JESSICA MOLINA GIL

TEORIA DE LA IMATGE

ANLISI DENONTATIU I CONOTATIU DE 2 IMATGES

EL PET GUSTAV KLIMT

ANLISI SINTACTIC Iconicitat: Cert grau de semblana amb la realitat en la representaci de figures humanes.. Abstracci: El tractament s irreal i els decorats tamb formen part delements abstractes que no identifiquem com a tals en la realitat. Complexitat; s una imatge duna complexitat molt elevada perqu maximitza els detalls i t molta cura de cada un dels elements. Tot i que s senzilla de compendre visualment i sidentifica facilment.

JESSICA MOLINA GIL Composici:

TEORIA DE LA IMATGE

El tipus d'esquema compositiu que apareix en el quadre podrem dir que est basat en la forma, expressats mitjanant figures geomtriques, sn dos els tipus de composicions que estan presents, una rectangular que equivaldria a la figura masculina i una altra triangular, que seria la femenina. Aquest tipus de composici pogus ser no estar realitzada a l'atzar, ja que aquest quadre est carregat d'erotisme, i les formes no fan ms que recolzar aquest sentit. El rectangle representat com a smbol fllic i el triangle com a ter. Aire: el composa el fons de la imatge, i representa un espai irreal Que no t un fi delimitat. Simetria-Asimetria: s una pintura asimtrica perque dividint la imatge en dos trobem elements diferenciats en cada part. Profunditat de camp: No hi ha profunditat de camp ni una perspectiva real. Enquadrament: Les figures centrals sencuadren al centre de la imatge otorgant-lis una importancia cabdal. Perspectiva: La imatge s frontal, gaireb freturosa de perspectiva ja que les formes sn gaireb planes. I els personatges mostren molt poc volum. Illuminaci: La llum es crea a travs del color, prov dels personatges del centre als quals s'han dotat d'una llum i un aura intensa i brillant que illumina l'escena amb colors daurats. La seva funci s simblica, doncs malgrat no tractar-se d'una llum mstica, l'objectiu de Klimt era expressar la uni mstica entre l'amor espiritual i l'amor ertic, i la fusi al seu torn de l'individu amb el cosmos. Punt: S'utilitza el punt com a element ornamental tant en el fons com en els suntuosos decorats dels vestits dels dos amants. Lnia: En les obres de Klimt , la lnia s un element fonamental i molt marcat, doncs les seves obres sn planes, la subtilesa de l's de les lnies i la delicadesa dels seus traos ens transmeten la sensaci de dolor i d'harmonia. Hi ha un predomini de lnies corbes, per denotem una verticalitat en les figures de la imatge. Forma: Quant a les formes, la pintura es mostra formes una miqueta allargades en els 2 amants, l's de formes rectangulars per denotar masculinitat i en la dona l'us de cercles per denotar feminitat. Color: Hi ha una gran varietat cromtica que van des dels daurats i grocs fins als verds, vermells,roses, blaves, blancs, taronges i fins i tot negres. En l'obra prevalen els colors anlegs,encara que en menor proporci s possible observar l's de colors complementaris. La parella, s'emmarca amb una aurola daurada, vestint ambdues figures d'aquest color, adornades el vestit d'ell per adorns rectangulars, negres i grisos, mentre el d'ella t cercles alternats de colors freds amb clids. En l'inferior, ple de verds, magentes, liles i grocs apareixen els freds; i en el fons, clids de nou, amb el puntillisme groc sobre ocre. cal destacar tamb el contrast existent entre els personatges i la resta del quadre ja que tots dos presenten un to molt poc saturat, podrem parlar gaireb d'un color fallt a diferncia amb la resta, en el qual els colors sn ms saturats i brillants. .

JESSICA MOLINA GIL -

TEORIA DE LA IMATGE

Textura: l'obra obra t textura visual i textura fsica. Podem percebre amb els nostres ulls les pinzellades d'oli en el quadre, i les taques usades per al fons. I tamb es possible sentir la textura de la tela, i dels detalls en relleu d'or t textura visual i textura fsica. Fons i forma: s important el contrast de la figura i fons, que permet que ressalti la figura dels amants i causi un major impacte a l'espectador, el fons no obstant aix compleix el paper essencial de transmetre la solitud el moment ntim de la trobada.

ANLISI CONNOTATIU Funci de la imatge: T una funci esttica amb voluntat artstica i tamb expressiva. Retrica: Aquesta representaci sha catalogat de moltes maneres, per una delles s una metfora sobre lamor i lerotisme. Si be les figures i la seva actitud representen literalment aquests aspectos, els elements que els complemente (detalls, ornaments, etc.) representen una metfora de la riqueza de lamor i limportncia daquest. Tamb reforen la idea metafrica de la sexualitat i la virilitat. Connotaci: Per parlar d'una composici fonamentada caldria conixer una mica de la histria i trajectria de Gustav Klimt. Aix, l'aplicaci dels colors daurats tan decoratius, l'adorn de les robes o els detalls florals sn caracterstics d'aquest autor que coincideixen amb l'art Nouveau de l'poca. Concretament aquesta obra est en el znit de la seva poca Daurada. El tema i les formes tamb guarden relaci amb l'autor, encara que Klimt t obres de temtiques molt variada, el tema grcies al com ms ha destacat ha estat la sexualitat femenina. Ha representat a la dona en totes les seves facetes i sempre amb les seves peculiars formes decoratives que fan els seus quadres fcilment recognoscibles. La seva visi del femen sembla obsessiva, s sabut totes les relacions i fills illegtims que el pintor va tenir durant la seva vida. En aquesta escena veiem com es reflecteix aquest erotisme: un pet que sembla etern, una abraada estreta, i els ulls tancats d'ella, vivint intensament el moment. Expressat de forma figurativa, ja que representa imatges reals encara que una miqueta distorsionades.

