12.

PROTOCOLS
Basat en M.V. Álvarez i altres (2000)

PROTOCOL D’OBSERVACIÓ DE LA RESPIRACIÓ I DE LA VEU

Nom i cognoms:
Edat:
Data d´exploració:
Col·legi:

A. RESPIRACIÓ
1. DADES QUANTITATIVES
1.1 Capacitat respiratòria

1a Espiració c.c.

2a Espiració c.c.

3a Espiració c.c.

El màxim valor obtingut, després de fer les tres espiracions, és el que s’agafarà com a indicador de la capacitat respiratòria.
Pautes normals:
Espiració xiquets: 4 anys: 700 c.c. / 5 anys: 850 c.c. / 6 anys: 1.070 c.c. / 7 anys: 1.300 c.c.
Espiració xiquetes: 4 anys: 600 c.c. / 5 anys: 800 c.c. / 6 anys: 980 c.c. / 7 anys: 1.150 c.c.

1.2 Freqüència respiratòria

Moviments respiratoris per minut:

Pautes normals:
Freqüència: 4 a 5 anys: 25 a 30 mov. x minut / 6 a 7 anys: 20 a 25 mov. x minut

1.3 Duració de l’espiració

• Al buf fonatori continu:

Emissió continuada de /s/ Segons

Emissió continuada de /a/ Segons

Pautes normals:
Emissió /s/ de 4 a 5 anys: 4 a 7 seg. / de 6 a 7 anys: de 6 a 9 seg.
Emissió /a/ de 4 a 5 anys: de 5 a 8 seg. / de 6 a 7 anys: de 7 a 10 seg.

51
PROTOCOL D’OBSERVACIÓ DE LA RESPIRACIÓ I DE LA VEU (Cont.)

• A l’emissió de sèries de paraules:

Números

Paraules

Pautes normals:
Números: de 4 a 5 anys: arribar fins els números 4-6 / de 6 a 7 anys arribar fins els números 7 – 10.
Paraules: de 4 a 5 anys: dir 3 i 6 paraules / 6 a 7 anys: dir 5 i 8 paraules.

2. DADES QUALITATIVES
2.1 Velocitat del discurs

Normal ❑ Lent ❑ Accelerat ❑

2.2 Coordinació fonorespiratòria

Adaptada a la duració de les frases ❑

Fuga d’aire massiva, sense poder
arribar a les pauses naturals ❑

2.3 Tipus respiratori

Superior amb ascens de les clavícules ❑

Superior sense ascens de les clavícules ❑
Mig ❑
Inferior ❑
Costodiafragmaticoabdominal ❑

2.4 Mode respiratori

Bucal ❑ Nasal ❑ Mixt ❑

2.5 Permeabilitat nasal: prova de Gratzel

Simètric ❑ Asimètric ❑

2.6 Funcionalitat de les fosses nasals: prova de Rosenthal

Amb dificultat Sense dificultat
10 respiracions normals
10 nas dret
10 nas esquerre

52
 PROTOCOL D’OBSERVACIÓ DE LA RESPIRACIÓ I DE LA VEU (Cont.)

2.7 Reflex nasal de Gudin. Prova de suficiència alar

Correcte ❑ Incorrecte ❑

2.8 Síndrome d’insuficiència respiratòria nasal (IRN) (respiració bucal)

Diürna Ocasional ❑ Nocturna Ocasional ❑

Permanent ❑ Permanent ❑

SÍMPTOMES ASSOCIATS
A LA SÍNDROME DE IRN
SÍ NO SÍ NO

Llengua en posició baixa Olfacte alterat

Llengua amb tonicitat alterada Disminució gustativa i de la fam
Paladar alt i estret Estructura facial llarga i estreta
Llavis separats Genives hipertròfiques
Llavi superior hipotònic, curt i elevat Postura anormal tant corporal com bucofacial
Disminució del rendiment vocal.Difonies Parla imprecisa amb excés de salivació
Baveig diürn i/o nocturn Deglució atípica i masticació ineficaç
Roncs nocturns Mossegada de classe II (coberta)

2.9 Rinolàlia

Tancada ❑ Mixta ❑ Oberta ❑

B. VEU

Veu normal
Emissió clara, nítida i neta de la veu.
Veu alterada
Pèrdua de l’emissió vocal.

