FOTOGRAFIA DIRECTA.

NOVA
OBJECTIVITAT. NOVA VISIÓ.
Laura Muñoz, Aleksandra Zamotaeva, Irina Marsà i Jael Rigal
ÍNDEX
● Fotografía directa:
○ Descripció i característiques
○ Fotògrafs destacables
● Nova objectivitat
○ Descripció i característiques
○ Fotògrafs destacables
● Nova visió
○ Descripció i característiques
○ Fotògrafs destacables
● Representació de quatre
fotografies pel moviment o
gènere
FOTOGRAFIA DIRECTA: HISTÓRIA
La fotografia directa es va inicia al segle XX, amb l'inici del modernisme, pretén trencar amb el
pictorialisme (moviment basat en simular la pintura) i impressionisme, desembarcant-se de la
imitació de la pintura i accedir al estatus d'art modern. Reivindicant la fotografia.

Eren un grup de fotògrafs dels Estats Units seguint les teories de Stieglitz (que va passar de la
fotografia pictogràfica a el Photo-Secession, a la directa), van continuar amb la fotografía directa, es
a dir, no manipulada, i pura, pel fet que l’interès de la representació era la pròpia imatge sense
necessitat que representés o signifiqués alguna cosa, abandonant la simulació de tècniques
pictòriques. Els anys trenta diversos fotògrafs califormnians van crear el grup f/64 (f/64 es la abertra
del diafragma que proporciona una gran profunditat de camp). Els membres de f/64, Edward
Weston, Ansel Adams i Imogen Cunningham, van captar imatges de paisatges, formes naturals,
objectes i figures humanes.
FOTOGRAFIA DIRECTA: CARACTERÍSTIQUES
Els seu objectiu era obtenir imatges el màxim de fidels del que tenien davant la càmera, amb la
màxima nitidesa, màxim de profunditat de camp, claredat en ombres i llums, reproducció de les
textures de les superfícies, plans, etc. Jugaven amb les capacitats de la càmera.

Les principals característiques són la espontaneïtat i la naturalitat ( les imatges no es planegen ni es fa

una composició), predominen els retrats (Models sense maquillatge, gent del carrer), s'utilitza el PC
(sincronizador de flash molt extenses), es fan a l'exteriors i amb poc temps d'exposició, i no utilitzen,
trucs ni artificis.
FOTÒGRAFS DESTACABLES DE LA FOTOGRAFIA DIRECTA

Paul Strand (1890 - 1976)

Al 1915, comença a fotografiar els tòpics relacionats

amb la ciutat, la seva gent i el mateix moviment.
Deconstrueix l’espai i reduir a formes pures i directes

Volia expressar el sentiment de la terra i dels seus

habitants de manera directa i honesta. Buscava plasmar
les textures del que ell estava fotografiant amb
contrastos i jugant amb plans curts. Feia retrats de
carrer i escenes de ciutats, parts de màquines i plantes
amb claredat, precisió i formes geomètriques simples.
Bowls (1917) - Paul Strand Wire wheel, New York (1933) - Paul Strand
Lathe, Akeley Machine Shop, New
York (1923) - Paul Strand
Imogen Cunningham (1883 - 1976)

Va ser una dona que fotografiava sobretot retrats,

botànica, fotografia de carrer, i nus.

Entre el 1920 i 1930, Cunningham s’allunya del

pictorialisme per abordar la fotografia directa.
S’interesava en les formes geomètriques i per les
màquines, a l’estil de Paul Strand. Ella va crear
composicions de nus disposats de forma geomètrica i
jugant amb angles i corbes. Estudia la forma, els
patrons i la llum, per crear textures i sensacions
diferents. També utilitza aquestes tècniques en la
botànica.
Self Portrait (1933) - Imogen Cunningham
Triangles (1928) - Imogen Cunningham Agave (1930) - Imogen Cunningham
CARS WITH RAINDROPS,
NORWAY (1961) - Imogen
Cunningham
NOVA OBJECTIVITAT

Els anys posteriors a la 1ª Guerra Mundial, el moviment Expressionista que es va estendre per
Europa i Amèrica va començar a pèrdre rellevància. La gent estaba desil·lusionada per la
destrucció i la pobresa; en un intent d’expressar la dura realitat de la postguerra, el realisme va
començar a retornar. Durant l’època d’entreguerres (1918-1942) va sorgir a Alemania el corrent
fotogràfic de la Neue Sachlichkeit (New Objectivity. Nueva Objetividad. Nova Objectivitat).
Aquesta va compondre la pintura, el dibuix i la fotografia.

Els fotògrafs de la Neue Sachlichkeit van compartir el desig del pintor de retratar la veritat
objectiva de la realitat, però en la seva major part van evitar el comentari social i polític que
subjau a gran part de la pintura.
Les fotografies industrials de Bernd i Hilla Becher tenen
una influència fundamental de la Nova Objectivitat.

Bernd Becher, Hilla Becher. Water

Towers. 1988.
FOTÒGRAFS DESTACABLES DE LA NOVA OBJECTIVITAT
August Sander (1876-1964)

Agust Sanders va ser un fotògraf de retrats i documentals alemany. Els aspectes més importants
dels seus retrats: els subjectes miren directament a la càmera, i es representen en un entorn
senzill i naturalista, vestits amb la roba típica de la seva classe o professió. A més, una part
intrínseca de la seva fotofrafia és el detall. Ja sigui un gest de mà, el puntal d'un ull, el crevici que
fa una expressió facial, o el plec d'una tela, Sander mostra com va observar aquestes petites coses,
com conformen la identitat d'una persona. Estava interessat en l'observació, la seva lent era una
manera de provar el seu entorn. Aquests detalls comentaven incisivament la classe. Tot i que hi
ha una insistència en la individualitat en els retrats de persones de Sander, va intentar donar una
idea representativa sobre cada estrat social.
August Sander. Sportflieger August Sander. Lack Arbeiter
(Aviator). 1920. (Varnisher). 1930.
Karl Blossfeldt (1865-1932)

