CONTES D'AHIR

. . ' -

I D'AVUI
N,o 23

LEAN DRE,
EL PRI~CEP CJNO: tl
DICIONS MENTORA ~ Provença, I O I • BARCELON A
 ' ...

~,··•·"

....
CONTES D'AHIR I D'AVUI Sèrie 1.'1 - Núm. 23

Hans Cristià Andersen

Leandre,
el
Príncep gnom

Adaptació de LLUÍS CAPDEVILA

ll"lustracions de J. SÀNCHEZ TENA

ED.J(;IONS M¡ENTO~A BARCELON:A

 Es propietat. Copyrigth by Edicions Mentora in I935

Primera edicíó, JI desembre del I935

................. ,:::·.:··.
.,.................................. ~... \)
.. '•.'· l
...··
Jo
.
'\••' ,•'

.. ·······1'
..
.
·...
/
~, ........................··

Hans Cristià Andersen (1805-187 5) fou un

poeta i escriptor danès, conegut arreu del món
pels seus contes. El començam ent de la seva car-
rera fou molt penosa, i sols a•consegui anome-
nada a força de perseverança i de treball. La
seva activitat fou prodigiosa, car, als quaran-
ta-dos anys, o sigui el 1847, l'edició completa
de les seves obres, publicades a Leipzig, com-
prenia vuitanta-c inc volums.
 Lea ndr e, el Prín cep gno m
no-
íUna vegad a hi havia un Rei i una Reina que
mena de bestio la
més tenie n uh fill: un fill que era una
.
tossuda, gros, menu t i més lleig que un renec
El seu pàre ben aviat ,hagu é es.me nt dels seus de-
follia i no li
fectes, però la seva mare l'estim ava amb
u de
sabia negar res. Si volíe u tenir -la conte nta li havíe
sa i
dir que no havíe u vist mai cap criatu ra tan formo
però, totho m l'ano -
espir itual com la seva. Al mons tre,
mena va el Princ ep Furiós.
ep
El Rei li posà, en quali tat de prece ptor, un Prínc
renun -
que tenia certs drets a la coron a, als quals havia
t- i aques ta era
ciat per a pode r educa r tranq uiHa men
la verta dera felic itat- el seu fill únic.
get}-
El fill del prece ptor s'ano mena va Lean dre i era
 HANS CRISTIÀ ANDERS EN

til, inteHigent i ho. I, a més a més, tan amable que tot-

hom l'estimava. Sempre feia compan yü a Furiós, i
aquest, que era odiat i menysp reat per tothom , no es-
timava el seu compan y.
Un dia el Príncep , acompa nyat de Leandre, es de-
turà en una galeria per presenciar el pas d'uns ambai-
xadors d'un país llunyà. Així que els ambaixadors veie-

ren Leandre el saludar en inolt profund ament i creient

que Furiós era el seu joglar rigueren amb grans rialla-
des. Leandre, desesperat, s'4umilia:va encara més davant
de Furiós, però els ambaixadors, que no entenie n el seu
idioma, seguien les seves bromes i al nan Ü estiraven
els cabells i el nas. Furiós desembeinà l'espasa i hauria
fet alguna violència si no s'hagués present at el Rei, el
qual pregà els ambaixadors que perdonessin al jove aquell
. rampell. Ells, però, diguere n que allò no tenia impor-
 LEAN DRE, EL PRÍNC EP GNOM

tànci a, per tr::.ctar-se d'un ac-

te de mal humo r d'un nan fas-
tigós. I el pobre Rei restà · molt
apesarat en veure com era trac-
tat el seu fill.
Furiós, per venjar-se, es
llançà contr a Leandre i li ar-
rencà tres grapa ts de cabells.
Llavors el pare · de Leandre,
mole stat per aquest procedir,
envià el fill a un dels seus cas-
tells.
Un dia Leandre, que es
passejava pels jardin s de la re-
sidència, el)trà en un bosquet.
Com ençav a a tocar el flabiol
per distreure's, quan , de sob-
te, sentí que quelc om li opri-
mia ' la cama forta ment .
La seva sorpresa fou gr.an
en veure una serp basta nt gros-
.s:~:
sa; amb el seu moca dor li voltà
quan la pobra
el cap, i ja es prepa rava per a mata r-la,
icòrdia.
bèstia, mira nt-lo als ulls, semblà implo rar-li miser .
.
' ElANS CRISTIÀ ANDBRSBN

-Bé, vaja, no et . mataré- digué el jove.

