UNITAT 1

CENTRES DE PRODUCCIÓ AUDIOVISUAL

1. CPA:

• Centres que treballen en el desenvolupament de les tecnologies audiovisuals i de les

tecnologies digitals de transmissió.
• Centres on s’investiga i s’innova en la creació de contingut digital multimèdia I+D…
• Fabricants d’aparells audiovisuals com Sony o Panasonic.
• Plataformes com Netflix.
• Grans i petites cadenes de TV externalitzen serveis tècnics a productores???

2. DEPARTAMENTS:

• Dep. Programació: produccions pròpies o associades.

• Dep. Producció: responsables de la producció de programes.
• Dep. Màrqueting: promoció marca, programes, anàlisi de mercat, audiència.
• Dep. Tècnic.

3. ÀREES:

3.1. Plató:

• Decorats, actors, convidats. Material tècnic, operadors/es.

• Espais diàfans, plans per a la fàcil introducció d’elements. Refrigerats i insonoritzats.
• Poden tenir atrezzo o espais verds per a fer platós virtuals, Ciclorama, Chroma Key…
• Platón improvisats (teatres…).
• Part tècnica:
o Càmeres: de gran mida (amb pedestals mòbils neumàtics, dolby o grua), de
tipus EFP, robotitzades…
o Monitors: els de seguiment de programa per al regidor o presentadors o
integrats al decorat.
o Il·luminació: graella de passarel·les, remots…
o So: micros de girafa, de solapa i sense fils… Escolta del so per part de la gent
del plató a través de monitors. “Pinganillos”: intercoms per als càmeres i sense
fils per al Regidor. Prompter o autocue.

3.2. Control de producció:

• Control de so: efectes, micròfons, reproductors (cd, vídeo…).

• Control tècnic de càmeres: CCU (unitat de control de càmeres).
• Control d’il·luminació: mesclador digital regulat per DMX. Focus independents,
robotitzats i programats.

3.3. Sala d’equips:

• Aïllats acústicament i refrigerats. A distància i controlats remotament.

• Matrius, ordinadors, controladors de vídeo, antenes, mòduls, receptors...

3.4. Postproducció:
 • Material ja gravat, veu en off, titulacions, efectes, grafisme, disseny... L’edició equival a
la gramàtica literària.
• Material previ, edició de notícies...
• Filmació – Edició (bona, dolenta...).
• Etalonatge – Igualar el color, la lluminositat i el contrast dels diferents plans. Procés de
correcció per donar continuïtat visual.

3.5. Control Central Tècnic (CCT):

• Controla i coordina totes els senyals que entren i surten del centre.
• Continuïtat, supervisa la qualitat dels senyals, gestiona la publicitat, insert logotip de
la cadena, títols, autopromoció...

3.6. Enllaços i emissió:

• Última part de la cadena. A través dels centres d’emissió per satèl·lit o radioenllaç
s’envia al d’emissió aquest a l’usuari final.

4. ESTUDI DE TV:

• Complex necessari per a desenvolupar un programa i portar-lo a antena.

• Plató, sala de realització, sales de postproducció, maquillatge, camerinos, atrezzo...

5. PRODUCCIÓ EN EXTERIORS:

• Facilitat d’enviar el reportatge des de qualsevol part del món.

5.1. ENG (Elactronic News Gathering):

• Filma, edita, retola i locuta.

• Abans = imatges en brut i edició a la base.
• ENGs – Productores per a TV.
• Venta d’imatges (ACN, Europa PRESS...).
• Videotelèfon mòbil, enviar imatges en directe a pantalla petita. Problema de
connexió.

5.2. EFP (Electronic Field Production):

• No posseeix sistema de filmació. Moltes de les seves operacions són controlades,

remotament, a través d’un cable multipin per un operador a part.

5.3. UM (Unitats Mòbils):

• Grans o petites fan arribar el senyal al Centre de Producció.

• Furgonetes 3 o 4 càmeres per a petites retransmissions.
• Camions de 14m i 14 càmeres o més per a grans esdeveniments.
• Permeten realització, preproducció (edició, locució...) i postproducció (efectes,
retolació...).

6. EQUIP HUMÀ:

• Director de la cadena: presa de decisions pel que fa a continguts i línia ideològica.

• Director de programa: dirigeix, supervisa la postproducció. Angles, tirs de pla,
storyboard, escaleta...
 • Administració, publicitat i vendes, promoció, programació, manteniment, recursos
humans...
• Presentadors, col·laboradors i figurants. Pinganillo, Prompter...
• Guionistes, vestuari, maquilladors, responsables d’ambientació, ajudants, auxiliars...
• Productor/a: gestiona els mitjans de producció (tècnics i humans) mirant d’aconseguir
la millor eficàcia.
• Realitzador/a: responsable de la composició, ritme de les imatges i emissió dels
programes.
• VTRs: llençar vídeos, caretes...
• Mixer: encarregat material de barrejar diferents senyals del programa.
• CCUs: donar llum i color a la realització. Mantenir un patró de sincronització.
• Tècnic de so.
• Regidor: ulls i oïda del realitzador al plató, transmet a través d’un codi de senyals
gestuals instruccions.
• Il·luminador.
• Operadors de càmera.
•

7. DIRECTE, TRANSMISSIÓ, RETRANSMISSIONS...

• Directe: es produeix simultàniament a la seva emissió.

• Fals directe: simular connexió en directe (vigilar ràcord, llum, hora...). No mentir. Més
rentable, es ven a diferents cadenes.
• Retransmissió: doble, unitat mòbil, CP, espectador, esports, debats, eleccions...
• Diferit, gravat: gravat en un suport per la seva posterior emissió (corregir errors,
ajustar durada, efectes costosos...).

UNITAT 2

LA CÀMERA
1. SISTEMA ÒPTIC:

• Parasol: evitar feixos de llum, cops o empremtes dactilars.

