CULTURA AUDIOVISUAL (BLOC 1)

Introducció a la matèria:
Factors importants en la comunicació interpersonal:
· Emissor: persona que vol transmetre informació. Per a poder-la transmetre haurà de codificar
en un llenguatge i convertir-la en missatge.
· Codi: llenguatge amb el qual s’elabora el missatge.
· Missatge: informació (codificada) que vol transmetre l’emissor.
· Canal: suport físic en el que es vol transmetre el missatge.
· Context: circumstàncies que envolten la comunicació.
· Receptor: destinatari del missatge. Per a interpretar serà necessari que descodifiqui i entendre
el llenguatge que ha fet servir l’emissor.

A vegades el receptor només extreu una part de la informació que l’emissor li ha volgut fer
arribar (problemes interpretatius):

· Mala codificació del missatge

· Deficient transmissió del missatge
· Deficient captació del missatge
· Distorsió del missatge
· Mala descodificació del missatge

L'expansió de la societat de la informació i noves tecnologies digitals, mitjans de comunicació de

massa, interrelació de persones de diferents cultures i la immediació dels processos
comunicatius han fet que la imatge audiovisual hagi esdevingut una eina bàsica pel
desenvolupament de la creativitat, la mirada personal, la identitat i la construcció de valors
socials.
En aquest context, s’entén per cultura audiovisual el conjunt de representacions audiovisuals
creades per éssers humans amb finalitats estètiques, simbòliques o ideològiques.
LA CÀMERA OBSCURA:

És el principi del qual es basa la fotografia. Tracta d’una habitació o capsa buida sense cap
filtració de llum excepte per un forat. Aquests rajos de llum projecten a la paret contrària la
imatge de l’exterior reduïda i invertida.

HISTÒRIA DE LA FOTOGRAFIA:

En la invenció de la fotografia hi contribueixen uns descobriments tant de l’òptica com de la

química, alguns coneguts des de l’antiguitat i d’altres coneguts gràcies als avenços de la ciència
durant el segle XIX, que donen com a resultat el que avui anomenem fotografia.

El pioner va ser Joseph Nicéphore Niepce, que l’any 1826 va obtenir les primeres imatges
utilitzant una càmera obscura i una làmina de metall d’un material anomenat betum de judea.
Aquestes primeres imatges eren molt deficients i requerien d’un temps d’exposició molt
prolongat.
Amb la col·laboració de Louis Daguerre el nou invent va aconseguir una aplicació eficient i
comercial. Era conegut com a Daguerreotip, i consistia en una imatge positiva posteriorment
exposada, revelada i fixada. El procés era llarg, però va ser l'inici d’una indústria que va anar
incrementant en molts països.
Els Daguerreotips van permetre fer fotografies amb un temps
d’exposició més curt, però com que el subjecte havia de quedar
immobilitzat durant un temps, limitant les fotografies a
l'estudi i el paisatge. Un altre desavantatge va ser que només
es podia fer una sola imatge, impedint fer còpies en sèrie.
Però l’anglès William Henry Fox Talbot va introduir el procediment negatiu-positiu que
permetia fer diverses còpies d’un negatiu. El va anomenar Calotip (1835) i requeria d’exposicions
de 30 segons per a impressionar el negatiu. Al cap d’uns anys el procés va passar a ser de pocs
segons.
Gràcies a això es va poder ampliar l’àmbit de la fotografia a, per exemple, retrats.

