L’ALBA I EL LLEÓ

Un dia calorós d’estiu, l’Alba, una nena de vuit anys, es dirigia cap a l’escola. En
arribar a la seva classe la professora va anunciar a tots els nens que a la propera
setmana anirien d’excursió al zoo de Barcelona, ja que a la classe estaven estudiant
els animals.

Va arribar el dia de la sortida i ja ho tenia tot preparat. El seu pare li va donar la

motxilla, on hi va ficar un entrepà i una ampolla d’aigua.
Ella estava neguitosa, tenia moltes ganes d’arribar-hi, però alhora li feia una mica de
por, ja que li havien contat que hi havia animals de tot tipus.
Van baixar tots de l’autocar i van començar a entrar un per un, enfila.
Quan ja eren tots a dins, la profesora va decidir de fer una ruta i després parar a
menjar l’entrepà en uns jardins, a l’aire lliure.
Van veure molts animals, però l’Alba no estava del tot contenta, fins que va parar i
va veure un lleó. Semblava cansat, estava estirat a l’única ombra que hi havia en
aquella zona on era tancat. Es va detindre per observa-li els ulls. En ells hi va veure
reflectit el dolor i amb ell el de tots els animals que havien estat capturats per acabar
tancats en quatre parets només per a que la gent els mirés, els fotografies i els tirés
un tros de menjar i amb això que el zoo és pugues guanyar uns quants diners amb
les entrades.
El pitjor de tot és que sentia que els havien arrevatat la seva llibertat, les seves llars i
la seva vida.
L’Alba no podia fer res al respecte davant d’aquella situació tan injusta, tant sols era
una nena de vuit anys i ningú no l’hauria escoltat.
Va mirar el lleó i per dins seu va dir-se: fare tot el que pugui per a truret d'aquí algun
dia.
El lleó es va aixecar molt a poc a poc fins a arribar a la paret de de vidre que el
separava de l’Alba. Des d’aquell moment l’Alba va estar lluitant tota la seva vida fins
que per fi als dinou anys acabats de complir va aconseguir alliberar a tots els
animals i que acabessin tancant el zoo.

Anys més tard, va anar a veure els animals a l'Àfrica, en un viatge que va decidir de
fer tota sola, allà va començar a fer una ruta amb un cotxe conduït per un guia local.
Va veure zebres, girafes, elefants, tigres, tota classe d’ocells fins que va parar a la
vora dels lleons.
I allí el va veure, a la llunyania, com tots els altres, en llibertat, contents i amb les
seves famílies.
El lleó és va apropar a ella per fer-li una carícia agrain-li que li hagués donat la
llibertat, i retornar-lo a la seva llar. L’Alba en tornar-lo a mirar als ulls als ulls, es va
adonar que havia actuat bé, i que havia fet el correcte, i tot gràcies a aquella sortida,
es va poder adonar de tot el que pateixen els animals, per això ella els cuidava i
ajudava a que fossin lliures de nou.