QUADERN

DE VIATGE

Arantxa Rubio Valls

Llenguatge Visual i Plàstic
Georgina Vila
Novembre 2009
 ESPAI-VOLUM:
Construcció i modelatge
 ÍNDEX:
1. Breu introducció a l’educació visual i plàstica Pàg.1

2. Reportatge fotogràfic de tots els processos. Pàg.2

2.1 Autoretrat Pàgs.2 -3

2.2 Habitatge (llums i ombres) Pàgs 4-5
2.3 Objecte personal. Pàg 6
2.4 Fang (Experimentació) Pàgs 7-8
2.5 Fang (Tècnica) Pàgs.9-10

3. Opinió personal sobre la documentació de treballs d’infants. Pàg.11

3.1 El joc de la descoberta Pàg.11

3.2 Power point volum – espai Pàg.12
3.3 Power point: El modelatge: El fang Pàg.13
3.4 Vídeo: Paso doble Pàg.13

4.Referents artístics. Pàgs.14-15

5.Valoració global del que has après. Pàg.16

6. Bibliografia i fons de documentació. Pàg.17

1. Breu introducció a l’educació visual i plàstica

L’educació visual i plàstica es basa per una part amb l’observació, l’anàlisi, que
aquesta és la part visual, i desprès esta la part de manipulació, que es la part
plàstica.

L’educació visual i plàstica té com a finalitat desenvolupar les capacitats

perceptives, expressives i estètiques de l’alumnat i dotar-lo de les eines que li
permetin accedir i transformar la informació en coneixement, i està vinculada
amb el món de les experiències que tenen el seu origen en els sentits i en la
interacció d’aquests amb l’activitat i la creació humana.

Totes les representacions visuals són objecte d’estudi en aquesta matèria. és

important centrar com a principal punt de partida la reflexió sobre el món de les
imatges i els fets artístics, i la seva relació amb continguts històrics, socials o
polítics, susceptibles de ser treballats en els àmbits de les arts tradicionals com
ara el dibuix, la pintura o l’escultura, i també els nous mitjans multimèdia, el
disseny, la publicitat, el cinema, la televisió, el vídeo o la fotografia.

L’educació visual i plàstica constitueix un bon vehicle per al desenvolupament

de la competència social i ciutadana, ja que es treballa amb eines pròpies del
llenguatge visual que condueixen a la comprensió crítica, el pensament creatiu i
l’expressió de les emocions, vivències i idees. Aquestes pràctiques estan
directament relacionades amb la resolució positiva de conflictes. Les
metodologies d’aprenentatge que es proposen, promouen actituds de respecte,
tolerància, flexibilitat, solidaritat i interès, i afavoreixen el reconeixement dels
altres, la participació social i la cultura de la pau.

El fet més important de parlar d’art i educació consisteix a viure de forma

creativa, s’ha de viure creativament en tots els àmbits: social, econòmic,
familiar, moral i estètic. El gran objectiu de l’educació és garantir que tothom
pugui ser feliç, i els múltiples camins de l’art poden esdevenir clau per ajudar-
nos a trobar el camí de la felicitat.

El gran repte de l’educació en la creativitat és aconseguir que a mesura que

acumulen experiència i sabers, perdem la llibertat i aprenguem a fer-la créixer.

-1-
2. Reportatge fotogràfic de tots els processos.

2.1 Autoretrat.

• Què hem treballat?

Mitjançant un paper el qual ens ha estat assignat a cadascun de
nosaltres havíem d’explorar el seu tacte, fent diferents figures per passar
de la bidimensionalitat a la tridimensionalitat; cadascuna d’aquestes
figures havien de representar la nostra personalitat, i això ho vam fer
manipulant el paper amb les mans ja que és la primera “eina” que
utilitzem, aleshores vam fer diferents talls, doblegs…per poder percebre
diferents sensacions.

