Muntatge i Edició Reverberació

Reverberació

Reflexió del so a les parets d’un local tancat en virtut de la qual, un cop sentit el so que s’ha
propagat directament des del lloc on s’ha produït, hom encara el continua sentint a causa de les
ones que es van reflectint successivament a les parets [i terra, i sostre].

La reverberació d’un espai ens dóna, tot escoltant-la, una idea intuïtiva de:

• Quin tipus d’espai és (forma, superfícies...).

• Quines són les seves dimensions.
• Quina és la distància entre la font sonora i nosaltres.

Temps de reverberació

La reverberació és un procés que té tres moments importants, i que passen en aquest ordre:

1. Ens arriba el so directe de la font sonora.

2. Ens arriben les primeres reflexions (early reflections), que són els primers rebots de l’ona.
3. Ens arriba la reverberació pròpiament dita, formada pel conjunt de rebots complexos que
han tingut lloc.

Per simplificar, podem considerar que la reverberació està formada per les fases 2+3 (primeres
reflexions + reverberació pròpiament dita).

El temps que la reverberació triga en esmorteir-se és el que s’anomena temps de reverberació.

Informació que aporta un so reverberat

So directe: arriba a l'oient sense haver rebotat en cap superfície. Aporten informació sobre la
ubicació de la font.

Primeres reflexions: reboten en les superfícies més properes abans d'arribar a l’oient. Retarden
entre 0,01 i 20 mil·lisegons després del so directe. Es perceben com a part del so directe,
aporten informació sobre característiques tímbriques de la font i dades d'autocorrelació.
Muntatge i Edició Reverberació

Reverberació o reflexions tardanes: producte del rebot en moltes superfícies, arriba després
dels 20 a 30 mil·lisegons. Aporten informació sobre el volum i absorció de la sala.

La reverberació dóna espacialitat a un so ubicant-lo en un espai determinat. No obstant això és

un del principals problemes amb què es troba un tècnic de so en intentar registrar veus per a un
producte audiovisual.

Pla sonor

Normalment s’intenta representar l'espai tal com es sentiria en la realitat. D'aquesta manera,
les veus guarden certa relació amb la posició de la càmera.

Pla sonor: A mesura que apropem el micròfon a la font sonora, augmenta el nivell del so directe.
D’aquesta manera, variem la relació entre el senyal directe i les primeres reflexions (ITDG -
Initial Time Delay Gap - Lapse de temps inicial de retard). Ja que el micròfon començarà a captar
cada vegada amb menys amplitud les reflexions. Això genera que les primeres reflexions es
percebin amb menor sonoritat. D'aquesta manera tindrem la sensació que el so és a prop. Si
entenem que el micròfon és el nostre punt d'escolta, notarem que a mesura que apropem o
allunyem el micròfon de la font sonora, estem variant el pla sonor. Per tant el pla sonor està
condicionat per la diferència de temps i intensitat entre el senyal directe i la primera reflexió.

Reverberació artificial

Efecte que hom introdueix en un senyal d’àudio, mitjançant dispositius i circuits especials, per
tal d’imitar més o menys perfectament la reverberació natural.

Manera usual de referir-s’hi: reverb. Hi ha diversos tipus de reverb:

• Reverbs analògiques: de cambra (chamber reverb), de molles (spring reverb), de placa

(plate reverb).
• Reverb digital: dispositiu o programa informàtic que emula numèricament el
comportament acústic d’un espai.

Reverberació de convolució

Programa informàtic que permet mostrejar el comportament acústic d’un espai i aplicar-lo
després a altres sons (que d’aquesta manera passen a sonar com si estiguessin en aquell
espai). L’espai es mostreja fent-hi sonar un so i gravant la reverberació́ que produeix.

Les reverbs de convolució presenten un inconvenient: reprodueixen fidelment la reverberació

de sales concretes però les modificacions dels paràmetres de les esmentades sales són limitats.

Reverberació de convolució en Audition

Impulso: Especifica un arxiu que simula un espai acústic.

Mezcla: Controla la proporció de so original a reverberant.