Observacions:_______________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________________

53
 PROTOCOL D’OBSERVACIÓ DE LA RESPIRACIÓ I DE LA VEU (Cont.)

Tipus de veu Veu normal

Veu alterada

Forta Dèbil Ronca Entretallada Altre tipus

C. POSTURA CORPORAL
Presència d’asimetries ❑
Muscles cap endavant ❑
Peus - cames:
– peus plans ❑ – falta contacte en genolls ❑
– falta contacte en talons ❑ – falta contacte en panxells ❑
Lordosi excessiva:
– cervical (coll) ❑ – lumbar (cintura) ❑
– poliptea (genolls) ❑ – aquilea (taló) ❑
Cap:
– cap endavant ❑ – cap endarrere ❑
– cap a baix ❑ – neutre ❑

Observacions: ______________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________________

_____________________________________________________________________________________

54
 PROTOCOL DE RESPIRACIÓ (NOCIONS TEÒRIQUES)
PERMEABILITAT NASAL: PROVA
DE GRATZEL
Es comprova per mitjà d’un xicotet espill
col·locat horitzontalment davall el nas. Si l’espill
queda entelat simètricament per l’aire calent
que ix de les dues fosses nasals, és correcte. En
cas contrari podria significar l’existència de
mucositat ocasional, o bé d’algun problema
orgànic (desviació del barandat nasal, vegeta-
cions, pòlips...). En aquests casos s’ha de plante-
jar l’orientació cap a l’ORL.
FUNCIONALITAT DE LES FOSSES
NASALS: PROVA DE ROSSENTHAL
Aquesta prova serveix per a saber si el sub-
jecte respira igualment per ambdues fosses
nasals o si respira amb major dificultat per
alguna d’elles.Consisteix a realitzar una sèrie de
respiracions normals, altres amb la fossa nasal
dreta, altres amb l’esquerra, observant si li és
fàcil o no.
REFLEX NASAL DE GUDIN: PROVA
DE SUFICIÈNCIA ALAR
Les fosses han d’efectuar un lleu moviment
lateral i exterior, durant la inspiració. Si durant
la conversació espontània vam observar que en
inspirar el moviment alar és invers (en direcció
al barandat nasal), això comporta que es difi-
culte el pas de l’aire, i n’entra en menor quanti-
tat.
SÍNDROME D’INSUFICIÈNCIA
RESPIRATÒRIA NASAL
En el cas que el mode respiratori siga bucal
és important indagar si és només durant el dia
55
o també durant la nit i la freqüència d’aqueix
patró,ja que ens indicaria fins quin punt està ins-
taurada la possible alteració respiratòria.
Les causes d’una obstrucció nasal poden ser
molt diverses (passatge nasofaringi estret, infla-
macions, desviació del barandat nasal, al·lèrgies,
asma, pòlips, fractures, hipertròfia amigdalar o
adenoide; etc.), però també poden respirar per
la boca a causa de mals hàbits posturals, sense
que hi haja obstruccions mecàniques o funcio-
nals.
RINOLÀLIA
És l’alteració de la ressonància en les cavitats
nasals i pot ser tancada, mixta o oberta.
La rinolàlia tancada pot ser orgànica o
funcional.
L’orgànica es deu a l’existència d’un pro-
cés patològic que obstrueix i ha d’orientar-se
cap a l’ORL. Hi ha una disminució de la res-
sonància i el so dels fonemes nasals s’altera en
forma de /b/ o /d/.També les vocals estan modi-
ficades, sonen amb un timbre apagat.
La funcional és deguda a una hipercontrac-
ció paradoxal del vel, ja que va acompanyada
d’una bona respiració nasal.És poc freqüent i de
difícil diagnòstic. El tractament és logopèdic.
La rinolàlia mixta, de difícil diagnòstic, és
produïda per una insuficiència velar i una oclu-
sió nasofaríngia. S’observa en les fissures palati-
nes, atés que sol haver-hi una obstrucció nasal.
La rinolàlia oberta, sol existir una insufi-
ciència o una incompetència velofaríngia i l’aire
s’escapa pel nas. S’observa un excés de res-
sonància nasal, que pot ser per causes orgàni-
ques o funcionals.
 PROTOCOL DELS ÒRGANS FONOARTICULATORIS I DE L’AUDICIÓ

