Muntatge i Edició Processat de So

Usos dels processadors durant l’edició

Encara que es pugui fer ús dels processadors durant l’edició, la major part dels ajustaments del
senyal a nivell dinàmic, freqüencial o temporal es realitzen durant el procés de mescla.

Punts a tenir en compte per a l’ús dels processadors:

• Característiques del so a processar: timbre, rang freqüencial, rang dinàmic, etc.

• Coneixement tècnic del processador a utilitzar.
• So final que es vol obtenir.

Tipus de processadors

• Processadors d’espectre (filtres i equalitzadors EQ)

• Processadors de dinàmica (compressor, limitador i expansor)
• Processadors de temps (reverb, delay, chorus, flanger)
• Altres

Processadors d’espectre

Permeten modificar les freqüències que componen el senyal d’àudio i es coneixen com a filtres
o equalitzadors. De fet, un equalitzador és un processador de senyal compost per diversos
filtres.

Equalització

Un dels processadors més utilitzats és l’equalitzador.

L’equalització consisteix en l’ús de filtres que permeten atenuar o amplificar el nivell del senyal
d’àudio en diferents bandes de freqüència.

Ús principal: Correcció dels senyals a partir de la freqüència. (Per a que soni de manera
adequada i natural respecte la imatge, per a proporcionar-li continuïtat, per a que no hi hagi
diferències de to entre unes preses i d’altres, etc.)

Usos de l’equalització en el procés d’edició

• Per eliminar sorolls:

Per eliminar grues a la veu hem de tenir en compte que les freqüències fonamentals en
la veu parlada es troben aproximadament entre 100 i 200 Hz en els homes i entre 200 i
350 Hz en les dones. Es pot aplicar un filtre passa-alts.

Per eliminar un brunzit o xiulet Es pot aplicar un filtre Notch que elimina fins a sis bandes
de freqüència definit. És útil que s’hagin per eliminar bandes de freqüència molt estretes
com, per exemple, un brunzit de 60 Hz i deixar totes les demés freqüències inalterades.
Per eliminar els sons sibilants estridents és pot utilitzar l’ajustament preestablert
suavitzador de sibilància.
Muntatge i Edició Processat de So

• Per millorar la resposta auditiva.

Es podria millorar el so de les veus que poden ser molestes pel seu timbre nasal o
crispat o per tenir un excés de m, s, p o t.

Relació freqüencial aproximada:

• m: al voltant de 3 a 5 kHz
• s: entre 6 i 8 kHz (“seseo”) → De-Esser
• p i t: l’atac es troba sobre els 700 Hz
• So nasal: al voltant de 1 kHz
• Veus crispades: Es poden suavitzar reduint el rang entre 900 i 5 kHz (compte
però doncs és el rang que proporciona intel·ligibilitat)

• Per millorar la intel·ligibilitat.

Una bona tècnica es fer que destaquin les freqüències que es troben entre 300 Hz i 5
kHz reduint els greus.

En situacions de molt soroll es pot utilitzar un filtre passabaixos per a les freqüències
mésaltes.

• Per simular efectes (telèfon, ràdio o similar).

Amb l’ús de l’equalització es poden simular efectes: telèfon, ràdio o similar.

Un exemple típic d’aquest ús és modificar una veu correctament enregistrada per a que
doni la sensació de que aquell personatge està parlant a través d’un telèfon. Per fer això
cal reduir l’ample de banda al rang que va, aproximadament, de 300 Hz fins 3,4kHz.

La equalització també ens facilita unir dues preses diferents.

• Per facilitar la unió de dues preses.

• Per igualar les respostes de diferents micròfons.

Si cal alternar en una mateixa escena el micròfon sense fil amb el de perxa haurem de
recórrer a l’equalització per igualar les respostes.

Això s’acostuma a aconseguir rebaixant les freqüències greus del micròfon de corbata i
reduint els aguts del micròfon de canó.

Altra opció que ens permet la equalització és poder emfatitzar la freqüència característica
d’un efecte sonor com per exemple un cop.

“EQUALITZACIÓ SOSTRACTIVA”

Menys és més: És recomanable, sempre que sigui possible, utilitzar equalització

sostractiva. L’atenuació amb filtres és un procés molt menys agressiu pel senyal respecte
a la distorsió de fase. Per altra banda l’amplificació amb filtres també amplificarà el soroll
de fons.
Muntatge i Edició Processat de So

• Per emfatitzar la freqüència característica d’un efecte.

El segon ús fonamental de l’equalització és separar els plans sonors. A mesura que les
fonts sonores s’allunyen del receptor s’atenuen més les altes freqüències i percebem
menys les baixes. (No n’hi ha prou en reduir el nivell de volum per aconseguir un pla
sonor determinat).

Un tipus d’equalitzador important és l’equalitzador paramètric.

