Fanny Mas presenta a

Francesc Català Roca

Francesc Català Roca, nascut al 19 de març de 1992 i
mort al 5 de març de 1998.
La seva biografia
Era fill del també fotògraf Pere Català i pic, qui l’hi va ensenyar les bases de la
fotografia. Compartint-ho també amb el seu germà, Pere Català Roca.

Va col·laborar amb diverses publicacions com La Vanguardia i Destino, es

considerava a ell mateix un fotògraf professional. També va guanyar dos premis a
Barcelona d’Arts Plàstiques i algunes de les seves obres es van mostrar a la
Fundació Miró.
Belleza a lo quotidià
El seu interès amb les fotos era captar la vida quotidiana, creient que era
més documentalista que artista.
Les seves obres combinaven la realitat amb la belleza, així aportant una
visió realista de la societat de la seva actualitat.
La Esquina
Madrid
1956
Lionel Hampton, Windsor Palace
Barcelona
1955
Circ
1952
Publicitat
Barcelona
1954
Pati de cavalls
1957
La Gitanilla
Barcelona
1955
Anàlisi compositiva, denotativa i connotativa.
La Esquina
1956
Fotografia documental
Madrid
Foto en blanc i negre
· La imatge funciona a
partir d’un punt de fuga
que surt de la boira (a la
vorera), a partir d’aquí
tot ve cap a endavant,
també les dues figures.
· Una part important de la
composició son les línies
verticals que hi apareixen,
les línies que formen els
pals del carrer ens ajuden a
donar més perspectiva.

També trobem que la farola

ens ajuda ajuda a tirar pes
cap a endavant.
· Els dos elements
visuals que apareixen
son la farola i les
persones, els dos
elements estan en
franges diferents.
Descripció formal
- Un pare i el seu fill caminant

Cromatisme
- Blanc i negre

Il.luminació
- Llum natural suau que aporta el
paisatge

Angulació
- Alçada de càmera normal
- Pla general

Profunditat de camp
- La profunditat es perd entre la boira

Formes
- Línies rectes
· Aquesta imatge transmet
serietat per el seu paisatge
omplert amb línies rectes i la
boira que l’embolta.

A la vegada també ofereix

un sentiment trist i una
sensació de solitud per les
dos úniques persones que
apareixen, totes dos amb
una expressió apagada i
seria.
La Gitanilla
1955
Foto documental
Barcelona
Fotografia en blanc i
negre
· S’hi poden veure tres
franges, el terra on s’hi
situa la nena, la ciutat i el
cel. L’horitzó de la ciutat fa
forma en diagonal caient
cap a la dreta.
· Un dels pesos
visuals que ens don
la fotografía es la
fàbrica, que forma
una figura
geomètrica.

Els elements més

importants estan
formats per línies
verticals.
· Tot i així, l’element
principal de la imatge
és la nena, que don un
gran pes visual. També
la nina que agafa, que
és bastant caracteristic.

La mirada de la nena
surt de la fotografía.
Descripció formal
- Nena dempeus abraçant una
nina

Cromatisme
- Blanc i negre

Il.luminació
- Llum natural suau

Angulació
- Alçada de la càmera normal
- Pla general

Profunditat de camp
- Es pot veure gran part de la
ciutat, extensa

Formes
- Línies rectes
- Forma geomètrica
· L’element principal (la
nena) de la fotografia
expresa una emoció trista i
desolada, i a la vegada
(gràcies a l’element que
sosté) innocent.

Per el paisatge podriem

pensar que la fotografia es
fa en un moment de guerra
o pobreza, o simplement
s’acompanya d’un aire
contaminat.
Conclusió
Aquest fotograf ha estat un autor que ha representat molt bé el que és la fotografia documental
i que amb les seves tècniques ha aconseguit que les seves fotos donguin tota la informació que
tenen al radera.

En el punt de vista personal m’ha interessat com amb les fotos ha pogut donar missatges tan
directes de com era la societat fa uns anys i també m’ha agradat com jugaba amb els punts de
fuga com a la imatge “la esquina”.