BERENICE ABBOTT

Yousra Kessi
1r C
2022-2023
índex:

TRAJECTÒRIA I RECORREGUT VITAL I ARTÍSTIC:........................................................... 3

MOVIMENT QUE S’EMMARCA LES SEVES OBRES (característiques estètiques i

teòriques)…………………………………………………………………………………………….. 4

QUATRE FOTOGRAFIES DE BERENICE ABBOTT…………………………………………….5

COMENTARI D’IMATGE…………………………………………………………………………… 6

FOTOGRAFIA PRÒPIA…………………………………………………………………………….. 7
1. TRAJECTÒRIA I RECORREGUT VITAL I ARTÍSTIC:

Berenice Abbott (1898 – 1991) va ser una fotògrafa estatunidenca famosa per
la seva magnífica sèrie documental sobre la ciutat de Nova York, així com pel
seu treball innovador en el camp de la física.

Berenice Abbott amb divuit anys es va traslladar a Nova York per a estudiar
escultura.
Llavors en el 1919, per a mantenir-se econòmicament, va treballar com a
model d'artistes, posant per fotògrafs com Man Ray.
Més endavant, en el 1921 va abandonar Nova York i va viatjar cap a Europa,
traslladant-se a París, on va treballar com assistenta per Man Ray i va
descobrir la seva verdadera vocació: la fotografia. També, a través de Man
Ray va conèixer a Eugène Atget, el qual li va transmetre la seva manera de
fer en fotografia documental.

En 1925 va obrir el seu propi estudi de fotografia a París, i el 1926 va realitzar

la seva primera exposició, exposant gran part dels retrats que havia fet.
El 1929 va viatjar a Nova York, d'aquest viatge va sortir la seva producció
més important: la documentació fotogràfica del creixement d'aquesta ciutat.
Va desenvolupar aquest projecte de manera independent i mantenint-se
econòmicament fins que va aconseguir finançar-lo amb l’ajuda del programa
del govern anomenat projecte Artístic Federal. Les imatges van ser
publicades en 1939 amb el títol Changing Nova York.
Llavors, dels 40 als 60 anys es va dedicar a la publicació de llibres i a l'estudi
fotogràfic sobre diversos fenòmens físics.
 2. MOVIMENT QUE S’EMMARCA LES SEVES OBRES

Des del principi, Abbot va ser una fotògrafa formalment ambiciosa. El moviment
artístic que s’emmarca en les obres es tracta del pictorialisme (document social).
En la seva primera etapa es dedica al retrat de personalitats cèlebres, arribant a
realitzar exposicions individuals en galeries de renom a París, fet important tenint en
compte la seva condició de dona. Aviat, no obstant això, va abandonar el retrat per
imatges. De la mà de Man Ray coneix Eugène Atget, el qual li transmet la seva
manera de fer en fotografia documental.
En un viatge de retorn a Nova York, va recórrer els carrers amb una càmera en mà,
gravant aparadors, escenes del carrer i gent treballadora, tal vegada influenciada pel
gran Eugène Atget.
En 1932, la seva estètica va canviar i, utilitzant una cambra de gran format, va
començar a fotografiar l'arquitectura de la ciutat amb major detall, sovint des de
punts de vista dramàtics.

En les seves fotografies adquireixen una gran força per les llums, els contrastos, els
enquadraments... Abbot treballava amb precisió, naturalitat, detall i, sobretot,
documentalisme pur.
A més, en les seves fotografies els punts de vista, la fragmentació, el detall… Tot
això, s’articulen fins a aconseguir un ple dinamisme interior. També, en les seves
fotografies veiem el moviment, el desplaçament dels objectes i de les figures en
l’espai i en la visió, tot i que la imatge està quieta.
 3. QUATRE FOTOGRAFIES DE BERENICE ABBOTT

Bleecker Street 259, Manhattan, 1937 Dorothy Whitney, Paris, 1926

Nghtview, New York, 1932 New York Stock Exchange, NY 1933

.
 4. COMENTARI D’IMATGE

Com es pot observar és una imatge el qual apareix un home que vesteix formalment
i té la mirada intimidant. A més, aquesta imatge ha estat presa des d'un angle
frontal, és a dir, a la mateixa alçada que el subjecte fotografiat. Es tracta, a més,
d'un pla americà, donat que veiem la figura principal fins als genolls.

La fotògrafa s'ha interessat únicament per l'home, prescindint de qualsevol altre

element del seu entorn.
Ha escollit un enquadrament vertical, el format habitual dels retrats que aporta força
i fermesa al personatge protagonista. A més, podem dir que la imatge és emotiva,
pel fet que l’enquadrament és més a prop.
La composició de la imatge és clàssica, ja que el motiu principal ocupa la part
central.
A més, la imatge té aire, pel fet que es deixa espai entre el subjecte i els límits de
l’enquadrament. I també podem observar d’una línia vertical, en mig de la fotografia,
el qual aporta força.
Respecte a la llum, es tracta d’una llum natural i suau, ja que no es genera gaires
ombres i hi ha poc contrast. La fotografia és en blanc i negre, a més, la gradació de
grisos ens permet apreciar les textures de la roba del subjecte.
En conclusió, la imatge ens presenta a un home, el qual la seva vestimenta ens
dona la idea que la imatge va ser presa durant els anys vint. Ens mostra a un home
consumit, eixut, trist i amb les espatlles caigudes. A més, la seva expressió transmet
cansament, però a la vegada felicitat. A més, aquesta imatge em transmet
sensacions dels anys vint, és a dir, la seva vestimenta i el color de la imatge em
recorda molt a les pel·lícules antigues.
Amb tot això, cal destacar que aquesta imatge és molt important, sobretot va ser
molt important per Berenice Abbot, ja que va ser l’última fotografia que li va fer a
Eugène Atget, l’any 1927 , el qual aquest home Eugène Atget, no va poder veure-la,
perquè va morir pocs dies després.

5. FOTOGRAFIA PRÒPIA

Les fotografies de Berenice Abbott són, a primera vista, força senzilles, gairebé
simples: carrers amb edificis vells, estàtues, botigues, gent treballant…
No obstant això, les seves fotografies mostren aquesta força per les llums,
presenten aquesta naturalitat i modernitat que és molt difícil aconseguir en una
simple fotografia.
Per tant, la raó principal per la qual he fet aquesta fotografia, és perque després
d’haver estat mirant diverses fotografies de Berenice Abbott, he decidit fer una foto a
una estàtua al qual al seu voltant apareixen edificis, una característica molt
important en les fotografies de Berenice Abbott.
Llavors a l'hora de fer aquesta fotografia he preferit fer-ho durant el dia, perquè la
majoria de les seves fotografies són durant el dia amb aquesta llum natural que
destaca molt en les seves fotografies. També he intentat jugar amb les llums i el
color de la imatge fins a aconseguir que se sembli en les fotografies d’Abbot, pel fet
que en les seves fotos destaca molt aquesta força per les llums i contrastos.