FONAMENTS TECNOLOGICS DEL PERIODISME

SISTEMES DE TRANSMICIÓ I DISTRIBUCIÓ AUDIOVISUAL

Tipus de xarxes:
 Terrestre (Acces gratuït i no es satura/ zones d’ombra)
 Satèl·lit (Cobertura immediata/ car pel consumidor)
 Cable (Ample de banda/ car pel consumidor i operador)
 xDSL (Xarxa estesa i barata/ poc ample de banda)
 Mòbil (Consum mòbil / Saturació xarxa, molt consum de dades)
L’ESPECTRE RADIOELÈCTRIC I EL SEU ÚS
L’espectre electromagnètic és el conjunt de totes les ones electromagnètiques.
L’espectre radioelèctric (ones radio) és el conjunt d’ones electromagnètiques
que es fan servir `per a les comunicacions audiovisuals.
A més longitud d’ona, menys freqüència. A menys freqüència més capacitat
d’arribar lluny però amb menys capacitat de transportar informació.
OCUPACIÓ DEL ESPECTRE RADIOELECTRIC
 Telefonia mòbil: el 67% de la població mundial son usuaris d’aquesta.
 Telefonia 5G: suposa una millora de la velocitat, latència i nombre de
dispositius que es poden connectar simultàniament. Ademés aquesta
genera beneficis en altres sectors (salut,automoció, transport...)
 Televisió Digital: S’emet via satel·lit i està dominada per grans
corporacions.
 Radio digital: La radio només es pot escoltar de cuatre formes (satèl·lit,
Tdt, Dab i internet)
COMUNICACIONS PER CABLE
Actualment, aquest tipus de comunicacions submarines són el pilar del
funcionament del planeta. Aquests cables tenien la capacitat més alta de
transimisió de dades: 160 terabits per segon.
DISTRIBUCIÓ AUDIOVISUAL PER CABLE
Grans multinacionals com Movistar, Orange o Vodafone fan servir un
descodificador amb videoclub propi gracies a la fibra òptica o l’ADSL.
Ademés estudis recent ressalten que 4.000 milions de persones tenen accés a
internet al seu domicili, aquest accés arriba per cables com els que hem
mencionat abans.
Internet és un macro canal de distribució audiovisual, un dels seus punts forts
YouTube. També en són responsables plataformes de estimin com Netflix,
Prime, HBO, Apple TV o Disney+ i plataformes com Spotify o els podcast.
DIGITALITZACIÓ DELS SENYALS DE VIDEO I AUDIO
AVANTATGES DE LA DIGITALITZACIÓ
La tecnologia de base és molt senzilla, ja que, es fonamenta en codis binaris.
Això permet que els senyals electrònics siguin més immunes a les
degradacions i als sorolls que els analògics.
A més gracies a la compressió el contingut digital ocupa cada vegada menys
espai i es poden fer infinitat de copies sense perdre la esencia ni la qualitat del
producte. També cal destacar el ràpid i precís accés que té aquesta informació,
la qual, es pot compartir a la xarxa i permetre que dues o més persones
treballin a l’hora. En quant al so i la imatge, aquests no es perden mai i s’han
convertit en una plastilina completament moldejable.

Escala de bytes o bits:

1. Quilobyte (kB) 1000
2. Megabyte (MB) un milió
3. Gigabyte (GB) mil megabytes
4. Terabyte (TB) mil gigues
5. Petabyte (PB) un milió de gigues
6. Exabyte (EB) mil milions de gigues
7. Zetabyte (ZB) un milió de milions de gigues
8. Iotabyte (YB) mil milions de milions de gigues.
CONTENIDORS AUDIOVISUALS I CODECS
Els contenidors audiovisuals són arxius que agrupen dades de audio i vídeo, en
els que s’emagatzemen simultàniament fluxos de dades de vídeo i audio. Els
contenidors mes famosos són: MPEG 4 (mp3), AVI o FLV.
CODECS
Un còdec transforma una senyal d’entrada a una forma codificada fent servir
algoritmes com DIVX.
Els algoritmes són procediments de càlcul que consisteixen en acomplir un
seguit ordenat d’instruccions.
Els còdecs es poden fer servir per guardar, transmetre, encriptar, editar i
comprimir àudios i imatges, en aquests s’utilitza l’Mp3 o el Dolby.
