CONTES D'AiliR I D1AVl1I Sèria i.a- :Núm.

~~~~
GERMANS GRIMM
~ .

Caputxeta vermella
~~ \,~
El rei de la
Mu,ntanya d'Or

Els sis ·que tot ho

poden

EDICIONS M8NTORA - BARCELONA

''
 És propietat. Copyrigth by Edicions Mentora in 1931
Primera edició, 3r d'octttbre de 1931

Uns dels homes que més han contribuït a do-

nar a conèixer aques.ts contes foren els germans
Guillem Carles Grimrm i Lluís ] aume Grimm,
que van viure els anys 1786-1859 i 1785-1863,
respectivament.
Eren uns savis catedràtics de la Universitat
alemanya de Gattinga. Per qüestions de política
van haver de córrer a peu Pe:r tota Alemanya,
però van aprofitar el viatge, perquè pertot van
anar recQllint les rondalles del poble. El gran
recttll de contes que va;;· fer fou publicat en
un llibre titulat: Kinder und Haus Marchen
(Rondalles infantils de la vora del foc'), i
aquest llibre ha estat traduït a totes les llengües.
 Caputxeta vermella
le, que· tot
Una vega da ef a una nena tan bona i amab
que ning ú, la seva àvia, a la
el món l'esti mav a, però més r-ho a
que fos mass a bo per a dona
qual res no li semblava ta de llana
utxe
la nena . Una vega da ·li va rega lar una .cap vole r-se- la
ja no va
vermella, tan bonica, que la nena , ja no li
cosa, d'all í enda vant
lleva r del cap, per la qual
van dir sinó "Cap utxe ta verm ella" .
Un dia la seva maré la crida i li diu:
sta amp olla
- Cap utxe ta, pren aque sta coca i aque està ma-
àvia, la qual , com que
de vi i port a-ho a la teva
guis a juga r
lalta al llit, .t'ho agra irà molt . No t'ent retin uè podries
r, perq
pel cam í, però tamp oc no et posis a córre
no en tindr ia.
caur e, trenc aries l'am polla i la pobr eta àvia
si ets judic iosa com una pers ona gran .
Vés, doncs, i a veur e
"Bon dia, àvia !"
En entr ar a la seva cam bra, has de dir-l i:
i ·sobr etot no et .detu ris a tafan ejar.
4 GERMANS GRIMM

- Ja ho faré com m'ho dieu -

respongué Caputxeta en acomiadar-
se de la seva mare.
L'àvia vivia bosc endins, ben llu-
nyet del poble. Feia una estona que
caminava, · quan vet aquí que se li
presenta un llop que havia estat es-
piant-la amagat entre els arbres. Era
la primera vegada que Caputxeta es
trobava enfront çl'un llop i p,er aquest
motiu no s'espantà de veure'l.
-Bon dia, Caputxeta!- va fer
el llop llepant-se els bigotis.
- Bon dia, senyor llop - va fer
ella.
-On vas tan de. jorn, Caput-
xeta?
- Vaig a casa de l'àvia.
- I què hi portes al cistell?
- U na arn polla de vi i una coca
riquíssima - va dir Caputxeta. -
La vàrem coure ahir, i com que l'àvia
està malalta, jo la hi porto perquè
se la mengi.
-On viu la teva àvia? - pre-
guntà el llop. •
-Allà lluny. La caseta és un xic
més lluny d'aquelles alzines grans
que hi ha a la vora d'aquell bosquet
d'avellaners. Ja la deveu conèixer.
El llop, mentrestant, pensava:
-Aquesta nena ha d'ésser una
gran menja, molt més saborosa que
la vella, però ja faré de manera de
menjar-me-les totes ®es.
Després diu a la nena:
- A veure, de tots dos, qui ar-
ribarà prrmer a casa de la teva àvia! Tu segueix pel
 CAPUTXETA VERMELLA 5
c'amí; jo, mentrestant, aniré a donar un tomb per dar-
rera el bosc.
Caputxeta, tota contenta amb ço que el llop acabava
de dir-li, se n'anà ben de pressa amb el cistellet penjat
al braç. I com que era molt, dejorn i li semblava que hi
arribaria més aviat que el llop, la nena es va entretenir
a plegar avellanes i a collir flors amb les quals en va fer
un bon pom.
Mentrestant, el l10p, ben corrents, va arribar a casa
de l'àvia i trucà a la porta.
-Pom! Pom!
-Qui hi ha?- preguntà la velleta.
- Sóc jo, Caputxeta, que et porto una coca i vi -
va dir imitant la veu de la nena. Obre la. porta!
- Aixeca la balda tu mateixa - va contestar l'àvia
del llit estant. ·
El llop aixeca la balda, obre la porta i, sense dir un
mot, fa un salt al llit i es menja la pobre vella. Després
es posa els seus vestits, l'estrenyecaps, i es fica dins dels
llençols.
Mentre això s'esdevenia, Caputxeta havia estat collin[
flors, i quan en va tenir moltes va recordar-se de la seva
àvia i corregué a portar-li el cistell.
· Arribà al peu de b
casa i truca: Pom! Pom!
- Qui hi ha? - va
preguntar el llop procurant
imitar la veu de
l'àvia.

,!!>'
...........
6 GERMANS GRIMM

-Sóc Caputxeta, que et porto una coca ~ una

arn polla de vi.
- Treu tu mateixa la balda i entra.

Caputxeta entra i se'n va cap al llit a veure la seva

àvia.
-Deixa-ho aquí damunt de la calaixera, despu ·
lla't i fica't al llit, que tinc fred- digué el llop imitant
el panteix de la malalta.
La nena va obeir, i quan va ésser a la seva vora, ella
que li diu:
- Oh, àvia: quines orelles tens tafi llargues!
- Són per sentir-te millor.
- I quins ulls més grans!
- Són per veure't millor.
- Quines cames tan llargues!
- Són per córrer més.
- Quines 'dents tan grbsses!
-Són per poder-te menjar millor.
I després d'2questes paraules, el llop es va crusp11:
la pobra Caputxeta.
 CAPUTXETA VERMELLA - 7
Alguns donen a aquesta popular rondalla dels Grim1n
-la que bo és més, potser,- un final que no és tràgic:.
Nos altres, que som partidaris de donar-la tal i com ens
l' ba1~ tramesa els ge1·m.ans Grimm, n'anotem la variant.

Quan el llop
hagué trobat a
Caputxeta, va
voler entretenir-
la, però la nena
no el volgué es-
coltar. Tot al
contrari, se n'anà
a casa de l'àvia
pel camí més
curt i en arri-
bar-hi va contar-
li ço que li havia ......(
pas s a t, afegint
··~
que el llop se
1'havia mirada ·:.
amb tanta fero-
cita_t que de se-
gur que se l'hau-
ria ·menjada si
l'arriba a trobar
en un lloc · més
desert.
Llavors li va
dir l'àvia:
'_Anem a
tancar la porta, i
així no podrà en-
trar.
Al cap d'una
estona, truca el ••
1!111

llop i diu:
Avia, sóc .~~~~~~~:==~-====-l!llilC=:::=:..,.......,.:;,
8 GERMANS GRIMM

Caputxeta vermella, que ve a portar-te qna coca.

Però elles, ben lluny de tornar resposta, van estar-se
quietes sense respirar.
Aleshores el llop va donar diversos tombs a la casa
per veure si trobava un forat per on pç¡gués entrar-hi
i, com no en va trobar cap, va enfilar-se a la teulada per
esperar que Caputxeta se'n tornés a casa; al vespre.
D'aquesta manera va pensar que se la podria menjar
a le~ fosques.
L'àvia va endevinar les seves intencions. Davant de
la porta de la casa hi havia una gran pica ·de pedra i va
dir a la nena:
. -Pren aquesta galleda i omple la pica d'aquella ai-
gua amb què vaig rentar ahir la carn.
La nena no ho va fer fins que va haver rentat la pica.
El llop, que estava a la teulada i portava fam en-
darrerida, li va fer denteta l'olor de carn. A poc a po-
quet, sense moure fresa, va 'anar guaitant des de la
punta de la teulada, i tant el va temptar la flaire de la
carn, que; sense adonarse'n, va relliscar i anà a caure
al mig de la pica, dins de la qual va ofegar 7se .

.T.
 El Rei de la Muntanya d'Or
Un comerciant tenia dos fills, un nen i una nena,
petitets encara. Havia armat dos navilis i els havia car-
regat amb totes les seves riqueses, creient que en vendre-
les en països llunyans, en treuria un grandiós benefici.
Però, dissortadament, els navilis se n'anaren a fons du-
rant el viatge, i de ric com era, restà en 'un moment
més pobre que una rata i $ense altres béns que u:n camp
prop de la ciutat.
Per a veure si podia oblidar la seva desgràcia, va anar-
se-n'hi, i a gÚns gambades es posà a recórrer el camp
d'una punta a l'altra. Tot d'una s'adonà que prop d'ell
hi caminava un homenet negre, el qual li demanà el
motiu de la seva tristesa.
10 GERMANS GRIMM

.... .... .-.•... , ·... -:::.·-······· ·····.

- Què guanya-
ràs ··. ..
de saber-h9? -
..··
~ .... digué el comerciant
/; -si tampoc no po-
~...-
dràs remeiar-me-la
. . en res?
,. -Qui sap!-
' \ va - dir l'home.-
.Jal vegada et pu-
gui ésser més útil
del que et creus.
Aleshores el co-
merciant li contà la
desgràcia del doble
naufragi · i que de
t.o ta la seva antiga
opulència només li
restava aquell camp.
- No et preo-·
cupis per tan poca
cosa- va dir l'ho-
menet negre. -Si
promets de portar-
me, d'aquí a dotze
anys, dia per dia, allò que primer et toqui la cama en
arribar a casa, tindràs tant de diner com vulguis.
El comer'c iant va pensar:
-Allò que em toqui la cama en arribar a casa, no
pot ésser àltra cosa que el meu gos.