Tamaño de la sala: Especifica un percentatge de la sala completa definida per l'arxiu

d'impulsos. Com més gran sigui el percentatge, més durarà la reverberació.
Muntatge i Edició Reverberació

Atenuación LF: Redueix els components de baixa freqüència i greus en la reverberació, evitant
així els sons tèrbols i proporcionant un so més clar i articulat.

Atenuación HF: Redueix els components de freqüència alta i transitoris en la reverberació,

evitant així sons abruptes i produint un so més càlid i exuberant.

Pre-retardo: Determina quants mil·lisegons triga la reverberació en aconseguir l'amplitud

màxima. Per produir un so completament natural, utilitzeu una pre-retard curt, d'entre 0 i 10
mil·lisegons. Per produir efectes especials interessants, utilitzeu una pre-retard llarg de 50
mil·lisegons o més.

Ancho: Controla l'extensió estèreo. Un ajust de 0 produeix un senyal de reverberació mono.

Ganancia: Augmenta o atenua l'amplitud després del processament.

Rerverberació sí o no?

Quan?

Quan vulguem que el so evoqui un espai (el que estem veient a la imatge, típicament, però no
sempre).

Quan no?

Si no posem cap reverb, podríem dir que qui parla està al mateix espai on som nosaltres, ben a
prop. Per tant: locucions, veus en off, entrevistes, audiollibres no teatrals... normalment queden
millor sense reverb.

Hi ha tres preguntes importants a fer-nos quan vulguem aplicar una reverb:

1. Quin tipus d’espai volem simular?

2. Quina mida ha de tenir?
3. A quina distància de l’oient volem que sembli que està situada la font sonora?

Aquestes preguntes concreten en:

1 i 2. Tipus i mida de l’espai: ens portaran a triar un determinat preset de la reverb. Normalment
el nom que porten els presets ja és prou explícit del tipus i mida d’espai que evoquen (per
exemple: Concert Hall, Small Room, Cathedral, Concrete Tunnel...).

3. Distància font sonora/oient: la regularem ajustant la proporció entre so directe (“sec”, dry) i so
reverberat (“mullat”, wet).

• A més proporció de so directe, més sensació de proximitat de la font sonora.

• A més proporció de so reverberat, més sensació de llunyania de la font sonora.

Consells

No us passeu en la quantitat de reverb: poseu exactament la justa per produir l’efecte desitjat,
però no més. Si no es nota quan la tenim posada, però la trobem a faltar quan la traiem (prement
el botó de bypass), anem bé.
Muntatge i Edició Reverberació

A part de fer anar el bypass, una altra manera de ser conscients de quanta reverb estem aplicant
consisteix en parar la reproducció per escoltar les cues.

Per posar reverbs, convé fer servir com a referència uns altaveus (i no uns auriculars, que
segons com poden donar una imatge poc fiable de la quantitat de reverb que estem posant). El
mateix es pot dir de la majoria d’operacions de mescla i efectes: millor amb altaveus que amb
auriculars.

Cal anar amb compte de no tallar cap cua de reverb a l’hora de fer l’exportació. Per evitar-ho,
hi ha un truc: reproduir el final de l’àudio, i quan estan sonant les cues de la reverb, pujar el
volum dels altaveus (o auriculars) al màxim per sentir bé on acaben. Quan sentim que han
acabat les cues, immediatament aturem la reproducció i posem un marcador en el punt on hem
parat, i ja podem fer l’exportació. És important baixar el volum de nou (si no, quan tornem a
reproduir algun àudio el sentirem a un volum perillosament alt).

Per cert: la idea de no tallar cues de reverb és vàlida també quan estiguem gravant so directe
en un espai reverberant: quan acabi de sonar allò que estem gravant, convé no aturar la
gravació de seguida, sinó deixar un temps perquè “morin” les reverbs.

Si la reverb embruta massa per la banda dels greus (“fa bola”) convé equalitzar-la retallant
greus.

No us refieu totalment del nom d’un preset, penseu que pot servir per evocar un espai diferent
del que diu el seu nom.

