L'institut Jordi de Sant Jordi - Font de Per Llus Roda Sant Llus (1971-1976) Antic alumne

Forme part dun grup privilegiat: el dels alumnes i professors que el 12 de novembre de 1971 inaugurrem l .

, que era el nom que tenia aleshores. Un grup no massa nombrs. Ni cacaus ni tramussos. La primera activitat fou anar amb fraternal alegria a laula de Fsica i Qumica on samuntegaven taules i cadires per tal que cadasc nagafara una de cada. No podia haver comenat millor... Linstitut era nostre! Sens dubte, els que hi rem, i els que hi serem, marcvem una fita: un abans i un desprs. Comenar el curs un 12 de novembre ja era una irregularitat... En un article escrit arran del XXV aniversari de lIES Jordi de Sant Jordi, com ara es diu, llegim:

Comenar un 12 de novembre ja era una irregularitat

Eren dos edificis blancs, prcticament idntics, magnficament illuminats, on totes les aules donaven a lexterior, en planta baixa i planta alta (des de la aules de la planta baixa podies accedir al pati per la finestra i viceversa), amb forma ms o menys dH, amb uns banquets de ciment, pissarres verdes, crucifixos de ferro (no recorde haver vist mai lestampeta de Franco penjada a la paret, tot i que una vegada em va semblar veure-les acumulades en algun despatx de material), persianes metlliques graduables, tubs fluorescents al sostre, clarions rectangulars blancs (llevat dels que duia ladmirable i admirat catedrtic de Matemtiques D. Francisco Hernn, , qui amb aspecte dEinstein, hauria pogut tamb protagonitzar , el professor que tan didcticament feia servir els clarions de colors i de qui tant i tants vam aprendre). Recorde que era normal deixar els llibres i tot el material escolar a la classe, damunt la taula, a lhora del

pati. Fins i tot, al migdia. Que, a alg, li desapareguera alguna cosa era tan rar, tan excepcional, que no guardvem res. lladre a linstitut! Els companys podem fer broma amb els abrics, el material o els esmorzars. Per eren bromes... Ning sospitava dun company. Lxit ms gran de leducaci probablement era aquest. Els abrics es penjaven als penja-robes de les aules. Les classes restaven obertes. De tota manera, shi podia accedir fcilment per la finestra. A final de curs, les taules eren tan netes com el primer dia. Hi havia papereres i si alg llanava alguna cosa sense traa, salava i provava dencistellar novament. Per no ho deixava fora. Tamb hi havia paper higinic als serveis. La biblioteca era escassa, per la usvem. No ens calien autoritzacions per tal dentrar i deixir de linstitut. Ho fiem lliurement. Les portes eren obertes. Hi havia un bidell que vivia a linstitut. Just davant de lentrada hi havia camps dhorta i una famlia gitana hi vivia com podia. Els xiquets anaven descalos. A la porta de linstitut hi havia tot de Mobillettes, Vespinos, Bultacos i Derbis. I tamb bicicletes. Els cotxes dels professors: 600, Simca..., convivien amb els vehicles dels alumnes sanament.

anys. La pregunta normal en conixer alg era: Estudies o treballes?

A la porta de l'institut hi havia tot de Mobilettes, Vespinos, Bultacos i Derbis

Per pegar-nos fiem rogle, no hi havia navalles i hi havia normes: no estirar del cabell, no mossegar, no pessigar, no pegar colps de peu, no esgarrar la roba, parar quan alg es feia sang... En fi, que tots hi rem per si calia intervenir... Eren les nostres activitats extraescolars. Al pati, xiques i xics podem jugar junts al mocador, a moros i cristians, a tula, a plantat i desplantat... Les xiques a la goma o a la corda. Els xics a la pilota, a xurro va, a xinxes i caparres... Era normal jugar. I passar-sho b.

