Andreas Feininger

La Llum
Lluminositat
Lluminositat

• (no confondre amb la il·luminació que consisteix amb els

procediments a partir dels quals s’il·lumina una escena)

• La lluminositat en una imatge és la quantitat de llum que té, si

és elevat i la majoria de la imatge és clara, o si més aviat en té
poca i la majoria de la imatge és fosca.

• El fet que en una imatge tendeixi cap als blancs o cap als
foscos ens ofereix una bona quantitat de connotacions al
respecte.

• Tot i així aquest no és un aspecte que s’utilitzi molt i

generalment es busquen lluminositats equilibrades.
Les següents imatges de W. Eugene Smith busquen
donar dramatisme i duresa a l’escena a partir d’oferir
una lluminositat fosca.
W. Eugene Smith
• Per altra banda mira el treball de Txema Salvans.

• Fixa’t com les lluminoses fotos del projecte fotogrà c

“a perfect day” contrasten amb les que acabes de
veure.

fi
Contrast
El contrast

• El contrast és la diferència i gradació que hi ha entre els

tons més foscos i els tons més clars d’una imatge.

• Una imatge amb alt contrast tindrà una gran quantitat de

blancs i de negres i una quantitat baixa de tons
intermitjos.

• Una imatge amb poc contrast tindrà pocs blans i pocs

negres i una gran riquesa en tons intermitjos.
Alt contrast

• Un contrast alt ajuda a que les formes de la imatge

ressaltin, les fa més cridaneres i visibles.

• Tot i així també aporta certa duresa a la imatge ja que ni

hi ha tons mitjos.

• L’estil del fotògraf japonès Daido Moriyama es basa en

aquestes característiques.

• Les seves imatges volen ser dures, agressives i

estranyes.
Baix contrast

• Una imatge amb baix contrast tindrà una gran riquesa en

tons intermitjos.

• En el cas del treball de Michael Kenna, ell busca els

grisos de la fotogra a en B/N per a dona als seus
paisatges sensació de pau i tranquil·litat.
fi
Steve Mc Curry

El color
El color

• El color és possiblement un dels aspectes visuals més

emocionals.

• En aquest primer apartat farem una breu introducció per

a veure les seves característiques bàsiques i quines
aplicacions tenen en la fotogra a.
fi
Temperatura del color
De nició

• Una forma de de nir el color és a partir de la seva

temperatura en graus Kelvin.

• Tot i així la part que més ens interessa aquí és la

separació més cultural que fem entre colors càlids i
colors freds.
fi
fi
Colors freds

• Aporten, tal i com diu el nom, sensació de fredor o fred a

la imatge

• També donen sensació de distància i més neutralitat

• Els propers treballs són de Benoit Chailleux.

• http://www.benoitchailleux.com/
Colors càlids

• Aporten sensació de calidesa o calor

• També aporten sensació de proximitat.

• els propers treballs són de Tania Franko Klein

• https://www.taniafrancoklein.com/
Tonalitat

Franco Fontana
El to

• El tò o la tonalitat és allò que popularment coneixem com

“el color” de les coses.

• En una imatge pot predominar un to vermell, els tons

càlids, un to verd.

• En aquest cas més que res és qüestió d’entendre quina

part dels tons d’una imatge fotogrà ca té a veure amb
allò que s’està retratant o quina part té a veure a una
intenció més estètica per part de l’autor.
fi
• Mira com en el següent treball documental de Yoon
Jeong Mee es dedica a analitzar les relacions
culturals amb els colors. Concretament amb els tons
blau i rosa.

• El treball en qüestió es diu The Pink and Blue Project i

durant anys va estar retratant nens i infants en les
seves habitacions amb totes les seves possessions.
La Saturació

Harold Eugene Edgerton

Saturació del color

• La saturació en el color es podria traduir, a grans trets,

com la puresa o la intensitat d’un color: A més saturat,
més intens serà i a mida que el color perdi saturació anirà
tornant-se cada cop més gris.

• Una imatge sense saturació és una imatge en Blanc i

Negre i en aquest cas no és necessari parlar de la
saturació de la imatge.
• A més saturats siguin els colors:

• més intensitat tindran

• més vius i llampants i més cridaràn la nostra atenció

• més arti cials es veuran les imatges.

• A mida que els colors siguin menys saturats les

sensacions aniran en el sentit oposat:

• La imatge serà més apagada

• La sensació serà de calma i repòs, o ns i tot de

melancolia i tristesa.
fi
fi
Imatge poc saturada

• Stephen Shore és un dels primers fotògrafs americans en

començar a utilitzar el color en la fotogra a amb una
intenció artística i estètica.