JESSICA MOLINA GIL VOLKSWAGEN COMERCIAL

TEORIA DE LA IMATGE

ANLISI SINTACTIC Iconicitat: Podem identificar alguns elements amb relaci a la realitat, per la distorssi daquests fa que sigui molt ms abstracte que iconic. Abstracci: El tractament s irreal i tot lambient est deformat creant una realitat diferent, tot i que suficienment identificativa. Complexitat; s una imatge duna complexitat molt elevada perqu est elaborada amb molta cura i detall de tots els elements imitant un estil subrealista que tendeix a la creaci dimatges complexes. Requereix que lespectador faci un esfor per entendre el missatge.

Composici: Aquesta imatge est composada per una varietat delement que donen un significat a la imatge final: Trobem un home completament distorssionat amb una vestimenta de mecnic, un camii, un contador de gasolina, unes plataformes petrolferas, un nuvol en forma de surtidor Aire: Laire sidentifica per un paisatge imaginari que continua i que no queda encuadrat completament en la imatge Simetria-Asimetria: s una imatge completament asimetrica

JESSICA MOLINA GIL -

TEORIA DE LA IMATGE

Profunditat de camp: Hi ha una profunditat donada per els diferents elements que composen la imatga segons si es troven ms lluny o ms a prop de lespectador. Hi ha bastanta profunditat de camp. Enquadrament: Limatge encuadra tots els componets essencials, i els distribueix per lespai duna manera poc equilibrada pero ben pensada. Perspectiva: Els volums, la profunditat de camp i la forma en que lautor ha tractat limatge aporta una perspectiva molt interessat, tit i que bastant abstracta. Illuminaci: s artificial i donada per lartista per focalitzar els punt m importants com la figura humana. Silumina clarificant zones i utilitzant tonalitats ms clares i brillants. Color: El color s un punt important de la imatge. Predominen tonalitats clides en contrast amb algunes fresdes com les del mono de mecnic o el cel de fons, laigua, etc. Alguns color sn molt importants perque remarquen smbols identificatius com el que acabem de comentar, el blau mecnic. Els colors sinspiren, com tota lobra en si, en la policroma utilitzada per Dal en les seves obres. I inspiren un mn onris i irreal, per amb elements de la nostra realitat. Textura: Les textures, en aquesta imatge, venen donades, a ms a ms per el punt, per la combunaci dombres i tonalitats de color: com a la roba de la figura humana, o el cel ennuvolat.

ANLISI CONNOTATIU Funci de la Imatge: s una imatge amb una funci comercial que a ms a ms combina altres funcions molt importants com s lesttica i lexpressiva. Funci del text: El text te una funci danclatge, i aporta el significat concret al conjunt de lobra: Un consum absurdament baix. Aquest eslogan adquireix un sentit conjunt amb la imatge perqu ens justifica la tria del tractament de les formes, figures i significats de la pea. Retrica: Aquesta imatge est plena de figures retoriques que els publics han de codificar duna manera ms exahustiva que amb la majoria dimatges publicitries. Tot representa una metfora del que simbolitza un baix consum de gasolina per part del cotxe promocionat. I tamb les consequencies daix: Un mecnic que no pot guanyar-se el sou reparant problemes relacionats amb la gasolina, un cami que ja no transporta la mateixa quantitat de fuel, un contador que sapreta el cintur perque ja no consumeix tant, unes plataformes petrolferas amb flors en representaci al desenvolupament ecolgic, etc. A ms a ms trobem figures prpies del surrealisme com hiprboles en les exageracions de les formes. Tamb trobem una petita metfora en les formigues representant lestalvi econmic que tot representara per al consumidor. I fins i tot, la representacio dun paissatge rid, per amb brots verds, reflexen una metfora de lactual panorama medioambiental, i com grcies a aquest producte, hi ha esperana de millorar-lo (brots verds).

JESSICA MOLINA GIL

TEORIA DE LA IMATGE

Hipertext: En aquesta imatge trobem lus de lhipertext en el sentit que els creadors shan basat en lesttica original de lartista surrealista Salvador Dal. Aquest autor s internacionalment conegut i bastant admirat per la gent (actualment). Lus daquest recurs fa que lespectador crei un vincle emocional ms intens amb la marca, doncs apela a un coneixement previ que la majoria de persones t. Tot i aix, t un pblic objectiu clau, doncs per exemple un nen, no identificara el mateix que un adult amb uns mnims coneixement dart.