• Lent:
o Ull de peix: angle de 180º i deforma la imatge.
o Gran angular: amplis panorames, deformacions d’objectes propers.
o Normal: s’assemblen a l’angle de visió de l’ull humà.
o Teleobjectiu: angle de visió reduït. Elements llunyans ocupen gran part de
l’enquadrament i fons desenfocat.
o Zoom: varia l’angle de visió.
• Distància focal: la distància que hi ha entre el pla de l’òptica i el punt de focus
principal.
o Distància focal curta = objectiu gran angular que amplia l’espai.
o Distància focal llarga = teleobjectiu que redueix l’espai.
• Anella d’enfocament: nitidesa de l’escena, focus infinit.
 • Anella de diafragma: exposició correcta manual o automàtica. Quantitat de llum que
rep el mateix fotocaptor...
o 1,4 → Màxima lluminositat.
o 22 → Mínima quantitat de llum entrant.
• Backfocus: anell de linealitat d’enfocament per ajustar la perpendicularitat de l’òptica
al target. Quan l’objectiu no pot enfocar totes les zones d’una escena.
• Macro: permet la captació d’imatges molt properes a l’òptica.

2. SISTEMA ELECTRÒNIC:

• Selecció de filtres: 4 posicions per dos tipus de temperatura. Els filtres de densitat
neutra o ND redueixen la intensitat de la llum.
• Balanç de blancs: l’ull humà s’adapta als canvis de color, de la font de la llum. S’ha
d’ajustar cada vegada que canviï la font de llum.
• Guany (gain): definida pels decibels (db). Perjudica la qualitat d’imatge, ja que, a més
decibels, més soroll.
• Obturador:
o Regla bàsica: fixar la velocitat de l’obturador al doble de la velocitat de
quadres per segon a la qual estiguem treballant.
o Responsable del “motion blur”.
o Amb llums fluorescents o amb monitors amb diferents cicles, veurem un
bandatge o flicker i per tant haurem de compensar l’obturador, s’ha d’igualar
els cicles de la llum amb els de l’obturador.
• Sensor de la càmera: és l’ull de la càmera i d’ell depèn la qualitat. Resolució i quantitat
de frames que pot captar la càmera. Hi ha dos tipus CCD i CMOS. Convergeixen els
valors de llum en càrregues elèctriques i les digitalitza.
• Menú: no tocar! Relació aspecte. Sistema de gravació.

3. EL VISOR:

• Monitor i visor:
o Els ajustaments no interfereixen en la gravació.
o Ajustar els paràmetres de brillantor i contrast per comptar amb una referència
adequada – barres.
o Enfocar – peaking.
o Alguns són en blanc i negre i altres en color.

4. TIPUS DE CÀMERA:

• Smartphone.
• Càmera esportiva.
• Handycam.
• Càmera Reflex.
• Semiprofesional.
• Càmera TV.
• Càmera Cine.
• Càmeres de vídeo Home.
• EFP → Electronic Field Production.
• ENG → Electronic News Gathering.
• Trípode.
 • Zapata o Xapata.
• Dolly.
• Trípode petit.
• Grua, Cap calent.
• Steadycam.
• Cinta DVCam o Mini DV.
• Targetes de vídeo.
• Cablejat: RCA, BNC, HDMI, MINI DV, FIREWIRE, TRIAX.

UNITAT 3

VÍDEO I EDICIÓ
Formats de pantalla: cine (4:3) format universal fins primeres emissions televisió.

• 2,59 → Cinerama.
• 2,35 → Cinemascope.
• 1,85 → Vistavision.
• Pan and Scan.
• +- 1980 Nou format 16:9 – 1,77.
• 4/3 – 1:1.33
• 16/9 – 1:1.77
• Widescreen, 16:9 a pantalla completa.
• Letterbox, pilarbox.

2. SISTEMES DE TV: definició estàndard (SD) Sistemes analògics. NTSC 525 (486) PAL (576).

3. FORMATS ANALÒGICS DE TV:

• Necessitats de compatibilitzar l’amplada de banda i la qualitat en TV = NTSC 486 línies

amb un escombrat de 2 camps de 30 fps. Freqüència de camp de 60 Hz.
• PAL, basat en el NTSC però corregint alguns errors. 576 línies i 25 fps. Freqüència de
camp de 50 Hz. 720 píxels per línia.
• Alta definició (HD): l’alta definició admet majors resolucions que els sistemes de vídeo
anteriors, amb resolucions de 1920, 1280 x 720, 1080 píxels. Format: 1280 x 720 (HD),
1920 x 1080 (Full HD), 3840 x 2160 (4k cinema), 7680 x 4320 (8k TV o QHDTV).

4. TIPUS D’EXPLORACIÓ: ENTRELLAÇAT I PROGRESSIU

• Reduir l’amplada de banda i l’efecte de parpelleig = imatges en dos camps (exploració

entrellaçada).
• L’exploració progressiva explora totes les línies d’una vegada, d’esquerra a dreta i de
dalt a baix.
• Tant els monitors d’ordinador com la majoria de les pantalles d’alta definició LCD o
plasma, utilitzen l’exploració progressiva.

5. FRAME RATE:
 • Velocitat de filmació o gravació mesura els frames o fotogrames per segon. 24 fps
en el cinema, 25 fps a la televisió europea i 30 o 29,97 fps per al sistema NTSC High
Frame Rate (HFR) 48 fps o superiors = major nitidesa en pantalles.

6. ALGUNES ABREVIATURES:

• SD → Definició estàndard.
• HD → Alta definició.
• PAR → Relació d’aspecte de píxel.
• FPS → Frames per segon.
• i/p → Entrellaçat / Progressiu.

7. CODIFICACIÓ:

• Format contenidor i el còdec de vídeo.