• El seu estil es de neix per la fotogra a d’escenes

quotidianes, on intenta retratar la quotidianitat d’Estats
Units durant els anys 70.

• Per altra banda una altra de les característiques del seu

estil és l’ús d’una paleta de colors poc saturada, donant
una sensació pausada i tranquil·la als seus retrats i
paisatges.
fi
fi
fi
Imatge saturada

• Durant el mateix període William Eggleston comença a

desenvolupar un treball fotogrà c molt similar al de
Shore, centrat en la vida quotidiana del sur d’Amèrica.

• Tot i que la temàtica és molt similar entre els dos

fotògrafs, Eggleston utilitza una paleta de colors molt
més saturada que la de Shore.

• En el cas d’Eggleston la saturació del color ajuda a donar

vida a les escenes que retrata, les fa atractives i plenes
de color
fi
Compara aquestes dues imatges (la
superior és de Shore i la de la dreta
d’Egglestone) i valora com canvia la
saturació del color al missatge de la
imatge.
Ara mira-les per separat, amb calma…
• Martin Parr és un fotògraf que ha fet extensos
reportatges fotogrà cs sobre el turisme i algunes de
les formes d’oci de la societat anglesa.

• Fixeu-vos bé en com els colors de les imatges estan

força saturats.

• Parr utilitzava un procés fotogrà c que feia que els

colors de les seves fotogra es fossin més saturats
que els colors de la escena real que fotogra ava.

• Perquè Parr altera el color d’aquesta manera? Què

ens vol dir amb aquests colors?
fi
fi
fi
fi
Martin Parr
Fotogra a real
fi
més saturada
Fotogra a real
fi
menys saturada
Imatge en Blanc i Negre

• La manca absoluta de saturació en una imatge dona

com a resultat una imatge en Blanc i Negre (encara que
en realitat estem parlant d’una gran ventall de grisos).

• Les primeres fotogra es de la història eren en B/N per

motius tècnics ja que encara no s’havia desenvolupat
una tecnologia que permetés realitzar fotogra es a color.

• El 1935 apareix el primer carret comercial a color, però la

fotogra a ja feia una mica més de 100 anys que es
realitzava en B/N.
fi
fi
fi
• Per una banda l’elevat preu del carret a color va fer que la
fotogra a en B/N es mantingués com a pràctica majoritària
durant una bona quantitat de temps encara.

• Per altra banda, el fet que el llenguatge fotogrà c s’hagués

anat creant al voltant del B/N va fer que alguns autors
(sobretot aquells que tenien un enfoc més artístic) triguessin
a acceptar el color com un element vàlid del llenguatge
fotogrà c més madur.

• Durant un temps el color es veia simplement com un reclam

publicitari relacionat amb la fotogra a d’actualitat.

• Per altra banda el B/N oferia la possibilitat del centrar-se

únicament en la llum i els seus matisos (contrasts i
gradacions).
fi
fi
fi
fi
• Mireu algunes de les imatges del treball de Sebastiao
Salgado, un fotògraf que ha invertit gran part de la
seva vida en retratar contextos con ictius on el ser
humà o la natura estan en situació de risc.

• Salgado ha utilitzat sempre el B/N en el seu treball i a

vegades li serveix per a fer èmfasi de la duresa de les
seves imatges i a vegades li permet treballar la
delicadesa donant un aspecte de fragilitat.
fl
Textura
Textura

• La textura és la sensació tàctil que ens dona una imatge

o algun del seus elements.

• Aquesta sensació pot ser: suau, dura, rugosa, tova, llisa,

irregular, punxaguda, etc.

• Preocupar-nos de la textura d’una imatge permetrà

treballar el signi cat de la mateixa en una capa més de
signi cat.
fi
fi
• Un treball fotogrà c que intenta indagar en les
textures visuals, és la sèrie “Graf ti” de Brassaï.

• en ella veurem tota mena d’imatges de diferents tipus

de textures.
fi
fi
• Un altre treball curiós, és el projecte de Blake Little
anomenat Preservation.

• En aquest treball el fotògraf cobreix els seus models

amb una substància similar a la mel, de manera que
dona la sensació que han quedat atrapats en ambre.

• El resultat nal és força curiós, sembla que ens

trobem davant d’escultures.
fi
Resum

Clar
Lluminositat
Fosc
Llum
Alt
Contrast
Baix
Càlids
To Freds
Color Colors
Alta
Saturació
Baixa
Textura