- L’any 1839 es pot considerar l’any de la invenció de la fotografia. Daguerre i Fox Talbot
van publicar els seus invents i el govern francès els va considerar d’interès nacional.
John Eilliam Herschel va donar el nom “fotografies” a les imatges.
- A finals del segle XIX l’impuls de la modernització de la fotografia va ser degut a
l’americà George Eastman, que va introduir nous suports per facilitar-la. També va treure
al mercat càmeres petites barates i fàcils de fer servir, que va anomenar Kodak, i van ser
factor clau en el consum massiu del producte a l’abast de qualsevol persona.
- Més endavant, al 1925, una empresa alemanya va comercialitzar la Leica, una càmera
fàcil d’utilitzar, lleugera i amb mecanismes que permetien fer fotos de bona qualitat.
- Les següents van ser la Kodachrome al 1935 i l’Afgacolor al 1936, amb les quals es podien
aconseguir fotografies en color.
- A finals dels anys 30 van aparèixer les revistes Life, Look, Picture Post i UV, que incloïen
treballs fotogràfics i textos relacionats. Van ampliar el món de la comunicació i de les
imatges impreses.
- L’agència Magnum serà una de les primeres cooperatives en el món de la fotografia.
També es destaca National Geographic.
- La primera càmera digital que es llancarà al mercat és Dycam Model 1 i utilitzarà un
dispositiu electrònic per emmagatzemar les fotos digitalment.
- A la segona meitat del segle XX la fotografia s’ha perfeccionat, però algunes qüestions
que ja es plantejaven al principi es segueixen proposant. L’aparició de la fotografia digital
aportarà més amplitud i més qüestionaments.
LA CÀMERA FOTOGRÀFICA:

Càmera digital compacta

- Per a usuaris inexperts
- Pesa poc
- Fàcil utilització
- Més econòmica
- Visor òptic
- Objectiu fix
- Autofocus
- Control automàtic
- Més lenta

Càmera digital reflex

- Per a professionals
- Més pesada
- Requereix pràctica i coneixements
- Més cara
- Amb rèflex
- Objectiu intercanviable
- Opció autofocus i manual
- Opció de control automàtic i manual
- Permet altes velocitats
L’OBJECTIU:

Conjunt de lents convergents i divergents que formen part de l’òptica d’una càmera.
La seva funció és rebre els feixos de llum procedents de l’objecte i modificar la seva direcció per a
crear una imatge òptica.

Existeixen diferent tipus d’objectius segons la distància focal de la lent utilitzada:

· Objectiu normal: (angle 40º-65º) s’assembla a la visió de

l’ull humà. Profunditat de camp moderada. Conserva la
perspectiva original i no sol distorsionar la imatge. Té una
gran lluminositat.

· Objectiu gran angular: (angle 60º-180º) s’utilitza

quan es vol un gran pla on es necessiti un gran angle de
visió. Gran profunditat de camp. Distorsiona la imatge
convertint les línies rectes en corbes. Utilitzats en
espais petits.

· Teleobjectiu: (angle menor de 30º). Permet acostar-se a objectes situats a

llargues distàncies i s’aconsegueix augmentar la grandària de les imatges.
Profunditat de camp reduïda.

· Objectiu macro: permet l’enfocament a molt curta distància.

S’utilitza en objectes molt petits i propers a la lent.
· Objectiu ull de peix: angular extremadament ampli. Profunditat
de camp extrema. Imatges deformades i corbes.

· Objectius zoom: objectius de distància focal variable.

Eviten el canvi d’objectius de distàncies focals fixes, però
solen ser menys lluminosos que aquests.

Relació entre distància focal i profunditat de camp:

Quanta més distància focal (més zoom) menor profunditat de camp.
EL DIAFRAGMA:

Sistema de làmines fines que permeten l’estrenyiment variable.

Està situat entre les lents de l’objectiu i permet graduar la quantitat
de llum que entra a la càmera.
Disc o sistema d’aletes que ajusten i controlen el pas de la llum. Les
variacions del diafragma s’especifiquen amb el nombre f.

Diafragma i número f:
Lluminositat = capacitat que té un objectiu per deixar passar la llum
Número f (distància focal de l’objectiu / diàmetre de l’obertura efectiva) = indica la lluminositat
Pas = salt d’un valor al següent
El valor mínim que pot tenir el número f és 0,3 (valor inabastable en la pràctica)

Diafragma i nitidesa:
El diafragma també té conseqüències en la nitidesa de la imatge. Amb obertures petites (nombre
f alt) s’obté major nitidesa i amb obertures grans (nombre f petit) s’obté nitidesa però més
limitada.