PROCES DIGITALITZACIÓ DELS SENYALS
Les fases són: mostratge, quantificació i codificació en binari.
El concepte digital no és sinònim de qualitat, aquesta depèn de la codificació o
decodificació del senyal, es a dir, de la frequencia i nombre de bits emprats.
MOSTRATGE
Aquest consta a prendre una mostra del senyal analògic segons el que marqui
la freqüència de mostratge, això ens donarà uns valors. Com més alta sigui una
freqüència, millor qualitat tindran els àudios i vídeos codificats.
QUANTIFICACIÓ
Una vegada obtingudes les mostres de senyal es quantifiquen: es mesuren els
valors de voltatge i els resultats es codifiquen en binari. Com més bits per
paraula, més exacta serà la mesura i més profunditat binaria tindrem.
VELOCITAT BINARIA
Es calcula fent el producte de la freqüència de mostratge pel nombre de bits
que representa cada mostra.
El valor del kbit/seg o el Mbit/segon ens dona informació de l’ample de banda i
flux de bits que processen formats de vídeo i audio.
Exemple: el FullHD o 1080p treballa amb un flux de 10 Mbps, el audio a 160
kbps.
DETECCIÓ I CORRECCIÓ D’ERRORS
Per solucionar errors s’intercalen una sèrie de bits de control que alteren l’ordre
de mostres inicials.
Quan es perden mostres, aquestes dades permeten interpolar les mostres i
obtenir uns valors aprox que omplen el buit.
Aquests codis de protecció ocupen una part molt gran dels senyals de vídeo i
audio.
PARAMETRES DE LA DIGITALITZACIÓ DEL SENYAL D’AUDIO
En el cas de l’audio la freqüència mes alta a codificar són 20 kHz. En CD es fan
servir 44 kHz, 48 kHz en aparells dels 90 i 96-192 kHz per equips moderns.
CODIFICACIÓ EN BINARI
La majoria d’aparells d’audio de primera generació treballen en 16 bits per
mostra. Els més moderns quantifiquen i codifiquen 20, 24, 32 o 64.
Les inexactituds en la quantificació produeixen soroll, a més bits millor relació
senyal/soroll.
VELOCITAT BINARIA
L’audio esterofonic té uns fluxos binaris que poden anar de 1,4 Mbit a 44 kHz.
En el so comprimit en format Mp3 pot tenir molts fluxos possibles. De 128 kbit/s
a 320 kbit/s per tenir una mínima qualitat. Les emissores de radio transmeten a
uns 192 kbit/s i a internet desde 16 kbit/S fins a 120 kbit/s
PARAMETRES DE LA DIGITALITZACIÓ DEL SENYAL DE VIDEO
Aquest està format per luminància (Y) icrominancia (R,G,B). Per reproduir els
colors es fa servir la mescla additiva dels components vermell (R), verd (G) i
blau (B), la formula d’aquesta és Y= 0,299 R+ 0,587 G+ 0,114 B.
Aquests tres senyals de vídeo sempre viatgen per separat i mai es causen
efectes no desitajats.
MOSTRATGE
La Unió Europea de Radiodifusió estableix que per digitalitzar una senyal de
vídeo estandard cal pendre 13.500.000 mostres per segon. La part activa del
vídeo s’ha de quantificar amb 720 pixels i la dimensió d’aquesta matriu
(resolució) serà de 576x720 píxels, perquè el numero de linies actives és 576.
Els d’alta definició tenen 1920x1080 píxels de resolució.
4:4:4
Si es fa el mostratge en cada píxel per als tres components Y, u, v, és
anomenat 4:4:4. Aquest es el més optim, però no té en compte la sensibilitat de
l’ull humà.
4:2:2
Per tenir en compte la resposta de l’ull la normativa contempla el mostratge
4:2:2. En aquest cas la freqüència de mostratge és inferior a la 4:4:4. Es
necessari per treballar amb sistemes d’edició no lineal.
4:1:1
Aquest s’utilitza en alguns sistemes d’enregistrament d’imatges digitals com:
DVCPro . Per cada 4 mostres de luminància se’n agaf 2 de croma, una v i una
u.