I la dugué al castell en una cambra del qual la tanc'à
per esperar que canviés la pell, que era molt formosa.
Cada dia li duia segonet, llet, flors i herbes, de manera
que, així que entrava en la cambra, la serp avançava
cap a ell i li feia tantes festes com és capaç de fer una
bestiola d'aquesta mena.
Mentrestant, a la cort, tothom es dolia de l'absèn-
cia de Leandre i malparlava de Furiós, que •n'era el cau-
sant. A oïdes del nan pervers arribà el que deien d'ell,
i, pres d'una gran ira, anà .a trobar la seva mare, la Rei-
na, per a dir-li que es mataria davant d'ella si no tro-
bava la manera de fer morir Leandre. La Reina, que
també odiava el jove perquè era més gentil que el sum
del seu fill, li digué:
-El millor que pots fer és anar-te'n de cacera amb
els teus amics prop del seu castell, i quan l'infeliç es
presenti li ensenyeu a fer-se estúnar de tothom.
Furiós- seguí el consell i se n'anà de cacen i entrà
en les terres del seu enemic movent U!J. gran ald •rull.
Quan Leandre l'oí, pujà a cavall i anà a veure què
passava. Tingué una gran sorpres.a en veure el Príncep,
i descavalcà amb gran respecte. Furiós li manà que el
seguís, al mateix temps que feia senyal als ass:.tssins que
l'acompanyaven perquè no "donessin el .cop en va, Ja
s'allunyava, quan, de sobte, un lleó, eixint de la cova,
es llançà al damunt del Príncep. Els que l'acompanya-
ven fggiren cames ajudeu-me. Només Leandre llui¡t à
amb la fer.a, i gràcies a la seva valentia, fou salvat el
seu cruel enemic.
Furiós s'havia desmaiat de por. Leandre s'hi apropà,
el retornà i li dugué el seu propi cavall perquè hi pugés.
8 HANS CRISTIÀ ANDERSEN

El Príncep ni tan sols mirà el seu salvador i el primer

ús que féu del corser fou córrer a cercar els assassins
als quals ordenà que retrocedissin per matar el jove.
Els malvats, obeint-lo, cercaren Leandre pel bosc, i així
que el veieren el voltaren, però ell, -estintolant-se d'es-
patlles en un arbre, desembeinà l'espasa i lluità deses-
peradament.

Furiós oí ~ls crits de la lluita i, quan cessaren, s'a-

propà creient trobar mort el seu enemic, però el trobà,
al contrari, ·més viu que mai, mentre els seus valents
eren els morts.
-Senyor - digué Leandre,- a desgrat que veta
que em volien assassinar per ordre vostra, no he tingut
més remei que defensar-me.
-Insolent!- respongl.+é el Príncep.- Allà on us
trobi us f.aré matar!

l' ..
 LEANDR E, EL PRÍNCE P GNOM 9

Com que no podia lluitar amb ei fill del Rei, Lean-

dre decidí anar-se 'n de viatge. Però, abans de marxar ,
, volgué dur, per última vegada, llet i fruites a la serp.
En obrir la porta de la cambra on la tenia recÍosa veié
una dama d'aire noble i majestu ós _que duia un vestit
de seda ornat amb perles, rera molt bella. La dama, da-
vant !'.astora ment del minyó, digué: '
-Sóc la Fada Gentil. Has de saber que vivim cent
anys sense envellir ; però, quan s'acomp leix aquest ter-
mini, esdeven im serps durant vuit di,es. Si mentre dura
aquesta_transfo rmació ens maten, morim totalme nt. Pe-
rò si passem els vuit dies sense cap ensopegada, tornem
a ésser fades poderoses i bonique s com abans. Ja veus la
mercè que m'has fet · en perdona r-me la vida quan era
serp. Diga'm ara en què puc servir-t e. Puc fer de tu
un gran Rei, o donar-t e immenses riqueses, o bé aug-
 H~S CIUSTIÀ ANDERSEN

roentar-te la 1nteHigència per-

què siguis un gran savi. També
et puc convertir en gnom ...
Leandre va interrompre:
- Permeteu-me, senyora -
preguntà Leandre: - ¿De què
em serviria ésser gnom?
- De mil coses - digué la
Fada. -Essent gnom esdevens
invisíble quan vols, travesses en
un instant l'ample espai i l'u-
nivers de punta a punta, t'en-
laires, t'endinses en les entra-
nyes de la terra, penetres en els
abismes de la mar, entres a tot
arreu encara que estiguin tan-
cades portes i finestres, i, sem-
pre que ho vulguis, pots dei-
xar-te veure en la teva figura
humana.
-Doncs a1x1 digué
Leandre, __:. fes-me esdevenir
gnom.
-Ja ho ets! - féu la fa-
da, mentre li passava la mà pel
rostre.
Després afegí, donant-li un
petit barret vermell:
-Quan et posis aquest barret seràs _invisible; quan
te'l treguis, et veuran.
Leandre, molt content, es posà el capell i desitjà anar
-al bosc per a collir unes roses que havia vist aquell ma-
 LEANDRE, EL PRÍNCEP GNOM 11