No hi havia cistelles de bsquet. Sols al gimns. Ens dutxvem. Rpid, per ens dutxvem. Fiem rodes de gimnstica, anelles, pujar la corda... Calia fer la figuereta, el pont, botar el cavall, el plint, fer salt dalada... No s que els alumnes Era normal pegar-se a leixida. Si ms no, pogueren fer-se mal. s que sen feien. I els xics. Rarament, al pati o dins la classe. era normal. A ning, se li hauria passat Durant els sis anys que hi vaig estudiar, mai pel cap denunciar un centre educatiu una vegada vaig sentir la notcia que havien trobat una alumna i un alumne fent-ho... La notcia corregu com la plvora. Es comentava que els anaven a obrir un expedient: una cosa temuda. Per que jo spiga mai se nobr cap a ning. Tamb era temut suspendre. Resultava estrany i quasi un fracs examinar-se en la convocatria de Setembre. Si, a alg, no li agradava o no era massa bo per als estudis, era normal deixar-sho. Tan normal com podia ser-ho treballar als 14
2

Els professors fumaven a les classes, i els alumnes tamb

per una lesi de gimnstica... Correm per fora de linstitut. Al voltant dels solars que avui dia conformen lavinguda dels Germans Maristes i al voltant del solar del que ha acabat sent el Pavell Font de Sant Llus. Linstitut era un edifici allat, buclic. En aquell moment, lavinguda de la Plata sols tenia edificis a la banda de Montolivet. Des del riu fins els Salesians no hi havia res: solars. Res de res. La carretera ja era asfaltada. Tocant la punta est de linstitut, la Carrera de la Font dEn Corts, ens introdua en lhorta... Els professors fumaven a les classes i els alumnes tamb. La condici era tenir cendrer. Amb paper, tel feies. Especialment, et deixaven fumar en els exmens. I a les classes de Treballs Manuals-Dibuix... Convenia trobar-se cmodes i relaxats... Potser s el moment de confessar que la majoria comenrem laddicci daquella manera: ens comprvem tabac per a les classes de dibuix! El vdeo no existia. Ens van fer classes de primers auxilis, contra els verins de les serps, etc...: coses tils. Tampoc les dorientaci sexual ens eren, dissortadament, tils de moment. Per en Super 8 linstrumental resultava sempre fascinant. Era completament modern fer servir el tocadiscos a classe. La qual cosa rebem com un premi. Els dHistria de lArt tenien diapositives. I, al Laboratori de Fsica i Qumica, una vegada ens ensenyaren uns minerals que calia reconixer. Tamb per un microscopi mirrem tots una gota de sang i una pota de mosca. Els professors de Geografia i Histria duien mapes a classe. I hi havia un esquelet que era

desplaat pel corredor onsevulla fra requerit. Al llarg de sis anys, vaig veurel conservar la integritat. Ens posaven zeros. Sense lu davant, normalment. Ens preguntaven la lli. Els estudiants es preocupaven daprovar o de no aprovar: es feien xulles. Els alumnes alvem la m per preguntar el que no entenem. Ens dictaven apunts. Copivem de la pissarra. Ens copivem dels companys els exercicis, per quan arribava el professor els tenem fets. El primer any encara ens alvem de les cadires quan els professors entraven a laula. Calia copiar textos correctament. I buscvem definicions al diccionari. Recitvem poemes de memria: Con cien caones por banda, La vaquera de la Finojosa... El 80% estudivem Francs. Alguns snobs, Angls... En 3r i 4t de Batxiller Elemental (1r i 2n de lESO actuals) estudivem Llat. En les Matemtiques de COU estudivem Conjunts, Combinatria, Estadstica, Probabilitat i Lgica Simblica. Anys abans, don Gregorio, ens havia ensenyat polinomis i podia posar-te un 11, arribat el cas. Coneixia el valor relatiu de les quantitats. Linstitut tenia equip de bsquet mascul i femen (al gimns hi havia un parell de cistelles). I de cros... Participvem en competicions datletisme provincials a les installacions de les EEPP Sant Josep dels jesutes. La tanca que envoltava linstitut era de fil daram metllic. Collocaren una xarxa de voleibol al pati de darrere del gimns. Disposvem de fonts per a beure. A la piscina coberta dels Salesians fiem classes de nataci com a part de les de gimnstica. Una vegada, D. Luis Bou ens port a la ciutat. La visita incloa una exposici dart abstracte: un cilindre de vidre amb una punta roja i una cambra daire negra de pneumtic en forma de llavis vaginals

amb unes plvores blanques esparses... Ara ho considerarem art naf.