• Format de l’arxiu: el que ho envolta tot (àudio, vídeo, etc.).
• AVI, MOV, MKV...
• Còdec: està relacionat amb el contingut. De quina manera s’ha comprimit o
descomprimit. XVID, H264, MPEG-1, MP3, OGG Vorbis, VMA...
o MPEG:
▪ 1988 la ISO crea un grup d’experts (Moving Pictures Expert Group) per
trobar una manera d’emmagatzematge i reproduir contingut
audiovisual amb un flux de transmissió de dades baix.
▪ MPEG-1 = estàndard VIDEO-CD.
▪ MPEG-2 = estàndard de codificació DTV i HDTV i també en els discos
DVD.
▪ MPEG-3 = abandonat (orientat a l’àudio MP3).
▪ MPEG-4 (orientat a WEB... M4V, M4A, H264...)
▪ MPEG-H / HEVC (codificació H265 suporta resolucions que poden
arribar a 8K (UHDTV)).

8. AVI:

• Contenidor de vídeo i àudio creat per Microsoft.

• Pot contenir un flux de vídeo (DivX, Xvid...) i diversos d’àudio (AC3 o MP3).
• Estàndard per emmagatzemar vídeo digital = vídeos originals, capturats de la càmera
digital (codificats amb DV, Digital Vídeo).

9. MKV:

• Matroska, format contenidor de codi obert.

• MKV → Usada per a vídeo, àudio i possibles subtítols.
• MKA (només àudio), MKS (només subtítols).
• MK3D → Vídeo en 3 dimensions.

10. MOV: format de vídeo i àudio desenvolupat per Apple. Les versions recents fan servir el
còdec de vídeo H.264 i en l’àudio AAC.

11. WMV: desenvolupat per Microsoft. Utilitza el còdec MPEG-4 per a la comprensió i podem
veure l’extensió d’àudio WMA.
12. FLV: molt senzill transmetre contingut de vídeo per internet (Youtube, Metacafe...), ideal
per a fer streaming via web.

13. REALMEDIA: streaming d’àudio (RealAudio) i de vídeo (RealVideo).

14.3GP: contenidor per arxius multimèdia, usat en telèfons mòbils i altres dispositius
portables.

15. WEBm:

• Recent estàndard de vídeo obert i lliure desenvolupat per Google. Pretén que en el
futur sigui l’estàndard de vídeo a internet.
• Exel·lent rendiment basat en Metroska.
• H264 sotmès a patents com passa amb l’MP3. El seu ús no és lliure, pel que si un
navegador vol reproduir en aquest format, haurà de pagar.

16. MUNTATGE I EDICIÓ:

• Vocabulari:
o Pla: de vegades coincideixen en la practica amb la pressa (toma), però no són
el mateix. Es tracta de l’acció gravada des d’un punt de vista concret amb un
enquadrament específic.
o Escena: conjunt de plànols on l’acció transcorre en un mateix espai o període
de temps. Si canvien un d’aquests dos factors, canvia l’escena.
o Seqüència: una sèrie d’escenes amb un únic sentit, amb un principi i un final.
• Edició: un muntatge o edició comença en el moment de filmar o de preparar el guió.
Mai s’hauria de filmar sense pensar en el muntatge. Ni sobrecarregar, ni excés de
senzillesa o monotonia. Cercar sempre ritme, sensacions, fluïdesa... Sobretot pensant
sempre en el missatge i la finalitat. Adaptació al canal, en funció del resultat.
o Conèixer bé els aspectes tècnics: utilitzar bé la càmera (ajustos, tècniques de
gravació...), il·luminació, so...
o Canvi de pla per tall: canviar d’una imatge a una altra sense cap efecte. Un
canvi de vista diferent → Intencionalitat: acció, tranquil·litat, recurs temporal,
mostrar diferents llocs alhora...
o Fos: un plànol es fon a negre de negre. Fade in o fade out. Indica un canvi
important o de temps, lloc...
o Encadenat: un plànol es fon en un altre. Transició suau o canvi de temps.
o Cortinetes i altres efectes: no abusar-ne. Gravar sempre sense efectes, la
postproducció ja ens farà decidir que fer.
o Canvi de pla aprofitant moviments de càmera, colors, persones per davant...
o Cues, muntatge amb barreja sonora o encavalcaments, plans recurs...
o Canvis bruscos de pla: no queda bé els salts entre imatges molt semblants, per
exemple un canvi entre un pla americà i un pla mitjà. I tampoc entre imatges
molt diferents, per exemple d’un pla detall a un general.
o El mateix passa amb els angles. D’un pla picat a un pla normal sí, però d’un pla
picat a un contrapicat no s’entén.
• 30º/180º: si hem de gravar dos plans d’un mateix subjecte, hem de respectar dues
normes:
o La regla dels 30º en la qual no s’entén un canvi de pla inferior a 30º d’angle.
 o La regla dels 180º o salt d’eix en què cal respectar el pla i contraplà del mateix
eix. Sense saltar-lo.
• Direccions: també hem de respectar direccions. Si dues persones van a la trobada o es
persegueixen.
• Gravar amb més d’una càmera: sincronització, rellotge intern = desfasament de
frames, genlock, dispositiu extern.
• Efecte moiré o muaré: detalls repetitius de mida petita, que superen la resolució del
sensor de la càmera.
• Raccord: salts de raccord són aquells talls donats a deshora que provoquen problemes
de continuïtat. Una cosa que està i després no, posicions diferents...
• Talls i moviments:
o Referències temporals: que la persona surti de l’enquadrament o fos. Si
passem d’un pla en moviment a un estàtic és millor esperar a que acabi o
utilitzar un fos. Panoràmiques no molt llargues. Plans llargs creen ritme lent,
avorriment, monotonia... Els plànols ràpids creen ritme, agilitat. Menys és
més. Vídeo bo i curt. A l’hora de muntar també hem de ser ràpids, rebutjar
aquells plans que no diguin res, encara que ens hagi costat molt de fer o ens
hàgim encapritxat amb ells.
• Llum i color: continuïtat, filtres i perfils, etalonatge, bona il·luminació...
• Plans: escollir plans i fragment, concordança amb la veu en off.
• Audio: nivells, a 0? Treure freqüències! Saturar? Fluix?
• Sonorització: escollir bé el ritme segons el context.
• Transmèdia: la història es difon en molts mitjans i plataformes (còmic, pel·lícula,
videojoc...). Sensacions – Indiferència.
• Youtube: portal d’intercanvi i visualització, cineastes novells i tota mena d’artistes pot
distribuir les seves obres. Qualsevol pot exhibir la seva obra visual en l’àmbit mundial i
pot tenir més repercussió que si sortís per tv o cinema. Abandonament TV per
consumir a través de segones pantalles. Generació Broadcast i Generació Streaming.