teix dia. Immediatament el seu cos

esdevingué lleuger com l'aire, traves-
sà la :finestra i, volatcjant com un
ocell, es trobà al costat del roser. Ta-
llà les tres roses més belles i retornà
per ofrenar-les a la fada. Ella li
digué que les guardés, car una d'e-
lles li proporcionaria tot el diner que
necessités; tocant amb l'altra rosa els
que es diguessin amics sabria si l'a-
mistat seva era sincera, i la tercera el
privaria de caure malalt. Després,
sense esperar a ésser remerciada, des-
aparegué.
Ar_a que era gnom, Leandre vol-
gué divertir-se fent empipar Furiós.
Puj_à, doñcs, a cavall i, seguit de.
mants servents, car no volia passar
inadvertit, retornà a la ~ort.
Furiós havia fet creure als seus
pares que Leandre, després de ma-
tar els seus amics, havia volgut as-
sassinar-lo. Segons deia ell, tan sols
.,
'• a la seva valentia devia la vida, per
· é tot, el · qual demanava que se li fes
justícia.
El Rei i la Reina restaren sols per
· a resoldre la manera de fer detenir
Leandre, i Furiós, que era molt ta-
faner, apropà l'orella a la paret per
escoltar el que deliberaven. Preci-
- sament ·Leandre- passava en aquell instant pel passadís
/
12 HANS CRISTIÀ ANDERSEN

amb el barret posat. En veure Furiós d'aquella manera

.agafà un clau i un martell i, pam! pam!, li clavà l'ore-
lla a la porta.
El nan començà <!. cridar esgarrifosament. La Rei-
na, espantada amb aquells crits, obrí la porta per veu-
re què passava i amb l'estrebada de la porta se'rt du-
gué mitja orella del fill i .ambdós restaren vertadera-
ment des·esperats.
Leandre, però, ja tornava a ésser allí amb una vara
en cada mà. Amb les vares colpejà de tal faisó la mare
i el fill que els féu cridar fins esgargamellar-se._Els ser-
vents que acudiren, en no veure que els colpegés ningú,
els prenien per folls i acabaven anant-se'n, plens de
recel. Fins i tot el Rei cregué ce:rta la fGllia.
Quan Leandre es cansà de bastonejar els seus ene-
mics se n'anà al jardí i, traient-se el barret vermell, es
pos~ a collir les flors i fruits del clos reservat de la Rei-
na, cosa que estava proJ:tibida sota pena· de mort. Natu-
ralment, els jardiners corregueren a dir-ho als Reis i
Furiós, atiat per la seva mare .i seguit de mil homes ar-
mats, eixí al jardí per castigar la insolència de Lean-
dre. El jove, però, els deixà arribar i, quan els tingué
a prop, tirà taronges als so1dàts i una pedra a Furiós,
amb tant bona punteria que li trencà un braç. Els sol-
dats el voltaren per empresonar-lo, però no ho ·acon-
seguiren perquè, de cop i volta, s'havia fet fonedís.
Quan retornaven a palau, capcots i moixos, Leandre
lligà una corda a la cama de Furiós, el qual, en caure,
s'aixafà el nas. Ja no s'aixecà, puix que la ira i el dolor
l'havien gairebé em~alaltit, i hagueren de dur-lo a coll
i be al llit.
Leandre; ja satisfet, envià els criats al castell del seu
 LEANDRE, EL PRÍNCEP GNOM 13

pare i deixà que el cavall que cavalcava anés a la ven-

tura. Després d'haver viatjat durant molt temps arribà
a un bo·sc i es deturà a descansar.
De sobte, veié un jove que tan aviat corria com
s'estava quiet. A més a més, plorava a grans crits i s'ar-
rencava els cabells. Leandre s'apropà per preguntar-li
què li passava.
-Ah, senyor! - respongué el jove. - Sóc molt
malaurat perquè avui mar~den la meva promesa amb un
home que és més ric que jo. El casament es celebra en
el castell que està a l'altra banda del bosc.

··•····· .....•.

.. . , ....
t••·--·····..···· · ·~· ... . .......
 I

14 HANS CRISTIÀ ANDERSEN

- Espera'm!- digué Leandre.