4:2:0
La trobem en sistemes de baixa gamma, aquest esquema l’utilitza MPEG-2
Aquest esquema només agafa mostres de cada color cada dos línies. Es a dir:
Per cada quatre mostres de llum en una línia s’agafen dues de croma blava i a
la seguent dues de croma vermell. Amb aquest mostratge es perd la resolució
vertical del color, l’ull no diferencia la resolució d’aquest.
CODIFICACIÓ EN BINARI
El nombre de bits marca els nivells de grisos o tons de color que es poden
representar en els pixels d’una imatge. Els formats de definició estandard fan
servir 8 bits per mostra de cada canal de color. Alguns formats en alta definició
fan servir 10 bits. Les inexactituds, degut a una baixa quantificació generen
soroll i això es veu en forma de granulat.
LA COMPRESSIÓ
Comprimir un so o una imatge digital consisteix en no guardar les parts
redundants dels continguts per estalviar-se bits. Així s’aconsegueix més
capacitat d’emagatzematge. El procés de compressió consisteix en fer pasar la
senyal per un compressor de dades (encoder) abans de l’enregistrament o la
transmissió i fer-lo passar per un des compensador (decoder) abans de
reproduir-lo. La compressió es realitza sobre tres conceptes: redundància
espacial, temporal i estadística. La temporal i l’espacial són compressions amb
pèrdues, es a dir, no recupera el senyal original.
REDUNDANCIA ESPACIAL
És una compressió que s’aplica a la informació de cada quadre i detecta les
repeticions de pixels per poder guardar menys informació. Exemples de
compressió intra-frame són fitxers AVI o JPEG.
REDUNDANCIA TEMPORAL
Aquesta es produeix quan un valor es repeteix temporalment durant un cert
temps. Mateix concepte que amb la redundància espacial. Fent servir mostres
de la imatge anterior, es por deduir quina es la situació dels pixels que es van
repetint en la imatge per crear-ne de noves.
REDUNDANCIA ESTADISTICA
Es la que aprofita el fet que hi ha agrupacions de bits, paraules binaries, que es
repeteixen sovint. Quan es detecten es poden enviar amb un flux binari inferior.
Aquesta compressió n te perdudes i el senyal decodificat es idèntic a l’original.
COMPRESSIÓ D’AUDIO
Hi ha diverses tecnologies de compressió sonora i la gran majoria d’aquestes
comporten una pèrdua de qualitat.
MPEG-1, LAYER III O MP3
L’Mp3 comprimeix l’audio amb bastanta bona qualitat
MP4
Pot arribar a una frequencia de 96kHz, mentr que, lMp3 només a 48 kHz.
Aquest es pot comprimir mantenint la mateixa qualitat sonora.
COMPRESSIO DE VIDEO
 MPEG-1: És l’estandard, es fa servir als CD
 MPEG-2: És fa servir a la TV digital i al DVD
 MPEG-4: Pensat per audiovisuals i internet
 JPEG: Algoritme dissenyat per comprimir imatges fotogràfiques amb 24
bits de profunditat de color, té perdudes.
MULTIPLEXIÓ
Després de creear un contenidor, tots els fluxos (informació) es multiplexen, es
a dir, s’agrupen. Aquests continguts es divideixen en fragments, els qual, quan
arriben a la seva destinació s’uneixen recuperant així el contingut original.
Aquesta tècnica la trobem als canals de TV, ja que, hi ha molts canals que
s’emeten en la mateixa freqüència.
EXPLORACIÓ I PROCESSAMENT DE LA IMATGE
L’anàlisi de la imatge electrònica es fonamenta en el fenomen fotoelèctric, que
permet transformar les radiacions lluminoses, mitjançant sensors.
Un sensor electronic d’imatge es una matriu de punts fotosensibles que capta
llum i la transforma en voltatge.
Hi ha 2 matrius:
 Bayer: cada píxel capta color R,G,B
 Foveon, cada píxel capta tres colors
A partir d’aquesta transformació es fa possible la codificació i el transport del
senyal fins fins un receptor.
En l’analisi de cada píxel es tenen en compte tres dades: la informació del
vermell, blau i verd. Per reproduir colors es fa servir la mescla additiva dels 3
colors.