UNITAT 4

SO
El so és una de les parts més importants i a vegades més oblidades.

1. Definició: conjunt d’ones vibratòries transmeses per l’aire o un altre mitjà que estimulen
l’oïda. Cal:

• Un cos que vibri (emissor o font).

• Un mitjà pel qual es desplaça.
• Un receptor (oïda o membrana de micro).

El so es desplaça per un medi. Les ones es mesuren en cicles per segon (vibracions p.s). El
nombre de cicles que una ona realitza en un determinat període de temps és la freqüència i es
mesura en Hz. 20 Hz – 20.000 Hz – “Espectre audible”, tot el que estigui per sota s’anomena
infrasons i el que estigui per sobre ultrasons. Els canvis de pressió en l’ona és l’amplitud i es
mesura en decibels.
2. CARACTERÍSTIQUES:

Intensitat: (Amplitud) És l’altura de l’ona i té a veure amb el nivell sonor o volum percebut per
l’ésser humà. Pot ser fort o feble.

To: determinat per la freqüència ens permet distingir entre sons aguts o greus, es mesura en
Hz, quantitat de cicles complets per segon.

Longitud d’ona – és la distància entre dues crestes consecutives i és inversament proporcional

a la freqüència. Més freqüència = menys longitud d’ona.

Timbre: no hi ha pur, sempre està acompanyat d’altres freqüències secundàries múltiples de la

principal anomenats harmònics. Encara que dos instruments estiguin emetent la mateixa nota
(mateixa freqüència) el nombre i intensitat d’harmònics marca la diferència entre un o altre.

3. CONVERTIR L’ÀUDIO ANALÒGIC EN DIGITAL:

Convertim vibracions en voltatge. Procés anomenat freqüència de mostreig i que és la

digitalització de l’àudio (cicles per segon). Per reproduir una freqüència de mostreig ha de ser
el doble d’aquesta.

4. EL MICRÒFON: dispositiu que transforma energia mecànica (acústica) en elèctrica.

Segons la conversió de senyal acústic en elèctrica: els més importants son...

• Dinàmics: sol situar-se en la banda de freqüències mitjanes, ideal per al seu ús en

vocalistes, bombos, amplificadors de guitarra.
• De condensador: el condensador és alimentat mitjançant una tensió Phantom de 48
volts. Produeix la millor resposta de freqüència i per tant són els més utilitzats en
enregistraments professionals.

5. DIAGRAMA POLAR:

• Omnidireccional: rep pràcticament amb la mateixa sensibilitat qualsevol so

independentment del punt d’on procedeixi. Els d’alta qualitat es caracteritzen per
cobrir un ampli marge de freqüències, d’altes a baixes.
• Bidireccional: en forma de 8. Més sensible als sons que arriben des del front i la part
posterior i menys als sons que arriben pels costats.
• Unidireccional: major sensibilitat als sons que arriben de front. Aquest tipus de
diagrama es pot dividir en tres: cardioide, supercadioide o hipercadioide amb un
diagrama polar cada vegada més estret i per tant cada vegada menys sensible als sons
que arriben des de la part posterior i lateral.

6. MICRÒFON DE MÀ: sol ser de condensador i dinàmic i es pot subjectar.

Micròfon lavalier, de solapa o corbata: desenvolupat per a la televisió. Normalment

omnidireccional per si el locutor es gira, però també pot ser direccional. S’han de col·locar a la
corbata, solapa, però ocultant el cable.

Micròfon de canó: també dissenyat per a televisió però en aquest cas per gravar extern a la
càmera. Són molt direccionals, amb molta capacitat per recollir el so des de la distància.

Micròfon parabòlic: capten so a llarga distància i són ideals per a esdeveniments esportius a
l’aire lliure, documentals de natura, filmació de pel·lícules...
Micròfon sense fil: consisteix en un micròfon amb transmissor de freqüència amagat al locutor
i un receptor. Si s’utilitza més d’un, cadascú ha d’utilitzar una freqüència diferent i amb
separació per a no crear interferències.

Micro-casc: retransmissions esportives o esdeveniments amb comentarista. Permeten llibertat

de moviments. Solen ser direccionals per evitar el so dels laterals i amb filtre pop.

Micròfon de contacte: desenvolupats per aplicar-se a una superfície vibrant. Sobretot en

instruments de corda.

Micròfon boundary o de superfície: capten el so de totes les direccions. Normalment es

col·loquen a terra, paret o sobre una taula.

Micròfon d’estudi: es col·loquen fixos i subjectats per gomes perquè no es contaminin amb les
vibracions.

7. ACCESORIS:

• Pinça per a subjectar micro de solapa.

• Trípode o peu de taula amb pinça.
• Girafa, canya o perxa.
• Paravents.
• Pantalles anti-pop.
• Patchpanel: per puntejar o connectar entrades i sortides.
• Rock: per deixar muntat l’equip.

8. TREBALLAR AMB EL SO:

Taules de so:

• Adaptar nivells d’entrada de les diferents fonts.

• Fer correccions (equalitzacions, control de greus, aguts...).
• Controlar el panorama i col·locació del senyal.
• Monitoratge de la sortida del programa.
• Proporcionar l’alimentació fantasma als micros de condensador.
• Possibilitat d’agrupar canals.