· I, posant-se el barret vermell, desitjà. ésser al castell.
Quan hi arribà, tots estavèn molt alegres; tots menys
la núvia, que semblava molt trista. Leandre va veure
com els pares de la núvia la renyave~ en veu baixa per-
què fes més bona cara.
El Príncep gnom s'apropà a l'orella de la mare i li
digué:
- Si permets que el casament es celebri, moriràs
abans ·de vuit dies.
La dona, molt esverada, féu un gran crit i digué
que si aquell casament li havia de costar la vida, no con-
sentia de cap manera que es celebrés. El marit la trac-
tava de visionària, però el Príncep gnom se li apropà
i li digué:
-Si no obeeixes la teva muller, et costarà la vida.
Desfés, doncs, aquest casament i casa la teva filla amb
el jove que J'estima.
Ja no cal dir-ho: per totes aquestes :raons,. tan po-
deroses, el nuvi fou acomiadat, però a ell no li feia
gràcia que l'afer acabés. d'aquella manera i volgué pro-
testar. El Príncep, llavors, se li apropà a poc a poc, i,
de cop i volta, li cridà a l'orella: uh, uh, uhf, tan fort,
que l'eixordà. Uns quants convidats anaren corrents a
cercar el que vertaderament era estimat i les noces fini-
ren joiosament.
Leandre seguí el seu viatge i arribà a una eiutat en
la qual veié com uns ger~~ns perversos colpejaven la
seva germana.'
Leandre· es posà el barret i cridà:
- Si no deixeu estar aquesta ioveneta us en pene-
direu!
 \ LEANDRE, EL PRÍNCEP GNOM

Els germans de la donzella oïren l'amenaça, però,

15

com que no veieren ningú, cregueren que es tractava

d'una broma i volgueren seguir colpejant la germana.
Léandre, però, s'apoderà d'un bon bastó i el dirigí con-
tra ells fins que el braç li digué prou. Després de ben
&stovats, els deixà anar.

_ _:.~
\ \ ·?': · ~ ...._)
~ )

... . ,
. • 1

~-T·-~------~~~~~US-s;a..•--i!!!!l~;w..

Quan foren fora es tragué el barret i preguntà a la

joveneta en què podria servir-la. Ella li digué que era
molt pobra, i que els seus germans sempre li demanaven
diners i que, si no els n'hi donava, l'apallissaven. Lean-
dre, llavors, la maridà amb un jove que la pretenia, i,
després dé la cerimònia, els tocà amb la rosa de b fada
fins que els deixà rics per més de deu milioll$..
 I
16 HANS CRISTIÀ ANDERSEN

La darrera aventura fou la més agradosa i la més

bella.
En entrar en un bosc, veié quatre homes armats que
feien seguir per força una noieta d'uns tretze o catorze
anys.
Leandre els cridà:
-¿Què us ha fet aquesta criatura perquè la trac-
teu així? U s mano que la deixeu en lliberta t.
-¿En llibertat, eh? ¿De manera que en llibertat?
De seguida, home, de seguida! -digueren, rient.
Leandre, irat, baixà del cavall i es posà el barret
vermell.
- Ha fugit! - digué un dels lladres. - Ens que-
darem amb el seu cavall.
I dit això, es dirigí cap .a la noieta mentre els altres
s'apropaven al corser.
Leandre arribà al costat de la perseguida i, agafant
el lladre que la retenia, el lligà a un arbre en un dir
Jesús, cosa que no fou pas difícil perquè l'altre estava
molt espantat. La noia aprofità aquell moment per fu-
gir corrent.
Mentrestant, el cavall de Leandre s'havia desfet, a
guitzes, dels seus assaltants i el Príncep no va haver
de treballar gaire per a tornar-lo a tenir. Després seguí
la noieta i 'la trobà no molt lluny, però tan cansada
que s'havia d'aguantar en el tronc dels arbres per no
caure.
-Ah, senyor! - digué en veure el Príneep.
M'heu salvat!
Leandre la féu pujar al seu cavall i, mentre cami-
naven, li pregà que li contés la seva hjstòria. I ella co-
mençà així:
 LEANDRE, EL PRÍNCEP GNOM 17

- U na fada molt sàvia volgué maridar-se de· totes

passades amb un Príncep del qual estava enamorada.
Les ~eves germanes les f ades s'enquimeraren molt i no
volgueren seguir vivint amb ~lla. La fada es féu cons-
truir un palau per a ,ella i el seu marit. Aquest, però,
la féu molt desgraciada i no passava dia sense insultar-
la dient-li estaquirot, vella rància i altres floretes per
 18 HANS CRISTIÀ ANDBRSEN

l'estil. A la :fi, can-

sat, es féu escàpol
per no veure-la més,
i llavors ella trans-
portà el palau a una
illa. Després posà
una guàrdia d'ama-
çones al voltant, per ,·
tal que cap home no .~····