GAMMA DE COLOR (COLOR GAMUT)
L’ull humà veu més colors que la que pot mostrar una pantalla Full HD. Les de
Ultra HD 4k
QUADRE (FRAME) I CAMP (FIELD)
El quadre (frame) d’un senyal de vídeo és una imatge completa, que resulta de
l’exploració de totes les línies.
El camp (field) o semi imatge (sub-frame), es fan servir en l’exploració
entrellaçada i és una exploració de línies senars i parelles que composen un
quadre.
EXPLORACIÓ PROGRESSIVA I ENTRELLAÇADA
L’exploració progressiva fa una passada per analitzar la imatge sencera.. A
l’entrellaçada la imatge sencera s’explora en 2 passades (una de línies senars i
una de línies parells). Quan s’explora una imatge de forma progressiva es fique
la lletra p (720p) i entrellaçada i (1080i). A Europa la frequencia de repetició de
quadre en la TV és de 25 Hz, 25 imatges x segon. Als EUA, es treballa a 30
imatges x segon
FREQUENCIA DE REFRESC DE LA IMATGE
La freqüència de refresc de la imatge descriu quantes vegades es renova la
imatge mostrada x segon. Es mesura en Hz.
Quantes més vegades es refresqui la imatge x segon, més naturals semblaran
els moviments de la imatge. Cada vegada hi ha més TV amb una taxa de
refresc de 100,200,400 o 600 Hz. Amb l’analisis de fotogrames originals el
televisor calcula i afegeix imatges intermèdies per millorar la reproducció
d’escenes amb molt moviment.
LA RESOLUCIÓ D’UNA PANTALLA O UNA CAMERA
En els mitjans audiovisuals, les imatges són percebudes en una pantalla
formada per una matriu de punts. Un píxel és cada un dels punts d’una pantalla
que es pot modificar de manera individual. El píxel és la unitat mínima que
forma una imatge electrònica o gràfica.
La resolució d’una imatge es pot donar amb el nombre de píxels per polzada
(ppi) o el nombre total de píxels que la composen.
PIXELS PER POLZADA (PPI)
Els píxels per polzada és una mesura de la resolució de dispositius com a
pantalles d’ordinador. Per damunt de 300 ppi el ull humà no pot distingir els
pixels perquè son massa petits (més petits mes bona calitat). Tenir més
Megapixels per quadre no significa sempre tenir més qualitat d’imatge, donat
que també cal tenir en compte la mida de la superfície del sensor. Els sensors
grans ofereixen una imatge notablement superior als sensors petits. El valor de
la SNR es pot calcular dividint l’àrea total del sensor, pel seu nombre de
Megapixels. En els monitors la qualitat d’imatge s’associa al nombre de lines
verticals (nombre píxels) i horitzontals que reprodueixen (resolució vertical).
IMATGES CINEMA 2K I 4K EN COMPARACIO FULL HD
El cinema 4K té 4 vegades més el nombre de pixels del cinema 2K, per tant 4
vegades més de resolució. Una imatge 2K té un 13% més de pixels que la Full
Hd
PROCESSAMENT DEL SENYAL (CONENECTORS)
Video separat (Y/C). S’enregistren o envien separadament la luminància (Y) i la
cromancia (C) en la pista de vídeo Aquest dos color té dos components:
vermell menys luminància (R-Y) i el blau menys luminància (B-Y). Els dos
senyals s’enrregistren en una unica pista. Aquest senyal és el de les sortides i
entrades analògiques S-Video.
 Video compost: S’enrregistren barrejades, en una unica pista, la
luminància i la crominància.
 Video components RGB: Cada component del senyal de crominància
s’envia o enregistra per separat
 Video per components Y u v: S’enregistren separadaments (Y) i dos
components (B-Y) i (R-Y)
CONNEXIONS DIGITALS SENYALS DE VIDEO
HDMI: permet enviar vídeo digital sense comprimir (RGB) d’alta definició i 8
canals àudio digital sense comprimir un sol cable. Només connexions fins a
15m.
