Una trucada a mitjanit des d'un hospital d'Estocolm desperta inesperadament el

psiquiatre Erik Maria Bark. L'inspector Joona Linna li vol demanar ajuda per tractar una
criatura agonitzant: confia que l'Erik aconseguir comunicar-se amb el nen per mitj de la
hipnosi i espera descobrir qui ha assassinat a ganivetades els pares del nen i la seva
germana petita. Per ja fa anys des de l'ltim cop que l'Erik va practicar la hipnosi i va
decidir no fer-ho mai ms. Quan es deixa persuadir, s'obren les comportes per a una srie
incontenible d'esdeveniments que el colpegen amb tota la fora del passat.

Lars Kepler

L'hipnotitzador
Joona Linna I
ePUB v2.0
Lam 03.09.13

Ttol original: Hypnotisren

Autor: Lars Kepler
Any de 1a. publicaci en idioma original: 2009
Traducci: Maria Rosich Andreu
Disseny/Retoc de portada: Hummingbirds / Albert Bonniers Frlag
Adaptaci de disseny de coberta: Laudicia Santos de Arajo
Editor digital: RufusFire (v1.0)
Segon editor: lam (v2.0)
ePUBCat base r1.2
www.epubcat.net

S COM EL FOC, COM EL FOC.

Aquestes van ser les primeres paraules que va pronunciar el noi hipnotitzat. Malgrat la gravetat
de les ferides que presentava (centenars de ganivetades a la cara, a les cames, al tors, a lesquena, a
les plantes dels peus, al coll i al clatell), lhavien hipnotitzat profundament per intentar veure a travs
dels seus ulls qu havia passat.
Intento parpellejar va murmurar. Vaig cap a la cuina, per hi ha alguna cosa que no
encaixa. Sento uns espetarrecs provinents de les cadires, i un foc vermell sescampa pel terra.
Lagent de policia que el va trobar en aquella casa adossada, entre els altres cadvers, lhavia
pres per mort. Havia perdut molta sang, estava en xoc i no va recuperar la conscincia fins al cap de
set hores.
Era lnic testimoni, i linspector Joona Linna creia que potser podria donar-los una bona
descripci del culpable.
Com que lobjectiu de lassass havia estat no deixar ning amb vida, segurament no shavia pres
la molstia damagar-se el rostre durant latac.
Per si no fos que les circumstncies eren tan extraordinries, a ning no se li hauria acudit
recrrer a un hipnotitzador.

A LA MITOLOGIA GREGA, el du Hipno s un jove alat que es representa amb flors de cascall a
la m. El seu nom significa son. Es fill de la nit i la foscor, i germ bess de la mort.
El terme hipnosi fou utilitzat amb el seu significat actual per primer cop lany 1843 pel
cirurgi escocs James Braid, que el va utilitzar per descriure un estat semblant al son
caracteritzat per una gran capacitat de concentraci i, alhora, una alta suggestionabilitat.
Avui dia la cincia ha demostrat que gaireb tothom pot ser hipnotitzat, per encara hi ha
opinions molt diverses sobre la utilitat, la fiabilitat i els perills que representa la hipnosi.
Segurament aquesta ambivalncia ve del fet que estafadors, firaires de pa sucat amb oli i serveis
dintelligncia de tot el mn en fan un mal s.
Des del punt de vista purament tcnic, s fcil hipnotitzar una persona; el que s difcil s
controlar el procs, guiar el pacient, i analitzar i processar els resultats.
Cal tenir molta experincia i talent perqu una hipnosi realment profunda surti b; en tot el
mn noms hi ha un grapat dhipnotitzadors experts i de confiana amb coneixements mdics.

1
La nit del 7 al 8 de desembre

L TELFON desperta bruscament lErik Maria Bark del seu somni. Abans de desvetllar-se
del tot, sent la seva prpia veu que diu, somrient:
Globus i serpentines.
Sha despertat tan de cop que el cor li fa un salt. Ja no sap qu volen dir aquestes paraules; no t
ni idea de qu passava al seu somni.
Per no despertar la Simone, surt sense fer soroll de lhabitaci i tanca la porta abans de
respondre a la trucada.
Erik Maria Bark, digui?
Un inspector anomenat Joona Linna pregunta si est prou despert per assimilar informaci
important. Mentre lescolta, els pensaments de lErik encara fan tombs per la buidor fosca del seu
somni.
He sentit que s un gran expert en el tractament de traumes aguts diu en Joona Linna.
S respon lErik sense donar detalls.
Mentre escolta lexplicaci, es pren un analgsic.
Linspector diu que ha de prendre declaraci a un noi de quinze anys que ha estat testimoni dun
doble assassinat. El problema s que el noi ha sofert ferides greus; no est estable, ha entrat en xoc i
est inconscient. La nit passada el van traslladar del departament de neurologia de lhospital de
Huddinge al departament de neurocirurgia de lhospital universitari Karolinska, a Solna.
Quin metge se nencarrega? pregunta lErik.
La Danilla Richards.
Oh, s molt competent, estic segur que
De fet, ha estat ella qui mha demanat que li truqui linterromp linspector. Necessita la
seva ajuda i, a ms, amb urgncia.
LErik torna a lhabitaci per agafar la seva roba.
Per sota de les persianes sescola una lnia de llum dun fanal. La Simone est estirada panxa
enlaire i li dirigeix una mirada estranya, buida.
Em sap greu haver-te despertat diu lErik en veu baixa.
Qui era?
Un policia un inspector, no he ents b com es deia.
Qu passa?
He danar al Karolinska, necessiten ajuda amb un noi.
Per, quina hora s?
La Simone mira el despertador i tanca els ulls. LErik veu que t marques dels plecs del llenol a
les espatlles pigades.
Tu continua dormint, Sixan xiuxiueja.
Senduu la roba al rebedor, encn el llum del sostre i es vesteix rpidament. Darrere seu brilla
alguna cosa de metall; lErik es gira i veu que el seu fill ha penjat els patins al pom de la porta per no
descuidar-sels.
Encara que t pressa, lErik va a larmari, en treu una capsa i agafa els protectors; els colloca
sobre les fulles esmolades, deixa els patins a lestoreta de lentrada i surt del pis.

***
Quan es fica al cotxe sn les tres de la matinada de la nit de dilluns 7 a dimarts 8 de desembre. Neva.
Els flocs cauen lentament del cel negre. No fa gens de vent i la neu, feixuga, sarremolina
endormiscada sobre el carrer desert.
L'Erik fa girar la clau de contacte i la msica envaeix el cotxe en onades suaus: Kind of Blue, de
Miles Davis.
Recorre un petit trajecte per la ciutat adormida, surt de Luntmakargatan i es dirigeix a Norrtull
per Sveavgen. Darrere de la neu que cau s'intueix laigua de Brunnsviken: un gran espai fosc. Entra
a poc a poc al recinte de lhospital, passa entre lhospital infantil Astrid Lindgren, que va escs de
personal, i la zona de neonatologiu, deixa enrere radiologia i psiquiatria. Aparca al seu lloc de
sempre, davant de la clnica de neurocirurgia, i surt del cotxe. La lluentor dels fanals es reflecteix a
les finestres dels edificis alts. A laparcament de visi tants noms hi ha un parell de cotxes. En la
foscor, les merles es mouen darbre en arbre amb fregadissa dales. LErik sadona que a aquesta
hora no se sent la remor de lautopista.
Passa la targeta pel lector, introdueix el codi de sis xifres i entra al vestbul, agafa lascensor fins
al cinqu pis i segueix el passads. Els tubs fluorescents del sostre es reflecteixen sobre el linleum
blau com el sol en una rasa gelada. De cop sadona de com nest, de cansat; la pujada sobtada
dadrenalina se li ha passat. Ha dormit tan profundament que encara nota el regust agradable del son.
Passa per davant duna sala doperacions i de les portes de lenorme cambra hiperbrica, saluda una
infermera i repassa mentalment un cop ms el que linspector li ha explicat per telfon: un noi perd
sang, t el cos ple de ganivetades, sua, no para de moures, est neguits i t moltssima set. Intenten
parlar amb ell, per la seva condici empitjora de seguida. Perd la conscincia i al mateix moment
se li accelera tant el pols que la metgessa responsable, Danilla Richards, decideix amb encert no
permetre que la policia accedeixi al pacient.
Davant de la porta de la secci N18 hi ha dos agents uniformats. Quan shi acosta, a lErik li
sembla detectar una certa intranquillitat als seus rostres. Potser s noms que estan cansats, pensa
mentre satura davant seu i sidentifica. Els policies fan una ullada a la seva identificaci i premen el
bot perqu la porta sobri amb un brunzit.
LErik entra, dna la m a la Danilla Richards i observa el tic rgid dels seus llavis, la tensi
controlada dels seus moviments.
Pren-te un caf diu la Danilla.
Tenim temps? pregunta lErik.
Tinc lhemorrgia heptica controlada respon ella.
Un home duns quaranta-cinc anys, vestit amb texans i jaqueta negra, clava cops a la mquina de
caf. T els cabells rossos i despentinats, i estreny els llavis en una expressi seriosa. LErik pensa
que deu ser el marit de la Danilla, en Magnus, a qui no coneix en persona; noms lha vist a la foto
que ella t al despatx.
s el teu marit? pregunta, assenyalant lhome.
Qu?
La Danilla fa una cara entre divertida i sorpresa.
He pensat que en Magnus et devia haver acompanyat.
No riu ella.
Segur? Si vols lhi pregunto diu lErik de broma, i sen va cap a lhome.

A la Danilla li sona el mbil i lobre rient.

Erik, com ets diu abans de posar-se el telfon a lorella i contestar. Sc la Danilla,
digui?
A laltra banda del fil noms hi ha silenci.
Hola?
Sespera uns segons i acaba irnicament amb la salutaci hawaiana aloha; desprs tanca el
telfon i segueix lErik, que se nha anat cap a lhome ros. La mquina de caf brunzeix i treu fum.
Pren-te un caf diu lhome, i intenta obligar lErik a agafar el gotet.
No, grcies.
Lhome tasta el caf i somriu. Se li fan clotets a les galtes.
Delicis diu, i torna a intentar donar el gotet a lErik.
No en vull.
Lhome fa un parell de glops ms mentre es mira lErik.
Em deixes el telfon? pregunta de cop. Si no et sap greu; mhe descuidat el meu al cotxe.
I ara vols que tel deixi jo? pregunta lErik sec.
Lhome ros fa que s amb el cap i sel mira amb uns ulls clars i grisos com granit polit.
Ja tel torno a deixar jo diu la Danilla.
Grcies.
De res.
Lhome ros agafa el telfon, sel mira i clava la mirada als ulls de la Danilla.
Et prometo que tel tornar li diu.
Si lnic que lutilitza ets tu respon ella, sorneguera.
Ell somriu i saparta.
Ha de ser el teu marit diu lErik.
Ella fa que no amb el cap, somrient; de cop sembla molt cansada. A la galta hi t un rastre de
kohl platejat de quan sha fregat els ulls.
I si vaig a veure el pacient? pregunta lErik.
S, si us plau assenteix ella.
Ja que sc aqu afegeix lErik rpidament.
Erik, magradaria molt saber qu en penses. Jo no ho tinc clar.
Obre amb suavitat la porta feixuga i lErik la segueix cap a lhabitaci clida que hi ha al costat
de la sala doperacions. Al llit hi ha un noi prim. Dos infermers li estan tractant les ferides, centenars
de talls i ganivetades per tot el cos: a les plantes dels peus, al pit i a la panxa, al coll, al cap, a la
cara, a les mans.
T el pols dbil per rpid. Els seus llavis tenen un to gris com dalumini; transpira i tanca els
ulls amb fora. El nas sembla trencat; una hemorrgia interna sestn com un nvol fosc per sota de la
pell, baixant del coll cap al pit.
LErik veu que, malgrat les ferides, el noi t un rostre atractiu.
La Danilla li est explicant en veu baixa la situaci, que les constants varien, quan truquen a la
porta i calla de cop. Torna a ser lhome ros, que ara els fa gestos a travs de la finestreta de la porta.
LErik i la Danilla es miren i surten de la sala dexploraci. Lhome ha tornat cap a la sorollosa
mquina de caf.
Un caputxino gran diu a lErik. Tanir b abans de parlar amb lagent que ha trobat el
noi.
LErik sadona de cop que lhome ros s linspector que li ha trucat i lha tret del llit fa una mica

menys duna hora. Per telfon no se li notava tant laccent fins, o b lErik no havia estat prou
despert per fixar-shi.
Per qu hauria de voler parlar amb el policia que lha trobat? pregunta.
Per entendre per qu s tan important prendre declaraci al noi.
En Joona calla quan sona el mbil de la Danilla. Sel treu de la butxaca de lamericana, ignora
la m que ella allarga i mira rpidament la pantalla.
s per a mi diu, i contesta. S No, el vull aqu. Ja mho crec, per no t res a veure amb
mi, aix.
Linspector somriu mentre escolta les protestes del seu company.
He tingut una idea assegura.
Laltre diu alguna cosa.
Ho far a la meva manera respon en Joona tranquillament, i penja.
Torna el telfon a la Danilla i li dna les grcies.
He dinterrogar el pacient declara seris.
Em sap greu diu lErik, per penso el mateix que la doctora Richards.
Quan podr parlar amb mi? pregunta en Joona.
Mentre estigui en xoc, no.
Sabia que diries aix diu en Joona tranquil.
El seu estat encara s crtic explica la Danilla. Lesions a la pleura, a lintest prim i al
fetge, i
Entra un home amb uniforme de policia. T la mirada inquieta. En Joona el saluda amb un gest, va
cap a ell i li dna la m. Li diu alguna cosa en veu baixa i el policia es frega els llavis i mira els
metges. Linspector repeteix a lagent que tot va b; que els metges han de conixer les
circumstncies, que pot ser molt important.
Dacord diu lagent, i sescura suaument la gola. Hem sentit per rdio que una dona de la
neteja havia trobat un home mort en un lavabo dun poliesportiu de Tumba. Tenem el cotxe al carrer
Huddingevgen; noms havem dentrar a Dalavgen i continuar una mica ms fins al llac. En Janne,
el meu company, ha entrat mentre jo parlava amb la dona de la neteja. Primer criem que era una
sobredosi, per de seguida mhe adonat que era una cosa molt diferent; en Janne ha sortit del vestidor
blanc com la cera, i no mhi volia deixar entrar. Lnic que hi ha s sang i ms sang, ha dit tres
vegades, i desprs sha assegut en un gra de lescala, i
El policia fa una pausa, sasseu en una cadira i es queda mirant a linfinit amb la boca mig oberta.
Continua, si us plau demana en Joona.
S Arriba lambulncia, identifiquem el mort i em diuen que informi la famlia. Hi he anat tot
sol, perqu tenim poca gent i el meu superior ha dit que en Janne no hi ans en aquest estat, cosa
lgica daltra banda.
LErik es mira el rellotge.
Tens temps per escoltar-lo li diu en Joona, amb la cadncia tranquilla del suec que es parla
a Finlndia.
El mort s professor de linstitut de Tumba i viu en aquell barri nou de casetes adossades
que hi ha al tur. He trucat unes quantes vegades; no mobrien continua el policia amb els ulls
baixos. No s ben b per qu, se mha acudit fer el tomb al bloc i illuminar linterior amb la
llanterna per una finestreta de la part de darrere.
El policia satura; els llavis li tremolen i comena a gratar el bra de la cadira amb una ungla.
Continua, si no et sap greu lanima en Joona.

Cal? Jo jo
Has trobat el noi, la mare i una nena petita, de cinc anys. El noi era lnic que encara era viu.
Tot i que jo jo pensava que
Calla; t el rostre blanc com la neu.
Grcies per haver vingut, Erland diu en Joona.
Lagent fa que s rpidament, sala, sallisa la jaqueta bruta amb la m, confs, i sen va.
Els havien matat a tots a ganivetades continua en Joona. Una bogeria, una crueltat
acarnissada. Els havien donat cops, els havien trepitjat i els havien clavat ganivetades, i la
petitona la van partir per la meitat. La part baixa del cos i les cames eren en una cadira davant del
televisor, i
Fa una pausa i mira lErik abans de continuar.
Sembla que lassass sabia que el pare seria al poliesportiu explica en Joona. Hi havia
partit de futbol, ell era rbitre. Lassass sha esperat que es queds sol per matar-lo i tallar-lo a
trossets, amb una agressivitat bestial, i desprs se nha anat a la casa a fer el mateix amb els altres.
Ha estat en aquest ordre? pregunta lErik.
Crec que s respon linspector.
LErik sadona que sha dut la m als llavis. Pare, mare, fill, filla, pensa, molt a poc a poc, i es
troba la mirada den Joona Linna.
Lassass volia eliminar tota una famlia constata lErik amb la veu tremolosa.
En Joona fa un gest vacillant.
Aix s el tema, justament Falta una altra filla, la filla gran. Una noia de vint-i-tres anys. No
aconseguim localitzar-la; no s al seu pis de Sundbyberg ni a casa del seu xicot. Lassass podria
anar-li darrere, tamb; per aix volem interrogar el testimoni com ms aviat millor.
Entrar i lexaminar minuciosament diu lErik.
Grcies respon en Joona, i fa que s amb el cap.
Per no podem posar en perill la vida del pacient per
Ho entenc linterromp en Joona, per el cas s que com ms triguem a obtenir informaci,
ms temps t lassass per trobar aquesta noia.
Potser podreu examinar lescenari del crim suggereix la Danilla.
No cal ni dir que ja ho estem fent respon en Joona.
Doncs vs-hi a assegurar-te que avancin diu ella.
No servir de res diu linspector.
Qu vols dir?
Hi trobarem lADN de centenars o potser milers de persones.
LErik torna cap al pacient. Satura davant del llit i observa la cara pllida i coberta de ferides,
la respiraci superficial, els llavis freds. LErik pronuncia el nom del noi; el seu rostre es tensa un
moment i fa una ganyota de dolor.
Josef repeteix suaument. Em dic Erik Maria Bark, sc metge i ara texaminar. Fes que s
amb el cap si entens el que et dic.
El noi roman totalment immbil. La panxa puja i baixa al ritme rpid de la respiraci. Malgrat
que no sha bellugat gens, lErik est convenut que ha ents el que li ha dit, per que desprs ha
quedat inconscient i el contacte sha trencat.
***

Mitja hora desprs, lErik surt de lhabitaci i es troba les mirades de la Danilla i linspector.
Sen sortir? pregunta en Joona.
Encara s aviat per saber-ho, per
Aquest noi s lnic testimoni que tenim interromp linspector. Alg ha assassinat el seu
pare, la seva mare i la seva germana petita, i en aquest mateix moment s probable que estigui
buscant la seva germana gran.
Aix ja ho sabem diu la Danilla. Per trobem que la policia potser hauria desmerar-se
ms a trobar-la, en lloc de destorbar-nos a nosaltres.
Fem el que podem, per s un procs massa lent. Hem de parlar amb el noi, creiem que deu
haver vist la cara de lassass.
Poden passar setmanes abans no pugui interrogar-lo diu lErik. Vull dir, no podem pas
despertar-lo un moment i dir-li que han exterminat tota la seva famlia.
I amb hipnosi? pregunta en Joona.
Es fa un silenci. LErik pensa en la neu que queia sobre Brunnsviken quan venia cap aqu, els
flocs que feien remolins descendents entre els arbres, sobre laigua fosca.
No xiuxiueja per a si mateix.
No funcionaria?
Ni idea respon lErik.
Tinc bona memria per a les cares diu en Joona amb un ample somriure. Tu ets un
hipnotitzador fams, podries
Era tot teatre linterromp lErik.
No mho crec diu en Joona. I aix s una emergncia.
La Danilla es posa vermella i somriu mirant a terra.
No puc diu lErik.
Resulta que qui t el pacient al seu crrec sc jo diu la Danilla, alant la veu, i la
hipnosi no magrada gaire.
I si no fos perills per al pacient? pregunta en Joona.
LErik entn que linspector ja es plantejava la possibilitat de la hipnosi des del comenament, i
sadona que no lhan avisat per tenir una segona opini; en Joona Linna lha fet venir a lhospital per
convncer-lo dhipnotitzar el pacient, no per la seva experincia en el tractament de xocs i traumes
aguts.
Em vaig prometre que mai ms no practicaria la hipnosi diu lErik.
Ho entenc diu en Joona. Tenia ents que eres el millor, per, en fi, he de respectar la teva
decisi.
Em sap greu diu lErik. Mira el pacient per la finestreta i es dirigeix a la Danilla. Li heu
posat desmopressina?
No, he decidit esperar respon la Danilla.
Per qu?
Pel risc de complicacions tromboembliques.
S, he seguit aquesta discussi, per no crec que sigui cert. Al meu fill, li dono desmopressina
contnuament diu lErik.
En Joona sala treballosament de la cadira.
Tagrairia molt que em recomanessis un altre hipnotitzador diu.
Ni tan sols sabem si el pacient recuperar la conscincia respon la Danilla.

Per dono per fet que

I ha destar conscient perqu el puguin hipnotitzar acaba la Danilla arrugant una mica el
llavi.
Quan lErik ha parlat amb ell, ho ha sentit diu en Joona.
No ho crec murmura ella.
S, s que mha sentit diu lErik.
Podrem salvar la seva germana continua en Joona.
Men vaig a casa decideix lErik en veu baixa. Dna-li desmopressina, i plantejat la
cambra hiperbrica.
Es treu la bata, surt al passads i es fica a lascensor. Al vestbul principal hi ha tot de gent. Les
portes estan obertes i fora comena a fer-se de dia. Encara no ha tret el cotxe de laparcament que ja
allarga la m cap a la capseta de fusta que t a la guantera. Sense desviar la mirada de la carretera,
palpa la tapa amb el papagai de colors i lindgena, en treu tres pastilles i se les empassa rpidament.
Ha de dormir un parell dhores abans de despertar en Benjamin per posar-li la injecci.

2
Mat de dimarts 8 de desembre

INSPECTOR Joona Linna s a Il Caffe del carrer Bergsgatan, on demana un enorme entrep
de formatge parmes, bresaola i tomquets assecats al sol.
s dhora i la petita cafeteria acaba dobrir: la noia que apunta la seva comanda ni tan sols
ha tret tots els panets de les bosses.
La nit abans, desprs dexaminar els escenaris dels crims de Tumba, visitar la vctima
supervivent a lhospital Karolinska de Solna i parlar de matinada amb els doctors Danilla Richards
i Erik Maria Bark, se nhavia anat al seu pis del barri de Fredhll i havia dormit tres hores.
Ara espera lesmorzar mentre mira en direcci a lajuntament per la finestra entelada i pensa en
el tnel, el pas subterrani que uneix per sota del parc lenorme edifici de la policia i el consistori. Li
tornen la targeta de crdit, agafa un bolgraf gegant del taulell, firma el tiquet i surt de la cafeteria.
Laiguaneu cau rpidament mentre en Joona safanya per Bergsgatan amb lentrep calent en una
m i la bossa desport amb lestic dhoquei pista a laltra.
Aquesta nit segur que perdem de mala manera, pensa. Ens faran xixinetes, com van prometre.
Lequip dhoquei pista del departament dinvestigaci criminal perd un partit rere laltre contra
equips de barri, la policia de trnsit, la naval, la unitat mbil, la divisi darrestos i el servei de
seguretat; per aix els dna una justificaci per anar a consolar-se plegats en un bar.
Lnic partit que hem guanyat va ser contra els del laboratori, pensa en Joona.
Quan passa per davant del quarter general de la policia no t ni idea que avui dimarts, dhoquei
pista res, i de bars, encara menys. Travessa la porta principal.
Veu que alg ha dibuixat una esvstica al cartell que indica la direcci de la sala de plens del
tribunal de primera instncia.
Es dirigeix a grans gambades cap al centre penitenciari preventiu de Kronoberg, situat al mateix
recinte que la seu principal de la policia, i veu que la reixa alta deixa passar un cotxe i es tanca en
silenci. Els flocs de neu es fonen a la gran finestra de la caseta del guarda. En Joona passa de llarg la
piscina de la policia i fa drecera per la gespa que hi ha davant de lenorme edifici. La faana t
alguna cosa que recorda el coure fosc: brunyit, per sota laigua, pensa. No hi ha cap bicicleta al
cobert allargat de davant de la sala on semeten les ordres darrest; les banderes pengen molles i
flccides al costat dels pals.
En Joona passa a bon ritme entre dos pilons de metall i arriba a la marquesina alta de vidre mat,
sespolsa les sabates i travessa lentrada del Cos Nacional de Policia suec.
A Sucia la policia depn del Ministeri de Justcia, per el ministeri no t competncia per
decidir com sha daplicar la llei. El Cos Nacional de Policia s el principal ens de gesti, i inclou
el departament dinvestigaci criminal, el servei de seguretat, lacadmia de policia i el laboratori
judicial.
El departament dinvestigaci criminal s lnica unitat policial centralitzada que combat lalta
delinqncia a escala nacional i internacional, i s aqu on en Joona Linna fa nou anys que treballa
com a inspector.
En Joona recorre el passads, es treu la gorra quan passa per davant del taulell danuncis i fa una
ullada rpida als paperets amb informaci sobre ioga, alg que es vol vendre una caravana, notcies
del sindicat i un canvi dhorari al club de tir.
El terra, que van fregar divendres, torna a estar fet una porqueria. En Benny Rubin t la porta

ajustada. s un home de seixanta anys amb bigoti gris i la pell arrugada i feta malb pel sol, que va
treballar un parell danys per al grup Palme, per que ara socupa de la central de comunicacions i
de la migraci al nou sistema de rdio Rakel.
Seu davant de lordinador amb un cigarret darrere lorella, escrivint amb una lentitud
espaordidora.
Tinc ulls al clatell diu de cop.
Potser aix explica que piquis tan lent bromeja en Joona.
Es fixa en lltim descobriment den Benny: un pster de la companyia aria SAS en qu apareix
una dona jove i molt extica amb un biquini minscul bevent amb canyeta un cctel de fruites. En
Benny shavia indignat tant per la prohibici de tenir revistes amb fotografies ertiques que molts
dels seus companys van pensar que es retiraria, per en lloc daix fa anys que duu a terme una
campanya de protesta silenciosa i pertina: cada primer dia laborable de mes, penja un element
decoratiu nou a la seva paret. Ning no ha prohibit els anuncis de companyies aries, fotografies de
princeses glides amb les cames obertes, instruccions de ioga o anuncis de roba interior dH&M. En
Joona recorda un pster de latleta Gail Devers amb pantalonets cenyits, i una agosarada litografia de
lartista Egon Schiele en qu apareixia una dona pl-roja asseguda amb les cames obertes i abillada
amb un vestit vapors estil Directori.
En Joona satura per saludar la seva ajudant i companya Anja Larsson, que seu amb la boca mig
oberta i la cara, rodona com un pa, tan concentrada davant de lordinador que en Joona finalment
decideix no molestar-la i continuar cap al seu despatx, on penja la jaqueta molla, encn lespelma
dadvent que t davant de la finestra i fa una ullada rpida a la bstia: una nota sobre lambient al
lloc de treball, una proposta ds de bombetes de baix consum, una sollicitud de la fiscalia i la
invitaci al bufet de Nadal per al personal que es far al museu a laire lliure annex al zoo de
Skansen.
En Joona surt del despatx, va cap a la sala de reunions, sasseu al seu lloc de sempre,
desembolica lesmorzar i comena a menjar.
A la pantalla blanca de grans dimensions que penja de la paret, shi pot llegir: roba, proteccions
personals, armes, gas lacrimogen, mitjans de comunicaci, vehicles, altres mitjans tcnics, canals,
senyals de rdio, alternatives de control, silenci de rdio, codis, proves de connexi.
En Petter Nslund satura al passads, riu satisfet i es repenja al marc de la porta, desquena a la
sala de reunions. En Petter s un home musculs i calb duns trenta-cinc anys. s inspector en cap, la
qual cosa significa que s el superior directe den Joona. Fa anys que flirteja amb la Magdalena
Ronander fent veure que no sadona que la incomoda, i que no capta els seus intents constants
dengegar-lo amablement. La Magdalena s, des de fa quatre anys, inspectora del departament de
crida i cerca i t la intenci dacabar la carrera de dret abans de fer els trenta anys.
En Petter abaixa la veu i li pregunta per la seva elecci darma de foc reglamentria, i amb quina
freqncia canvia de can quan el gallet es posa massa calent. Ella fa com si no entengus el doble
sentit barroer i explica que va comptant quants trets dispara.
Per tamb tagrada que el can es descontroli una mica, oi? pregunta en Petter.
No, i ara respon ella, justament faig anar una Glock 17 perqu aix pots utilitzar les bales
de 9 millmetres de lexrcit.
No utilitzes cap arma txeca?
S, per magrada ms la 39B diu.
Entren tots dos a la sala, sasseuen als seus llocs i saluden en Joona.
I la Glock est disponible amb extractor automtic de cartutxos al costat de la mira continua

la Magdalena. El retrocs es redueix significativament i pots tornar a disparar molt ms rpid.

Qu et sembla, Mumin [1] ? pregunta en Petter.
En Joona somriu clidament i els seus ulls gris pllid es tornen glidament clars quan respon
amb el seu musical accent fins:
Que aix no importa, que hi ha altres coses molt ms importants.
Aix que a tu no et cal saber disparar? somriu en Petter.
En Joona s un bon tirador diu la Magdalena Ronander.
Se li dna tot b sospira en Petter.
La Magdalena no li fa cas i es dirigeix cap a en Joona.
El principal avantatge de la Glock compensada s que els vapors de plvora que surten de
lextrem del can no es veuen a la foscor.
Tens tota la ra respon en Joona en veu baixa.
La Magdalena obre la carpeta de cuir negre i comena a rebuscar alegrement entre els seus
papers.
En Benny entra, sasseu, mira a tothom, clava un cop fort a la taula i a continuaci fa un somriure
dorella a orella quan la Magdalena Ronander li dirigeix una mirada irritada.
He agafat el cas de Tumba diu en Joona.
Quin cas? pregunta en Petter.
Tota una famlia assassinada a ganivetades respon en Joona.
No s del nostre departament diu en Petter.
Crec que podria ser un assass en srie, o en tot cas
Per quina bestiesa interromp en Benny, mira en Joona i torna a clavar un cop a la taula.
s una venjana i prou continua en Petter. Un prstec, deutes de joc, addicci al joc Al
capdavall, era visitant assidu de lhipdrom.
Addicci al joc confirma en Benny.
Agafava diners prestats a criminals locals i ho ha hagut de pagar amb la mort decideix en
Petter.
Es fa un silenci. En Joona beu un parell de glops daigua, recull unes quantes molles del seu
entrep que havien caigut sobre la taula i se les fica a la boca.
Tinc un pressentiment sobre aquest cas diu en veu baixa.
Doncs haurs de demanar el trasllat somriu en Petter, perqu no s competncia del
departament dinvestigaci criminal.
Jo crec que s.
Si tant et vols dedicar a aquest cas, fes-te de la policia de barri de Tumba diu en Petter.
Tinc intenci dinvestigar aquests assassinats mant en Joona, tossut.
Aix ho decideixo jo respon en Petter.
LYngve Svensson entra i sasseu. Porta el cabell pentinat cap endarrere i engominat. T uns
cercles de color gris blavs sota els ulls, una barba pl-roja incipient i va vestit, com sempre, amb
roba negra i sense planxar.
Yngwie diu en Benny alegrement.
L'Yngve Svensson s un dels experts ms destacats en lmbit del crim organitzat a Sucia, t al
seu crrec el departament danlisi i forma part de la unitat per a la cooperaci policial
internacional.
Yngve, qu en penses, del cas de Tumba? pregunta en Petter. Te lestaves mirant, no?
S, sembla una cosa local respon ell. El creditor va a la casa; a aquella hora espera

trobar-hi el pare, per resulta que havia hagut de substituir un rbitre en un partit de futbol.
Segurament el creditor havia pres speed i Rohipnol, t un carcter voltil i est nervis; alguna cosa
el fa saltar i ataca la famlia amb un ganivet SWAT perqu li diguin on trobar el pare. Segur que lhi
diuen, per lhome es trastoca totalment i els deixa com un colador abans danar-sen cap al
poliesportiu.
En Petter fa un somriure burleta, beu un parell de glops daigua, es tapa la boca amb la m per fer
un rot, mira en Joona i pregunta:
Qu et sembla aquesta explicaci?
Si no fos que sequivoca totalment, podria tenir ra respon en Joona.
En qu mequivoco? el desafia lYngve, provocador.
Lassass es va carregar primer lhome del poliesportiu respon en Joona amb calma, i
desprs va anar a la casa i va matar la resta de la famlia.
Aleshores no es pot dir que sigui una venjana diu la Magdalena Ronander.
Doncs haurem desperar a veure qu mostra lautpsia murmura lYngve.
Que tinc ra jo respon en Joona.
Idiota sospira lYngve i es fica dues bossetes de snus, tabac mlt, sota el llavi.
Joona, no et penso donar aquest cas diu en Petter.
Ja ho veig sospira en Joona, i es posa dret.
On vas? Estem en plena reuni diu en Petter.
He de parlar amb en Carlos.
Daix, no.
Ja ho crec que s diu en Joona i surt de lhabitaci.
Torna aqu! crida en Petter, o thaur de
En Joona no arriba a sentir lamenaa. Tanca tranquillament la porta darrere seu, recorre el
passads i saluda lAnja quan li dirigeix una mirada estranyada per damunt de lordinador.
Que no tens reuni? pregunta.
S respon en Joona mentre va cap a lascensor.
Al cinqu pis hi ha la sala de reunions, la secretaria del Cos Nacional de Policia suec, i en
Carlos Eliasson, el cap del departament dinvestigaci criminal. T la porta ajustada, ms aviat tirant
a tancada que a oberta, com sempre.
Passa, passa, passa el convida en Carlos.
Quan en Joona entra, el rostre den Carlos adquireix una expressi barreja de preocupaci i
alegria.
Un segon que alimento els meus petitons diu, i dna un copet a la vora de laquari.
Mira somrient els peixos que neden cap a la superfcie i els escampa el menjar per laigua.
All en sura una mica xiuxiueja.
En Carlos indica al seu peixet tropical ms petit, Nikita, on t el menjar; desprs es gira i diu,
amablement:
Homicidis pregunta si vols encarregar-te de lassassinat de Dalarna.
Aquest ja el solucionaran ells mateixos diu en Joona.
Ells no sonaven tan convenuts. Ha vingut en Tommy Kofoed, i
Per no tinc temps, oi? linterromp en Joona.
Sasseu davant den Carlos. Al despatx, hi fa bona olor, olor de cuir i fusta. Els rajos del sol
travessen laquari, juganers.
Vull el cas de Tumba diu en Joona sense ms dilaci.

La preocupaci domina per un moment el rostre arrugat i afectus den Carlos.