Acceptà, doncs, l'oferiment i va jurar a l'homenet
d'acomplir ço que li havia ·1roposat. Després se'n va ·-
anar a casa.
En .veure'l arribar el seu fillet, va sortir a rebre'l, i
agafant-se a les cadires i valent-se de les mans i peus
acabà per atansar-s'hi i agafar-li la cama. El pare sentí
com el cor se li esquinçava en recordar--se del jurament
i la promesa· que acabava de fer, _però com qu~ després
d'això no va veure diner enlloc, va acabar per tranquil-
 EL REI DE LA MUNTANYA D'OR 11

litzar-se, suposant que allò de l'homenet negre només

seria una broma, i per això no hi va pensar més.
De totes maneres, - al cap d'una n"lesada, durant la
qual la seva pobresa més bé h avia anat en augment, va
pujar a les golfes per treure'n una vaixella d'estany per
tal de vendre-se-la. Amb tota l'estranyesa, però, va veu-
re que s'havia convertit en or pur. El bon humor li
va tornar tot seguit j prenent-la alegrament va anar a
vendre-se-la; ï a1nb el diner que van donar-n'hi com-
prà nous gèneres. Els va vendre amb fortuna i va aca-
bar per ésser, en poc temps, més ric que abans.
Mentrestant, el seu fill havia crescut i s'era fet un
noi molt llest i molt eixerit, i el comerciant pensava cons··
tantment en el pacte que havia fet, i cada dia es posava
. més trist.
El seu fill se n'adonà a la fi i un dia va demanar-li'n
la causa. El pare, de moment, no li ho volia dir, però
tant va insistir el noi, que va acabar per confessar-li ço
a què s'havia compromès dotze anys enrera. amb un
homenet negre, el qual et]. . paga li havia proporcionat
molt d'or.
El seu fill va respondre:
-Pare, no tingueu cap temença, puix que l'homenet
negre no té cap poder damunt meu.
Arribà el termini fatal d'acomplir 1'!1 pacte fet dotze
anys enrera. El nen va demanar la benedicció a un sa-
cerdot, i en apuntar el dia se'n va anar amb el seu pare
al camp que posseïen vora la ciutat.
En arribar allí, el nen marca una rodona i el seu pare
i ell es posen- dintre. L'homenet negre apareix tot seguit
i diu al pare:
-M'has portat el que em vas prometre?
El comerciant no va tornar resposta, però ho va fer
el seu fill ~·a~uesta guisa: ,
- Que vens a cercar ac1?
-No parlo amb tu, sinó amb el teu pare.
- Vares enganyar el met. pare i l'has de fer franc
del jurament - va respondre el noi.
12 GERMANS GRIMM

-De cap mane-

' ···.; ra; no puc renunciar
als meus drets - res-
pongué l'homenet.
. Així van anar dis-
cutint fins que, al cap
d'una bona estona, ar-
ribaren al següent
acord: Com que el noi
ja no pertanyia al seu
pare . perquè aquest
l'havia promès a l'ho-
me negre, i tampoc no
pertanyia a l'home ne-
gre perquè el noi
èstava lliure del seu
poder, el posarien al
riu, dins d'una barca;
ll a v or s "è 1 seu pare
l'empenyeria amb una puntada i el noi aniria bogant a
la ventura.
El :fill abraçà' el seu pare, va entrar dins la barca, i
el pare l'empenyé amb el peu.
Al cap de poc, la barca va trontollar i bo~cà, per la
qual cosa el pare cregué perdut el seu :fill; el va plorar
com a mort i es va vestir de dol.
Però la barca no se n'havia anat a fons. Va tron-
tollar i va bolcar, però així· i tot anà seguint la corrent
del riu, i no es va parar fins que arribà a una platja
desconeguda.
El noi desembarcà. Allà lluny va veure un q-stell,
i cap allà es va dirigir. Tan bon punt hagué travessat
el llindar de la porta, va veure que el castell estava en-
cisat; totes les cambres estaven buides. De totes mane-
res, a la darrera de totes hi va veure una serp. Era una
princesa transformada en reptil per art de bruixeria. La
serp, en veure el noi, es va alegrar qui-sab-lo,i va dir:
-Sens dubte ets el meu salvador. Fa dotze anys que
 EL REI DE :tA MUNTANYA D;OR

estic esperant-te. Tot el meu reialme està embruixat'

és necessari que ens alliberis a tots.
- I com es pot aconseguir això?
-Escolta: aquesta nit, veuràs arribar dotze homes
negres carregats de cadenes. Et demanaran què hi fas
aquí. No re~ponguis a res i deixa'ls que et facin el que
vulguin. Segurament que tractaran de turmentar-te, et
pegaran, i et maltractaran de mil maneres. Malgrat això,
tu deixa'ls fer, i, sobretot, no diguis ni una paraula.
Aquests individus se n'aniran a mitja nit. Demà en vin-
dran altres dotze i tractaran també de turmentar-te,
però tu, res. A la tercera nit es presentaran tots vint-i-
quatre i et tallaran el cap. A les dotze de la nit llur
poder acaba, de mane¡:;a que si tot ho resisteixes sense
dir un mot, jo i els meus restarem lliures. Aleshores t'un-
giré amb la meva aigua de la vida i et reanimaré, de ma-
nera que tornaràs a ésser tan viu. i tan sa com ets ara.
-Confio en la teva paraula i em sotmeto a la ma-
niobra de bona gana, per tal d'alliberar-te.
Així respongué el jove.
Tot va passar tal i com la serp havia dit. Els homes
negres no van aconseguir que el jove digués ni una sola
paraula, malgrat les tortures a què el sotmeteren.
A la tercera nit la serp es va transformar en una for-
mosa princesa, la qual, per n:lltjà de l'aigua meravellosa,
va- juntar una altra vegada el cap al cos del jovencell
i li va tornar la vida.
La princesa, en penyora d'agraïment, li donà una
abraçada i li va oferir la seva mà i el seu reialme. El noi
va acceptar content la recompensa, i després de. les noces,
que es celebraren immediatament, restà convertit en
Rei de la Muntanya d'Or, puix aquest nom tenia el país
de la princesa.
El rei i la reina van viure feliços durant molt de
temps i amb ells un nen que Déu els envià com a present.
Al cap d'uns quants anys el rei va recordar-se del seu ve··
llet pare, al qual havia estimat sempre molt, i va voler tor-
nar-lo a veure. La reina, però, no el volia deixar marxar.
14 GERMANS GRIMM

-El teu viatge serà la nostra des-

gràcia - va dir ella.
Però tant i tant va insistir, que a
la fi li va donar el seu consentiment.
En marxar, la reina va donar-li un anell
màgic i va dir-li:
- CoHoca't aquest anell al dit i et
sentiràs endut a l'instant allí on vul-
guis anar. Aquest anell té també el po-
der de fer comparèixer ·al teu davant
la persona que tu vulguis, però m'has
de prométre que mai no l'usaràs per a
presentar-me ~mi davant del teu pne.
El rei ho va prometre, es coHocà
l'anell al dit i li manà que el portés
a la ciutat en la qual vivia el seu pare.
En un tancar i obrir d'ulls va ésser-hi,
però les sentinelles no el van deixar en-
trar a la ciutat, puix per bé :qúe anava
sumptuosament abillat, el seu vestuari era estrany i uo
s'assemblava als d~l país. Llavors anà a amagar-se a un
lloc allunyat i canvià els seus vestits amb els d'un pas-
tor. D'aquesta manera pogué entrar a la ciutat sense
inspirar sospites.
Quan va ésser davant del seu pare, prou pensava
que el coneixeria, però el seu pare, per m,és que va dir,
li va fer de resposta "que sí, que havia tingut un fill,
però que havia mort feia molt de temps". Amb tot, per
compassió al pobre pastor, el convidà a menjar. ,
Durant l'àpat, el pastor tornà a parl;tr del mateix
i va dir als seus pares:
-El vostre fill no tenia cap senyal per mitjà del
qual poguéssiu conèixer-lo?
-Sí -va dir la mare. -El nostre fill tenia da-
munt l'espatlla dreta un senyal vermell del gruix d'una
gerda.
El rei obrí els seus vestits i mostrà la senyal.
Aleshores ja no dubtaren més .i el varen abraçar
 EL REI DE LA MUNTANYA D'OR 15

l'ompliren de festes. Ell els contà les seves aventures i

els va dir que era rei de la Muntanya d'Or i que per
esposa tenia una princesa, i que, de més a més, un fillet.
-Vaja!- digué el seu pare.- Sens dubte et vols
burlar de nosaltres. Si fossis rei no aniries vestit de pastor.
El noi, molestat per la incredulitat dels seus pares,
acut a l'anell i li mana que compareguin l'esposa i el
seu :fill.
Es presentaren a l'instant, però la reina es queixà
molt que el seu espòs hagués mancat a la seva promesa,
ço · que féu a elta molt infeliç. El jove li pregà que el
perdonés per tal com havia obrat inconscientment i sen-
se afany de contrariar-la; Ella va semblar que el perdo-
nava, però pensà de venjar-se'n.
Un dia el seu marit, tot passejant, la va portar fora
vila i li ensenyà el punt on s'havia embarcat i havia
estat abandonat a la corrent del riu.
Per a descansar un xic, cercaren un lloc agradal?le;
s'assegueren i el rei collocà el seu cap sobre la. falda de
la reina. Un moment després restà adormit i llavors ella
li treu l'anell del dit i amb el poder que tenia es féu
traslladar al seu palau en companyia del :fill.
Així que el rei es despertà es va veure abandonat
i sense l'anell. Va resoldre de tornar-se'n a casa dels seus
pares, però va trobar que potser el prendrien- pef un
impostor. Aleshores va decidir de tornar al seu reialme.
Es posa en camí, i vet ací que troba tres gegants que es-
taven barallant-se per la seva herència paterna. En veure
al jove el cridaren per tal que els anés a compartir
ço que tots volien, perquè, segons deien, els petits són
més llestos que els grans.
