CONTROL DE LLUM I QUALITAT D’IMATGE

Lent:

- Objecte o substància que modifica la trajectòria de la llum que la travessa.

- Una lent té dues cares, corbes o una corba i l’altra plana. La lent positiva (la primera)
és aquella que ajunta el raig de llum en un únic punt (focus). La lent negativa (la
segona) és aquella que divergeix els raigs de llum.

Pla focal on nosaltres pensem que s’està formant la imatge (sensor o pel·lícula)

Focus  on s’ajunten els raigs de llum i sempre enfocant a l’infinit, lent a la màxima distància
(surt nítid). Situat en el pla focal (on es troba el sensor).

Distància focal  entre la lent i on es forma la imatge (pla focal, sensor).

Eix òptic o eix principal  línia que passa pels centres de curvatura + de les dues cares de la
lent.

Imatge més petita si té una distància focal més petita

Òptica de la càmera  objectiu  conjunt de lents  estudia el comportament de la llum.

Distància focal:

- Objectius de distància focal fixa  no poden variar la distància focal i només tenen la
opció de enfocament o desenfocament. Té millor qualitat i són més lluminosos. Com
no pots fer zoom has de canviar d’objectiu.
- Objectius de distància focal variable  avantatge de tenir diferents distàncies focals
agrupades dins d’un mateix objectiu i et proporciona no haver de caviar d’objectiu.
Més probable d’errors, pesen més i són més fràgils.

Ull de peix

Gran angular  angle de visió més gran que el de l’objectiu normal.

Objectiu normal (50 mm)  imita la visió humana. El que normalment porten les càmeres.

Depenent de la curvatura de la lent entraran d’una manera o d’un altra els raigs de sol.

Podem classificar el tipus d’objectius segons aquesta distància focal;

- Els objectius normals (50 mm) És el que més s’assembla a la visió de l’ull humà. És
l’objectiu que més s’utilitza per a fer retrats. No hi ha distorsió i és MOLT lluminós.
- Els objectius angulars (menys 50 mm)  Gran poder de cobertura, té més escena però
està més lluny. Aquesta escena que veiem ens distorsiona, és a dir, els elements més
propers s’apropen i els més llunyans s’allunyen. Ens modifica les línies rectes.
- Objectiu gran angular (menys de 18 mm)  tot es distorsiona. (quan no pots
distanciar-te gaire de l’objecte, normalment en interiors). Per a exagerar la visió de
l’objecte. Per a aconseguir una major profunditat de camp.
- Objectius d’ull de peix (menys de 8 mm)  tota la foto està arrodonida.
- Els objectius teleobjectius (superior a 80 mm)  Ens permet fer fotos a elements molt
llunyans i ens dona la sensació de que està molt a prop. Tota la resta dels plans de la
foto (excepte el que volíem fotografiar) està desenfocat perquè té molt poca
profunditat de camp. Fan tot el contrari que els angulars, ens comprimeix tots els
 camps de la fotografia. Menys lluminosos que un objectiu normal. Millors per a fer
retrats i fotografiar animals.

Objectius que no tenen res a veure amb la distància focal:

- Objectius macro  una cosa que està molt a prop es pot fotografiar i amplien l’objecte
que estem fotografiant. Flors, insectes... Objectes molt petits.
- Objectius zoom  distància focal variable, puc triar quina distància focal utilitzo per a
fer la foto. Menys lluminós, menys qualitat però és més versàtil. Poca profunditat de
camp. Pot substituir uns quants objectius de focal fixa.

Si hi ha una distància focal curta ens donen un camp de visió molt ampli.

PROFUNDITAT DE CAMP

La profunditat de camp és la distància sobre l’eix òptic entre el punt més proper a la càmera i
el més allunyat que sortiran ben enfocats.

- Diafragma  quan tenim un diafragma molt obert (número petit) tenim molt poca
profunditat de camp, com més llum ens entri (número gran) més profunditat de camp.
- Distància focal  Contra més gran sigui la distància focal (objectius teleobjectius) ens
donen fotos amb molt poca profunditat de camp. Quan les distàncies focals son més
curtes (angulars) hi ha més profunditat de camp.
- Distància de la càmera respecte l’objecte que fotografiem  si la distància entre
l’objecte i la càmera la profunditat de camp serà més gran i si la distància és més petita
la profunditat de camp serà inferior.

Exposició fotogràfica és la quantitat de llum que té la nostra fotografia. Si sobreexposem o

subexposem la nostra fotografia hem de justificar el perquè, ja que lo ideal és que estigui
normal exposada.

VELOCITAT, DIAFRAGMA I SENSIBILITAT

Obturador s’obre quan tu li dones al botó per a poder disparar la càmera. L’obturador ens
deixa fer fotos d’objectiu congelat o amb moviment. La velocitat d’obturació s’expressa amb
fraccions (1/8, 1/15...). Si està obert molta estona es captura tot el moviment però si
l’obturador està obert poca esta només es captura el moment. Amb els números grans
congelem la imatge i com més petits més estona està obert.

Sempre que trobem fraccions d’obturació més lentes de 1/60 haurem d’utilitzar trípode, ja que
a partir d’aquest número es quan la càmera capta el moviment del pols.

1/1000 ja permetria fer una foto de la congelació del moviment.

Velocitat d’obturació lenta: Desplaçament o captació del moviment  imprescindible fer-la

amb trípode.

Velocitat 1 segon fem l’efecte seda, moviment de l’aigua així com una seda.

El diafragma s’obra i es tanca de tal manera per a controlar la quantitat de llum volem que
entri a la foto. Si estem en un lloc fosc s’obre més i si estem en un lloc molt obert amb molta
llum es tanca per a que no entri tanta llum. Diafragma molt obert números petits (més petit
1.2), diafragma molt tancat números grans. A la càmera s’indica com a F/núm. El diafragma
ens marca la qualitat d’una òptica, les de més qualitat són les que ens deixen obrir fins al
número més petit (1.2), les estàndard són les que ens deixen com a màxim obrir fins a 4.

Sensor i sensibilitat

Quantitat de llum que el sensor pot percebre.

Ens ajuda a regular la quantitat de llum, part de la càmera que està composada per píxels,
sensors. (antigament per el carret)

Antigament a sobre el carret hi havia un pigment, hi havien pigments molt sensibles a la llum o
poc.

Actualment a les càmeres està la ISO, els números petits indiquen que te poca sensibilitat a la
llum (molt lluminosos) i números gran indica que té molta sensibilitat (llocs més foscos). Els
números van per el doble, és a dir, 50-100-200-400...

La sensibilitat afecta al gra, com a més alt el número de la ISO hi ha més gra.

Sempre hem d’intentar utilitzar la ISO més baixa que ens permeti el lloc on estem fent la
fotografia.