En Petter Nslund macaba de trucar. T ra, no s un cas per al departament dinvestigaci
criminal tempteja.
Jo crec que s afirma en Joona tossudament.
Noms si la venjana est relacionada amb el crim organitzat de deb, Joona.
No s cap venjana.
Ah, no?
Lassass va matar el pare primer explica en Joona, i desprs va anar a la casa per
continuar amb la resta. Volia acabar amb tota la famlia. Trobar la filla gran, i el noi si sobreviu,
s clar.
En Carlos dirigeix una breu mirada a laquari, com si tingus por que els peixos sentissin alguna
cosa desagradable.
Ah diu, escptic. I com ho saps, aix?
Perqu a la casa les petjades que hi havia a la sang eren ms curtes.
Qu vols dir?
En Joona sinclina cap endavant i diu, fluixet:
Hi havia petjades pertot arreu, s clar, i no vaig mesurar res, per em va semblar que al
vestidor del poliesportiu els passos eren eh doncs, ms animats, i que a la casa ja no tenien tanta
empenta.
Tho devia semblar i prou diu en Carlos cansat . Ara ho compliques tot.
Per tinc ra respon Joona.
En Carlos fa que no amb el cap.
Aquesta vegada, no ho crec.
Segur que s.
En Carlos es gira cap als peixos i diu:
Aquest Joona Linna s la persona ms caparruda que he conegut mai.
Qu hauria de fer, deixar-ho estar sabent com s que tinc ra?
No puc ignorar en Petter aix com aix i donar-te el cas noms perqu tens un pressentiment
declara en Carlos.
s clar que s.
Tothom creu que el mbil eren deutes de joc.
Tu tamb? pregunta en Joona.
S, jo tamb.
Les passes del vestidor eren ms enrgiques perqu van matar lhome primer insisteix en
Joona.
Tu no et rendeixes mai, eh? pregunta en Carlos. Oi que no?
En Joona sarronsa despatlles somrient.
Ms val que truqui de seguida a Medicina Forense rondina en Carlos mentre agafa el
telfon.
Diran que tinc ra replica en Joona amb la mirada baixa.
En Joona Linna sap que s tossut, i sap que necessita la seva tossuderia per sortir-se amb la seva.
Potser tot ve pel seu pare, Yrj Linna, que era policia i patrullava el districte de Mrsta. Un dia es
trobava a lantiga carretera dUppsalavg, una mica ms al nord que lhospital Lwenstrmska, quan
a la central dalarma els va arribar un avs i el van enviar a Hammarbyvgen, a Upplands Vasby. Un
ve havia trucat a la policia per denunciar que els Olsson estaven pegant els seus fills. Sucia havia

estat el primer pas del mn que, lany 1979, havia prohibit el cstig corporal als nens, i les
comissaries havien rebut del Cos Nacional de Policia lordre dassegurar-se que la nova llei es
complia rigorosament. L'Yrj Linna va entrar a la zona residencial amb el cotxe patrulla i es va
quedar davant de la porta esperant el seu company, en Jonny Andersen. Al cap duns quants minuts
despera va trucar al seu company; va resultar que en Jonny Andersen era a la cua de Mamas, la
parada de hot dogs, i li va dir que li semblava que de vegades un home havia de demostrar qui
portava els pantalons. LYrj Linna era dels que callen. Sabia que el reglament requeria que una
actuaci daquestes caracterstiques es fes en parella, per no va insistir. Tot i que era conscient que
tenia dret a rebre reforos, no va dir res. No volia protestar, no volia semblar poruc i no podia
esperar ms. Aix, doncs, lYrj Linna va pujar per les escales fins al tercer pis i va trucar. Va obrir
una nena dulls espantats; ell va demanar-li que sespers al repl, per ella va fer que no amb el cap
i va crrer cap a linterior del pis. LYrj va seguir-la i va entrar al menjador. La nena va picar a la
porta del balc; lYrj va adonar-se que fora hi havia un nen petit vestit noms amb un bolquer.
Segurament no tenia ni dos anys. L'Yrj va travessar lhabitaci corrents immediatament per fer
entrar el nen i no va detectar la presncia de lhome borratxo fins que no va ser massa tard. Estava
callat com un mort al sof del costat de la porta, mirant cap al balc. LYrj necessitava les dues
mans per desbloquejar la porta i accionar el pany; no es va aturar fins que no va sentir el clic de
lescopeta de caa. Un tret, trenta-sis perdigons se li van clavar directament a la columna i va morir
gaireb a linstant.
En Joona, que tenia onze anys, es va traslladar amb la seva mare del llumins apartament al
centre de Mrsta al pis de tres habitacions que la seva tieta tenia al barri de Fredhll, a Estocolm.
Desprs d'acabar lescola bsica i linstitut a Kungsholmen es va apuntar a lacadmia de policia.
Encara pensa sovint en els amics de la colla, els passejos per les grans extensions de gespa, la
tranquillitat prvia a les prctiques i els primers anys dagent. En Joona Linna ha complert amb el
que li pertocava: ha tramitat paperassa burocrtica, ha fet aportacions a plans digualtat de gnere, ha
collaborat amb el sindicat, ha controlat el trnsit durant la marat dEstocolm i en centenars
daccidents de circulaci, ha passat vergonya quan ultres del futbol cridaven lemes insultants a les
seves companyes al metro: Meuca uniformada, deixa la porra i fes-me una mamada!. Ha
sobreviscut a ionquis amb llagues podrides, ha renyat lladregots, ha ajudat al personal dambulncies
a carregar borratxos en plena vomitera; ha parlat amb prostitutes que tremolaven com una fulla per la
sndrome dabstinncia, amb malalts de sida, amb gent que feia por; ha conegut centenars dhomes
que havien maltractat la dona i els fills, sempre seguint el mateix patr: borratxo per controlat, amb
la rdio al mxim i les persianes abaixades; ha detingut bojos de la velocitat i conductors ebris; ha
requisat armes, drogues i begudes alcohliques de destillaci casolana. Una vegada que estava de
baixa per lumbago i feia un passeig per no rovellar-se del tot havia vist prop de lescola Klastorps
un skinhead que agafava una dona musulmana pels pits. Havia seguit el cap rapat vorejant el llac per
tot el parc, passant per Smedsudden cap a Vsterbron, travessant el canal i lilla de Lngholmen cap
a Sdermalm, i no havia aconseguit atrapar-lo fins als semfors del carrer Hgalidsgatan.
Tot i que mai no va decidir conscientment fer carrera, en Joona Linna ha anat rebent ascensos. Li
agraden els casos que requereixen una dedicaci especial, i no es rendeix mai. Fa nou anys que s
inspector del departament dinvestigaci criminal a Kungsholmen. La seva insgnia t una coroneta i
fulles de roure, per li falta el cordonet quadrat doperacions especials. No li interessa tenir cap
mena dautoritat i ha rebutjat traslladar-se al departament nacional dhomicidis.
Ara, aquest mat de desembre, en Joona Linna s al despatx del cap del departament
dinvestigaci criminal. Sense notar, per ara, el cansament de la llarga nit a Tumba i a lhospital

Karolinska, escolta la conversa den Carlos Eliasson amb el substitut del cap de Medicina Forense
dEstocolm, lanatomopatleg i catedrtic Nils Ahln, lAgulla.
No, noms em cal saber quin dels dos delictes es va cometre primer diu en Carlos. Ja ho
entenc, de deb, per com ho veus, de moment? Qu et sembla, tot plegat?
En Joona es repenja al respatller, es grata els cabells rossos i esbullats i va veient com la cara
del seu cap enrogeix a mesura que escolta la veu montona de lAgulla i, en lloc de contestar, noms
fa que s amb el cap i penja sense acomiadar-se.
Han han
Han constatat que el pare va ser el primer a morir interv en Joona.
En Carlos assenteix.
Qu thavia dit? pregunta en Joona amb un somriure.
En Carlos abaixa la mirada i sescura la gola.
Dacord, et poso al crrec de la investigaci concedeix al cap duna estona. El cas de
Tumba s teu.
Gaireb respon en Joona seris.
Com que gaireb?
Primer vull que em diguis una cosa. Qui tenia ra? Qui tenia ra, tu o jo?
Tu! exclama en Carlos. Per qu coi et passa, Joona? Tenies ra tu, com sempre!
Mentre es posa dret, a en Joona se li escapa el riure per sota el nas.
Ara he de prendre declaraci al meu testimoni abans que sigui massa tard.
Interrogars el noi? pregunta en Carlos.
S.
Has parlat amb el fiscal?
No penso presentar la investigaci al fiscal fins que tingui un sospits diu en Joona.
No vull dir aix diu en Carlos. s noms que trobo que si vols parlar amb un noi tan
greument ferit, el fiscal ho hauria de saber.
Dacord, tens ra. Trucar a en Jens respon en Joona, i sen va.

3
Mat de dimarts 8 de desembre

ESPRS de parlar amb el cap del departament dinvestigaci criminal, en Joona Linna agafa
el cotxe per fer el curt trajecte que el separa del recinte de linstitut Karolinska, on hi ha el
departament de Medicina Forense.
Fa girar la clau de contacte, posa la marxa i surt amb compte de laparcament.
Abans de trucar a en Jens Svanehjlm, el fiscal en cap, ha de posar en ordre el que sap del cas de
Tumba per ara. Duu la carpeta amb les notes inicials de la investigaci al seient del copilot. Va fins a
Sankt Eriksplan i intenta recordar el que ja ha enviat a la Fiscalia sobre la primera anlisi de
lescena del crim, i qu diuen les seves notes sobre la conversa nocturna amb els serveis socials.
En Joona travessa el pont, veu el palau pllid de Karlberg a m esquerra i es repeteix el que els
metges van dir sobre el risc dinterrogar un pacient amb lesions tan greus, i decideix repassar les
darreres dotze hores un cop ms.
***
En Karim Muhammed va venir a Sucia refugiat procedent de lIran. Era periodista i el van arrestar
quan Ruhollah Khomeini va tornar al seu pas. Desprs de vuit anys a la pres, havia aconseguit
travessar la frontera amb Turquia i desprs arribar a Alemanya i Trelleborg. Des de fa gaireb dos
anys, en Karim Muhammed treballa per a en Jasmin Jabir, propietari de lempresa de serveis de
manteniment Johanssons, domiciliada a Alice Tegnrs vg 9, Tullinge. Aquesta empresa socupa, per
encrrec de lAjuntament de Botkyrka, de la neteja de les escoles de Tullingeberg, Vista i Brong, la
piscina de Storvret, linstitut i el poliesportiu de Tumba, i els vestidors dels camps desport de
Rdstuhage.
Ahir, dilluns 7 de desembre, en Karim Muhammed havia arribat a les 20. 50 al poliesportiu de
Tumba i als camps desports de Rdstuhage. Era la seva ltima parada del dia. Va deixar la
furgoneta Volkswagen a laparcament, prop dun Toyota vermell. Els focus de les altes torres que
envolten el camp de futbol ja estaven apagats, per al vestidor encara hi havia llum. Va obrir la porta
de darrere de la furgoneta Volkswagen, va fer baixar la rampa, hi va pujar i va desbloquejar els frens
del carret de neteja petit.
Quan va entrar a ledifici, baix i de fusta, i va anar per obrir la porta del vestidor dels homes amb
la seva clau, es va adonar que no estava tancada. Va fer un truc, no li van contestar i va obrir. Fins
que no va fixar la porta amb una cunya de plstic no es va adonar que a terra hi havia sang. Va entrar,
va veure lhome mort, va tornar al seu cotxe i va trucar a la policia.
La central va establir contacte amb un cotxe patrulla que es trobava a Huddingevgen, prop de
lestaci del tren llanadora de Tumba. Dos agents, en Jan Eriksson i lErland Bjrkander, van rebre
instruccions de dirigir-shi.
Mentre lErland Bjrkander prenia declaraci a en Karim Muhammed, en Jan Eriksson va entrar
al vestidor. Li va semblar sentir un soroll procedent de la vctima, va pensar que encara vivia i shi
va acostar corrents; per quan li va donar la volta es va adonar que era impossible. El cos estava
greument mutilat, li faltava el bra dret i el tors estava tan ple de ferides que semblava ms aviat una
mena de safata coberta dun fangueig sangons. Va arribar lambulncia i poc desprs loficial de
policia Lillemor Blom. La vctima fou identificada sense dificultats com a Anders Ek, professor de

fsica i qumica a linstitut de Tumba, casat amb Katja Ek, que treballa a la Biblioteca Central de
Huddinge. Vivien en una casa adossada a Grdesvgen 8 amb els dos fills petits, la Lisa i en Josef.
Com que ja era tard, l'oficial Lillemor Blom va encarregar a lagent Erland Bjrkander informar
la famlia de la vctima mentre ella prenia declaraci a en Jan Eriksson i precintava lescena del
crim.
LErland Bjrkander va arribar a la casa adossada de Tumba, va aparcar i va trucar al timbre.
Com que no obria ning, va fer el tomb a lilla de cases, va anar a la part de darrere i va mirar a
linterior amb una llanterna. El primer que va veure va ser una gran taca de sang a la moqueta del
dormitori; uns rastres allargats, com si haguessin tret alg de lhabitaci arrossegant-lo, i unes ulleres
de nen al llindar de la porta. LErland Bjrkander va forar la porta de la terrassa sense demanar
reforos i va entrar amb la pistola a la m. Va registrar la casa, va trobar les tres vctimes, va fer
venir immediatament la policia i una ambulncia, i no es va adonar que el noi encara era viu. Per
error, lavs de lErland Bjrkander es va enviar per un canal que es podia sentir a tota la zona
metropolitana dEstocolm.
Eren les 22. 10 quan en Joona Linna va sentir la crida desesperada des del seu cotxe, a
Drottningholmsvgen. Un agent que es deia Erland Bjrkander cridava que havien esquarterat els
nens, que estava sol a la casa, que la mare era morta, que eren tots morts. Poca estona ms tard,
tornava a ser fora i va poder explicar, fora ms calmat, que la inspectora de policia Lillemor Blom
lhavia enviat sol a la casa de Grdesvgen; desprs va callar abruptament, va murmurar que shavia
equivocat de canal i tot seguit va desaparixer.
Al cotxe den Joona Linna es va fer un silenci. Els eixugaparabrises recollien gotes daigua del
vidre. Mentre avanava lentament per Kristineberg, en Joona va recordar el seu pare, que no havia
rebut reforos.
Prop de lescola Stefan, es va aturar al costat de la carretera indignat per la manca de lideratge a
Tumba. Cap agent de policia hauria de fer una feina aix tot sol. Va sospirar, va agafar el mbil i va
demanar si el podien passar amb la Lillemor Blom.
La Lillemor Blom havia estat companya seva a lacadmia de policia. Desprs de les prctiques
shavia casat amb un collega del departament de crida i cerca, en Jerker Lindkvist. Dos anys ms
tard van tenir un fill i li van posar Dante. En Jerker no va agafar la baixa per paternitat, tot i que per
llei hi estava obligat; la seva decisi va significar una prdua econmica per a la famlia i va frenar
la carrera de la Lillemor. Ms endavant en Jerker la va deixar per una agent ms jove que acabava de
sortir de lacadmia, i en Joona havia sentit que ni tan sols no veia el seu fill els caps de setmana.
Quan li van passar la Lillemor, en Joona es va presentar breument i, saltant-se les normes de
cortesia, va repetir el que acabava de sentir a la rdio.
No tenim prou gent, Joona va dir ella. I el cas s que jo mhavia imaginat
No hi fa res va interrompre ell. Thas equivocat i ja est.
No em vols escoltar.
S, per
Doncs escoltam!
Ni en Jerker no lhauries denviar sol a lescena dun crim va continuar en Joona.
Ja has acabat?
Desprs duna petita pausa, la Lillemor Blom va explicar que lagent Erland Bjrkander noms
tenia la missi dinformar la famlia sobre la prdua, i que si havia forat la porta de darrere de la
casa havia estat per iniciativa prpia i prou. En sentir-ho en Joona va admetre que, en tal cas, la
Lillemor havia actuat correctament, es va disculpar unes quantes vegades i desprs va preguntar,

noms per educaci, qu havia passat.

La Lillemor va descriure el que havia relatat lErland Bjrkander: els ganivets de cuina i els
coberts que havien trobat al bassal de sang que hi havia al terra de la cuina, les ulleres de la nena, els
rastres ensangonats, les empremtes dactilars i els morts, i que havien trobat els trossos dels cadvers
esquarterats repartits per tota la casa. Desprs va explicar que lAnders Ek, que ella creia que devia
haver estat la darrera vctima, estava fitxat per addicci al joc. Havia rebut ajuda social per
solucionar els seus deutes, per alhora havia agafat diners prestats a diversos criminals locals
importants. Ara algun dels seus deutors havia anat a exigir explicacions a la famlia per cobrar. La
Lillemor va explicar que havien trobat el cos de lAnders Ek al vestidor, parcialment esquarterat, i el
ganivet de caa i un bra tallat, a la dutxa. Va dir el que sabia de la famlia de la casa adossada, i que
havien dut el fill a lhospital de Huddinge. Va repetir diverses vegades que anaven escassos de
personal i que la investigaci del lloc del delicte no es podia fer immediatament.
Vinc cap all va dir en Joona.
Per qu? va preguntar la Lillemor sorpresa.
Ho vull veure.
Ara?
S, si s possible va respondre.
Que b va dir ella, amb un to que el va fer pensar que ho deia de deb.
En aquell moment en Joona no hauria sabut dir qu havia despertat el seu inters. En principi no
era per la gravetat del crim, sin perqu hi havia alguna cosa que no encaixava, una discrepncia
entre la informaci que havia rebut i les conclusions que se nhavien derivat.
Desprs de visitar els dos escenaris, el vestidor del poliesportiu i la casa adossada de
Grdesvgen 8 de Tumba, es va convncer que hi havia indicis concrets que donaven suport al seu
pressentiment. No tenia cap prova concreta, per el que havia observat li havia cridat tant latenci
que ja no podia deixar el cas. Estava convenut que havien assassinat el pare abans datacar la resta
de la famlia. En primer lloc, les petjades que hi havia a la sang del terra del vestidor tenien ms
empenta, ms energia, que les de la casa adossada; i, en segon lloc, perqu la punta del ganivet de
caa que havien trobat a la dutxa del poliesportiu estava trencada. Aix podria explicar la presncia
de coberts al terra de la cuina de la casa: simplement, lassass shavia buscat una altra arma.
En Joona havia demanat assistncia tcnica a un metge de lhospital de Huddinge mentre
esperaven que arribessin un forense i els tcnics del laboratori forense nacional. Havien fet un estudi
introductori de la casa adossada i desprs en Joona havia parlat amb el laboratori judicial
dEstocolm i els havia demanat una anlisi ms detallada.
Quan va sortir de la casa adossada va trobar la Lillemor Blom al costat dun panell elctric, prop
dun fanal, fumant. En Joona no havia estat tan commocionat des de feia temps; la violncia ms
brbara shavia coms contra la nena.
Lanalista tcnic estava de cam. En Joona va passar per damunt de la cinta blava i blanca que
precintava la zona i va anar cap a la Lillemor.
Feia vent i era fosc. De tant en tant els queien flocs de neu secs i frgils a la cara. La Lillemor era
una dona bonica amb un rostre marcat per les experincies de la vida i ara, a ms, amb arrugues de
cansament. Shavia maquillat molt, per matusserament. Tot i aix, en Joona sempre lhavia trobat
atractiva, amb aquell nas tan recte, els pmuls alts i els ulls oblics.
Ja heu comenat la investigaci? va preguntar.
Ella va fer que no amb el cap i va exhalar fum.
Doncs comenar jo va dir ell.

Aleshores men vaig a casa, de cap al llit.

Sona b va somriure ell.
Doncs vine amb mi va replicar ella, sorneguera.
Vull veure si puc parlar amb el noi.
Ah, s, he trucat al laboratori judicial de Linkping perqu es posin en contacte amb lhospital
de Huddinge.
Molt b va dir en Joona.
La Lillemor va deixar caure el cigarret a terra i el va apagar amb el peu.
Per, escolta, qu hi t a veure, amb aix, el departament dinvestigaci criminal? va
preguntar mentre llanava una mirada al seu cotxe.
Aquesta s la qesti va murmurar en Joona.
El mbil dels assassinats no t res a veure amb el cobrament de deutes de joc, va tornar a
pensar. No tenia lgica. Alg volia exterminar tota una famlia, per les forces i els motius que ho
havien provocat encara no estaven clars.
Quan va tornar a ser al seu cotxe, en Joona va trucar a lhospital de Huddinge. Li van dir que el
pacient havia estat traslladat al departament de neurocirurgia de lhospital Karolinska de Solna, i li
van explicar que el seu estat havia empitjorat una hora desprs que un metge li prengus mostres de
material biolgic per encrrec de la policia cientfica de Linkping.
En Joona va tornar a Estocolm en plena nit. Va trucar als serveis socials des de Sdertljevgen
per collaborar amb ells en els interrogatoris de la investigaci. El van passar amb la treballadora de
lOficina de Suport als Testimonis que hi havia de gurdia, una dona que es deia Susanne Granat; en
Joona la va posar al corrent de les circumstncies extraordinries i va preguntar si podia tornar a
trucar quan tingus informaci ms clara sobre lestabilitat del pacient.
A les 02.05 en Joona es trobava al departament de medicina neuroquirrgica intensiva de
lhospital Karolinska, i un quart ms tard va poder parlar amb la metgessa responsable del noi, la
doctora Danilla Richards, que va dir-li que creia que no podria prendre declaraci al pacient fins al
cap dunes quantes setmanes, i aix si s que continuava viu.
Ha entrat en xoc va dir.
Qu vol dir, aix?
Ha perdut molta sang. El cor intenta compensar-ho i es desboca
Teniu les hemorrgies controlades?
Crec que s. Almenys, aix espero. I li administrem sang contnuament. Per a conseqncia de
la manca doxigen a lorganisme, no seliminen correctament els residus de la digesti i la sang s
cada cop ms cida, cosa que pot provocar danys al cor, als pulmons, al fetge i als ronyons.
Est conscient?
No.
Voldria parlar amb ell va dir en Joona. Hi ha alguna manera de fer-ho?
Lnic que potser podria accelerar la recuperaci del noi s lErik Maria Bark.
Lhipnotitzador? va preguntar en Joona.
Ella va fer un ample somriure i es va ruboritzar.
No li diguis aix si vols que tajudi va respondre. s el nostre principal expert en
tractament de xoc i traumes.
Et sap greu si li demano que vingui?
Al contrari, de fet jo tamb havia pensat avisar-lo.
En Joona es va regirar les butxaques buscant el seu telfon, es va adonar que se lhavia deixat al

cotxe i va demanar si podia utilitzar el de la Danilla. Desprs dinformar lErik Maria Bark, va
tornar a trucar a la Susanne Granat de serveis socials i li va comunicar que esperava poder parlar
amb en Josef Ek de seguida. Aleshores la Susanne Granat li va explicar que la famlia apareixia als
seus fitxers, que el pare era addicte al joc i que feia tres anys havien estat en contacte amb la filla.
Amb la filla? va preguntar en Joona, escptic.
La filla gran, lEvelyn va explicar la Susanne.

4
Mat de dimarts 8 de desembre

ERIK MARIA BARK acaba darribar a casa desprs de la visita nocturna a lhospital
Karolinska en qu ha conegut linspector Joona Linna. Tot i que ha intentat fer-li trencar la
promesa de no tornar a hipnotitzar mai ms, la veritat s que li ha caigut b. Potser perqu lha
vist sincerament preocupat per la filla gran; podria molt ben ser que en aquest mateix moment alg
lestigus buscant.
LErik va a lhabitaci i mira la seva dona, Simone, que s al llit. Est esgotat; les pndoles han
comenat a fer efecte. Els ulls li couen i t les parpelles pesades; ja ve la son.
La llum illumina la Simone com a travs dun vidre esquerdat. Gaireb ha passat tota una nit des
que va sortir per examinar el noi ferit. La Simone ha ocupat tot el llit. El seu cos pesa. La manta li ha
anat a parar als peus, la camisa de dormir se li ha arrugat a la cintura. Dorm de bocaterrosa, t els
braos i les espatlles amb pell de gallina.
LErik la tapa amb suavitat; ella murmura alguna cosa incomprensible i sarrauleix. Ell sasseu i
li acaricia el turmell; els dits del peu reaccionen, es belluguen una mica.
Em vaig a dutxar diu, inclinant-se cap endavant.
Com es deia el policia? murmura ella.
Per abans de poder respondre, lErik es troba al parc municipal dObservatorielunden; excava a
la sorra dels gronxadors i troba una pedra groga, rodona com un ou i gran com una carbassa. La rasca
amb un dit i li sembla que nota un relleu al costat. Resulta que s una filera de dents esmolades.
LErik gira la pedra, que pesa molt, i veu que s un crani de dinosaure.
Malparit! crida la Simone.
LErik se sobresalta i sadona que shavia adormit i estava somiant. Les pndoles sn tan potents
que ha caigut rod a mitja conversa. Intenta somriure i es troba la mirada glacial de la Simone.
Sixan? Qu passa?
Ja hi tornem a ser?
Qu?
Com que qu? repeteix la Simone irritada. Qui s la Danilla?
La Danilla?
Mho havies proms, Erik, mho havies proms diu, indignada. He confiat en tu, mira que
he estat estpida de refiar-me de tu
De qu parles? interromp ell. La Danilla Richards s una collega del Karolinska. Per
qu ho preguntes?
No em diguis mentides.
Aix s una mica absurd somriu lErik.
Qu et fa tanta grcia? pregunta ella. De vegades havia arribat a pensar que podia
oblidar el que va passar.
LErik dormisqueja uns quants segons, per la sent xiuxiuejar:
Potser al capdavall el millor s que ens separem.
Entre la Danilla i jo no hi ha res.
En realitat tampoc no importa respon ella, cansada.
Ah, no? No t importncia? Et vols separar per una histria de fa deu anys?
Una histria?

Estava borratxo, i
No ho vull sentir! Ja ho s tot. Jo Merda! No vull aquest paper! No sc gelosa, per sc
fidel i exigeixo fidelitat.
No he trat mai ms la teva confiana, ni mai no
Aleshores, per qu no ho demostres? interromp ella. s aix, el que necessito.
Has de confiar en mi, i ja est diu ell.
S sospira ella, i surt del dormitori amb el coix i el cobrellit sota el bra.
La respiraci de lErik s feixuga. Sap que ha de seguir-la, que no pot deixar que sen vagi aix.
Hauria de fer-la tornar al llit o estirar-se a terra, al costat del sof de lhabitaci de convidats, per
ara mateix la son pot ms. No t prou forces per resistir-shi.
Es deixa caure al llit, sent que la dopamina de les pndoles se li escampa pel cos, experimenta
una relaxaci deliciosa que se li estn per la cara, pels dits dels peus i de les mans. La son feixuga i
qumica saferra a la seva conscincia com un nvol enfarinat.
***
Dues hores ms tard lErik obre a poc a poc els ulls en la llum pllida que empeny contra les
cortines. Immediatament li vnen imatges de la nit passada: les acusacions de la Simone i aquell noi
amb ganivetades incomptables sobre el cos lluent. Les ferides profundes del coll, la gola i el pit.
Pensa en linspector, que tan convenut semblava que lassass havia volgut eliminar tota una famlia.
Primer el pare, desprs la mare, el fill i la filla.
Sona el telfon que t a la tauleta de nit, al seu costat.
LErik saixeca per, en lloc de contestar, obre les cortines i mira la faana de laltra banda del
carrer, espera un moment i intenta posar en ordre les seves idees. A la llum del sol del mat, la pols
que sura a laire s clarament visible.
La Simone ja se nha anat cap a la galeria. LErik no entn la seva reacci; per qu ha preguntat
per la Danilla? Potser el tema de fons era una altra cosa ben diferent; les pastilles, potser. s
conscient que li falta poc per tornar-shi addicte, per necessita dormir. Tantes gurdies de nit a
lhospital li han trastornat el ritme de son; sense les pastilles no ho aguantaria. Allarga el bra per
agafar el despertador, per li cau a terra amb un cop sec.
El telfon calla, per gaireb de seguida torna a comenar.
Es planteja anar amb en Benjamin i estirar-se al costat del seu fill, despertar-lo amb suavitat i
preguntar-li si ha somiat.
LErik agafa el telfon de la tauleta i respon.
Erik Maria Bark, digui?
Hola, sc la Danilla Richards.
Encara ets a neurologia? Quina hora s?
Un quart de nou. Comeno a estar una mica cansada.
Vs-ten a casa.
Al contrari diu la Danilla, concentrada, has de venir tu aqu. Linspector est de cam.
Sembla encara ms convenut que lassass busca la filla gran, i diu que ha de parlar amb el noi.
De sobte lErik sent un pes fosc darrere els ulls.
No s gaire bona idea, tenint en compte que
Per la germana linterromp ella. Tinc la sensaci que daqu a poc haur de donar llum
verda a linspector i deixar-lo interrogar en Josef.

Si creus que el pacient ho pot aguantar diu lErik.

Que ho pot aguantar? No pot res de res, s massa aviat. El seu estat s Haur de sentir el que
li ha passat a la seva famlia sense estar preparat, sense haver pogut construir cap defensa Es
podria tornar psictic, o
Ets tu qui ho ha de valorar linterromp lErik.
No em sembla gens b deixar via lliure a la policia, aix duna banda, per tampoc no puc
quedar-me de braos creuats sense immutar-me. La germana corre perill, daix no hi ha dubte.
Tot i aix
Un assass la busca interromp la Danilla alant la veu.
Presumptament.
Em sap greu, no s per qu mafecta tant diu ella; potser perqu encara no s massa tard,
perqu encara shi pot fer alguna cosa. Normalment no s aix, per aquest cop podrem salvar una
noia abans que
A veure, qu vols que faci? la interromp ell.
Has de venir i fer el que set dna b.
Ja parlar amb el noi sobre el que ha passat quan estigui millor.
Has de venir a hipnotitzar-lo diu ella solemnement.
No, aix no respon lErik.
s lnica soluci.
No puc.
Per ning no ho fa tan b com tu.
Ni tan sols estic autoritzat a hipnotitzar al Karolinska.
Daix me nencarrego jo en un tres i no res.
Vaig prometre que no hipnotitzaria mai ms ning.
No podries venir i prou?
Es fa un breu silenci, i desprs lErik pregunta:
Est conscient?
Gaireb.
LErik sent la seva prpia respiraci accelerada al telfon.
Si no hipnotitzes el noi, deixar passar la policia sentencia la Danilla, i penja.
LErik es queda amb lauricular a la m tremolosa. El pes que sentia darrere dels ulls rodola cap
al cervell. Obre larmari de la tauleta de nit; la capseta de fusta del pelic no hi s. Se la deu haver
deixat al cotxe.
La llum del sol banya el pis mentre lErik travessa una habitaci rere laltra per anar a despertar
en Benjamin.
Sel troba dormint amb la boca oberta. Malgrat que ha passat una nit tranquilla, est pllid i t
aspecte de cansat.
Benni?
En Benjamin obre els ulls endormiscats i sel mira com si no sabs qui s; desprs fa el somriure
que lErik coneix des del moment que el seu fill va nixer.
s dimarts. Hora de llevar-se.
En Benjamin sincorpora badallant, es grata el cap i es mira el telfon, que duu penjat del coll.
s el primer que fa cada mat: comprovar que no shagi perdut cap missatget durant la nit. LErik
agafa la bossa groga amb el puma on hi ha el preparat coagulant de desmopressina, acetotartrat
dalumini, cnules estrils, benes, cinta quirrgica, analgsics.

Ara o a lhora desmorzar?

En Benjamin sarronsa despatlles.
Tant se val.
LErik humiteja rpidament el bra esprimatxat del seu fill, el gira cap a la llum que entra per la
finestra, palpa el mscul tou, dna un copet a la xeringa i a continuaci introdueix lagulla amb cura.
Mentre la xeringa es buida a poc a poc, en Benjamin toca botons del mbil amb la m que t lliure.
Merda, gaireb no em queda bateria diu, i sestira mentre lErik li posa una bena al bra per
estroncar la sang. Sha desperar una bona estona abans de fixar-li la bena amb cinta quirrgica.
Desprs li doblega les cames amb cura i li exercita les articulacions dels genolls, tan escanyolides, i
acaba amb un massatge dels peus i els dits.
Com tho notes? pregunta mirant atentament el seu fill.
En Benjamin fa una ganyota.
Com sempre diu.
Vols un analgsic?
En Benjamin fa que no i lErik pensa de cop en el testimoni inconscient, el noi de les ganivetades.
Potser en aquest mateix moment lassass est buscant la seva germana gran.
Papa? Qu et passa? pregunta en Benjamin amb compte.
LErik el mira i diu:
Si vols, et porto a lescola en cotxe.
I doncs?
***
s hora punta; el trnsit avana lentament. En Benjamin seu al costat del seu pare i es deixa bressolar
per les sotragades del cotxe fins a adormir-se lentament. Fa un gran badall i encara sent lagradable
calidesa del son al seu cos. Pensa que el seu pare deu tenir pressa i tot i aix es pren el temps de durlo a lescola. En Benjamin somriu per a si mateix.
Sempre igual, pensa, cada cop que veu coses horribles a lhospital pateix encara ms per
mi.
Al final ens hem descuidat els patins diu lErik de cop.
Ah, s.
Tornem enrere.
No, no cal. No hi fa res diu en Benjamin.
LErik intenta canviar de carril per un altre cotxe li ho impedeix. Quan vol tornar al seu carril
inicial, gaireb topa amb un cami de la brossa.
Encara som a temps de girar i
Deixa estar els patins, no mimporta diu en Benjamin alant la veu.
LErik mira cap al costat, sorprs.
Pensava que tagradava, patinar.
En Benjamin no sap qu contestar. No li agrada que linterroguin; no vol haver de mentir.
No? pregunta lErik.
Qu?
No tagrada patinar?
Per qu hauria dagradar-me? murmura ell.
Si tacabem de comprar uns patins nous

S, est b, est b linterromp en Benjamin cansat.

Anem a buscar-los, doncs?
Lnica resposta den Benjamin s un sospir.
Patinar s avorrit diu lErik. Els escacs i els concursos de televisi, tamb. Hi ha alguna
cosa que s que tagradi?
Ni idea respon el seu fill.
No res?
S.
El cinema?
De vegades.
De vegades? pregunta lErik amb un somriure.
S respon en Benjamin.
Si hi ha dies que et mires tres o quatre pellcules seguides diu lErik de bon humor.
I qu?
No res, no res continua lErik, somrient. No t res de dolent. Imaginat quantes pellcules
miraries al dia si el cinema tagrads. Si tagrads sempre, no de vegades
Va, para.
potser necessitaries dues pantalles i passar-te les pellcules a doble velocitat per tenir prou
temps.
En Benjamin somriu, li agrada que el seu pare li parli amb afecte.
De cop sent un espetec esmortet i veu una bengala blava amb cua de color de fum que senfila
cap al cel.
Quin moment per llanar focs artificials diu.
Eh? diu el seu pare.
Mira. En Benjamin assenyala amb el dit.
Hi ha una estrella de fum a laire. Per algun motiu en Benjamin pensa en lAida i sent un
pessigolleig a la panxa; linunda una escalfor interior. Divendres passat, al petit menjador de casa
lAida a Sundbyberg, havien segut al sof, molt a prop lun de laltre, per mirar la pellcula Elefant,
mentre el germ petit de lAida seia a terra jugant amb les seves cartes de Pokmon i parlava amb si
mateix.
***
Quan lErik atura el cotxe davant del pati de lescola, en Benjamin veu lAida de seguida; lespera a
laltra banda de la tanca. En veurel, saluda amb la m. En Benjamin agafa la seva bossa i diu, amb
pressa:
Adu, papa, grcies per haver-me portat.
Testimo diu lErik en veu baixa.
En Benjamin fa que s amb el cap i saparta.
Qu et sembla si mirem una pelli aquesta nit? pregunta lErik.
No ho s respon en Benjamin amb la mirada baixa.
Que s lAida, aquella?
S respon en Benjamin, gaireb inaudible.
Magradaria conixer-la diu lErik, i surt del cotxe.
Per qu?