Els presets són un bon punt de partida per començar a treballar amb reverbs, però si no trobem
el que ens convé, podem seleccionar el que més s’hi acosti i modificar els paràmetres
adequats.

La reverb no serveix només per simular espais realistes. També pot utilitzar-se per crear espais
irreals, o com a efecte en ella mateixa.

No sempre hi ha correspondència entre l’espai que es veu a la imatge i el que se sent. Això pot
ser un recurs creatiu interessant.

Un truc interessant: crear una pista diferent per a cada pla sonor i assignar-li la quantitat de
reverb necessària:

Pista 1: primer pla (més aviat seca)

Pista 2: segon pla (més mullada)
Pista 3: tercer pla (molt mullada)

Quan es té preparada aquesta plantilla, simplement cal posar cada clip d’àudio a la pista que
correspon al pla sonor on s'ha de situar. Si cal panoramització, la podem aconseguir per mitjà
de l’envolupant corresponent.

Recordeu que el volum també és important per aconseguir sensació de llunyania: una font
sonora més allunyada la sentim més fluixa!

Tipus de reverb: Chamber, Spring, Plate, Small Room, Room, Hall, Catedral, Shimmer.
Muntatge i Edició Reverberació

Us creatiu de la reverberació

• Nous sons a partir de la reverb de convolució.

• Absència de reverberació.
• Efecte emocional
• Reverberació afegida a la narració
• Epicitat
• Efecte Preverb
1. Agafeu el fitxer d'àudio que voleu utilitzar, el dupliqueu i l’invertiu.
2. Apliqueu una reverberació amb una cua llarga.
3. Invertiu aquest fitxer.
4. Sincronitzeu aquest fitxer amb l'original.

Reverberació completa (Audition)

Ofereix algunes opcions úniques, com la Percepció, que simula irregularitats a la sala; Ubicació
esquerra / dreta, que descentra la font del so i Mida de la sala i Dimensió, que ajuden a simular
sales més reals que es poden personalitzar.

Ajustaments e la reverberació completa:

Tiempo de decadència: Especifica els mil·lisegons que triga la reverberació en decaure 60 dB.
Els valors més llargs generen cues de reverberació més àmplies, però també requereixen més
processament. El límit eficaç és d'uns 6000 mil·lisegons (una cua de 6 segons), però la cua real
generada és molt més llarga perquè permeti l'eliminació en el nivell de soroll de fons.

Tiempo de pre-retardo: Especifica quants mil·lisegons triga la reverberació en aconseguir

l'amplitud màxima. Amb temps de pre-decadència molt llargs (com 400 mil·lisegons o més) es
poden escoltar efectes molt interessants.

Difusión: Controla la velocitat de l'augment d'eco. Els valors alts de difusió (superiors a 900
mil·lisegons) proporcionen reverberacions molt suaus, sense que escoltin "ecos" diferenciats.
Els valors inferiors generen ecos més diferenciats atès que la densitat de l'eco inicial és més
lleugera, però la densitat es genera al llarg de la durada de la cua de reverberació.

Es poden obtenir efectes de "rebot" d'eco mitjançant l'ús de valors baixos de Difusió i valors alts
de Percepció. Amb les cues de reverberació llargues, l'ús de valors de difusió i de valors de
baixa percepció generen l'efecte d'un estadi de futbol o recinte similar.

Percepción: Simula irregularitats en l'entorn (objectes, parets, sales comunicades, etc.). Els
valors baixos creen una reverberació que decau suaument sense cap adorn. Els valors més alts
proporcionen ecos diferenciats (que provenen de diferents ubicacions).
Muntatge i Edició Reverberació

Si la reverberació és massa suau, és possible que no soni natural. Els valors de percepció de
fins a 40 proporcionen variacions d'espais típics de simulació.

Tamaño de la sala: Defineix el volum de la sala virtual mesurat en metres cúbics. Com més gran
sigui l'espai, més durarà la reverberació. Utilitzeu aquest control per crear espais virtuals de
només uns quants metres fins grans espais.

