EL ENTIERRO DEL SEÑOR DE ORGAZ

Nom: Eleonor Boada Allard

Grup: 3
Curs: 2n de Batxillerat
Professor: Ramon Pujolà
 1. Context Històric i Cultural
L’Enterrament del senyor d’Orgaz és una pintura realitzada per Doménikos
Theotokópoulos, conegut com El Greco, l’any 1588.
Aquesta, es troba a la Capella de la Concepción de l’Esglèsia de Santo Tomé de
Toledo.
Pel que fa al context històric, el principal canvi de l’època en el món en general, fou el pas
del Teocentrisme a l’Antropocentrisme, que va provocar una transformació en la
manera d’ésser i de viure de les persones en àmbits com: l’art, la religió, el pensament...
A més a més, hi ha un canvi de pensament religiós, és a dir, una Reforma catòlica,
gràcies a: Les Reformes Protestants de Martí Luter, La Reforma Anglicana d’Enric
VIII...i la conseqüent Contrareforma de l’església catòlica per tal de defensar-se
d’aquestes. Les bases d’aquesta Contrareforma estaven escrites en el Concili de Trento.
Pel que fa a Espanya, regnada per Felip II, es trobaven en el segle d’Or de les arts
plàstiques i les lletres i Toledo era el principal centre cultural.
Per altra banda, l’any 1563 comença la construcció del Monestir de San Lorenzo de
l’Escorial, en commemoració del triomf de la Batalla de Sant Quintí.

Pel que fa al context cultural de l’època, el més destacat és el triomf de l’Humanisme,

que permet l’aparició d’un ésser humà lliure i racional que té interès per la cultura, la
ciència i el progrés, donant lloc així a la figura de l’Home Universal.
A més a més, els artistes deixessin de ser considerats artesans, és a dir, persones
que feien activitats manuals sense cap valor artístic, per passar a ser reconeguts com a
treballadors intel·lectuals lliures.

2. Estil
Quant a l’estil de l’obra, podem dir que és una pintura del Renaixement espanyol,
concretament, del Manierisme.
Les característiques principals de l’estil són les següents:
- L’èsser humà com a tema central

- Ús de la perspectiva lineal

- Ús de l’escorç

- Predomini línia sobre el color

- Gran interés per la natura i el paissatge

- Apareixen temes mitològics

- Es fan esbossos preparatoris abans de realizar un quadre

2
A més a més, les pintures de El Greco tenien un estil personal que les caracteritzava:

- Figures manieristes allargades, primes, fantasmals, molt expressives i

espirituals.
- Il·luminació pròpia
- Ubicades en ambients indefinits
- Cerca de contrastos amb les gammes de colors: blaus freds i clars i grocs
estridents

3. Anàlisi formal
L’Enterrament del Senyor d’Orgaz es tracta d’un quadre fet amb la técnica de l’oli sobre
un llenç en forma d’arc de mig punt de 5x3m aproximadament.
La composició és tancada i simétrica, on hi destaca l’Horror Vacui, és a dir, que tot
l’espai pictòric és ple, no hi ha un punt que cridi més l’atenció.
En l’obra en general predomina el dibuix sobre el color, caracteritzat pels contrastos de
freds-càlids.
La pintura està dividida en dos parts, unides només per una creu:

Part superior o Celestial:

En la part superior del
quadre, pel que fa al
color, podem observar
que predominen els
blaus, grocs, platejats,
blancs…i que té més
importancia la
pinzellada que el
dibuix.
Les figures són
allargades i
espectrals, buscant
el màxim realisme.
La llum és irreal, ja
que ve del cel.
Quant a la
composició, veiem
que hi ha dos
triangles compositius:

3
En el triangle inferior, que uneix les dues parts, hi veiem un àngel que es troba entre dos
núvols amb formes capricioses.
El superior està presidit per Crist, acompanyat per la Verge i Sant Joan Baptista.
A l’esquerre de la Verge trobem a Sant Pere amb unes claus i sota d’aquest veiem a
Noé, Moisés i David, que representen l’ esglèsia antiga.
A la dreta de Sant Joan Baptista, entre d’altres, veiem al Papa Sixt V i a Felip II,
representant l’esglèsia moderna.
El ritme d’aquesta part celestial ve marcat pel joc de mirades entre els diferents
personatges.

Part Inferior o Terrenal:

Pel que fa al
color de la
part inferior de
l’obra, trobem
tonalitats
blanques i
grogues amb
tocs
vermellosos
en els vestits
de Sant
Esteve i Sant
Agustí, que
es troben en
l’escena
principal i
colors blancs i
negres en les vestimentes dels personatges que es troben en segon terme.
Predomina clarament el dibuix sobre la pinzellada buscant el realisme i el detall, tot i que
les figures no són tan estilitzades com en la part superior.
Pel que fa a la llum, la part terrenal és molt lluminosa.
Quant a la composició, veiem a 25 figures que observen amb expressions atentes
l’escena principal formant així un fris en la part superior. Aquestes són personatges
toledans descontextualitzats o contemporanis a l’artista i formen el que s’anomena
Isocefàlia, és a dir, que els caps dels personatges están col·locats a la mateixa alçada.
El centre d'interès el formen els dos personatges que recullen el cos del Senyor d’Orgaz,
Sant Esteve a l’esquerre i Sant Agustí a la dreta
A la dreta, tancant la composició, amb túnica daurada, trobem a Andrés Núñez, capellà
que encarregà el quadre i al costat de Sant Esteve, obrint la composició veiem a Jorge
Manuel (fill de El Greco) que té un mocador on hi ha la firma de l’artista.

4
L’únic personatge que ens mira és l’autorretrat del pintor.

El ritme ve donat per la interacció dels personatges entre ells fent gestos amb unes mans
bellugadisses, quasi ballarines.

4. Tema, Significat i Funció

En referència al tema de l’obra, podem dir que és una obra religiosa o commemorativa,
ja que s’hi representa l’enterrament del Senyor d’Orgaz, acompanyat per Sant Agustí i
Sant Esteve, que, segons la llegenda, van baixar del cel mentre es celebrava la cerimònia
per tal de dipositar el mort al sepulcre.
Aquest, que en realitat s’anomenava Gonzalo Ruiz de Toledo i fou el quart Senyor de la
vila d’Orgaz (Toledo). Va néixer durant el regnat d’Alfons X i va morir l’any 1323 a Toledo,
on va ser enterrat a l’església de Santo Tomé.

Pel que fa al significat ,La idea de El Greco quan arribà a Espanya era la de treballar a la
Cort de Felip II, i a El Escorial, que s’estava acabant en aquella època. Per agradar al rei
va presentar dos quadres: Al·legoria de la Lliga Santa (o El somni de Felip II) i el Martiri de
San Maurici i la legió tebana. Cap dels dos quadres agradà al rei.

La funció principal de l’obra és commemorativa, ja que va ser encarregada pel rector de

l’església, Andrés Núñez, per tal de commemorar que havia guanyat un plet.