Van cap a lAida. En Benjamin amb prou feines satreveix a mirar-la, se sent com un nen petit.
Tant de bo no pensi que vol el vistiplau del seu pare; no li importa gens qu pensi. LAida els mira
nerviosa mentre sacosten. T una expressi insegura i els seus ulls van saltant den Benjamin a
lErik. Abans que en Benjamin pugui dir res, el seu pare allarga la m i diu:
Hola.
LAida li estreny la m expectant. En Benjamin sadona que el seu pare retrocedeix en veure-li
els tatuatges del coll: una esvstica, i al costat una estrelleta de David.
Porta els ulls maquillats de negre, el cabell en dues trenetes infantils, i va vestida amb una
jaqueta de cuir negre i una faldilla ampla de tul, tamb negra.
Sc lErik, el pare den Benjamin.
Aida.
T la veu fina i dbil. En Benjamin comena a enrojolar-se i mira nervis lAida i desprs a
terra.
Ets nazi? pregunta lErik.
I tu? es defensa ella.
No.
Jo tampoc diu lAida, i sel mira un instant.
Aleshores, per qu portes?
Doncs per res linterromp ella. No sc res, noms
En Benjamin sinterposa entre ells. El seu cor batega desbocat; savergonyeix terriblement del
seu pare.
Fa un parell danys es movia per uns cercles que mira diu en veu alta, per desprs va
trobar que eren una gent molt estranya, i
No cal que li expliquis la meva vida linterromp lAida irritada.
En Benjamin es queda sense saber qu dir.
Em em sembla una mostra de valentia que alg satreveixi a admetre els seus errors diu
desprs.
S, per jo ho interpreto comena lErik. Crec que s una falta de criteri que no tho
facis treure.
Doncs et fas fotre! exclama en Benjamin. Tu no saps res della.
LAida es gira i sen va com si res. En Benjamin li corre al darrere.
Em sap molt de greu! crida esbufegant. El meu pare em fa passar tanta vergonya
Que potser no t ra? pregunta ella.
No respon en Benjamin dbilment.
S, potser s que t ra diu ella. Esbossa un somriure i li agafa la m.

5
Mat de dimarts 8 de desembre

L DEPARTAMENT de medicina forense es troba en un edifici dobra vista al carrer Retzius

vg 5, al centre de lenorme campus de linstitut Karolinska, envoltat dedificis alts per totes
bandes. En Joona Linna rodeja amb el cotxe ledifici tancat i aparca en una de les places per a
visitants. De cam a lentrada principal, passa pel costat dun parterre de gespa gelada i una
plataforma metllica de crrega i descrrega.
Se li acut que s gracis que la paraula autpsia tingui una etimologia tan clara: ve del grec i
significa veure amb els propis ulls. Potser, subconscientment, intentem ressaltar el final, perqu no
sn els propis ulls del mort, sin els de lespectador, els que veuen la imatge definitiva abans que el
cos es tanqui i les entranyes tornin a quedar ocultes per fi.
En Joona es presenta a recepci i el deixen passar a veure en Nils hln, catedrtic de medicina
forense, a qui anomenen lAgulla perqu la signatura amb qu firma al peu dels informes s tan
illegible que el seu cognom sembla Agulla.
La decoraci del despatx s moderna, amb moltes superfcies blanques lluents i daltres de mats i
grises. s un despatx luxs, amb molt de disseny. Les cadires escadusseres sn dacer raspallat i
tenen seients de cuir blanc tibant. La llum que illumina lescriptori prov duna gran placa de vidre
que hi penja damunt.
LAgulla estreny la m den Joona sense aixecar-se. Porta un jersei de coll alt blanc sota la
jaqueta blanca i ulleres de pilot amb muntura blanca. Va molt ben afaitat i duu els cabells grisos
tallats al millmetre. T els llavis pllids i el nas llarg i bonyegut.
Bon dia murmura.
A la paret penja una fotografia descolorida de lAgulla i alguns companys seus: forenses,
qumics, genetistes i odontlegs del tribunal, tots amb bata blanca i somrient. Estan collocats al
voltant dun parell dossos ennegrits que hi ha en un taulell. El text de sota de la imatge indica que es
tracta de la troballa duna tomba del segle IX prop de la ciutat vking de Birka, a lilla de Bjrk.
Has tornat a canviar de foto diu en Joona.
La veritat s que hauria de penjar fotografies admet lAgulla a contracor. A ledifici vell
de patologia tenia un quadre de divuit metres quadrats.
Caram diu en Joona.
Obra de Peter Weiss.
Lescriptor?
LAgulla assenteix amb el cap i la llum de la lmpada es reflecteix a les seves ulleres de pilot.
S, als anys quaranta va retratar tot linstitut. Mig any de feina, i he sentit a dir que van pagar-li
sis-centes corones. El meu pare s un dels anatomopatlegs del quadre, a la punta, al costat den
Bertil Falconer.
LAgulla inclina el cap i es dirigeix de nou al seu ordinador.
Estic treballant en els informes de les autpsies dels assassinats de Tumba diu, amb
vacillaci.
Ah, s?
LAgulla es gira cap a en Joona i continua:
En Carlos ha trucat aquest mat per donar-me pressa.
En Joona somriu.

Ja ho s diu.
LAgulla es colloca b les ulleres sobre el nas.
Es veu que era important determinar lhora de les morts.
S, havem de saber en quin ordre
LAgulla busca al seu ordinador amb els llavis premuts.
Noms tinc una aproximaci provisional, per
Lhome va morir primer?
Exacte Noms mhe basat en la temperatura del cos diu, assenyalant la pantalla de
lordinador. LErixon va dir que tots dos llocs, el vestidor i la casa, tenien la mateixa temperatura,
aix que vaig arribar a la conclusi que lhome va morir una mica ms duna hora abans que els altres
dos.
I ara has canviat dopini?
LAgulla fa que no amb el cap i es posa dret amb dificultat.
Hrnia diu, a tall dexplicaci. Desprs surt del despatx i enfila el passads.
En Joona Linna camina darrere seu mentre avana treballosament cap a la zona dautpsies.
Aix que lhome va morir primer -repeteix en Joona quan arriba a la seva altura.
Sens dubte respon lAgulla breument. Contrau la cara de dolor a cada pas. Lhome va
morir una hora abans que les altres vctimes.
Passen de llarg una sala fosca on hi ha una llitera dacer inoxidable, buida. Sembla el sobre
duna cuina, per amb cavitats quadrades i les vores aixecades. Entren en una habitaci ms freda, on
hi ha els calaixos en qu es guarden a 4 C els cossos que shan de sotmetre a una anlisi forense.
LAgulla satura, comprova el nmero, obre un gran calaix i veu que s buit.
Ha desaparegut somriu, enfila un passads amb el terra ple de rastres de rodes, obre una
altra porta i laguanta perqu entri en Joona.
Es troben en una habitaci de rajoles blanques amb una aigera gran contra la paret molt ben
illuminada. Hi ha una mnega de color groc viu don surt un rajol daigua que sen va pel desgus.
La llitera dautpsia s llarga i est coberta per un plstic, al damunt hi ha un cos nu i exsange
cobert de centenars de ferides fosques.
La Katja Ek constata en Joona.
El rostre de la dona morta irradia una calma sorprenent. T la boca mig oberta i els ulls tranquils,
com si escolts una melodia bonica. La seva expressi no encaixa gens amb els talls allargats que t
al front i a les galtes. En Joona observa el cos de cap a peus; al coll comena a aparixer un dibuix
de venes que li dna aparena de marbre.
Esperem poder fer lautpsia interna aquesta tarda.
Dacord sospira en Joona.
Sobre laltra porta i entra un noi amb un somriure insegur. Duu diverses arracades a les celles i
els cabells, tenyits de negre, en una cua a lesquena de la bata blanca. LAgulla ala un puny somrient
i fa una salutaci tpica del rock dur que el jove respon de seguida.
Aquest s en Joona Linna del departament dinvestigaci criminal explica. s un dels que
ens ve a veure de tant en tant.
Frippe es presenta el jove, i dna la m a en Joona.
Sest especialitzant en medicina forense explica lAgulla.
En Frippe es posa guants de ltex. En Joona lacompanya a la llitera dautpsies i sadona que un
aire fred i pudent envolta la dona.
s la que ha sofert menys violncia fa notar lAgulla, i aix malgrat totes aquestes

ganivetades i punyalades.
Miren la dona morta. T el cos sembrat de ferides petites i grans.
A ms, a diferncia dels altres dos, no est mutilada ni esquarterada continua lAgulla. La
causa directa de la mort no s el tall del coll, sin aquest daqu, que segons la tomografia
informtica penetra directament el cor.
Per costa veure les hemorrgies a les imatges explica en Frippe.
No cal ni dir que ens nassegurarem quan lobrim diu lAgulla a en Joona.
Va oferir resistncia diu en Joona.
Em fa la sensaci que primer es va resistir activament continua lAgulla. Ho dic per les
ferides a les palmes de les mans. Per desprs va voler escapar-se de lassass i noms va intentar
protegir-se.
El metge jove mira lAgulla.
Mira les ferides quan t els braos estirats diu lAgulla.
Lesions de defensa murmura en Joona.
Exactament.
En Joona sinclina i mira les taques de color ocre que es veuen als ulls oberts de la dona.
Qu mires, els sols?
S
No apareixen fins una hora desprs de la mort. De vegades duren dies diu lAgulla. Al
final es tornen totalment negres. Apareixen perqu la pressi de lull baixa.
LAgulla agafa un martellet dun prestatge i demana a en Frippe que comprovi si encara hi ha
contracci involuntria dels msculs. El metge jove fa un copet al mig dels bceps de la dona i palpa
el mscul amb els dits per veure si hi ha contraccions.
Ara sn mnimes diu a en Joona.
Normalment sacaben tretze hores desprs de la mort explica lAgulla.
Els morts no estan morts del tot diu en Joona, i se sobresalta en veure un moviment fantasmal
al bra flccid de la Katja Ek.
Mortui vivos docent, els morts ensenyen als vius respon lAgulla, i somriu per a si mateix
quan en Frippe i ell giren la dona de bocaterrosa.
Assenyala les taques desdibuixades de color marr vermells que t a les natges, a la part baixa
de lesquena, als omplats i als braos, i explica:
Si la vctima ha perdut molta sang, les livideses sn poc intenses.
Queda clar diu en Joona.
La sang pesa, i quan mors, desapareix el sistema de pressi interna de lorganisme explica
lAgulla. Potser s obvi, per la sang sescola i es concentra a les zones baixes. Normalment es
veu a les superfcies de contacte amb el terra.
Prem amb el polze una taca al tou de la cama de la Katja fins que gaireb desapareix.
S, ja ho veus Vint-i-quatre hores desprs de la mort, pots prmer fins que sesborren;
desprs ja no.
Per mha semblat veure-li taques als malucs i als pits diu en Joona, dubts.
Bravo lelogia lAgulla, i el mira amb un somriure lleugerament sorprs. No mesperava
que te nadonessis.
O sigui, que un cop morta va quedar estirada sobre la panxa i desprs la van girar diu en
Joona amb el seu fort accent fins.
Al cap de dues hores, diria jo.

Aix que lassass shi va quedar dues hores diu en Joona, pensant en veu alta. O ell, o
alg altre va tornar al lloc del crim i la va girar.
LAgulla sarronsa despatlles.
Encara no tinc lanlisi llesta, ni de bon tros.
Puc preguntar una cosa? Mha cridat latenci que una de les ferides de la panxa semblava una
cesria
Una cesria somriu lAgulla. Per qu no? Mirem-ho.
Els dos metges tornen a girar el cos.
Vols dir aix?
LAgulla assenyala un tall ample que comena al melic i baixa uns quinze centmetres.
S respon en Joona.
Encara no he pogut estudiar totes les ferides.
Vulnera incisa s scissa diu en Frippe.
S; s a dir, en llenguatge planer: sembla que s un tall diu lAgulla.
Un tall i no una punyalada diu en Joona.
Tenint en compte la forma recta i regular, i que la pell del voltant est intacta
LAgulla furga la ferida amb el dit i en Frippe sinclina endavant per veure-ho.
S
Les parets no estan xopes de sang continua lAgulla, per
De cop es queda en silenci.
Qu passa? pregunta en Joona.
LAgulla el mira astorat.
Aquest tall li van fer quan ja era morta diu, traient-se el guant. He de mirar la tomografia
afegeix apressat, i obre lordinador porttil que hi ha a la taula del costat de la porta. Fa clic amunt
i avall entre imatges tridimensionals, satura, torna a tirar endavant, canvia dangle.
Sembla que la ferida entra a lter xiuxiueja, i que segueix les cicatrius velles.
Les cicatrius velles? Qu vols dir? pregunta en Joona.
No ho has vist? somriu lAgulla mentre es dirigeix de nou cap al cos. Una incisi aguda.
Assenyala la ferida vertical.
En Joona mira atentament i veu que al llarg dun costat de la ferida hi ha una lnia fina de teixit
cicatritzat vell, de color rosa pllid, duna cesria de fa temps.
Per no estava embarassada, oi? pregunta en Joona.
No somriu lAgulla, i es torna a collocar b les ulleres sobre el nas.
Ens trobem davant dun assass amb coneixements quirrgics? pregunta en Joona.
LAgulla fa que no amb el cap i en Joona pensa que alg va matar la Katja Ek amb una violncia
extrema i una fria ferotge. Dues hores ms tard, lassass torna, la gira i li reobre lantiga cesria.
Mira si els altres cossos tamb tenen alguna cosa aix.
Hi donem prioritat? pregunta lAgulla.
S, crec que s.
No nests segur?
No.
O sigui que vols que tot tingui la mxima prioritat diu lAgulla.
S, alguna cosa aix somriu en Joona, i surt de lhabitaci.
***

Un cop al cotxe, a laparcament, li ve un calfred.

Engega, agafa el carrer Retzius vg, apuja la calefacci i marca el nmero den Jens Svanehjlm,
el fiscal.
Svanehjlm, digui?
Sc en Joona Linna.
Acabo de parlar amb en Carlos, ja mha dit que trucaries.
No s fcil dir qu tenim aqu diu en Joona.
Ests conduint?
Acabo de sortir de Medicina Forense i pensava passar per l'hospital. s molt important que
prengui declaraci a la vctima supervivent.
En Carlos mha explicat la situaci diu en Jens. Ens hem dafanyar. Ja has posat en marxa
lequip de perfils?
Amb un perfil de lassass no en tenim prou respon Joona.
No, ja ho s. Estic dacord amb tu. Si volem tenir alguna opci de protegir la germana gran,
hem de parlar amb el noi, aix de senzill.
De cop en Joona veu un coet de focs artificials que puja cel amunt, sense fer cap soroll: una
estrella de color blau cel, molt per damunt dels teulats dEstocolm.
Mhe posat en contacte amb comena, i sescura la gola. He parlat amb la Susanne
Granat de serveis socials i vull incorporar al cas el psiquiatra Erik Maria Bark. s expert en
tractament de xocs i traumes.
Cap problema diu en Jens tranquillitzador.
Doncs, men vaig directament cap a neurocirurgia.
Dacord.

6
La nit del 7 al 8 de desembre

ER ALGUN motiu la Simone ja est desperta abans que el telfon soni molt fluixet a la tauleta
de nit de lErik.
Ell remuga alguna cosa sobre globus i serpentines, agafa el telfon i surt rpidament al
passads.
Abans dagafar la trucada tanca suaument la porta de lhabitaci.
La veu que la Simone sent a travs de la paret sona delicada, gaireb tendra. Al cap duna estona,
lErik torna i ella pregunta qui era que trucava.
Alg de la policia un inspector, no he ents com es deia respon lErik, i desprs afegeix
que ha danar a lhospital Karolinska.
La Simone mira el despertador i tanca els ulls.
Tu continua dormint, Sixan xiuxiueja ell, i surt de lhabitaci.
T la camisa de dormir tota regirada de manera que li estreny el pit esquerre. Se la colloca b,
es posa de costat i es queda immbil al llit, escoltant els moviments de lErik. Sent que es vesteix,
remena larmari del rebedor, utilitza el calador, surt del pis i tanca amb clau darrere seu. Poc
desprs sent que es tanca la porta del portal.
Passa una bona estona intentant tornar a adormir-se, per no pot. La conversa no ha sonat com si
lErik parls amb un policia; tenia la veu massa distesa. Potser noms s que estava cansat. La
Simone saixeca, va al lavabo, menja una mica de iogurt i es torna a gitar. De cop es recorda del que
va passar fa deu anys i ara s que ja no pot aclucar lull.
Es queda mitja hora estirada; desprs sasseu, encn el llum de lectura, agafa el telfon, mira la
pantalla i busca lltima trucada entrant. Sap que el millor seria apagar el llum i tornar-se a adormir,
per tot i aix truca al nmero.
Sent tres tons; desprs contesten i sent una dona que riu a una certa distncia del telfon.
Erik, com ets diu la dona alegrement, i desprs la veu sona ms a la vora. Sc la Danilla,
digui?
La Simone sent que la dona espera una mica, diu aloha amb veu estranyada i cansada, i que
desprs penja.
La Simone es queda amb el telfon a la m, intentant comprendre per qu lErik ha dit que li
havia trucat alg de la policia. Vol trobar una explicaci lgica, per no pot evitar que els seus
pensaments tornin a aquella vegada de fa deu anys que va descobrir de cop que lErik lenganyava,
que li mentia directament a la cara.
Va ser el mateix dia que havia anunciat que deixaria la hipnosi per sempre.
La Simone recorda que aquell mat, cosa inusual, no havia anat a la galeria que acabava
dinaugurar; potser shavia agafat el dia lliure, o en Benjamin no tenia classe; el cas s que seia a la
taula de la cuina de la seva caseta adossada de Jrflla mirant el correu quan de cop va descobrir un
sobre petit de color blau cel dirigit a lErik. Al remitent noms hi havia un nom de pila: Maja.
Hi ha moments en qu totes les cllules del cos et diuen que alguna cosa va malament. Potser la
por a la traci venia del fet que havia vist lengany de qu havia estat vctima el seu pare, un home
que havia treballat a la policia fins que es va jubilar i fins i tot havia rebut una medalla per la seva
extraordinria tasca de recerca, per havia trigat anys a descobrir la infidelitat cada cop ms
manifesta de la seva dona.

La Simone encara recorda que la nit que els seus pares van tenir aquella terrible discussi que
havia acabat amb la seva mare anant-sen de casa, ella shavia amagat. Lhome amb qui la seva mare
mantenia una relaci des de feia anys era un ve, un prejubilat alcohlic que temps enrere havia
gravat un parell de discos de msica dance. La mare de la Simone sen va anar a viure amb ell a un
pis de Fuengirola, a la Costa del Sol.
***
La Simone i el seu pare havien refet la seva vida, havien serrat les dents i havien constatat que la
seva petita famlia sempre havia estat formada noms per ells dos. Ella havia crescut i tenia la
mateixa pell pigada que la seva mare, i els mateixos rnxols de color panotxa; per al contrari que la
seva mare, la Simone tenia uns llavis que somreien. Aix ho havia dit una amiga seva i la Simone ho
va trobar bonic.
De jove, havia volgut ser artista, per hi havia renunciat; li havia faltat valentia. El seu pare, en
Kennet, lhavia convenut destudiar per no crrer cap risc; shavia convertit en un comproms. Va
fer Belles Arts, i encara que no sho havia esperat, sho va passar molt b entre els altres estudiants i
va escriure diversos articles sobre lartista sueca Ola Billgren.
Havia conegut lErik en una festa universitria. Ell havia anat a parlar amb ella per felicitar-la,
creient que era la noia que havia organitzat la festa per celebrar que shavia llicenciat. En descobrir
el seu error, es va enrojolar, va disculpar-se i va fer gest danar-sen, per tenia un no s qu. Era alt
i atractiu, i tenia un posat prudent, i la Simone havia comenat a xerrar amb ell. La conversa shavia
fet interessant i divertida de seguida, i no sacabava mai. Al final van quedar per a lendem i van
anar a veure Fanny i Alexander dIngmar Bergman al cinema.
Quan va obrir amb dits tremolosos el sobre amb el remitent Maja, la Simone i lErik feia vuit
anys que shavien casat. Del sobre, en van sortir deu fotos que no eren precisament obra dun
professional; primers plans borrosos dun pit femen, una boca i un coll nu, unes calcetes de color
verd clar i uns cabells densos i enrinxolats de color negre. En una de les fotografies apareixia lErik,
amb expressi de sorpresa i felicitat. La Maja era una noia bonica i molt jove de celles fosques i
denses, amb la boca gran i seriosa. Jeia en un llit estret, vestida noms amb unes calcetes, els cabells
llargs ondulats sobre els pits grans i blancs. Se la veia alegre, amb les galtes vermelles.
A la Simone li costa recordar qu se sent quan et traeixen. Fa molt de temps que tot all noms s
pena i una sensaci destranyesa i buidor a la panxa, una propensi a evitar els pensaments
dolorosos. Tot i aix, sap que el primer que va sentir va ser sorpresa, una sorpresa eixordadora i
muda per haver estat enganyada daquesta manera per alg en qui confiava plenament. Desprs va
venir la vergonya, seguida de la sensaci desesperant de no ser prou, una fria arrasadora i la
solitud.
La Simone es queda al llit mentre els pensaments li ronden pel cap encenent tots els racons
dolorosos. A la ciutat el dia sobre pas a poc a poc. Sendormisca uns minuts, fins que lErik torna
de lhospital Karolinska. Intenta no fer soroll, per la desperta quan sasseu al llit i li diu que sen va
a la dutxa. Se li nota que ha tornat a prendres un munt de pastilles. Amb el cor a cent, la Simone li
pregunta com es deia el policia que li ha trucat, per no obt resposta i sadona que lErik sha
adormit en plena conversa. Aleshores li diu que ha trucat al nmero, per que no ha contestat un
policia sin una dona que reia i es deia Danilla. LErik, incapa daguantar-se despert, es torna a
adormir. Ella xiscla, li exigeix explicacions, lacusa dengegar-ho tot a rodar ara que havia tornat a
recuperar una mica de confiana en ell.

Es queda asseguda al llit, mirant-sel. Sel veu confs, com si no entengus perqu est enfadada.
La Simone sadona que no pot suportar ms mentides. I aleshores diu les paraules que ha pensat
tantes vegades, per que alhora semblen molt llunyanes, doloroses i fracassades:
Potser seria millor que ens separssim.
La Simone abandona el dormitori amb el seu coix i el cobrellit, sent que el llit cruix darrere seu
i desitja que lErik la segueixi, la consoli i li expliqui qu ha passat, per no ho fa. La Simone es
tanca a lhabitaci de convidats i plora una bona estona. Desprs es moca, sestira al sof llit i mira
de dormir, per t el pressentiment que aquell mat no podr suportar estar amb la seva famlia.
Va al lavabo, es renta la cara i les dents, es maquilla i es vesteix. Veu que en Benjamin encara
dorm, li deixa una nota sobre la taula i surt del pis per esmorzar en algun lloc abans danar cap a la
galeria.
Es passa una bona estona llegint a la cafeteria de Kungstrdgrden mentre menja un panet amb el
caf. A travs del finestral veu una desena de persones que socupen de les preparacions dalgun
esdeveniment. Davant del gran escenari hi ha tendes roses, i han collocat tanques de contenci al
voltant duna petita tarima. Aleshores alguna cosa va malament; salta una guspira i un dels coets de
focs artificials surt disparat cap al cel. Els homes retrocedeixen ensopegant i fent-se crits els uns als
altres. El coet seleva amb una lluentor blava transparent i lespetec ressona entre les faanes.

7
Mat de dimarts 8 de desembre

UES PERSONES decrpites sostenen un fetus de colors apagats contra el seu pit.
Lartista Sim Shulman ha barrejat ocre, hematites, xid de magnesi i carboni amb greix
animal i a continuaci ha escampat els colors en grans plaques de pedra amb traos suaus i
amorosos. En lloc de pinzell, en Shulman utilitza un bastonet amb la punta carbonitzada, una tcnica
tpica de lestil magdaleni, que es va estendre per Frana i Espanya fa uns quinze mil anys, a
lpoca en qu les fantstiques pintures rupestres de bfals veloos, crvols juganers i ocells
ballarins van arribar al seu punt lgid.
En lloc danimals, en Shulman pinta persones: clides, vaporoses, gaireb les unes damunt de les
altres. La Simone li va oferir exposar a la galeria tan bon punt va veure la seva obra.
Els cabells frondosos i negres den Shulman solen estar recollits en una cua. Els trets morens i
robustos del seu rostre denoten el seu origen iraquiano-suec. Va crixer a Tensta, on la seva mare,
Anita, que era soltera, treballava de dependenta en uns grans magatzems.
Quan tenia dotze anys, en Shulman formava part duna banda criminal juvenil que es dedicava a
les arts marcials i a robar diners i cigarrets al jovent desprevingut. Un mat, en Sim va aparixer al
seient de darrere dun cotxe aparcat; havia esnifat cola i estava inconscient. La seva temperatura
corporal havia baixat i quan lambulncia va arribar per fi a Tensta, el cor se li havia aturat.
En Sim Shulman va sobreviure i va participar en un projecte de reeducaci per a joves en el qual
acabaven lescola bsica i aprenien un ofici. En Sim va dir que volia ser artista sense saber ben b
en que consistia, aix; els serveis socials van iniciar una collaboraci amb lEscola de Cultura i
lartista suec Keve Lindberg. En Sim Shulman ha explicat a la Simone la sensaci que va tenir el
primer cop que va entrar al taller de Keve Lindberg, un espai gran i ben illuminat que feia olor de
terpentina i pintura a loli. Havia caminat entre teles gegants amb cares de colors vius que xisclaven.
Poc ms dun any ms tard el van admetre a lacadmia de les arts. Era lalumne ms jove fins
aleshores, tot just tenia setze anys.
No, aquestes plaques de pedra les haurem de penjar ben baixes diu la Simone a lYlva, que
lajuda a la galeria. El fotgraf les pot illuminar indirectament, aix sempre queda b als catlegs.
Podrem deixar-les a terra i prou, repenjades a la paret, i fer venir la llum de
Oh, no, aqu tenim aquell imbcil un altre cop interromp lYlva.
La Simone es gira i veu un home que clava una estrebada a la porta. El reconeix de seguida: s un
artista que es diu Norn i creu que la galeria hauria dorganitzar una exposici de les seves
aquarelles. Pica a la porta i crida una mica indignat a travs del vidre abans dadonar-se que per
obrir noms ha dempnyer.
Lhome, baixet i robust, fa una ullada al seu voltant i sacosta a la Simone i lYlva. LYlva
sempesca no s qu duna trucada i desapareix cap al despatx.
Ah, aqu noms tenim un parell de senyoretes elegants somriu. No hi ha cap home amb
qui parlar?
De qu es tracta? pregunta la Simone, seca.
Ell fa un gest amb el cap en direcci a les obres den Shulman.
Aix s art, oi?
S respon la Simone.
El que us passa a vosaltres s que aneu massa calentes per la vida diu, amb menyspreu.

Mai no us canseu de mirar polles sucant en conys. Oi que tinc ra? s aix, el que us importa, oi?
The de demanar que ten vagis diu la Simone.
Tu no ets ning per
Fora! linterromp ella.
Vs-ten a la puta merda! crida ell. Surt de la galeria, i un cop fora es gira, crida alguna cosa
ms i fa un gest obsc.
LYlva surt de loficina amb un somriure cautels.
Perdona que mhagi escapat, per s que lltim cop que va venir em va deixar ben esgarrifada
diu. Haurem de tenir laspecte den Shulman, eh?
La Simone somriu i assenyala el gran retrat en qu lartista posa amb un passamuntanyes ninja de
color negre i alant una espasa per sobre del cap.
Riuen i acaben de decidir comprar-se dos passamuntanyes daquests quan el telfon que la
Simone duu a la bossa comena a brunzir.
Galeria Simone Bark, digui?
Bon dia, sc la Siv Sturesson, de la junta de lescola diu una veu de dona gran a laltra
banda de la lnia.
Bon dia diu la Simone poc decidida, hola.
Truco per preguntar com est en Benjamin.
En Benjamin?
Avui no ha vingut a lescola explica la dona, i tampoc no ens ha fet saber que estigui
malalt. En aquests casos sempre ens posem en contacte amb els pares.
Miri, trucar un moment a casa a veure qu diu la Simone. Tant en Benjamin com lErik,
el meu marit, encara hi eren quan jo he sortit aquest mat. De seguida li dic alguna cosa.
Penja i truca immediatament a casa. No s habitual que en Benjamin sadormi o que incompleixi
normes aix com aix. LErik i ella, de fet, han arribat a preguntar-se si el seu fill no s massa formal
i tot.
Al fix no contesta ning. LErik hauria de ser a casa, recuperant son.
Una angoixa nova sapodera della fins que se li acut que lErik deu estar roncant amb la boca
ben oberta, anestesiat pels somnfers, mentre en Benjamin escolta msica a tot volum. Intenta trucar
al mbil den Benjamin, per tampoc no contesta ning. Deixa un missatge curt al contestador i
intenta trucar al mbil de lErik, per naturalment el t apagat.
Ylva! crida. He danar a casa un moment, ara torno.
La seva ajudant treu el cap del despatx. Duu una carpeta gruixuda a les mans, somriu i diu:
Petonets!
Per la Simone est massa nerviosa per seguir-li la broma. Agafa la bossa, es posa la jaqueta
sobre les espatlles i surt corrent cap al metro.
***
A la porta de les cases buides regna un silenci especial. Des del moment que fica la clau al pany, la
Simone sap que a casa no hi trobar ning.
Els patins den Benjamin han quedat oblidats a terra, per la motxilla, les sabates i la jaqueta han
desaparegut, i la jaqueta i les sabates de lErik, tamb. A lhabitaci del seu fill hi ha la bossa de
puma amb medicaments. Pensa que per sort aix segurament significa que lErik li ha donat el
coagulant.

Sasseu en una cadira, es tapa la cara amb les mans i intenta allunyar tots els pensaments
angoixosos, per no pot evitar imaginar-se que en Benjamin pateix un cogul sanguini per culpa del
medicament, que lErik crida demanant ajut, que corre escales avall amb el seu fill en braos.
La Simone no pot controlar els nervis. Sempre pateix que en Benjamin no rebi un cop de pilota a
la cara a lhora del pati o tingui una hemorrgia cerebral espontnia, una perla negra al cervell que es
faci cada cop ms gran i es vagi obrint pas de lbul a lbul.
Una sensaci de vergonya gaireb insuportable lassalta quan recorda que al comenament va
perdre la pacincia amb en Benjamin moltes vegades perqu es negava a caminar; tenia dos anys i
encara anava a quatre grapes. No sabien que tenia hemoflia i que quan es posava dret patia
hemorrgies intraarticulars. La Simone el renyava quan plorava, li deia que semblava un beb anant
de quatre grapes daquella manera. En Benjamin intentava caminar i feia un parell de passes, per el
dolor era tan intens que lobligava a llanar-se a terra un altre cop.
Quan li van diagnosticar la malaltia de von Willebrandt, va ser l'Erik qui el va cuidar, no pas
ella. LErik era qui li doblegava curosament les articulacions endavant i endarrere desprs de la
inactivitat de la nit per reduir el risc dhemorrgies internes; lErik li posava les injeccions, tan
complicades, en qu lagulla shavia de collocar amb compte i fer-la entrar a poc a poc sota la pell,
evitant sobretot que toqus el teixit muscular. Un mtode molt ms dolors que una injecci normal.
Els primers anys, en Benjamin premia la cara contra la panxa del seu pare i plorava fluixet mentre
lagulla entrava. Ara esmorza tranquillament sense mirar; noms allarga el bra, i lErik el
desinfecta, li posa la injecci i desprs una tireta.
El factor coagulant que ha dajudar la sang den Benjamin a coagular s una substncia del
plasma hum que es diu Haemate. La Simone troba que sembla el nom duna deessa grega de la
venjana. s un medicament desagradable i insatisfactori que ve en forma duna pols granulosa
liofilitzada de color groc que sha de dissoldre i barrejar, escalfar i dosificar abans dadministrar-la.
Lamentablement, lHaemate incrementa significativament el risc de coguls sanguinis, aix que noms
els queda esperar que aparegui alguna cosa millor; per almenys amb lHaemate, una alta dosi de
desmopressina i un esprai nasal amb Cyklokapron que el protegeix contra hemorrgies de la mucosa
nasal, en Benjamin est relativament protegit.
La Simone recorda perfectament el moment que van rebre les targetetes de risc plastificades del
Servei dAtenci als Trastorns de la Coagulaci, a Malm, amb una fotografia den Benjamin, el dia
que feia quatre anys. La seva carona somrient sota del text: Tinc la malaltia de von Willebrandt. Si
em passa alguna cosa, truqueu immediatament al Servei dAtenci als Trastorns de la Coagulaci:
040-33 10 10.
La Simone mira al seu voltant a lhabitaci i pensa que s llstima que hagi tret el pster de
Harry Potter i hagi guardat gaireb totes les joguines en una caixa al traster. Des que va conixer
lAida, t pressa per fer-se gran.
Aleshores satura un moment i se li acut que en Benjamin podria ser amb lAida.
Ell noms t catorze anys, ella disset. En Benjamin diu que noms sn amics, per s ben clar que
surten. La Simone es pregunta si es deu haver atrevit a dir-li que s hemoflic. Deu saber-ho, lAida,
que si no sha pres els medicaments qualsevol copet li pot costar la vida?
Des que coneix lAida, en Benjamin sempre duu el mbil il coll, penjant duna cinta negra amb
calaveres. Senvien missatgets fins a altes hores de la nit, i en Benjamin sempre t el telfon al coll
quan el desperten al mat.
La Simone busca cautelosament entre els fulls i revistes que en Benjamin t a lescriptori, obre un
calaix, aparta un llibre sobre la Segona Guerra Mundial i troba un paperet amb una empremta de

pintallavis negre i un nmero de telfon. Va rpidament a la cuina, marca el nmero, espera a sentir
el to i est llenant un fregall pudent a la brossa quan de cop alg contesta.
Sent una veu dbil i ronca, i una respiraci feixuga.
Bon dia diu la Simone, em sap greu si truco en mal moment. Sc la Simone Bark, la mare
den Benjamin. Em preguntava si
La veu, que pel que es veu pertany a una dona, xiuxiueja que no coneix cap Benjamin, que es deu
haver equivocat de nmero.
Un moment, si us plau diu la Simone, i intenta sonar tranquilla. LAida i el meu fill surten
junts i em preguntava si sap on poden ser, perqu estic buscant en Benjamin.
Ten ten
No la sento b. Em sap greu per no sento b qu diu.
Ten sta.
Tensta? LAida s a Tensta?
S, pel malet tatuatge
A la Simone li sembla sentir una mquina doxigen que emet un bombolleig regular.
Qu intenta dir? pregunta en to de splica.
La dona rondina inintelligiblement i penja.
La Simone es queda mirant el telfon i pensa si trucar un altre cop quan de cop entn qu ha dit:
alguna cosa sobre tatuatges a Tensta. Truca immediatament a informaci i li donen ladrea dun
taller de tatuatges al Tensta-Centrum. Amb un calfred que li recorre lesquena, simagina que en
aquest mateix moment estan convencent en Benjamin que es faci un tatuatge, i veu com la sang
comena a fluir sense poder coagular-se.