També hem vist la composició, el volum, l’enquadrament que li hem

donat, si l’hem centrat o en una punta del paper l’hem situat…, la
planificació, l’ordre…

El material que hem utilitzat ha estat el paper, hem utilitzat dos diferents
tipus de colors, també hem utilitzat cera negre per identificar amb una
lletra en el nostre paper les diferents personalitats.
Al tenir en un paper la nostra personalitat vam realitzar unes fotografies
des de diferents punts de vista, per poder observar quin era el punt
des d’on el volíem veure.

Perspectiva vista des d’adalt. Perspectiva vista d’un perfil.

-2-
 Desprès ens vam fer una altra fotografia amb una part del nostre cos
i amb les lletres que representaven la nostra personalitat, jo hi vaig
posar la P, la O i la D, la P perquè hem considero una persona que
tinc bastant paciència, desprès la O perquè sóc una persona
observadora, i la D de persona divertida.
A partir de les lletres vam introduir el llenguatge escrit al plàstic.

• Les meves sensacions.

Al realitzar aquest treball, les sensacions que he tingut han estat de
tranquil·litat ja que al anar fent els doblegs o els fent forats… hem sentia
còmode, a més que l’ambient de la classe també era de tranquil·litat.
Al principi però ha costat una mica començar, ja que molt bé no s’havia
exactament com poder representar la meva personalitat en un paper, ja
que mai ho havia realitzat… però desprès fent diferents esborranys m’he
acabat sortint-me.

• Impressions d’altres treballs.

Al anar observant els diferents treballs, he pogut observar diferents punts
de vista, que els companys de classe volien que ho veiéssim,també he
vist diferents posicions ja que n’hi havien alguns de penjats a la paret,
altres que penjaven d’una agulla, altres que estaven a la finestra... i
diferents enquadraments ja que hi havien alguns que estaven centrats,
altres que estaven a la punta del paper.

-3-
2.2 Habitatge.

• Què hem treballat?

Mitjançant l’elecció de papers de colors havíem de construir un habitatge
per un ninotet, però s’havia de dur el terme de l’equilibri per veure
diferents espais interiors i exteriors a través de les obertures.
Mitjançant el paper havíem d’explorar el seu tacte,ja que les mans són
les nostres primeres eines, per passar de la bidimensionalitat a la
tridimensionalitat.

El material que hem utilitzat ha estat el paper, també hem utilitzat una
lot, per començar a experimentar els efectes de les ombres.

També hem vist la composició, el volum, , l’enquadrament que li hem

donat, si l’hem centrat o en una punta del paper, la planificació, l’ordre…
Vam realitzar unes fotografies des de diferents punts de vista, per
poder observar quin era el punt des d’on el volíem veure.

Perspectiva vista des d’adalt. Perspectiva vista d’un perfil.

-4-
 En el nostre treball volumètric li hem afegit un personatge, i aquest
personatge l’he integrat dins d’un espai.

Desprès d’haver analitzat el treball volumètric des de diferents punts de

vista hem utilitzat la llanterna per poder analitzar que segons el punt de
vista on enfoquem l’objecte poder observar diferents jocs de llum.

• Les meves sensacions.

Al realitzar aquest treball, les sensacions que he tingut han estat de
tranquil·litat i hem pogut anar provant diferents punts de vista amb la
llanterna i diferents enfocaments i ombres, ja que depèn com feies la
fotografia se’t podia quedar cremada.
 -5-
2.3 Objecte personal.

• Què hem treballat?

Mitjançant un objecte personal que tingues una carrega molt efectiva per
nosaltres hem treballat el volum,la forma, el color, la textura, diferents
tactes com per exemple si es rugós, si se’ns adapta a la mà, si es pot
tocar , és a dir, si té relació amb les mans.

Aleshores havíem de fer una descripció formal sobre l’objecte en el meu

cas era:

És un objecte lleuger i petit, amb un volum tridimensional, i amb una

obertura amb un tacte manejable. Té una forma arrodonida amb una
textura rugosa, brillant, relaxant, lleuger i simètric.
Podem observar que hi ha una variació de colors càlids com són el
blanc, el groc i colors freds com el negre i el verd.

• Impressions d’altres treballs.