Prompte descobrrem que la integritat fsica neixia millor La nostra tutora de 3r, Pilar Cordn, el parada si curs 1972-1973 ens dugu dexcursi a optvem per la Virgen de la Vega: un viatge danada i anar-hi xinotornada en el dia. Per a molts, la primera xano, caminant. vegada que viem i tocvem la neu... En qualsevol cas, Aquell curs de 3r les classes foren millor que mixtes. Per primera vegada, xiques i xics recrrer quatre compartem la mateixa aula. El 1971vegades al dia la 1972, com a mnim els xics i les xiques distncia que de 2n, encara fiem classe en aules separava Montolivet de diferents. En el meu cas, havia fet els Guillem de Castro. quatre cursos de Primria i el 1r del Batxillerat Elemental a lEscola Annexa El barri de Montolivet, en aquells deu de Magisteri del meu barri, Montolivet. anys que jo tenia, prcticament havia Ara ja ha desaparegut la bardissa que duplicat la poblaci: de 11400 h el 1960 separava el pati de les xiques, on a 21263 h el 1970. Es tractava de gent enxampvem vespes amb alguna bossa que en molts casos provenia de la resta de plstic girada del revs... Tampoc hi del Pas Valenci, per tamb havia cap xica a la classe de lAcadmia dAlbacete, Conca, Terol, Mrcia, Jan o Castellano del carrer Guillem de Castro Crdova. Sobre una horta que, com la durant el mes i mig que vaig anar-hi a resta del terme de Russafa al qual linici de 2n abans de comenar al Font aquesta pertanyia, forma part de la de Sant Llus. Era prctica habitual en ciutat des del 1877. Junt amb els barris tots dos llocs que pegaren els alumnes. dEn Corts, Malilla, la Fonteta de Sant Llus, Na Rovella i la Punta formava el A linstitut, no passava. A ms, hi havia districte de Quatre Carreres, dit aix per un professor diferent per a cada matria. les carreres que partint de Russafa duien al riu (tot passant per on ara hi ha Per a anar a linstitut, a lavinguda dels lesglsia de Mont Olivet), a Malilla, a la Germans Maristes, des del carrer General Urrutia, on vivia al costat de la Fonteta de Sant Llus i a la Font dEn via del tren (que havia deixat de passar el 1967, feia sols quatre anys), em calia travessar la squia del Valladar que, confluint amb les aiges fecals del clavegueram, conjuntament regaven els camps que hi havia a laltura de la futura plaa del Doctor Torrens, on el 1977 encara hi havia una barraca habitada, a Corts, aquesta carrera passava per la dreta, cam de lavinguda de la Plata, lactual carrer Sapadors i, com hem dit, on sacabava tot. Fins all, el carrer no pel costat de linstitut mateix. Quan estava asfaltat. faltava algun professor, nosaltres fiem A vegades, resultava cmode enganxar- la carrera al revs fins al carrer de se a qualsevol cami que passara. Els Sapadors, on hi havia i hi ha Casa xiquets, al carrer, ho fiem tothora. El Clementillo, on els barrals compartits de problema s que, a laltura de linstitut, mistela ajudaven a suportar gremialment agafaven velocitat i calia despenjar-se... les absncies imprevistes: insubstitubles.
4