L'herència la formaven un sabre que quan el seu
posseïdor deia: "tots els caps a terra!", aquest desig es
veia s;;~.tisfet a l'instant; un mantell, que tenia la pro-
pietat de fer invisible a qui el portava, i un. parell de
sabate-s, les quals-, aqueH que se les calçava anava tot se-
guit allà on volia.
-Doneu-me aquests objectes - va dir el rei- i

I
16 GERM,.\NS GRIMM

deixeu-me comprovar si encara conserven llurs propie.-

tats. ,
Li lliuraren el mantell i tan bon punt com s'hi va
tapar restà invisible. Se'l va treure i digué:
-El mantell és bo. Doneu-me el sabre.
De moment s'hi resistien, perquè tenien por que els
tallés els caps, però el rei els va assegurar que la prova
la faria amb un arbre. Llavors van donar-l'hi, i tot se-
guit va tallar una gruixuda alzina.
Després d'això, va demanar les sabates, però també

··- .. .... _,

es resistiren a
lliurar-les-hi, fins
que s'asseguraren
que no se'n val-
dria per a esca- -··
par-se.
Tan aviat com el rei va
tenir al seu poder els preats
objectes, no pensà sinó ...5
en la seva dona i el seu fill,
de manera que es va posar
el mantell i, així que estigué invisible, va dir als gegants:
-No hi ha necessitat que us molesteu repartint la
vostra herència, perquè me la quedo jo. En canvi pro-
meto de donar-vos tant de diner com desitgeu, tan aviat
com porti a cap un assumpte que m'interessa molt de
solucionar.
En acabar de dir això, va dir a les sabates que tot se-
guit el portessin a la Muntanya d'Or, i allà féu cap en
 EL REI DE L .A MUNTAN YA D'OR 17

un obrir tancar
d'ulls.
En acostar-s 'hi va
sentir veus d'alegria i
els sons harmoniosos
d'uns instrume nts de
música. Li van dir que

n'era la causa el fet que la reina tornava a casar-se. Ales-

hores el rei s'enfuris mà i va dir:
-Ja veurà la reina com li poso les peces a "qu¡trto" .
Gràcies al seu mantell va entrar al castell sense és-
ser vist. A la sala d'honor veié una immensa taula co-
berta de menjars, davant de la qual els convidat s a la
boda oblidave n llurs penes. La seva esposa estava asse-
guda al centre, dalt d'un tron, i portava al cap una
 18 GERMA NS GRIMM

formosa corona guarni da de pedres precioses. El rei es

va coHocar darrera d~l tron, i t ixí que els criats servien
el menjar a la reina, ell li ho anava prenen t tot, puix
que el viatge li havia fet venir molta d~ gana. El ma-
teix seguia fent amb els vins i licors, de faisó tal, que h
reina no sabia pas a què atribui r uns fets tan estranys.
Terrib lement esverada i confosa, s'aixecà de la taula
i se n'anà a la seva cambr a i allí es posà a plorar. El rei
la va seguir i va sentir com es lament ava dient:
-De segur que això és el dimoni que es compla u a
turmen tar-me en aquesta ocasió.
Aleshores el rei, llevant -se el mantel l, li va dir:
-El dimoni ? No és el dimoni , que és el teu marit.
Et sembla bé el que estàs fent després del que jo he
f.et per tu? I tot perquè et vaig prese1~ tar als meus
pares!
La reina compr engué el que era d'injus tificat el seu
proced ir i se'n va anar corren ts a notific ar als seus con-
vidats que el veritab le rei havia tornat, per la qual cosa
restava suspesa la festa.
Amb tot, els reis,
príncep s i nobles, a 1s
quals aquesta suspensió
molestava molt, varen
protest ar i diguer en que
tota vegada que se'ls .na-
via convid at a un dit1 ar
de noces no se n'ana·tcn
pas sense que es celebrés.
 EL REI DE LA MUNTANYA D'OR 19

-No voleu marxar? - féu el rei presentan t-se de

sobte.
Els convidats feren acció de llançar-se contra el rei,
però ell, desembein ant l'espasa, no féu més que dir:
-Tots els caps a terra ... llevat del meu.
I, conte contat, ja està acabat, perquè no va restar
una sola persona amb el cap al seu lloc.
Sinó que hi ha qui assegura que després d'haver-lo s
donat aquesta lliçó, s'apiadà d'ells i els va restituir a tots
els seus corresponen!=s carabassots.
 Els s1s que tot ho poden
{.h.... vegada eta un home que servía per a tot. Féu L
guerra i es va comportar com un heroi; però, un cop fou
acabada la campanya, el van acomiadar donant-li per sol-
dada, premi i despeses del viatge fins a casa, solament
tres pessetes. Ni una més ni una menys.
-Això no pot pas restar així- digué l'ex-solda t,-
i si aconsegueixo trobar els companys que em fan falta,
el rei no tindrà altre remei que lliurar-me tots els tresors
del regne.
Molt enutjat, l'home va dirigir-se a un bosc. Allí va
topar-se amb un altre que, amb una sola mà, acabava
de desarrelar sis arbres ferms de debò, i ho féu talment
com si haguessin estat sis naps.
-Vols entrar al !lleu servei i venir amb mi? - V:l
preguntar-l i l'ex-soldat. ·
-De molt bona gana- féu per resposta l'altre,-
però, abans, he d'anar a casa a portar -aquest feixet
de llenya a la meva mare.
I, agafant un dels arbres, el va retòrcer, després va
lligar junt a aquest els cinc restants, se'ls va carregar
sobre l'espatlla, i se'n va anar. No va trigar gens a tornar,
i, presentant-s e a l'ex-soldat, li va dir:
 ELS SIS QUE TOT HO PODEN 21

-Entre nosaltres dos

ho podrem tot.
~uan hagueren carrú-
nat una bona estona, van
veure un caçador que, bo
i agenollan t-se a terra,
apuntava amb la sev~
carrabina.
L'ex-sold at I i féu
aquesta pregunta:
-Caçado r, on apun-
tes amb tanta d'atenció?
- A dues llegües
d'aquí - va respondre -
li el caçador - veig una
mosca posada damunt la
branca d'un roure i vull
foradar-li l'ull esquerre.
- Vina amb nosal-
tres - digué l'ex-solda t;
- entre els tres ho po-
drem tot.
No va costar-li gaire
de decidir-se a seguir-lo
i després d'haver cami-
nat un bon espai, desco-
breixen set molins les ales
del quals voltaven am,b
gran rapidesa, sense que,
enlloc, corregués un sol
alè d'aire ni es _mogués
una sola fulla.
- No m'explico .,uè
és el que pugui fer girat
aquests molins - digué
l'ex-solda t.
Continuà , però, el cà-
mí junt amb els altres companys i, després de molt i
22 GERMANS GRIMM

molt caminar, veieren assegut sobre el cimal d'un arbre

un home qu_i amb un sol dit es tapava un dels forats del
·nas i ·amb l'altre bufava.
- Què hi fas aquí, bon mosso? - va preguntar-li
l'ex-soldat.
A dues llegües de distància - respongué - hi ha
set molins, i d'aquí estic bufant perquè donin voltes.
- Vina amb nosaltres - digué l'ex-soldat.- Entre
nosaltres quatre ho podrem tot.
I aquell bufador va baixar de l'arbre i també el
seguí.
No trigaren pas gaire a trobar un home cme s'agu::m-
tava amb una sola cama. S'havia tret l'altra i la tenía a
terra, a l'abast de la mà.
L'ex-soldat, li digué:
- J a veig que estàs descansant.
-Es que sóc andarí - l i respongué l'alludit- i per
ilo anar massa de pressa m'he despenjat la cama, _car
si les porto totes dues, avanço els ocells en la meva car-
,.
rera. / 1 • ··fr : , 1\b["' F :~g..Ji -\~\
-Oh! vina amb nosaltres - l i digué l'ex-soldat.-
Entre nosaltres cinc ho podrem tot.
L'andarí els va seguir, ~ al cap de poca estona, van
veure un home que portava el barret molt decantat
sobre l'orella.

I
 ELS SIS QUE TOT HO PODEN 23

. ..... ·· ~ ~ ... ..... ... . . . . ~ ········

... .........

L' ex-soldat, li
digúé :
- Si et veiessis
la fatxa que fas!
Per què portes el
barret tan caigut i
no com l'altra gent?
- Perquè si ho
fes així - respon-
gué - es pro::luïria
un fred tan fort
que els ocells es gelarien tot volant i caurien morts.
-Oh! vin.a amb .nosaltres- digué l'ex-soldat - en-
tre nosaltres sis tot ho podrem.
Llavors, els sis, entraren en una ciutat el Rei de h
qual acabava de publicar que el qui volgués desafiar-se
a córrer am b la seva :filla, es casaria amb ella en cas de ·
resultar-ne vencedor, però que, en cas de sortir-ne ven-
çut, li costaria el cap.
L'ex-soldat es presentà al Palau i digué:
- Voldria fer córrer un dels meus servidors en el
m eu lloc.
El Rei va fer-li de contesta:
--D'acord est\c. Però, _en aquest cas, s1 surt vençut,
sereu decapitats tots dos.
U n cop fet el pacte, l'ex-soldat manà a l'andarí que
es coHoqués l'altra cama i li digué:
- Ara, a veure si ens fas guanyar.
v~n decidir que el vencedor seria qui primer portés
aigua d'una font molt llunyana. L'andarí i la filla del
 24 GERMANS GRIMM

rei reberen cadascú un càntir

• i començaren la tasca a un
mateix temps. En un obrir i
tancar d'ulls, l'andarí, ràpid
com el vent, desaparegué de
la vista de tots, mentre que
la princesa solament havia
recorregut un espai insign;.fi-
cant. L'andarí, en arribar a
la font i tan bon punt ha-
gué omplert el càntir, em-
pregué el retorn. Però, pel
camí, va semblar-li que li so-
braria molt de temps; i, dei-
xant el càntir a terra, es va
quedar adormit. Com a coi-
xí, es va coHocar sota el seu cap un crani de cavall que
trobà per allí, a fi que aauella mateixa duresa no el deixés
dormir gaire estona.