Diafragma i profunditat de camp:

· Com més obert el diafragma (menor nombre f) més petita serà la profunditat de camp.
· Com més tancat el diafragma (major nombre f) més gran serà la profunditat de camp.
L’OBTURADOR:

Dispositiu d’una càmera fotogràfica que controla el temps durant el qual arriba el llum a la
fotografía mecànica (fotografía química) o al sensor d’imatge (fotografia digital).

· Obturador central: petita barrera de làmines fines

que quan estan tancades impedeixen el pas de la llum
i no deixen veure la imatge projectada per l’objectiu
sobre la pantalla d’enfocament.

· Obturador de pla focal: bloquegen la llum

interposant un teló opac format de dues cortines de
metall.

L’obturador ens permetrà controlar el temps d’exposició, que és el temps durant el qual
l’obturador està obert, i la velocitat d’obturació.

El temps d’exposició es pot ajustar i s’expressa en segons i fraccions de segon.

- Velocitats ràpides: (superiors a 1/60) l’obturador està obert

durant molt poc temps, deixa passar menys llum i això
aconsegueix que la imatge quedi congelada.

- Velocitats lentes: (inferiors a 1/60) l’obturador està obert

durant més temps, deixa passar molta llum i
s’aconsegueixen imatges mogudes i/o desplaçades.
HDR:

Les imatges HDR (High Dynamic Range) son imatges obtingudes mitjançant un conjunt de
tècniques que permeten millorar la luminància entre les zones més fosques i més clares de les
imatges. Les imatges que s’obtenen son més properes a la visió de l’ull humà.
LLENGUATGE AUDIOVISUAL:

ASPECTES MORFOLÒGICS: les seves funcions son informativa, expressiva o suggestiva.

Les imatges:

· Iconicitat o abstracció: segons si les imatges son o no un

reflex de la realitat.

· Figuratives: tracten de representar la realitat (fotografia).

· Simplicitat: si la imatge es composa d'elements

simples que s’identifiquen ràpidament.
· Complexitat: si la imatge es composa de més de
quatre elements diferents en color, textura i forma.

· Denotació i connotació: generalment les imatges contenen significats

ambigus i múltiples interpretacions per a l’espectador.

· Originalitat o redundància: segons si els elements son nous o ja molt

utilitzats (estereotips).

Els sons:

· Música
· Efectes de so
· Paraules
· Silenci
ASPECTES SINTÀCTICS:

· Enquadrament:
Part de la realitat que veiem a través del visor i que determina el que l’espectador veurà.
L’ull humà pot observar sense límits, però una càmera té un enquadrament. Tot el que no es veu
en aquest enquadrament s’anomena espai off/fora de camp.

- Plans:

· Pla detall: expressiu

Mostra un objecte o part d’un objecte i destaca elements petits que amb
altre pla passarien desaparcebuts.

· Primeríssim primer pla: expressiu

Mostra una part d’un rostre/cos. Transmet més intimitat. S’enquadra des
del front fins la barbeta.

· Primer pla: expressiu

Mostra el rostre sencer (com a molt l’espatlla) i permet captar les
expressions facials.

· Pla mig: narratiu

Mostra la persona de mig cos en amunt. Capta la reacció de la persona.

· Pla americà o tres quarts: narratiu

Els límits coincideixen amb el cap i els genolls de la persona. Enquadrament
molt cinematogràfic.
· Pla sencer: narratiu
Els límits coincideixen amb el cap i els peus de la persona o persones. Interessa
l’acció.

· Pla conjunt: descriptiu

Mostra un petit grup de persones amb alguna relació entre
elles. La persona més important queda encaixada dins un
espai però amb prou marge de moviment. Interessa l’acció.

· Pla general: descriptiu

Mostra un escenari ampli on una persona o un grup de
persones ocupa un espai (un terç o un quart) de
l’enquadrament. L’entorn té tanta o més importància que els
subjectes.

· Gran pla general: descriptiu

Mostra un gran paisatge o una multitud. L’entorn és més
important que la persona. Els personatges es poden veure
allunyats o no veure’s.
 - Angles:

· Frontal o mig: la càmera està just davant i a la mateixa alçada de l’element

captat.

· Tres quarts: s’agafa l’element una mica de costat.