CAMASCOPIS
TIPUS DE CÀMERES
 Càmeres d’estudi (grans)
 Videocàmeres portàtils
 Càmeres de cinema
 Videocàmeres integrades al mòbil
 Càmeres miniatura
 Videocàmeres d’acció

CAMASCOPI (CAMRECORDER)
Un camescopi o videocàmera és una càmera amb un sistema d’enregistrament
incorporat. Té tres components principals: l’objectiu, el cos i els sistema
d’enregistrament
L’OBJECTIU
L’objectiu és el primer component, troba la llum i permet fer diversos
ajustaments. Aquest està format per diferents lents, en aquestes hi trobem el
punt nodal (on la llum es troba i s’inverteix) i el pla focal (on es troba el sensor
fotosensible i la imatge obté més nitidesa.
La distancia focal és la que hi ha entre el punt nodal i el pla focal i es mesura
amb mil·límetres. El zoom és la variació de la distancia focal i la profunditat de
camp és l’espai per el voltant del pla enfocat.
Els objectius angulars tenen més profunditat de camp (distancia focal curta), els
teleobjectius en tenen menys (distancia focal llarga).
El diafragma regula la quantitat de llum que arriba al sensor, el focus optic la
nitidesa de la imatge, el temps d’exposició la sensació de moviment o calma
(depenent de la major o menor incidència de la llum al sensor), i el filtre de
densitat neutra la quantitat de llum que passa per l’optica.
COS DE LA CAMERA
En aquest hi trobem la matriu, que converteix la llum en senyals elèctrics, el
guany que permet incrementar la sensibilitat del sensor (a més guany més
soroll). Els sensors poden ser Full FRame, APS-C o MIcro 4/3 (més petits que
els altres), la dimensió d’aquests condiciona la capacitat de captar una regió
d’escena més o menys gran.
El balanç de blancs és un equilibri electrònic de colors que permet reproduir
correctament aquests (llum natural= equilibri RGB/ llum artificial= predomini
d’algun color), aquest balanç està relacionat amb la temperatura d’aquest, ja
que, varia segons l’energia.
SISTEMA D’ENREGISTRAMENT
En l’enregistrament es codifiquen els senyals i la informació de llum i color en
un format digital i es guarden en un suport. Aquesta info pot ser guardada en
Cintes magnètiques, Blu-ray, discs durs o memòries
FORMATS DE VIDEO
 DV
 MPEG-2
 JFIF
 M-JPEG
 MPEG-4
CODECS
 DNX HD
 ProRes
 DPX
ELS MICROFONS
FAMILIES DE CAPSULES DE MICROFONS
Un micro és un transductor del senyal acústic en electric. Segons el transductor
i el preamplificador podem dividir els micros en famílies:
 Resistència variable
 Piezoelèctrics
 Electrodinàmics
 Electromagnètics
 Electroestàtics
 Digitals
MICROFONS ELCTRODINAMICS DE BOBINA MÒBIL
La capsula del micròfon està formada per bobines unides a un diafragma. La
pressió fa moure el diafragma i s’obté una tensió proporcional a la velocitat del
moviment de les bobines. No necessiten alimentació externa per funcionar, es
fan servir a interiors i exteriors, tenen una resposta en freqüència 20-20000 Hz
ELECTROSTATICS DE CONDENSADOR
Té un diafragma mòbil metal·lic i unes micres de placa metal·lica. La pressió
sonora provoca canvis en la distancia i això produeix variacions de la carrega
elèctrica. Necessiten alimentació exterior (sovint taula mescles) ideal per a la
TV. Marge frequencia 20-20000 Hz
ELECTROSTATIC ELECTRET
Variant del condensador, no necessita tensió permanent per funcionar.
MICROS DE VALVULA
Son molt voluminosos i necessiten alimentació externa per funcionar. Son
utilitzats a bons estudis de gravació
ELECTROSTATICS DE CAPSULA DE CONTACTE
Estan pensats perquè el diafragma estigui molt aprop de la supoerficie on es
col·loca. Son claus per captar soroll en superficies planes (instruments
majoritàriament)
MICROS DIGITALS
Estan formats per el propi micròfon, la interfície d’aquest i el programa
informàtic
CARACTERISTIQUES BASIQUES D’UN MICRO
DIRECTIVITAT
Els micros responen de diferents maneres segons quina sigui la direcció i
procedència del so. Cada micro té diferents lòbuls de directivitat segons la
freqüència.