Amb tot, la princesa, que tenia bones cames, acabà
per arribar a la font i tornar amb el càntir ple. Pel camí
es va trobar amb el seu
rival dormit, i alegrant-
se de veure'l així, pensà:
- Heus aquí l'ene-
mic al meu voler.
I apoderant-se del seu
càntir, el buidà i va con-
tinuar el seu camí.
Tot s'hauria perdut ~i
el caçador, amb la seva
extraordinària vista, no
hagués presenciat" aques-
ta escena des de la torre
del castell.
- Es precís que la
princesa no surti triom-
fant - es digué.- . , ..h ...
.or.
 ELS SIS QUE TOT HO PODEN 25

Agafà la seva carrabin a i disparà tan encertadame11t,

que estavellà el crani del cavall sense causar, però, cap
dany al qui dormia damunt.
Aquest sobtadam ent es despertà i es donà compte
que el seu càntir estava buit i que, de més a més, la prin-
cesa li portava ja gran avantatg e. No va, oerò, donar-se
encara per venç.u t, i corrent altra volta cap a la font,
omplí altre cop el càntir i empreng ué la cursa amb tanta
de fúria, que encara va arribar a la meta deu minuts
abans que la Princesa.

És la primera vegada - digué en arribar - que he

mogut les cames a gust, car fins ara mai no havia tingut
ocasió de fer-ho. •
Mireu si n'estave n de furiosos el rei i la seva :filla,
en veure que un miserable soldad llicenciat havia estat el
vencedor, que resolgueren dé oerdre'l., igualme nt ~ue la
resta dels seus company s. ·
-Ja sé com ·arregla r-me- digué el rei a la princesa;
- no tinguis por, no els veurem pas més, ni ell ni els
seus company s.
Anant-s e'n, llavors, vers ells, els digué: ·
-Veniu a celebrar la vostra victòria menjant 1 bevent.
26 GERMANS GRIMM

·-....................

·· ~ .
··-....... ·~

I se'ls emportà a
una sala el sòl de la
qual era de ferro, el
mateix que les portes i
finestres, que també
ho eren. En mig de la
sala hi havia arranjada una taula, carregada de tota
mena de vitualles.
I el rei els digué:
-Entreu i mengeu tot el que vulgueu.
Així que els sis estigueren dins, el rei manà que fos-
sin tancades les portes amb els correspon ents forrellats.
Després, cridant el seu cuiner, li ordenà que calessin un
bon foc dessota l'habitació fins que el pis es tornés ben
vermell.
L.' ordre fou executada i els sis comensals creien que
la xafogor que sentien era degut als menjars que anaven
embotxan t. '
Però, quan es donaren compte que aquella cremor ana-
va augmenta nt per moments, volgueren sortir i es tro-

.................. ..

•·· J¿,w.,., ''le• tef10 6"1 4Htt • ..,e-'~

 ELS SIS QUE TOT HO PODEN 27

baren amb les portes clo-

ses i les finestres també bar-
rades, ço que feia impossi-
ble la fugida-. Llavors com-
prengueren que el rei por·
tava males intencions.
_.- -Bé;-digué l'home del
~ -==-- barret tort- no hi ha mo-
""' ~---=-........_ tiu per apurar-nos.
ç-.e.~ Es va coHocar el barret
ben posat i a l'acte es deixà
sentir un gel tan espar•t-Ós
que les viandes començ:1ren
a gelar-se en els. plats.
. Al cap d'unes hores. el
rei, creient que els seus comensals estarien ia completa-
ment rostits, manà obrir les portes a fi de complaure's
per la seva obra. Però, extraordinàriament estranyat, els
trobà trincant de fred i amb ganes d'escalfar-se un xic.
Ple d'ira, el rei preguntà al c~iner per què no havia
executat les seves ordres, però aquest li féu la contesta
que les planxes s'havien posat in-
candescents. ·
I per tal que es convencés en-
cara més de la veritat del fet,
l'acompanyà a veure el forn.
Vertaderament, allí veié una
foguera espantosa, però no pogué
menys de reconèixer que no havia
causat cap dany als sis companys.
-Llavors, va cercar un nou sis-
tema per a desfer-se dels impor-
tuns.
Manà tot seguit fer venir l'ex-
soldat i li va dir:
- Si remmcies els teus dret~,
respecte a la meva filla princesa, et
donaré tant d'or com vulguis.
28 GERMANS 9RIMM

- De molt bona gana, senyor - digué aquest. -

Doneu-me tant d'or com pugui portar un sol dels meus
servidors i ja em conformo.
El rei restà encisat; d'aquesta encertada condició.
L'ex-soldat digué que dins quinze dies tornaria per
emportar-se'n l'or.
Llavors, més content que unes Pasqües, se'n va anar
a comprar unes quantitats de tela tan fantàstiques que els
mercaders es quedaren sense gens d'existència a les tendes.
Un cop feta la._provisió de la tela, cridà tots els sas-
tres del regne per tal que, durant quinze dies, treballes-
sin en la confecció d'un sac. Quan aquest estigué fet, el
company que arrencava els arbres com aquell qui arrenca
un nap, va carregar-se el sac a l'espatlla i se n'anà en
cercar del rei. Aquest, tot esverat, va exclamar:
- Qui és aquest home gegantesc que porta sobre les
seves espatlles una peça de tela tan gran com una casa?
Quan va saber qui era, es quedà tot esfereït.
- Em deixarà a la més gran misèria!
Però com que no tenia altre remei que complir allò
promès, perquè un rei mai per mai no pot mancar a la
seva paraula, es va decidir a lliurar les seves riqueses a
l'home del sac.
, De ·primer, manà portar
una tina plena d'or, que Ji
portaren setze homes, ar-
rossegant-la; eren els més
:..-•-...::::...~~ valents dels ·seus servidors,
però aquell home d'hercú-
lees forces, ;va agafar-la
amb una sola mà i la ficà
dintre el sac.
- Apa! - digué. -
Porteu-ne més. Amb això
encara no n'hi ·ha per :¡. co-
brir el fons del sac.
El rei ordenà portar suc-
cessivament tots els seus tre-
 ELS SIS QUE TOT HO PODEN 29

sors, i l'hèrcules anava tirant-los dins del sac, el qual

amb tot hi haver-hi dipositat tots els cabals del rei, no
van arribar a omplir-ne la meitat.
-Apa! més, més- anava dient.- Amb això no
n'hi ha per a res.
Calgué portar-hi uns set cents carros plens c,i'or de
• totes les parts del regne, i l'hèrcules els anava fica.nt
tots al sac, àdhuc amb les parelles de bous· que els arros-
segaven, perquè fessin més feix.
- Per tal que arribi a omplir-se el sac, hi ficaré tot
el que em vingui a la mà, sigui el que sigui - digué el
mosso.
Però, aquell sac no s'acabava d'omplir,. i ben lluny
n'estava · encara. Però, quan ja no va haver-hi res més
per ficaE-hi, es quedà conformat i, després de donar-li
una tol'çada de coll i de lligar-lo amb una corda, se'l va
coHocar ·a l'espatlla, i marxaren els sis companys.
30 GERMANS GRIMM

Quan el rei veié que un sol home arrossegava totes les

seves riqueses i les dels seus súbdits, s'enrabià de tal ma-
nera que ordenà que sortís la cavalleria en persecució dels
sis companys, s'apoderessin d'ells i de tot el que portaven.
Immediatament; per a salvar el tresor reial, que tan
fàcihnent aquell home se n'emportava dins d'un sac com
una muntanya, s'aplegaren les tropes i es prepararen per
sortir en persecució d'ell.

No trigaren gaire a atrapar-los dos regiments, i els

seus capdavanters cridaren enlairant els sabres:
-Ja us hem arreplegat, ja.- Deixeu el sac amb tots
els cabals que hi ha dins; del contrari, ara mateix de
vosaltres en fem sopes.
- Eh? Què diantre dieu? - va fer el company bu-
fador, bo i avançant-se.- Nosaltres presoners? Abans
ballareu tots pels aires.
I tan bon punt hagué dit aquestes paraules, es tapà
un dels forats del nas, i amb l'altre bufà damunt els ge-
nets, els quals foren dispersats a tots vents i en totes di-
reccions, sobre muntanyes i esplanades.
 ELS SIS QUE TOT HO PODEN 31

Un sergent vell demanà la gràcia aue no li donessin

aquell tracte, que no mereixia, car tenia nou cicatrius.
El bufador el deixà caure tot suaument, de manera
que, en desplomar-se, no es fes mal, i després li digué:

.
.1· /. . . . .
/¡· ........../
,/' ...··
...
..·•·
..··
.·~····"
.··

- Vés a veure el teu rei i .digues- Ü que remeti més

gent, perquè per la que ha portat no val la pena de bufar.
Sols Déu sap les dificultats que va haver-hi per reu-
nir les tropes dels dos regiments. Del nas del bufador s'ha-
via desencadenat un huracà tan formidable, que els sol-
dats restaren dispersats per camps i valls i hagueren oe
caminar moltes hores, coixos i masegats, en cerca dels seus
companys per retornar a la capital i donar compte del
desastre sofert.
32 GERMANS GRIMM

Quan el rei s'assabentà de l'aventura, exclamà:

- Deixe1,1 l!larxar tranquils a aquests pillards. Certa-
ment, crec que deuen ésser bruixots.
Així és que aquell soldat, que per a servir el rei havia
exposat la seva vida amb tanta de valentia i no havia re-
but per paga més que tres miserables monedes d'argent,
es pogué venjar de la sòrdida coquineria, gràcies a la coo-
peració dels seus companys, les meravelloses facultats ·dels
quals, ben dirigides, havien donat un resultat tan ex-
traordinari que, encara avui, després de tants anys d'h:t-
ver ocorregut el fet, se'n parla d'allò més, com una de
les 'més meravelloses valenties realitzades a la terra.