8
Mat de dimarts 8 de desembre

ENTRE recorre el passads de lhospital, desprs de deixar en Benjamin a lescola, lErik

reflexiona que ha estat una estupidesa fer un comentari sobre el tatuatge al coll de lAida.
Des del punt de vista dels nois, deu haver sonat presumptus i paternalista.
Dos policies uniformats el deixen entrar al servei. Linspector ja lespera davant de lhabitaci
den Josef Ek. En veure lErik, somriu i saluda obrint i tancant la m com un nen petit.
LErik satura i mira per la finestreta de la porta del pacient. El llit est cobert per un llenol amb
sang gaireb negra. El noi est una mica ms estable, per en qualsevol moment es podrien produir
noves hemorrgies al fetge. Jau al llit panxa amunt, la boca tancada amb fora. La panxa puja i baixa
rpidament amb la respiraci, els seus dits tremolen com en la fase REM.
Li han posat un catter nou a laltre colze. La infermera est preparant un srum de morfina; han
redut una mica la velocitat de degoteig.
Jo tenia ra, lassass va comenar al poliesportiu diu en Joona. Va assassinar primer el
pare, lAnders Ek, i desprs va anar a la casa i va matar la Lisa, la filla. Va pensar que havia mort el
fill, i finalment va assassinar la mare, la Katja.
Ho ha confirmat lanatomopatleg?
S respon en Joona.
Ja veig.
Aix que si lassass pretenia exterminar tota la famlia continua en Joona, noms queda la
filla gran, lEvelyn.
Si no ha descobert que el noi encara s viu diu lErik.
Certament, per a ell el podem protegir.
S.
Hem de trobar lassass abans no sigui massa tard diu en Joona. He de saber qu ens pot
dir el noi.
Per jo he de donar prioritat al benestar del pacient.
Potser el millor que li pot passar s no perdre la seva germana.
Jo tamb ho he pensat. No cal ni dir que tornar a examinar-lo contesta lErik, per de fet
estic convenut que encara s massa aviat.
Dacord respon en Joona.
La Danilla entra rpidament. Duu una jaqueta vermella ajustada a la cintura, diu que t pressa i
ha de lliurar un expedient.
Crec que daqu a poc, segurament en un parell dhores, estar prou despert perqu shi pugui
parlar diu lErik a en Joona. Per desprs has dentendre que ens espera un llarg procs
teraputic. Un interrogatori noms serviria per empitjorar lestat del noi, de manera que
Erik, tant li fa el que pensem nosaltres interromp la Danilla. El fiscal ja ha pres una
decisi. Que com que sn circumstncies excepcionals
LErik es gira i mira en Joona inquisitiu.
Aix que no necessites la nostra autoritzaci? pregunta.
No.
Aleshores, a qu esperes?
Trobo que en Josef ja ha patit ms del necessari contesta en Joona. No vull exposar-lo a

res que li pugui fer mal, per el cas s que he de trobar la seva germana abans que ho faci lassass.
En Josef segurament li ha vist la cara. Si no majudes a prendre-li declaraci, ho far igualment, per
com s lgic mestimaria ms fer-ho de la millor manera possible.
I quina manera s aquesta? pregunta lErik.
Amb hipnosi respon en Joona.
LErik sel mira i desprs diu a poc a poc:
Ni tan sols tinc autoritzaci per practicar hipnosi
He parlat amb lAnnika diu la Danilla.
Qu tha dit? pregunta lErik. Se li escapa un somriure.
No li agrada gens haver de permetre que shipnotitzi un pacient inestable, que a ms s menor,
per com que jo sc qui el t al seu crrec, mha cedit la responsabilitat de decidir.
La veritat s que ms mestimaria no fer-ho diu lErik.
Per qu no? pregunta en Joona.
No en vull parlar, per vaig prometre que no hipnotitzaria mai ms ning, i encara crec que
vaig prendre la millor decisi.
Per en aquest cas tamb? pregunta en Joona.
No ho s.
Fes una excepci diu la Danilla.
Doncs, hipnosi sospira lErik.
Vull que ho intentis tan bon punt et sembli que el pacient pot ser receptiu diu la Danilla.
Magradaria que hi fossis present diu lErik.
Jo prenc la decisi sobre la hipnosi declara ella, amb la condici que tu et
responsabilitzis del pacient.
O sigui que em quedo sol?
La Danilla li llana una mirada cansada i diu:
He estat tota la nit aqu i he proms a la Tindra que lacompanyaria a lescola. Aquesta nit ja
em tornar a dedicar a tot aquest embolic, per ara he danar a casa a dormir, aix de simple.
LErik la segueix amb la mirada mentre sallunya pel passads. La jaqueta vermella voleia
darrere seu. En Joona mira el pacient a travs de la finestreta. LErik va al lavabo, tanca la porta, es
renta la cara, agafa un parell de tovalloletes de paper no blanquejat del dispensador i es frega el front
i les galtes. Agafa el telfon i truca a la Simone, per no contesta ning. Intenta el nmero de casa i
escolta les instruccions del missatge de benvinguda del contestador. Quan sent el pip que indica que
pot comenar a parlar, ja no sap qu ha de dir:
Sixan, jo Mhas descoltar. No s qu penses, per no ha passat res. Potser no timporta,
per et prometo que trobar una manera de demostrar que
LErik calla, sap que les seves paraules ja no signifiquen res. Fa deu anys la va enganyar i encara
no ha aconseguit demostrar-li el seu amor, o almenys no duna manera que faci que ella torni a
confiar en ell. Penja, surt del lavabo i sen va cap a la porta amb la finestra de vidre a travs de la
qual linspector observa linterior.
Qu s la hipnosi, de fet? pregunta linspector al cap duna estona.
Es tracta dun canvi en lestat de conscincia que sassembla a la suggesti i a la meditaci
respon lErik.
Ah respon en Joona, insegur.
En aquest cas, hipnosi es refereix a lheterohipnosi, en qu una persona nhipnotitza una
altra amb un objectiu concret.

Com ara?
Doncs, provocar allucinacions negatives.
Qu sn, aix?
El ms habitual s que alg bloquegi la conscincia del dolor.
Per el dolor encara hi s.
Depn de com defineixis dolor respon lErik. El pacient encara reacciona
fisiolgicament als estmuls dolorosos, per no li fa mal. Sota hipnosi clnica fins i tot es pot poden
fer operacions quirrgiques.
En Joona apunta alguna cosa al bloc de notes.
Des dun punt de vista exclusivament neurofisiolgic, durant la hipnosi el cervell funciona
duna manera molt especial continua lErik. De cop, se nactiven parts que normalment no
utilitzem. A ms, la persona hipnotitzada est excepcionalment relaxada; gaireb sembla que dorm,
per si li fas un electromiograma, mostra l'activitat cerebral duna persona desperta i atenta.
El noi obre els ulls de tant en tant diu en Joona, mirant cap a dins per la finestra.
Ja ho he vist.
Qu passar, ara? pregunta.
Amb el pacient?
S, quan lhipnotitzis.
En la hipnosi dinmica, s a dir, la que sutilitza amb fins teraputics, el pacient gaireb
sempre es divideix en un jo que observa i un o ms jos que experimenten i actuen.
s a dir, que s com si es veis en un escenari.
S.
Qu li dirs?
Primer mhe dassegurar que se senti segur. Ha viscut experincies terribles, o sigui que
primer li explico el que vull fer i desprs passo a la relaxaci. El calmo dient-li que les seves
parpelles pesen cada vegada ms, que vol tancar els ulls i respirar profundament pel nas. Recorro tot
el cos, de dalt a baix, i hi torno.
LErik espera mentre en Joona escriu.
Desprs ve la fase que sanomena inducci diu lErik. Introdueixo una mena dordres
ocultes en all que dic, i demano al pacient que recordi llocs i esdeveniments simples. Li dic que
est passejant pels seus pensaments, cada cop ms enrere, fins que la necessitat de mantenir la
situaci sota control gaireb desapareix. Es una mica com si llegissis un llibre tan emocionant que
toblides que ests llegint.
Ja ho entenc.
Desprs de la inducci, si agafes la m del pacient, lhi aixeques i la deixes anar, sha de
quedar alada, catalptica explica lErik. Un cop passada la fase dinducci, compto enrere i
aprofundeixo la hipnosi encara ms. Jo ho acostumo a fer comptant, daltres demanen al pacient que
simagini una escala de grisos per desdibuixar les fronteres dels pensaments. El que passa, a la
prctica, s noms que la por o el pensament crtic que bloqueja determinats records queda
desactivat.
Creus que podrs hipnotitzar-lo?
Si no shi resisteix.
Qu passa, aleshores? pregunta en Joona. Qu passa si shi resisteix?
LErik no respon. Observa el noi a travs del vidre, intenta desxifrar lexpressi del seu rostre,
valorar la seva predisposici.

s difcil saber qu passar. La rellevncia pot variar molt explica.

Jo mho prenc tot seriosament. No busco una declaraci normal, noms necessito una pista, una
descripci, alguna cosa per saber cap a on tirar.
Aix que noms he de buscar qui els ha atacat?
El millor seria un nom, un lloc o una relaci.
No tinc ni idea de com anir, aix diu lErik, i agafa aire.
En Joona lacompanya a dins, sasseu en una cadira en un rac, es descala i es repenja al
respatller. LErik atenua la llum, agafa un tamboret dacer, sasseu al costat del llit i comena a
explicar a poc a poc al noi que el vol hipnotitzar per ajudar-lo a entendre qu va passar ahir.
Josef, em quedar aqu, assegut al teu costat, tota lestona diu lErik amb veu tranquilla.
No has de tenir por de res. Et pots relaxar del tot. Aqu em tens si em necessites. No cal que diguis
res que no vulguis dir. Pots aturar la hipnosi en qualsevol moment.
De cop, lErik sadona de com ha trobat a faltar aquest procs.
El cor se li accelera; ha de mirar de controlar el seu entusiasme.
El procs no es pot forar ni accelerar; sha de fer amb tranquillitat, ha dassentar-se a poc a
poc, i dur-se a terme amb el seu propi ritme ser.
s fcil aconseguir que el noi es relaxi del tot: el seu cos ja est tranquil, i sembla que no vol
altra cosa que ms tranquillitat.
Quan lErik comena la inducci, se sent com si mai no hagus deixat dhipnotitzar: t la veu
ferma, precisa i tranquilla; les paraules surten molt fcilment, li llisquen pels llavis, plenes duna
calidesa montona i carregades amb un to narctic, cada cop ms baix.
Nota de seguida que en Josef s molt receptiu. s com si saferrs instintivament a la protecci
que lErik li transmet. La cara ferida sembla ms feixuga; els seus trets se suavitzen, els llavis queden
sense fora.
Josef, si vols Pensa en un dia destiu diu lErik. Un dia assolellat i agradable. Ests
estirat al fons duna barqueta de fusta que et bressola suaument. Laigua clapoteja, mires amunt cap
als nuvolets que travessen el cel blau.
El noi reacciona tan b a la inducci que lErik es pregunta si no hauria de reduir el ritme; sap
que, sovint, els esdeveniments impactants augmenten la sensibilitat a la hipnosi, que lestrs interior
pot funcionar com un motor a la inversa, frenar de cop inesperadament i fer que les revolucions
caiguin a zero de seguida.
Compto enrere i amb cada xifra que sentis et relaxars ms i ms. Veurs que quedes totalment
tranquil i que tot el que tenvolta s dall ms agradable. Relaxat, comenant pels dits dels peus,
els turmells, les cames. Res no tho impedeix, tot est en calma i en pau. Lnica cosa que has
descoltar s la meva veu, les xifres del compte enrere. Ara et relaxes encara ms; el teu cos es torna
ms pesant, set relaxen els genolls, les cuixes; tens les cames totalment relaxades fins a les engonals.
Alhora notes que caus cap avall, surant, dolament. Tot est tranquil i en pau, i en una calma
absoluta.
LErik posa una m a lespatlla del noi. Abaixa la mirada cap a la seva panxa i va dient xifres, en
ordre descendent, al ritme de lexhalaci. De tant en tant trenca el patr lgic, per no deixa de
comptar enrere. LErik nota que lenvaeix una lleugeresa somiosa i alhora se sent enfortit a mesura
que el procs avana. Va comptant i es veu a si mateix enfonsant-se en una aigua totalment
illuminada i plena doxigen. Gaireb se li havia oblidat la sensaci daquesta mar blava, de loce.
Somrient, senfonsa al costat duna enorme formaci rocosa, una plataforma continental que baixa a
profunditats pregones. Laigua s plena de bombolletes lluents. Cau fent giragonses, feli i lleuger,

cada cop ms avall, seguint la paret rugosa.

El noi mostra signes clars de tranquillitat hipntica. T les galtes i la boca completament
relaxades; a lErik sempre li ha semblat que els rostres dels seus pacients es tornaven ms amples,
ms plans. Menys atractius, per frgils i sense gens dafectaci.
LErik se submergeix encara ms, allarga un bra i toca el mur de pedra. Laigua clara va
canviant de color a poc a poc i es torna rosada.
Ara ests relaxat diu lErik amb veu plcida, i tot s molt agradable.
Els ulls del noi brillen darrere les parpelles entretancades.
Josef, vull que intentis recordar el que va passar ahir. Va comenar com un dilluns normal i
corrent, per al vespre vau tenir una visita.
El noi calla.
Ara mexplicars tu qu passa diu lErik.
El noi assenteix gaireb imperceptiblement.
Ets a la teva habitaci, oi? Escoltes msica?
El noi no respon. La seva boca es mou en un gest de pregunta, de cerca.
La mare ja era a casa quan vas arribar de lescola diu lErik.
En Josef assenteix.
Per qu? Ho saps? s perqu la Lisa t febre?
El noi assenteix i shumiteja els llavis.
Qu fas quan arribes a casa, Josef?
El noi xiuxiueja alguna cosa.
No et sento diu lErik. Vull que parlis prou fort perqu et pugui sentir.
Els llavis del noi es mouen i lErik sinclina endavant.
s com el foc, com el foc murmura. Intento parpellejar. Vaig a la cuina, per hi ha alguna
cosa estranya. Sento uns espetarrecs provinents de les cadires, i un foc vermell sescampa pel terra.
Don ve, el foc? pregunta lErik.
No men recordo. Abans ha passat alguna cosa
Torna a callar.
Vs una mica ms enrere, abans que hi hagi foc a la cuina diu lErik.
Hi ha alg diu el noi. Sento que truquen a la porta.
A la porta del carrer?
No ho s.
El rostre del noi es tensa de sobte; gemega inquiet i fa una ganyota estranya ensenyant les dents.
Tranquil diu lErik, tranquil, Josef. Aqu ests segur, ests tranquil i no sents cap
inquietud. Noms mires qu passa; tu no hi ets, ho veus des duna distncia segura i no s gens
perills.
Els peus sn blau cel xiuxiueja en Josef.
Qu dius?
Truquen a la porta murmura el noi. Obro i no hi ha ning, no veig ning. Per no deixen
de trucar. Penso que alg sest burlant de mi.
El pacient respira ms rpid, el seu ventre puja i baixa irregularment.
Qu passa ara? pregunta lErik.
Vaig a la cuina i agafo un entrep.
Menges un entrep?
Per aleshores tornen a trucar. El soroll ve de lhabitaci de la Lisa. La porta est ajustada i

veig que el seu llum de princeses est encs. Empenyo la porta amb compte amb el ganivet i miro a
dins. La Lisa s al llit. Porta les ulleres posades, per t els ulls tancats i respira amb el nas tapat. T
la cara blanca com la llet, els braos i les cames completament rgids. Aleshores tira el cap enrere i
el coll se li tensa, i comena a clavar coces al peu del llit, cada cop ms rpid. Li dic que pari, per
continua, ms i ms fort. Li faig un crit i el ganivet ja sha clavat. La mama entra corrents i comena a
estirar-me. Em giro i el ganivet continua. Agafo ms ganivets, tinc por daturar-me, he de continuar,
no puc parar, la mama sarrossega de quatre grapes per la cuina, el terra est tenyit de vermell, he de
provar els ganivets a tot arreu: en mi mateix, en els mobles, a les parets; clavo, apunyalo, i de cop
estic cansat i mestiro. No s qu passa. Tot em fa mal i tinc set, per no em puc moure.
LErik sent que sura a les profunditats de laigua clara amb el noi. Les seves cames es mouen
suament daqu cap all; segueix la paret de pedra amb la mirada, cada cop ms avall. La paret no
sacaba; laigua es torna ms fosca, agafa un to blau grisenc i desprs temptadorament negre.
Abans thavies diu lErik, i sent que la seva veu tremola. Abans thavies trobat el teu
pare.
S, al camp de futbol respon en Josef.
Calla, fa cara dincomprensi, la mirada endormiscada i clavada en linfinit.
LErik veu que se li accelera el pols i entn que alhora li deu baixar la pressi sangunia.
Vull que baixis ms diu en veu baixa. Vull que estiguis ms tranquil, ms cmode, i
La mama no? pregunta el noi amb una veueta trista.
Josef, digues Que vas veure la teva germana gran, lEvelyn?
LErik estudia la cara den Josef, conscient que arriscar-se aix pot provocar problemes: si
resulta que sequivoca, es podria trencar la hipnosi. Per aquest gir sobtat s inevitable; ja no queda
gaire temps. Ha dacabar la hipnosi ben aviat, perqu la situaci del pacient amenaa de tornar-se
crtica un altre cop.
Qu va passar quan vas veure lEvelyn? pregunta.
No hauria hagut danar a veure-la.
Va ser ahir?
Samagava a la parcella xiuxiueja el noi amb un somriure.
Quina parcella?
La de la tieta Sonja respon, cansat.
Explica qu passa a la parcella.
Em quedo dret. LEvelyn no est contenta, ja s qu pensa murmura. Per a ella noms sc
un gos, no valc res
Les llgrimes regalimen per les galtes den Josef, li tremola la boca.
s aix el que lEvelyn et diu?
No vull, no cal, no vull gemega en Josef.
Qu s el que no vols?
Les parpelles del noi comencen a tremolar convulsivament.
Qu passa ara, Josef?
Diu que he de mossegar i mossegar per rebre el meu premi.
A qui has de mossegar?
A la caseta hi ha una foto una foto amb un marc en forma de reig bord hi surten el papa, la
mama i la Lisa, per
De sobte es tensa. Belluga les cames, ara rpid i ara lent; corre el risc de sortir de la hipnosi
profunda. LErik condueix la conversa curosament cap a una altra direcci, el calma i el fa pujar un

parell de nivells. Tanca amb cura les portes de tots els records daquell dia i de tots els records de la
hipnosi. Quan inici el delicat procs de despertar, no pot quedar res obert.
Quan lErik sen va, en Josef jau somrient al llit. Linspector saixeca de la cadira del rac i
lacompanya a fora. Van cap a la mquina de caf.
He quedat impressionat diu en Joona en veu baixa mentre agafa el telfon.
A lErik lassalta un sentiment de desolaci, un pressentiment que sacaba de desencadenar
alguna cosa irreparable.
Abans que parlis amb ning, vull destacar una cosa diu. Durant la hipnosi, el pacient
sempre diu la veritat, per es tracta noms de la seva veritat, s clar. Noms parla del que ell
experimenta com a veritat. Per tant, descriu els seus propis records subjectius, i no
Ho entenc linterromp en Joona.
He hipnotitzat persones amb esquizofrnia continua lErik.
Qu intentes dir?
En Josef parlava de la seva germana
S, que lobligava a mossegar com un gos i tot all diu en Joona.
Marca un nmero i es duu el telfon a lorella.
No s segur que la seva germana li digus que ho havia de fer afirma lErik.
Per podria ser diu en Joona, i ala la m cap a lErik per fer-lo callar. Anja, perleta
Pel telfon se sent fluixet una veu amable.
Podries mirar-me una cosa? S, exacte. En Josef Ek t una tieta que es diu Sonja, i aquesta tieta
t una segona residncia o una caseta en algun lloc, i s, aix Grcies.
En Joona es mira lErik.
Perdona, the interromput.
Noms volia dir que tampoc no s segur que en Josef sigui qui ha mort tota la famlia.
Per s possible que shagi fet aquestes ferides a si mateix? Podria haver-se atacat daquesta
manera, et sembla?
De fet, no, per en teoria s possible respon lErik.
Aleshores, la veritat, crec que tenim el nostre assass aqu dins diu en Joona.
Jo tamb.
Podria fugir?
No respon lErik amb un somriure.
En Joona es dirigeix al passads.
Vas a la casa de la tieta? pregunta lErik.
S.
Si vols, thi acompanyo diu lErik, posant-se en marxa. La seva germana podria estar
ferida o en un xoc agut.

9
Dimarts 8 de desembre, hora de dinar

A SIMONE seu al vag de metro i mira per la finestra.

Encara est tota suada desprs de la correguda que ha fet des del pis buit fins a lestaci de
metro.
Ara el tren est aturat a Huvudsta. Pensa que hauria hagut dagafar un taxi, per intenta
convncer-se que no ha passat res; al capdavall, ella sempre es preocupa innecessriament.
Torna a mirar el telfon i es pregunta si la desconeguda amb qui acaba de parlar era la mare de
lAida, i si deu ser veritat que lAida s en un taller de tatuatges del Tensta-Centrum.
Les portes es tanquen, per es tornen a obrir immediatament. Se senten crits una mica ms
endavant; desprs les portes es tornen a tancar i el metro engega per fi.
Davant seu hi ha un home que fa cruixir papers de diari. Agafa totes les seccions, les escampa
sobre el seient del seu costat, sembla que compara alguna cosa i desprs les recull un altre cop. La
Simone veu al reflex de la finestra que lhome li va llanant llambregades de tant en tant. Es planteja
anar a seure en un altre lloc, per el cor li fa un salt quan un piiip del mbil li indica que ha rebut un
SMS. s l'Ylva des de la galeria. La Simone no t esma de llegir-lo; havia esperat que fos lErik. No
sap quantes vegades ho ha intentat ja, per tot i aix torna a trucar al seu nmero. Escolta els tons de
la trucada i el canvi sobtat a la bstia de veu.
Escolta! diu lhome amb veu autoritria i irritant.
Ella fa com si no lhagus sentit, mira per la finestra fent veure que escolta un missatge al mbil.
Hola diu lhome.
La Simone veu que no la deixar estar si no li fa cas. Com tants altres homes, sembla que no entn
que les dones tenen vida i pensaments propis, i que no estan disposades constantment a escoltar-los.
Escolta, que no sents que estic parlant amb tu? repeteix lhome.
La Simone es gira cap a ell.
Ja ho crec que ho sento diu amb veu reposada.
Doncs, per qu no contestes?
Ja ho estic fent, no?
Lhome parpelleja un parell de cops i desprs ho deixa anar:
Ets una dona, oi?
La Simone empassa saliva i pensa que segur que s un daquests que vol obligar-la a dir-li el seu
nom i el seu estat civil, i que acabar provocant que reaccioni amb antipatia.
Ets una dona?
s lnic que vols saber? pregunta, seca, i torna a girar-se cap a la finestra.
Ell canvia de lloc i sasseu al costat della.
Escolta Jo tenia una dona, i la meva dona, la meva dona
La Simone nota que un parell de gotetes de saliva li aterren a la galta.
Era igual que lElizabeth Taylor continua ell. Saps qui s?
Li sacseja el bra.
Saps qui s lElizabeth Taylor?
S diu la Simone, impacient. s clar que ho s.
Ell sinclina completament cap endavant.
Canviava dhome constantment es lamenta. Tot havia de ser cada cop millor i ms car:

anells amb diamants, regals, collarets.

El tren redueix velocitat i arriba a la parada de la Simone: sn a Tensta.
Sala, per lhome li barra el pas.
Abraam, noms vull una abraada.
Ella es disculpa malhumorada, li aparta el bra i nota una m a les natges. En aquell moment el
tren satura, lhome perd lequilibri i va a parar al seient amb un plof.
Puta! crida quan ella sen va.
La Simone surt corrents de lestaci de metro, travessa el pont cobert amb plexigls i baixa les
escales. Fora del centre comercial hi ha un banc amb tres homes borratxos que discursegen amb veu
ronca. La Simone entra rpidament per lentrada principal i intenta un cop ms posar-se en contacte
amb lErik.
De la bodega surt olor de vi negre passat provinent dampolles trencades. La Simone passa
corrents sense al per davant de laparador dun restaurant.
Veu un bar damanides amb pans en conserva, trossets de cogombre i fulles denciam pansides.
Al mig del vestbul del centre comercial hi ha un cartell gros que indica on es troba cada establiment.
Lexamina fins que troba el que busca: Tensta Tattoo. Segons el mapa, la botiga es troba al final de
tot del primer pis. Corre cap a les escales mecniques entre mares de baixa per maternitat, jubilats
empobrits i adolescents que fan campana.
Simagina un grup de gent jove encerclant un noi que jau a terra, i que mentre sobre pas sadona
que s en Benjamin, que la sang que surt del tatuatge no sestronca.
Puja les escales a grans gambades. Tan bon punt arriba al pis de dalt, li crida latenci un
moviment sospits al final de tot del passads, en una zona semiabandonada del centre comercial:
sembla alg penjat de la barana. Va cap all i a mesura que shi acosta va veient qu passa: dos nens
en tenen un altre agafat i el sostenen penjat al buit per sobre la barana. Una silueta grossa volta per
darrere dells i sabraa a si mateixa com si tingus fred.
Els nois tenen la noia agafada com si fos dall ms normal, ella fa gestos de terror.
Es pot saber qu feu? crida la Simone mentre sels acosta.
No satreveix a arrencar a crrer per por que no sespantin i deixin anar la noia. Hi ha una
caiguda lliure de deu metres, com a mnim, fins al vestbul de la planta baixa.
Quan la veuen, els nois fan veure que deixen caure la noia.
La Simone xiscla, per al capdavall lhan mantingut agafada i desprs la fan pujar. Un dells fa
un somriure estrany, i desprs fugen corrents. Noms sha quedat el noi alt com un sant Pau. La noia
sanglota arraulida al costat de la barana. La Simone satura amb el cor a cent i sinclina cap a ella.
Ests b?
La noia noms fa que no amb el cap sense dir res.
Hem danar a parlar amb els vigilants.
La noia torna a dir que no. Tremola de cap a peus i est feta una boleta contra la barana. La
Simone mira el noi gros i cepat que no fa altra cosa que mirar-se-les sense badar boca. Va vestit amb
una jaqueta fosca embuatada i ulleres de sol negres.
I tu qui ets? li pregunta la Simone.
En lloc de contestar, ell es treu una baralla de cartes de la butxaca de la jaqueta i comena a
mirar-les, tallant i remenant.
Qui ets? repeteix la Simone en veu ms alta. Ets amic daquells nois?
Ell no mou ni un mscul.
Per qu no has fet res? Lhaurien poguda matar!

La Simone nota que li puja ladrenalina, el batec accelerat del cor a les temples.
The preguntat una cosa! Per qu no has fet res?
Li clava la mirada, per ell continua en silenci.
Imbcil! crida la Simone.
El noi sallunya passet a passet. Quan ella li va al darrere perqu no sescapi, el noi ensopega i
deixa caure la baralla de cartes. Parlant amb si mateix, baixa per lescala mecnica.
La Simone fa mitja volta per ocupar-se de la nena, per ha desaparegut. Torna enrere pel
passads, passant de llarg locals comercials buits, per no la veu enlloc, i dels nois tampoc no nhi
ha ni rastre. De cop sadona que s al davant del taller de tatuatges. Laparador est cobert de
lmines negres de relleu irregular i hi penja una fotografia gran del llop Fenrir. La Simone obre i
entra; sembla que no hi ha ning. Les parets sn plenes de fotografies de tatuatges. Mira al seu voltant
i es disposa a anar-sen quan sent una veueta fina i atemorida que pregunta:
Nicke? On ets? Digues alguna cosa.
Una cortina negra sobre i apareix una noia amb un telfon mbil a lorella. Va despullada de
cintura en amunt. Dues gotetes de sang li llisquen pel coll, t lexpressi atenta i inquieta.
Nicke diu, concentrada en el seu telfon, qu ha passat?
T els pits amb la carn de gallina, per sembla que no sadona que va mig nua.
Que et puc preguntar una cosa? diu la Simone.
La noia surt de la botiga i comena a caminar. La Simone va cap a la porta darrere della, per
de cop sent alg darrere seu.
Aida? crida un noi amb veu espantada.
La Simone es gira i veu que s en Benjamin.
On s en Nicke? pregunta.
Qui?
El germ de lAida, s disminut psquic. Que lhas vist, aqu fora?
No, jo
s fora gros, amb ulleres de sol negres.
La Simone torna a entrar a la botiga a poc a poc i sasseu en una cadira.
LAida torna acompanyada del seu germ. Ell es queda fora, assenteix amb ulls atemorits a tot el
que ella diu, i desprs es frega el nas. LAida entra cobrint-se els pits amb una m, passa de llarg pel
costat de la Simone i en Benjamin sense mirar-los i desapareix darrere la cortina. La Simone t el
temps just de veure que t el coll enrogit; sha fet tatuar una rosa de color vermell fosc al costat duna
petita estrella de David.
Qu passa? pregunta en Benjamin.
He vist uns nois que estaven guillats. Tenien una noia penjada de la barana. El germ de lAida
sho mirava sense fer res, i
Els has dit alguna cosa?
Han parat quan mhi he acostat, per mha semblat que simplement els feia grcia.
En Benjamin se la mira extraordinriament feli. Comena a ruboritzar-se, la seva expressi es
torna insegura i mira al seu voltant indecs com si volgus sortir corrents.
No magrada que estiguis per aqu diu la Simone.
Jo faig el que vull respon en Benjamin.
Ets massa petit per
Vs a la merda interromp ell en veu baixa.
Com dius? Que tamb volies fer-te un tatuatge, tu?

No.
Ho trobo lletgssim, aix dels tatuatges al coll i a la cara
Mama interromp ell.
s molt lleig.
LAida et sent.
Doncs trobo que
Per qu no ten vas i prou? pregunta en Benjamin irritat. Ella sel mira, estranyada per
aquest to de veu, per sadona que ella i lErik tamb deuen sonar aix cada cop ms sovint.
Tu vns a casa amb mi diu amb calma.
Vinc si surts tu primer.
La Simone surt de la botiga i veu en Nicke al costat de laparador fosc, amb els braos creuats
sobre el pit. Shi acosta, intenta fer cara damabilitat i assenyala les cartes de Pokmon.
El Pikachu s el preferit de tothom diu.
Ell assenteix per a si mateix.
Per a mi magrada molt ms el Mu continua la Simone.
El Mu aprn coses diu ell, cautels.
Perdona que thagi renyat abans.
No es pot fer res contra en Wailord. Ning no pot contra ell afegeix.
s el ms gros de tots?
S respon el noi, seris.
La Simone recull una carta que li ha caigut.
I aquest qui s?
En Benjamin surt amb els ulls brillants.
LArqueus respon en Nicke, i posa la carta damunt de la pila.
Sembla simptic diu la Simone.
El rostre den Nicke sobre en un gran somriure.
Anem diu en Benjamin en veu baixa.
du diu la Simone amb un somriure.
Aduiareveure respon en Nicke mecnicament.
En Benjamin camina en silenci al costat de la Simone.
Agafarem un taxi decideix ella quan sacosten a lentrada del metro. Ja nhe tingut prou,
de metro, per avui.
Dacord diu en Benjamin, i ja fa mitja volta.
Espera diu la Simone.
Acaba de veure un dels nois que amenaaven la noia; sest al costat dels torniquets dentrada
del metro i sembla que esperi alguna cosa. La Simone sadona que en Benjamin intenta estirar-la.
Qu passa? pregunta.
Va, anem-nos-en. No has dit que agafarem un taxi?
He de parlar un moment amb aquell noi diu.
Mama, deixals estar suplica en Benjamin.
T la cara blanca com la cera i lexpressi inquieta, i no fa ni un pas mentre ella es dirigeix
decididament cap al noi.
La Simone posa una m a lespatlla del noi i el fa girar-se cap a ella. Deu tenir tot just tretze
anys, per en lloc despantar-se o sorprendres, es riu della obertament, com si acabs de caure en
una trampa que ell li hagus parat.

Tu vns amb mi a veure els vigilants diu ella amb fermesa.

Per qu dius, meuca?
The vist abans quan
Tanca la boca! crida el noi. Tanca la boca o ja veurs.
La Simone es queda tan perplexa que no sap qu dir. El noi escup a terra davant della, salta per
damunt del torniquet i desapareix sense pressa pel passads dentrada al metro.
La Simone est absolutament estupefacta. Torna amb en Benjamin.
Qu tha dit? pregunta ell.
No res contesta ella cansada.
Van a la parada de taxis i sasseuen al seient de darrere del primer taxi de la fila. Quan surten de
Tensta, la Simone diu que lhan trucada de lescola.
LAida volia que lacompanys a canviar-se un tatuatge diu en Benjamin en veu baixa.
Has fet ben fet dacompanyar-la.
Passen sense dir res per Hjulstavgen, seguint una via morta que hi ha en un dic de grava marr.
Has dit a en Nicke que era un imbcil? pregunta en Benjamin.
Mhe equivocat La imbcil sc jo.
Per com has pogut dir una cosa aix?
Jo tamb cometo errors, Benjamin diu la Simone en veu baixa.
Quan passen pel pont de Traneberg la Simone mira cap avall, a lStora Essingen. Laigua encara
no est del tot gelada, per t un aspecte lent i poc brillant.
Sembla que el pare i jo ens separarem diu.
Eh Per qu?
No t res a veure amb tu.
He preguntat per qu.
No hi ha cap bona resposta diu. El teu pare Com tho explico? s lamor de la meva
vida, per tot i aix et pots separar. Aix no tho pots imaginar quan et coneixes, o quan tens
fills Em sap greu, no te nhauria dhaver dit res. Noms vull que entenguis perqu estic tan
atabalada. Per encara no s pas segur que ens separem.
Jo no en vull saber res.
Perdona que
Vs-ten a la merda! crida ell.