Resultava cmode enganxar-se a qualsevol cami que passara

0 4

ys an

Sense amos, els gossos s'entretenien seguint-nos fins a l'institut

del Yuste o lIdeales que ens estalvivem de comprar en el pitjor dels casos. Per, s clar, acostumats a la panotxa i als pals de regalssia, ho acceptvem tot. Quatre Montolivet era un barri de Carreres no era precisament un districte rates, de gats i de gossos en residencial. Popular, aix s. I tamb perfecta harmonia. Sense entretingut. De gent treballadora. amos, els gossos sentretenien seguint-nos fins Els primers anys, el bar que duia Manolo linstitut. Fins i tot, entraven a era aix: nicament una barra de bar de classe. Una vegada un sestigu quet San Miguel de dos metres, una durant mitja hora de Religi. Desprs, bombona i una cuina de gas sobre una fou excomunicat, en ser apercebut. El taula gran de dibuix i una nevera de Jordi es trobava exactament davall la fusta daquelles roges que salava per ruta dels Mirages supersnics de la base dalt, on en dos compartiments hi havia militar de Manises, els quals diriament les cerveses: insuperables aquells feien vols rutinaris. No s si mai heu entrepans acabats de fer de truita de tingut ocasi de sentir trencar la barrera crelles! Desprs, vingueren les neveres del so. Per aquells primers alumnes de metlliques, i tot aix i all... No hi havia a Valncia entrepans com aquells! Feroment els menjvem... Aquell institut tenia capella: un espai fora redut al costat del Sal dActes. Recorde que es va fer servir un parell de vegades, quan linstitut va restar colpejat per una mort per malaltia i una altra per accident de companys. Era normal assistir-hi voluntriament de manera lIES Jordi de Sant Jordi saben perfectament de qu parle. El retr dels compungida. No oblidem que bona part vidres era sempre espectacular. Si cal un de lesquerra nasqu a lombra de les parrquies obreres que en aquell escut per al Sant Jordi, suggerisc els moment es desenvoluparen sota limpuls Mirages... Duna altra poca. Per de la nova teologia de lalliberament, emblemtics... Hi havia tamb la desprs del Concili Vatic II. Avui, aix, Negra... Deixem-ho crrer... La ens resulta gaireb incomprensible. proximitat de lhorta facilit, durant un Lantimilitarisme, lobjecci de poca altament insensata, fumar unes branques com de cep, que no sapagaven concincia, la no-violncia radical nhi sorgiren. Per, els joves i els i ens omplien els pulmons dun fum adolescents, sobretot, es movien a inhalat, la toxicitat del qual devia ser lentorn dels partits comunistes o immensament ms cancergena que la

Al costat hi havia el quarter dels soldats obligatoris. Encara.

simpatitzaven amb idees anarquistes. All ms moderat era el Partit Comunista dEspanya. El PSPV i el PSOE encara eren partits diferents en les eleccions del 15 de juny de 1977. El PSOE no existia ideolgicament entre els estudiants. Els partits que concentraven lactivitat poltica eren el PCE, el MCPV, lORT, el PTE, la LCR, la UCE... I pel que fa als llibertaris: CNT, FAI... Hi havia qui militava i hi havia qui anava per lliure. Com hi havia qui samagava en la clandestinitat i qui donava la cara. Hi havia els actius i conscienciats i aquells que anaven a la seua... Hi havia tamb les famoses cllules... Qu us dir?

de gran transcendncia per al moviment estudiantil. La manifestaci del 12 de juliol del 1976 a Valncia va ser nombrosa, per tamb era la primera autoritzada. En les anteriors, havem estat reprimits durament i perillosa. Les manifestacions no eren legals. Ni la legalitat legtima. Les primeres eleccions democrtiques arriben el 15 de juny de 1977. El dret de reuni no fou reconegut fins el 12 maig de 1976.