Al fer un tomb per els diferents objectes persones és pot observar que la
majoria són joies, i ossets de peluix, ja que ens recorda a la infantesa.
Les col·locacions dels objectes són pràcticament al centre i hem posat
colors brillant al costat que ja segurament aquests objectes estan
associats a un regal.
 -6-
2.4 El fang (Experimentació)

• Què hem treballat?

En aquesta part el que treballem és el tacte corporal de les mans amb
el fang i les diferents textures que podem obtenir amb el fang, ja que
només vam treballar amb les mans, en aquest cas no vam utilitzar cap
eina.
També vam treballar aspectes com el fred i el calent ja que amb el fang
amb pols hi havia sensació de fred i amb el fang amb pols barrejat amb
aigua i havia sensació de calent.

El material que vam utilitzar va ser d’aigua, palanganes, fang amb pols i
paper.

A cada taula teníem 3 palanganes les quals contenien fang en pols i en

una gerra de plàstic hi teníem aigua.

Vam experimentar i manipular el fang en pols que teníem a la

palangana, aquest fang era molt suau, era el mateix tacte que el “cola-
cao”. I transmetia també sensació de tranquil·litat i pau.
Després d’estar una estona experimentant amb el fang, i anàvem afegint
aigua a la palangana i això feia que el fang és tornés més viscós i
relliscant, com es pot observar a la fotografia.
 -7-
Amb el fang que teníem els dits vam pintar sobre el paper que envoltava
la taula i en el nostre grup vam impregnar les nostres mans i desprès i
vam posar els nostres noms.

També vam experimentar amb paper de diari dins del fang.

Per finalitzar l’activitat vam recollir tot el material i vam posar en comú les
nostres sensacions alhora de realitzar aquesta activitat.

• Les meves sensacions

Les meves sensacions van ser al principi d’intriga ja que feia molts anys que
no tenia relació amb el fang i no recordava aquesta sensació de tenir el fang
entre les mans, però desprès la meva sensació va ser de diversió, al notar
el fang entre les mans i poder fer diferents figures amb fang sense cap
sentit, també hem vaig passar el fang entre les meves companyes i vam
estar jugant i veure les diferents textures de quan el fang es secava.
 -8-
2.5 El fang (Tècnica)

• Què hem treballat?

En aquesta part el que treballem és el tacte corporal de les mans amb
el fang i les diferents textures que podem obtenir amb el fang, ja que
només vam treballar amb les mans, en aquest cas no vam utilitzar cap
eina.
També vam treballar aspectes com el fred i el calent ja que amb el fang
amb pols hi havia sensació de fred i amb el fang amb pols barrejat amb
aigua i havia sensació de calent.

En aquesta part el que treballem també és la tècnica amb fang, ja que el

fang no només és experimentar amb ella sinó que darrera hi ha una
tècnica.

Vam treballar diferents formes, mides, colors i textures del fang, ja

vam veure diferents tipus de fang:
• Fang negre
• Fang marró
• Fang blanc, que era més modelable
• Fang xamota, que era amb pedretes.

El material utilitzat ha estat d’una copa per fer el gelat la forma de la

copa ens condicionava, si era opaca o transparent,els diferents tipus de
fang, espàtula, xeringues, esponges, fil de pescar, ratllador...
-9-
 També hem treballat la presentació a l’hora d’exposar-los al passadís de
fora l’aula de Plàstica.

• Les meves sensacions

Les meves sensacions van ser de sorpresa, ja que a mida que anava
fent les boletes pel gelat, es necessitava una tècnica, ja que si no ho
feies com ens havia ensenyat la professora, no et quedaven ven rodones
i això em va sorprendre i a la vegada vaig sentir una satisfacció.

Mentre feia el gelat tenia sensacions de com si estenguéssim al estiu, ja

que el gelat el relacionem amb l’estiu, aleshores li vaig afegir la petxina.

-10-
3. Opinió personal sobre la documentació de treballs d’infants.

3.1 El joc de la descoberta.

El joc de la descoberta d’objecte de 6 mesos a 2 anys, 2 cops per setmana.

Trobem el joc de la panera dels tresors i el joc heurístic

El joc de la panera (6-12 mesos)

Concentració de l’Infant, el despertar dels sentits.
Elements diferents, textures, volums..
Garantir la seguretat.