,· ·..../
....,...:·
p~gués entrar en els
seus dominis, i deci-
dí educar la seva :filla
amb tota tranquil-li-
tat. La seva :filla és
~·
/ precisam ent la Prin-
...•··
.. cesa la qual jo ser-
veixo. Ningú no en-
~~- ' velleix en el seu pa-
lau; aquí on em veieu, jo tinc més d~ dos-cents anys.
Quan la meva senyora fou major d~ed~.t, la seva mare
li regalà l'illa i él palau, i retornà al reialme de les fades .
No he vist cap home, fora de vós i els lladres. Segons
deien, els enviava un mal subjecte anomena t Furiós, que
ha vist el retrat de la meva senyora i vol apoderar-se
d'ella. Rondave n l'illa sense atrevir-s e a entrar-h i per
por de les amaçones, quan heus ací que, per haver-se 'm
escapat un papagai de la Princesa vàreig eixir impru-
dentmen t de l'illa i em feren presonera. Gràcies al vos-
tre ajut no han pogut sortir amb la seva, que era en-
dur-se-me'n.. f '
 LEANDRE, EL PRINCEP GNOM
.. 19
-Si veritablement m'esteu agraïda- digué
dre, - m'hauríeu d'ajudar
a entrar a l'illa, car desitja- .~-··· ~---··· ..
I ,
"•;"""-'
' ' .•.
ria veure aquesta Princesa I\ ¡{ '
\
·.
··~-.
meravellosa que no · enve- .........~ \ \ 1 :

I '
\

lleix. ·········-....... ... <_.........!...· :

-És impossible - di-
gué la noieta; - les amaço-
nes ens matarien tots dos.
Parlant així, arribaren a
la vora d'un gran riu, i la
joveneta s'acomiadà de
Leandre després de remer-
ciar-lo per tot ço que havia
fet per ella.
El Príncep gnom s'en-
casquetà el barret i desitjà
ésser al palau de l'illa. I,
efecivament, s'hi trobà en
un tancar i obrir d'ulls. El
· Príncep visità moltes sales
magnífiques en les quals ju-
gaven unes noietes molt be-
lles. La cambra de la Prin-
cesa estava completament
coberta de miralls i el tron
era una perla esplèndida·
ment treballada. La Princesa
tenia un aspecte infantívol
i ingenu i so11freia. a. les se-
ves dames d'honor que
aquell dia, per divertir -se,
 20 HANS CRISTIÀ ANDERSEN

s'havien vestit de nimfes. La Princesa preguntà per Al-

bricotina - aquest era el nom de la noieta la qual
havia salvat el Príncep- i les nimfes digueren que l'ha-
vien cercat inútilment pertot arreu. El Príncep gnom
imità la veu d'un lloro- en la cambra n'hi havia
molts - i digué:
-Albricotina tornarà aviat. Ha~ria estat raptada
per uns lladres a no ésser la intervenció d'un jove Prín-
cep que la defensà.
La Princesa restà molt sorpresa, ja qué el · lloro no
tenia costum de parlar tan bé.
-Ets molt llest, lloro, però em sembla que t'equi-
voques, i quan vingui Albricotina et pegarà.
-No em pegarà pas- digué el fals lloro,- i tam-
bé us dirà Albricotina que l'estranger voüa venir a vi-
sitar-vos al palau per rdestruir el mal concepte que teniu
dels vostres semblants.
-Vertaderam ent - sòspirà la Princeseta - és una
llàstima que no parlis sempre així, car t'estima.!ia molt.
En aquell moment entrà Albricotina i, agenollant-se
als peus de la seva senyora, li contà l'aventura i li par-
là del Príncep amb entusiasme. La Princesa li preguntà
si .sabia el seu nom, el seu país, d'on venia, on anava.
El Príncep seguí parlant com si fos lloro i respongué
en lloc d' Albricotina. Després digué:
- Albricotina és una desagraïda, i el pobre estran-
ger es morirà de tristesa si ~o el deixeu entrar en aquest
palau .
. -¿Què vols que et digui? Si es mor, Déu l'hagi
perdonat.
La Princesa passà a un saló de marbre, on li fou
servit un sopar suculent. Pertot arreu hi havia gàbies
 LEANDRE, EL PRÍNCEP GNOM 21

plenes d'ocells estranys. Leandre tenia bona gana 1 s'a-

propà a la taula temp-
tat per l'oloreta del
mejar. La Princesa te-
nia un gat blanc el
qual s'estimava molt.
U na de les seves dames
d'honor, que el duia al
braç, digué:
- Senyora, el gat
sembla que té gana.
Llavors assegueren
el gat a taula, davant
d'un plat d'or, i li lli-
garen al coll un tova-
lló de seda.
-Això sí que no!
- digué el Príncep. -
No puc pas consentir
que aquest gat s'atipi
mentre jo pateixo ga-
na.
L'agafà, se'l posà
damunt els genolls i
s'assegué en el seu llec.
La Princesa posava
perdius i faisans -al plat
del gat i tot desaparei-
xia en un instant da-
vant l'esbalaïment ge-
neral, car mai no ha-
vien vist que _el · gat 1
 22 HANS CRISTIÀ ANDERSEN .