· Perfil o lateral: l’element és captat per el lateral.

· Picat: el punt de vista de la càmera és superior a l’element captat.

· Contrapicat: el punt de vista de la càmera és de baix cap a dalt. Perspectiva

contrària al picat.

· Zenital: punt de vista totalment perpendicular respecte al terra (a 90º). El

picat absolut.

· Nadir: punt de vista justament a sota. Contrapicat absolut.

· Presa a ran: punt de vista arran del terra o de l’objecte.

· La composició:
Distribució dels elements que intervenen en una imatge.

· La regla dels terços:

Segons aquesta regla, una imatge es divideix en 9 parts
iguals utilitzant línies paral·leles. En els punts d’encreuament
és on l’espectador hi posa més atenció.

· Línies dominants:
En tota escena hi ha un motiu i un fons. Cal tenir en compte
les línies dominants per a focalitzar l’atenció de l’espectador.

· Simetria:
Funciona a partir d’objectes semblants com si fos un mirall.
Equilibra la composició senzilla i elegantment.

· Aire:
Zones de la imatge que estan buides d’objectes. Determina la direcció de l'acció i la mirada.

· La profunditat de camp:
Àrea de davant i de darrere del personatge o objecte principal que s’observa amb nitidesa.
· La il·luminació:
A banda del seu valor funcional també té un valor expressiu ja que pot ressaltar o suprimir.

- Fonts naturals o artificials.

-
- Il·luminació dura: la llum prové directament del Sol o d’un únic
punt de llum (flash o focus) originant ombres i una il·luminació
amb molt caràcter.

Il·luminació suau: quan la llum del Sol no il·lumina

directament els elements sino que ve rebotada d’un altre
objecte. També ho és la llum en un dia ennuvolat o la llum
difusa.

Els diferents tipus de llum del Sol poden produir diferents tipus d’ombres i matisos:

· La llum del migdia: llum dura, intensa, que elimina les ombres.
Afecta negativament en la percepció del volum i matisos dels
objectes.

· La llum del matí: il·lumina amb tons frescos pastel i difumina els detalls
llunyans.

· La llum del capvespre: il·lumina lateralment amb tons càlids

produint ombres que fan ressaltar la textura i volum dels objectes.

· El cromatisme:
Cada tipus de llum té una temperatura de color determinada. Per adaptar la càmera a la
temperatura del color de l’ambient cal fer un balanç de blancs, que indica a la càmera quin és el
blanc.
IMATGE DIGITAL:

CONCEPTES DIGITALS:

La càmera digital:
En la càmera digital, la imatge s’enregistra sobre un suport magnètic. Posteriorment, es poden
emmagatzemar. Les imatges emmagatzemades consten d’un mapa de bits. Les imatges digitals
contenen una quantitat de píxels, i quants més píxels té la foto més resolució hi ha.

El format universal de compressió de les imatges és el format JPG.

El CCD (interior de la càmera):

El component comú de les càmeres digitals és el CCD, que converteix la llum en senyal elèctric.
La capacitat de resolució de la imatge depèn del nombre de cèlules fotoelèctriques del CCD.
Quants més píxels, major resolució. Els píxels del CCD tenen tres colors: blau, vermell i verd.

L’escàner:
És un aparell que permet digitalitzar tot tipus d’imatges
Un lector òptic anirà convertint la informació de color, brillantor, posició, textura... d’una imatge
en bits d’informació digital.

FORMATS DIGITALS:

Les imatges que veiem a l’ordinador són digitals, és a dir, estan desades en forma d’una
seqüència de bits i que poden ser modificades en diferents aspectes.

Els formats de les imatges impliquen característiques diferents. Els gràfics/imatges d’ordinador
s’agrupen en dues grans tipologies de formats:

- Gràfics vectorials

Els fitxers de gràfics vectorials contenen un conjunt d'instruccions (vectors). Aquests vectors
descriuen les dimensions i formes de cada línia, cercle, arc o rectangle que fa el dibuix.

