Aquí teniu el resum de quatre llegendes urbanes que potser us sonen.

Transformeu
aquestes històries en un guió amb un narrador i diversos personatges. Això vol dir
que n’heu de fer una història on hi hagi diàlegs, per tal de poder gravar-les amb una
persona fent de narrador i d’altres que facin les veus dels personatges que hi pugui
haver.
La vostra creació haurà de tenir:

a.- Intro musical (música creada o descarregada)

b.- Diàlegs i veu del narrador
c.- Efectes sonors (gravats i/o descarregats)

1. La jaqueta

Una nit un noi atractiu es va acostar a una noia que estava prenent alguna cosa en
un bar. Tots dos van parlar durant una bona estona i ella es va acomiadar. Quan va
sortir fora, plovia a bots i barrals, així que ell va sortir amb ella i li va deixar la seva
jaqueta. La va acompanyar un tram del camí cap a casa seva i la va acomiadar. Ell
amb prou feines va poder dormir. L'endemà, en presentar-se a la direcció rebuda,
una dona gran li va dir que no coneixia a cap Laura, però, de sobte, el jove va veure
la seva foto a la taula del rebedor.

La dona va acompanyar el noi al cementiri i li va explicar que aquella noia era la

seva filla que va morir d'un atac d'asma una nit plujosa després de sortir amb les
seves amigues. El noi es va aturar davant de la seva tomba i llavors la dona es va
preguntar com sabia que aquesta era la tomba de la noia. I és que allí damunt
estava la jaqueta del jove.
2. El trencaclosques

Anne era una noia jove que havia perdut la seva família en un tràgic accident. Per a
superar la tragèdia i no sentir-se tan sola, s'havia aficionat als trencaclosques.

En una botiga d'antiguitats va trobar-ne un de molt inquietant que li va cridar

l'atenció: no tenia cap imatge a la caixa. Així doncs, el resultat final era una
incògnita. Després de moltes hores, el puzle començava a prendre forma: era la
seva pròpia casa!

Mentre anava completant el trencaclosques, una por paralitzant va començar a

recórrer el seu cos i sentia que algú l'observava. Faltava poc per a completar-lo i ja
es podia endevinar el menjador on era i, fins i tot, es podia veure la seva silueta.
Però el terror va acabar per apoderar-se d'ella i, quan va posar l'última peça, va
veure un rostre terrorífic observant-la a la finestra.

Després de recuperar l'alè, va córrer cap a l'habitació per a posar quatre coses a la
maleta i fugir d'aquest lloc, però quan es va girar, es va trobar l'home que apareixia
al puzle.

3. La xinxeta

La protagonista és una jove molt tímida que a més es veu sempre obligada a
canviar de ciutat i d’amics per la feina dels seus pares.
És el seu primer dia en un nou institut i una noia se li acosta per dir-li que per tenir
amics allà ha de fer primer una prova de valentia. Ha d’anar al cementiri i clavar una
nota a l'última de les tombes que digui “He arribat fins aquí”. La noia, amb ganes
d’integrar-se ràpidament accepta el repte i aquella nit mateixa es disposa a complir
la missió.

Entra al cementiri i amb por va passant per les tombes plenes de rams de flors,
creus i estàtues. Quan arriba per fi a l'última tomba està plorant i tremolant de por.
Agafa la xinxeta i la nota i s’ajup per penjar-la a la tomba. Però en aixecar-se per
sortir corrents sent que alguna cosa li tira dels pantalons i la té la atrapada.

L’endemà, un grups de nois i noies va a buscar-la veient que no ha vingut a l’institut.

Quan arriben a l’última de les tombes la troben allà amb el pantaló enganxat amb la
xinxeta a la tomba. Havia mort… de por!

4. La noia de la corba

Una nit de boira un noi conduïa per una carretera. Les llums del cotxe poc deixaven
veure amb una boira tan densa, però de cop i volta una noia vestida d’un blanc
impol·lut va aparèixer de sobte a un costat de la carretera. Tot i que la noia restava
immòbil, el noi va pensar que estava fent autoestop i va decidir parar per
convidar-la a pujar.

La misteriosa jove accedeix al cotxe sense parlar i durant el trajecte continua així
tot i que el noi va intentant establir una conversa. De sobte la noia parla i diu que
vigili amb la propera corba, que allà va morir ella. El jove, pensant que era una
broma es va girar cap al seient de darrere i va veure que no hi havia ningú. En
tornar a mirar a la carretera va veure que tenia a davant… la corba.