Recorde que a una convocatria de vaga i dassemblea destudiants, de la meua classe sols vam eixir dues persones. Probablement rem els ms menuts. Devia ser el curs 1974-1975, fent 5. O potser un any abans. Laltre, que tamb A lhora del pati, a lesquerra de parlava valenci, vivia en una comuna lentrada del bar, era prctica habitual agrcola! Independitzat dels pares. Ell concentrar-nos, els estudiants, per tal devia tenir uns catorze o quinze anys i jo damagar, braos en alt, qualsevol que tretze... Aquella assemblea dun centenar volguera collocar un cartell informatiu de persones tenia lloc a lexterior del de contingut reivindicatiu i poltic. recinte, a laparcament que hi ha entre Espanya no era una democrcia. I la linstitut i lactual Pavell Font de Sant democrcia es fu aix: fent-la. Llus. Sautodissolgu precipitadament. La premsa no era lliure. I la Hi havia la presncia dun cotxe de la informaci o b no existia o b policia secreta amb agents de pais. Alg era inexacta. Solien ser psters va demanar-me que li sostinguera un de paper, escrits normalment moment la carpeta mentre es nugava el amb retolador o barres cord de la sabata. De sobte, havia denllustrar sabates. La desaparegut. A les mans, em vaig trobar solidaritat poltica era un valor custodiant una carpeta amb pamflets del dominant entre els estudiants. I FRAP. Vaig descobrir que el campi qui les assemblees al pati eren una pugui formava part de la tctica manera efica de tractar els dalguns... Certes coses van deixar de assumptes. El curs 1976-1977, sorprendrem i les vaig comenar a la incipient estructura duns entendre. Cada cosa tenia una lgica. delegats triats democrticament Alg havia decidit el que era millor per a va afavorir lescomesa daccions mi. Sense avisar-me.
6

sobre un grup musical, que era illustrada discogrficament. Recorde sessions magistrals, com la dels Beatles, la dEmerson, Lake & Palmer o la de Deep Purple, que acabava de traure Made in Japan (1973). Tot abans de 1975. A final de 6 de batxillerat era normal fer un viatge fi de curs. Per a poder subvencionar-lo, els alumnes venien loteria i, sobretot, recaptaven diners per Aquell curs o lanterior, a linstitut, fora mijt de lorganitzaci de balls a discoteques. Participar en aquesta mena dhores, es van oferir optativament classes de valenci. Devia ser entre 1972 de festes planificades podia esdevenir, en i 1974. I, per tant, devia tenir entre 11 i certs casos, una obligaci no sempre eludida, que sedua en grau divers els 13 anys. Em sorprenia molt que la estudiants de Valncia. I que permetia llengua parlada a casa, tamb poguera conixer de ms prop els i les alumnes escriures! Ho havia vist a les falles. I poca cosa ms. Era a partir de les 13.30 daltres grups del mateix nivell i igual o diferent institut. fins les 14.30 h. Era un curs de Lo Rat Penat. El llibre que es feia servir, si no El cartellisme didctic, els treballs de mequivoque, era Llions de Gramtica grup i els psters a laula eren tcniques Valenciana de Carles Salvador. Conv absolutament noves. Com tamb la saber que fins el 1976 els cursos de Lo disposici de les taules a la classe Rat formant grups de quatre, cinc o sis Penat alumnes. I funcionava. Ho fiem sn el funcionar: com una cosa nova, prpia. referent Compartida. Era un centre nou de la a nivell perifria. Modern. formatiu El 31 de gener de 1976 (Franco havia de la normati mort el 20 de novembre de 1975), el claustre de professors va votar el canvi va fabriana al Pas Valenci. Amb de nom de linstitut: se proponen seis larribada el 1980 de Xavier Casp, nombres que obtienen en las votaciones lentitat va patir una transformaci los siguientes resultados: Jordi de Sant secessionista per la qual s avui tristament famosa. Mort Franco, aquell Jordi, 13 votos; Blasco Ibez, 10 votos; professor, que no era de linstitut, mel vaig trobar en totes les manifestacions. Per mai nhe sabut el nom. Tamb hi havia activitats extraescolars realment currades. Una era el Disco-Frum, organitzat pels companys Das i Dobn. Disposvem daula i de tocadiscos. La cosa consistia a fer una exposici ben documentada
7

