Acabava de tocar el timbre, significant que les classes havien acabat.

Estaven eixint del

col·legi i en la cara del Marc s’esbossava un somriure d’orella a orella. No podia remeiar-ho,
era 31 d’octubre i en ell creixia una felicitat immensa. Va sortir el mòbil de la motxilla per a
revisar els seus missatges, no fora a ser que algú li haguera escrit alguna cosa important (cosa
que mai passava). Estava entrant a WhatsApp quan la pantalla es va apagar i de la foscor va
aparèixer un ésser d’aspecte terrorífic, una barreja entre una cabra i un humà. Ja que es tractava
de la vesprada de Halloween no hi va fer cas, pensant que es tractava d’alguna broma de mal
gust o alguna cosa per l’estil, i va continuar caminant fins arribar a casa.
A la caiguda del sol, Marc i el seu amic Carlos van eixir al carrer, com era costum tots
els anys, a tocar timbres demanant llepolies. Quan ja tocaven les 21:00 van fer mitja volta per a
tornar a casa, però s’havien allunyat tant que no sabien on estaven. Aquella era una part de la
ciutat en la que cap dels dos havia estat mai. Com no veien a ningú van decidir caminar en una
direcció en busca d’una eixida, i per a la seua sorpresa, van acabar en un descampat sense
il·luminació. Van tornar cap enrere però pareixia que no estaven avançant, tot seguia fosc i les
llums de la ciutat es veien cada vegada més lluny.