L’avantatge principal dels gràfics vectorials és que cada peça de la imatge pot ser manipulada
separadament.
 - Mapes de bits (bitmaps)

Els bitmaps estan compostos d'un conjunt de bits en la memòria de l'ordinador que defineixen el
color i la intensitat de cada píxel d’una imatge.

Els gràfics bitmap normalment requereixen més espai de disc que els gràfics vectorials, el motiu
és que els bitmaps contenen informació específica sobre cada píxel representat a la pantalla.

○ Format GIF

Utilitza un algorisme de compressió sense cap mena de pèrdua. Els gràfics estan limitats a
256 colors.

Permeten fer animació amb una tècnica de posar moltes imatges en el mateix arxiu GIF.

○ Format JPEG (JPG)

L'algorisme que utilitza descarta alguns blocs de les dades de les imatges quan les
comprimeix normalment a una proporció de 15:1.

Està optimitzat per a fotografies i imatges escannejades amb 16 milions de colors o, el que
és el mateix, de 24 bits de profunditat de color.

○ Format BMP (Bitmap Format)

Aplica una compressió sense pèrdua, però no inclou cap informació per a la seva impressió.
Per a imatges que s’imprimeixen amb qualitat normal, o imatges en alta qualitat per a
visionar en pantalla.

○ Format EXIF (Exchangeable Image File)

Fitxer d’imatge intercanviable. Comprimeix la imatge i el fitxer inclou dades sobre aquesta,
com l’hora de la presa.

○ Format PICT (Macintosh Picture Format)

Té les mateixes característiques que el BMP. Format que s’ha de fer servir mentre es treballa
en aquest programari de tractament d’imatges fotogràfiques.

○ Format PNG (Portable Network Graphics)

La gràfica en xarxa portàtil és un format que aplica una compressió sense pèrdues. Va ser
creat com a millora del format GIF. Pensat per a pàgines web.
 ○ Format RAW

És conegut com a negatiu digital. Conté totes les dades captades pel sensor digital de la
càmera: representa la imatge tal com ha estat captada, sense cap filtratge ni compressió
digital. No és un estàndard.

El fan servir només les càmeres professionals i semiprofessionals. Generalment s’utilitza

quan es vol processar una imatge.

○ Format TIFF (Tagges Image File Format)

Guarda les imatges en forma de mapa de bits amb la màxima qualitat, perquè la compressió
és sense pèrdues, i afegeix paràmetres propis per a la impressió. Pràcticament totes les
aplicacions que tracten imatges el llegeixen, de manera que és el més pròxim a un format
universal. És un dels formats que més ocupa.

Emmagatzematge:

Targetes de memòria per emmagatzemar

El funcionament d’aquestes targetes miniatura es basa en les propietats del silici per a
emmagatzemar informació, per això se les coneix com a targetes de silici o d’estat sòlid.

Drets d'imatge
És el conjunt de drets que corresponen als autors i a altres titulars respecte de les obres fruit de la
seva creació.

La propietat intel·lectual, no recau sobre béns corporals, sinó que ho fa sobre uns béns
immaterials que són fruit de la creació intel·lectual humana.

Creative Commons
Es tracta d’una organització sense ànim de lucre que va aparèixer per poder facilitar el fet de
compartir i utilitzar materials de la xarxa sempre i quan els seus creadors ho permetin.

Té 4 tipus de llicències:

· Reconeixement (Attribution): Pots utilizar l’obra sempre i quan reconeguis qui és el seu autor.

· No Comercial (Non commercial): Només es permet fer ús del material si no obtens beneficis
econòmics.

· Sense Obres Derivades (No Derivate Works): Es pot utilizar per exemple una imatge però no es
pot modificar, s’ha de fer servir tal i com el seu autor la va crear.
· Compartir Igual (Share alike): L’explotació autoritzada inclou la creació d’obres derivades
sempre que mantinguin la mateixa llicència en ser divulgades.

Els bancs d’imatges

Catàlegs on podem aconseguir imatges de bona qualitat. En podem trobar de pagament,
gratuïts o dels dos tipus.