I d'aquesta manera els sis que tot ho podien, se n'em-
portaren aquelles immenses riqueses i, després de r~;:>ar·­
tir-se-les, visqueren feliços fins a la fi de la seva vidJ.

d:~~~)
··.... .......
CONTES D'AHIR I D'AVUI Sèrie t.•- Núm. 8

GERMANS GRIMM

Els gnoms del

Tossal
La taula, el ·ruc
el bastó

Els músics de
Brema

EDICIONS MENTORA - BARCELONA

 És propietat. Copyrigth by Edicions Mentora in 1931
Pn:meYa edició, 31 rl'octub1'e de 1931

Um dels homes que més han contribuït a do-

nar a conèixer aquests contes foren els germ¡ms
Guillem Carles Grim;m i Lluís Jaume Grimm,
que van viure_ els anys 1786-1859 i 1785-1863,
respectivament.
Eren uns savis catedràtics de la Universitat
alemanya de Gattinga. Per qüestions de política
van haver de córrer a peu per tota Alemanya,
però van aprofitar el viatge, perquè perto' van
a_nar recollint les rondalles del poble. El gran
rúull de contes que van fer fou publicat en
un llibre titulat: Kinder und Haus Marchen
(Rondalles infantils _ de la vora Clel foc), i
· aquest llibre ha estat traduït a totes les llengües.
 Els gnoms del Tossal
Un sastre i un ferrer VIatJaven plegats. Una tarda,
després d'amagar-se el sol, oïren darrera unes muntanyes
el so d'una música llunyana. Era aquesta tan alegre i ju-
ganera que, oblidant llurs fatigues, s'.aproparen al lloc
d'on sortia. · ,
La lluna èra alta quan arribaren al tossal al cim del .
qual van trobar una colla de gnoms- homes i dones-
els quals, agafats per les mans, ballaven amb gatzara men-
tre cantaven de la manera més agradosa del món. Aquella
era la cançó que els vianants havien escoltat.
Al bell mig del cercle de balladors hi havia un vellet,
una mica més alt que els seus companys. Duia un vestit
de coloraines i la seva barba blanca li arribava fins la
cintura.
4 GERMANS GRIMM

Els dos amics restaren sorpresos davant un especta-

cle que no esperaven, però el vellet els féu senyal de què
entressin er;t el rotllo mentre els petits balladors s'aparta-
ven per deixar-los passar.
El ferrer, que era geperut i, com tots els del seu ram,
molt atrevit, fou el primer a apropar-s'hi. El sastre dubtà
una mica, però, guiat per l'exemple, seguí el seu company.
Així que es trobaren dins, els gnoms tornaren a tan-
car el rotllo i es posaren a ballar i a cantar altra volta,
donant proves de gran alegria. De sobte, el vellet, agafà
un enorme ganivet que portava a la cintura, va esmolar-
lo a una pedra i anà a plantar-se davant dels dos foras-
ters. Aquests restaren morts d'espant, sense tenir temps
de pensar allò que devien de fer.; i el vell saltà al coll
del ferrer i li afaità el cap i la cara en un dir Jesús. Des-
prés va emprendre-les amb el sastre i li féu la mateixa
operació en un tancar i obrir d'ulls. .
La temença dels cJos pelats s'esvaí en veure que una
volta finida l'operació, el vellet els donava copets amis-
tosos a l'espatlla, fent veure que estava satisfet d'ells
i del seu bon comportament . . Després, i sempre fent-
se entendre amb gestos, va assenyalar-los amb el dit un
munt de carbó que hi havia allí prop i va indicar-los que
podien omplir-se'n les butxaques. Obeïren sense saber el
que es feien ni per què podria servir-los allò.
Després el vell els acomiadà i el sastre i el ferrer va-
ren marxar cercant un lloc on passar la nit. Acabaven
d'arribar al pla, quan la campana d'un monestir veí to-
cava mitja nit. Pararen els cants i els dansant,s, les silue-
tes dels quals encara es veien de lluny, desaparegueren.
Seguiren caminant els dos viatgers fins a trobar un
hostal. Entraren a la pallera amb l'intent de dormir-hi,
i com que estaven molt cansats, ni tan sols pensaren de
treure el carbó que portaven a les butxaques. Un pes ex-
traordinari els féu despertar més de jorn. Es ficaren les
mans a les butxaques oer alleugerir-se i es trobaren amb
què el carbó de la vetlla s'havia convertit en, c;>r pur. Els
seus cabells i barba havien tornat a créixer i el seu aspeG~
 ELS GNOMS DEL TOSSAL 5

te era el de costum. L'aventura amb els gnoms els ha-

via tornat rics, però el ferrer ho era més que el sastre, i,
portat per la seva avarícia, havia carregat més quantitat
de carbó.
Però els avariciosos poques vegades s'acontenten amb
la seva sort.
El ferrer, passats els primers moments de satisfacció i
d'' alegria, proposà al sastre de restar per aquells contorns
un dia més i tornà al tossal en cerca de nous tresors.
El sastre refusà dient: .
-Ja en tinc prou amb aquest i ja estic content. Ara
posaré una tenda, i em casaré amb la meva promesa i
seré un home fe-
liç.
Però amb tot,
consentí d'espe- -
rar el seu com-
pany per segmr
el viatge: .
·~ A la nit, el
ferrer, proveït de
sac~ buits, em-
prengué la puja-
da de l'alt tossal.
Igual que la nit
anterior, sentí els
cants dels gnoms
i els veié sàltar ·¡
ba1lar amb ale-
.s;ria. El vell va
tornar-li a afai-
tar el cap i va
instar-lo altra
volta a omplir-
se de carbó les
butxaques.
El ferrer no
dubtà d'omplir-
6 GERMANS GRIMM

se'n de primer les

butxaques i els
sacs de~prés, i amb la
preada matèria, amb tot
i el pes de la càrrega, tor-
nà a l'hostal més trempat
_q ue un gínjol. Arribat
que hi fou, s'adormí sense qespullar-se ni buidar-se les.
butxaques.
_:_Encara que em pesi molt _1'or, dormiré- pensà.
I, efectivament, dormí d'u,n son :fins al matí següent,
creient despertar-se immensament ric. , ·
De sobte obrí els ulls i s'alçà a corre-cuita; perÒ quin
no fou el seu desengany en veure que les seves butxaques
i els sacs no tenien altra cosa que carbons negres!
-Amb tot, em queda 'l'or que em donaren ahir!
 ELS GNOMS DEL TOSSAL 7
pensà. I anà a cercar-lo. Però s'havia convertit en carbó
altra vegada.
Llavors, ple de despit, CO!Dençà a donar-se cops al
cap i es trobà que els cabells aquella vegada no li havien
tornat a créixer i que tenia llisos i pelats com una poma
cap i cara. ,
I no acabava pas aquí la seva dissort, puix al gep
de l'espatlla havia d'afegir-n'hi encara un altre que
li havia sortit al pit.
Llavors va comprendre que únicament sa· cobejança
era la causa d'aquell càstig i es posà a plorar desconsola-
dament. ·
El bon sastre es despertà pel soròll: va consolar-lo de la
millor manera que va saber i li va dir:
-Ja que som companys, partiré amb tu el meu tre-
sor.
Va complir la seva paraula, però el ferrer va dur
tota la vida els dos geps i amb una gorra va haver d'ama-
gar el seu cap pelat per tal de no ésser escarnit per aquells
qui coneixien la seva aventura.
 La taula, el ruc 1 el bastó'

Ja fa molt de temps que VlVla un sastre que tenia

tres fills i una cabra, i com que aquesta estava obligada
a manteni r de llet fresca a tots, necessitava bon farratge
i que la portessin a pasturar al camp tots els dies. Els fills
del sastre, per rigorosa tanda, s'encarre gaven d'aquest tre-
ball. El més gran la portà un dia al cementir i, on l'herba
era tendra i fresca, i la cabra va poder menjar, córrer i
rebolcar -s'hi a pleret tot el dia. Cap al tard, el xicot va
pregunta r-li:
- Cabra, estàs satisfeta?
I la cabra, amb el seu bel, va respondre-li:

-Be;- be, be. Ja ho crec.

)ipa estic de pasturar
i se m'ha posat la tripa
que no em puc ni bellugar.

~ Doncs si és així, anem a casa - digué el xicot.

 LA TAULA, EL RUC I EL BASTÓ 9

I agafant-la pel rons:1l

que portava lligat al coll,
la portà fins a l'estable,
on la deixà ben fermada,
- Què - preguntà
el vell sastre. - Ha pas-
turat a gust la cabra?
- Està tan farta que
no podria empassar-se ni
un bri d'herba més.
Però el pare va voler
assegurar-se'n. Baïxà a
l'estable, amanyagà la
bestiola i li preguntà:
- Cabra, estàs satis-
feta?
I la cabra respongué:

- Be, be, be. Com puc estar-ho

si no he pogut pasturar!
D'una tomba anava a l'aJtra
sense trobar res per menjar.

- Què sento? - cridà el vare.

I adreçant-se al seu fill, li digué:
- Ah, mentider! M'has dit que la cabra estava
farta i el que està és mig morta de gana, pobra.
I com que estava molt furiós, agafà la mitja cana i
després de clavar-li una llisada, el féu marxar de casa.
Al dia següent tocava al fill mitjà dur la cabra a la
pastura. El noi cercà al jardí un lloc en el qual l'herba
era més tendra i fresca i deixà que la cabra tregués el
ventrell de pena. Can al tard preguntà <~; la cabra:
- Cabra, estàs satisfeta? ·
I la cabra respongué:

-Be, be, be. Ja ho crec, moltíssim!

Tipa estic de pasturar
10 GERMANS GRIMM

i se m'ha posat la panxa

que no em puc ni bellugar.

-Llavors, anem' s-en a casa- digué el xicot.

I la portà fins a l'estable, on la deixà ben fermada.