~eng~s tant. Un cop acabat el sopar, la Princesa se n'a-

nà amb Albricotina i Leandre les seguí.
-Confessa- digué la Princesa quan cregueren es-
tar soles- que has exagerat una mica en parlar del
jove desconegut i que no és tan bell i ben plantat com
dius.
-Us asseguro que he dit la veritat- féu Albrico-
tina.- ¿Per què no el deixeu que visiti l'illa? Res de
dolent no us pot passar. Un dia o ·altre us haureu de
cas.ar, com fan totes les Princeses.
- Calla- digué la Princesa, - i no pertorbis el
feliç repòs que gaudeixo fa més ae sis-cents anys!
Albricotina no s'atrevia a còntestar. La Princesa se
· n'anà al llit. Leandre podia oir-les des d'on era, car par-
laven en veu ~lta. La Princesa preguntava a la seva cam-
brera d'honor si havia vist quelcom interessant durant
el seu cu.J;t viatge fora de l'illa . .
 LEANDRE, 1'H.. PRÍNCEP GNOM 23

..._-Senyora --., respongué A'lbricotina, - he vist, al

bosc, una mena d'animals ~olt rars; tenen cua, són pe-
luts i salt;.en d'arbre a arbre com els esq~irols. Són llet-
jos, però molt àgils i tra~uts.
-M'agradaria veure'ls- digué la Princesa.
Leandre compr~ngué, per la descripció, que es trac-
tava de simis. De~itjà ésser al bosc i agafà Utfa dotzena /
d'aquestes bestioles, petites i grans, les posà dins d'un
sac i desitjà ésser a París. En ésser-hi comprà una_.. .-car-
rossa d'or a. la qual junyí sis simis verds amb -g uarni-
ments de color de foc. Després comprà dos simis do-
mesticats, dels que s'exhibeixe!_l als circs. A l'un el vestí
de Rei i el posà en l'interior de la carros_sa. L'altre, amb
una lliurea adient, feia de cotxer. Els altres simis els
vestí de patges. Quan tot estigué arranjat, ho posà din-
tre un sac i emprengué el viatge de retorn.
La Princesa encara no s'havia :ficat al llit, de -ma-
 24 HANS CRISTIÀ ANDERSEN

nera que oí la remor de la petita carrossa en córrer per

la galeria. Tot el seguici simiesc entrà a la seva cambra,
i Leandre, sempre invisible, els féu deturar i féu que el
Rei eixís de la carrossa per l~iurar una capsa de dia-
mants a la Princesa. En obrir-la, la Princesa, a més dels
diamants, hi trobà uns versos que Leandre dedicava a
la formosura d'ella.
Després d'això, el Príncep es retirà, deixant-la me-
~;g en tot aquell misteri, i com que necessitava repòs,
entrà en una c~mbra desocupada i s'allità. S'aixecà de
bon matí, i veient una tela i pinzells, s'assegué davant
d'un mirall i pintà el seu propi retrat. També féu, ' en
un oval, el de la Princesa. Finit el treball, portà els dos
quadre_s a la cambra de la Princesa, la qual, e"u veure'ls, -
es sorprengué ~olt i cridà Albricotina. El Príncep no
es mogué per poder escoltar el que dirien. Albricotina
digué:
-És el retrat del generós estranger que m'ha sal-
vat la vida!
-Et fas l'estranyada- digué la Princesa,- però
ets tu la que l'ha portat aquí.
-Us juro, senyora- féu Albricotina,- que és la
primera vegada que veig aquest retrat. -
-Així, doncs, deu haver-lo portat el diable- di-
g~é la Princesa. .
-El millor que podem fer és cremar-lo- solucio-
nà Albricotina, tremolant de por.
I corregué a cercar foc mentre la Princesa s'apropa-
va a la finestra. El Príncep aprofità aquell moment per
anar-se'n amb el -quadro. Quan tornà Albricotina el
quadre havia desaparegut i no saberen què pensar.
Leandre estava molt content de poder viure amb la
 LEANDRE, EL PRÍNCEP GNOM

Princesa, gràcies a la seva invisibilitat. Quan arribava

l'hora de dinar o sopar, ocupava el lloc del gat i s'ati-
pava de valent. '
Un dia la Princesa digué a les seves · nimfes que li
plauria saber de quina manera anav.en vestides les da-
mes en les diferents corts del món. I no fou necessari
res més perquè el Príncep procurés satisfer el seu desig.
Primerament anà a Xina, on comprà les robes més be-
lles i · un model de vestit. D'allí volà cap a Siam i féu
el mateix. I així succe:sivament. En tres . dies - ,tanta
pressa es donà- havia corregut les quatre parts del
. ' món i tenia tot un saló del palau dc l'illa ple :fins al sos-
trè del que havia
comprat. Després se
n'anà a París i com-
prà cinc o sis dot-
zenes de maniquins,
els quals abillà amb
els vestits que havia
adquirit.
Quan tot esti-
gué llest ho portà
a la cambra de la
Princesa.
Imagineu-vos la
s"orpresa de la don-
zella!
Cada nina duia,
penjat al coll, un
present, i la més bo-
nica portava una
capseta preciosa. La
u HANS CRISTIÀ ANDERSJ&N

