Guió català obra teatral

ESCENA 1
(Hi havia una noia que es deia MARTA, es va mudar de lloc perquè la seva àvia estava molt
malalta i així els seus pares poden cuidar d’ella. A més, com que el tenia a prop d’ella,
podien quedar bastant i es van fer molt amics entre ells. Però ell amaga que era un
assassí.)

— NARRADOR: Aquesta història comença quan una noia es trasllada des de Les illes
Canàries a Santa Coloma de Gramenet. Mentre està deixant les seves coses a casa, el seu
cosí arriba i dona la benvinguda i ajuda a organitzar les seves coses.

(Mentre la noia està organitzant tot el que queda, el seu cosí comença a mirar-li d’una forma
aterridora, així que ella s’adona i va allunyant-se d’ell.)

Després de la conversa entre els nois perquè es quedi

NARRADOR — Mentre la noia està adormida, el seu “amic” està preparant una trampa
perquè quan ella s’aixequi li pugui donar un bon ensurt, però no és res comparat amb el que
farà en uns dies.

ESCENA 2
NARRADOR — L'endemà al matí quan ella es va aixecar el noi ja no era al seu dormitori.
Ell ja s'havia escapat de casa de la seva amiga, també es va portar algunes coses seves.
Quan va veure que li faltaven coses, el que va fer, va ser escriure-li un missatge al seu cosí.
Però com que no li responia, li va intentar trucar, però tampoc li va contestar.
Així que va anar a dir-los als seus pares i van anar a la policia.

Després que el policia parli amb els pares de la noia.

ESCENA 4
NARRADOR — A la tarda, la noia va anar a la ubicació que li va enviar el noi, per trobar-se
amb ell. Quan va arribar, el lloc li va resultar molt estrany, era un pàrquing de cotxes. Es va
quedar esperant al noi uns quants minuts, però com que no apareixia li va escriure un
missatge. El noi li deia que li faltava molt poc per arribar, i pocs minuts després del
missatge…

Després que la marta estigui aterrida

(S'apaguen els llums del pàrquing de sobte tots els cotxes comencen a sonar, la noia
s’espanta i mentre fuig de l'establiment s'adona que hi ha un pastís on una frase que conta:
com què ja te'n vas, només et dic que serà pitjor per tu així que et recomano que et quedis
aquí on no hi ha perill o si tu decideixes.
 (Se’n va cap a casa seva corrent sense fer cas a l'amenaça que hi havia escrita dins del
pastís)

(Quan arriba a casa morta de por, i respirant amb dificultat, es tomba al llit, i després de molt
poca estona s’adorm. A mitjanit es desperta espantada per uns sorolls que sent a prop seu.
En obrir els ulls veu que no és a casa seva, sinó a una habitació una mica fosca. Al seu
voltant hi ha productes químics, màquines i moltes coses estranyes. La porta s’obre i de
sobte sent uns passos dins de la casa, era Joan, el seu cosí.)

Final del tot

(D’un moment a l'altre les llums s’apaguen i la noia comença a cridar de dolor (so d’una noia
que s’està morint) mentre que es va dessagnant, pel repte que li ha posat, quan ja acaba tot
en Joan es posa a riure com un psicòpata (so d’un noi cridant malvadament) i abandona
l’escena amb una sirena de policia de fons)