10
Tarda de dimarts 8 de desembre

ERIK sap que no podr dormir, per ho intenta igualment. Ha estat despert tota lestona, tot i
que linspector Joona Linna condueix a pas de caragol per la carretera 274 per lilla de
Vrmd, de cam cap a la casa on segurament es troba lEvelyn. Quan passen pel costat de la
vella serradora senten un cruixit de grava sota el cotxe. Les pndoles de codena tenen un efecte
secundari que fa que lErik tingui els ulls sensibles i secs; ho pateix mentre contempla una zona de
bungalous i casetes de vacances fetes de fusta amb jardinets de gespa petits com segells. Els arbres
salcen nus en el fred estril de desembre. La llum i els colors li recorden les excursions que feia
amb l'escola; la mateixa olor de podrit, laroma dels bolets que surten de terra. La seva mare
treballava dinfermera a mitja jornada a linstitut de Sollentuna i creia fermament en les bondats de
laire fresc. Tamb havia estat idea seva posar-li Erik Maria, un nom ben inusual que havia sentit en
un viatge que va fer a Viena per aprendre alemany. Durant la seva estada havia anat al Burgtheater a
veure El pare de Strindberg amb Klaus Maria Brandauer com a protagonista, i lhavia fascinada tant
que havia recordat anys i anys el nom de lactor. De nen, lErik sempre havia intentat dissimular el
seu segon nom, Maria, i dadolescent shavia sentit identificat amb la can A Boy Named Sue de
Johnny Cash, gravada a la pres de San Quentin:
Some gal would giggle and ld get red, and some guy'd laugh and Id bust his head, I tell ya,
life aint easy for a boy named Sue.
El pare de lErik, que treballava a la Seguretat Social sueca, noms havia estat interessat en una
sola cosa en tota la seva vida: era illusionista amateur i sovint es posava una capa que shavia fet ell
mateix, un frac de segona m i una mena de barret alt plegable que anomenava chapeau claque.
LErik i els seus amics havien de seure en cadires de fusta al garatge, on el pare havia muntat un petit
escenari amb trapes secretes. La majoria de trucs els treia del catleg de Bernandos Magic, a
Bromlla: varetes que sobrien amb un claclaclac, boles de billar que es multiplicaven, un mar de
vellut amb butxaques secretes, i la lluent guillotina tallamans. Ara lErik recorda el seu pare amb
afecte; recorda que engegava el radiocasset amb la cinta de Jean Michel Jarre amb el peu mentre feia
moviments mgics de vareta per damunt duna calavera. Tant de bo mai no shagus arribat a adonar
que lErik, en fer-se ms gran, se navergonyia i intercanviava miradetes cmplices amb els amics
quan es posava desquena.
No hi ha cap explicaci concreta del perqu lErik es va fer metge; mai no havia volgut cap altra
cosa, mai no shavia imaginat cap altra vida. Recorda els ltims dies descola, la pluja, la bandera
hissada i els salms destiu. Sempre treia les millors notes a totes les assignatures, cosa que els seus
pares tamb trobaven dall ms normal. La seva mare deia sovint que els suecs estaven aviciats
perqu els semblava que el seu estat del benestar era una cosa natural, mentre que amb gaireb tota
probabilitat es tractava dun petit intermezzo histric. Li semblava que aquest sistema, amb
assistncia mdica i dental, llars dinfants, educaci bsica, i ensenyament mitj i universitari
gratuts podia desaparixer en qualsevol moment. Per ara fins i tot nois i noies normals i corrents
podien estudiar i fer-se metges, arquitectes o economistes en qualsevol universitat del pas, i tot aix
sense tenir patrimoni propi ni dependre de beques o almoines.
LErik sentia a dir sovint que era un privilegiat. Aix havia estat positiu per a ell, i li havia donat

forces per aconseguir el seu objectiu, per de jove potser tamb nhavia tret una certa arrogncia.
Encara recorda perfectament que, als divuit anys, shavia assegut al sof que tenia a Sollentuna a
contemplar les bones notes del seu diploma, i que desprs havia fet una ullada al seu voltant, a la
senzilla habitaci: les prestatgeries amb foteses i souvenirs, les fotografies en marcs dal-paca:
instantnies de la confirmaci, el casament i les noces dor dels seus pares, seguides de desenes de
fotos del seu nic fill, de nad grassonet amb vestit de puntes a jove somrient amb pantalons de
campana.
La seva mare havia entrat a lhabitaci i li havia donat els formularis dinscripci per a la
carrera de medicina. Com sempre, tenia ra: tan bon punt lErik va posar un peu sobre el llindar de
linstitut Karolinska, va tenir la sensaci de ser a casa. Quan es va especialitzar en psiquiatria va
entendre que lofici de metge encara li anava millor que no volia admetre: desprs de divuit mesos
de rotatori indispensables per obtenir el ttol, shavia posat a treballar per a Metges sense Fronteres.
Havia anat a parar a Chisimayu, al sud de Mogadiscio, Somlia. Havia estat una poca dura en un
hospital de campanya lequipament del qual consistia en material hospitalari rebutjat per Sucia,
mquines de rajos X dels anys seixanta, medicaments caducats de feia temps, llits rovellats i plens de
taques que els enviaven hospitals que feien reformes o tancaven portes. A Somlia havia tingut el seu
primer contacte amb gent greument traumatitzada: nens que ja no tenien ganes de jugar i shavien
tornat aptics; joves que relataven sense cap emoci que els havien obligat a cometre crims terribles;
dones que havien estat tan maltractades que no podien ni parlar i no feien altra cosa que somriure
evasives sense dirigir-li la mirada en cap moment. Va pensar que volia ajudar les persones que
seguien confuses espiritualment i fsicament a causa de les vexacions a qu havien estat exposades,
per coses que encara els afectaven malgrat que els causants haguessin desaparegut feia temps.
LErik va tornar a casa i va cursar estudis de psicoterpia a Estocolm. No va entrar en contacte
amb diverses teories sobre lhipnosi fins que va comenar lespecialitzaci en psicotraumatologia i
psiquiatria de desastres. El que ms el va atreure va ser la rapidesa, el fet que el psicleg pogus
acostar-se a lorigen del trauma en tan poc temps.
LErik considerava que aquesta rapidesa era crucial si es treballava amb vctimes de guerra o de
desastres naturals.
Va fer la formaci bsica dhipnosi a lEuropean Society of Clinical Hypnosis i de seguida va
fer-se membre de la Society for Clinical and Experimental Hypnosis, la Junta Europea dHipnosi
Mdica i lassociaci sueca dhipnosi clnica, i durant anys va mantenir correspondncia amb Karen
Olness, la pediatra nord-americana responsable del mtode pioner per hipnotitzar nens malalts i amb
dolors forts que tant limpressiona encara ara.
LErik va treballar cinc anys amb persones traumatitzades per a la Creu Roja dUganda. En
aquella poca no tenia gens de temps per provar la hipnosi i desenvolupar-la; les situacions eren
massa aclaparadores i urgents, i gaireb sempre calia respondre a una necessitat bsica. En aquell
perode noms va utilitzar la hipnosi una desena de vegades, i sempre en situacions senzilles: per
substituir calmants en cas dallrgia, o com a primer bloqueig de fbies. En el seu ltim any a
Uganda shavia trobat amb una noia a qui tenien tancada en una habitaci perqu no parava de
xisclar. Les monges catliques que treballaven dinfermeres van explicar-li que havia arribat a
lhospital arrossegant-se des del barri de barraques que hi havia al nord de Mbale.
Suposaven que devia ser del clan bagisu, perqu parlava lugisu. No havia dormit ni una nit: es
passava les hores cridant ininterrompudament que tenia un terrible dimoni flamejant als ulls.
LErik va demanar a les monges que obrissin lhabitaci de la noia. Tot just veure-la es va
adonar que presentava greus smptomes de deshidrataci, per quan va intentar fer-la beure, va

posar-se a cridar com si la visi de laigua la crems com el foc i va comenar a rodolar per terra.
LErik va decidir utilitzar la hipnosi per calmar-la.
Una monja, la germana Marion, va traduir el que ell deia al bukusu, una llengua que la noia devia
entendre; i un cop va comenar a escoltar, va ser molt fcil hipnotitzar-la.
En tal sols una hora havia pogut perfilar tot el trauma psquic de la noia. Una mica al nord del
barri de barraques, a la carretera entre Mbale i Soroti, havia sortit de la carretera un cami cisterna
que venia de Jinja. Aquest vehicle tan pesant havia bolcat i havia obert un esvoranc gros. La cisterna
tenia un forat don rajava benzina pura. La noia se nhavia anat a casa corrents, hi havia trobat el seu
oncle i li havia dit que la benzina sestava perdent. Loncle hi va crrer amb dues garrafes buides;
quan la noia va tornar a ser al costat del cami, el seu oncle i altres persones ja hi eren, omplint
galledes de benzina. Feia molta pudor, el sol llua i laire era calent. Loncle de la noia va saludar-la
amb la m. Ella va agafar la primera garrafa i va comenar a arrossegar-la cap a casa. Pesava com
un mort. Es va aturar per collocar-se-la al cap i va veure una dona amb un mocador blau que
saturava al costat del cami, sagenollava i comenava a omplir ampolles de vidre. I una mica ms
amunt, a la carretera, la noia va veure un home amb una camisa groga de camuflatge que sacostava
des de la ciutat. Lhome tenia un cigarret a la m; quan va dur-sel a la boca, va veure que la punta
sencenia, com una brasa. LErik encara recorda perfectament laspecte de la noia mentre explicava
la seva histria: tenia la veu gruixuda i apagada, i les llgrimes li regalimaven per les galtes mentre
explicava que havia agafat el foc del cigarret amb els ulls i lhavia enviat a la dona del mocador.
Tenia el foc als ulls, havia dit, perqu quan va girar-se i va mirar la dona, estava tota encesa: les
flames van consumir primer el mocador blau, i desprs la resta del cos. De cop shavia produt una
espcie de tempesta de foc al voltant del cami. La noia havia comenat a caminar. Darrere seu
noms se sentien crits. Desprs de la hipnosi lErik i la germana Marion van passar molta estona
parlant amb la noia sobre el que havia explicat, i li van assegurar que els vapors pudents de la
benzina eren el que havia encs la flama. El cigarret de lhome havia encs la cisterna, i aix havia
fet prendre foc als vapors que suraven a laire; ella no hi havia tingut res a veure.
Noms un mes desprs daquesta histria, lErik havia tornat a Estocolm, on havia sollicitat una
beca del Consell dinvestigaci de Medicina per poder aprofundir seriosament en la hipnosi i el
tractament de traumes a linstitut Karolinska. Aix era poc desprs de conixer la Simone.
Encara recorda perfectament quan la va conixer, en una gran festa de la universitat. Era una noia
alegre, brillant i plena de vida. El primer que li va cridar latenci van ser els rnxols rogencs;
desprs va veure-li la cara. Tenia el front suau i llis; la seva pell tensa i clara estava sembrada de
piguetes de color marr clar. Semblava un angelet duna postaleta cursi: petita i prima. Recorda
exactament com anava vestida: portava una brusa de seda que li marcava la cintura, pantalons llargs
negres i sabates altes de color fosc. Duia pintallavis rosa suau i els ulls de color verd clar brillaven.
Un any desprs ja shavien casat i gaireb de seguida van intentar tenir una criatura, per va resultar
difcil. Quatre avortaments lun darrere laltre. LErik en recorda un especialment. La Simone estava
a la setmana setze quan la cosa va anar malament: el fetus era una nena. Just dos anys desprs
daquell avortament va nixer en Benjamin.
LErik mira pel vidre del davant i sent, sense escoltar-la, la conversa de rdio que en Joona
mant en veu baixa amb els seus companys que van cap a Vrmd.
Mhe recordat duna cosa diu lErik.
S.
He dit que en Josef Ek no podria fugir de lhospital, per de fet, si ha estat capa dinfligir-se
totes aquelles ferides darma blanca, potser no en podem estar tan segurs.

Jo tamb ho he pensat respon en Joona.

B.
He deixat un dels meus homes a la porta.
Segurament no far cap falta diu lErik.
Ja.
Tres cotxes saturen en filera al costat de la carretera, sota un pal dalta tensi. Quatre agents de
policia parlen sota la llum blanca; porten armilles antibales i assenyalen punts en un mapa. La llum
del sol es reflecteix al vidre dun hivernacle vell.
En Joona torna a seure al seient del conductor i laire fred entra al cotxe amb ell. Espera que els
altres es fiquin als seus cotxes i va tamborinejant amb una m al volant, perdut en els seus
pensaments. La rdio de la policia emet de cop uns tons rpids i breus, desprs se senten uns cruixits
intensos que sinterrompen sobtadament. En Joona canvia de canal, comprova si tots els grups estan
connectats entre ells i intercanvia unes quantes paraules amb cada un abans de fer girar la clau de
contacte.
Els cotxes continuen endavant pel costat dun camp marr, un bosc de bedolls i una sitja gran i
rovellada.
Quan arribem, tu tesperes al cotxe diu en Joona fluixet.
S respon lErik.
Un parell de corbs que sobrevolen la carretera sallunyen batent les ales.
s perillosa, la hipnosi? pregunta en Joona.
Qu vols dir?
Eres un dels millors del mn, per ho vas deixar.
La gent pot tenir bons motius per guardar secrets diu lErik.
s clar, per
I en el cas de la hipnosi, aquests motius sn difcils de valorar.
En Joona sel mira escptic.
Per qu no em crec que ho deixessis per aix?
No en vull parlar diu lErik.
A banda i banda del cam hi ha troncs darbres que fan que la llum els arribi fent pampallugues.
El bosc s cada cop ms pregon i fosc, la grava cruix sota el cotxe. Agafen una carretera de bosc
estreta, passen de llarg un parell de cases de vacances i saturen. Lluny, entre els arbres, en Joona
veu una casa marr de fusta en una clariana fosca.
Compto que et quedes aqu diu en Joona a lErik en sortir del cotxe.
Mentre en Joona va cap a lentrada, on ja lesperen els altres policies, lErik torna a pensar en el
noi hipnotitzat, en Josef, i en com les paraules fluen dels seus llavis sense cap esfor.
Un noi jove que descrivia la seva agressi bestial amb una agudesa distant. Devia estar
visualitzant el record molt clarament: les rampes que patia la seva germaneta per culpa de la febre,
laccs de fria, la tria de ganivets, leufria de superar el lmit. Cap al final de la hipnosi la
descripci den Josef shavia tornat ms confusa i havia estat ms difcil entendre qu havia vist, i si
la seva germana gran, lEvelyn, realment lhavia obligat a cometre aquells assassinats. En Joona
reuneix els quatre policies al seu voltant, i sense fer-ne cap espectacle descriu la gravetat de la
situaci i els dna instruccions sobre ls darmes de foc: que, en tot cas, si cal disparar haur de ser
a les cames. Evita utilitzar la terminologia especfica que va aprendre en la formaci de tctica
policial per a circumstncies extraordinries, i afirma que segurament es trobaran una persona que no
representa cap perill.

Vull demanar-vos a tots que actueu amb peus de plom per no espantar la noia diu en Joona
. Pot tenir por, potser est ferida, per alhora heu de tenir present en tot moment que podria tractarse duna persona perillosa.
Envia una patrulla de tres persones a rodejar la casa, els demana que no facin malb lhort i que
no entrin a dins.
Shan dacostar a la part de darrere per mantenint-se a una distncia prudent. Els homes surten
del cam del bosc. Un dells satura i es fica una mica de tabac mlt ben fi sota el llavi. La faana de
color xocolata de la casa est formada per panells de fusta horitzontals que sencavallen entre ells;
els bastiments estan pintats de blanc i la porta s negra. A les finestres hi ha cortines rosades. No surt
fum de la xemeneia. Al porxo hi ha una escombra i una galleda groga de plstic plena de pinyes
grosses.
En Joona veu que la patrulla sescampa al voltant de la casa, mantenint una certa distncia i amb
les armes a la m. Una branca cruix. Lluny se sent ressonar el martelleig dun picot. En Joona segueix
amb la mirada els moviments dels policies i sacosta a poc a poc a la casa. Intenta veure alguna cosa
a travs de la tela rosa de les cortines, i fa un gest a lagent Kristina Andersson, una dona jove de
rostre anguls, perqu es quedi al caminet. Ella fa que s amb les galtes vermelles, sense perdre de
vista la casa. Ben concentrada, treu tranquillament la seva pistola reglamentria i fa un parell de
passes cap a un costat.
En aquesta casa no hi ha ning, pensa en Joona mentre es va acostant al porxo. Les planxes de
fusta cruixen sota el seu pes. Mira la cortina per si hi ha cap moviment sobtat quan truca a la porta.
No passa res. Sespera un moment i es tensa; li ha semblat que sentia alguna cosa i fa una ullada cap
al bosc que hi ha al costat de la casa, entre les bardisses i els troncs dels arbres. Treu la pistola, una
Smith & Wesson feixuga que li agrada ms que larma reglamentria (marca Sig Sauer), li treu el
fiador i comprova que hi hagi cartutxos al carregador. De cop se sent una remor a la vora del bosc i
un cabirol fa un bot i sallunya amb salts rpids de costat a costat entre els arbres. La Kristina
Andersson li fa un somriure tens quan la mira. En Joona assenyala la finestra, shi acosta amb compte
i mira cap a dins pel costat de la cortina.
En la foscor veu una tauleta de vmet amb el sobre de vidre gruixut i un sof de pana de color
marr clar. Sobre el respatller duna cadira de fusta vermella hi ha dues calcetes de cot esteses
perqu seixuguin. A la prestatgeria hi ha uns quants paquets de macarrons de cocci rpida, potets
de pesto, llaunes de conserves i una bossa de pomes. Es veuen brillar uns coberts a terra, davant de
la pica, i sota la taula de la cuina.
En Joona torna al porxo, fa un gest a la Kristina Andersson per indicar-li que vol entrar, i desprs
obre la porta, surt de la lnia de foc, rep el vistiplau de la Kristina, mira cap a dins i travessa el
llindar.
LErik, des del cotxe, noms pot imaginar-se qu passa. Veu que en Joona Linna entra a la casa
marr seguit dun altre policia. Poc desprs torna a veurel al porxo. Tres agents de policia vnen de
la part de darrere de la casa i es queden davant dell. Parlen, miren un mapa, assenyalen el cam i les
altres cases. Sembla que en Joona vol ensenyar alguna cosa de la casa a un dels altres. Entren tots i
lltim tanca la porta darrere seu perqu no passi el fred.
De cop lErik veu alg entre els arbres, all on el cam comena a fer pendent cap a laiguamoll:
una dona prima duu una arma, una escopeta de caa. Va arrossegant el doble can lluent per terra
mentre camina cap a la casa. LErik veu que el can frega suaument gerderes i nabineres i topa amb
la molsa.
Els policies no lhan vista, i ella tampoc no els pot veure. LErik truca al nmero de mbil den

Joona, pero el sent sonar dins del cotxe; s al seient del conductor, al seu costat.
La dona camina sense esma entre els arbres, amb larma agafada amb dits flccids. LErik entn
que es podria produir una situaci perillosa si la policia i la dona se sorprenen els uns als altres, aix
que surt del cotxe, corre cap a lentrada de la parcella i desprs comena a caminar a poc a poc, i
crida:
Hola.
La dona satura i el mira.
Fa fred, avui diu ell en veu baixa.
Qu?
A lombra fa fred diu ell en veu ms alta.
S respon ella.
Que ets nova? pregunta lErik mentre va cap a ella.
No, mestic a casa de la meva tieta.
Ets neboda de la Sonja?
S diu ella amb un somriure.
LErik se li acosta.
Qu caces?
Llebres respon ella fluixet.
Em deixes veure lescopeta?
Ella posa el fiador a larma i lhi dna. T la punta del nas vermella, li penja pinassa seca dels
cabells sorrencs.
Evelyn diu lErik tranquillament, hi ha uns agents de policia que volen parlar amb tu.
La noia fa cara de preocupaci i retrocedeix un pas.
Si tens un moment somriu lErik.
Ella fa que s, cautelosa, i lErik crida cap a la casa.
En Joona surt amb expressi irritada, a punt per enviar-lo un altre cop al cotxe. En veure la dona,
es queda garratibat una fracci de segon.
Aquesta s lEvelyn diu lErik, mentre dna lescopeta a en Joona.
Hola diu en Joona.
LEvelyn es queda blanca, sembla que es podria desmaiar en qualsevol moment.
He de parlar un moment amb tu afirma en Joona seris.
No xiuxiueja ella.
Entra.
No vull.
No vols entrar?
LEvelyn es gira cap a lErik.
Ho he de fer? pregunta amb veu tremolosa.
No respon ell, ho pots decidir tu mateixa.
Voldries acompanyar-me a dins, si us plau? pregunta en Joona.
Ella fa que no amb el cap per el segueix igualment.
Mespero fora diu lErik.
Camina una estona per lentrada de la parcella. La grava est coberta de pinassa i pinyes
marrons. A travs de les parets de la casa sent cridar lEvelyn; un sol xiscle, solitari i desesperat.
Una expressi de prdua incomprensible. Des de la seva estada a Uganda, coneix aquesta mena de
xiscles massa b.

LEvelyn seu al sof de pana amb les mans entre les cuixes. T la cara grisa com la cendra. En
Joona li ha explicat el que ha passat a la seva famlia. El marc de fotos amb forma de reig bord s a
terra. Els seus pares, asseguts en una mena de balanc, amb la filleta petita entre ells. Els pares tenen
els ulls entretancats pel sol, les ulleres de la petitona reflecteixen la llum blanca.
Em sap molt de greu diu en Joona amb veu sorda.
La barbeta de lEvelyn tremola.
Creus que ens pots ajudar a entendre qu ha passat? pregunta en Joona.
La cadira cruix sota el seu pes. En Joona sespera un moment abans de continuar:
On eres el dilluns 7 de desembre?
Ella fa que no amb el cap.
s ahir especifica en Joona.
Aqu diu ella en veu baixa.
A la casa?
Ella sel mira.
S.
No vas sortir en cap moment?
No.
Noms vas ser aqu dins?
Ella fa un gest cap al llit i els llibres de politicologia.
Ests estudiant?
S.
Aix que ahir no vas sortir de casa?
No.
Hi ha alg que ho pugui confirmar?
Qu?
Va haver-hi alg aqu amb tu, ahir? pregunta en Joona.
No.
Tens alguna idea de qui pot haver fet aix a la teva famlia?
Ella fa que no amb el cap.
Us ha amenaat alg?
s com si no el sents.
Evelyn?
Eh? Mho pot repetir?
T els dits completament fixats entre les cames.
Ha amenaat alg a la teva famlia? Teniu enemics?
No.
Sabies que el teu pare devia molts diners?
Ella fa que no amb el cap.
Lamentablement, aix era diu en Joona. El teu pare havia agafat diners prestats a
criminals.
Oh.
Podria haver estat algun dells qui
No linterromp ella.
Per qu no?
No enteneu res diu ella en veu ms alta.

Qu s el que no entenem?
No enteneu res de res.
Si ens expliques qu
No pot ser! crida.
Est tan commocionada que esclata a plorar, tan de sobte que ni t temps de tapar-se la cara. La
Kristina Andersson se li acosta i labraa, i al cap duna estona lEvelyn es calma una mica, i es
queda asseguda, completament en silenci, entre els braos de la policia, mentre les ltimes
esgarrifances del plor li recorren el cos.
Va, noia xiuxiueja consoladora la Kristina Andersson.
Repenja lEvelyn contra ella i li acaricia el cap.
De cop, la Kristina xiscla i aparta lEvelyn amb fora de manera que la fa caure a terra.
La malparida mha mossegat mha mossegat molt fort.
Es mira disgustada els dits tacats de la sang que li surt duna ferida al coll.
LEvelyn seu a terra. Es cobreix una rialla confusa amb la m, els seus ulls giren cap enrere i cau
inconscient.

11
Vespre de dimarts 8 de desembre

N BENJAMIN sha tancat a la seva habitaci. La Simone seu a la taula de la cuina i escolta la
rdio amb els ulls tancats.
Fan un concert en directe de lAuditori Berwald. La Simone intenta imaginar-se la vida de
soltera. No seria tan diferent del que tinc ara, pensa amb ironia. Potser aniria a concerts, al teatre
i a exposicions dart, com totes les dones soles.
Troba una ampolla de whisky de malta a larmari, sen serveix un culet i hi afegeix una miqueta
daigua: un lquid de color groc clar en un got gruixut. La porta del pis sobre mentre els tons clids
duna suite de violoncel de Bach omplen la cuina. s una melodia suau i trista. LErik se la mira des
del llindar de la porta; est tan cansat que el seu rostre ha perdut tot el color.
T bona pinta diu.
s whisky diu ella, i li atansa el got.
Desprs sen serveix un altre, i desprs lErik i ella brinden formalment drets lun davant de
laltra.
Un dia difcil? pregunta ella amb suavitat.
Ja ho crec respon ell amb un lleuger somriure.
De cop sembla que se li hagin acabat les forces. Els seus trets tenen alguna cosa indefinible, com
una fina capa de pols.
Qu escoltes? pregunta.
Ho apago?
No, per qu? s bonic.
LErik sacaba el whisky, acosta el got a la Simone i ella lhi reomple.
Aix que en Benjamin no sha fet cap tatuatge? pregunta ell.
Has seguit tot el xou a la bstia de veu?
Ara tot just, tornant cap a casa. Fins ara no havia tingut te
No linterromp ella, i no pot evitar pensar en la dona que va agafar el telfon la nit abans.
Malegro que hagis anat a buscar en Benjamin diu lErik.
Ella fa que s amb el cap i pensa en com sentreteixeixen els sentiments, que les relacions no sn
coses allades ni ben delimitades, sin que tot est relacionat amb tot.
Tornen a beure, i de cop la Simone sadona que lErik li somriu. Sempre ha tingut debilitat per
aquest somriure tort; ara mateix voldria fer lamor amb ell, sense parlar, sense complicacions. Al
capdavall, tard o dhora arriba el dia en qu et quedes sol, es diu.
No tinc res clar diu, seca. O, ms ben dit tinc una cosa clara: que no confio en tu.
Per qu dius?
Tinc la sensaci que ho hem perdut tot continua ella. Tu, o b dorms, o b ten vas a
treballar, o on sigui que vas. A mi mhauria agradat fer coses: anar de viatge, estar junts.
Ell deixa el got sobre la taula i fa un pas cap a ella.
Que ja no ho podem fer? pregunta rpidament.
No diguis aquestes coses xiuxiueja ella.
Per qu no?
LErik somriu, li acaricia la galta i es posa seris. De cop es fan un pet. La Simone sadona que
tot el seu cos els ha trobat a faltar, els petons.

Papa, que saps on?

En Benjamin calla quan entra a la cuina i els veu.
Esteu sonats diu amb un sospir, i gira cua.
Benjamin! el crida la Simone.
El noi torna.
Havies proms que aniries a buscar el sopar diu la Simone.
Hi has trucat?
Ho tindran llest en cinc minuts diu ella allargant-li el moneder. Saps on s el tailands,
no?
No sospira ell.
I torna de seguida, eh?
Deixam en pau.
Fes cas a la teva mare diu lErik.
Noms vaig aqu a la cantonada a buscar el sopar, no em passar res diu ell, i va cap al
rebedor.
La Simone i lErik se somriuen. Senten que la porta principal es tanca i desprs les passes
rpides den Benjamin escales avall.
LErik treu tres gots de larmari, satura, agafa la m de la Simone i se la prem contra la galta.
I si anssim a lhabitaci? pregunta ella.
Ell sembla tmidament content. Just en aquell moment sona el telfon.
No contestis diu lErik.
Podria ser en Benjamin respon ella, i es duu lauricular a lorella. Sc la Simone, digui?
No sent res, noms un tic-tic, semblant al soroll duna cremallera.
Hola?
Penja.
Ning? pregunta lErik.
La Simone el veu preocupat. Mentre lErik es dirigeix a la finestra i mira al carrer, la Simone
recorda la dona que ha contestat quan ha trucat al nmero que shavia quedat gravat al telfon de
lErik. Erik, com ets havia dit, rient. A qu es referia aquest Com ets? Com ets que no pots parar
ni un moment de palpar sota la meva roba, de llepar-me els pits, daixecar-me la faldilla?
Truca a en Benjamin diu lErik amb veu tensa.
Per qu hauria de?
La Simone agafa el telfon just quan torna a sonar.
Hola? diu.
Com que no responen, penja i truca al nmero den Benjamin.
Comunica.
No el veig diu lErik.
Vols que vagi a buscar-lo?
Potser.
No li agradar gaire somriu ella.
Ja hi vaig jo diu lErik dirigint-se al rebedor.
Just quan agafava la jaqueta del penjador, la porta sobre i en Benjamin entra. LErik torna a
penjar la jaqueta i agafa la bossa de plstic fumejant on hi ha els paquetets amb el menjar.
Sasseuen al sof, a la televisi fan una pellcula que no est malament. Mengen sense servirsho en plats. Hi ha un dileg gracis que fa riure en Benjamin; els seus pares es miren satisfets. s

com quan era petit i reia com un boig amb els programes infantils. LErik posa la m al genoll de la
Simone, ella la cobreix amb la seva i li agafa tendrament els dits.
Lactor Bruce Willis est de genolls i seixuga la sang de la boca.
El telfon torna a sonar. LErik deixa el seu menjar sobre la taula i es posa dret.
Va cap al rebedor i contesta tan tranquil com pot.
Erik Maria Bark, digui?
No sent res, noms un tic-tic fluixet.
Ja nhi ha prou diu, enfadat.
Erik?
s la veu de la Danilla.
Erik, ets tu? pregunta.
Estem sopant.
La sent panteixar.
Qu volia? pregunta la Danilla.
Qui?
En Josef diu.
En Josef Ek? pregunta lErik.
No ha dit res? repeteix la Danilla.
Quan?
Ara mateix, per telfon.
LErik mira a travs de la porta cap al menjador, veu la Simone i en Benjamin asseguts davant
del televisor. Pensa en la famlia de Tumba; la nena petita, la mare i el pare. La fria horrible amb
qu shavia coms el crim.
Per qu creus que mha trucat? pregunta lErik.
La Danilla sescura la gola.
Deu haver convenut la infermera que necessitava un telfon. Acabo de parlar amb la
centraleta, es veu que than passat una trucada seva.
Nests segura? pregunta lErik.
Quan he entrat mhe trobat en Josef xisclant, histric. Shavia arrencat la via. Li he donat
Alprazolam, per abans dadormir-se ha dit un munt de coses sobre tu.
Qu ha dit? Quines coses?
LErik sent que la Danilla empassa saliva, i la seva veu sona absolutament esgotada quan
respon:
Que li havies fotut m al cervell, que havies de deixar en pau la seva germana si no volies
acabar sota terra. Ho ha repetit unes quantes vegades: que ja podies estar ben segur que acabaries
sota terra.

12
Vespre de dimarts 8 de desembre

A TRES HORES que en Joona ha traslladat lEvelyn a la pres de Kronoberg. Lhan ficat en
una petita cella amb les parets nues i barrots horitzontals davant de la finestra entelada. La
pica dacer inoxidable del rac feia pudor de vmit. LEvelyn shavia quedat dreta al costat
del llit amb matals de plstic verd i li havia dirigit una mirada dincomprensi quan sen va anar.
A Sucia, quan sarresta alg, el fiscal t un mxim de dotze hores per decidir si el ret o el
deixa lliure. Si decideix retenir-lo, t fins a les 12 del migdia del tercer dia per presentar una
sollicitud dencarcerament al tribunal; si no ho fa, la persona en qesti queda lliure. Si el fiscal en
demana lencarcerament, s perqu t bons motius per sospitar o b, probablement, una sospita
fonamentada.
Ara en Joona torna a ser al passads del centre penitenciari preventiu, amb el linleum blanc i
lluent. Passa de llarg per davant de les avorrides fileres que formen les portes de color verd psol de
les celles. Veu el seu reflex intermitent a les planxes de metall amb poms i panys. Hi ha termos
blancs davant de totes les portes. Uns cartellets vermells indiquen els armaris on hi ha extintors. A la
recepci hi ha un carret de la neteja amb una bossa blanca per a la roba bruta i una de verda per a la
brossa.
En Joona satura, intercanvia unes quantes paraules amb un treballador social del Servei
dAssistncia Individualitzada i continua cap a la secci de dones.
Davant duna de les cinc sales dinterrogaci lespera en Jens Svanehjlm, fiscal en cap de la
regi dEstocolm. Sembla que tot just tingui vint anys, per de fet en t quaranta. La seva mirada t
alguna cosa jovenvola, i les galtes, un aire infantil. Sembla que no hagi ha gut darrugar el front en
tota la vida.
Evelyn Ek diu en Jens vacillant. s la que ha obligat el seu germ a assassinar la
famlia?
Aix s el que en Josef va dir quan
Per no podem utilitzar res del que en Josef Ek digus durant la hipnosi linterromp en Jens
; entrarem en conflicte amb el dret de guardar silenci i el dret de no acusar-se a un mateix.
Ja ho entenc, per de fet no era cap interrogatori, el noi no era pas sospits respon en Joona.
En Jens es mira el telfon mbil i diu:
El fet que la conversa estigus relacionada amb la investigaci ja s suficient per considerarho interrogatori.
En sc conscient, per jo tenia una altra prioritat diu en Joona.
Ja mho imaginava respon en Jens amb un somriure.
Calla i llana una mirada a en Joona, com si espers alguna cosa.
De seguida sabr qu va passar diu en Joona.
Fantstic diu en Jens, satisfet. Lnic que em va dir lAnita Niedel quan em va passar el
cas va ser que si en Joona Linna diu que descobrir rpidament la veritat, aix ser.
Hem tingut un parell denganxades, ella i jo.
Alguna cosa aix em va dir.
Entrem?
Tu tocupes de linterrogatori, per
En Jens Svanehjlm es grata lorella i murmura que ja est b desborranys, resums de

declaracions i imprecisions; que ja nhi ha prou daquest color.

Magrada que la declaraci funcioni com un dileg, sempre que sigui possible respon en
Joona.
Si ho graves, crec que no necessitem cap testimoni. Almenys, per ara opina en Jens.
Aix mateix pensava jo.
Noms fem declarar lEvelyn Ek per obtenir informaci ressalta en Jens.
Vols que li faci saber que s sospitosa dun crim? pregunta en Joona.
Tu mateix, per pensa que el temps no satura, i cada cop ten queda menys.
En Joona pica a la porta i entra a la desoladora sala de declaraci, on les persianes de les
finestres amb barrots estan abaixades. LEvelyn Ek seu en una cadira amb les espatlles tenses. T la
cara inexpressiva, les mandbules tancades amb fora. Ha creuat els braos sobre el pit i t la mirada
fixada en el sobre de la taula.
Hola, Evelyn.
La noia ala la mirada amb ulls espantats. En Joona sasseu a la cadira del davant. s atractiva,
com el seu germ. Potser no t uns trets espectaculars, per s que sn simtrics; t els cabells de
color castany clar i una mirada intelligent. En Joona comprn que en primera instncia pot semblar
anodina, per que a mesura que la mires es va tornant cada cop ms bonica.
Vull parlar un moment amb tu diu, et sembla b?
Ella sarronsa despatlles.
Quan vas veure en Josef per ltima vegada?
Ni idea.
Ahir?
No respon ella amb un somriure sorprs.
Quants dies fa?
Per qu ho pregunta?
Vull saber quan vas veurel per ltima vegada diu en Joona.
Buf, fa molt de temps.
Va venir a veuret a la parcella?
No.
Mai? No ha vingut mai a veuret a la parcella?
Ella sarronsa vagament despatlles.
No.
Per sap que existeix, oi?
Ella assenteix.
Hi va estar de petit respon, i es mira en Joona molta estona amb els seus dolos ulls
castanys.
Quan va ser, aix?
Ni idea jo tenia uns deu anys. Un estiu la tieta Sonja ens va deixar la caseta mentre ella era a
Grcia.
I en Josef no hi ha anat mai ms?
La mirada de lEvelyn fa un salt sobtat cap a la paret que hi ha darrere den Joona.
Crec que no diu.
Quant de temps fa que tests a la parcella de la teva tieta?
Mhi vaig traslladar poc desprs que comencs el curs.
A lagost.

