Percepció de la mida

1. Llei d’Emmert (1881)

La mida i la profunditat d’un objecte estan molt relaciones. Coneixent la mida dels objectes, podem calcular la
distància a la que es troben (Llei d’Emmert). L’angle visual està inversament relacionat amb la distància dels
objectes, i directament relacionat amb la mida.

2. Experiment Holway i Boring (1941)

Mètode: els participants estaven en la intercepció de 2 passadissos: en un dels passadissos es mostrava un
estímul test a una distància de 3m i l’altre passadís veien estímuls de referència presentats a diferents
distàncies a cada assaig (3 – 37m). El que cal destacar es que tots els estímuls de referència sostenien el
mateix angle visual (1o), pel que la mida dels estímuls de referència variava en funció de la distància a la que
apareixien (els objectes presentats més a prop eren més petits que els que es presentaven més lluny). Els
participants havien d’ajustar la mida de l’estímul test fins a percebre’l tant gran com l’estímul de referència,
utilitzant el mètode d’ajust simètric.

Què s’espera? Quan es presenta el cercle més lluny els participants li assignessin una mida més gran que quan
es presenta a prop de l’observador. En canvi, si no fessin servir informació de la distància i només fessin servir
l’angle visual, trobaríem que sempre li assignarien el mateix valor a l’estímul test.

Resultats: les línies discontinues indiquen les 2 prediccions.

 En una 1a condició, en una tasca de visió binocular normal (tenien en compte la distància a la que es
trobava l’objecte).
 En la 2a condició monocular (tenien en compte la distància).
 En una 3a condició, veien els estímuls a través d’un forat, cancel·lant les senyals binoculars i la paral·laxi
de moviment (utilitzen més informació de l’angle visual que de distància).
 En una condició final manipulen l’entorn per a que tampoc hi hagi informació sobre il·luminació, pel
que tendeixen a igualar la mida en funció de l’angle visual.

En eliminar claus de profunditat, comencen a guiar-se per l’angle visual en lloc de fer servir distància.

3. Constància de mida
La percepció de la mida d’un objecte es manté constant independentment de la distància. Escalament mida-
distància: si una persona s’acosta a nosaltres, la mida retiniana es farà més gran però la distància seria més
petita. S = K (RxD)  S (mida percebuda), K (constant d’escalament), R (mida a la retina o angle visual), D
(distància percebuda).

4. Il·lusions de mida
Il·lusió de Ponza: La R és igual, però la D no (la superior sembla més lluny per l’efecte dels rails). L’escalament
mida-distància falla, percebent l’objecte més gran. Una explicació alternativa seria l’efecte d’inducció de la
inclinació (línies rectes en el context de línies inclinades, es perceben com a inclinades)

Il·lusió de Müller-Lyer: mecanismes de processament d’informació que normalment funcionen bé però

fracassen quan les condicions son atípiques. L’escalament mida-distància falla.