Processos més habituals:

• Equalització: atenuar o realçar característiques tímbriques d’una font sonora. Eliminar

sorolls a través de filtres.
• Panoramització: ajuda a distribuir i localitzar en l’espai les diferents fonts. Posició
central per als sons més importants.
• Reverberació: diverses fonts gravades en condicions acústiques diferents han de
semblar que comparteixen el mateix espai físic al reverb.
• Compressió: tots els senyals tenen els nivells adequats.
• Masterització: és el procés d’adaptació de la barreja final a les característiques del
mitjà a través del qual es reproduirà . Diferent si és per a TV, Ràdio, CD, Vinil,
Internet...

9. REVERBERACIÓ: fenomen acústic de reflexió que es produeix en un recinte quan una ona o
camp directe incideix contra les parets, terra i sostre del mateix.
Quan una ona incideix sobre una superfície plana que separa dos medis, es produeixen dues
ones, una de reflexió i una altra de transmissió. La pèrdua d’energia o absorció és més a altes
freqüències que a baixes. També es poden utilitzar superfícies d’absorció per sonoritzar sales.

10. TIPUS DE CABLES:

• RCA: són monofònics. Tenen dos colors, un per al left i un altre per al right.
• XLR (Cànon): mascle, femella. Amb tres pin és el connector més professional a causa
de la seva robustesa i fiabilitat.
• JACK: pot ser mini o gran i pot ser monofònic o estereofònic. Instruments musicals,
taules de so, amplificadors... I aparells domèstics.
o TS: connexió monofònica.
o TRS: connexió stereo.
o TRRS: connexió stereo i micròfon.
• Entrades de mic:
o +48: phantom, micro de condensador.
o Line: entrades de línia.
o Mic: entrada de micro.
o Auxiliars: enviament de senyals.

11. GRAVACIÓ I EDICIÓ:

Bobines d’àudio = rebobina i bobinar cintes.

Estacions de treball = mesclador digital, editor i disc = guardar i classificar tot el material =
procés d’edició no destructiu, permet comprimir, expandir, repetir, organitzar, millorar la
qualitat, o almenys no perdre-la o exportar-la a altres dispositius.

ANEM A GRAVAR:

• Estudi: micròfons dinàmics, condensador...

• TV: micròfons de solapa i sense fil.
• Exteriors: perxa, micròfon de canó.

POSTPRODUCCIÓ:

• Posar música i efectes.

• Importància de posar sons sense que es vegin per crear l’ambient (crits, trets...).
• Solapar la veu en reportatges.
• La veu humana, educar perquè sigui intel·ligible.
• Efectes de sons originals (els propis de l’enregistrament), efectes de sala o Foley
(reemplacen sons i es poden fer el mateix estudi, terres, elements...).
• Biblioteques o col·leccions...

GRAVACIÓ:

1. Nivells de gravació: valors correctes.

2. Col·locació de micròfons: més o ments a prop... un pam... de costat...
3. Monitorització: a més d’utilitzar microfonia bona, auriculars.

12. FORMATS:
 • WAV: ocupa més espai que els altres. El va crear Microsoft i és ideal per guardar els
àudios originals i anar comprimint en altres formats segons el seu destí... Es guarden
amb una compressió mínima i determinada, normalment PCM i amb qualitat CD.
• AIFF: format específic d’Apple.
• MP3: per la seva boníssima qualitat i comprensió (10 vegades 1 WAV) ha monopolitzat
el mercat de l’àudio digital. Elimina les freqüències menys audibles per l’oïda humana i
és perfecte per arxius web.
• OGG: és el més recent i va sorgir com a alternativa lliure al mp3. Qualitat i comprensió
similar al mp3, amb qualitat de reproducció lleugerament superior. No està tan estès
com el mp3 i pot contenir àudio i vídeo.

13. SISTEMES D’ÀUDIO:

Mono: és un senyal gravat amb una pista i que en escoltar en un altaveu o auriculars es pot
duplicar sentint el mateix en els dos canals.

Stereo: senyal gravat amb dues pistes. Així sentirem per cada altaveu els senyals que s’hagin
gravat separades.

UNITAT 5

INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL

1. Què és?

La intel·ligència artificial és una part de la informàtica, dedicada al desenvolupament

d’algoritmes que permet a una màquina prendre decisions intel·ligents o, si més no,
comportar-se com si tingués una intel·ligència semblant a la humana.

2. Història → Demanar apunts?

3. Conceptes:

Totes dues treballen de manera autònoma, però el ML necessita més de l’ajuda humana.
Dades estructurades per aprendre i treballar amb elles. En canvi, el DL, pot treballar amb
dades sense estructurar, grans volums de dades, és més útil a l’hora d’identificar patrons.

• Machine learning:
o Aprenentatge automàtic: aprendre de manera autònoma analitzant dades i
identificant patrons, capaces de realitzar prediccions.
o Anuncis de productes: recomanacions de productes audiovisuals (reconeix un
patró i ofereix similars).
o Més dades, nous algoritmes, seguir patrons, relacionar info, resoldre dubtes...
• Deep learning:
o Aprenentatge més profund: s’intenta imitar el cervell humà.
o Es basa en xarxes neuronals (artificials) organitzades en diferents capes i on
cada una aprèn de l’anterior.
o Salut: detecció automàtica de lesions o malalties.
o Automoció: conducció assistida.
o Computadora vs humà.
4. Tipus d’IA:

• IA especialitzada (ANI):
o Es centra en un treball únic. Es projecta a través de la programació de les seves
funcions.
o És incapaç de reproduir el comportament humà, només simular-lo i en
determinades àrees.
o Motor de cerca de Google, reconeixement d’imatges, assistents virtuals com
Alexa..., softwares que analitzen moltes dades i donen respostes..., Chapboots
com chatgpt...
• IA general (AGI):
o Seria com una màquina capaç d’imitar la intel·ligència humana.
o Pot aprendre i replicar aptituds.
o Poques fonts així de complexes i no disponibles per al públic.
• Super IA (ASI):
o IA més poderosa.
o No replica el comportament humà, sinó que supera les capacitats, pensa millor
i és més hàbil.
o La màquina es pot convertir en conscient i autònoma.