S.
O sigui que hi vius des de lagost. Aix sn quatre mesos en una casa petita a Vrmd. Per
qu?
La seva mirada es torna a desviar, es dirigeix a algun punt darrere del cap den Joona.
Per estudiar ms tranquilla diu.
Quatre mesos?
La noia canvia lentament de posici, creua una cama sobre laltra i es grata el front.
Necessito tranquillitat diu.
Qui et molesta?
Ning.
Aleshores, per qu necessites tranquillitat?
LEvelyn esbossa un somriure sense alegria.
Magrada el bosc.
Qu estudies?
Cincies poltiques.
I vius de la beca?
S.
On compres el menjar?
Vaig a Saltar amb la bici.
No s molt lluny?
L'Evelyn sarronsa despatlles.
Una mica.
Hi has vist alg conegut?
No.
En Joona mira el front llis i jove de lEvelyn.
No thi has trobat amb en Josef?
No.
Evelyn, escoltam diu en Joona amb un to de veu diferent, ms seris. El teu germ Josef
ha dit que va assassinar el teu pare, la teva mare i la teva germana.
LEvelyn abaixa la mirada cap a la taula. Li tremolen les pestanyes, el seu rostre pllid
envermelleix una mica.
Noms t quinze anys continua en Joona. Mira les mans fines de la noia i els cabells
brillants i pentinats que cauen sobre les espatlles, tan frgils.
Per qu creus que diu que va assassinar la seva famlia?
Qu vol dir? pregunta ella alant la mirada.
Sembla que creus que diu la veritat diu en Joona.
Ah, s?
No mhas semblat gaire sorpresa quan he dit que havia confessat els assassinats diu en
Joona. Et sorprn?
S.
La noia seu totalment immbil, glaada i consumida per dins.
Li ha aparegut una arruga fina al front tan llis. Sembla terriblement esgotada. Els seus llavis es
mouen com si ress o es xiuxiuegs alguna cosa a si mateixa.
Que lhan tancat? pregunta amb una veueta fina i atemorida.
A qui?

La noia no mira en Joona, sin que dirigeix els ulls a la taula mentre respon amb veu apagada:
En Josef. Lhan tancat?
Que li tens por?
No.
He pensat que potser anaves armada perqu tenies por dell.
s que cao respon la noia, mirant-lo.
En Joona creu que aqu hi ha alguna cosa estranya, una pea que encara no ha posat al seu lloc.
No demostra la reacci habitual de culpa, ira o odi. Ms aviat fa pensar en una resistncia
fortssima.
No aconsegueix determinar de qu es tracta; s un mecanisme de defensa, o una barrera de
protecci, que mai no havia vist.
Llebres? pregunta.
S.
s bona, la carn de llebre?
No gaire.
Quin gust t?
Dol.
En Joona recorda la noia al fred de lexterior de la caseta, i intenta repassar mentalment tots els
esdeveniments daquell dia.
LErik Maria Bark li havia agafat larma i la duia penjada al bra, amb el fiador posat. LEvelyn
lhavia mirat a contrallum amb els ulls entretancats. Prima i alta, amb els cabells de color sorrenc
recollits en una cua alta i gruixuda. Duia una armilla platejada de plomes, uns texans damplria
dentrecuix baixa i vambes humides. En Joona va veure els pins don havia sortit la noia, la molsa de
terra, els esbarzers i el bolet trepitjat.
Acaba de descobrir una llacuna a la histria de lEvelyn.
No s el primer cop que ho veu, per abans se li havia anat del cap; ara lescletxa s clarament
visible. Quan va parlar amb lEvelyn a la caseta de la seva tieta, la noia shavia assegut en silenci
absolut al sof de pana, amb les mans agafades entre les cuixes. A terra, als seus peus, hi havia una
fotografia en un marc amb forma de reig bord. A la foto hi sortia la germaneta de lEvelyn: seia entre
els seus pares i la llum del sol se li reflectia a les ulleres.
En aquella fotografia la nena devia tenir uns quatre o cinc anys, pensa en Joona; aix vol dir que
la van fer fa menys dun any.
LEvelyn assegurava que en Josef no havia estat a la caseta des que era petit, per el noi havia
descrit la fotografia durant la hipnosi.
s clar que hi podria haver ms imatges en marcs en forma de bolet, pensa en Joona; fins i tot
podria ser que aquesta fotografia hagus estat a diversos llocs, o en Josef tamb podria haver estat a
la caseta sense que la seva germana ho sabs.
Per tamb pot ser un forat a la histria de lEvelyn; fins i tot s probable.
Evelyn diu en Joona. Tinc una pregunta sobre una cosa que acabes de dir.
Truquen a la porta de la sala de declaraci; lEvelyn sespanta i sencongeix tota. En Joona es
posa dret i obre: s el fiscal en cap, en Jens Svanehjlm, que li demana que surti.
La deixo anar diu en Jens. Aix no t cap sentit, no tenim res de res. Una declaraci del
seu germ de quinze anys que no podem utilitzar en qu suggereix que
En Jens satura en veure la mirada den Joona.
Has descobert alguna cosa, oi?

Ara s igual respon en Joona en veu baixa.

Menteix?
No ho s. Potser
En Jens sacaricia la barbeta i reflexiona.
Dna-li un entrep i una tassa de te diu, per acabar. Tens una hora fins que decideixi si la
retenim o no.
No s segur que aix ens dugui enlloc.
Per vols intentar-ho?
***
En Joona deixa un gotet de plstic amb te angls i un plat de cartr amb un entrepanet sobre la taula,
davant de lEvelyn, i es torna a asseure.
He pensat que potser tenies gana li diu.
Grcies diu ella, i per un moment se la veu ms animada.
Menja lentrep i recull les molles de la taula amb m tremolosa.
Evelyn, a la caseta de la teva tieta hi ha una foto en un marc en forma de bolet.
LEvelyn fa que s amb el cap i explica:
Va comprar el marc a Mora, li va semblar que encaixava amb la casa i torna a callar i
bufa el te.
Teniu ms marcs com aquest?
No diu ella amb un somriure.
I aquesta fotografia sempre ha estat a la caseta?
On vol anar a parar? pregunta la noia dbilment.
Enlloc. s noms que en Josef ha parlat daquesta foto. Ha dhaver-la vist, aix que he pensat
que potser se thavia oblidat alguna cosa.
No.
Aix era tot diu en Joona i es posa dret.
Que sen va?
Evelyn, jo confio en tu diu en Joona seris.
Em fa la sensaci que tothom creu jo hi tinc alguna cosa a veure.
Per no s aix, oi?
Ella fa que no amb el cap.
No com ells pensen diu en Joona.
La noia seixuga rpidament un parell de llgrimes de les galtes.
En Josef va venir una vegada a la parcella. Havia agafat un taxi i portava un pasts diu, amb
la veu trencada.
El dia del teu aniversari?
No era en Josef mateix, qui feia anys.
Quan va ser, aix? pregunta ella.
Lu de novembre.
Aix que fa ms o menys un mes diu en Joona. Qu va passar?
No res respon. Em va atacar.
No thavia dit que vindria?
No tenem cap contacte.

Per qu no?
Jo volia estar sola.
Qui sabia que eres a la caseta?
Ning, excepte en Sorab, el meu xicot b, ara ha trencat amb mi. Per encara som bons
amics; ell majuda, diu a tothom que visc amb ell, agafa el telfon si truca la meva mare, i
Per qu?
Vull que em deixin en pau.
Va venir ms vegades, en Josef?
No.
s important, Evelyn.
No va venir cap altra vegada respon ella.
Per qu havies mentit sobre aix?
No ho s xiuxiueja.
Quines mentides ms has dit?

13
Tarda de dimecres 9 de desembre

ERIK camina entre les vitrines illuminades del departament de joieria dels grans magatzems
NK. Una dona vestida de negre parla en veu baixa amb un client, obre un calaix i colloca un
parell de joies sobre una safata folrada de vellut. LErik satura davant duna vitrina i mira un
penjoll de Georg Jensen: uns trianglets feixucs amb els cantells arrodonits units entre ells formant un
cercle tancat, com una corona. Largent de llei polit t una llussor profunda, com si fos plat. LErik
pensa que la cadeneta quedaria molt bonica al coll esvelt de la Simone.
Mentre la venedora embolica la joia amb el paper vermell fosc de Nadal, el mbil que lErik duu
a la butxaca comena a vibrar, i ressona contra la capseta de fusta amb lindgena i el papagai.
LErik aconsegueix treurel i contesta sense mirar el nmero de la pantalla.
Erik Maria Bark, digui?
Sent un cruixit estrany i, de fons, nadales.
Hola diu.
Aleshores una veu molt dbil pregunta:
Que ets lErik?
S, sc jo diu.
Em preguntava si
De cop a lErik li sembla que sent alg que intenta reprimir una rialla.
Amb qui parlo? pregunta secament.
Un moment, metge de pacotilla. Noms et vull demanar una cosa diu la veu, que ara t un
clar to burleta.
LErik es disposa a penjar quan de cop la veu del telfon crida:
Hipnotitzam! Vull
Amb un gest sobtat, lErik saparta el telfon de lorella; rebutja la trucada i intenta mirar don
venia, per era un nmero ocult. Un pip indica que ha rebut un SMS, tamb procedent dun nmero
ocult. Lobre i el llegeix: Podries hipnotitzar un cadver?.
Confs, lErik agafa el regal de Nadal (que va en una bosseta petita de color blanc i negre) i surt
del departament. A la sortida del carrer Hamngatan la seva mirada es creua amb la duna dona que
duu un abric llarg i balder. Sest dempeus sota larbre de Nadal penjant de tres pisos daltura i mira
lErik. Ell no lhavia vista mai, per la seva mirada s clarament hostil.
LErik forfolleja amb una m per obrir la tapa de la capseta que duu a la butxaca, agafa una
pndola de Codeisan, se la fica a la boca i se lempassa.
Surt al carrer, cap al fred. La gent sapinya davant dels aparadors nadalencs en qu nans del bosc
ballen en un paisatge de caramels. Un toffee de boca grossa canta una nadala. Una classe de nens
petits amb armilles grogues sobre granotes gruixudes observa tot aquest esplendor en silenci.
Li torna a sonar el telfon, per aquest cop lErik mira el nmero abans de contestar. Veu que s
un nmero dEstocolm i diu, cautels:
Erik Maria Bark, digui?
Bona tarda, em dic Britt Sundstrm. Treballo per a Amnistia International.
Hola diu lErik, intrigat.
Voldria saber si el seu pacient va tenir la possibilitat de rebutjar la hipnosi.
Perd? pregunta lErik mentre veu, a laparador, un cargol gros que arrossega un trineu

carregat de regals. El cor se li accelera i li ve acidesa.

El KUBARK, el manual de la CIA sobre tortures que no deixen rastre, considera que la hipnosi
s un dels
El metge responsable va valorar que
Vol dir que vost no hi t cap responsabilitat?
Crec que no tinc per qu contestar-li diu lErik, esquerp.
Ja ha estat denunciat a la policia informa ella secament.
Oh diu ell empipat, i penja.
Camina a poc a poc en direcci a Sergels Torg, veu el pilar de vidre lluent i ledifici de la Casa
de la Cultura. Hi ha un mercat de Nadal i sent un trompetista que toca Santa nit. Trenca a la dreta a
Sveavgen i satura davant del Seven Eleven per llegir les capaleres dels diaris de la tarda:
Noi hipnotitzat obligat a reconixer lassassinat de tota la seva famlia
Hipnosi escandalosa
Erik Maria Bark posa en perill la vida d'un noi
LErik sent el batec de la sang a les temples, cada cop ms fort. Camina rpidament sense mirar
ning. Passa pel lloc on Olof Palme fou assassinat; a la placa commemorativa bruta hi ha tres roses
vermelles.
LErik sent que alg el crida i es capbussa rpidament en una exclusiva botiga dalta fidelitat. El
cansament que fa uns instants era una mena dembriaguesa ha deixat lloc a un aiguabarreig febril de
nervis i dubtes. Les mans li tremolen mentre es pren una altra pndola de Codeisan, un potent
analgsic. Nota una fiblada a lestmac quan la cpsula es desf i les mucoses nabsorbeixen el
contingut.
A la rdio hi ha un debat sobre si caldria prohibir els tractaments amb hipnosi. Un home explica
que una vegada el van hipnotitzar per fer-lo creure que era Bob Dylan.
s clar que jo sabia que no era cert diu amb veu ensopida, per tot i aix estava
literalment obligat a dir el que deia. Sabia que estava hipnotitzat, veia el meu amic que sesperava al
meu costat, i tot i aix creia que era Bob Dylan. Parlava en angls, no podia fer altra cosa. Hauria
pogut confessar vs a saber qu.
El ministre de Justcia declara, amb el seu accent del sud:
No hi ha dubte que, si sutilitza la hipnosi com a mtode interrogatiu, es produeix el que
coneixem com un delicte dafront.
Aix que Erik Maria Bark ha violat la llei? pregunta el periodista de seguida.
Aix ho ha de determinar la fiscalia
LErik surt de la botiga, trenca per un carrer i continua per Lunt makargatan.
Arriba al portal de Luntmakargatan 73 amb lesquena xopa de suor. Marca el codi i entra.
Busca meticulosament les claus mentre lascensor puja amb un brunzit. Un cop a casa, tanca la
porta amb clau darrere seu, va trontollant cap al menjador i intenta treures la roba, per cau
contnuament cap a la dreta.
Engega el televisor i veu el president de lassociaci sueca de la hipnosi al plat. LErik el
coneix molt b, ha vist molts companys perjudicats per laltivesa i larribisme daquest home.
Vam donar de baixa en Bark fa deu anys i no s benvingut a la nostra associaci diu el
president amb un somriure educat.
Creu que aix malmet la reputaci de la hipnosi seriosa?

Tots els nostres membres respecten estrictes normes tiques explica el president amb
arrogncia, i, a ms, a Sucia hi ha lleis contra els xarlatans.
LErik es desvesteix amb moviments matussers, sasseu al sof i descansa un moment, per torna
a obrir els ulls quan sent un xiulet i veus infantils a la televisi. Apareix en Benjamin en un pati
descola assolellat. T el front arrugat, i la punta del nas vermella, com les orelles; encongeix les
espatlles i sembla que estigui passant fred.
Que tha hipnotitzat alguna vegada, el teu pare? pregunta el corresponsal.
Qu? Eh no, s clar que no
Com ho saps? linterromp el corresponsal. Si thagus hipnotitzat, potser ara no ten
recordaries, oi?
No, tens ra somriu en Benjamin, sorprs per la insistncia del periodista.
Qu et semblaria si results que s que ho ha fet?
No ho s diu en Benjamin mentre comena a ruboritzar-se.
LErik va cap al televisor i lapaga, es dirigeix trontollant cap al dormitori, sasseu al llit, es treu
els pantalons i deixa la capseta de fusta amb el papagai al calaix de la tauleta de nit.
No vol pensar en lenyorana que va sentir quan va hipnotitzar en Josef Ek, mentre senfonsava
amb ell a les profunditats del mar, mentre queien junts lleugers com una ploma al costat de la roca
nua.
LErik sestira i allarga la m cap al got daigua de la tauleta de nit, per sadorm abans de poder
fer ni un glop.
***
Ms tard es desperta i mig adormit pensa en el seu pare, quan actuava en una festa infantil, amb el
frac ple de butxaques secretes, la suor regalimant-li per les galtes.
Doblegava globus per fer figures i feia aparixer flors de coloraines de plomes que sortien dun
bast buit. De vell, desprs de traslladar-se de la seva casa de Sollentuna a una residncia per a gent
gran, havia sentit a parlar de la feina de lErik amb la hipnositerpia i havia volgut que fessin un
nmero tots dos plegats: ell com a lladre de guant blanc i lErik com a hipnotitzador artstic, fent
cantar la gent com si fossin lElvis o la Zarah Leander.
De cop sha desvetllat del tot; simagina en Benjamin, que t fred i sest al pati de lescola
davant dels seus companys de classe, els professors, la cmera de televisi i el periodista somrient.
LErik sincorpora, sent una cremor a lestmac, agafa el telfon de la tauleta de nit i truca a la
Simone.
Galeria Simone Bark diu ella.
Hola, sc jo diu lErik.
Un momentet.
Passos pel terra de fusta, i desprs sent que tanca la porta del seu despatx.
Qu passa? pregunta. En Benjamin ha trucat i
Els mitjans de comunicaci, que han trobat un fil
Vull dir, qu has fet? linterromp ella.
El metge responsable em va demanar que hipnotitzs el pacient.
Per confessar un crim sota hipnosi s
Escoltam diu lErik. Podries escoltar-me?
S.

No era cap interrogatori comena lErik.

Tant li fa com en diguin
La Simone calla. LErik la sent respirar.
Perdona diu la Simone, fluixet.
No era cap interrogatori. La policia volia una descripci, qualsevol cosa, perqu creien que
aquesta informaci podia ser crucial per salvar la vida duna noia, i el metge que en aquell moment
era responsable del pacient va pensar que prcticament no posava en risc la seva salut.
Per
Criem que era una vctima; noms intentvem salvar la seva germana.
LErik calla i sent la respiraci de la Simone.
Qu has desencadenat, estimat meu?
Tot anir b.
Tu creus?
LErik va cap a la cuina, dissol una pastilla efervescent de Treo i fa passar la medicaci per a
llcera estomacal amb la beguda dola.

14
Vespre de dijous 10 de desembre

N JOONA fa una ullada al passads, fosc i buit. Ja sn gaireb les vuit del vespre i al
departament noms hi queda ell. A totes les finestres pengen estrelles nadalenques i la
illuminaci elctrica de lampit crea un reflex llumins doble al vidre negre. LAnja ha
collocat un bol amb caramels tpics de Nadal sobre el seu escriptori i en Joona en menja ms que no
hauria mentre redacta les seves observacions sobre la declaraci de lEvelyn.
Un cop han quedat al descobert les primeres mentides de lEvelyn, el fiscal ha decidit retenir-la i
li ha fet saber que era sospitosa dhaver participat en els assassinats i que tenia dret a procurar-se un
advocat. Ara, amb larrest preventiu, la investigaci preliminar tenia tres dies de marge abans que
shagus de decidir formalment si posar-la a la pres. Passat aquest termini, o b tindrien prou bons
motius de sospita com perqu el tribunal considers probable la culpabilitat de la noia, o b quedaria
lliure.
En Joona sap perfectament que la mentida de lEvelyn no t per qu voler dir que s culpable
dun crim, per li ha servit per disposar de tres dies per investigar qu amaga i per qu. Imprimeix
linforme, el colloca a la safata de correu de sortida cap a fiscalia i sassegura que la seva pistola
quedi amb el fiador posat i tancada amb clau a larmari de les armes. A continuaci surt del quarter i
es fica al cotxe.
Quan passa per Fridhemsplan sent que li sona el telfon, per per algun motiu no aconsegueix
treurel de la jaqueta i acaba caient-li al folre per un forat de la butxaca. El semfor es posa verd i
els cotxes de darrere seu comencen a tocar el clxon.
Passa per davant del restaurant dels Hare Krishna i satura en una parada dautobs, recupera el
telfon sacsejant la jaqueta i truca al nmero de la trucada perduda.
Sc en Joona Linna, tinc una trucada daquest nmero.
S, que b que em contestis de seguida diu lagent Ronny Alfredsson. No sabem qu fer.
Heu parlat amb el xicot de lEvelyn, en Sorab Ramadani?
No hem fet gaire sort.
Ho heu intentat a la seva feina?
No s que no el trobem diu en Ronny. s aqu, al seu pis, per es nega a obrir, no vol
parlar amb nosaltres. No fa ms que cridar que fotem el camp, que molestem els vens i que lestem
fastiguejant perqu s musulm.
Qu li heu dit?
No res, noms que necessitem que ens ajudi.
Hem fet exactament el que ens vas dir.
Ja ho entenc diu en Joona.
Podem forar la porta?
Vinc cap all; mentrestant, deixeu-lo en pau.
Tesperem al cotxe davant de la porta?
S, si us plau.
En Joona posa lintermitent, gira i passa pel costat del gratacel del diari Dagens Nyheter en
direcci a Vsterbron.
Totes les finestres i llumetes de la ciutat brillen en la foscor. El cel s una volta grisa i boirosa.
En Joona torna a pensar en la investigaci del lloc del delicte.

La idea que sestan formant del cas t alguna cosa que no lliga. Algunes circumstncies sembla
que no encaixen, simplement. Quan s'atura en un semfor vermell al carrer de Heleneborgsgatan, en
Joona aprofita per obrir la carpeta que duu al seient del copilot i fullejar rpidament les fotografies
del poliesportiu. Tres dutxes sense mampares individuals. El flaix de la cmera es reflecteix a les
rajoles blanques. En una de les fotografies es veu un pal de fregar amb mnec de fusta recolzat en una
paret. La tira de goma de la base est envoltada dun gran toll de sang, aigua i brutcia; cabells,
tiretes i una ampolla descuma de dutxa.
Al desgus hi ha un bra sencer. Larticulaci que ha quedat al descobert est envoltada de
cartlag i teixits musculars esquinats. A la dutxa hi ha el ganivet amb la punta trencada.
LAgulla va trobar la punta mitjanant tomografia informtica; havia quedat clavada a la pelvis
de lAnders Ek.
El cos, greument mutilat, ha quedat ests a terra, entre el banc de fusta i els armaris de plstic
abonyegats. En un penjador hi ha una jaqueta desport vermella. Hi ha sang pertot: a terra, a les
portes, als bancs.
En Joona tamborina al volant mentre espera que el semfor es posi verd. Pensa que la policia
cientfica ha guardat un munt de rastres, empremtes dactilars, fibres i cabells.
ADN de centenars de persones, per encara res que es pugui relacionar amb en Josef Ek.
Gran part de lADN que van recollir estava contaminat, i els perfils eren tan complexos que el
laboratori judicial tenia dificultats per analitzar-los.
En Joona va demanar a la policia cientfica que es concentressin, sobretot, a buscar sang del pare
al cos den Josef Ek. Lenorme quantitat de sang de laltre escenari que en Josef tenia al cos no
servia de res; a la casa adossada, tots estaven coberts els uns amb la sang dels altres. Que en Josef
tingus sang de la seva germaneta al cos no era ms estrany que el fet que ella estigus tacada de sang
dell; per si trobaven sang del pare al cos den Josef, o rastres den Josef al vestidor, podrien
establir una relaci directa entre els dos escenaris del crim. Per poder acusar-lo nhi ha prou de
relacionar-lo amb el vestidor.
Quan en Josef encara era a lhospital de Huddinge, el laboratori forense de Linkping (que fa
totes les anlisis dADN de Sucia) ja havia demanat a un metge anomenat Sigrid Krans que guards
tots els rastres biolgics que hi hagus al cos del noi.
A laltura del parc de Hgalid en Joona truca al corpulent Erixon, el tcnic responsable de la
investigaci dels escenaris dels delictes a Tumba.
Vs-ten a la merda diu una veu gruixuda quan despengen el telfon.
Erixon? pregunta en Joona. Erixon, que ets viu, encara?
Dormia s la resposta cansada.
Em sap greu.
No passa res, per ja vaig cap a casa.
Heu trobat rastres den Josef al vestidor? pregunta en Joona.
No.
s clar que s.
No respon lErixon.
Per mi que no thi has fixat prou.
Tequivoques diu lErixon lentament.
Has collat prou els nostres amics de Linkping? pregunta en Joona.
Amb totes les meves forces respon laltre.
I b?

No han trobat ADN del pare al cos den Josef.

No mho crec diu en Joona. stia, si estava totalment cobert de
Ni una gota linterromp lErixon.
No pot ser.
En tot cas, semblaven la mar de satisfets quan ho han dit.
I linstitut Forense?
Hmm. No, ni una microgota. Res de res.
Vaja no pot pas ser que tinguem tan mala sort!
Es veu que s.
No.
Arribats a aquest punt lnic que pots fer s rendir-te diu lErixon.
Dacord.
Pengen i en Joona pensa que, de vegades, coses que semblen un enigma poden ser pura casualitat.
Sembla que lassass ha fet el mateix a tots dos llocs: ganivetades irreflexives, intents agressius
desbocinar els cossos. Per aix s tan estrany que en Josef sigui lassass, si no li han trobat sang
del pare al cos.
Hauria hagut destar tan cobert de sang que tothom shi hauria fixat, pensa en Joona, i torna a
trucar a lErixon.
S?
Se mha acudit una cosa.
En vint segons?
Que heu analitzat el vestidor de les dones, tamb?
All no hi havia anat ning, la porta estava tancada amb clau.
La vctima segurament duia les claus a la butxaca.
Per
Comprova el desgus de la dutxa diu en Joona.
Desprs de donar la volta a Tantolunden, en Joona entra en un cam i aparca davant dels pisos
que miren al parc.
Sestranya de no veure el cotxe de policia esperant-lo, comprova ladrea i pensa que potser en
Ronny i el seu company han trucat a la porta equivocada. Somriu; aix, en tot cas, explicaria per qu
en Sorab no els volia deixar entrar, tenint en compte que ni es deia Sorab.
s un vespre fresc. Es dirigeix rpidament al portal i de cop recorda la descripci dels fets de la
casa adossada que en Josef va fer durant la hipnosi. Si encaixa amb la manera en qu realment es van
produir els assassinats, en Josef en cap moment fa res per ocultar el crim, no es protegeix. No pensa
en les conseqncies, no li importa que tot quedi cobert de sang.
En Joona pensa que durant la hipnosi en Josef Ek potser noms va descriure les seves sensacions,
un tumult confs i furis, mentre que in situ controlava la situaci, actuava metdicament, duia roba
impermeable que el cobria de cap a peus i es va dutxar al vestidor de les dones abans danar-sen
cap a la caseta adossada.
Ha de parlar amb la Danilla Richards, necessita saber quan creu que en Josef Ek estar prou
recuperat per declarar.
En Joona entra per lentrada principal i treu el mbil. Els quadrats negres de la paret enrajolada,
que sembla un taulell descacs, reflecteixen la seva imatge: la cara pllida i glida, la mirada
seriosa i els seus cabells rossos i esbullats. Quan arriba davant de lascensor torna a trucar a en
Ronny, per no contesta ning.

Potser han decidit intentar per ltim cop que en Sorab els deixi entrar. En Joona agafa lascensor
fins al sis pis, espera que una mare amb cotxet que vol anar cap a baix entri a lascensor, va cap a la
porta den Sorab i truca al timbre.
Sespera un moment, pica a la porta, sespera uns quants segons, i desprs aixeca la tapa de la
bstia i crida:
Sorab? Em dic Joona Linna, sc de la policia, departament dinvestigaci criminal.
Sent un soroll a linterior, com si alg que fins ara hagus estat repenjat a la porta ara se
nallunys rpidament.
Tu eres lnic que sabia on era lEvelyn continua.
No he fet res diu un home de veu gruixuda des de dins del pis.
Per vas dir que
No s res crida lhome.
Dacord, dacord diu en Joona. Per vull que obris la porta, em miris als ulls i em diguis
que no saps res.
Vs-ten.
Obre.
stia puta, no em podeu deixar en pau i ja est? No tinc res a veure amb aix, i no vull tenir-hi
res a veure.
La seva veu sona atemorida; calla, respira, clava un cop a alguna cosa amb la m.
LEvelyn est b diu en Joona.
Sent un soroll com dalg que fa callar una altra persona.
Pensava que
Silenci.
Hem de parlar amb tu.
s veritat que lEvelyn est b?
Obre.
No! Ja tho he dit!
Aniria b que macompanyessis.
Es fa un breu silenci.
Que ha vingut gaires vegades, ell, aqu? pregunta en Joona de cop.
Qui?
En Josef.
I aquest qui s?
El germ de lEvelyn.
No ha vingut mai diu en Sorab.
I qui ha vingut, aleshores?
Que ets sord o qu? No penso parlar amb tu.
Qui ha vingut?
Tacabo de dir que ning, no? Noms intentes parar-me una trampa.
I ara, res daix.
Es torna a fer un silenci. Desprs se sent un somiqueig llastims a laltra banda de la porta.
s morta? pregunta en Sorab. s morta, lEvelyn?
Per qu ho preguntes?
No vull parlar amb tu.
En Joona sent soroll de passes que sallunyen cap a linterior del pis i desprs una porta que es

tanca de cop. Comena a sonar msica a tot volum. En Joona baixa per lescala en lloc de per
lascensor.
A mig baixar se li acut que alg devia espantar tant en Sorab que li va fer dir on samagava
lEvelyn.
En Joona surt al fred de lexterior i veu dos homes amb jaquetes de Pro Gym que lesperen al
costat del seu cotxe. En sentir que sacosta, es giren. Un sasseu sobre la capota del cotxe amb un
telfon a lorella. En Joona en fa una avaluaci rpida. Tots dos tenen trenta anys i escaig. El que seu
a la capota duu el cap totalment afaitat, mentre que laltre porta un pentinat infantil. En Joona calcula
que el del pentinat infantil deu pesar ms de cent kilos; potser fa aikido, karate o kick-boxing, i
segurament pren hormones de creixement. Laltre potser duu un ganivet, per el ms probable s que
no tingui cap arma de foc.
A la gespa hi ha una capa fina de neu.
En Joona trenca cap a un costat com si no hagus vist els homes i es dirigeix al caminet
illuminat.
Eh, tu! crida un dels dos.
En Joona fa com si no el sents i va cap a les escales que hi ha al costat dun fanal amb una
paperera verda.
No vols el teu cotxe o qu?
En Joona es queda quiet i fa una ullada rpida amunt, cap a la faana de ledifici. Entn que
lhome del capot parla per telfon amb en Sorab, i que aquest els mira des de la seva finestra. El ms
gros dels dos sacosta a poc a poc, en Joona dna la volta i va cap a ell.
Sc policia diu.
I jo un cabr diu lhome.
En Joona es treu rpidament el telfon de la butxaca i torna a trucar a en Ronny. La tonada Sweet
Home Alabama comena a sonar a la butxaca de lhome amb el pentinat infantil, que somriu dorella
a orella, treu el telfon den Ronny i contesta.
Digui? Sc el poli.
Qu passa aqu? pregunta en Joona.
Has de deixar en Sorab en pau; no vol parlar.
Us penseu que lesteu ajudant amb?
Aix s un avs linterromp lhome. Ets un mitja merda, fot el camp.
En Joona entn que la situaci pot ser perillosa, sadona que la seva pistola s a larmeria del
seu despatx i mira al seu voltant per veure qu podria utilitzar en una baralla.
On sn els meus companys? pregunta amb veu tranquilla.
Mhas sentit? Has de deixar en Sorab en pau.
Lhome que t al davant es passa les mans rpidament pels cabells i se li accelera la respiraci;
desprs es posa de costat davant den Joona, shi acosta una mica i ala el tal del peu dret un parell
de centmetres de terra.
De jove vaig entrenar molt diu en Joona, i si mataques, em defensar i rebreu.
Ens pixem de por diu lhome del cotxe. En Joona no desvia la mirada de lhome dels cabells
curts.
Vols clavar-me una puntada de peu a les cames diu en Joona, perqu saps que ets massa
baixet per apuntar ms amunt.
Imbcil murmura lhome.
En Joona fa uns quants passos cap a la dreta per obrir la lnia.

Si decideixes clavar-me una puntada de peu continua, no recular com tu tesperes, sin
que passar a lofensiva contra laltre genoll, i quan caiguis enrere, et clavar un cop precs amb
aquest colze.
Mareta, quin fanfarr! diu lhome del cotxe.
Ja somriu laltre.
I si treus la llengua, te larrencars duna mossegada diu en Joona.
Lhome del pentinat infantil es balanceja endavant i endarrere, i quan inicia latac, resulta que s
ms lent del que semblava. Quan comena a girar els malucs, en Joona ja ha fet el primer moviment, i
abans que lhome tingui temps destirar la cama i impactar en el seu objectiu, en Joona li clava una
puntada de peu tan forta com pot a la sofraja del genoll que sost tot el pes. No t bon equilibri, aix
que cau enrere en el mateix moment que en Joona es gira i li clava un cop de colze al coll.

15
Mat de divendres 11 de desembre

OMS SN dos quarts de sis del mat quan comencen a sentir-se uns copets al pis. La
Simone sent el soroll dins dun somni frustrant en el qual ha daixecar diverses petxines i
tapes de porcellana i, tot i que entn les normes, sequivoca una vegada rere laltra. Un noi fa
copets a la taula i li ensenya que ho ha fet malament. La Simone es regira al llit i rondina, obre els
ulls i es desvetlla del tot a linstant.
Al pis hi ha alg o alguna cosa que fa tic-tic. Intenta localitzar el soroll en la foscor i es queda
absolutament immbil escoltant, per els copets shan acabat.
Al seu costat, lErik ronca suaument. Les canonades fan soroll. El vent bat contra les finestres.
La Simone t el temps just de pensar que deu haver magnificat aquest soroll a causa del seu somni
quan els copets es reprenen de cop. Al pis hi ha alg, i lErik sha pres el somnfer i dorm com un
tronc.
A travs del vidre de la finestra se sent un cotxe a baix al carrer. Els roncs de lErik
disminueixen dintensitat quan la Simone li posa la m al bra, per es gira amb un esbufec sense
despertar-se. La Simone saixeca tan silenciosament com pot i surt per la porta del dormitori, que
est mig oberta, cap al rebedor.
Alg ha encs el llum de la cuina. Mentre travessa el distribudor veu una forma a laire, com un
fum de gas blau, i sadona que el llum de la nevera est encs.
Es troba la nevera i el congelador oberts de bat a bat; el congelador goteja i el terra s un bassal.
Les gotes del menjar descongelat cauen fent tic-tic sobre el scol de plstic.
La Simone sent que a la cuina hi fa fred. Fa olor de fum de cigarret.
Mira cap al rebedor i sadona que la porta del pis est oberta de bat a bat.
Es dirigeix rpidament a lhabitaci den Benjamin per sel troba dormint tranquillament. La
Simone es queda un moment a escoltar la seva respiraci regular.
Quan va per tancar la porta principal, gaireb se li atura el cor: al llindar de la porta hi ha alg.
El noi la mira i li allarga un objecte; la Simone triga un moment a adonar-se que s el repartidor que
intenta donar-li el diari del mat. Li dna les grcies, agafa el diari, i quan finalment tanca la porta
amb clau sadona que tota ella tremola com una fulla.
Encn tots els llums i revisa el pis de dalt a baix: sembla que no hi falta res.
Quan lErik entra a la cuina es troba la Simone de genolls fregant el terra. LErik agafa una
tovallola, la llana a terra i comena a fregar amb el peu.
Dec haver tingut un episodi somnmbul diu.
No contesta ella cansada.
La nevera s un clssic; devia tenir gana.
Aix no magrada. Jo tinc un son molt lleuger, em desperto a la mnima que et regires o pares
de roncar, em desperto si en Benjamin va al lavabo. Us sento si
Aleshores deus haver estat tu qui ha tingut lepisodi de somnambulisme.
Doncs explicam per qu la porta principal estava oberta, o per qu fa una pausa; no sap
si ho ha de dir o no. Tamb he notat clarament olor de cigarret aqu a la cuina diu, finalment.
A lErik se li escapa el riure i les galtes de la Simone enrogeixen de fria.
Per qu no et creus que ha entrat alg? pregunta, indignada. Desprs de totes aquestes
idioteses sobre tu al diari, no seria tan estrany que algun sonat hagus forat la porta i

Vinga, dona, va la interromp ell. Aix que dius no t cap lgica, Sixan. Qui dimonis
entraria a casa nostra, obriria la nevera i el congelador, es fumaria un cigarret i desprs se naniria
sense ms ni ms?
La Simone llana la tovallola a terra.
No ho s, Erik! No ho s, per alg ho ha fet!
Fes el favor de calmar-te una mica diu lErik, irascible.
Mira qui parla!
Em deixes dir qu penso? Doncs que al cap i a la fi, una mica de fum de cigarret tampoc no s
tan estrany. Podria ser que algun ve hagi fumat al costat de lextractor, el tub de ventilaci s el
mateix per a tots els pisos. O potser alg ha fumat a lescala sense pensar
No cal que siguis tan condescendent! crida la Simone.
Mare meva, Sixan, no ho converteixis en una qesti de prestigi. Crec que tot saclarir i que
tard o dhora trobarem una explicaci lgica al que ha passat.
Quan mhe despertat he sentit que hi havia alg a casa nostra diu ella en veu baixa.
LErik sospira i surt de la cuina. La Simone mira la tovallola bruta amb qu acaba deixugar el
terra del voltant de la nevera.
En Benjamin entra i sasseu al seu lloc de sempre.
Bon dia diu la Simone.
Ell sospira i repenja el cap a les mans.
Per qu el pare i tu mentiu sobre tot?
No ho fem pas respon ella.
I tant que s.
Tu creus?
En Benjamin no respon.
Ests pensant en all que et vaig dir al taxi quan tornvem de
Penso en un munt de coses! diu en veu alta.
No cal que em cridis aix.
Com si no hagus dit res diu ell amb un sospir.
No s com aniran les coses entre el pare i jo, no s tan senzill diu la Simone. Segurament
tens ra que noms volem enganyar-nos a nosaltres mateixos, per aix s diferent que mentir.
Ara ho has dit diu ell fluixet.
Et ronda alguna cosa ms pel cap?
No hi ha fotos de mi quan era petit.
s clar que s respon ella amb un somriure.
Vull dir acabat de nixer.
Ja saps que abans vaig tenir uns quants avortaments Quan vas nixer estvem tan contents
que sens va oblidar fer fotos. Per recordo exactament com eres quan acabaves de nixer: les
orelletes arrugades i
Calla! crida en Benjamin, i sen va a la seva habitaci.
LErik entra a la cuina i deixa caure un comprimit de Treo en un got daigua.
Qu li passa a en Benjamin? pregunta.
No ho s xiuxiueja ella.
LErik es beu el lquid damunt de laigera.
Diu que mentim sobre tot explica la Simone.
Aix ho pensen tots els adolescents.

