PRÀCTICA 1 : ÚS DEL MICROSCOPI ÒPTIC:

Objectiu:
Conèixer les parts del M.O., les característiques de les imatges que d'ell s’obtenen i aprendre a utilitzar-lo.

Material:
Microscopi òptic (M.O.), tros de paper de diari, portaobjectes i cobreobjectes.

Procediments:

A.- Posa els noms a les parts del microscopi i indica per a què serveix cada una:

Ocular: es una lent situada a la

Portaobjectes
Serveix per
portar objectes
Cobre
objectes:
serveix per
cobrir la
mostra Tub: es l’espai entre l’ull i el revòlver
Roda macrometica:
Permet pujar i baixar
rapidament
Revòlver: permet canviar els objectius
Roda micrometica:
permet pujar i baixar
amb mes precisio

El braç: que aguanta Objectius: lents que augmenten la mostra

tot.

Platina: peça que aguanta la preparació

Desplaçador de la
platina: permet
moure la platina Suport del condensador: suporta el
condençador.
Condensador: permet ajustar

Diafragma: permet ajustarl’angle de

la llum

El llum: permet llum

Peu: permet aguantar-se

B.- COM CALCULAR ELS AUGMENTS:

Per saber el número d'augments amb que s'observa una preparació, cal de multiplicar el número
d'augments de l'ocular per el de l'objectiu. Ex: un ocular de 10 augments (x10) utilitzat amb un objectiu de
40 augments (x40) ens permet augmentar un objecte 400 vegades. El número màxim d'augments que es pot
obtenir amb un microscopi òptic és de 2500x.

C.- COM UTILITZAR EL MICROSCOPI ÒPTIC:

En aquesta primera pràctica observarem un tros de paper de diari, però aquestes normes haurien de seguir-se
sempre.

Abans de començar, munta un tros de paper de diari que contingui una lletra "e" sobre del portaobjectes,
col·loca-li el cobreobjectes a sobre i subjecta-ho amb una tira de celo.

1r: Col·locar la preparació a la platina tot subjectant-la amb les pinces i comprovant mirant per fora que la zona
a observar queda en el forat per on passa la llum.
Centra a la zona que observaràs la zona de paper de diari que tingui una lletra "e".

2n: Encendre la font d'il·luminació amb el màxim de llum i el diafragma obert al màxim. Si després
d'observar la llum ens molesta ja el tancarem (en general amés augments va millor tancar una mica el
diafragma).

3r: Col·locar sempre per començar a observar l'objectiu de menor augment, el de 4x. Amb això aconseguim
tres coses: un gran camp de visió que ens permetrà centrar la zona de la preparació que després vulguem
augmentar, enfocar més fàcilment en augments posteriors i evitar el risc de trencar la preparació ja que a 4x
d'objectiu, aquest no pot topar amb la platina.

4t: Sense mirar per l'ocular, girant el cargol macromètric, apropar al màxim l'objectiu de 4x fins a la platina.

5è: Ara ja podem enfocar: mirant per l'ocular, amb el cargol macromètric anar allunyant l'objectiu de la
preparació fins a observar clarament la mostra. És important mantenir sempre el mateix sentit de moviment
del macro.

6è: Amb el cargol micromètric acabar d'enfocar fins a assolir la màxima nitidesa.
Ara ja pots observar les lletres de diari, en especial la "e". Dibuixa el que observes a l'apartat de
conclusions -pregunta 1-.

Sempre que dibuixis el camp visual del M.O. has de fer bé el cercle i assenyalar a sota el número
d'augments.
Per pujar d'augments (d'objectiu de 4x a objectiu de 10x o bé d'objectiu de 10x a objectiu de 40x):

1r: centrar movent la preparació la zona que volem augmentar, si no ho fem podríem deixar de veure-la en
augmentar:

2n: girant el revòlver, col·locar l'objectiu del següent augment. No saltis mai dos objectius de cop: enfoca pas
a pas: primer amb l'objectiu de 4x, després amb l'objectiu de 10x i finalment amb el de 40x.

No separis mai la platina de l'objectiu abans d'augmentar. Encara que en el pas d'objectiu de 10x a 40x
et pugui semblar que si gires el revòlver per col·locar l'objectiu de 40x aquest toparà amb la platina, això no
ocorre si tenies ben enfocat amb l'objectiu de 10x. si amb el "macro" separes la platina, perds l'enfocament i
per tant et costarà molt enfocar a 40x i a més tens el risc de trencar la preparació.

3r: Mirant per l'ocular ajustar l'enfocament amb el "macro" (no més d'una o dues voltes) i en especial amb el
"micro" per acabar de veure bé.

Seguint aquestes instruccions, pots observar amb l'objectiu de 10x el tros de paper de diari i després amb
l'objectiu de 40x. Dibuixa el que observes a l'apartat de conclusions -pregunta 1-.

IMPORTANT!!
Ves amb molta cura amb l'objectiu de 40x de no xocar la preparació amb l'objectiu ja que si continues girant
el "macro" podries trencar-la. Si notes que topa, atura't i avisa al professor.
Conclusions:

1.- Dibuixa el que observes (lletra "e") a diferents augments: (indica a sota de cada cercle els augments totals,
no els d'objectiu)

x40 x100
2.- Quines característiques té la imatge que observes al microscopi?

3.- Completa la següent taula d'augments:

AUGMENTS DE L'OCULAR AUGMENTS DE L'OBJECTIU AUGMENTS TOTALS

10X 4X 40
10X 10X 100
10X 40X 400

4.- Escriu la part del microscopi que correspongui:

Cargol que permet l'enfocament fi o de detall:_Macrometic _____________________________

Element que sosté el microscopi:_________peu__________________________________
Superfície plana sobre la qual es col·loca la preparació:_____platina______________________
Peça que es pot obrir i tancar per regular l'entrada de llum:___diaframa_____________________
Lent on l'observador col·loca l'ull:__________oculars__________________________________
Lents situades a l'extrem inferior del tub òptic:____objectius______________________________
Cargol que permet enfocar la imatge en el microscopi:___________micrometric_________________

5.- Llegeix el següent text que l'any 1665 Robert Hooke va escriure:

"Vaig agafar un tros de suro i amb un ganivet tan afilat com una navalla en vaig tallar una llesca que vaig
examinar amb diligència amb un microscopi. (...) Vaig poder veure perfectament que la làmina estava tota
perforada i proveïda de porus, talment com una bresca d’abelles, tot i que aquests porus no eren ben iguals
als d'una autèntica bresca (...) perquè les parets o particions entre els porus són molt primes en proporció
als porus en sí mateixos, els quals constitueixen cel·les molt petites, o cèl·lules, hexagonals (...). Com ja he
dit, aquestes cèl·lules són molt petites i es troben en gran nombre, com petites capsetes separades per
envans molt fins"
Micrographia.
D’on ve la paraula “cèl·lula”?
Prove de que son com petites capsetes separades per envans molt fins.