Cerca d’imatges
Per cercar una imatge a la xarxa, tenim dues opcions: amb paraules claus i en el cas del cercador
de Google, també ho podem fer a partir d’una imatge que ja tinguem o de la seva URL.
REFERENTS EN LA HISTÒRIA DE LA FOTOGRAFIA:

Les primeres imatges. Els primers fotògrafs:

A diferència dels d’avui dia els primers aparells de fotografia eren grans i pesats requerien un
procés químic pel qual es necessitava un laboratori a prop d’on s’havia de captar la imatge.

Les primeres fotografies es van donar, fonamentalment, en dues situacions: realitzades a l'estudi
del fotògraf, o realitzades a l'exterior, en estudis mòbils. Unes ens oferiran retrats i natures
mortes i les altres paisatges i l’aparició de la fotografia del reportatge.

Retrat:

A l'estudi amb càmeres fixes sobre trespeus, laboratori, una bona entrada de llum natural,...

En aquesta situació la utilització principal va ser la de fer retrats, tradició que ja venia de la
pintura.

· Gaspard Félix Tournachon (Nadar)

· David Octavius Hill

Reportatge:

Carro amb laboratori ambulant i càmera transportable amb trespeus.

Alguns fotògrafs es van dedicar a viatjar amb tots els aparells a sobre per tal de captar la realitat
del que passava pel món, eren els pioners del que seria la fotografia de reportatge i periodística.

· Mathew Brady

· Désiré Charnay

·…
Moviments fotogràfics:

El Pictorialisme
El Pictorialisme va ser el moviment que va tenir
especial importància a Europa i estats Units entre 1880
i la primera guerra mundial.

Els seus membres volien aconseguir amb la tècnica

fotogràfica imatges de qualitat artística. Entre el tema
seleccionat i la càmera es col·loquen filtres, pantalles i
altres instruments que impedeixin veure-hi clarament.

Igualment es recorre a l’ús de jocs de llums i ombres o

s’enfoca de forma deliberada per a provocar un efecte similar a la pintura impressionista.

L’objectiu principal era aconseguir un resultat diferent al de les imatges tradicionals i que, a més,
fos evident a primera vista, la qual cosa resultava ser un valor afegit.

· Edward Steichen

· Peter Henry Emerson

L’emancipació de la fotografia. Photo-Secesion

Des dels inicis de la fotografia s’havia discutit molt sobre el fet que la
fotografia fos un art o no, l’ús i el paper social que se li havia de donar.

La figura clau en el canvi de concepció del mitjà fotogràfic va ser Alfred

Stieglitz, fotògraf que va iniciar la seva carrera en el Pictorialisme i en va
acabar fent un mitjà autònom.

El 1902 va fundar el moviment Photo-Secession en el que ell i altres

fotògrafs definien la fotografia como una forma d’art independent.

El moviment f/64, la fotografia directa

A partir del moviment Photo-Secession, un grup de fotògrafs dels Estats Units
van continuar amb la fotografia directa (no manipulada), i pura (sense
necessitat que representés res).

En els anys trenta, diversos fotògrafs californians van crear el grup f/64 (f/64
és l'apertura del diafragma que proporciona una gran profunditat de camp) i
van captar imatges de paisatges, formes naturals, objectes i figures humanes.
Amb l'objectiu d'obtenir imatges el màxim de fidels del que tenien davant de la
càmera.
La nova objectivitat
La noció de Sachlichkeit (objectivitat), que provenia d’una escola de
pintura alemanya, és determinant en la història de la fotografia, ja
que li va saber donar una altra dimensió, negant-se a emmascarar el
seu caràcter tècnic i servint-se d’ell com a mitjà d’exaltació de
l’objecte.

Nova visió.
Igual que la Nova objectivitat, amb la que coincideix en el temps,
participa de la corrent que s’ha denominat Nova fotografia. Fou
propagada especialment per László Moholy-Nagy i la Bauhaus, on la
fotografia es converteix en un element essencial de les experiències
artístiques.

Les avantguardes europees i russa.

El primer quart de segle XX a Europa i Rússia va ser de plena ebullició social i cultural.

Les noves tecnologies i mitjans van ser incorporats pels artistes inquiets d’aquesta època.

La manipulació del material fotogràfic i l’experimentació en el llenguatge visual van ser els
principals motius de treball.