LErik fa un rotet.
Vaig deixar caure per accident que ens separem diu ella.
Com pots haver fet una estupidesa aix? pregunta ell, sec.
Noms vaig dir el que sentia en aquell moment.
Per no pots pensar noms en tu mateixa, casum dena!
No ho faig. Jo no sc qui sen va al llit amb becries, jo
Calla ja! crida ell.
No sc qui noms pren pastilles tot
Tu no saps res de res!
S que prens analgsics potents.
I a tu qu timporta?
Et fa mal alguna cosa, Erik? Ho has de dir, si
Sc metge, crec que sc qui est en millor posici per avaluar si
A mi no em pots enganyar linterromp ella.
Qu vols dir?
Hi ests enganxat, Erik. Ja no fem lamor perqu prens un munt de pastilles tan potents que
Potser s que no vull fer lamor amb tu diu ell; per qu hauria de voler, si mai no ests
contenta amb mi?
Doncs aleshores ens separem diu ella.
Dacord respon ell.
La Simone, incapa de mirar-lo, surt de la cuina a poc a poc, sentint que tot el seu cos es tensa i
la gola li fa mal. Els ulls se li omplen de llgrimes.
En Benjamin ha tancat la porta de la seva habitaci i ha posat msica a un volum tan alt que les
parets tremolen. La Simone es tanca al bany, apaga el llum i deixa fluir lliurement les llgrimes.
Quina puta merda! crida lErik des del rebedor, i desprs se sent la porta del pis que sobre
i es tanca de cop.

16
Mat de divendres 11 de desembre

NCARA no sn les set del mat quan en Joona Linna rep una trucada de la doctora Danilla
Richards, que li fa saber que creu que en Josef podria fer una breu declaraci, tot i que encara
el tenen a lhabitaci que hi ha al costat de la sala doperacions.
Quan entra al cotxe per dirigir-se a lhospital, en Joona nota un dolor vague al colze. Pensa en la
nit anterior, en el reflex de la sirena blava del cotxe patrulla a la faana del bloc de pisos de
Tantolunden on vivia en Sorab Ramadani; lhomenot amb els cabells curts a qui van ficar al seient de
darrere del cotxe patrulla escopint sang i murmurant no s qu sobre una lesi a la llengua. En Ronny
Alfredsson i el seu company Peter Jysk van aparixer al soterrani del bloc de pisos; els havien
amenaat amb un ganivet i els havien tancat; desprs els homes shavien endut el seu cotxe cap a
laltre bloc de pisos i lhavien deixat a laparcament.
En Joona va tornar a pujar al pis den Sorab, va trucar a la porta i li va dir que havien detingut
els seus guardaespatlles i que forarien la porta del seu pis si no obria immediatament.
En Sorab el va deixar entrar, li va demanar que sassegus al sof de cuir blau, va fer una
camamilla i es va disculpar pels seus amics.
Era un home pllid amb els cabells recollits en una cua. Tenia por, mirava contnuament al seu
voltant, es disculpava un cop rere laltre pel que havia passat, per ho va justificar dient que
darrerament havia tingut molts problemes.
Per aix he contractat guardaespatlles va dir en veu baixa.
Quina mena de problemes? va preguntar en Joona fent glopets de te calent.
Alg em va al darrere.
En Sorab es va posar dret i va mirar cap a fora per la finestra.
Qui? va preguntar en Joona.
En Sorab, desquena, va respondre inexpressivament que no en volia parlar.
No estic obligat a parlar, oi? va preguntar. Que no tinc dret de guardar silenci?
s clar va admetre en Joona.
En Sorab es va arronsar despatlles.
Doncs aix.
Per a mi magradaria que parlessis amb mi va intentar en Joona. Potser et puc ajudar, ho
havies pensat?
Va, qu dius havia dit en Sorab, mirant cap a la finestra.
s el germ de lEvelyn?
No va respondre en Sorab, sec.
No ha estat mai aqu, en Josef Ek?
En Josef no s el seu germ.
Doncs qui s?
No ho s, per no s el germ de lEvelyn, s alguna altra cosa.
Desprs daquestes paraules en Sorab shavia tornat a posar nervis; havia parlat de futbol, de la
selecci alemanya, i no havia donat cap resposta coherent a les preguntes. En Joona es va preguntar
qu li havia dit en Josef, qu li podia haver fet, com havia pogut espantar-lo tant com per fer-li
confessar on era lEvelyn.

***
En Joona entra al recinte de lhospital, aparca davant del departament de neurologia, surt del cotxe,
entra per la gran porta principal, agafa l'ascensor fins al cinqu pis, segueix el passads, saluda
lagent de policia que est de gurdia i entra a lhabitaci den Josef. Una dona que seu a la cadira
del costat del llit es posa dreta per presentar-se.
Lisbet Carln diu. Sc assistenta social i ser la persona de suport den Josef durant la
declaraci.
Molt b diu en Joona, i li dna la m.
Ella li dirigeix una mirada que per algun motiu li sembla simptica.
s vost qui far linterrogatori? pregunta amb inters.
S. Perd; em dic Joona Linna i sc del departament dinvestigaci criminal. Vaig parlar amb
una companya seva.
El drenatge de Bulau, una bomba connectada per un tubet a la pleura perforada den Josef, fa
soroll de bombolleig amb una certa regularitat. El drenatge recupera la pressi que ara lorganisme
no pot generar per si mateix perqu el seu pulm continu funcionant mentre el noi es recupera.
La Lisbet Carln fa notar en veu baixa que la doctora ha dit que en Josef sha de quedar estirat
sense bellugar-se gens a conseqncia del risc que es repeteixin les hemorrgies heptiques.
No posar en joc la seva salut assegura en Joona mentre colloca la gravadora a la tauleta,
prop de la cara den Josef.
Fa un gest interrogatiu a la Lisbet Carln, i ella assenteix. Posa en marxa la gravaci, descriu les
circumstncies, indica que lobjectiu de linterrogatori den Josef Ek s obtenir informaci i que sn
les 08. 15 hores del mat de divendres 11 de desembre de 2008. Desprs diu els noms dels presents.
Hola diu en Joona.
En Josef el mira amb ulls lents.
Em dic Joona Linna i sc inspector del departament dinvestigaci criminal.
En Josef tanca els ulls.
Com et trobes?
Lassistenta social mira cap a fora per la finestra.
Ja et deixa dormir aquest aparell de les bombolles? pregunta en Joona amb un somriure.
En Josef assenteix lleugerament.
Saps per qu sc aqu?
En Josef obre els ulls i fa que no a poc a poc. En Joona espera i li mira la cara.
La nostra famlia ha sofert un accident diu en Josef.
Ning no tha explicat qu ha passat? pregunta en Joona.
Potser una mica respon el noi dbilment.
Es nega a rebre psiclegs o treballadors socials diu lassistenta social que fa de persona de
suport.
En Joona sadona que la veu den Josef sona diferent que durant la hipnosi; ara, de cop, s
trencadissa, gaireb inaudible, i constantment inquisitiva.
Crec que ja saps qu ha passat.
No cal que responguis safanya a dir la Lisbet Carln.
Tens quinze anys continua en Joona.
S.
Qu vas fer el dia del teu aniversari?

Ja no men recordo somriu en Josef.

Et van fer algun regal?
Vaig mirar la televisi respon en Josef.
Vas anar a veure lEvelyn? pregunta en Joona amb veu neutra.
S.
Al seu pis?
S.
I la hi vas trobar?
S.
Silenci.
No, no hi era diu en Josef aleshores, vacillant.
I on era, doncs?
A la parcella respon el noi.
s una parcella bonica?
La caseta no s gaire bonica, per s acollidora.
Li va agradar que hi anessis?
A qui?
A lEvelyn.
Silenci.
Duies alguna cosa?
Un pasts.
Un pasts? I era bo?
El noi fa que s.
I a lEvelyn, li va agradar? continua en Joona.
Per a ella, noms el millor s suficient diu el noi.
Et va fer cap regal, ella?
No.
Potser et va cantar una can
No em volia donar el meu regal diu ell dolgut.
Aix et va dir?
S respon el noi rpidament.
Per qu?
Silenci.
Estava enfadada amb tu? pregunta en Joona.
El noi fa que s.
Volia que fessis alguna cosa que no podies fer? continua en Joona tranquil.
No, ella
En Josef acaba la frase amb un fil de veu.
No et sento, Josef.
Continua xiuxiuejant. En Joona sacosta, intenta entendre qu diu i sinclina damunt seu.
El malparit! li crida en Josef a lorella.
En Joona retrocedeix una passa, dna la volta al llit, sacaricia lorella i intenta somriure, per
veu que en Josef t la cara grisa com la cendra i continua xiuxiuejant:
Trobar aquell malet hipnotitzador i li retorar el coll! El perseguir, a ell i
Lassistenta social corre cap al llit i intenta aturar la gravaci.

Josef! Tens dret de guardar silenci si

Vol no ficar-shi? demana en Joona.
Ella el mira escandalitzada i diu, amb veu tremolosa:
Abans de comenar linterrogatori hauria hagut dinformar-lo que
No, sequivoca. No hi ha cap llei sobre aix diu en Joona en veu alta. T dret de guardar
silenci, aix s cert, per jo no estic obligat a indicar-li-ho.
En tal cas, disculpi.
No passa res murmura en Joona, i torna a dirigir-se a en Josef. Per qu ests enfadat amb
lhipnotitzador?
No tinc per qu contestar les teves preguntes diu en Josef, i intenta assenyalar lassistenta
social.

17
Mat de divendres 11 de desembre

ERIK baixa les escales i surt per la porta principal. Satura a Sveavgen, sent que la suor
enganxosa de lesquena es refreda. Est marejat dangoixa i no entn com ha pogut ser tan
estpid dapartar la Simone noms perqu sha sentit ofs. Camina lentament cap a la plaa
Odenplan i sasseu en un banc davant de la biblioteca. Fa fred. Una mica ms enll hi ha un home que
dorm sota una pila de mantes.
LErik es posa dret i sen torna cap a casa. Compra pa a la fleca amb forn de llenya i un latte
macchiato per a la Simone. Puja les escales a grans gambades. La porta est tancada; lErik agafa les
seves claus, obre i sadona de seguida que no hi ha ning. Aleshores decideix que demostrar a la
Simone que pot confiar en ell; per molt que li costi, la convencer. Es queda dret al costat del banc
de cuina, es beu el caf, se sent marejat i busca una pndola de Losec.
Passa poca estona de les nou del mat; el seu torn a lhospital no comena fins daqu a un parell
dhores. Agafa un llibre i es fica al llit, per en lloc de llegir els seus pensaments deriven cap a en
Josef Ek.
Es pregunta si linspector Joona Linna aconseguir fer-lo parlar.
El pis est en silenci, desert.
El medicament escampa una sensaci tranquilla pel seu estmac.
El que es diu durant la hipnosi no pot servir de prova, per lErik sap que en Josef els va dir la
veritat, que ell s qui va assassinar la seva famlia, tot i que no estigui clar per qu i que encara no
spiguen com, creu que li va obligar la seva germana.
LErik tanca els ulls i intenta imaginar-se la casa adossada i la famlia. LEvelyn devia haver
notat que el seu germ era perills; al llarg dels anys, va aprendre a viure amb un noi que no sabia
controlar els seus impulsos i a sortir-se amb la seva a pesar del risc que en Josef reaccions
furiosament.
En Josef era un noi que es barallava, el renyaven per se seguia barallant. Com a germana gran,
no tenia cap protecci concreta; la famlia va anar aprenent dia a dia a conviure amb la violncia
den Josef, per no va saber-ne reconixer la gravetat. Els seus pares potser pensaven que es
comportava amb agressivitat simplement perqu era un noi, potser sen culpaven perqu lhavien
deixat jugar a videojocs violents o mirar pellcules de por.
LEvelyn se nhavia anat de casa de seguida que havia pogut, shavia buscat una feineta i un pis,
per per algun motiu era cada cop ms conscient de la gravetat de la situaci, i de sobte shavia
espantat tant que shavia atrinxerat a la caseta de la seva tieta amb una arma per protegir-se.
Que potser en Josef lhavia amenaada?
LErik intenta imaginar-se langoixa de lEvelyn, de nit, a la caseta a les fosques, amb larma
carregada al costat del llit.
Pensa en la trucada de telfon que li va fer en Joona Linna desprs dinterrogar lEvelyn. Qu
havia passat quan en Josef havia anat a veure-la amb un pasts? Qu li havia dit? Com shavia sentit,
ella? Havia estat aleshores que shavia espantat i shavia comprat larma?
Desprs de la visita den Josef, havia viscut amb la por que la mataria?
LErik pensa en lEvelyn. Se la imagina tal com va veure-la arribar a la caseta: una dona jove
amb una armilla platejada de plomes, jersei de punt gris, texans desgastats i vambes. Camina
lentament entre els arbres; els cabells, lligats amb una cua, saltironegen amunt i avall. T la cara

desvalguda, infantil. Sost lescopeta sense fora.

Larrossega per terra, topant suaument amb els esbarzers i la molsa. El sol sescola entre les
branques dels avets.
De cop lErik sadona duna cosa essencial: si lEvelyn hagus tingut por, si hagus tingut larma
per protegir-se den Josef, lhauria agafat duna altra manera, no lhauria arrossegat darrere seu de
cam a la casa.
LErik recorda que tenia els genolls humits, que duia taques fosques de fang als texans.
Havia anat al bosc amb larma per sicidar-se, pensa.
Shavia agenollat sobre la molsa amb larma a la boca, per no shavia atrevit a disparar.
Quan ell la va veure al lmit del bosc, arrossegant larma entre les gerderes i nabineres, tornava
cap a la caseta, cap a lalternativa de qu havia volgut fugir.
LErik agafa el telfon i marca el nmero de mbil den Joona.
Joona Linna, digui?
Hola, sc lErik Maria Bark.
Erik? Et volia trucar, per tinc tanta feina
No pateixis diu lErik. He
Escolta linterromp en Joona, em sap molt de greu tot aquest xou meditic. Et prometo que
rastrejar la filtraci tan bon punt hi pugui dedicar temps.
No t importncia.
Men sento responsable perqu jo et vaig convncer de
La decisi la vaig prendre jo, no en culpo ning.
Personalment, continuo pensant que va ser positiu hipnotitzar en Josef, tot i que naturalment no
ho hauria de dir. Encara no sabem res, per potser va servir per salvar la vida de lEvelyn.
Per aix truco, de fet diu lErik.
En quin sentit?
Se mha acudit una cosa, tens un moment?
LErik sent una remor a laltra banda del fil, com si en Joona aparts una cadira de la taula i shi
assegus.
S diu amb veu tranquilla, tinc temps.
Quan rem a Vrmd, a la parcella de la tieta comena lErik, jo era al cotxe i de cop
veig una dona que sacosta entre els arbres amb una arma a la m. Dalguna manera vaig entendre que
era lEvelyn, i vaig pensar que podia produir-se una situaci perillosa si la policia la sorprenia.
S, si hagus pensat que era en Josef, hauria pogut disparar per la finestra diu en Joona.
A casa he tornat a pensar en lEvelyn continua lErik. Entre els arbres, caminant lentament
cap a la casa, amb lescopeta agafada amb una sola m, arrossegant el can per terra.
I?
Creus que s la manera de dur una arma si tens por que et matin?
No respon en Joona.
Crec que havia anat al bosc a sucidar-se diu lErik. Tenia els genolls dels texans molls,
segurament havia estat agenollada a la molsa amb larma dirigida al front o al pit, per shi havia
repensat perqu no es va atrevir a disparar. Es la sensaci que tinc.
LErik calla. Sent la respiraci feixuga den Joona a lauricular. A baix al carrer comena a
sonar lalarma dun cotxe.
Grcies diu en Joona en veu baixa. Anir a parlar amb ella.

18
Tarda de divendres 11 de desembre

'INTERROGATORI de lEvelyn es fa en una oficina de la instituci penitenciria. Per donar

un aire una mica ms acollidor a aquesta habitaci tan desolada, alg ha collocat una capsa
de galetes de pebre a lescriptori i espelmetes elctriques de lIKEA davant de la finestra.
LEvelyn i la seva persona de suport ja hi sn quan en Joona engega la gravadora.
Entenc que les meves preguntes poden ser dures, Evelyn diu en veu baixa mentre li dirigeix
una mirada, per aniria b que les contestessis el millor possible.
LEvelyn es mira el genoll sense respondre.
Perqu no crec que tajudi callar continua en Joona amablement.
Ella no reacciona i continua mirant-se el genoll insistentment. La persona de suport, un home de
mitjana edat amb lombra duna barba, mira inexpressivament en Joona.
Comeno, Evelyn?
Ella fa que no amb el cap. En Joona sespera. Al cap duna estona, lEvelyn ala els ulls i sel
mira de fit a fit.
Havies anat al bosc amb lescopeta per treuret la vida, oi?
S xiuxiueja ella.
Malegro que no ho fessis.
Jo no.
Ho has provat altres vegades?
S.
Abans daquell cop?
Ella assenteix.
I abans que en Josef vingus amb el pasts?
No.
Qu et va dir?
No hi vull pensar.
En qu no vols pensar? En el que va dir?
LEvelyn sasseu amb lesquena recta i la seva boca es converteix en una lnia fina.
Ja no men recordo diu amb un fil de veu. No devia ser res despecial.
Volies tirar-te un tret, Evelyn li recorda en Joona.
Ella es posa dreta, va cap a la finestra, encn i apaga les espelmes, torna a la cadira i shi asseu
amb els braos creuats davant del pit.
No em podeu deixar en pau i ja est?
s aix el que vols? Nests segura?
Ella assenteix sense mirar-lo.
Vols fer una pausa? pregunta la persona de suport.
No s qu li passa, a en Josef diu lEvelyn fluixet. T algun problema mental. Sempre ha
estat Quan era petit, pegava; massa fort, massa perills. Mho trencava tot, jo no podia tenir res.
Li tremolen els llavis.
Quan tenia vuit anys volia ser el meu nvio. Potser no sona tan greu, per per a mi Jo no
volia, per ell mexigia que ens fssim petons Em feia por. Feia coses estranyes. De nit entrava a
la meva habitaci i em clavava cops fins que em sortia sang. Vaig comenar a tornar-mhi, jo

aleshores encara era ms forta que ell.

Seixuga les llgrimes de les galtes.
Desprs, si jo no feia el que ell deia, agafava en Buster. Cada vegada era pitjor. Volia mirarme els pits, volia ficar-se a la banyera amb mi Va matar el meu gos i el va llanar daltabaix des
dun viaducte.
Es posa dreta i sacosta inquieta a la finestra.
En Josef devia tenir uns dotze anys quan
Se li trenca la veu i gemega dbilment abans de continuar.
Em va dir que si volia ficar-me el seu penis a la boca. Li vaig dir que era un pervertit, i sen
va anar cap a la Lisa i la va pegar, ella noms tenia dos anys
LEvelyn plora, per aconsegueix assossegar-se.
Mobligava a mirar-lo quan es masturbava, diverses vegades al dia Si mhi negava, pegava
la Lisa, deia que la mataria.
Al cap de poc, potser un parell de mesos desprs, va comenar a exigir que follssim. Ho deia
cada dia, mamenaava per jo tenia la resposta a punt: li deia que ell era menor, que estava
prohibit, i que jo no podia fer coses prohibides.
Seixuga les llgrimes de les galtes.
Jo pensava que se li passaria; men vaig anar de casa, va passar un any, per aleshores va
comenar a trucar-me i a dir que estava a punt de fer quinze anys. Aleshores em vaig amagar. No
no entenc com va saber que era a la parcella, jo
Plora amb la boca oberta, oberta i exposada.
Oh, Du meu
Aix que amenaava diu en Joona. Amenaava de matar tota la famlia si tu no
Aix no ho va dir! crida ella. Va dir que comenaria amb el pare s culpa meva, tot
Em vull morir, s lnic que vull
LEvelyn cau a terra i sarrossega contra la paret.

19
Tarda de divendres, 11 de desembre

N JOONA seu al seu despatx i es mira les palmes de les mans. Amb una m encara agafa el
telfon. Quan ha informat en Jens Svanehjlm del canvi sobtat de lEvelyn, en Jens se lha
escoltat en silenci, sospirant profundament de tant en tant mentre en Joona li explicava el
motiu, extraordinriament cruel, que hi havia darrere del crim.
La veritat, Joona, em temo que s massa poca cosa, perqu en Josef lha acusat a ella li ha
contestat en Jens. Vull dir: el que necessitem s una confessi, o proves palpables.
En Joona mira al seu voltant, es frega la cara amb una m, i desprs truca a la metgessa den
Josef, la Danilla Richards, amb qui acorda una hora adequada per continuar amb linterrogatori; una
hora en qu no shagin administrat gaires analgsics al sospits.
Ha destar lcid diu en Joona.
Podries venir a les cinc proposa la Danilla.
Avui mateix?
No li posem la prxima dosi de morfina fins a les sis, aix va millor per al sopar.
En Joona es mira el rellotge; sn dos quarts de tres.
Cap problema diu.
A continuaci truca a la Lisbet Carln, lassistenta social den Josef, i linforma de la cita. Va a
la cantina, agafa una poma del bol de fruita, i quan torna es troba lErixon, el tcnic responsable de la
investigaci de lescenari del crim de Tumba, assegut al seu lloc, amb el cos esclafat contra
lescriptori. Est tot sufocat, el saluda amb un gest cansat de la m i esbufega.
Si em fiquessis aquesta poma a la boca, per Nadal em podrien servir a taula diu.
Per qu dius replica en Joona, i clava mossegada a la poma.
Mho mereixo diu lErixon. Des que van obrir aquell tailands de la cantonada mhe
engreixat onze kilos.
Fan bon menjar.
Ja ho crec!
Com sha acabat all del vestidor de les dones? pregunta en Joona.
LErixon ala una m rabassuda en un gest que vol dir que no latabali.
No vull sentir que ja mho havies dit, per
En Joona fa un ample somriure.
Ja veurem respon, diplomtic.
Dacord diu lErixon, eixugant-se la suor de les galtes. Hi havia cabells den Josef Ek al
desgus, i sang del seu pare, lAnders Ek, a les juntes de les rajoles de terra.
Qu thavia dit? pregunta en Joona radiant.
LErixon riu i sagafa el coll com si li fes por que shi trenqus alguna cosa.
Baixant per lascensor cap al vestbul del CNP en Joona torna a trucar a en Jens Svanehjlm.
Malegro que em truquis diu en Jens. Mestan fent la vida impossible amb tota aquesta
histria de la hipnosi. Diuen que hem de deixar estar la investigaci den Josef, que noms servir
per gastar diners i
Deixam parlar un segon linterromp en Joona.
s que ja he decidit que
Jens?

Digues.
Tenim proves palpables diu en Joona seris. Podem relacionar en Josef Ek amb el primer
escenari i amb la sang del seu pare.
En Jens Svanehjlm respira fondo al telfon i desprs diu, contingut:
Joona, ha anat dun pl.
Em conformo respon ell.
S.
Just anaven a penjar quan en Joona diu:
Ja thavia dit que tenia ra, oi?
Qu?
Tenia ra, o no?
Es fa un silenci a laltre costat. Desprs en Jens diu, a poc a poc, amb veu de mestre descola:
S, Joona, tenies ra.
Pengen i el somriure desapareix de la cara de linspector. Ressegueix la paret de vidre cap al
jard i es torna a mirar el rellotge. Al cap de mitja hora ha de ser al Nordiska Museet, el museu
dhistria cultural, a Djurgrden.
***
En Joona puja les escales del museu i ressegueix els passadissos llargs i buits, passant de llarg
centenars de vitrines illuminades sense dedicar-los ni una mirada. No mira els objectes ds
quotidi, ni els tresors o les peces dartesania; no para cap atenci a les exposicions, els vestits
tradicionals ni les fotografies ampliades.
El guarda ja ha collocat una cadira a la vitrina dbilment illuminada. Sense dir res, en Joona
shi asseu, com cada vegada, per admirar la corona nupcial sami. La corona, delicada i frgil, forma
un cercle perfecte. Les puntes fan pensar en un calze o en un parell de mans amb els dits estirats i
entrellaats. En Joona mou el cap lentament perqu la llum tamb es desplaci a poc a poc. La corona
nupcial s feta darrels trenades a m. El material ha sortit de la terra i brilla com pell, com or.
Aquest cop en Joona noms passa una hora davant de la vitrina abans de posar-se dret, saludar el
guarda amb el cap i sortir a poc a poc del museu. La neu tova del carrer sha convertit en una pasta
negrosa, i de sota el pont que va a Djurgrden puja lolor de gasolina dun vaixell.
En Joona camina a poc a poc cap a Strandvgen quan li sona el telfon; s lAgulla, el forense.
Malegro de trobar-te constata breument quan en Joona contesta la trucada.
Heu acabat lautpsia?
Prcticament, prcticament.
En Joona veu a la vorera un pare jove que va clavant estrebades al cotxet per fer riure el seu fill.
Una dona mira cap a fora des de la finestra dun pis. Quan la seva mirada es creua amb la den
Joona, senretira immediatament.
Has trobat res dinesperat? pregunta en Joona.
Doncs, no ho s
I doncs?
Doncs mira, s aquell tall a la panxa de la mare, s clar.
I b?
Sent que lAgulla agafa aire, i desprs hi ha un soroll dalguna cosa que cau.
Un moment que cullo el bolgraf diu lAgulla, i en Joona sent un xiuxiueig a lauricular.

Aquests cossos van sofrir moltssima violncia continua lAgulla seris al cap dun moment
, sobretot la nena.
Aix tinc ents diu en Joona suaument.
I moltes de les ferides no tenen sentit, les van fer per divertir-se; s repugnant.
S diu en Joona, i recorda el que va veure al lloc del delicte.
El policia en estat de xoc, la sensaci de caos a laire.
Els cossos all dins. Encara t ben presents les galtes pllides com la cera de la Lillemor Blom
quan se la va trobar fumant al carrer amb les mans tremoloses; recorda els esquitxos de sang a les
finestres, recorda que la sang fins i tot shavia escolat per la galeria de darrere cap il pis de baix.
Has esbrinat alguna cosa sobre el tall a la panxa de la dona?
LAgulla sospira.
S, s el que ens pensvem. La incisi fou practicada unes dues hores desprs de la mort. Alg
va girar el seu cos i va clavar-li un ganivet esmolat a lantiga cicatriu de la cesria.
Fulleja els seus papers.
Per el nostre assass no est familiaritzat amb la sectio caesarea. La Katja Ek tenia una cesria
durgncia que baixava verticalment des del melic.
S?
LAgulla esbufega.
La incisi en la matriu sempre s horitzontal, encara que el tall de la panxa sigui vertical.
Per aix en Josef no ho sabia? pregunta en Joona.
No diu lAgulla. Noms ha obert la panxa, sense entendre que una cesria sempre
consisteix en dues intervencions: una a la panxa i una altra a lter.
Hi ha alguna cosa ms que mhagis de dir ara mateix?
Potser que es va estar moltssima estona amb els cossos, que no parava, que mai no en tenia
prou. Encara que devia estar cada cop ms cansat, no en tenia prou. La seva fria no es redueix.
Es produeix un breu silenci. En Joona camina per Strandvgen, no pot evitar pensar en el darrer
interrogatori a lEvelyn.
Noms volia confirmar aix de la cesria diu lAgulla al cap duna estona, que el tall de
la panxa de la dona li van fer un cop morta, unes dues hores desprs de la mort, i que van obrir lter
verticalment.
Grcies, Agulla diu en Joona.
Dem tenviar linforme complet de lautpsia.
Desprs de penjar, en Joona torna a pensar en lhorror que devia ser haver de crixer al costat
den Josef Ek; si sen devia sentir, de desprotegida, lEvelyn. Per no parlar de la seva germaneta.
En Joona intenta recordar qu va dir lEvelyn sobre la cesria de la seva mare.
Recorda que, asseguda al terra de la sala dinterrogatoris, havia explicat que en Josef sentia una
gelosia gaireb patolgica de la seva germaneta.
T algun problema mental havia xiuxiuejat. Des de sempre. Men recordo de quan va
nixer; la mare es trobava molt malament. No s qu passava, per van haver de fer-li una cesria
durgncia.
LEvelyn havia remenat el cap i shavia xuclat els llavis abans de preguntar:
Sap qu s, una cesria durgncia?
S, ms o menys havia dit ell.
De vegades de vegades hi ha complicacions si tens un fill aix.
LEvelyn lhavia mirat tmidament.

Vols dir manca doxigen o alguna cosa aix? havia preguntat en Joona.
Ella va fer que no amb el cap i es va eixugar les llgrimes de les galtes.
Vull dir problemes psquics en la mare. Una dona que t un part difcil i de cop lanestesien
per fer-li una cesria pot tenir dificultats per establir un vincle afectiu amb el nad.
Va tenir una depressi postpart, la teva mare?
No ben b havia contestat lEvelyn amb veu greu i feixuga. Desprs de tenir en Josef va
patir una psicosi. A lhospital no sen van adonar, van deixar que se lendugus a casa com si res.
Per jo ho vaig veure de seguida. Tot anava malament. Den Josef, me nhavia de cuidar jo, i aix
que noms tenia vuit anys; per s que ella no se nocupava. No el tocava, es passava el dia al llit
plorant.
LEvelyn havia mirat en Joona de fit a fit i havia xiuxiuejat:
La meva mare deia que no era el seu fill, que el seu fill havia mort. Al final van haver
dingressar-la.
Havia somrigut en dir:
La meva mare va tornar al cap dun any, ms o menys. Fingia que tot tornava a ser normal, per
de fet va continuar ignorant-lo.
Aix que creus que la teva mare no shavia guarit del tot? va preguntar en Joona
cautelosament.
S, quan va nixer la Lisa tot va canviar. La mama se lestimava moltssim, ella era el ms
important.
I tu thavies de cuidar den Josef.
Va comenar a dir que la mama lhauria hagut de parir de deb; per a ell, lexplicaci del
greuge era que la Lisa li havia sortit del cony i ell no. Repetia contnuament que hauria hagut de
sortir del cony de la mama, i no
L'Evelyn va callar, va girar la cara i en Joona va veure les seves espatlles alades, tenses, sense
gosar tocar-les.

20
Vespre de divendres 11 de desembre

ER UN COP, quan en Joona entra al departament de cures intensives de lhospital universitari

Karolinska no es troba que hi regna el silenci. Fa olor de menjar i hi ha un carret amb olles
dacer inoxidable, plats, gots i coberts davant de la sala de reunions. Alg hi ha engegat el
televisor i en Joona sent el clang-clang de peces de vaixella.
Pensa que en Josef va obrir a cops de ganivet lantiga cicatriu de la cesria de la seva mare, la
seva porta a la vida. La porta que tamb el va alienar de la seva mare, el motiu que va provocar que
la seva mare mai no establs un vincle amb ell.
En Josef shavia adonat que era diferent dels altres nens; estava sol. Lnica que li havia donat
amor i atenci era lEvelyn. No havia acceptat que ella el rebutgs; el ms mnim signe de
distanciament el feia desesperar i enfurir, i cada cop ms descarregava la seva fria sobre lestimada
germana petita.
En Joona saluda amb el cap en Sunesson, que sest davant la porta de lhabitaci den Josef Ek.
Desprs mira cap a dins, al noi, i li observa la cara. T la bossa dorina del catter mig plena i una
ampolla de srum al costat del llit que li proporciona lquid i plasma sanguini.
Els peus sobresurten per sota de la manta blau cel. T les plantes dels peus brutes, se li han
enganxat pls i brutcia a la cinta adhesiva quirrgica que li han posat sobre els punts. El televisor
est encs per sembla que no sel mira.
La funcionria de benestar social, la Lisbet Carln, ja ha arribat. Encara no ha vist en Joona, i
sest davant de la finestra, posant-se un clip als cabells. Una de les ferides den Josef sha tornat a
obrir; la sang li regalima pel bra i goteja a terra. Una infermera gran est inclinada sobre dell, li
aixeca la bena i torna a unir les vores de la ferida; desprs li renta la sang i surt de lhabitaci.
Perdoni diu en Joona, i segueix la infermera pel passads.
S?
Com est, el noi? Com es troba?
Aix ho haur de preguntar al metge responsable contesta la dona, i continua caminant.
S, ja ho penso fer somriu en Joona, corrent darrere della. Per s que voldria
ensenyar-li una cosa que puc mourel? Vull dir, en cadira de rodes?
La infermera fa que no amb el cap i satura de cop.
El pacient no es pot bellugar en cap circumstncia diu, estricta. Quin disbarat. T molt de
dolor i no es pot moure gens. Noms dincorporar-se ja podrien reobrir-se ferides.
En Joona torna cap a lhabitaci den Josef Ek. Sense dir res, sacosta al noi, agafa el
comandament a distncia, apaga el televisor, engega la gravadora, diu lhora, la data i els noms dels
presents, i a continuaci sasseu a la cadira que hi ha per a les visites. En Josef obre els ulls amb
expressi cansada i sel mira amb un cert inters. El drenatge de Bulau que duu al tors per restaurar
la pressi a la pleura perforada emet un bombolleig suau fora agradable.
Segurament et donaran dalta aviat diu en Joona.
Seria magnfic respon dbilment en Josef.
Per quedars en arrest preventiu.
La Lisbet mha dit que el fiscal no est disposat a fer res diu ell mirant la funcionria de
benestar social.
Aix era quan no tenem testimoni.

En Josef tanca els ulls amb compte.

