1.

ENUNCIAT

• Buscar en catàlegs de fabricants material de recepció de senyal de televisió, tant per

instal·lacions individuals com per instal·lacions d'ICT

• Conèixer els elements i equips corresponents a la capçalera d'una instal·lació ICT.

• Temps de l'activitat: 9h.

2. RESULTATS D'APRENENTATGE

Es pretén que en acabar aquesta pràctica l’alumnat:

• Conegui els components corresponents a l'amplificació d'una instal·lació individual.
• Conegui els components corresponents a una capçalera ICT.

3. INSTRUMENTS D'AVALUACIÓ

• Proves escrites: 70%

• Part 4: Prova tipus test
• Exercicis pràctics i treballs : 30%
• Part 0: Qüestions prèvies
• Part 1: Instal·lacions individuals
• Part 2: Equips de capçalera per instal·lacions col·lectives: amplificació senyal terrestre i
satèl.lit
• Part 3: Equips de capçalera per instal·lacions col·lectives: processament del senyal
terrestre
• Part 4: Equips de capçalera per instal·lacions col·lectives: processament del senyal
satèl.lit

La nota la cada UF s’obtindrà a partir de les notes de cadascuna de les seves activitats, ponderant
en funció del número d’hores reals de cada activitat respecte el total de la UF.

Per poder fer la mitja ponderada de la UF:

• a) totes les proves escrites han de tenir una nota mínima de 3.5
• b) tots els treballs han d’haver estat entregats

Condicions dels treballs:

• Els treballs entregats fora de plaç tenen una puntuació màxima de 5.
• Tot treball copiat parcial o totalment suposarà una nota de 0 per tots els implicats.

Rrecuperacions de les UF suspeses

• Entra tota la matèria de la UF
• Tots els treballs han d’haver estat entregats

4. MATERIALS

• PC amb connexió a Internet.

• Normativa ICT

5. DESENVOLUPAMENT
1
En aquesta activitat ens familiaritzarem amb els elements que formen part del sistema captador i l'equip de
capçalera d'una instal·lació i treballarem alguna de les diferències entre les transmissions terrestres i les
transmissions satèl·lits.

5.1. Sistema captador

La figura mostra el sistema captador de la nostra instal·lació. La ciutat d’instal·lació és Tarragona.

5.1.1. Senyals a distribuir

a) Senyal de ràdio i TV

Indiqueu la banda i el marge de freqüències a distribuir en una ICT:

 Radio FM:
 Radio DAB:
 TDT:
 TV satèl·lit:

b) Senyals rebuts al lloc d’instal·lació. Per al disseny d’una xarxa de distribució del senyal de TV cal
conèixer els senyals que es reben en el lloc de l’emplaçament de l’antena, tenint en compte que en
general l'orientació de l’antena es realitza al repetidor de senyal més proper que quedi lliure d’obstacles.
Cerqueu informació dels senyals de TV terrestre que es reben en la ciutat de Tarragona. Per això
realitzeu els passos següents:

1. Cap a quin repetidor orientaríeu les antenes?

2. En la taula següent teniu indicats els múltiplex digitals que podeu trobar actualment. Completeu
la taula indicant el canal de radiofreqüència on transmet cada múltiplex i les freqüències que
defineixen aquest canal (el múltiplex dels canals locals es dona com exemple).
2
 NOTA: Recordeu que actualment tots els canals de TV terrestre són digitals, de manera que no
existeix freqüència portadora de vídeo, ni de so ni de color. Ens interessa més conèixer la
freqüència central del canal.

Múltiplex Programes Canal Freqüència Freqüència Freqüència Senyal

inferior Superior Central (dBµV) (*)
Nacional

Nacional ----

Nacional ----

Nacional -----

Nacional ----

Nacional ----

Autonòmic ----

Local
----
(Tarragones)

Nacional ----

Autonòmic ----

(*) No cal que ompliu el nivell de senyal rebut. Aquesta dada dependrà del lloc concret d’instal·lació.

Ajuda a la solució: http://mitjansdecomunicacio.gencat.cat/ca/temes/televisio/tot_sobre_la_tdt/

c) Senyal de TV satèl·lit

El principal operador de TV per satèl·lit al nostre país és Movistar +. La programació d'aquest operador
es pot rebre per diferents satèl·lits (ASTRA 1KR i Hispasat).
Nota: A partir del gener de 2018 deixarà d’utilitzar el satèl·lit Hispasat.

Per conèixer la localització dels diferents satèl·lits i la programació transmesa es pot recórrer a adreces
web que faciliten aquesta tasca. Per exemple, en l'adreça web següent teniu informació sobre els
diferents satèl·lits:

http://www.lyngsat.com/

Consulta de la programació del satèl·lit Hispasat.

http://www.lyngsat.com/hispa.html

Consulta de la programació del satèl·lit ASTRA.

http://www.lyngsat.com/astra19.html

3
Per al satèl·lit ASTRA, cerqueu informació i indiqueu el següent:

 En quina polaritat (H o V) emet la seva programació Movistar+?

 En quina banda (alta o baixa) emet la seva programació Movistar+?

4
5.1.2. Sistema captador

1) Selecció de l'antena DAB.

El servei de Radiodifusió sonora digital (DAB) ocupa els canals 8 a 11 de la banda III de VHF (195-223
MHz). Comproveu a la taula de canalitzacions que aquest servei no utilitza tota la banda III.

Justifiqueu quina de les dues antenes següents es pot utilitzar per rebre el senyal del servei de ràdio
digital DAB.

5
Seleccioneu una de les antenes i indiqueu el guany aproximat que presenta l'antena per als canals 8 i
11 i ompliu la taula següent.

Canal Freqüència (MHz) Guany (dB)

8
11

2. Antenes de TDT.

La figura mostra les característiques tècniques d’un model d’antena que molts fabricants han adoptat de
manera semblant, ja que permet la recepció de TV en condicions baixes de senyal, a més de evitar
diferents fonts d'interferències.

6
Actualment moltes antenes inclouen un preamplificador integrat en la pròpia antena de manera que en
condicions de recepció baixa de senyal s’activa i s’afegeix un guany addicional a la seva sortida.
Respecte d’aquesta antena, contesteu les qüestions següents:

i. Justifiqueu, a partir de la taula de canals del lloc d’instal·lació, que aquesta antena és adequada
per rebre el senyal de TDT.

ii. Segons el fabricant, per a quin nivell de senyal és recomanable activar aquest preamplificador?

iii. Amb quina tensió s’activa i s’alimenta el preamplificador?

iv. Quin dispositiu creieu que subministra aquesta tensió en una instal·lació real?

v. Quin és el guany de l’antena quan s’activa el preamplificador?

vi. La banda de UHF utilitzada en TV compren els canals de TV del 21 al 69 (470 - 862 MHz).
Segons la resposta en freqüència de l’antena, quina és la freqüència màxima que amplifica? Per
què creieu que elimina del seu ample de banda els canals 61 a 69?

3) Selecció de l'antena d'FM.

Cerqueu de l’annex una antena de FM i anoteu les característiques més importants. Ompliu la taula
següent.

Antena FM
Referència
Marge de freqüències MHz
Guany dB
2
Càrrega 800 N/m
N
al vent 1.100 N/m2

4) Selecció de l'antena satèl·lit

L’eina que ens permet seleccionar la mida de l’antena satèl·lit és el diagrama de cobertura del satèl·lit.

Normalment el diagrama de cobertura d’un satèl·lit es representa en termes del PIRE (Potència
Isotròpica Radiada Equivalent-EIRP) del satèl·lit emissor. Aquest terme avalua la potència que radia
l'antena en funció del lloc de recepció. A partir d'aquest PIRE es pot avaluar el guany de l'antena que es
necessita o les seves dimensions. Sovint, per simplificar l’elecció de l’antena satèl·lit el mapa de
cobertura pot indicar-nos també el diàmetre de l’antena que es necessita segons la localització de
recepció.

Per exemple, el mapa de radiació del satèl·lit del satèl·lit Hotbird) es mostra a la figura. A Catalunya, el
PIRE més desfavorable d'aquest satèl·lit es d’entre 52 i 53 dBw i el diàmetre mínim que han de tenir les
antenes utilitzades per rebre aquest satèl·lit és en la nostra instal·lació és de 50 cm, ja que per a
qualsevol PIRE superior a 50 dBw l'antena necessària ha de tenir una mida de 50 cm, és a dir, 500 mm.
7
El mapa de radiació del satèl·lit que es vol rebre (satèl·lit ASTRA 1KR) es mostra a la figura. Cerqueu
en el annex un reflector parabòlic amb el diàmetre adequat per a la nostra instal·lació segons el mapa
de radiació subministrat. Indiqueu les principals característiques de l'antena escollida i ompliu la taula.

8
☺Diàmetre antenna
☻Angle de polarització
Antena
Fabricant
Referència
Diàmetre
Guany
Tipus de reflector
Càrrega al vent
Altres

5) Selecció del LNB

La taula següent mostra les característiques de diferents LNB que podem utilitzar tot just amb l'antena
seleccionada. Seleccioneu per a cadascuna de les aplicacions següents el model més adequat:

9
a) Instal·lació individual. En aquest cas només es distribueix una de les bandes o polaritats, però
normalment es pot seleccionar per l'usuari. Quin model de LNB permet seleccionar qualsevol banda i
polaritat satèl·lit?

b) Instal·lació col·lectiva compatible amb la ICT. En aquest cas s'utilitzen dos cables de baixada i es
distribueix dues de les bandes o polaritats del satèl·lit i aquestes no es poden seleccionar per l'usuari.
Quin model de LNB permet distribuir de manera simultània dues de les bandes o polaritats del satèl·lit?

6) Cable coaxial de baixada. La figura mostra la longitud del cable coaxial de baixada des de les
antenes fins a l'equip de capçalera (amplificador) i les característiques del cable coaxial utilitzat en una
instal·lació.

10
Calculeu l’atenuació que presenta el cable coaxial de baixada de l’antena a per a cada servei i
freqüència indicada:

 DAB (200 MHz).

 UHF (800 MHz).
 FI (2.050 MHz).

11
ANNEX. Material i components

Antenes terrestres

12
13
14
Antenes satèl·lit

15
LNB

16
Sistema d’amplificadors monocanal

17