Princesa l'obtí i féu un crit en trobar dintre el retrat

del Príncep.
-No sé pas el que passa.- digué a Albricotina,-
però segurament hi ha una fada o bé un dimoni que
s'entreté a fer-me presents i .a satisfer els meus ca-
pricis.
Leandre recordà que en una cova, a la qual anava
sovint la Princesa, hi havia un sòcol en el qual ·s'havia
de posar una estàtua que encara no estava acabada. Es
posà dalt del sòcol, vestit amb el vestit de les festes,
coronat de llorer i amb una lira a la mà.
Quan arribà la Princesa no veié Leandre, que dúi;.
êl barret posat; però quan se'l tragué va prendre'! per
l'estàtua. Leandre afinà la lira i es posà a cantar.
A la Princesa li agafà tanta por que es desmaià.
I el Príncep hagué de baixar del sòcol per procurar re-
tornar-la. En veure venir les dames, s'allunyà.
Mentrestant, Furiós esperava el retorn dels quatre
homes que havia enviat a l'illa. Sols un d'ells n'arribà,
dient que si no hi anaven amb un poderós exèrcit, no
hi entrarien pas, car estava molt ben guardada per les
amaçones. Com que Furiós ja era Rei_! el seu pare ha-
via mort feia poc- reuní un exèrcit de quatre-cents
mil homes i el posà sota les seves ordres.
Quin general de pa sucat amb oli... però · amb poc
' ·¡,l.-'l ~.~
Oli • ! .' '· r !i :· .9¡ i

Quan les amaçones veieren l'exèrcit, ho anaren a dir

a la Princesa, la qual envià Albricotina al reialme dc
les fades perquè demanés consell a la ·seva mare.
La fada, però, estava indignadíssima.
-Ja sé bé prou el que fa la meva filla a palau!-
digué. -El Príncep Leandre és amb ella i s'hi casar~,
LBANDRB, 1U. PltÍNCl!P GNOM
28 HANS CRISTIÀ ANDERSEN

puix que així ho vol el

destí, però jo no vull ni
sentir parlar d'aquest afer
que tantes angúnies em
dóna. Així, doncs, entor-
na-te'~ a l'illa i no comp-
teu per a res arn b mi
if.n saber la resposta
de la s~va mare, la Prin-
cesa es posà a plorar des-
esperadament.
El Príncep, que ho
sentia tot, recordà que
Furiós era molt interes-
sat, i pensà qúe, donant-
li molts diners, els deixa-
ria en pau. Dit i fet: es
disfressà d'amaçona i se
n'anà al campament.
Demanl audiència i li
digué que la Princesa pte-
feria una vida tranquil-la
i pacífica que no pas els
atzars de la guerra. Per
tant, li oferia els diners
que volgués si signava un
tractat de pau.
Furiós respongué que,
per llàstima, accediria si
li enviaven cent milions
de monedes d'or.
La falsa amaçona digué que es passaria massa temps
 _ LEANDRE, EL PRÍNCEP GNOM 29
comptant una quantitat tan cres-
cuda i que era millor dir quantes
cambres plenes d'or volia, car la
Princesa era prou rica i generosa
per no venir-li de moneda més o
menys.
Furiós pensà c¡ue el millor era
acceptar tot el que volguessin do-
nar-li i després empresonar ~'ama­
çona i matar-la. Li digué, doncs,
que amb trenta cambres bastant
grans en tindria prou i dona va
la seva reial paraula que, quan
fossin ben plenes d'or, es retira-
na.
L'exèrcit construí les cambres
en un dir Jesús i Leandre tocà les
parets amb la rosa: l'or queia tan
espès com una pluja d'hivern.
Quan les trenta cambres foren
ben plenes, Furiós cridà als seus soldats:
-Agafeu aquesta bruixa! Segur que les monedes
són totes falses!
El Príncep, però, es posà el barret; els soldats cregue-
ren que havia fugit i eixiren corrent per ci per lla,
deixant el Rei sol. '
Llavors Leandre agafà pels cabells el vil nan i d'un
cop d'espasa li tallà el cap. Immediatam ent, desitjà és-
ser a l'illa.
Precisamen t era l'hora que la Princesa passejava pel
jardí. De sobte, aparegué davant els seus ulls un fas-
30 HANS CRISTIÀ ANDERSEN