Basat en N. Zambrana i L. Dalva (1998)

LLAVIS
Valoració estàtica

• En repòs: tancats ❑ entreoberts ❑ molt oberts ❑

En cas de llavis molt oberts, valorem si els incisius superiors són visibles en situació de repòs.

• Forma: simètrics ❑ asimètrics ❑

Llavi superior: normal ❑ curt ❑ llarg ❑ girat ❑
Llavi inferior: normal ❑ curt ❑ llarg ❑ girat ❑
Observeu si hi ha cicatrius de fissures, accidents, pèrdues de teixit...

Valoració dinàmica
• Mobilitat:

Lateralitat: normal ❑ dificultat ❑ impossibilitat ❑

Projectar: normal ❑ dificultat ❑ impossibilitat ❑
Estirar: normal ❑ dificultat ❑ impossibilitat ❑
Vibrar: normal ❑ dificultat ❑ impossibilitat ❑

• Tonicitat: Normotonia ❑ Hipertonia ❑ Hipotonia ❑

Feu que el xiquet projecte amb força els llavis cap a fora mantenint-los units,toqueu-los per adonar-vos de la resistència que ofereixen.

• Fre dels llavis: normals ❑ alterats ❑ superior ❑ inferior ❑

Observeu si són més extensos i produeixen diastemes entre els incisius centrals.

LLENGUA
Valoració estàtica
• En repòs:

Recolzada al paladar dur ❑ Interposada entre les arcades dentàries ❑

Projectada sobre l’arcada superior i inferior ❑ Posicionada cap endarrere ❑

• Forma: normal ❑ ampla ❑ estreta ❑ voluminosa ❑ microglòssia ❑ macroglòssia ❑

Observeu: en traure la llengua, verifiqueu si existeixen marques laterals a les dents.

56
PROTOCOL DELS ÒRGANS FONOARTICULATORIS I DE L’AUDICIÓ (Cont.)

Valoració dinàmica
• Mobilitat:

Lateralitat: normal ❑ dificultat ❑ impossibilitat ❑

Elevació: normal ❑ dificultat ❑ impossibilitat ❑
Projecció: normal ❑ dificultat ❑ impossibilitat ❑
Retroposició: normal ❑ dificultat ❑ impossibilitat ❑
Vibració: normal ❑ dificultat ❑ impossibilitat ❑
Esclafit de la punta de la llengua: normal ❑ dificultat ❑ impossibilitat ❑
Afilar i eixamplar: normal ❑ dificultat ❑ impossibilitat ❑

• Tonicitat: Normotonia ❑ Hipertonia ❑ Hipotonia ❑

Feu-li traure la llengua al xiquet, poseu-li un depressor a la punta de la llengua i el xiquet ha d’empènyer el depressor, la llengua no ha de
recolzar-se ni a les dents ni als llavis.

• Fre lingual:
Feu elevar la llengua per veure la seua forma, també se li pot fer que succione la llengua contra el paladar dur i la mantinga en aquesta
posició.

Normal ❑ Curt ❑ Inserció llarga ❑ Amb poca elasticitat ❑

Observeu el múscul milohioideu:cal elevar la llengua per visualitzar el sòl bucal,quan el múscul és hipotònic el sòl bucal presenta un volum
augmentat.

MÚSCULS BUCCINADORS

Normotònics ❑ Hipertònics ❑ Hipotònics ❑

Feu inflar les galtes i observeu i palpeu la resistència que ofereixen, també si existeixen asimetries en situació de repòs.

MÚSCULS MASSETERS

Normotònics ❑ Hipertònics ❑ Hipotònics ❑

Comprimiu els molars mentre palpeu els dos masseters i observeu la tonicitat i simetria entre els dos costats.

