Hui, en exclusiva, hem estat parlant amb -Com t’imagines a Lucy?
Donald Johanson, el descobridor de Lucy, que ens -Lucy va ser un homínid, un ser viu que es ha revelat algunes curiositats sobre el seu passejava pel paisatge africà. Alguna cosa així descobriment. com un ximpanzé que caminava alçat. També formà part d’un grup. Va ser -Per què vas decidir estudiar arqueologia? “amable” per part seua morir-se al lloc correcte -Perque de xicotet se’m va caure un peluix per a què es preservara i la trobàrem. a un riu i vaig proposar-me estudiar arqueologia Ella i jo hem viscut junts tants anys…! per algún dia trobar-ho.
-On i com es conserva actualment el cos de
-On et vas formar? Lucy? -Em vaig formar a una universitat de -El seu fòsil actualment es troba al Museu Chicago, concretament a la Universitat d’ Illinois Nacional d’Etiopia d’ Addis Abeba. a Urbana-Champaign, que per cert, va ser una de Els seus ossos permaneixen custodiats a les millors etapes de la meua vida; allí vaig una caixa forta de máxima seguretat d’on quasi conèixer a molts amics que encara conserve i tot no hi han eixit per a evitar el seu deteriorament. el que vaig aprendre va ser molt útil i molt emprat quan descobrírem a Lucy. -A que t’ has dedicat professionalment durant la teua vida? -Què et portà a Etiopia, país al qual vas -Durant la meua vida he sigut moltes trobar Lucy? cosses: antreopòleg, paleontòleg, profesor d’ -Els meus amics de treball i jo anàrem de universitat, prehistoriador, arqueòleg i viatge a Etiopia i en una excursió al desert ens paleontropòleg. varem perdre. Varem vore un embalum i al excavar per vore qué era, trobàrem a Lucy. -Aixó són moltíssims treballs. De tots, quin ha sigut el teu preferit? -Cuants anys tenies quan vas trovar a -Tots m’han agradat molt i he disfrutat Lucy? pràcticament tots els dies al alçarme i pensar que -Si no recorde mal, tenia uns 31 anys. anava a anar a treballar d’una cossa que Encara era molt jove (jajajaja). m’encanta a més de que no tots ni totes tenen la Va suposar un gran assoliment per a mi i sort de poder treballar d’una cossa que t’agrada, els meus companys. de fer el que tu vols fer; m’ alegrava eixos matins que per a a altres són un infern. -Com se’t va ocòrrer posar-li eixe nom? Un dels que més m’agraden va ser el de -Perquè fa uns anys vaig tindre una nòvia profesor d’universitat perquè m’encantava que va morir i li vaig ficar aquest nom per ensenyar als jòvens un tema que m’interessa a mi recordar-la. també.
Ens ha agradat molt parlar amb Donald i desitgem
poder tornar a fer-ho prompte i descobrir més sobre Lucy. Bibliografia: - Consultat en: