ADAPTACIÓ AL CATALÀ DE:

CAPÍTOL 5: UN ELEFANT MOLT

ELEGANT

TRADUCCIÓ: OLYMPIA DE LA IGLESIA

BLOG: AUDICIÓ I LLENGUATGE I MOLTES COSES MÉS
http://olympiadelaiglesiamall.blogspot.com.es/
1
 5. UN ELEFANT MOLT ELEGANT

Vet aquí una vegada un elefant que vivia a prop d’un llac i d’un riu junt amb
altres animals salvatges. Hi havia girafes, zebres, búfals, rinoceronts, més
elefants (fer l’onomatopeia, tu tuuuuuu i posar el braç com si fos la trompa) ,
hipopòtams, lleons (imitar el rugit del lleó ggggrrrrrrrrrrr), guepards, goril·les i
mones (imitar el so dels micos, uuuuuu uuuu uuuu, iiii, iiii, iiiiiiiiii)
Alguns animals passejaven sols, altres anaven en grup i sempre estaven
envoltats de gran arbres i de camps immensos on hi havia pastures per
alimentar-se i menjar.
Hi havia un elefant en concret que sempre se’l veia molt trist (posar cara de
tristos ajustar els ulls i estrènyer els llavis. Fer de ploramiques), perquè quasi
tots els elefants passejaven junts i en grup uns al costat dels altres, i ell quasi
sempre estava sol. Els altres elefants no el deixaven passejar amb ell i quan
sortien deien:
- Tu et quedaràs aquí, perquè ets massa gros, camines molt lent i no
podem estar sempre esperant-te.

Tots els elefants són molt grans, immensos, però aquest encara hi era més
gros que els altres. Sempre li deien el mateix i fins i tot algunes vegades es
reien i burlaven d’ell (fer l’onomatopeia: jajajaj, jejejeejeje, jijij ijij, jojojojojojo,
jijujuujujujujuj...).

Així, el pobre elefant es passejava sol i trist i el pitjor de tot era que cada
vegada estava més gros perquè mentre que els altres caminaven ell es
quedava menjant. Menjava grans quantitats de tot el que trobava al seu pas:
tot tipus d’herbes, fruits, i fins i tot coses que no els agradaven als altres
elefants com ara ous, xocolata, entrepans, patates, llaminadures... que de
vegades es trobava de la gent que visitava aquells llocs i ho perdien o
llençaven al terra. Agafava les coses amb la seva trompa i se les posava a la
seva gran boca movent-la sense parar. (obrir i tancar molt la boca i fer com si
mengéssim fent soroll: aaaummmm, aaaaaauuuuuummmm).

2
Un dia, mentre estava menjant, va passar pel seu costat una girafa alta i prima
que li va dir:
- Ves amb compte, que et pots ennuegar.

L’elefant quasi no li va fer cas i va seguir menjant molt de pressa i amb molta
ansietat (obrir i tancar la boca menjant molt ràpid).
Però al moment va començar a tossir en passar-li el que ja li havia advertit la
girafa (tossir diverses vegades).
- No es pot menjar així, s’ha de fer mastegant a poc a poc i empassant-
se el menjar tranquil·lament – li va dir la girafa.
- Sí, però es que no ho puc remeiar , sempre estic sol, i ‘únic que se
m’ocorre és menjar – li va contestar l’elefant.
- Açò anem a solucionar-ho. Cada dia donarem una passejada junts i
menjarem, però en quantitats normals, només el que necessitem i tinguem
gana, ah i sense presa, mastegant bé i a poc a poc – li va tornar a dir la girafa.

I això mateix van fer. Cada matí la girafa havia de despertar a l’elefant, perquè
també li agradava molt dormir. Se’l trobava fent grans esbufegades (inspirar pel
nas i esbufegar fort fent vibrar els llavis). L’elefant es desperessava (obrir molt
la boca i fer el so del badall: aaaaa...aaaaa. Acompanyar amb el gest dels
braços) i després marxaven a caminar i quan era l’hora de dinar la girafa estava
amb ell i li recordava com havia de menjar correctament (fer el moviment de
mastegar a poc a poc amb la boca tancada).
Durant el primers dies que feien aquestes coses a l’elefant li costava molt fer
cas, però a poc a poc va anar acostumant-se i segons anava passant el temps
ja no li costava tant. Cada vegada es despertava més aviat, caminava més
ràpid i menjava millor, en quantitats adequades i a poc a poc. El resultat va ser
que ja no estava tan gros i era més àgil i veloç. Estava molt més content. La
seva cara, que abans sempre era trista (posar cara de tristos) havia canviat
considerablement (posar cara contenta).

I encara millor que tot això va ser el descobrir que tenia una molt bona nova
amiga. Un dia la seva amiga la girafa va començar a agafar fulles dels arbres i

3
li les donava a l’elefant. Quan va passar una estoneta la girafa li les va posar
per sobre de l’esquena i li va dir:
- Sembla que portis un tratge, estàs molt elegant.

Quan els altres elefants el van veure es van quedar molt sorpresos (fer cara de
sor presa). A tots els agradava el seu tratge i es preguntaven si ells també
podrien aconseguir-ne un igual. L’elefant els hi va dir com ho havia fet i ell, junt
amb la girafa i la resta d’elefants, van estar passejant en filera, caminant tots a
la vegada (inventar un ritme fet amb palmes, picant els genolls, amb la boca...
Es pot fer a diferents velocitats) per anar a fer-se els vestits que tant els hi
agradava.
Des d’aquell dia mai no es va separar d’ells i sempre van quedar tots junts per
anar a jugar, passejar, menjar, parlar i conversar o senzillament anar a dormir i
descansar.

Per això si vols ser com un elefant, ben elegant i per menjar ben educat, ves
ben vestit i menja gaudint.

4
Guia d’activitats:

Vocabulari: presentar làmines amb els dibuixos dels animals salvatges que
apareixen. Dir entre tots el nom i després individualment per memoritzar-ho
millor. Dir el nom d’altres animals salvatges que coneguin.

Conceptes bàsics:
- GROS / GRUIXUT - PRIM: presentar làmines amb fotos o dibuixos d’un
elefant i d’una girafa i per comparació dir quin està gros o prim. També es pot
fer amb altres animals com l’hipopòtam i la zebra. Buscar objectes que tinguin
al voltant amb una aparença de gros i / o prim
- A POC A POC – A PRESA: fer moviments amb la boca mastegant a poc a
poc o a presa.
- EN FILA: col·locar els dibuixos o objectes un darrere de l’altre.

Llenguatge comprensiu i expressiu:

- Realitzar preguntes sobre el conte escoltat, que poden ser més senzilles o
complexes, depenent del nivell dels nens.
- Contar el conte escoltat per part d’un alumne/a.
Diàleg:
- Parlar de la importància que ha de tenir la salut del nostre cos en relació
amb el menjar. S’ha de menjar de tot en quantitats normals. També es
pot fer referència al fet de vestir bé.
- Parlar sobre el respecte als altres i sobre com es cadascun. La forma de
cada persona i el seu cos es diferent (alt – baixos, prims – grossos...) i
que no ens hem de riure dels altres per com som, si no més bé al
contrari, com va fer la girafa.

Representació del conte:

- Es distribueixen els personatges.
- Es poden donar làmines, fotos, titelles o animals de joguina. Posar el
principi l’elefant gros, i tenir un altre dibuix preparat per al final del conte
on l’elefant estigui més prim.

5
- Fer les accions que representen el conte com ara menjar a presa o a
poc a poc.
- Al final posar-nos tots en filera con els elefants i anar caminant al ritme
indicat.