LLEGIR ÉS AVORRIT?

Probablement una foto d'un llibre t'hagi semblat molt típic o potser t'ha semblat
avorrit. Normalment les persones quan veuen algun llibre el menyspreen. I perquè
ho fan? Per la societat en què vivim, jo era una d'aquelles persones, però el dia que
vaig agafar un llibre i me'l vaig llegir amb tranquil·litat, la meva vida va canviar molt.

Arribar a casa, preparar-me un cafè i agafar un llibre de l'estanteria s'ha convertit en

la meva rutina del meu dia a dia. Llegir fins que desaparec d'aquest món és de les
millors sensacions que he tingut. Llegir no és avorrit, llegir és madurar, conèixer ,
viatjar, sentir... He viatjat per tot el món, he conegut a gent, he fet amistats, he sentit
i fins i tot m'he enamorat.
La imatge és en blanc i negre, però no pel fet que quedi més bonic o que crida més
l'atenció. És perquè m'agrada llegir en les fosques, en un lloc on ningú em molesta,
mentre bec el meu cafè i subratllo amb el llapis les paraules que em fan sentir, les
que vull recordar per sempre.
Hi ha un temps relativament important en què m'allunyo de mi mateixa i només em
centro en la vida del personatge, sento el que li està passant, i això és quan m'oblido
d'aquest món i només em centro en la vida d'aquella persona. I això és l'efecte que
tenen els llibres sobre mi, fer-me tenir la sensació que desaparec d'aquest món i
anar a parar en un altre.