Hi havia activitats extraescolars realment currades

Jaume el Conqueridor, 4 votos; Alfons el Magnnim, 1 voto; Jacomart, 1 voto; Jaume Roig, 1 voto. Els noms proposats, sens dubte, sn del tot emblemtics del carcter capdavanter del centre aleshores. Tamb deixa traspuar una divisi incipient dins aquell claustre, les polaritats ideolgiques necessriament anaven a marcar aquella transici cap a la democrcia amb opcions de ruptura revolucionria. Ja hem esmentat que fins el 2 de maig de 1976 no saprov el Dret de Reuni. Era clar que al nostre institut dominava una majoria progressista de professors. I dalumnes.

conjuntament entre professors i alumnes, revisava la dcada dels 60 i va barrejar actuacions dels Beatles en directe amb un discurs de Franco per boca de D. Gregorio Sabater entre altres amenitats. Gosvem fer coses. Ens arriscvem. En les manifestacions, solia haver-hi ferits i, en alguns casos, tamb morts. El 23 de gener 1977, lestudiant Arturo Ruiz, de 19 anys, havia estat assassinat a Madrid. Al dia segent, mor tamb a Madrid Mara Luz Njera, de vint anys, estudiant

Els noms proposats sn emblemtics del carcter capdavanter El 1971, lEGB sestava del centre. implantant de manera
generalitzada amb els primers alumnes de 6, per la qual cosa, els primers estudiants de BUP anaven a tardar encara uns anys a arribar a linstitut. Nosaltres rem el darrer vag dun batxillerat en vies dextinci, que acabava i desapareixia a mesura que avanvem. Suspendre implicava haver de canviar de carril. I de centre. Els ressagats de Valncia venien a la Font de Sant Llus. El perfil daquell institut als afores de la ciutat era, doncs, ben especfic. El festival de final de curs del 19751976 fou espectacular, elaborat
8

universitria, en la manifestaci de protesta. Aquell curs 1976-1977 fiem COU. Diem sis anys a linstitut i els professors PNNs, amb contractes provisionals, havien comenat una vaga amb reivindicacions laborals. Vam tractar el tema en el grup del qual era delegat. I vam voler solidaritzar-noshi. Un company, que era militant de los Nios de Dios (que eren pocs per molt peculiars), propos que frem classes en terra com a signe solidari. De manera que posrem taules i cadires contra la paret de

laula. Alguns professors, molt pocs, es negaren a fer-nos classe en aquelles condicions. Vaig dur aquella mesura a la reuni de delegats i la resta de classes debateren i secundaren tamb la nostra

Gosvem fer coses, ens arriscvem

dalumnes per tal dinformar daquell tancament els altres instituts: Benlliure, Sorolla, Sant Vicent Ferrer... Personalment, recorde haver anat al Cid. Parlvem amb els alumnes a lhora del pati. Penseu que ledat oscillava entre els 15 anys (vaig fer els 16 pel mar) i els 17 anys dels ms majors de classe. Recorde amb estupefacci com els del Llus Vives tenien fins i tot prohibit acostar-se a la tanca. I tamb por de feractitud. Aquella setmana, en assemblea ho! Ens tancaren les portes i no ens hi de pati, es decid anar ms lluny i ferdeixaren entrar. s cert que hi havia nos ostensibles socialment. Saccept professors al pati vigilant els alumnes. baixar i amuntegar taules i cadires al Cal saber que, en aquells anys, el Llus pati: muntrem una enorme falla en Vives era un institut propi del centre, solidaritat amb les reivindicacions dels sols de xics, que aglutinava all ms nostres joves i estimats professors. conservador de la ciutat. Tamb en Linstitut feia poc que havia canviat de lmbit del professorat. No era com ara, director: el nou era Roche, un professor on la introducci de la lnia demcrata i moderat de filosofia que feia densenyament en valenci sembla haver classes tamb a la universitat. Al Sal afavorit la inserci dun tipus dalumnat dActes de linstitut, organitzrem un diferent i on tamb sembla haver-se festival de grups musicals de produt una migraci a la privada dels procedncia diferent on, de gom a gom, fills dels sectors ms retrgrads. En optrem per cantar, entre altres: El aquell moment, lensenyament privat era pueblo unido jams ser vencido i La inferior en qualitat a lensenyament muralla de Quilapayn, el grup xil en pblic. lexili, els recitals del qual a Espanya Aquella espurna va incendiar el foc i els estaven sent sistemticament prohibits instituts de Valncia prompte es van encara. A linici de 1977 tot succea afegir a una vaga en solidaritat amb un rpid i lent. institut tancat injustament. Mentrestant, Tot aquell moviment tingu com a vam decidir, junt amb els professors, resultat el tancament, mai no vist, dun continuar fent classes a la porta del institut de manera indefinida. Lluny de nostre institut... Un company de classe dissoldrens, els estudiants aprofundrem (Javier P.) i jo decidrem botar la tanca encara ms en un activisme responsable. aquella nit i frem unes pintades De seguida organitzrem piquets annimes protestant pel tancament.
9