5. Ús de la IA:

• Salut: desenvolupar tractaments personalitzats, inventar fàrmacs, recordar als

pacients quan s’han de prendre medicaments, motoritzar imatges mèdiques. Fabricar
aparells que ens ajudin a estar en forma: quant hem recorregut, oxigenació en sang,
pulsacions...
• Comerç: eines de Google, Amazon, processos de màrqueting...
• Indústria: possibles errors de màquina, dispositius monitorats remotament...
• Bancari: detectar fraus, comprovar si el client pot pagar el crèdit, analitzar dades,
gestionar dades...
• Educació: tutories o reunions virtuals, gestionar avaluacions, reforçar material
didàctic...
• Quotidià: reconeixement facial als telèfons intel·ligents, petjades digitals,
reconeixement de veu...

6. Reflexions i conclusions:

• Prompting: l’art de preguntar.

• Importància de les dades: informació que els humans consumim, informació
important, geolocalització, fotografies...
• Màquines, aplicacions darrere interessos econòmics, empreses...

7. Aplicacions:

• Passar de text a imatge: Dall·e 2, Fotor, Deep AI, Stability, Hot Pot, Photosonic,
Craiyon...
• Passar de text a vídeo: Lumen 5, Rephrase.A, Runwayml, Synthesia, Fliki...
• Passar de text a veu: Murfai, Resemble.AI, Speechify, Play, Lovo, Wellsaid, Deepgram...
• Copywriting i contingut: Jasper, Gammarly, Writesonic, Anyword, ChatGPT, Copy.AI,
Frase, Linguix, Aifindy...
 • Passar d’audio a text: Descript i AssemblyAI.

UNITAT 6

LLUM I COLOR

1. COLOR:

Ens serveix per a moltes coses en l’àmbit de coneixement. Ens fa la vida més fàcil gràcies a
convencions o codis de color que ens eviten pensar. Ajuda a formar aliances importants
(emocions, connotacions segons la cultura...).

1.1. Psicologia del color:

• Colors freds: calma, estabilitat, professionalitat, honradesa...

• Colors càlids: passió, felicitat, entusiasme, energia...

1.2. Una mica d’història:

• Newton va descobrir la descomposició de la llum → “El color és una sensació que es

produeix en resposta a una estimulació nerviosa de l’ull”.
• Només els homes i alguns simis veuen el color tal com l’entenem.
• Espectre visible (400 i 700 nanòmetres).
• El color dels objectes depèn de la part de l’espectre lluminós que és absorbit per la
seva superfície i de la que és reflectida i captada per la retina.
• Els ulls envien informació al cervell a través del nervi òptic.
• La percepció és subjectiva. Depèn de l’edat, les circumstàncies, l’ambient, la persona...

1.3. Propietats del color:

• Tonalitat: permet diferenciar un color d’un altre. Color pur o contaminat.

• Saturació: grau d’intensitat, puresa d’un color. Més o menys blanc (boira).
• Lluminositat i brillantor: intensitat de llum d’un color (enfosquir amb negre). La llum
blanca no té tonalitat però si brillantor.
• La percepció del color es veu influïda pels colors que l’envolten. Les característiques no
són absolutes sinó sempre relatives a l’entorn.

1.4. Sistemes de color: formes de representar el color tal i com l’entenem segons l’agrupació
dels colors.

• RGB: és el model de síntesi additiva del color, o color llum. Aquest és el model de
definició de colors usat en treballs digitals.
o Color a través de la suma, addició, suma de llum (TV, Programes de disseny,
ull...).
o Roda Photoshop: vermell (255, 0, 0), verd (0, 255, 0), blau (0, 0, 255), negre (0,
0, 0).
• CMYK: correspon a la síntesi sostractiva o color pigment. Aquest model s’aplica a
mitjans impresos en quadricromia.
o Color per capacitat d’absorció, color reflectit depèn dels pigments del
material.
 o Groc (255, 255, 0), cyan (0, 255, 255), magenta (255, 0, 255), blanc (255, 255,
255), no hi ha negre, hi ha gris molt fosc.
• PANTONE: el sistema es basa en una paleta o gamma de colors, la guia Pantone.

2. LA LLUM: modifica imatges i sensacions.

2.1. Propietats de la llum:

• Absorbida: la llum incideix sobre un cos que absorbeix una part de l’espectre i
reflecteix una determinada gamma de longitud d’ona que constitueix el seu color.
L’energia lluminosa pot convertir-se en un altre tipus d’energia com la calor,
electricitat, o produir una reacció química (= fotografia analògica i els suports
fotosensibles).
• Reflexada:
o Reflexió regular o especular: si es reflexa sobre una superfície polida la llum
reflectida seguirà la mateixa direcció.
o Reflexió irregular o difusa: si es reflexa sobre una superfície rugosa la llum
reflectida seguirà diverses direccions diferents.
• Transmesa:
o Difusa: la llum transmesa serà difusa si el filtre és translúcid.
o Directa: la llum transmesa serà directa si el filtre és transparent.
o Selectiva: la llum transmesa serà selectiva si el filtre és d’algun color.
• Refractada: la llum canvia de direcció segons la matèria i la velocitat.
• Dispersada: la llum blanca es separa en els colors que la formen.

2.3. Temperatura del color:

• Kelvin – Mesura relativa = temperatura del cos negre irradia uns colors o altres.
• Temperatura alta = blavós.
• Temperatura baixa = vermell.
• Filtres:
o CTO – Baixa temperatura. Vermell.
o CTB – Alta temperatura. Blau.
o Vídeo = Balanç de blancs.

2.4. Donar llum, “alumbrar” o il·luminar: atreure o distreure l’atenció, crear espais, ambients,
sensacions del subjecte, modificar mesures, distàncies...