El diagrama polar serveix per representar això (la direcció de l’ona sonora)
Poden ser:
 Omnidireccionals: Capten els so amb la mateixa sensibilitat sigui quina
sigui la direcció
 Direccionals: Capten el frontal i rebutgen el de darrere
 Bidireccionals: Capta el so davant i darrere, rebutja el lateral.
Els micros direccionals es fan servir per feines audiovisuals (platós radio)
perquè capten el so en direcció on apunten
MICROFONS ULTRADIRECCIONALS (pals del meme de les taçes)
Estan dissenyats per captar el so d’una zona concreta. El so entra per l’eix del
tub arribant directament a la capsula, mentre que, els sons provinents d’altres
direccions es cancel·len. Aquests es comporten com cardioides a baixes
freqüències i molts porten filtres (peluts) que talla el soroll del vent
REFLECTORS PARABÒLICS
Els sons que entren dins el seu angle de captació es reflecteixen en una
paràbola i es concentren al centre on hi ha un micro. Si fa vent presenten molts
problemes, es fan servir per transmissions esportives
MICROS ESTEREOS
Son de doble capsula. Van acompanyats d’una matriu amplificadora que
permet ajustar l’obertura de l’angle de captació
MS (MEDIUM-SISE)
Son molt utils en rodatges de cine, on s’ha de treballar amb so en directe
estereofònic. Aquest treballa en mono, però automàticament introdueix
l’estereo.
CAP ESTEREOFONIC
Simula un crani humà amb les orelles com a micros
PRESES DE SO ENVOLTANTS
Permet enregistrar el voltant
SENSIBILITAT
Es la tensió elèctrica que dona el micròfon a circuit obert, quan està sotmès a
freqüències de 1.000 Hz, pressions d’un pascal i incidència de 0 graus
LA RESPOSTA EN FREQUENCIA
Marge de freqüències que pot captar el micròfon sense alteracions. La corba de
resposta en frequencia expressa la variació de la sensibilitat, interesa que
aquesta sigui el més plana possible.
LA IMPEDANCIA
Sempre convé que la impedància de sortida del micròfon coincideix amb la de
l’aparell on es connecta. Els valors baixos d’impedancia permeten treballar amb
extensions de cable mes llargues, fins a 50 metres.
MICROS SENSE FIL
Son mini càpsules connectades a transmissors amb una petita antena, el
senyal, captat per aquesta arriba a la taula de mescles. Abans de començar a
treballar cal ajustar la freqüència i sensibilitat del micròfon
FACULTAT DE PERIODISME (MATERIAL/AULES I PROGRAMES)
ELS CAMASCOPIS PANASONIC
Els tres camescopis de la facultat son el Panasonic AG-AC 90, el Panasonic
AG-AC 130 AEJ i el Panasonic AG-UX90. Per utilitzarles cal una targete SD i
auriculars.
Els kits de camares están formats per un trípode i una bossa (camescopi,
micro, cable, micro corbata)
TRIPODES
Té dos ajustos (vertical i horitzontal)
PANASONIC AG-AC 90
El camescopi pot treballar amb totes les funcions en automàtic ( enfocament,
balanç de blancs) seleccionant per Ia/Manu. Per grabar s’ha de ficar el
comutador en recordar i per veure el que s’ha gravat en Player. Aquesta porta
un micro intern i n’accepta 2 d’externs, aquest van conectats a Inputs 1 i 2 i
serveixen per captar el so principal, mentre que, l’intern capta l’ambient
PANASONIC AG-AC 130 AEJ
Ala part dreta hi ha el lloc on s’ha de col·locar la bateria, aquesta s’activa per
una palanca al canto d’un botó blanc. La càmera té 2 canals (CH1 i CH2) i tres
micros (intern, Input1 i Input 2). Es pot controlar el volum de so directament des
de la càmera. En aquest tipus de camares hi ha un mode automàtic i un de
manual , igual que a l’altra AG-AC. L’enregistrament s’inicia amb el boto vermell
PANASONIC AG-UX90
És un model evolucionat de la AG-AC90 que enregistra en 4k. Per extreure la
bateria cal apagar la càmera i apretar el boto push. S’obre igual que la AG-AC
130. La càmera pot treballar en un sistema automàtic o manual. Té un micro
intern i dos externs (Input 1 i 2)
CONSELLS PER AL TREBALL AUDIOVISUAL
S’ha de basar en les 5W, hem de saber expressar lo més importants. Ha de ser
una feina premeditada (plànols). Cal anar d’un zoom in (aprop) a un zoom out
(lluny). Per fer un stand up cal posar la càmera a l’alçada dels ulls de la
persona. Es millor treballar amb un micro extern i ajustar el volum a -12 db
PERIODISME MOBIL (MOJO)
Cal posar el telèfon en mode avió, comprovar que hi ha memòria lliure, portar
bateria externa, evitar inestabilitats, donar preferència a encuadraments fixos,
fer bé els enfocaments. No existeix un bon audiovisual amb un mal audio, per
això cal fer servir un micro extern, no el del mòbil.