Optrem per no signar-les. Volem evitar qualsevol partidisme i preservar la unitat dacci del moviment. De to ta manera, dhaver-ho fet, hagurem posat una A encerclada i no un martell... El mateix dia del tancament, ens repartrem tamb per tal dinformar la premsa del succs. Una companya i jo anrem a Rdio Popular, al passatge del Dr. Serra, on ara hi ha la COPE. Ens van fer entrar directament al butllet de les notcies del migdia: tothom assumia riscos, tamb els periodistes. No mhe dedicat a resseguir hemeroteques, per en aquell moment els peridics no reflectien b la realitat. Ms que mai, informaci i realitat eren coses ben diferents. La realitat sintentava contenir i minimitzar. Fins que no podia ser daltra manera. I vingu la democrcia. Aquell moviment espontani, originat a lactual IES Jordi de Sant Jordi, sexpand per tot lestat espanyol i pass a ser dinamitzat pels partits, les circumstncies exigien un control del moviment. Era linici de la Transici. Vaig aprovar Selectivitat. I el 15 de juny de 1977 tingueren lloc les primeres eleccions democrtiques. Aquell any la nostra tutora havia estat Pilar Moreno Gmez a qui no he vist des daleshores. I a qui fora de classe trobvem al Valncia Cinema, escoltant Labordeta, posem per cas. Vaig aprendre molt daquells magnfics professors. A lagost, vaig marxar cap a Nova York, amb una beca AFS, lanunci de la qual vaig trobar un dia al tauler del bar de linstitut penjada amb una xinxeta... Desprs he sentit dir que Ernest Lluch havia estudiat tamb amb una daquelles beques. Hi vaig poder contrastar lalta qualitat de lensenyament que havem rebut al Font

0 4

ys an

de Sant Llus entre el 1971 i el 1977 aquells darrers alumnes de batxillerat elemental i superior... I no fou el ms important...

Els estudiants aprofundrem encara ms en un activisme responsable.

En tornar, vaig constatar que aquell magnfic claustre de professors shavia dividit en dos. I que la majoria dels protagonistes daquella primera poca comenaven un nou institut al costat del nostre: lactual IES Font de Sant Llus. Els del Llus Vives havien tornat al centre de la ciutat. Tot havia canviat. I res ja no era igual. Avui dia, cap daquells dos edificis resta dempeus. Per els estudiants dEnsenyament Secundari continuen actius. Afortunadament. I la histria continua... A la darrera pgina escrita del meu Libro de Calificacin Escolar apareixen junts el segell del Fuente S. Luis el 4 de juliol de 1977, fent el dipsit del ttol de batxiller superior, junt amb el nou segell del Jordi de Sant Jordi el 30 de novembre de 1983, data en qu el vaig arreplegar, ja llicenciat per la Universitat de Valncia: Se entrega el ttulo con esta fecha.

Visiteu : http://www.youtube.com/watch?v=DsMU2wJNkUo i http://www.youtube.com/watch?v=tGZ3DhNppJ4

10