2.5. Classificació:

• Segons l’estil de lluminositat:

o Clau alta: tonalitats a prop del blanc → Optimisme, alegria...
o Clau baixa: tonalitats fosques, apagades → Tristor, misteri...
• Segons el tipus de font:
o Natural → Sol.
o Artificial → Llampares o reflectors.
• Segons el tipus de dispersió:
o Llum directa: contorns, siluetes, ombres, contrastos... Fonts de mida petita,
potència i poca distància.
o Llum difusa: suavitzar i eliminar contrastos amb pantalles, filtres, rebotant la
llum... Grans superfícies, llarga distància...
2.6. Anem a il·luminar:

• Sol/ombra = Horitzontal i 1 ombra.

• La il·luminació bàsica es conforma de: una llum principal que il·lumina al subjecte des
de davant i de manera superior, una llum de relleno que il·lumina al subjecte des de
baix i davant, una llum de ressalt que il·lumina al subjecte des de darrera però de
manera directa i superior, i finalment, una llum de fons que tan sols il·lumina al fons.

2.7. Aparells d’il·luminació:

• Llum artificial:
o Dimmer / DMX: són dispositius usats per regular en una o diverses llums, per
tal de variar la intensitat de la llum que emeten. El protocol DMX es basa en la
utilització de canals per a transmetre ordres de control als aparells que ho
suportin a través de Consoles d’il·luminació.
o Parts del focus:
▪ Viseres.
▪ Cables de seguretat.
▪ Suport de filtres.
▪ Ganxo telescòpic.
o Aparells per reflexió (soft light).
o Caixes de llum (light box).
o Llum freda fluorescent.
o Fresnel: lent anells concèntrics, més comú en cinema i TV com a llum principal
i contrallums. Mecanisme de desplaçament del llum i el reflector: enrere =
concentra / davant = difumina.
o Peces i par: llum concentrada amb les vores dures. Llum halògena tancada dins
d’un “bot” d’alumini.
o Canó i quars: precisió, globus amb siluetes... Llums halògenes, llum amplia o
delimitada, viseres, difusors, 250-2000, directa, “relleno”...
o Led: energia 300% més eficient que fluorescents, redueix consum en un 80%,
no fan calor, duren molt més, menys pes, no alimentació.
• Llum natural:
o Cal tenir en compte el sol i la llum del dia.
o Hem de tenir el sol darrera i utilitzar reflectors.
o S’ha de moure la càmera i el tir.
o Pot canviar la tonalitat de la pell.
o S’utilitzen: pal·lis, reflectors, pantalles amb bastidors...
 UNITAT 7

LA IMATGE FIXA

1. Elements bàsics de la imatge:

• Píxels: és la unitat més petita d’una imatge (+ píxels = + qualitat?).

o Monitors de 14” i 15”: 800 x 600 píxels.
o Monitors de 17”: 800 x 600 o 1024 x 768 píxels.
o Monitors de 21”: des de 1024 x 768 píxels.
• Megapíxels: una foto amb 3.000 x 2.000 px té 6.000.000 px o 6 megapixels (+
megapixels = + qualitat?).
• Resolució: està determinada per la quantitat de píxels que la componen i generalment
s’expressa en píxels per polzada (DPI). Una resolució més gran proporciona una imatge
més nítida, especialment important per la impressió. 1 polzada = 2,54 cm. WTF?????
• Profunditat de color: quants bits per canal (3/4). Saber si un document és capaç de
representar més o menys tonalitats intermitges als colors que tenim.
o Modes de color: mapa de bits, escala de grisos, duotono, color indexat, color
RGB, color CMYK, color Lab, multicanal... 8 bits/canal, 16 bits/canal i 32
bits/canal.
o Bitmap: cada píxel és un quadre amb informació sobre el seu color, si la
ampliem veurem quadrats de la mateixa mida.
o Vectors: es poden aplicar transformacions geomètriques. Són un conjunt de
punts i informació sobre com s’uneixen: un rectangle es pot definir per dos
punts, un cercle per un punt i un radi, una corba per diversos punts i una
equació sobre com s’uneixen.

2. Formats:

• JPG:
o Suporta 24 bits (16,7 milions de colors).
o Adequat per a fotografies o publicacions web i menys per a dibuixos, còmics o
imatges de contrast.
o Degradació sense retorn.
• GIF:
o No indicat per a imatges fotogràfiques.
o Si per a logos o dibuixos, i també per a crear animacions amb molts frames
seqüenciats.
o Junt amb JPG més utilitzats al web. Algoritme de compressió patentat.
• PNG:
o Introdueix un canal alpha per píxel.
o Alts nivells de compressió amb bona qualitat, transparència i pot utilitzar
milions de colors.
o + Respecte JPEG I GIFF.
• TIFF:
o Estàndard per a guardar imatges d’alta qualitat.
o 48 bits de color i inclou capes i canals alpha.
o Impressió i escanejat.
• BMP:
 o Utilitza compressió però pesa molt.
o AAAAABBB = Hi ha 5A i 4B = 5A4B.
o Natiu de Windows sense ús (fons d’escriptori, icones...).
• RAW:
o Totalitat de les dades de la imatge tal i com l’ha captat el sensor digital de la
càmera en cru.
o Profunditat de color de 38 o 48 bits.
• TGA:
o 24 bits per a RGB i 8 bits extra per al canal alpha.
o Indústria de l’animació, videojocs i el “vídeo”.
• EPS:
o Intercanvi entre programes de maquetació i tractament d’imatges.
o Mapa de bits o gràfics vectorials.
o Ideat per Adobe. Impressores làser.

UNITAT 8

COMPOSICIÓ DE LA IMATGE

1. Centre d’interès:

• Centre: el centre de la imatge està reservat a la figura divina i és massa geomètric com
per ser interessant.
• Descentrat: és l’opció més equilibrada i satisfactòria.
• Diversos centres d’atenció amb la mateixa força = competència i confusió.

