2.Elements  de  la  imatge  (3)  

 
 2.Elements  de  la  imatge  
1.BÀSICS:     3.TEXTURA:   7.  ENQUADRAMENT  
 PUNT    TÀCTIL    TAMANYS  DE  PLA  
 LíNIA    VISUAL    
 NATURAL   8.  ANGULACIÓ  
 FORMA  
 ARTIFICIAL    PICAT  
   CONTRAPICAT  
2.COLOR:     4.  DIMENSIÓ    ZENITAL  
 TO        NADIR  
5.  ESCALA  
 SATURACIÓ    
 
 LLUMINOSITAT   6.  MOVIMENT:    
   INTERN  
 EXTERN  
3.TEXTURA:  
 
 3.1  TÀCTIL:  Les  que  podem  percebre  amb  el  tacte  o  pot  semblar-­‐ho  
 3.2  VISUAL:  Les  representades  en  medis  gràfics,  fotografies,  cartells..  
 3.3  NATURAL:  Elements  de  la  natura  
 3.4  ARTIFICIAL:  Elements  de  super^cie    fabricats.  

El  concepte  de  textura  el  relacionem  amb  el  sen`t  del  tacte.    
En  el  món  de  la  imatge  aquesta  qualitat  bàsica  dependrà  de  la  llum.  
 
3.1.Textura:  natural  
3.2.Textura:  visual  
3.3.Textura:  natural
3.4.Textura:  ar0ficial
4.-­‐  DIMENSIÓ
•  Una  fotogra^a  es  una  representació  bidimensional.    
•   Tenim  una  eina  per  evocar  sensació  de  volum  o  una  tercera  
dimensió    :  la  perspec`va.  
•  També  tenim  il·∙lusions  òp`ques.  
Dis`nció  figura  i  fons      (1915,  Edgar  Rubin,  psicòleg  danès):  els  
elements  que  capten  la  nostra  atenció  són  percebuts  clarament  com  
una  figura,  mentre  que  la  resta  del  camp  visual  cons`tueix  el  fons.    
 
Tenim  l’habilitat  de  dis`ngir  la  figura  dominant.    
 
Però  hi  ha  il·∙lusions  òp`ques    
                  Il·∙lusions  òp`ques  
                        Il·∙lusions  òp`ques      
                              Il·∙lusions  òp`ques  
              Il·∙lusions  òp`ques  
 5.  ESCALA
Escala:    
 
És  la  manera  com  percebem  el  tamany    d’un  element  
respecte  als  restants  d’una  imatge.  
 
La  proporció  entre  els  diferents  elements  reals  fa  que  
es  defineixin  els  uns  als  altres.    
7.  ENQUADRAMENT  
     
  Normalment  s’agafa  com  a  referència  la  figura  humana.    
Hi  ha  diferents  classificacions  dels  `pus  de  plans:  
Gran  pla  general  o  vista  general  
Pla  americà  
Pla  mitjà  
Primer  pla  
Primeríssim  primer  pla  i  pla  detall  
 
   

 
                                                  Gran  pla  general  o  vista  general
Predomina  el  medi.    Relació  poc  personal    entre  
l’espectador  i  la  imatge.    
 
Aporta  moltes  dades.    
 
Localitza  espacialment.    
 
Pla  de  situació.  
 
                                                                                                                      Pla  americà

Pla  tres  quarts  

 
Talla  els  personatges  a  la  mida  dels  genolls    
 
Molt  u`litzats  en  televisió,  presentadors  drets.    
                                                                                                                                    Pla  mitjà
 
Plans  mitjans  llargs    (cintura)  i  plans  mitjans  curts  (pit)  
 
Pla  de  la  conversa    (rostre  i  mans)  
 
Permet  captar  gestos,  reaccions...  
 
 
                                                                                                                              Primer  pla
“Descobriment”  del  cinema  
 
És  el  pla  dramà`cament  més  potent  
 
Centra  l’interès,  convé  no  abusar-­‐ne  
 
 
                                            Primeríssim  primer  pla  i  pla  detall
 
Són  plans  que  fraccionen  el  rostre  centrant-­‐se  en  un  
aspecte  concret  (ulls,  boca...)  
 
Normalment  aquests  plans  oculten  més  informació  que  
no  pas  en  donen.  
8.  ANGULACIÓ  
L’angulació  és  la  relació  entre  el  punt  de  vista  i  allò  que  
és  “observat”,  tenint  en  compte  que  quan  mirem  
imatges  el  punt  de  vista  dominant  és  el  de  
l’espectador.  
 
Es  produeix  una  relació  de  superioritat/inferioritat  en  
funció  de  la  posició.      
Par`nt  de  la  posició  dels  ulls,  la  càmera  pot  estar  a  la  
mateixa  alçada,  per  sobre  o  per  sota.    
 
 
                                                                                                                                                      Pla  picat
 
La  càmera  està  situada  per  damunt  dels  ulls  d’un  
personatge  i  psicològicament  ens  comunica  una  
sensació  d’inferioritat  d’aquest  personatge.  
 
 
Es  privilegia  el  punt  de  vista  de  l’espectador.  
                                                                                                              Pla  contrapicat
 
 
La  càmera  es  troba  per  sota  dels  ulls  del  subjecte,  que  
adquireix  una  dimensió  psicològicament  més  gran.    
  
Quan  aquestes  angulacions  s’u`litzen  d’una  forma  
extrema,  apareixen  dos  nous  `pus  de  plans:  el  pla  
zenital  i  el  pla  nadir.    
El  pla  zenital  el  trobem  quan  la  càmera  està  situada  
completament  per  sobre  de  la  figura,  en  la  seua  
ver`cal.  És  un  punt  de  vista  poc  natural,  es  pot  u`litzar  
amb  finalitat  descrip`ves  o  per  a  ocultar  la  iden`tat  
d’algun  personatge.    
 
El  pla  zenital  
  
El  pla  nadir  el  trobem  quan  la  càmera  està  situada  just  
a  sota  del  subjecte,  enquadrant  ver`calment  cap  a  dalt.  
   
  
Pla  holandès  o  pla  aberrant:    
 
Es  produeix  quan  es  varia  l’angle  de  l’eix  de  la  càmera  i  
es  perd  l’horitzontalitat.  És  impactant,  crida  l’atenció.    
 
Des  d’un  punt  de  vista  narra`u  s’u`litza  per  a  destacar  
situacions  o  ac`tuds  anormals  i/o  caò`ques.    
  
 
Finalment,  el  pla  que  respecta  l’horitzontalitat  i    
l’alçada  del  punt  de  vista  respecte  al  subjcte/
personatge  s’anomena  pla  normal.