A diferència de l’equalitzador gràfic, que proporciona un nombre fixe de freqüències i amples de

banda Q, l’equalitzador paramètric proporciona un control total dels ajustaments de freqüència,
Q i guany. Per exemple, pot reduir simultàniament un rang petit de freqüències centrades al
voltant dels 1.000 Hz, augmentar una baixa freqüència ampla centrada en torn als 80 Hz i inserir
un filtre de rebuig de banda de 60Hz.

Alguns suggeriments:

Freqüències i possibles utilitats:

200Hz – 400Hz Incrementar veus per a donar-lis cos.

400Hz – 800Hz reducció d’ambient ireflexes
3kHz – 5kHz Reduir per a dissimular veus o desafinacions
5kHz – 7kHz Incrementar per a donar presència en veus
7kHz – 10kHz Esses
+8 KHz – Calidesa
10kHz – 15kHz Incrementar per augmentar brillantor
15kHz – + brillantor rugosa
Muntatge i Edició Processat de So

Filtre FFT

FFT és l’acrònim de Fast Fourier Transform (Transformació ràpida de Fourier), un algoritme que
analitza ràpidament la freqüència i l’amplitud.

Aquest efecte pot produir amplis filtres passa-greus i passa-aguts (per a mantenir freqüències
altes i baixes), filtres de pas de banda estreta (para simular el so d’una conversa telefònica) o
filtres de rebuig de banda (per eliminar bandes de freqüència precises i petites).

• Escala
Determina la forma en que s’organitzen les freqüències al llarg de l’eix X horitzontal:

• Per a tenir un control més precís sobre les freqüències baixes, cal seleccionar l’opció
Logarítmico. Una escala logarítmica s’assembla més a la manera en que les persones
escolten el so.
• Si el que es vol és fer un treball detallat d’alta freqüència amb intervals espaiats de manera
uniforme cal seleccionar l’opció Lineal.

• Corbes polinomials
En marcar aquesta casella es creen transicions corbades i més suaus entre els punts de control
en lloc de les transicions lineals més brusques.

Equalitzador gràfic

Augmenta o talla bandes de freqüència específiques i proporciona una representació visual de

la corba d’equalització resultant. A diferència de l’Equalitzador paramètric, l’Equalitzador gràfic
utilitza bandes de freqüència preestablertes que permeten una equalització ràpida i senzilla.

Les bandes de freqüència es poden espaiar en els següents intervals:

• Una octava (10 bandes)

• Mitja octava (20 bandes)
• Un terç d'octava (30bandes)

Reguladores deganancia: Defineixen l’augment o l’atenuació exactes (mesurats en decibels)

per a la banda escollida.

Rango: Defineix el rang dels controls del regulador.

Exactitud: Defineix el nivell de precisió de l’equalització.

Ganancia maestra: Compensa un nivell de volum global massa suau o massa alt després
d’ajustar els valors d’equalització.

Processadors de dinàmica

• Compressors
• Limitadors
• Expansors
• Portes de soroll

L’ús fonamental en una mescla de so per audiovisuals és controlar els nivells dels senyals.
Muntatge i Edició Processat de So

Compressor de so

La compressió és un tipus de processament que permet reduir el rang dinàmic d’un àudio. En
altres paraules, fa possible reduir la diferència entre les parts fortes i fluixes d’un àudio.

La finalitat més habitual de la compressió acostuma a ser fer audibles les parts més fluixes d’un
àudio, però també evitar les parts excessivament fortes. És molt habitual aplicar-la a les
locucions, per donar-los homogeneïtat.

Compte: un excés de compressió́ és audible i perjudicial!!!

Controls del compressor:

Llindar (Threshold): Permet seleccionar el nivell de senyal a partir del qual el compressor
actuarà. Els senyals que el sobrepassin seran reduïts.

Ràtio: Determina la relació de compressió, és a dir: en quina proporció serà reduït el senyal una
vegada aquest sobrepassí el llindar establert. S’expressa com a la relació entre la quantitat de
dB que entren respecte als que surten del processador (2:1, 4:1, etc.). A major relació de
compressió, més comprimit resultarà el senyal.

Atac (Attack): És el temps que triga el compressor en actuar plenament, una vegada ha sigut
sobrepassat el nivell marcat amb el llindar. Un temps lent permet el pas a l’atac natural d’un so.

Alliberament (Release): És el temps que transcorre fins que el senyal deixa de ser comprimit.
Un alliberament massa llarg podria accentuar el soroll de fons.

Guany (Gain): És el nivell de sortida del compressor. Aquest control s’utilitza per compensar la
pèrdua de volum provocada per la compressió del so.
Muntatge i Edició Processat de So

Compressor amb Side Chain:

És força habitual l’ús de compressor amb sidechain per a comprimir alguns elements quan
apareixen d’altres.

Els processadors de dinàmica tenen la possibilitat d’actuar en funció d’un senyal extern en
comptes del propi senyal. Aquest procediment es coneix com a cadena lateral (side chain).

Per exemple: en una mescla, podem fer que un compressor redueixi la intensitat de la pista de
música, cada vegada que sona la pista del locutor. En aquest cas, la veu del locutor reemplaça
el llindar del compressor.