PALADAR DUR
Forma

Normal ❑ Alt ❑ Ogival ❑ Ample ❑ Estret ❑ Pla ❑ Curt ❑ Fissurat ❑

Observeu si els plecs palatins estan hipertròfics, cosa que suggereix que la llengua no es recolza en ells durant la deglució, ni en situació
de repòs, sol passar en els xiquets amb respiració bucal.

57
PROTOCOL DELS ÒRGANS FONOARTICULATORIS I DE L’AUDICIÓ (Cont.)

PALADAR BLA
Ha d’emetre prolongadament el fonema /a/ i observeu:

Bona mobilitat ❑ Disminució de la mobilitat ❑ Absència de la mobilitat ❑

Úvula

Normal ❑ Bífida ❑ Curta ❑ Desviada ❑

Amígdales

Normals ❑ Hipertròfiques ❑ Inflamades ❑

ARCADES DENTÀRIES
Avalueu amb les dents tancades:

Desplaçament de la línia mitjana: dreta ❑ esquerra ❑ centrada ❑

Absència de peces (anodòncia) ❑
Presència de càries ❑
Muda ❑
Presència de diastemes ❑
Tipus de mossegada:

Normal ❑ Coberta ❑ Oberta ❑

Creuada dreta ❑ Creuada esquerra ❑
Invertida ❑
Salivació:

Correcta ❑ Sialorrea ❑ Hiposalivació ❑

MAXIL·LARS SUPERIOR I INFERIOR

Col·loqueu el xiquet de cara i observeu els costats de la cara.

Simètrics ❑ Asimètrics ❑
Col·loqueu el xiquet de perfil i observeu:

Normals ❑

58
PROTOCOL DELS ÒRGANS FONOARTICULATORIS I DE L’AUDICIÓ (Cont...)

Prognatisme (protusió o biprotusió mandibular inferior i/o superior, cap a fora) ❑

Retrognatisme (retracció mandibular, mandíbula inferior cap a dins) ❑
Hipermentonisme (protusió del mentó amb retracció del maxil·lar superior) ❑
Hipomentonisme (retracció del mentó) ❑

FOSSES NASALS

Normals ❑
Hipertròfia d’adenoides ❑
Desviació de l’envà nasal ❑
Hipersecreció mucosa ❑
Altres: ____________________________________________________________________________

AUDICIÓ

1) Normal ❑
Hipoacúsia ❑
. transmissió neurosensorial
. lleugera mitjana severa profunda
Altres: ________________________________________________________________________
2) Pròtesis auditives _______________________________________________________________
3) Proves aplicades / Informe del metge _______________________________________________
_________________________________________________________________________________

59
 PROTOCOL D’ANAMNESI

1. Dades d’identificació del xiquet/a

Nom: Cognoms:
Data de naixement: Ciutat:
Adreça: Telèfon:
Data de l’entrevista: Centre: Curs:
Motiu:

Definició del problema:

Diagnòstic i tractaments anteriors:

2. Dades familiars
Nom del pare: Professió:
Nom de la mare: Professió:
Circumstàncies significatives (separats, morts, divorciats, etc.):

Nombre de fills: Edat: Viuen en casa altres familiars:

Antecedents familiars de problemes de llenguatge:

3. Antecedents personals
Edat materna en l’embaràs: Hi hagué cap problema:
Quins?:

Fou un part normal?: SÍ ❑ NO ❑

Quin tipus de complicacions?

A terme: SÍ ❑ NO ❑ Prematur: Postmatur:

Incubadora: SÍ ❑ NO ❑ Pes en nàixer: Test d´Apgar:

Malalties patides:

60
 PROTOCOL D’ANAMNESI (cont.)

Necessita atenció especial:

Problemes actuals (visuals, auditius, etc.):
Continua amb tractament o medicació:

4. Evolució del xiquet/a

A quina edat va començar a…:
Interés per comunicar-se: Primer somriure:
Intercanvi de mirades: Gargotejar:
Caminar sol: Dir les primeres paraules:
Dir frases de dues paraules: Dir frases de tres paraules:

És capaç d’entendre i realitzar ordres: S´expressa amb claredat:

És comprensible per a tothom: Quequeja:
Quina llengua es parla a casa: Diu moltes paraules:

5. Conducta emocional i hàbits

Com reacciona davant una persona desconeguda?
Depén molt dels pares?
Té por? A què?
Està sovint trist? Té propensió a rabioles?
Té gelosia? Té tics?
És tímid, no es relaciona amb altres?
És extravertit?
Dorm sol? SÍ ❑ NO ❑ Des de quan?