2. Pes visual, equilibri, força...

• Mida: més mida = més pes visual.

• Ubicació: major llunyania = més pes visual, dalt i a la dreta de la imatge és la ubicació
amb més pes.
• Color: els colors càlids pesen més.
• Tons: els tons clars sobre un fons fosc pesen més que els foscos sobre fons clar. En
fons iguals pesa més el que més contrasta.
• Forma: pesa més la irregular que la regular.
• Textura: les de superfície rugosa pesen més que les llises.
• Asimetria: el simètric = igualtat de pes i to = no deixa lloc a la imaginació, és previsible,
monòton i dona sensació d’ordre, alleuja tensió. Asimetria crea agitació i tensió.

3. La proporció àuria:

Successió de Fibonacci = sèrie numèrica que comença en 1, i el següent número surt de la

suma entre els dos anteriors. Espiral d’or o espiral àuria, present a la natura, visualment
agradable perquè les proporcions ens semblen naturals.

4. La regla dels terços:

Quan aquesta es compleix ens dona sensació d’equilibri. Més interès i complexitat. Més força i
energia. Més sensació de profunditat i deixa de ser plana.
5. Punt de fuga:

Aporta tridimensionalitat a les imatges planes donant perspectiva. Crea línies paral·leles que
semblen convergir i estendre’s fins l’infinit. Localització amb profunditat i dirigir la mirada: un
carrer, una via de tren, un túnel o passadís...

6. Línies bàsiques de l’enquadrament:

• Horitzó: dona estabilitat, calma i descans (esquerra - dreta).

• Vertical: dona sensació de força, poder i creixement. Com tira cap amunt l’associem
amb la recerca de l’element diví. El nostre inconscient adjudica al costat dret
simbologia positiva i l’esquerre negativa.
• Diagonals: trencar la monotonia excepte encreuaments simètrics al centre. Dinamisme
i profunditat.
• Ascendent: esforç, lentitud, poder...
• Descendent: velocitat, moviment suau i continu...
• Línies corbes: creen moviment i aporten harmonia i equilibri. Però en excés sensació
d’inseguretat o desordre.
• Massa i fons: com més, més difícil d’ordenar. Les grans masses cap a l’exterior i les
petites en el centre per a compensar mida i pes visual. El centre d’interès ha
d’aparèixer destacat i per tant separat del fons. Contorn no barrejat. Desenfocar o
il·luminar poc el fons.
• Composició triangular: composició equilibrada i estable amb un centre d’interès molt
concret. Triangle = credibilitat a TV.
• Colors càlids i freds: els colors freds redueixen i distancien i els colors càlids s’apropen i
augmenten aparentment. Un fons vermell aixafa als personatges.
• Enfocament diferencial: desenfocar el fons accentua el protagonisme del subjecte, si
enfoquem i desenfoquem aconseguim profunditat visual i possibilitats dramàtiques.

7. Profunditat de camp: és la distància per davant i darrere del punt enfocat que apareix amb
nitidesa.

• Diafragma: + obertura = - profunditat de camp.

• Distància focal: + distància focal = - profunditat de camp.
• Distància real: + distància = + profunditat de camp.

8. Enquadrament:

• Gran pla general: figura humana molt petita. L’important és l’escenari, la seva situació,
localització i informació del elements. Es sol utilitzar al començament d’una seqüència.
• Pla general: es reconeix el subjecte que ocupa una quarta part de l’enquadrament.
S’utilitza per a començar escenes.
• Pla conjunt: hi caben 7 o 8 personatges. Poden ser també dues persones en una
conversa. És típic d’interiors.
• Pla sencer o figura: els límits del personatge coincideixen amb els límits de
l’enquadrament.
• Pla americà: es talla al personatge més o menys pel genoll. Sabent com està situat el
personatge, apreciem els seus trets psicològics equilibrant la gesticulació i moviment.
• Pla mig: el talla al subjecte per la meitat, per la cintura. Perfecta per mostrar accions
de personatges en repòs i per a entrevistes.
 • Pla mig curt: tall a l’altura del pit. Aïllem al subjecte per concentrar-hi la màxima
atenció.
• Primer pla: s’utilitza per expressar sentiments i emocions íntimes.
• Primeríssim primer pla o gran primer pla: el cap apareix tallat pel front i barbeta.
Accentua dramàticament els valors psicològics del primer pla.
• Pla detall: mostrar un objecte o una part d’un objecte que forma part d’un conjunt
més general.
• Pla subjectiu: ens mostra directament el punt de vista del personatges.
• Pla seqüència: sense talls, ens mostra una seqüència filmada en continuïtat.

9. Angulació:

• Angle normal o mitjà: eix de la càmera coincideix amb l’horitzó i l’ull.

• Angle zenital: des de dalt.
• Angle nadir: des de baix.
• Angle picat: crea un efecte de superioritat, empetitint les figures ressaltant la fragilitat
i inferioritat.
• Angle contrapicat: expressa potència, superioritat, triomf. Una visió èpica, com si
estiguéssim observant una estàtua.
• “Escorzo” (escorç): inclou al subjecte que parla de cara i al subjecte que escolta
d’esquena. Emfatitza al subjecte que te l’acció.
• Angle holandès o aberrant: la línia horitzontal s’inclina. Expressa acció, moviment,
inestabilitat i inquietud.

10. Moviments de càmera:

• Panoràmica: fins descriptius, d’acompanyament, de relació entre personatges o

objectes o de substitució subjectiva.
• Tràveling: abans manteníem el trípode fix i ara una plataforma llisca sobre guies o raïls.
• Grua: sistema de contrapesos que permet moure amb facilitat.
• Dolly o rails: muntat sobre una plataforma amb rodes.
• Steadycam: complex suport que es recolza en cintura i espatlles de l’operador i permet
mantenir l’estabilitat.
• Dron / Wescan: imatges aèries.