-Què - l i preguntà el vell sastre.- Ha pasturat
a gust la cabra?

-Està tan farta, que no podria empassar-se m un

bri d'herba més.
Però el sastre volgué assegurar-se'n. Baixà a l'estable
i li digué:
- Cabra, estàs satisfeta?
-Be, be, be. Com puc estar-ho
si no he pogut pasturar!
C aminant tot el sant dia
no he trobat res per menj ar.
-Ah, pillet! -cridà el sastre. -On s'·és vist dei-
. xar en dejú la pobra bèstia!
 LA TAULA, EL RUC I EL BASTÓ 11
I agafant la mitja cana, l'emprengué amb el seu fill
fins que li deixà baldades les costeLles i el féu fugir de casa.
Al dia següent li tocà el tomb al petit. Alliçonat pel
que els havia succeït als seus germans, escollí les millors
herbes i les anà portant a la cabra. Cap el tard li pre-
guntà:
- Ep, cabra. Estàs satisfeta?
I la cabra respongué:
- Be, be, bé. Ja ho crec.
Tipa estic de pasturar
i se m'ha posat la panxa
que no em puc ni bellugar.
-Llavors, tornem's-en a casa.
La portà a l'estable i la fermà: •
- Què- preguntà el vell sastre. - Ha pasturat a
gust la cabra?
- Sí -respongué el seu :fill. -Està tan farta que
no podria empa~sar-se ni un bri d'herba més. ·
El sastre se'n malfià i baixà a l'estable i digué a la
cabra:
, - Cabra, estàs satisfeta?
I la cabra respongué:
-Be, be, be. Ca:m puc estar-ho
si no he pogut pasturar.
No he trobat ni un sol bri d'herba
ni de brossa per menjar.
- Ah, mentiders, canalles! - cridà el sastre. - Tan
dolents són els uns com els altres. No m'enganyareu més.
Enfadat com mai, agafà la mitja cana i pegà de tal
manera al íill petit que aquest hagué d'anar-se'n de casa
per no deixar allí la pell.
El vell sastre, restà d'aauesta manera sol amb la seva
c;: bra. Al dia següent baixà a l'estable, i, amanyagant-la,
li digué: .
- Vina, pobreta; jo mateix et portaré a pasturar.
 iz GERMAN S GRIMM

L'agafà pel ronsal i la portà als llocs on més a gust

pasture n les cabres.
I la deixà pastura r fins a la
nit. Llavors li digué:
- Cabra, estàs content a?
I la cabra respongué:
-Be, be, be. Ja ho crec,
[oh, molt!
Tioa estic de pastura r,
i se m'ha posat la panxa
que no em puc ni belluga r.
-Donc s, anem's- en a casa-
digué el sastre .
• L'agafà pel ronsal i la portà a
l'estable, on la deixà ben ferma-
da. En sortir tornà a pregunt ar-li
per darrera vegada:
-Deus estar content a avui, veritat?
Y la cabra respong ué:
-Be, be, be. Com puc estar-ne
si no he pogut pastura r!
Bé n'heu vist prou d'herba verda,
però no m'heu deixat menjar .
En sentir aquestes paraules, el sastre restà molt con-
fós i compre ngué que havia maltrac tat i tret . de casa
sense motiu els seus fills. S'enfad à molt, i dut per la in-
dignació, li digué:
- Espera' t, ingrata! Treure' t de casa seria poc càs-
tig. Vaig a assenyalar-te de t al m anera, que no t'atrevi -
ràs a present ar-te en la teva vida davant de cap s::¡stre
honrat.
Anà a cercar la navalla i desorés d'ensab onar-li la
cara, l'afaità fins a deixar-l a-hi ·llisa com el palmell de
la mà. Després, com aue la vara d'amida r ja es tava molt
ressentida, agafà un fuet i la colpí furiosam ent fins que
la cabra marxà donant grans salts.
 LA TAULA, EL RUC I EL BASTÓ 13

..
~
.~:·~::.._~_¡¡¿.

' Quan tenia gana, posava la taula davant seu;.;

14 GERMANS GRIMM

En trobar-se sol a la casa, el vell sastre es posà mòlt

trist. De bona gana hauria cridat altra volta els seus
fills, però ningú no sabia on s'havien dirigit.
El més gran havia entrat d'aprenent a casa d'un fus-
ter, en la aual treballà amb afany i afecte. En acabar
l'aprenentatge, l'amo li regalà una tauleta molt senzilla,
de fusta blanca, d'una estranya propietat. Quan algú
s'asseia davant d'ella, sols calia dir:
"Taula, treu les estovalles!" per a que ella mateixa
es cobrís de seguida amb unes boniques estovalles, sobre
les quals. hi posava un plat, un ganivet i una forquilla.
Després d'això de totes_ bandes venien plates plenes de
menjars apetitosos, i tots els llocs buits de la taula s'om-·
plien fins que no hi cabia res més. Darrera de cada
plata s'hi veien vasos de vi, que amb el sol color roig ja
alegraven el cor.
En veure un donatiu tan meravellós, el jove es di-
gué:
-:- Heus ací que no necessito res més fins que em
mon.
Es posà a recórrer el món a la ventura, sense preocu--
par-se per a res si les tavernes eren bones o dolentes. Mi-
llor dit, no entrava en cap, perquè no ho necessitava.
Quan tenia gana, posava la taula davant seu, i en ple
camp, al bosc, a la muntanya o al prat, deia simplement:
_:__Tauleta, treu les estovalles! - I tot seguit la tau-
leta li oferia . tot el que el seu estómac podia desitjar.
Un dia tingué ganes de veure el seu pare, i com que
c1egué que sens dubte l'enrabiada ja li hauria passat, i
tenia ganes d'ensenyar-li la taula, immediatamen t es posà
en camí. Prop ja de casa seva trobà una fonda plena de
viatgers en la qual s'aturà a descansar. Els viatgers, <ies-
-prés de saludar-lo el convidaren a seure a la taula per-
què, segons .deien, tal vegada no trobaria menjar.
- No cal amoïnar-se - digué el jove; - no vull
privar-vos de la racció que jo em menjaria. Al contrari,
si voleu podeu seure a la meva taula. Tots els viatgers es
posaren a riure creguts que parlava de broma. Però el
 LAi TAULA, EL RUC I EL BASTÓ 15

.···-···-~./
) .).,f
i... ......·· .....
. ...·
.··........~- ·. , . -·······
......·

jove no es desconcertà per tan poca cosa. Posà la taula

en mig de l'habitació, s'assegué al seu davant i digué1:
-Tauleta, treu les estovalles!
Al moment es cobriren de menjars de tal calitat i
amb tanta d'abundància, que el mateix fondista hauria
suat molt pei- a guisar-los d'aquella manera. L'oloreta
que d'ells es desprenia va fer eixamplar el nas dels viat-
gers, de manera que quan el jove digué: -Apa; senyors,
a taula!- no esperaren que els ho digués dues vegades, i
apretant~se els uns amb els altres començaren a menjar
amb voracitat. El que més els meravellava era que, enca-
ra no acabaven de buidar el plat de menjar, que ja el
tornaven a tenir ple.
16 GERMANS GRIMM

El fondista, des d'un re-

eó, contemplava això com-
pletament meravellat i pen-
sant que un cuiner així era
el que necessitava. ·.·.. :
Quan el fuster i la seva . :-.~..
:, ...
companyia estigueren ben
satisfets, se n'anaren a dor-
mir. El fuster se n'emportà
amb ell la taula i la posà
tocant a la paret.
Però el , fondista estava
tan desvetllat per les seves
idees que no es decidia a
posar-se al llit. Per :fi es re-
cordà que en~re els mobles
vells, deixats per inservibles
a les golfes de la casa, hi ha-
via una taula igual a la del
jove fuster. Anà a cercar-la
i la canvià per la taula mà-
gica.
Al matí, el fuster pagà
l'allotjament i agafant la taula, continuà el seu camí.
Al migdia arribà a casa del seu pare, qui el rebé amb
mostres d'alegria.
- Bé, bé, :fill meu - digué ·el sastre, després de les
primeres paraules.- I què has après per ací?
- Sóc fuster, pare.
-Bon ofici, :fill meu. I has guany-at molt amb el
teu treball?
-.----Aquesta tauleta.
El pare la mirà i remirà per tots llocs i digué:
-No és cap obra d'art. Més aviat sembla una tau-
leta senzilla i de l'estil més comú.
-Sí, sí -digué el seu :fill. -Fieu-vos de les apa-
rences! Aquesta taula és màgica, i quan m'hi assec al
davant i dic que- posi les estovalles, hi vénen menjars
 LA TAULA, EL RUC I EL BAFÓ 17

de totes classes i un vi que alegra el cor. Feu venir tots

els nostres parents 'i amics a menjar, jo convido.
Quan tots els parents estigueren reunits, el jove po-
sà la taula al mig de l'habitació i digué:
-Tauleta, posa les estovalles!
Però la taula no es cobrí de res; continuà buida com
totes les taules. Aleshores el jove es donà compte que la
hi. havien canviada i restà ·molt confós, tement que el3
seus parents el prenguessin per merytider. I, en efecte,
es befaren d'ell i se'n tornaren a casa amb la p:-:nxa
buida.
Després d':J.ixò, el pare seguí fent de l'ofici i el jove
entrà a treballar
a una fusteria.
Durant aquest
temps, el fill se-
gon havia entrat
d'aprenent a ca-
sa d'un moliner.
Quan acabà el
contracte, el seu
mestre, en aco-

Jfill miadar-se, li di-

gué:
-Com que
t'has portat molt
bé, vaig a regalar-te un ase d'una espècie molt particu-
lar: no vol que l'enganxin ni el carreguin amb els guar-
niments.
-Doncs, aleshores, per què serveix? - digué el
JOVe.
-Per què serveix? - digué el moliner. - Posa-
li un esportí a terra, sota la cua, lliga-li un sarró al
coll, digues la paraula "Bricklebri t" i veutàs com t'om-
plirà d'or les dues coses.
