ÀNNEX 1: ALGUNES REGLES DE COMPOSICIÓ

1-La regla o llei dels tres terços

La regla dels tres terços és una simplificació de la Secció Àuria, que

estableix la divisió del rectangle en parts proporcionals, agradable a la
vista. Això provoca, que una imatge dins dels paràmetres establerts per
aquesta regla de composició, sigui equilibrada i ben composada.
És una regla molt coneguda vàlida tant en fotografia com en pintura i altres
arts.

Dividim la fotografia en tres parts iguals, tant en horitzontal com en

vertical. Els punts d’intersecció de les línies traçades, són els centres
d’atenció o punts forts.

-En aquests centres d’atenció és on s’ha de col·locar el personatge

principal.
-Si existeix un subjecte secundari es té que col·locar en l’oposat
diagonalment.
-Quan en una escena existeixen 2 o més punts d’atenció d’igual força a la
principal, estableixen competència entre ambdós, i crea confusió a
l’espectador. Per tant hem de cercar, per crear una bona composició, que
l’objecte representat tingui un oposat visualment. Si el pes visual està a la
dreta , l’altra part ha d’estar més “buida” , més plana, sense elements
d’atenció.
Un altre aspecte molt important, és que hem d’evitar la frontalitat i buscar
la diagonal per aportar dinamisme i profunditat, cercant punts de fuga que
doni “aparença” de tercera dimensió. Aquest punt té molt de servei quan
fotografiem objectes estàtics.
Com a conseqüència de la regla dels tres terços, aplicarem les següents
regles:

2-Regla o llei de l’horitzó: S’aconsella col·locar la línia de l’horitzó en la

línia situada 1/3 o en la línia 2/3, segons ensenyis el cel o el mar, terra o
altres línies:

S’ha d’evitar que l’horitzó quedi enmig del quadre.

Per donar major profunditat posarem quelcom a primer terme.

3-Regla o llei de la mirada: És aquella llei en que tota persona, ser viu o
objecte que està dins un quadre, ha de tenir més espai lliure en la seva part
frontal. Aquesta ha de ser la direcció de la mirada o on resideix el pes
visual. I per tant, darrera no n’hi ha tant.
Hem de fixar-nos en la mirada i la seva direcció. Aquesta fa línies que
també s’han d’analitzar. Així l’espectador podrà seguir la mirada i
respectarà el que veu el personatge. Aquí rau la importància del camp/fora
camp.

Això també passa amb els plans on hi ha una direcció concreta com un
camí. Si la persona té una determinada direcció, hem de deixar aire per
davant.
Aquesta regla la podem trencar, per exemple en els següents casos:

a/ Quan no volem que el subjecte miri quelcom. Si deixem espai darrera el

personatge, semblarà que el personatge estigui fugint, o marxant d’algun
lloc. També, pot semblar, que el personatge rebutja quelcom i s’allunya.

b/ Quan vulguis que l’espectador tingui una sensació d’incomoditat o

desconcert, has de tallar la direcció de la mirada (deixar poc aire per
davant).

Què passa si els personatges miren a càmera?

Si el personatge mira a càmera, passa que hi ha una estreta relació entre el

fotògraf i el personatge. No és una fotografia casual sinó una interpel·lació
a l’espectador.
13 Recomanacions per composar una fotografia:

1- Identifica el centre d’interès: No necessàriament el centre d’interès ha

d’estar enmig del quadre. Has d’identificar on vols col·locar el centre
d’interès i composar la fotografia.

2- Ocupar de manera equilibrada el centre d’interès. Això no vol dir que

hagis d’omplir el quadre. Quants menys elements, més ressaltarà el que
vulguis representar. Buscar la simplicitat.

3- Recolzar-se amb les línies dominants i les línies de les mirades.

4- Intentar crear sensació de moviment.

5- Jugar amb la direcció dels elements

6- La repetició d’elements donen sentit de relació en les diferents parts

d’una imatge.

7- Els colors sempre diuen alguna cosa: Els vermells, taronja, i grocs són
colors càlids. Els blaus, verds i violetes són freds, La combinació de colors
i el seu aspecte psicològic també són importants (per exemple vermell-
sang-mort-sexe..)
El contrast tonal, que és la diferència de lluminositat entre les parts
més clares i les més obscures.

8- Tres elements semblen més compensats. En una composició. Un

element a la fotografia queda molt aïllat, dos massa simètric i tres queda
més equilibrat.

9- Aplicar la regla dels terços.

10- Espai negatiu, és l’espai dels buits dins la fotografia. Normalment

estan en un sol cantó del quadre.

11- Buscar la tercera dimensió amb la profunditat de camp.

12- Utilitzar, quan es necessiti per fer una bona fotografia, marcs naturals.

13- Utilitzar corbes en “s” és molt adient en la fotografia. Transmeten

moviment i ajuden a conduir la mirada. Per exemple, el curs d’un riu.
4- La Proporció Àuria:

Leonardo Pisano, conegut també com Fibonaccci, va ser un famós

matemàtic italià ( Segle XIII) que va difondre per Europa el sistema de
numeració àrab (1,2,3,4…), amb base decimal, i amb el valor 0.

Va descobrir la Successió Fibonacci (1,1,2,3,5,8,13,21). La suma dels dos

primers, donen 2. La suma de 2+3 dona 5 i així successivament. D’aquí
surt el número auri. Que és la divisió entre 3/2, 5/3, 8/5 etc..I és igual
(1,618034)

Construïm un rectangle amb dos números de la sèrie Fibonacci:

I els dividim seguint la sèrie numèrica de Fibonacci:

Dibuixem un línia que uneixi els petits quadres:

L’espiral resultant (conegut com l’Espiral d’or) està present a la natura en

els cargols, llavors de gira-sol, huracans, remolins etc..
Si apliquem la regla dels terços:
I aquí ho tenim…
Veiem que el centre de la imatge és el “menys interessant”.
Aquesta regla pot servir per composar però no sempre pot funcionar.
Sempre depèn de la fotografia que vulguis fer.

5- La simetria dinàmica

Hi ha moltes opinions que els punts generats per la regla dels terços són
massa fixes i estables. Llavors, per captar més l’atenció de l’espectador, es
desplaça els punts forts, i generen més tensió visual i poder més atractives.