El lleó i el conill

En un entorn molt llunyà, més

concretament a la selva, diversos
animals convivien feliçment en un
entorn salvatge. Però allà també hi vivia
un lleó molt golafre, el rei de la selva,
que acostumava a menjar-se entre 3 i 4
animals cada dia.
Un dia, farts de viure espantats, tots els
animals de la selva van organitzar una
revolta i van anar a buscar el lleó.
– Accepto que soc una mica golafre,
però necessito menjar animals per
poder mantenir-me viu i fort. – Va dir
el lleó
Els animals semblaven entendre el que deia el
lleó, però no podien permetre perdre tants
amics cada dia.
– Doncs si és així, podries menjar-te només un
animal al dia.- va dir un cérvol que semblava
una mica enfadat.
El lleó va remugar una mica, però finalment
va acceptar.
La promesa no va durar gaires dies i en un atac de
golafreria el lleó que ja s’havia menjat un estruç
aquell dia va voler menjar-se un petit conill que
passejava camí cap al seu cau. El conill havia vist
un pou ple d’aigua uns quants metres enrere i com
que era molt presumit s’havia estat mirant al
reflex de l’aigua durant una bona estona.
Però a part de presumit també era molt valent i
va dir al lleó que coneixia un altre lleó que anava
dient per la selva que era més poderós que el rei.
Com podeu comprendre, al rei de la selva no li
van agradar gens aquestes paraules, i va demanar
al conill que el portés cap on estava ell.
Van anar caminant i el conill va demanar al lleó que
s’aturés davant del pou. Assenyalant l’aigua del pou
amb el dit li va dir:
-Mira, està aquí.
El lleó en veure el seu propi reflex a l’aigua va saltar
sense pensar-ho dintre el pou. Com que no sabia
nedar, va intentar sortir del pou, però no va poder i es
va ofegar. Els animals de la selva van viure feliços fins
que un altre lleó va autoproclamar-se rei de la selva.
Almenys aquest, no era tan golafre com l’altre.
I conte contat, conte acabat.
En una vella fusteria, Geppetto, un senyor
amable i simpàtic, acabava un dia més de feina
donant els últims retocs de pintura a un ninot
de fusta que havia construït.En mirar-ho, va
pensar: '¡Que bonic que m'ha quedat!'. I com
que el ninot havia estat fet de fusta de pi,
Geppetto va decidir anomenar-lo Pinotxo.
Aquella nit, Geppetto se'n va anar a dormir,
desitjant que el seu nino fos un nen de debò.
Sempre havia desitjat tenir un fill. I en
trobar-se profundament adormit, va
arribar una fada bona i veient Pinotxo tan
bonic, va voler premiar el bon fuster,
donant, amb la seva vareta màgica, vida al
ninot.L'endemà, quan es va despertar,
Geppetto no donava crèdit als seus ulls:
Pinotxo es movia, caminava, reia i parlava
com un nen de veritat per a alegria del vell
fuster.
Feliç i molt satisfet, Geppetto va enviar Pinotxo a
l'escola. Volia que fos un nen molt llest i que
aprengués moltes coses. Li va acompanyar el seu
amic Pepito Grillo, el conseller que li havia donat
la fada bona.Però, en el camí de l'escola, Pinotxo
es va fer amic de dos nens molt dolents, seguint
les seves malifetes, i ignorant els consells del
grillet. En lloc d'anar a l'escola, Pinotxo va decidir
seguir els seus nous amics, buscant aventures no
gaire bones.
En veure aquesta situació, la fada bona el va
embruixar.Per no anar a l'escola, li va col·locar dues
orelles de ruc, i per portar-se malament, li va dir que
cada vegada que digués una mentida, li creixeria el
nas, posant-li a més colorida.Pinotxo va acabar
reconeixent que no estava sent bo, i penedit va
decidir buscar Geppetto. Va saber llavors que
Geppeto, en sortir a buscar-lo pel mar, havia estat
empassat per una enorme balena. Pinotxo, amb
l'ajuda del grillet, se'n va anar a la mar per rescatar
el pobre vellet.
Quan Pinotxo va estar davant de la balena li
va demanar que li tornés al seu pare, però la
balena va obrir la seva enorme boca i se'l va
empassar també a ell. Dins el budell de la
balena, Geppetto i Pinotxo es van retrobar. I
es posessin a pensar com sortir-ne.I gràcies a
Pepito Grillo van trobar una sortida. Van fer
una foguera. El foc va fer esternudar l'enorme
balena, i la bassa va sortir volant amb els seus
tres tripulants.
Tots es van salvar. Pinotxo va tornar a casa ia
l'escola, ia partir d'aquell dia sempre es va
comportar bé. I en recompensa de la seva
bondat, la fada bona el va convertir en un nen
de carn i os, i van ser molt feliços per molts i
molts anys.