,_No està mal- digué e1 jove.
Donà ~es gràcies al seu mestre i se n'anà a córrer
món. Quan necessitava diners, no ha_xía de fer més que
 18 GERMANS GRIMM

dir "Bricklebrit" al seu ase i de seguída podia començar

a recollir or. D'aquesta manera no es preocupava per a
res i comprava sempre el més car, ja que sempre tenia
la bossa plena.
Després de recórrer el món durant algun temps,
dfsitjà de tornar a casa seva, car pensava que un ase
I,
tan meravellós sabria calmar l'enuig del seu pare, si és
que encara li durava. Succeí que en el viatge de tornada
entrà a la mateixa taverna on l'amo havia canviat la
taula del seu germà més gran.
L'amo sortí a rebre'l i volgué por-
tar l'ase a la quadra, però el noi
no ho consentí i va dir:
-Gràcies, gràcies. Ja l'hi por-
taré jo mateix, puix que vull sa-
ber sempre on es troba aquest
bona ·peça.
Això semblà molt
l'amo de la taverna;
un hoste que cuida ell mateix
bèstia seva, no podia fer moltes
despeses. Però de seguida que va
veure que el viatger es posava la
mà a la butxaca i treia dues mon·~­
des d'or, recomanant que li ser-
vís el aue tingués de millor, obrí
els ulls i va córrer a -'
donar ordres a la cui-
na. Després de menjar
è...::manà el compte, i el
taverner procurà pet
tots els medis treure-
li la maJor quantitat
 LA TAULA, EL RUC I EL BASTÓ 19

de diners possible. El noi tragué la bossa per pagar el

que li demanaven de més, però es trobà que la tenia
buida.
-Espereu-v os u~a mica- digué al taverner.- Vaig
a buscar diners.
I marxà, emportant-s e'n un drap.
El · taverner, que era més curiós que tots els del seu
ofici, el seguí, procurant no ésser vist, i una vegada ha-
gué entrat el noi a la quadra, cercà una reixa per mirar
el que feia.
No s'hagué d'esperar molt; el noi posà el drap a ter-
ra, portà l'ase allí i digué: "Bricklebri t". Encara no ha-
gué acabat de pronunciar això, quan la bèstia ja havia
deixat anar una bona quantitat d'or ·per davant i per
darrera.
-Dimoni! -murmur à el taverner, meravella t.-
Heus ací una manera fàcil de fer monedes d'or! Qui
pogu.és disposar d'una bossa així!
El jove sortí de la quadra, pagà i se n'anà a dormir.
Però el •taverner corregué a la quadra, s'emportà la pre-
ciosa bèstia, i n'hi posà una altra de semblant en el seu
Hoc, però que no tenia cap virtut.
Al matí següent, el jove agafà el que creia era el seu
ase i es posà en camí. Al migdia arribà a casa seva i
veié el seu pare, el ·qual es manifestà molt content.
-Quin ofici has après, fill meu?- preguntà el sas-
tre.
- Sóc moliner - digué el fill.
- I què t'han donat de sou?
- Aquest pollí.
-Millor hauria estat una cabra - replicà el pare.
-Aquest ase de res ens pot servir.
-Us enganyeu - afegí el fill. -Aquest burret no
és un burret com tots, sinó una bèstia que fabrica mo-
nedes d'or. En quant li dic: "Bricklebri t", s'estira i treu
tantes monedes per d.;tvant i per darrera que· és una
benedicció. Feu venir tots els nostres parents, puix els
en vull regalar unes quantes.
20 GERMANS GRIMM

-Això sí que m'agrada- digué el sastre.- D'a--

questa manera no hauré de cansar-me els ulls fent córrer
l'agulla.
I se n'anà volant a avisar els seus parents.
Així que estigueren tots reunits, el bon home esten-
gué un llençol a terra i posà l'ase a sobre.
-Atenció- cridà.- "Bricklebrit!"
Però aquesta vegada no fou or prècisament el que
sQrtí de l'ase, que no entenia una paraula de màgia.

El pobre moliner restà molt confós, puix veié clar

que havia estat robat. S'excusà com pogué davant dels
seus parents, els quals hagueren de tornar-se'n a les se-
ves ca11es tan pobres com n'havien sortit. Després se n'anà
a demanar feina al moliner del seu poble. Quant al
seu pare, no tingué altre remei que seguir cosint.
Durant aquest temps, el més petit dels :fills del sastre
havia entrat a treballar a casa d'un torner. Com que
aquest ofici és difícil d'aprendre, fou el que necessità
més temps. Els seus germans, que sabien on es trobava,
li escriviren contant-li les seves desgràcies i de la manera
com el taverner els havia robat els objectes màgics.
Quan el torner hagué acabat l'aprenentatge, s'aco-
miadà per a marxar i el seu mestre li donà com a recom-
pensa un sac dins del qual hi havia un garrot.
-Podré utilitzar el sac portant-lo a les espatlles-
digué el jove,- però de què em servirà el garrot?
-Vaig a dir-te la manera com. s'utilitzen aquestes
 LA TAUL A, EL :RUC 1 EL BASTÓ
21

de fer-tc>
CC'ses - l i respo ngué l'am o.- Quan algú inten ti
ó, comp leix amb
mal, no has de fer més que dir: "Bast de .
s com treba lla. No acaba rà
ta oblig ació" , i ja veurà

tu digui s:
pegar a les costelles del qui vulgu is :fins que
"Bastó, al sac!" ·
a re-
El jove donà les gràcies al seu mestr e i es posà
mal, deia les con-
córre r el món. Quan algú li volia fer •,
garro t treia la pols dels vestit
sabudes parau les, i el seu re~.
els porta ven tingu essin temp s de
sense que els que
tan sols
A més, la mani obra es feia tan de pressa que ni
nc• sabie n d'on venie n les garro tades .
na
Cami na que camin aràs, acabà per arrib ar a la taver
seus germ ans havie n estat robat s. Posà el
en la qual els més
nçà a conta r el
, seu sac a la taula d'enf ront seu i come
e.
meravellós que havia. vist dura nt el seu viatg
- S í - digu é.- He vist una taula que ella ma-
els menj ars, i un ase que cada vegad a que
teixa es feia s
d'or, i altres molte
s'esti ra treu un mun t de mone des tes
aques tes. Però totes aques
coses tan meravelloses com
porto en
són un no-re s, si les comp areu amb e~ que jo
aques t sac.
El taver ner, que estav a escol tant, parà l'orel la.
 22 GERMANS GRIMM

../
¡,·
!•
l

\··.
.
..............t

~.:
...-ç......-::>-..~¡.
- ·.. ·······
-Què podrà ésser el que conté aquest sac?- pen-
sà.- Tal vegada pedres precioses. Cal que li ho pren-
gui i ho afegeixi a l'ase i a la taula, puix que, segons sem-
bla, totes les coses bones van de tres en tres.
Quan arribà l'hora d'anar-se'n a dormir, el jove s'a-
jegué sobre el banc i posà el cap damunt el sac, en for··
ma de coixí.
El taverner esperà que estigués ben adormit i des-
prés, atansant-se a poc a poc, estirà el sac per apoderar-
se'n. Però el jove torner, que feia veure que dormia, s'ai-
xecà i digué:
-Bastó, compleix amb ta obligació!
A l'acte el bastó anà a parar a les costelles del lladre
. i començà a pegar-li sense misericòrdia.
-Ai!. .. Ai!. .. Ai!. .. Ai! ...
Però com més cridava el taverner, més fort pegav~ ,
el bastó, i a la poca estona el taverner tenia el cos ple de
nafres, des de la cintura fins al cap. Aleshores caigué
rendit a terra; el torner recollí el bastó i li digué:
 LA TAULA , EL RUC I EL BASTÓ 23

- Come nçaré altra volta si no em tornes la taula.

l'ase que vares robar als meus germa ns.
-Ai! ... Ai!. .. Aaaaaaai! ... Tot ... tot t'ho tornar é.
Però amaga aquest endim oniat de garrot .
-Ja està al sac, encara que mereixes que te'l deixi
per tota la vida a l'esque na. Però, en fi, torna' m el que
no és teu i et perdon o.

Al dia següen t, el torner arribà davan t del seu pare

amb la taula i l'ase. El vell sastre s'alegr à molt de veu-
.
re'! i li pregu ntà quin profit havia tret del seu viatge
- Sóc torner - respon gué el noi petit.
- Ah, molt bé. És un bon ofici - digué el sastre. -
Però, no portes res?
-Un a cosa admir able. Un bastó dins un sac.
-Un bastó? Psc! ... Qualse vol arbre els dóna a d-ot-
zenes!
-Per ò no com el meu. Amb aouest no tinc més que
dir: "Bastó, compl eix amb ta obliga ció", per a que es
posi a espolsar a qui jo li mani. Gràcie s a aquest bastó
he pogut recupe rar la taula i l'ase que el tavern er va
i
robar als meus germa ns. Maneu que ho portin aquí,
feu venir els nostre s parent s, perqu è aquest a vegad a sí
que seran obsequ iats amb un esplèn did menja r i fins amb
una bona quant itat de diners.

,,
24 GERMA NS GRIM.M ·

.El vell sastre no tenia gran confia nça en ·les cose~

de màgia , però, amb tot i això, va fer. allò que el seu
fill petit li deman ava. El torner
agafà un drap, l'esten gué a ter-
ra, coHocà l'ase a sobre i digué al
seu germà :
- Aoa, mana tu.
El molin er pronu ncià la pa-
raula "Brick lebrit" i a l'acte les
moned es comen.çaren a saltar per
terra amb un soroll sembl ant al
de les tromp etes de la glòria.
La pluja d'or no parà fins que
tots els presen ts hague ren pres
totes les moned es que podie!l
empor tar-se 'n.
Despr és d'això , el torner por-
tà la taula i digué a.l seu germà
fuster :
- Ara et toca a tu.
I tan promp te el fuster hagué
dit: "Taul eta, posa les estovalles",
els plats vingu eren volan t de per
tot arreu, plen~ de sucule nts men-
¡ars.