El joc heurístic./ de la descoberta (12-22 mesos)

Exploració i coneixement dels objectes, coneixement relació – ordenació

Material reciclat (Ex: suro) i material natura (Ex: pedra). És un material segur,
higiènic, no perillós.

Material inespecífic: objectes canviables, quantitats suficients + combinació,

diferents contenidors, amb bosses per recollir però no formen part.

Ha d’haver-hi un espai físic amb diferents focus.

El primer temps serveix d’exploració pels nens: Ficar i treure, empilar,

aparellar, encaixar, obrir i tancar, estirar, penjar, girar, afegir..

El segon tems serveix de recollida:

La mestra comença a participar proposant al nen que recollí. Ha de ser quan el

nen no estigui encara cansat, que tingui interès per recollir.

I al final de l’activitat porta sempre una reflexió.

Ha de ser de crear una atmosfera de tranquil·litat i repòs.

La mestra observa, només intervé si hi ha alguna petita baralla, el nen va al seu
aire.

La meva opinió desprès de veure aquest vídeo és que de deixar en els nens el
seu espai per jugar, perquè explorin i experimentin per ells mateixos els
diferents objectes que hi ha a la classe.
Ja que pel nen és molt important descobrir nous objectes per ell mateix, ja que
desperten els seus sentits.

-11-
3.2 Power point: Espai - Volum

JOC / CREACIÓ.

Relació corporal.

Construccions: apilar caixes, l’equilibri amb cons, caixes.. amb els cons juguen
també amb els colors.
Emboliquen, amaguen , lliguen, treball de mides (Calculen proporcions)

TRAÇ.

Treballen amb escombres (diferents posicions corporals) amb elles fan línies.
Amb ampolles i aigua treballant els punts.
Amb el guix pintant al terra, tenen sensació de tranquil·litat.

VOLUM CONSTRUCCIONS.

Del pla al volum: Amb plec, l’encaix

Amb restes de cartró, amb talls per fer l’encaix amb dues peces amb talla o
amb una sola, són planes i amb l’encaix té volum. Aleshores es tracta d’una
construcció volumètrica.

Desprès de veure aquest power point he observat que amb materials que tenim
molt abast que es poden fer molta varietat d’activitats relacionades amb l’espai i
el volum.

-12-
3.3 Modelatge: El fang

A mesura que es fan grans hem d’anar depurant la tècnica.

El fang té una tècnica, amb l’aigua perd volum, quan l’aigua s’evapora, el fang
es contrau i es va secant, però si hi ha un pal a dintre d’esquerda.

Es pot treballar com a experimentació o com a tècnica.

Experimentació:

Estats del fang: sec, pols de fang, líquid, pastós, llimós, dur..
Els nens experimenten dins d’una safata.
És un treball col·lectiu, sobre el fang s’enganxen material de tubs, i desprès es
dur a terme un treball d’observació.
També es pot treballar amb trossos de fang sec.

- Evolució del cos:

També treballen el moviment del cos humà, dins d’un espai limitat, també es
pot treballar amb una eina.
Personatge dins d’una capsa, amb una imatge es passa del pla al volum.
Dibuixen diferents accions quotidianes i les diferents parts del cos, ulls, peus.
Fan cares i desprès dibuixen el cos, baix relleu, forma de treballar, el dins / el
fora.

La meva reflexió desprès de veure aquest power point i anteriorment haver fet
una sessió amb la qual vam treballar el fang he observat que es poden treballar
molts aspectes com són el volum, les parts del cos, el dins / el fora, els
diferents estats dels fang, que hi ha un treball d’experimentació i desprès
d’observació.

3.4 Vídeo: Paso doble

Amb aquest vídeo ens transmeten l’idea de picar entre el fang

Juguen amb el cos i l’espai,
aconsegueixen diferents textures, efecte dels colors del fang, alteració de la
superfície, contrast entre la rapidesa i lentitud.
Diferents parts del cos, aconsegueixen punts, ratlles, aparició de l’eina,
transformació de la matèria, treball del cos.