Menja de tot? Actitud davant el menjar

Controla la micció diürna?
Controla la micció nocturna?
Controla la defecació?
Té autonomia en vestir-se?
Té autonomia en l’endreç?

61
 PROTOCOL D’ANAMNESI (cont.)

6. Escolarització

Ha estat escolaritzat anteriorment? SÍ ❑ NO ❑ Lloc:

A quina edat s’hi incorporà?

Va generar moltes dificultats d’adaptació?
Llengua utilitzada en la classe:
Relació amb altres xiquets i amb el/la mestre/a:
Esdeveniments significatius en la vida del xiquet/a:
Observacions

62
 PROTOCOL DE LOGOPÈDIA
DADES PRÈVIES PER REBRE TRACTAMENT LOGOPÈDIC

1. Dades d’identificació del xiquet/a

Nom: Cognoms:
Data de naixement: Edat: Curs:
Centre: Tutor/a:
Localitat:

2. Dades familiars
Nom del pare: Professió:
Nom de la mare: Professió:
Nombre de germans: Lloc que ocupa:
Ambient familiar:
Llengua materna:

3. Dades escolars
Llengua de l’aula:
Atenció i motivació:
Rendiment escolar:
Comportament:
Assisteix a l’escola:
Assisteix a l’aula d’ee:

Ha rebut tractament logopèdic: SÍ ❑ NO ❑ Quants cursos:

Descripció del problema (marqueu amb una creu)

COMPRENSIÓ

Normal ❑ Baixa ❑
Necessita que li repetesquen les coses: SÍ ❑ NO ❑
EXPRESSIÓ
Parla normalment a classe

Amb el professor/a ❑ Amb ningú ❑ Amb un company ❑ Amb tothom ❑

63
 PROTOCOL DE LOGOPÈDIA
DADES PRÈVIES PER REBRE TRACTAMENT LOGOPÈDIC (Cont.)

És comprensible per a tots el contingut d’allò que diu: SÍ ❑ NO ❑

VOCABULARI
Adient a la seua edat ❑ És escàs ❑
Estructuració de la frase:
Construeix frases: SÍ ❑ NO ❑
Omet paraules dins de la frase: ❑
PRONUNCIACIÓ
Se li entén allò que diu: SÍ ❑ NO ❑
Pronuncia malament alguns fonemes: SÍ ❑ NO ❑
Quins?
Quequeja: SÍ ❑ NO ❑
VEU
Parla fort ❑ BAIX ❑
Veu ronca: SÍ ❑ NO ❑
Nasalitza: SÍ ❑ NO ❑
ALTRES PROBLEMES
FÍSICS
Té alguna malformació als òrgans fonadors: SÍ ❑ NO ❑
Quina?

Sofreix pérdua auditiva: SÍ ❑ NO ❑

Sofreix paràlisi cerebral: SÍ ❑ NO ❑
PSÍQUICS
Té deficiència psíquica: SÍ ❑ NO ❑
Altres. Especifiqueu quins:

64
 PROTOCOL DE LOGOPÈDIA
DADES PRÈVIES PER REBRE TRACTAMENT LOGOPÈDIC (Cont.)

OBSERVACIONS:

DATA: El/La Tutor/a

AUTORITZACIÓ DE LA FAMÍLIA PER A L’AVALUACIÓ LOGOPÈDICA

En/Na , pare/mare de
l’alumne/a AUTORITZE el/la
logopeda del SPE del Col·legi , al qual assisteix el

meu fill/a, que realitze l’exploració logopèdica i elabore l’informe adient.

Signat:
(pare, mare, tutor/a)

,a de de 200

65