tigós cap tallat que, segons :Semblava, no aguantaTa

ningú, i oí una veu:
-No temeu ja res de Furiós, puix que mai més no
us podrà perjudicar!
Albricotina, que feia companyia a la Princesa, digué:
-Aquesta és la veu del Príncep estranger ·que va
salvar-me.
. -Com m'agradaria poder palesar-li el meu agraï-
ment!- digué la Princesa.
La veu, però, afegí:
-Encara em queda una mica de feina.
I, veritablement, tornà on acampava l'exèrcit de Fu-
riós. Com que hi tornà sense posar-se el barret, els sol-
dats el conegueren i el proclamaren Rei. Leandre els ator-
gà permís perquè es repartissin les trenta cambres plenes
d'or i, després de les cerimònies indispensables de la co-
ronació, tornà al palau de la Princesa i acomiadà l'exèr-
cit amb ordre gue es reintegrés al seu reialme.
Quan arribà al palau de la Princesa, ja era molt tard
i tots dormien. Com que ell també. estava molt cansat,
se n'anà al llit oblidant-se de tancar la porta de la
cambra.
L'endemà, la Princesa, un xic desvetllada feia un
quant temps a causa de tots aquells esdeveniments, es
llevà i eixí ·a passejar per la galeria. En arribar davant
la cambra ocupada per Leandre, el veié dormir.
Llavors la Princesa agafà la capsa de diamants i
comparà el desconegut amb el retrat. En aquest moment
arribà al palau la seva mare, la Fada i, agafant-la pel
braç li féu molts retrets per la seva conducta. Els crits
despertaren Leandre.
Dirigint-se à la Fada, li digué que tingués pietat d'un.
 LEANDR.l!., EL PRÍNC!!P GNOM 31
jove Rei que faria feliç la seva filla. A més a més, la
Princesa s'abraçà a la seva mare i li contà tot el que el
Príncep havia fet per ella.
La Fada, però, es deixava pregar en va i mai no els
hauria perdona t si no s'hagués presenta t de s~bte la Fada
Gentil.
-Estim ada german a!- digué a la mare de la Prin-
cesa. - Recprde u que, gràcies a la meva interven,ció,
poguéreu tornar a entrar al reialme de les Fades. Us de-
mano que, a canvi d'aquella mercè, perdone u la vostra
filla i consenti u en el seu casament. Així ens donareu
a tots una gran alegria.
-Vaja! Es veu que no us puc negar res- digué
la mare. i '' , .: ·,. H~l ~
Després abraçà el Príncep i la Princesa i els digué
que consentia de bona gana en , el casam~nt.
En un instant dugué el castell i l'illa al reialme de
Leandre i comença ren les festes de les noces, que foren
molt lluïdes, perquè les dames d'honor de la Princesa
volguere n imitar la seva senyora i es casaren amb els
generals 1 dignatar is de la cort de Leandre.
I heus ací que foren tots molt feliços .
. I
PETER PAN I
de J. M. BARRIE
Traducció catalana de
M AR IÀ MANENT

IL'LUSTRAT PER MABEL LUCIE ATWELL

Peter Pm~, "el noi

q11e no volro créf-
:r:er", ja parla ¡m ca-
talà als nostres in-
fants. Marià M anmt
ha fet un miracle. Un
llibre de meravelles
exigia una trad1tcci6
memvellosa, i la té.
Aquest noi extraordi-
nm·i que s'e}tduu la
W endy volant, que
m.ana a la seva illa,
que empaita sirenes 1
guanya els pirates, ar-
riba a Catalunya amb
un 11estit enlluernador:
l'edició d'aquest llibre.
Els dibuü;os d'At~vell,
en negre i a tot color,
pinten d' ensom1~i les
aventures de Peter
Pan, el gran company
des d'ara dels infants
de Catalunya. Els ani-
rà a t1·obar al coixí,
com a la W endy, 1 tto
es mourà mai més dè
la seva vora.
Edició de luxe, en
gran tamany, dintre
la sèrie : "Els millors
con ~ es pels millors il-
lustradors ", amb pro-
fusió de dibuixos en
negre i làmines a tot
color . . . 15 ptes.
 lES AVENTURIS DEN
YINOTXO PfR
C·COLLODl

TRADUCCIÓ DE
MARIA
SANDIUMING1
~
•
EDITORIAL
"JOVENTUT"
BARCELONA

El LLIBRE PER ll INFANTS

HÉI DIFÓS PEl HÓN

Un volum profusament il•lust.rat, 5 pessetes

Diputació de Barcelona

~-l x.líiill}~ijij~~1~ij~ïf" r--~