·Ara sí, en aquesta última pàgina veurem els meus errors més comúns

d'ortografia i mirarem d’arreclar-los.

He millorat bastant en ortografía tinguent en compte les darreres

redaccions. A les dos primeres (l’escriptura del jo i un record a l’escola) era
molt comú que posés “però” sense l’accent. També confonia el “si” i el
“sí”, que tenen dos significats molt diferents. El sí és d’afirmació i el si
proposa una possibilitat (ex: Si pogués tenir aquell móbil…).
Uns altres errors també era el “son” del verb ser sense accent. Si no posés
accent sería una conjugació del verb “dormir”. També confonía “dos” i
“dues” i “es” i “és”.

√ Els accents sempre han sigut els culpables de moltes faltes a les meves
redaccions, exemples d’accents que no solía posar són:

Perquè, família, però, només, telèfon i què.

Hi han paraules que tenen accent depenent de a què s’estiguin referint,

un exemple és el “perquè”, que s’hi posa accent quan fas una pregunta
(perquè has fet això?) i sense accent quan estàs responguent (perque
estava enfadat).

Altres faltes comunes que tinc són: Passant amb una “s” (entre vocals
sempre van dos ss), hem i em (s’utilitzen en contextos diferents) i estàvem
sense accent.