Aleshores se ce-
lebrà a casa del sàs-
tre una festa, com
mai no se n'havi a
vist d'altra . L'ale-
gria era extrao rdi-
nària i tothom es
consid erà feliç. El
vell sastre guard à b
 l.A TAULA, :EL RtJC I EL BASTÓ 25

seva agulla, el seu didal i la seva cana d'amidar en un ar-

mari i vis9.ué amb els seus fills en pau i gràcia de Déu.
I, mentrestant, què havia succeït a la cabra per cul-
pa de les mentides de la qual castigà els seus fills sense
raó?
Ara ho veurem: La cabra, una vegada afaitada, es
donà vergonya del seu cap pelat i anà ~ amagar-se a
la cova d'un llop. Quan el propietari de la cova entrà
i veié brillar al fons dos ulls com a carbons enceso>,
sentí molta por i marxà bosc enllà. ,
Durant la seva fugida trobà un ós, el qual, en veu-
re'! tan espantat, li digué:
-Què et passa, germà llop, que estàs tan espantat?
-Oh!- respongué el llop.- Un monstre ha en-
trat a la meva cova i m'ha mirat amb

~
uns ulls encesos i lluents.
-Anem allí- digué l'ós, fent el
; f. valent.
Acompanyà el llop, i amb precau-
ció donà una mirada per dins la cova.
Però tot just veié brillar, al
fons, els ulls, s'esglaià de tal
manera que res no volgué
saber d'aquell negoci, i mar-
xà més que de près-
sa.
Pel camí
trobà una abe-
lla, la qual,
veient-lo tan
espa1;1tat, li
preguntà:
------':lt:f::¡~~ -Amic ós,
·" què et passa?
Què n'has fet de la teva alegria habitual?
- És ... és... que en la cova del llop he vist un mons-
tre terrible i no podem fer-lò marxar d'allí.
-De veritat?- digué l'abella.- Doncs veurem si
26 GERMANS GRIMM

JO que sóc un pobre insecte sense importància puc és-

ser-vos útil.
Volà :fins a la cova, es posà sobre el cap afaitat de la
cabra i li picà tan fort que la bèstia no .pogué menys
gue cridar:
-Be, beeee!
I perseguida per l'abella, donà uns quants salts i des-
aparegué pel bosc. D'aleshores ençà ningú no n'ha sa-
but res més.
 Els músics de Brema
Hi havia una vegada un ase que durant molts anys
havia servít a un llaurador portant-li sacs al molí, però
per últim les seves forces s'acabaren i amb prou feines .
podia treballar. El seu amo pensà · de matar-lo per apro-
fitar la pell, però l'ase, que ho sospità així, s'escapà amb
intent d'anar-se'n a una ciutat d'allí prop que es deia
Brema. .
Amb una mica de sort - es deia, - podré ésser m)í-
sic de la ciutat.
Després d'una estoneta de caminar es trobà amb un
gos de caça estirat a terra i amb un pam de llengua fora.
-Per què panteixes, company? -li preguntà l'ase.
-El meu amo ha volgut matar-me- respon_sué el
gos,- perquè ja sóc vell i feble i en la caça no com-
28 GERMANS GRIMM

pleixo com abans. He apro-

fitat un moment de distrac-
ció per escapar-me d'ell. Pe-
rò ara, què faré per a gua-
nyar-me el menjar? ·
-Escolta - .digué l'a-
se, - jo vaig a Brema, on
espero coHocar-me de músic
de la ciutat. Vina amb mi i
potser t'admetran. Jo tocaré
el llaüt, i tu pots tocar el
tambor.
El gos acceptà i seguiren el camí junts.
Al cap de poc trobaren un gat molt afligit.
-Què et passa, bigotis? Per què estàs tan trist?-
li preguntaren.
-No tinc grans motius per a riure!- respongué
el gat.- Sóc ja vell, és veritat; m'agrada descansar al
costat del foc i em falta agilitat per a caçar rates, però
no crec que aquest sigui motiu suficient per a deixar-
me matar. El meu amo ha volgut ofegar-me en el pou
i jo me n'he escapat. Ara, pobre de mi, no sé on anar
ni com guanyar-me la vida.
- Vina amb nosaltres
a Brema. Ets un exceHent
músic de nit i segura-
ment et contractaran.
El gat acceptà la pro-
posta i marxà amb ells. .
Els très rodamons passa- - ~~-
·..·....··
ren per dav.ant d'un cor-
ral, sobre les tàpies del
qual un gall cantava amb
totes les seves forces.
- Què et passa que
cantes tan fortament?-
li preguntà l'ase.- Ens
faràs tornar sords a tots.
 ELS MÚSICS DE BREMA 29

L'ase, que era el més alt, s'atansà a la finestra i mirà

pels vidres.
- Per què et llepes
els llavis? - l i preguntà
el gall.
-Per què? Perquè
ve1g. un~ taula plena de
menJar 1 a l'entorn una
colla de lladres afar-
tant-se.
- Qui pogués pes-
car-los alguna cosa!-d i-
gué el ~os.
-Es difícil - digué
el gat.
Es posaren a run1iar
de la manera com ho po-
drien fer, i acabaren per
trobar un mitjà que -els
semblà exceHent.
L'ase posà les potes de
davant sobre l'empit de
la finestra, el gos li pu-
jà a l'espat:lla, el gat s'en-
filà damunt del gos i el
gall volà fins al cap del
gat.
A un senyal convin-
gut, comença ren a can-
tar els quatre a la vegàda amb totes llurs forces. L'ase
bramava , el gos lladrava, el gat miolava, i el gall llen-
çava uns qui-C'ui- ri-quís nue éls deixava sords a tots.
Després trencare n els vidres i es llançaren precipita da-
ment dins la sala. ·
Davant un soroll tan formidab le, els lladt·es c¡'c~­
pantaren i creient que eren assaltats per uns fant asmes,
fugiren al bosc,' morts de por.
Aleshores els quatre . arpics s'assegueren un a cada
30 GERMANS GRIMM

costat de la taula i menjaren i begueren

fins estar ben tips.
Acabat el sopar, l'ase bufà les caPdeles
i anaren a descansar, seguint cadascu les
seves inclinacions i els seus gustos.
A mitja nit, el capità dels lladres tra-
gué el cap per entre unes mates i com que
no veié llum a la casa i tot li semblà que

estava en calma, cridà els seus companys i els digue:

-Hem fet mal fet d'espantar-nos; el sopar es deu
haver refredat. Tornem's-en-hi per salvar el que es pugui.
Manà que hi anés primer un subordinat per tal que
explorés el terreny.
El bandoler encarregat d'aquesta missió s'atansà a poc
a poc i, en semblar-li que tot estava tranquil, obrí la
porta de la casa i arribà a les fosques fins a la cuina. En
veure brillar els ulls_del gat, els prengué per dos carbons
encesos i atansà a ells una palleta per encendre un llum.
 ELS MÚSICS DE BREMA 31
-És que- digué el gall aturant-se al mig d'un
qui-qui-riquí, -la meva mestressa dóna demà un con-
vit i acabo de sentir com manava a la cuinera que em
tallés el coll. I, naturalment, m'aprofito del que em resta
de vida. Qui-qui-ri-qu_íííí!. ..
-No siguis babau, .Crestes- digué l'ase.- Vina-
te'n amb nosaltres a Brema. Tu tens bona veu i, quan
cantem junts, farem gran sensació.
El gall acceptà la proposta de bon grat i se n'anà
amb ells. Però no pogueren arribar a Brema aquell ma-
teix dia i els sorprengué la nit en mig d'un bosc.
L'ase i el gos s'ajegueren al peu d'un gran arbre, el
gat s'enfilà a les primeres branques i el gall no parà fins
al damunt de tot, on s'acomodà per a passar la nit. Abans
de dormir-se, mirà per tot arreu, i molt lluny distingí
una llumeta; a l'acte ho comunicà als seus companys,
els quals, comprenent que prop d'allí hi havia una casa,
resolgueren de dirigir-se a ella, ja que, el pensament d'ha-
ver de passar la nit al ras
no els agradava gaire.
- Si tenim sort -
digué l'ase,- potser po-
drem menjar.
- La veritat és que
no em vindria del tot ma-
lament un os que dugués
una mica de carn engan-
xada - digué el gos.
- ,- Menjar i cendra
calenta és el que jo ne-:
cessito - digué el gat.
Quant al gall, sen-
se dir res, es posà a . ca-
minar, i tots el seguiren.
Al cap de poc distin-
giren la casa, les habita-
cions de la qual estaven
perfectament iHuminades.
32 GERMANS GRIMM

Però el gat, que no estava per bromes, creient-se que el

volia agafar, li saltà a la cara i la hi esgarrapà amb
totes les seves forces. El lladre, molt esverat, volgué fu-
gir. En oassar prop de la porta ensopegà amb el gos i
aquest li va mossegar una cama, i en ésser al pati, l'ase
aprofità l'ocasió per donar-li un parell de guitzes que el
feren sortir rodant més de pressa del que desitjava. Amb
el soroll es desoertà el gall i donà un qui-qui-ri-quí que
ressonà per tota la casa.
El lladre, mig mort de por, arribà allà on hi havia el
capità i li contà el que li havia passat.
- Hi ha - digué - a la casa un horrible bruixòt,
que després de bufar-me m'ha clavat un punyal a la
cama. Al pati, un monstre estrany m'ha dona.t un gran
cop a les costelles. En el pis de dalt, un bruixot, que
potser era l'amo de tots, s'ha posat a cridar: Porteu-me'l
ací! ... Porteu-me'l ací!... Aleshores he sortit corrents
com he pogut i aquí estic tot fet malbé.
Els lladres no s'atreviren a aoropar-se més a la casa,
mentre que els quarre rodamons s'hi trobaren tan bé
c¡ue no volgueren marxar-ne i, per tant, ja no anaren
a Brema a contractar-se per a fer de músics.