mascarilla
o Cartucho presurizado + cámara
o Nebulizaciones
Dispositivo de polvo seco

Descargado por Hafsa Tahiri (hafsatahiri00@gmail.com)

 lOMoARcPSD|4207533

TALLER 4. DOSIFICACIÓ DE FÀRMACS - Infermeria 2014-2015

El professional d’infermeria per a poder ser eficaç, mitjançant l’ús dels coneixements i metodologia adequats, ha
de plantejar-se uns objectius, activitats o adquisició d’habilitats relacionades amb aquest tema, com:

• Administrar els fàrmacs segons les seves propietats. Seguir totes les observacions contingudes en la prescripció
mèdica.

Per això en aquesta pràctica es pretén treballar i adquirir la següent competència:

 Capacitat per administrar amb seguretat fàrmacs i altres teràpies (utilitzant les habilitats…)

I l’Objectiu d’aprenentatge és:

 Organitzar les pautes d’administració de fàrmacs a nivell hospitalari i domiciliari seguint un protocol de
tractament.

Documents d’estudi previs al desenvolupament de la pràctica:

1. Seguretat Clínica en enfermería: análisis de puntos críticos en admiistración de fármacos. Metas de
enfermeria 2007; 10(7): 20-24.
2. Alerta nº 7 Administración segura de medicamentos: http://www.fadq.org - Alerta 7 Recomendaciones
admin medicación.pdf.

Practica a realitzar en el taller (presencial):

1. Càlculs de dosificació de fàrmacs a partir d’una ordre mèdica

A partir de diferents situacions clíniques que es presentaran el dia del taller, l’alumne haurà de resoldre les qüestions que es plantegen
a les taules 1 i 2, les quals s’hauran de portar impreses el dia del taller.

2. Preguntes sobre càlculs de dosificació de fàrmacs

A l’inici del taller, cada alumne haurà de lliurar al professor els càlculs de dosificació resolts, corresponents a les preguntes del
qüestionari que es detalla a continuació. Per a poder qualificar aquesta pràctica és indispensable que l’alumne presenti tots els passos
que ha seguit per arribar al resultat final.

Descargado por Hafsa Tahiri (hafsatahiri00@gmail.com)

 lOMoARcPSD|4207533

TALLER 4. DOSIFICACIÓ DE FÀRMACS - Infermeria 2014-2015

Data:

Nom dels alumnes del subgrup i grup al que pertanyen:

Descargado por Hafsa Tahiri (hafsatahiri00@gmail.com)

 lOMoARcPSD|4207533

TALLER 4. DOSIFICACIÓ DE FÀRMACS - Infermeria 2014-2015

TAULA 1: càlcul de dosi i administració de fàrmacs: cas 1

CAS 1 PREGUNTA RESPOSTA

Gotes per minut de glucosat al 5%

Com preparar i quin volum administrar

de ceftriaxona? Explica com
l’administraries i si la posaries al
sèrum de 500 ml.

Quantes ampolles de morfina

necessitaries per dia?

Càlculs:

Descargado por Hafsa Tahiri (hafsatahiri00@gmail.com)

 lOMoARcPSD|4207533

TALLER 4. DOSIFICACIÓ DE FÀRMACS - Infermeria 2014-2015

TAULA 2: càlcul de dosi i administració de fàrmacs: cas 2

CAS 2 PREGUNTA RESPOSTA

Gotes de clonazepam a administrar

per presa.

Quantitat d’amoxicil·lina a administrar

per presa

Quantitat de paracetamol a
administrar per presa

Càlculs:

Descargado por Hafsa Tahiri (hafsatahiri00@gmail.com)

 lOMoARcPSD|4207533

TALLER 4. DOSIFICACIÓ DE FÀRMACS - Infermeria 2014-2015

QÜESTIONARI

1. Administrar 0,1 ml/Kg d’Adrenalina 1:1000 a un nen de 8 Kg. Quants mg li hem d’administrar?

2. El metge prescriu prednisolona 1 mg/Kg cada 12 hores, via oral. Es dispensa la presentació en líquid que conté 15 mg de prednisolona per mil·lilitre i el
comptagotes que l’acompanya proporciona 40 gotes per mil·lilitre. Quantes gotes cal administrar cada 12 hores? (Pes del pacient=30 Kg)..

3. El metge prescriu l’administració de 250 ml de glucosa 10% en el termini de 4 hores. Com es calcula el volum que cal administrar per minut?.
El prospecte de l’equip d’infusió informa que 1 ml equival a 20 gotes. Quantes gotes s’administraran per minut?

4. El metge prescriu 0,6 ml de bupivacaïna al 0,5%. El servei de Farmàcia dispensa la presentació en ampul·les de 10 ml. Quants mg de bupivacaïna conté
cada mil·lilitre? Quants mg de bupivacaïna conté l’ampul·la? Quants mg de bupivacaïna s’administren a l pacient?

5. Es prescriuen 800 mg d’àcid acetilsalicílic cada 8 hores per via intravenosa. El servei de Farmàcia dispensa vials que contenen una sal hidrosoluble
d’àcid salicílic, anomenada acetilsalicilat de lisina, en pols estèril de 0,9 g per vial (equivalents a 0,5 g d’àcid acetilsalicílic). L’ampul·la que acompanya el vial
conté 5 ml d’aigua per injecció. Calcular el volum de la solució reconstituïda que caldrà administrar cada 24 hores. Quants vials necessitarem per dia?

6. Estem treballant a la UCI i el metge ens indica que hem de sedar a un pacient. Ens recepta administrar un bolus de 40mg de propofol i posteriorment
iniciar una perfusió (també de propofol) a 80mg/h.
Disposem de la presentació: Vial de 100ml de Propfol 1%. Quants ml administrarem en bolus? Quants ml/h administrarem amb la perfusió?

7. Hem d'iniciar una perfusió de noradrenalina a un pacient en xoc hipovolèmic. Ens indiquen iniciar la perfusió a 0,1mcg/kg/min. El pacient pesa 60kg.
La dilució emprada a la nostra unitat són 20mg de noradrenalina diluïts en 250ml de sèrum fisiològic. A quants ml/h haurem d'instaurar la perfusió
per tal d'administrar la dosi prescrita?

8. Li hem d'iniciar sueroteràpia a un pacient; 500ml de sèrum fisiològic cada 4h. A quants ml/h anirà la perfusió? Quantes gotes/minut li entraran
si 20gotes=1ml?

9. Quina dosi (expressada en mcg/kg/min) li estarem administrant a un pacient de 75kg que porta una perfusió de dobutamina a
15ml/h, si la dilució emprada són 500mg diluïts en 250ml de sèrum glucosat?

10. Un pacient porta una pauta de sèrum glucosat al 10%, 500ml cada 8 hores. Quants grams de glucosa li estarem administrant diàriament?

Descargado por Hafsa Tahiri (hafsatahiri00@gmail.com)