Desprès de veure aquesta vídeo la sensació es que m’he vist reflectia en ells,
ja que el dia que vam fer la sessió de fang vaig experimentar els mateixos
sentiments que ells, aleshores em veia reflectia.

-13-
4. Referents artístics

• Cristina Iglesias: textures, percep les sensacions, 3ª dimensió, espai, et

fa participar, sentir l’entorn, el paper de la llum.
• Bob Verschueren: genera atmosfera, instal·lacions en petits espais, tot
el terra amb pedres, reprodueix objectes i et poden venir ganes d’entrar
o no. Treballa amb la natura, organitza l’espai, percepció.
• Juan Muñoz: fa uns personatges reals, sensació de respecte, treballa
amb l’angoixa.
• Penone: Relació molt forta amb la natura, deixa la seva ditada en els
seus treballs.
• Francisco Varela: Utilitza moviments amb lentitud, incorpora la boca.

Agustin Ibarrola:
Primer pintava d’una forma autodidàctica, desprès va donar pas al cubisme.
Més tard de la mà de Jorge de Oteiza va aprendre la divisió i l’anàlisi del propi
espai del constructivisme, i sobretot la mentalitat de creació artística.

La seva obra pictòrica es desenvolupa plàsticament la seva ideologia política i

pot ser inscrita dintre de la pintura social de denuncia del mont proletari i rural.
L’estudi sobre els espais corbats i la seva relació amb la negativitat i la
positivitat van influir en el seu plantejament estètic posterior.

Amb la seva obra de: “El bosque de OMA”, podem observar els arbres des de
diferents punts de vida, com anteriorment hem treballat a classe, amb les
activitats del autoretrat i habitatge.

-14-
 • Richard Serra: Estudia la percepció.
• Hundertwasser: Té unes idees ecologistes, està influenciat per Gaudí,
les seves obres son amb molts colors i diferents pells.
• Miquel Navarro: fa unes estructures amb peces repartides de fàbriques,
peces de fang molt iguals.

Friedensreich Hundertwasser
Les característiques originals de Hundertwasser són l’expressió del shock en
l’art pictòric i la filosofia ambientalista.

Els temes comuns en els seus treballs son els colors brillants, amb formes
orgàniques, una reconciliació dels humans amb la natura i un fort
individualisme.

La seva inspiració eren els espirals i va arribar a denominar la línia recta com la
eina del diable, ja que ell mai utilitzava línies rectes.

Està forçat influenciat per Gaudí.

Richard Long
Es un escultor que està molt relacionat amb la natura.

Va fer escultures geomètriques, utilitzant materials naturals recollits en els seus

passejos pel camp..

En les seves obres també podem apreciar el tema de l’equilibri, que

anteriorment em realitzat en algunes de les activitats realitzades a
l’assignatura.

-15-
5. Valoració global del que has après

Amb aquestes sessions que ja em fet de l’assignatura de llenguatge visual i

plàstic he après moltes coses.

Per començar he après molt vocabulari tècnic de llenguatge visual i plàstic,

també he après a veure les els treballs d’altres maneres, és a dir, que amb un
simple paper podem arribar a fer treballs volumètrics per exemple, cosa que
abans potser només pensava que era per escriure.

Durant les sessions que fèiem a vegades pensava, però això ho poden fer nens
petits de 0 a 6 anys? aleshores la meva pregunta es resolia amb els power
points o vídeos que ens posava la professora per ampliar i veure que si que
realment els nens ho poden realitzar, sobretot em va passar a la sessió del
fang.

En conclusió, aquestes diferents activitats m’han agradat molt ja que he vist

que de gran potser el llenguatge visual i plàstic i que amb petits materials es
poden fer grans coses, i també m’ha fet recordar la meva etapa d’infantesa.

-16-
6. Bibliografia i fons de documentació.

Bàsicament la bibliografia només és dels referents artistics.

http://www.biografiasyvidas.com/biografia/i/ibarrola.htm

http://www.biografiasyvidas.com/biografia/l/long_richard.htm

http://www.masdearte.com/index.php?
option=com_content&view=article&id=6384&Itemid=7

-17-