Karl Blossfeldt és un dels fotògrafs més

desconeguts però les seves imatges són molt
famoses. Moltes de les seves fotografies en realitat
són macrofotografies. I en aquells anys no existien
cambres ni objectius dissenyats per a tal fi. Això va
provocar que ell mateix construís les seves
màquines per a poder aconseguir les seves fitxes.
L'objectiu era aconseguir el millor resultat
possible. Així que no li importava alterar la planta
fins a aconseguir el millor aspecte possible per al
seu objectiu final, que servís de motlle per a la fosa.
Karl va publicar un dels llibres de fotografia més
famosos de la història: 'Unformen der Kunst'
(Formes originàries de l’art).
 Karl Blossfeldt.
Sambucus
racemosa.

Karl Blossfeldt.
Aconitum. 1928.
Albert Renger-Patzsch (1897-1966)
Renger-Patzsch rebutja l'expressió multidisciplinària de
molts artistes contemporanis, perquè creu que la fotografia
ha de buscar el que li és únic i específic. El realisme era
només una manera estètica d'augmentar l'atenció cap al
món que l'envolta. D'extremada senzillesa i originalitat,
l'estil de Renger-Patzsch destaca per la seva sobrietat i un
rigorós plantejament tècnic i formal en el qual la cambra
serveix per a intensificar la nostra consciència de les coses i
la nostra perspectiva d'aquestes.
Renger-Patzsch va arribar a combinar les qualitats
descriptives i objectives de la fotografia amb les seves
aptituds estètiques, obrint la porta de manera rellevant a
l'expansió del concepte i de les possibilitats de la
representació fotogràfica.
Mary Wigman's Dance School. ca.
1935.
NOVA VISIÓ
Nova visió va començar al període d’entreguerres, al any 1920.
Aquest moviment considera els seus lleis en la fotografia, a través de la composició i il·luminació. Amb
l’objectiu de la càmera es pot mirar al món per altra costat.
La idea principal de la nova fotografia implicava un marc de relació d’aspecte, l'exposició múltiple, i l'ús de
tècniques experimentals com el fotograma i el fotomuntatge, la representació d'objectes com a
components abstractes i la combinació del marc amb elements tipogràfics.
La nova visió va partir del fet que la fotografia és capaç de formar una visió específica de l'objecte, creant
una estratègia fotogràfica especial, més que pictòrica.
La fotografia d’aquest tipus, s'utilitzava sovint juntament amb el nou sistema tipogràfic tant en pòsters
com en impressions.
FOTÒGRAFS DESTACABLES DE LA NOVA VISIÓ
Laszlo Moholy-Nagy (1895-1946)
Va ser una persona important al segle XX gràcies als seus primers en
Europa i després en EU experiments amb la llum i el temps. Monoly-
Nagy va descobrir un estil d’art abstracte, i va construir les seves obres
amb un elements visuals, com: textura, llum, color i equilibri de les
formes..
Experimenta utilitzant diferents medis, com una pantalla sobre la que
projecta els efectes lluminosos, pintar bandes similars, a una gelosia o
reixa perforant les superfícies sòlides perquè les figures siguin amb la
llum i ombra sobre el fons. Es proposa substituir la figura estatica. Va
treballar en un Modulador d’Espai Temporal, que consisteix en una
sèrie de formes que produeixen efectes de llums i ombres. En aquest
mètode es realitza una associació de formes de diferents materials, que
són il·luminades perquè provoqui un efecte d'ombreig concret.

“Gran pintura de ferrocarril”, 1920

Aleksandr Ródtxenco (1892-
1956)
Va ser un pintor, dissenyador gràfic, i fotograf
rus, mes polifacètics de Rusia als anys 1920-
1930., com que el seu treball evoluciona cap a
realisme social que interessava al poder soviètic,
i era extraordinari per totalitarisme de Stalin.
Al final va desenvolupar un estil personal de
fotografia i muntatge fotogràfic, denominat
“Mètode de Rodtxenko”.
El mètode de Rodchenko consistia en el
minimalisme dels mitjans expressius. Els seus
descobriments son: la composició diagonal,
dinamisme. Va explorar els angles de presa,
punts de vista superiors i inferiors, l’estructura
grafica contrastada i altres recursos artístics. Per
a gairebé totes les seves fotografies, va utilitzar Escaleras, 1929
una posició de la càmera “horitzó inclinat”.
Retrat de Lilia Brik,per un
cartell publicitari de
“Llibres”, 1924.
QUATRE FOTOGRAFIES DELS DIFERENTS MOVIMENTS O
GÈNERES PRESENTATS

Nova objectivitat - Albert Renger-Patszch. Nova objectivitat- Laura Muñoz Bravo (2022)
Cristalería [Gläser], 1926-1927.
 QUATRE FOTOGRAFIES DELS DIFERENTS MOVIMENTS O GÈNERES PRESENTATS

Fotografia directa - Aeonium (1920) - Imogen Fotografia directa (2021) - Jael Rigal
 QUATRE FOTOGRAFIES DELS DIFERENTS MOVIMENTS O GÈNERES PRESENTATS

Fotografia directa - Paul Stand Slab Hollow Shop (1943) Fotografia directa (2022) - Irina Marsà
QUATRE FOTOGRAFIES DELS DIFERENTS MOVIMENTS O GÈNERES PRESENTATS

Fotografia Nova Visió. Aleksandr

Rodtchenko-Lilia Brik 1924 Fotografia Nova Visió. Alekandra
Zamotaeva 2021