Dimensión: Especifica la proporció entre l'amplada de la sala (esquerra a dreta) i la profunditat

(des de la part davantera cap enrere). Una altura adequada des del punt de vista
sònic es calcula i s'indica com Dimensiones reales de la sala a la part inferior del quadre de
diàleg. Generalment, les sales en les que la proporció entre amplada i alçada està compresa
entre 0,25 i 4 ofereix la millor reverberació de so.

Ubicación izquierda/derecha (només àudio estèreo): Permet situar reflexions prèvies fora del
centre. Seleccioneu Incluir directo en la secció Nivel de salida per situar el senyal original a la
mateixa ubicació.

Límite de paso alto: Evita la pèrdua de sons de baixa freqüència (100 Hz o menys), com els
baixos o els tambors. Si les reflexions prèvies es barregen amb el senyal original, aquests sons
poden desaparèixer quan s'utilitzen sales petites. Especifiqueu una freqüència superior a la del
so que desitja conservar. Els ajustaments entre 80 Hz i 150 Hz solen proporcionar bons
resultats. Si l'ajust de límit és massa alt, és possible que no obtingui una imatge realista de la
mida de la sala.

Definir la reverberación en función del tamaño de la sala: Estableix temps de decadència i retard
previ per a coincidir amb la mida especificada de la sala, produint una reverberació més
convincent

COLORACIÓ:

Es poden ajustar visualment les opcions de coloració, arrossegament directament en el gràfic

Frecuencia: Especifica la freqüència de tall per a les elevacions d'aguts i greus o la freqüència
central per a la banda mitjana. Per exemple, per augmentar la calidesa de la reverberació,
redueixi la freqüència de realç d'aguts i disminueixi el seu guany.

Ganancia: Amplifica o atenua la reverberació en diferents rangs de freqüència.

Per millorar subtilment l'àudio, amplifiqueu les freqüències de reverberació en la freqüència

natural d'un element sònic clau. Per exemple, per a la veu d'un cantant, amplifiqui les
freqüències de 200 Hz a 800 Hz per millorar la ressonància en aquest rang.

Q: Defineix l'amplada de la banda mitjana. Els valors més alts afecten un interval de freqüències
més estret i els valors més baixos a un rang més ampli.

Per obtenir una ressonància diferenciada, utilitzeu valors de 10 o superiors. Per amplificar o
tallar un rang ampli de freqüències, utilitzeu valors més baixos com 2 o 3.

Decadencia: Especifica els mil·lisegons que decau la reverberació abans que s'apliqui la corba
de coloració.
Muntatge i Edició Reverberació

Els valors fins a 700 tenen bons resultats. Per obtenir reverberacions més acolorides, utilitzeu
ajustos inferiors (entre 100 i 250).

Opcions de sortida:

Seco: Controla el nivell del senyal original inclosa en la reverberació. Utilitzeu un nivell baix per
crear un so distant. Per crear la sensació de proximitat a l'origen, utilitzeu un nivell alt
(aproximadament 100%) juntament amb nivells baixos de reverberació i reflexions.

Reverberación: Controla el nivell de la capa densa de so de reverberació. L'equilibri entre els

sons secs i amb reverberació canvia la percepció de la distància.

Reflexiones previas: Controla el nivell de les primeres reflexions que arriben a l’oïda, donant la
sensació de la mida global de la sala. Un valor massa alt pot generar un so artificial, mentre que
un valor massa baix pot eliminar la informació sonora de la mida de la sala. Un bon punt de
partida seria la meitat del volum del senyal Seco.

Incluir directo: Desplaça la fase lleument dels canals esquerre i dret del senyal original per
coincidir amb la ubicació de les reflexions prèvies (establertes mitjançant Ubicació esquerra /
dreta a la fitxa Reflexions prèvies).

Sumar entrades: Combina els canals d'una forma d'ona estèreo o envoltant abans que es
produeixi el processament. Seleccioneu aquesta opció per a un processament més ràpid, però
no la seleccioneu si voleu obtenir una reverberació més àmplia i pronunciada.