ENREGISTRADOR DE SO
Es imprescindible fer enregistraments nets i presents, l’audio no pot sonar
distant (evitar espais sorollosos o amb vent).
El fit conté un aparell enregistrador, un cable XLR, un micro de mà, peu de
taula, USB).
Per enregistrar convé conectar els auriculars per monitoritzar l’audio que
captem. Despres hem d’obrir l’aparell pel botó home, després Rec Setting i triar
el format Mp3 amb flux de 256 kbps o WAV 16 bits i 44,1 KHz (bona qualitat
per importar a Audacity o Zarastudio).
Per seleccionar micro Rec Mode ( Ext 1 o Internal Mic). Si nomes hi ha un
micròfon extern millor treballar en Mono. Després cal ajustar el nivell de senyal,
deixantlo a -12 dB o al 75 % de la linea de la part inferior de la pantalla. Per
enregistrar preme Rec 2 cops i per aturar Home, per escoltar Play i per aturar
Home. Per passar fixers Tascam-PC ho fem amb el USB
SALES SIVA
La facultat té dos espais SIVA 1 (4 sales) i SIVA 2 (amb 6 sales). A les sales
SIVA s’editen peces audiovisuals, es treballa amb DaVinci Resolve.
Per començar a treballar cal obrir-ho tot (altaveus, ordinador i taula de so). Per
accedir-hi es fa amb el Niu i contra i a les carpetes amb Ganesha. Per fer això
primer haurem d’haver traspassat imatges i so gravat amb una SD. Per
reproduir-los en prohgrama es possaran al OBS Studio.
PLATÓ TV
La facultat en disposa de 3, l’1 i el 2 (Merce Vilaret) tenen grades i mateix
material tècnic, el 3 (Nestor Almendros) no té grades i es més modern.
Al control de realització trobem el responsable del so, el mesclador d’imatge,
responsable de grafisme i el responsable del telepronter, la persona
responsable de l’OBS (SIVA) i el realitzador.
A plató trobem els càmeres, el regidor, presentador. Els càmeres i regidor
porten auriculars per comunicarse amb el realitzador i el regidor s’ha de
comunicar amb el presentador
MATERIAL PLATÓ
Altaveus, sistemes d’enregistrament, taula de so, receptors micros, Controls de
càmera, mesclador d’imatge, ordinador “chyron”, ordinadors Siva 1 i Siva 2 amb
OBS i pantalla gran.
Hi ha cromas, tres càmeres, auriculars per a cada un, monitor per veure senyal
sense so i micros, leds. El plató 3 té camares que graben a Full HD.
ESTUDIS DE RÀDIO
La facultat en disposa de 3, aquests están dividits en un locutori i un espai per
a control de so
CONTROL DE SO
Está equipat amb un rack d’equips, una taula de mescles, una estació de treball
Zara Studio, un editor Audacity, una línia tlfn i un rellotge
El rach està format per: un patch pannel, unitat multiefectes (distorsió,agut...),
enregistrador extern disc dur, amplificador, control de llums, receptor de radio
FM.
La taula de mescles té 12 canals (1-6 per micros), al igual que a la TV, quan
està en program l’espectador sent el que es diu. Amb el boto TB Loc et
comuniques amb tots els locutors, amb TB Con amb un.
LOCUTORI
Hi treballen les persones encarregades de fer la locució. Si el micròfon està
obert hi haurà una llum vermella encesa, cal parlar a un pam del micro, cal
comunicarse gestualment
ESTUDI DE CONTINUITAT
Es fan servir per fer exportacions i importacions del Zara Studio