ANÀLISIS - COMENTARI D'OBRA

La Gran Odalisca
ANDRA DUMITRU
Classificació de l'obra
Títol: La gran Odalisca
Autor: Jean Auguste Dominique Ingres
Cronologia: 1814 (segle XIX)
Estil: Neoclasicisme Francès
Materials: oli sobre llenç
Ubicació: Museu del Louvre, París
Dimensions: 91 d'alçada, 162 d'amplada
Introducció
La Gran Odalisca és una de les obres més reconeixibles del pintor francès
Dominique Ingres. L'obra mostra una odalisca o una dona d'un harem turc, un
membre del faren d'algun poderós sultà (tal com agradava imaginar-ho la
imaginació romàntica del XIX), recolzada sobre un divan. La dona es troba
nua, donant-nos l'esquena, però amb la mirada fixa a l'observador. Ens deixa
entreveure la curvatura del seu pit, que està ocult a través del seu braç dret,
estès cap a les cames.
Elements formals i compositius
La dona cobreix completament
el quadre. Es pot veure una lleu
inclinació que és produït per la
seva esquena i acaba a la
punta dels peus, la qual cosa
genera un arc amb les cortines
blaves que es troben a la dreta
de la dona.

Els colors freds, pràcticament colors blaus

dels coixins i llençols, així com també el fons
completament fosc, fan ressaltar la figura.
Elements formals i compositius
Apareixen a l'obra accessoris que li
donen el toc oriental: el ventall, el
turbant i la pipa. Amb gran
precisió reflecteix la textura de les
teles.
Encara que es podria considerar
clàssica, aquesta dona no compta
amb les proporcions utilitzades en
figures clàssiques. L'esquena és massa llarga, cosa que fa
que es destaqui encara més la delicadesa dels revolts i la
mirada de la model.
Elements formals i compositius
A l'obra predomina la línia sobre el color, especialment en la definició dels perfils i detalls,
encara que a les carnacions de la dona o les teles podem observar un ús exquisit de les
veladures i les degradacions cromàtiques.

El pintor juga a contraposar les gammes càlides (i per tant sensuals, com ja havia fet
Tiziano) a les teles fredes i de menor lluminositat que l'envolten sense treure'n
protagonisme.

La llum és suau i incideix directament sobre el model, deixant en penombra el fons. A més de
buscar efectes volumètrics que cerca al costat del color, li serveix per destacar les diferents
textures, especialment les encarnacions.

Pel que fa a l'espai, està molt reduït per no dissipar l'atenció de l'espectador,
i només podem assenyalar alguns trucs per crear un primer pla, anterior
a la figura (amb les teles de l'angle inferior esquerre), així com
la tela de la dreta que tanca la perspectiva.
Elements formals i compositius
Finalment, la figura presenta, en una primera mirada, una perfecta harmonia anatòmica
que un examen més calmat veuríem que és completament falsa. Ni la posició és tan
.................... relaxada com sembla, i s'observa si mirem la
cama que es doblega en un escorç realment
forçat, ni la figura és veritablement possible,
existint punts de vista impossibles, com el peu
estès o la curvatura de l'esquena.

El que destaca especialment a la figura és la

seva serenitat i sensualitat calmada, amb un
fort
......... grau d'idealització i un gust per
l'expressió de les diferents textures
que incideixen encara més en el
caràcter sensual de l'escena.
 Context històric
La gran odalisca va ser encarregada pel matrimoni Murat, per al seu palau de Nàpols.
L'atrapant mirada de la model i la sensualitat de les seves formes van causar un gran
impacte al Saló de París del 1819, on Ingres va exposar l'obra després de recuperar-la.
No era habitual, a l'època, l'exhibició de la nuesa, especialment si no tenia una
justificació temàtica a l'obra. L'evident component sexual de l'escena va escandalitzar
la crítica, que es va burlar del quadre i va buscar defectes a l'anatomia de la model.
El debat va ser tan intens que el mateix rei Lluís XVIII va anar al Saló per veure
l'odalisca, i en va quedar enamorat, fins al punt que va voler comprar-la, però un ric
banquer se li va avançar.
El valor artístic de La gran odalisca va resultat ser incontestable per la seva gran
influència en el moviment del Romanticisme, per la seva temàtica orientalista i per
haver esdevingut un exemple iconogràfic de la bellesa.
Antecedents i influències posteriors
A la figura femenina hi trobem, a més,
reminiscències d'altres grans obres pictòriques.
La seva cara fa referència a «Els desposoris de
la Verge» i «La Madonna della Seggiola» del
pintor renaixentista Rafael Sanzio. El turbant i
la joia que l'acompanya, estan presos de La
Fornarina, obra també de Rafael. La seva
postura ens fa pensar en la Venus d'Urbino del
pintor renaixentista Tizià; oa La Venus del
mirall de formes allargades del pintor barroc
Velázquez.