El dadaisme.
Moviment intel·lectual, literari i estètic d'avantguarda. Es caracteritzava per
l'ús de materials no convencionals amb intenció de transgredir els cànons
estètics i per una posada en qüestió de totes les convencions i una oposició
violenta a les ideologies, l'art, i la política tradicionals.

El surrealisme.
Aquest moviment artístic, intel·lectual i cultural en general s'orienta al
voltant de la persecució de l'alliberament de la ment, emfatitzant les facultats
imaginatives i crítiques de l'inconscient i l'assoliment d'un estat per sobre de
la realitat.

Els surrealistes van utilitzar sobretot el fotomuntatge i les sobreimpressions

per expressar les seves imatges oníriques i d’estranyesa.
Fotografia subjectiva.
No és més que un concepte destinat a servir de marc general a tots els
àmbits de la creació fotogràfica personal, des del fotograma subjectiu fins
el reporter fotogràfic al mateix temps fidel i profundament psicològic.

El concepte de Fotografia subjectiva recuperava essencialment la

creativitat individual i valorava l’experiència tècnica i visual.

Documentalisme.
S'utilitza el terme documentalisme per a designar aquells treballs fotogràfics que tracten temes
estructurals i es realitzen amb amplis marges de temps i, per tant, són més propicis a la reflexió i
a la investigació. Aquests tipus de treballs solen ser exhibits en galeries o publicats en forma de
llibres.

Document social.

El document fotogràfic sempre ha estat considerat una font fiable

d’informació, encara que ja en temps de crisi econòmica, durant el
període d’entreguerres, aquesta objectivitat va ser posada en dubte
al ser sospitosa d’estar influïda per la ideologia del fotògraf.

Assaig fotogràfic.

L’Assaig fotogràfic, que es converteix en una veritable eina

comunicativa, és una creació mixta en la que intervenen el
fotògraf, el productor del text –sovint és el mateix fotògraf- i,
sobretot, les línies editorials del diari o revista. El fotògraf escull el
tema, investiga, analitza i mostra la seva pròpia opinió sobre el
tema escollit.

Fotografia de carrer.
Aquesta fotografia abraça un nou estil documental. No pretenen
denunciar, persuadir, lluitar o remoure consciències. La seva
expressió personal preval per damunt del compromís. La seva
càmera pretén ser un mirall de la societat americana.

Fotografia de l'experiència.
Sota aquest nom s’agrupen una sèrie d’autors que des dels anys 70, i
especialment als 80 i 90, han desenvolupat una fotografia
documental centrada en el territori d’allò íntim, en la crònica dels
sentiments.
Fotoperiodisme

La fotografia periodística i de reportatge:

El periodisme gràfic difereix de qualsevol altra tasca fotogràfica documental en què el seu
objectiu és explicar una història concreta visualment. El fotoperiodisme va néixer a finals del
segle XIX, de la necessitat que tenia la premsa de mostrar les imatges de les notícies que
publicava d’una manera més realista.

Des d’aleshores el reportatge proveït de la seva càmera ha recorregut el món enregistrant

gràficament totes les activitats humanes.

Esquema d'anàlisi d’una imatge:

1-Resum de l’estil en el qual es pot emmarcar la fotografia

a. Context d’aparició de l’estil fotogràfic

b. Principals fotògrafs de l’estil fotogràfic

c. Característiques de l’estil fotogràfic i connexions amb altres estils

2-Anàlisi de la fotografia:

2.1. Títol i autor de la fotografia.

2.2. Estil i context històric en el qual es va produir la fotografia

2.3. Mode de producció de la fotografia (foto instantània, foto d’estudi, foto retocada…)

- Anàlisi denotatiu

2.4. Tipus de pla de l’enquadrament i angulació de la càmera

2.5. Ordre de lectura i recorreguts visuals.

2.6. Estructura de la imatge i pes visual.

2.7. Descripció lumínica i cromàtica

2.8. Descripció de les textures

- Anàlisi connotatiu

2.9. De què podria ser que parli la fotografia, quina sensació us produeix. Justificar.