Pregunta 6:

Càlcul del gruix de la làmina de vidre:

En el cas inicial (sense la làmina), en què tenim l'interferòmetre amb la
interferència constructiva central (constructiva per totes les longituds d'ona,
resulta blanca), tenim que la diferència de camí òptic és nul i correspon a:
\begin{equation}
2n_{aire}(d_1-d_2)=0
\label{d12}
\end{equation}
Un cop incorporem la làmina la diferència de camí òptic passa ser:
\begin{equation}
2(n_{aire}(d_1-g)+n_{vidre}g-n_{aire}d_2=2\Delta,
\end{equation}
on $\Delta$ és la longitud que haurem de desplaçar el mirall per tal que el camí
òptic torni a ser 0 i per tant tornem a observar la interferència constructiva
central al mig. Ara considerant \ref{d12} i $n_{aire}\approx 1$ tindrem:
\begin{equation}
\Delta=\frac{\Delta}{n_{vidre}-1}=\frac{11.2 \mu m}{0.52}=
\end{equation}

Pregunta 9:

Si l'èter existís com a medi en el qual la llum es propagués, s'hauria esperat que
les ones de llum que viatgen pel braç de prova experimentessin un retard o
avançament respecte a les ones que viatgen pel braç de referència. Aquest retard o
avançament hauria canviat el patró d'interferència observat.

No obstant això, els experimentadors Michelson i Morley van realitzar diverses

mesures amb l'interferòmetre en diferents èpoques de l'any i en diferents
orientacions, esperant trobar aquesta diferència esperada. Sorprenentment, les
seves mesures van mostrar que no hi havia cap canvi detectable en el patró
d'interferència, independentment de l'orientació o de l'època de l'any.

Aquests resultats van ser contraris a les expectatives basades en la teoria de

l'èter que era acceptada en aquell moment. L'absència de canvis en el patró
d'interferència va indicar que l'èter no podia ser detectat per l'interferòmetre de
Michelson. Aquesta observació va ser un dels factors clau que va portar al
desenvolupament de la teoria de la relativitat d'Albert Einstein.

Per tant, l'ús de l'interferòmetre de Michelson i els resultats obtinguts pels

experimentadors Michelson i Morley permeten demostrar que no existeix l'èter com a
medi en què es propaga la llum.