Qui?
El testimoni i jo hem parlat fora estona diu en Joona. Per potser vols canviar algun punt
del que has dit, o afegir-hi alguna cosa?
LEvelyn xiuxiueja el noi.
De moment no quedars lliure.
Menteixes.
No, Josef, et dic la veritat; ja pots pujar-hi dempeus. La sollicitud darrest es presentar
immediatament; tens dret a un advocat que et representi.
En Josef intenta aixecar la m, per no sen surt.
Lheu hipnotitzada diu, somrient.
No.
s la meva paraula contra la seva diu.
No exactament diu en Joona, mirant la cara atractiva i pllida del noi. Tamb tenim
proves palpables.
En Josef serra les dents.
No tinc temps per quedar-me, per si em vols dir alguna cosa ms, puc esperar-me una mica
diu en Joona amablement. Deixa passar mig minut, tamborinejant al bra de la cadira, saixeca,
agafa la gravadora i, desprs de dirigir una breu mirada a la funcionria de benestar social, surt de
lhabitaci.
Un cop al cotxe, se li acut que hauria hagut de confrontar en Josef amb la histria de lEvelyn per
veure com reaccionava. En Josef Ek s tan temerari que potser confessaria si sel provoqus prou.
Es planteja si tornar enrere, per decideix no fer-ho per no arribar massa tard al sopar a casa de
la Disa.
Quan aparca al davant de l'edifici de color blanc crems al carrer Ltzengatan, el vespre sha
tornat fosc i boirs. Cosa poc habitual, en Joona t fred mentre camina cap a lentrada principal i
mira la gespa congelada i les branques negres dels arbres de Karlaplan.
Intenta recordar en Josef tal com lha vist, al llit, per lnic que li ve al cap s aquell aparell de
drenatge del bombolleig i el sorollet repetitiu. Tot i aix, li sembla que ha vist alguna cosa important
que se li est passant per alt.
La sensaci que alguna cosa no encaixa no deixa de rosegar-lo mentre puja amb lascensor ni
quan truca al timbre de la Disa. No obre ning. En Joona sent que hi ha alg a lescala, ms amunt.
Alg que sospira de tant en tant, o plora en silenci.
La Disa obre sorpresa, vestida noms amb sostenidors i calcetes.
Havia donat per fet que arribaries tard explica.
Per aix he vingut una mica aviat diu en Joona fent-li un pet rpid a la galta.
Et sabria greu entrar i tancar la porta abans que tots els vens em vegin mig despullada?
Al rebedor, molt acollidor, sura una aroma deliciosa de menjar. El serrell dun llum rosa acaricia
el cap den Joona.
He fet llenguado amb patates diu la Disa.
I mantega fosa?
I bolets, julivert i brou de vedella.
Delicis.
El pis s fora vell, per molt bonic. Noms hi ha dues habitacions, per els sostres sn alts i les
finestres, que miren cap a Karlaplan, sn grans i tenen marcs de teca. El sostre s de panells de fusta

lacada i el terra, tamb de fusta, brilla.

En Joona acompanya la Disa cap a la seva habitaci i es queda dret, intentant entendre qu ha vist
quan ha visitat en Josef. Al llit, que est per fer, hi ha lordinador porttil de la Disa; est encs i t
tot de llibres i fulls de paper escampats al voltant.
En Joona sasseu a la butaca i sespera que la Disa acabi de vestir-se. Ella se li posa al davant,
desquena, sense dir res, perqu li pugi la cremallera del vestit, cenyit i de tall senzill.
En Joona mira un llibre obert i hi veu una foto gran en blanc i negre dun cementiri. Els
arquelegs, vestits amb roba dels anys quaranta, estan en un segon pla i miren el fotgraf amb els ulls
entretancats per la llum del sol. Sembla que acabin de comenar a excavar; han marcat la superfcie
amb una cinquantena de banderetes.
Sn tombes diu ella fluixet; les banderetes indiquen on sn. Lhome que va liderar
lexcavaci es deia Hannes Mller. Va morir fa poc, per devia tenir ms de cent anys i encara era a
linstitut. Semblava una tortugueta vella
Es posa davant del mirall, es fa dues trenetes, es gira i es mira en Jonna.
Qu et sembla?
Ests molt maca diu en Joona amablement.
S respon ella desanimada. Com est, la teva mare?
En Joona li agafa la m.
B xiuxiueja. Mha dit que et dons records.
Qu amable. Qu tha dit?
Que no thavies de preocupar de mi.
No respon la Disa malenconiosa. I t ra, s clar.
La Disa passa lentament els dits entre els cabells densos i esbullats den Joona, i desprs sel
mira amb un somriure sobtat, va cap a lordinador, lapaga i el desa a la calaixera.
Sabies que segons la llei precristiana, no es considerava ssers humans de ple dret els nadons
que encara no havien estat alletats? Entre el naixement i el primer alletament, fins i tot estava perms
abandonar-los al bosc.
Aix que et converties en persona per les eleccions dels altres diu en Joona a poc a poc.
Aix sempre, no?
La Disa obre larmari, agafa una capsa de sabates i en treu unes sandlies de color marr fosc
amb tires fines i talonets estrets de ratlles de diversos tipus de fusta.
Que sn noves? pregunta en Joona.
Sergio Rossi. Me les he regalat per compensar aquesta feina meva tan romntica diu. Em
passo el dia caminant per un prat fangs.
Encara ets a Sigtuna?
S.
Qu heu trobat, al final?
Tho explicar mentre sopem.
En Joona assenyala les sandlies.
Molt maques diu, posant-se dret.
La Disa es gira amb un somriure cnic.
Em sap greu, Joona diu, per sobre lespatlla, per em temo que de la teva talla no en fan.
En Joona satura de cop.
Espera diu, repenjant-se a la paret.
La Disa sel mira inquisitiva.

Era una broma diu.

No, s per aix dels peus
En Joona recorre el passads fins al repl, es treu el telfon de la jaqueta, truca a la central
davisos i afirma amb decisi que en Sunesson necessita reforos a lhospital immediatament.
Qu ha passat? pregunta la Disa.
Els peus. Els tenia ben bruts diu en Joona. Diuen que no es pot moure, per ha sortit del
llit. Ha estat dret i caminant.
Marca el nmero den Sunesson i, com que no contesta ning, es posa la jaqueta, xiuxiueja em
sap greu, surt del pis i baixa les escales corrents.
***
Ms o menys al mateix moment que en Joona truca al timbre de la Disa, a lhospital en Josef
sincorpora i es queda assegut al llit.
La nit passada havia provat si podia caminar; shavia deixat caure a terra, per primer shavia
hagut de passar un munt destona aferrant el peu del llit amb les dues mans. El dolor de les ferides
era com si el ruixessin amb oli bullent, i les punxades que sentia al fetge masegat li havien fet perdre
el mn de vista, per podia caminar. Havia estirat una mica els tubs del srum i del drenatge de
Bulau, havia comprovat qu hi havia a larmari de material hospitalari i desprs shavia tornat a
gitar.
Ara fa mitja hora que no entra cap membre del personal de nit; el passads est gaireb desert. En
Josef es treu la via del canell a poc a poc, sent com el tub aspira aire quan surt del seu cos. Li cau
una mica de sang al genoll. Sortir del llit no li provoca un gran dolor. Arrossegant els peus, va cap a
larmariet del material i hi troba compreses, bisturins, xeringues dun sol s i benes. Sen posa un
parell a la butxaca baldera de la bata. Obre el paquet dun bistur i talla de travs el tub del drenatge
amb les mans tremoloses. En surt sang bruta i el seu pulm esquerre es contrau lentament. Sent una
fiblada a lomplat i ha de tossir una mica, per en realitat no nota cap diferncia per la reducci de
la capacitat pulmonar.
De cop sent passos al passads: soles de goma sobre el linleum. En Josef es colloca al costat
de la porta amb el bistur a la m, mira per la finestreta i espera.
La infermera satura i xerra una mica amb el policia que est de gurdia; en Josef la sent riure.
He deixat de fumar diu ella.
Si mofereixes un pegat de nicotina, no et dir que no continua el policia.
Aix tamb ho he deixat diu. Per tranquil, surt un moment al jard, que jo encara en tinc
per estona.
Cinc minutets diu el policia alegrement, i sen va fent dringar les claus. La infermera fulleja
els papers que porta i entra a lhabitaci.
Noms t temps de fer cara de sorpresa. Li apareixen arruguetes al costat dels ulls quan la fulla
del bistur li entra al coll. En Josef est ms dbil que no es pensava i es veu obligat a clavar-lo
diverses vegades; el seu cos es tensa i sescalfa amb aquests moviments bruscs.
La infermera no cau immediatament, sin que intenta aferrar-se a ell i tots dos van a parar a terra
junts. El cos de la dona est tot suat i calent. En Josef intenta posar-se dret per rellisca sobre els
cabells de la infermera, que han quedat estesos com una crinera rossa. Quan li extreu el bistur del
coll, la dona fa un gemec estrident i comena a tenir espasmes a les cames. En Josef se la queda
mirant un moment abans de sortir cap al passads. El vestit li ha quedat pujat i li veu clarament el

Salvaslip rosa que duu a les calcetes.

En Joona recorre el passads. Ara el fetge li fa molt de mal. Gira a la dreta, es troba un carret
amb roba neta i es canvia rpidament. Una dona corpulenta fa anar un pal de fregar de banda a banda
sobre el linleum lluent mentre escolta msica amb auriculars. En Josef shi acosta, es colloca
darrere della i agafa una xeringa. Lesgrimeix un parell de cops a laire darrere della, per satura
abans que la punta la toqui; ella no sadona de res. En Josef es torna a guardar la xeringa a la
butxaca, aparta la dona amb la m i passa de llarg.
Ella gaireb cau i renega en castell. En Josef satura de cop i fa mitja volta.
Qu has dit? pregunta.
Ella es treu els auriculars i sel mira estranyada.
Has dit alguna cosa? pregunta.
Ella fa que no rpidament amb el cap i continua amb la seva feina. En Josef se la queda mirant
una estona, i desprs continua fins a lascensor, pitja el bot i espera.

21
Vespre de divendres 11 de desembre

N JOONA Linna condueix a tota velocitat per Valhallavgen, pel costat de lestadi on es van
celebrar els Jocs Olmpics destiu lany 1912. Canvia de carril, avana un Mercedes gros per
la dreta i veu la faana dobra vista de la clnica de Sofia aparixer i desaparixer entre els
arbres. Els pneumtics del seu cotxe retrunyen sobre una planxa metllica. En Joona accelera per
avanar un autobs blau que s a punt de sortir de la seva parada; el conductor li toca el clxon
indignat quan li passa al davant. Aigua grisa esquitxa cotxes aparcats i la vorera prop de lEscola
Superior Tcnica.
En Joona se salta un semfor vermell prop de Norrtull, passa per davant del restaurant
Stallmstaregrden i aconsegueix assolir una velocitat de gaireb 180 km per hora al petit tram recte
del carrer Uppsalavgen abans dhaver de girar per passar per sota de lautopista en direcci al
Karolinska.
Quan aparca al costat de lentrada principal, veu que hi ha uns quants cotxes de policia, les
sirenes blaves fan uns dibuixos que semblen aspes de molins fantasmals sobre la faana marr de
lhospital. Un grup de periodistes envolta unes infermeres que sestan davant de lentrada tremolant
de cap a peus. Se les veu molt espantades, algunes ploren obertament davant de les cmeres.
En Joona fa per entrar, per un jove policia que pica de peus inquiet, per un excs dadrenalina o
per agitaci, corre a barrar-li el pas.
Fora daqu! diu el policia, i li clava una empenta.
En Joona es troba la mirada duns ulls estpids de color blau cel. Aparta la m que el policia li
ha posat al pit i diu, amb calma:
Sc del departament dinvestigaci criminal.
El policia sel mira extraordinriament recels.
Identificaci, si us plau.
Joona, afanyat, s aqu.
En Carlos Eliasson, el cap del departament dinvestigaci criminal, li fa gestos des de la
recepci pllidament illuminada. Per la finestra, en Joona veu en Junesson, assegut en un banc,
plorant amb la cara desencaixada. Un company ms jove sasseu al seu costat i li passa un bra per
darrere les espatlles.
En Joona ensenya la placa i lagent saparta malhumorat. Grans zones de lentrada i el vestbul
central estan delimitats amb cinta policial. A lexterior es disparen els flaixos de les cmeres de la
premsa, i dins els de la policia cientfica.
En Carlos est al crrec, s el responsable tant de la gesti estratgica de conjunt com de les
ordres en terreny operatiu i tctic. Dna instruccions rpides al coordinador de lescenari del crim i
desprs es gira cap a en Joona.
El teniu? pregunta en Joona.
Uns testimonis lhan vist sortir del vestbul sostenint-se en un caminador diu en Carlos,
estressat, i el caminador lhem trobat al costat de la parada de lautobs.
En Carlos es mira el bloc de notes.
Del recinte, nhan sortit dos autobusos, set taxis i el transport per a invlids i gent gran
calculem que uns deu turismes particulars i una sola ambulncia.
Heu posat controls a les sortides?

s massa tard.
En Carlos fa un gest al policia uniformat.
Hem localitzat els autobusos, per no hem descobert res diu l'agent.
I els taxis?
Ja hem enllestit Taxi Stockholm i Taxi Kurir, per
Lagent fa un gest confs, com si ja no sabs qu volia dir.
Us heu posat en contacte amb lErik Maria Bark? pregunta en Joona.
Lhem trucat de seguida. No ha contestat, per estem intentant localitzar-lo.
En Joona renega.
Necessita protecci.
Rolle! crida en Carlos. Que has parlat amb en Bark?
Just acabo de tornar a intentar-ho respon en Roland Svensson.
Doncs torna-hi li diu en Joona.
He de parlar amb lOmar de la unitat de coordinaci diu en Carlos mirant al seu voltant.
Hem demetre una ordre de cerca nacional.
Qu vols que faci?
Quedat per aqu, mira si mhe descuidat alguna cosa diu en Carlos, i crida en Mikael
Verner, un dels tcnics dHomicidis, per manar-li. Informa a linspector Linna del que heu trobat
fins ara.
En Verner es mira en Joona inexpressivament i diu, amb veu de nas:
Una infermera morta Diversos testimonis han vist sortir el sospits amb un caminador.
Ensenya-mho diu en Joona.
Pugen junts per lescala dincendis, perqu lanlisi de les cabines i els bucs dels ascensors
encara no ha acabat.
En Joona mira les petjades tacades de vermell que han deixat els peus nus den Josef Ek de cam
a la sortida. Fa olor delectricitat i mort. Una m sangonosa marcada a la paret, ms o menys on
abans hi havia el carret del menjar, mostra que el noi ha ensopegat o sha hagut de repenjar. A la
porta metllica de lascensor, en Joona veu un rastre que sembla lempremta dun front i una punta
del nas.
Continuen caminant pel passads i es queden davant de la porta on fa tot just una hora en Joona
encara hi ha vist en Josef. Un toll de sang gaireb negra sescampa per terra al voltant del cadver.
Era infermera diu en Verner furis. Ann-Katrin Eriksson.
En Joona veu els cabells de color de palla i uns ulls sense vida. T luniforme pujat per damunt
dels malucs; sembla que lassass hagi intentat aixecar-li el vestit, pensa.
Larma del crim segurament s un bistur diu en Verner secament.
En Joona murmura alguna cosa, treu el seu telfon i truca a la pres de Kronoberg.
Una veu masculina i endormiscada respon alguna cosa incomprensible.
Sc en Joona Linna diu rpidament, vull saber si encara teniu lEvelyn Ek.
Qu?
En Joona repeteix secament:
Que encara teniu lEvelyn Ek?
Ho haurs de preguntar al cap de gurdia respon la veu, agra.
Doncs el podries anar a buscar, si us plau?
Un moment diu lhome, i deixa el telfon sobre la taula.
En Joona sent que sallunya, i desprs una porta que grinyola, una conversa i alguna cosa que fa

soroll. Es mira el rellotge: ja fa deu minuts que s a lhospital.

Comenar a baixar per lescala, cap a lentrada, amb el telfon a lorella.
Sc en Jan Persson diu una veu alegre.
Joona Linna, departament dinvestigaci criminal. Vull saber com est lEvelyn Ek diu
breument.
LEvelyn Ek? pregunta en Jan Persson. Ah, s, espera. Lhem deixada anar. No ha estat
fcil, es negava a anar-sen, es volia quedar aqu.
Ha quedat en llibertat?
No, no, va venir el fiscal. s a
En Joona sent que en Jan Persson passa fulls.
s en un dels nostres apartaments protegits.
Molt b diu en Joona. Posa-li un parell dagents a la porta, em sents?
No som estpids, eh respon en Jan Persson ofs.
En Joona acaba la conversa i va cap a en Carlos, que seu en una cadira amb un porttil a la falda.
Al seu costat, una dona assenyala la pantalla.
LOmar, des de la unitat de coordinaci, repeteix per rdio el codi Eco, que sutilitza quan
sactiven les unitats canines. En Joona suposa que ja deuen haver aturat la majoria de cotxes sense
resultat.
En Joona fa un gest amb la m a en Carlos, per no aconsegueix atreure la seva atenci; ho deixa
estar i surt per una de les portes petites de vidre. s fosc i fa fred. El caminador s a lestaci
dautobusos deserta. En Joona mira al seu voltant, sense fer cabal dels badocs que observen el
treball de la policia des de laltra banda de la cinta, ni de les sirenes blaves, ni dels desplaaments
apressats dels agents; ignora els flaixos de les cmeres dels periodistes, i es dedica a fer lliscar la
mirada per laparcament, per les faanes fosques i els diversos edificis del complex hospitalari.
En Joona es posa en marxa, augmenta el ritme, passa per damunt de la cinta tremolosa, sobre pas
entre els curiosos i mira cap al Cementiri Nord. Va cap a Solna Kyrkovg, seguint la tanca, i intenta
distingir alguna cosa entre les siluetes negres dels arbres i les pedres. Una xarxa de camins ms o
menys illuminats sestn pel recinte de seixanta hectrees amb camps on escampar cendres,
parterres, un crematori i trenta mil tombes.
En Joona passa pel costat de la caseta del guarda, accelera el pas, veu lobelisc clar dAlfred
Nobel i deixa enrere la gran capella fnebre. De cop es fa un silenci absolut. Ja no se sent el soroll
que hi ha a lentrada de lhospital; les branques dels arbres nus remoregen i les passes den Joona
ressonen dbilment entre les tombes i les creus. Ms endavant se sent el retruny dun vehicle gros a
lautopista i el frec de les fulles seques sota una mata. Aqu i all hi brilla un petit ciri en el seu potet
de vidre entelat. En Joona va fins a lextrem est del cementiri, la part que toca a lentrada a
lautopista, i de cop veu, enmig de la foscor, alg que camina entre les lpides en direcci a
loficina. Els separen uns quatre-cents metres.
En Joona satura i intenta aguditzar la vista. La silueta t un caminar errtic, va inclinat cap
endavant. En Joona corre entre lpides, plantes, espelmetes titillants i angelets de pedra. Veu que la
figura escanyolida camina rpidament entre els arbres per lherba glaada. La seva roba blanca
voleia al seu voltant.
Josef! crida en Joona. Quiet!
El noi samaga darrere duna gran tomba familiar amb una tanca de ferro forjat i grava rastellada.
En Joona agafa la seva arma, li treu rpidament el fiador, corre cap a un costat, troba una lnia de tir,
crida al noi que no es mogui i apunta a la cuixa dreta. En aquell mo ment apareix una dona gran al

mig del cam; havia estat inclinada sobre una tomba i sha incorporat de cop i ha quedat al bell mig
de la lnia de foc; a en Joona se li encongeix el cor de lesglai. En Josef desapareix darrere duna
tanca de xiprers; en Joona abaixa larma i li corre al darrere. Sent que la dona gemega dient que
noms volia posar un ciri a la tomba dIngrid Bergman; sense mirar-la, en Joona crida que aix s un
afer policial, i mira al seu voltant en la foscor. En Josef ha desaparegut entre els arbres i les pedres.
Els fanals escadussers noms creen petits cercles de llum; un banc verd, o un parell de metres dun
cam de grava. En Joona treu el telfon, truca a la unitat de coordinaci i demana que li envin
reforos immediatament. s una situaci perillosa, necessita tota una unitat, com a mnim cinc grups i
un helicpter. Senfila a un tals, salta sobre una bardissa baixa i satura. Lluny se senten lladrucs.
Un cruixit de grava en un cam una mica ms enll; en Joona corre cap a aquella direcci. Veu alg
que sarrossega entre les lpides; en Joona el segueix amb la mirada, intenta acostar-shi i trobar una
lnia de foc tan bon punt aconsegueixi identificar de qui es tracta. Uns ocells negres surten en
bandada; en algun lloc es tomba una paperera. De cop veu en Josef que corre ajupit darrere una
bardissa de fulles seques cobertes de gel. El terra rellisca; en Joona es deixa lliscar per un pendent i
aterra contra unes jardineres amb regadores i torretes anguloses. Quan torna a estar dret ja no veu en
Josef. Sent el batec del cor a les temples, sha fet una esgarrinxada a lesquena. T les mans fredes i
rgides. Travessa el caminet de grava i mira al seu voltant; a fora distncia, darrere de ledifici
doficines, hi ha un cotxe amb lemblema de la ciutat dEstocolm a la porta. El cotxe gira lentament,
els llums vermells de darrere desapareixen i els fars de davant pampalluguegen intermitentment entre
els arbres. De cop, illuminen en Josef, que camina trontollant pel caminet. Inclina el cap endavant,
cansat, coix. En Joona corre tant com pot. El cotxe sha aturat, la porta sobre i en surt un home amb
barba.
Policia! crida en Joona, per no el senten, aix que dispara un tret a laire i lhome de la
barba mira cap a ell. En Josef sacosta a lhome amb el bistur a la m, i tot es precipita. En Joona no
t cap possibilitat darribar a temps. Es recolza en una lpida; s a ms de tres-cents metres de
distncia, sis cops ms que les pistes de tir. La mira tremola; li costa veure-shi. Parpelleja i
observa, tens.
La figura entre grisa i blanca s cada cop ms petita i fosca. Una branca sinterposa constantment
a la lnia de foc. Lhome de la barba sha girat cap a en Josef i fa un pas enrere. En Joona acciona el
gallet, intentant mantenir la mira immbil. Larma dispara i en Joona sent el retrocs al colze i
lespatlla; els esquitxos de plvora li cremen la m glaada. La bala desapareix entre els arbres i es
perd.
Leco del tret sesmorteeix; en Joona torna a apuntar i veu que en Josef clava el bistur a la panxa
de lhome de la barba. En surt sang. En Joona dispara; la bala travessa la roba den Josef, que
trontolla i deixa caure el ganivet, es duu les mans a lesquena, va cap al cotxe i shi asseu. En Joona
corre per ser a temps a la carretera, per en Josef ja ha engegat el cotxe, passa per damunt de les
cames de lhome de la barba i accelera. Quan sadona que no hi arribar a temps, en Joona satura i
dirigeix la pistola a una roda del davant, dispara i lencerta. El cotxe fa esses, per tot i aix
sallunya, cada cop ms rpid, fins a desaparixer en direcci a laccs a lautopista. En Joona
enfunda la pistola, agafa el telfon i informa a la unitat de coordinaci de la situaci; diu que vol
parlar amb lOmar i repeteix que necessita un helicpter.
Lhome de la barba encara s viu. Un raig de sang fosca se li escapa entre els dits procedent de la
ferida de la panxa, i les cames semblen trencades.
Era noms un xaval diu, colpit. Era noms un xaval.
Lambulncia ja ve diu en Joona, i per fi sent un helicpter sobre el cementiri; el soroll de

lhlice, que sembla una metralladora.

***
Ja s tard quan, al seu despatx del quarter general de policia, en Joona marca el nmero de la Disa i
espera fins a sentir el to.
Deixam en pau respon ella amb veu montona.
Que dormies? pregunta en Joona.
s clar.
Es fa un breu silenci.
Era bo, el sopar?
Mmmm.
Suposo que entens que
Sinterromp, la sent badallar i incorporar-se.
Ests b? pregunta la Disa suaument.
En Joona es mira les mans; malgrat que se les ha rentat a conscincia, li sembla que els dits
encara fan una mica dolor de sang. De genolls, ha fet pressi sobre els llavis de la ferida ms gran
del ventre de lhome el cotxe del qual havia robat en Josef Ek.
El ferit havia estat totalment conscient tota lestona; havia parlat gaireb amb entusiasme del seu
fill, que acabava de fer la selectivitat i aniria per primera vegada tot sol al nord de Turquia a visitar
els seus avis. Lhome shavia mirat en Joona, havia vist que tenia les mans sobre la seva panxa i
havia constatat sorprs que no sentia gens de dolor.
No s de bojos? havia preguntat, mirant en Joona amb els ulls radiants i clars dun nen.
En Joona havia intentat parlar a poc a poc, li havia explicat que les endorfines provocaven que no
sents dolor en aquest moment; el seu cos estava en xoc i el sistema nervis intentava evitar ms
crregues.
Lhome shavia quedat en silenci i desprs havia preguntat, sense nerviosisme:
s aix el que sents quan mors? havia intentat somriure a en Joona abans de continuar. No
fa gens de mal?
En Joona havia obert la boca per contestar, per en aquell moment acabava darribar
lambulncia i alg li va apartar les mans de la panxa de lhome i el va conduir un parell de metres
ms enll, mentre el personal de lambulncia posava lhome en una llitera.
Joona? torna a preguntar la Disa. Com ests?
Jo b diu ell.
Sent que la Disa es mou; sembla que begui aigua.
Vols una altra oportunitat? pregunta desprs.
Amb molt de gust.
I aix que no timporto gens afegeix la Disa amb veu dura.
Ja saps que aix no s veritat respon, i de cop sadona de com en sona, de cansada, la seva
veu.
Perdona diu la Disa. Malegro que estiguis sa i estalvi.
Acaben la conversa.
En Joona es queda un moment assegut escoltant el silenci reconfortant del quarter; desprs es
posa dret, treu la seva arma, penja la pistolera a la banda interior de la porta, i desprs agafa la
pistola, la desmunta i comena a netejar i lubricar lentament cada pea. Finalment, torna a muntar-la,

va cap a larmari de les armes i la guarda amb pany i clau. Lolor de sang ha desaparegut, ara les
mans li fan una forta olor de lubricant per a armes. Aleshores sasseu per escriure un informe per a
en Petter Nslund, el seu superior directe, sobre per qu li ha semblat necessari i justificat utilitzar
larma reglamentria.

22
Vespre de divendres 11 de desembre

Erik mira com es fan les tres pizzes i demana una mica ms de salami per a la de la Simone.
Li sona el mbil i mira la pantalla. Com que no reconeix el nmero, es guarda el telfon a la
butxaca; deu ser un altre periodista, i ara mateix no t esma de tornar a enfrontar-se a la
premsa. Mentre va cap a casa amb les capses grans i calentes, pensa que ha de parlar amb la Simone,
que li ha dexplicar que si sha enfadat s perqu s innocent, que no s com ella es pensa, que no
passa della, que se lestima. Satura davant de la floristeria i, desprs dun moment de dubte, hi
acaba entrant. Hi sura una olor dola i densa. La finestra del carrer est entelada. Acaba de decidir
comprar un ram de roses vermelles quan li torna a sonar el telfon.
s la Simone.
S?
On ets? pregunta ella.
Ja vinc.
Tenim una gana
Molt b.
Camina rpidament cap a casa, entra per la porta principal i satura a esperar lascensor. A
travs dels vidres grocs i polits del portal, el mn exterior sembla un lloc mgic, com tret dun conte
de fades. De sobte, lErik deixa les capses de pizza a terra, obre la trapa del tub collector de les
escombraries i hi llana el ram de flors.
A lascensor sen penedeix, pensa que al cap i a la fi potser a la les li hauria agradat i no sho
hauria pres com un intent de fugir destudi i evitar una confrontaci.
Truca al timbre. En Benjamin obre i li agafa les capses de les pizzes. LErik es treu la jaqueta, va
al bany i es renta les mans. Agafa un blster de comprimits de color groc llimona, en treu tres
rpidament, sels empassa sense beure aigua i torna cap a la cuina.
Ja hem comenat diu la Simone.
LErik mira els gots daigua de la taula i murmura alguna cosa sobre abstemis mentre agafa dues
copes.
Perfecte diu la Simone en veure que lErik obre una ampolla.
Hem de parlar diu lErik, per en aquell moment li sona el mbil. La seva mirada troba la
de la Simone.
No penses contestar? pregunta ella.
Aquesta nit no vull parlar amb ms periodistes explica lErik.
La Simone talla la seva pizza a trossets, fa un mos i diu:
No hi pensis.
LErik serveix vi. La Simone fa que s amb el cap, somrient.
Ah, s diu, de cop. Ara gaireb no es nota, per quan he arribat a casa he sentit olor de
cigarrets.
Que tens algun amic que fumi? pregunta lErik.
No respon en Benjamin.
I lAida?
En Benjamin no respon. Menja de pressa, per satura de cop, deixa els coberts sobre la taula i
abaixa la mirada.

Qu passa, fill? pregunta lErik cautelosament. En qu penses?

En res.
Ja saps que ens ho pots explicar tot, oi?
Ah, s?
No tho sembla, a tu?
No ho entens talla el noi.
Doncs explica-mho demana lErik amb un somriure.
No.
Mengen en silenci. En Benjamin mira la paret.
Molt bo aquest salami diu la Simone fluixet, i neteja el pintallavis del seu got. Llstima
que haguem deixat de cuinar junts continua, dirigint-se a lErik.
Quan coi haurem de fer-ho? es defensa ell.
Deixeu de barallar-vos! crida en Benjamin.
Beu aigua i mira per la finestra cap a la ciutat a les fosques. LErik gaireb no menja, per
somple la copa per segon cop.
Et vas posar la injecci, dimarts? pregunta la Simone.
Que sho ha saltat mai, el papa?
En Benjamin es posa dret i deixa el seu plat al marbre.
Grcies pel menjar.
Ahir vaig anar a mirar aquella jaqueta de cuir per a la qual ests estalviant diu la Simone.
He decidit que et pagar el que et falti.
En Benjamin somriu amb expressi radiant, va cap a ella i labraa. Ella li torna labraada amb
fora, per el deixa anar de seguida que sadona que ell es vol apartar. Desprs en Benjamin va cap
a la seva habitaci.
LErik trenca una mica de la vora de la pizza i se la posa a la boca. T bosses fosques sota els
ulls i els solcs del voltant de la boca shan tornat ms profunds. El seu front t un deix afligit, o
potser tens.
El telfon torna a sonar i es desplaa per la taula vibrant.
LErik mira la pantalla i fa que no amb el cap.
Nmero desconegut diu a tall dexplicaci.
Ja thas cansat de ser fams? pregunta la Simone amb suavitat.
Avui noms he parlat amb dos reporters diu ell amb un lleuger somriure. Per ja s ms
que suficient.
Qu volien?
Era aquella revista, Caf o com se digui.
La que publica fotografies ertiques a la portada?
Sempre hi surt una noia tota sorpresa que la fotografin ara que noms porta unes calcetes amb
la bandera anglesa.
La Simone li somriu.
I qu volien?
LErik sescura la gola i diu, sec:
Mhan preguntat si podies hipnotitzar dones perqu vulguin fer l'amor amb tu, i coses aix.
De deb?
S.
I els altres, qui eren? pregunta. Els de Playboy?

Les notcies respon ell. Volien saber qu en penso de la denncia al sndic de greuges.
Quina creu.
LErik es frega els ulls i sospira. Sembla que shagi encongit deu centmetres.
Si no fos per la hipnosi diu, a poc a poc, potser en Josef Ek hauria assassinat la seva
germana tan bon punt lhaguessin donat dalta de lhospital.
Tot i aix, no ho hauries dhaver fet interv la Simone amb compte.
No, ja ho s respon ell en veu baixa, i fa un glop de la seva copa. Em sap greu que
Sinterromp, i la Simone de cop t ganes de tocar-lo, dabraar-lo; per no es mou don s. Sel
mira i li pregunta:
Com ho farem?
Qu?
Aix nostre. Hem dit coses. Que ens separarem. Ja no s si em conv estar amb tu, Erik.
Ell es frega els ulls furis.
Entenc que no confis ms en mi diu, i torna a callar.
La Simone sel mira i es troba els seus ulls cansats i lluents, el rostre esgotat, els cabells grisos i
despentinats, i pensa que hi va haver un temps en qu gaireb sempre sho passaven b plegats.
Jo no sc la persona que vols continua lErik.
Qu dius replica ella.
Amb qu surts, ara?
Dius que no estic satisfeta amb tu, per ets tu qui em fa el salt, qui troba que jo no sc prou.
Simone, jo
LErik li toca la m, per ella laparta. T la mirada fosca i la Simone sadona que ha tornat a
prendre pastilles.
Tinc son diu, i es posa dreta.
LErik la segueix amb la cara grisa com la cendra i els ulls apagats. De cam cap al bany, la
Simone palpa suaument la porta principal.
Tu vs a lhabitaci de convidats diu.
Ell fa que s amb el cap, amb una expressi indiferent, gaireb atordida, i sen va sense badar
boca a buscar la seva funda nrdica i el seu coix.
A mitja nit, la Simone es desperta de cop perqu ha notat una fiblada sobtada a la part superior
del bra. Jau de bocaterrosa; rodola cap a un costat i es palpa el mscul, que li fa mal i est contret.
A lhabitaci regna la foscor.
Erik? xiuxiueja, abans de recordar-se que s a lhabitaci de convidats.
Es gira cap a la porta i veu una ombra que desapareix.
El terra de parquet cruix sota el pes duns passos.
Pensa que lErik es deu haver aixecat per agafar alguna cosa, per desprs sadona que deu estar
profundament adormit a causa dels somnfers.
Encn el llum de la tauleta de nit, acosta el bra a la llum i veu una goteta de sang que surt dun
piquet rosat que t a la pell: lhan punxada, no hi ha dubte.
Aleshores sent un cop sord al rebedor; torna a apagar el llum i es posa dreta amb les cames
insegures. Mentre camina cap al menjador, es va fent un massatge al bra adolorit; t la boca seca i
les cames calentes i rgides. Alg xiuxiueja al repl; sent unes rialles suaus, guturals. No sassemblen
gens al riure de lErik.
La Simone t calfreds a lesquena. Troba la porta oberta de bat a bat; lescala est a les fosques i
entra un aire fred.

Se senten sorolls procedents de lhabitaci den Benjamin: uns laments dbils.

Mama?
En Benjamin sona espantat; no satreveix a cridar.
Au gemega, i desprs arrenca a plorar amb un somiqueig fluixet i ronc.
Al mirall del passads la Simone veu que hi ha alg inclinat sobre el llit den Benjamin amb una
xeringa a la m. Una muni de pensaments li passen pel cap; intenta entendre qu passa, qu est
veient.
Benjamin? pregunta amb veu atemorida. Qu feu? Que puc passar?
Sescura la gola, avana un pas, i de cop les cames labandonen. Sagafa al bufet per no
aconsegueix mantenir-se dempeus; cau tan llarga com s, es clava un cop contra la paret i sent un
dolor lacerant al cap.
Intenta alar la mirada, per s incapa de moures; ha perdut el control de les cames, no t cap
sensibilitat a la part inferior del cos. T una sensaci estranya al pit i cada cop li costa ms respirar;
durant un parell de segons perd el mn de vista, i desprs recupera la visi per ho veu tot trbol.
Alg estira en Benjamin arrossegant-lo agafat pels peus. La samarreta del pijama deixa la panxa
al descobert, els seus braos es belluguen lents, confusos. Intenta agafar-se al marc de la porta, per
no t prou forces. Pica amb el cap contra el llindar de la porta. En Benjamin mira la Simone de fit a
fit: est garratibat de por. Mou la boca per no pot dir res. Ella estira el bra per agafar-lo, per no
ho aconsegueix. Intenta anar-li al darrere, arrossegant-se, per no s capa de moures; se li
desenfoca la mirada, ja no veu res amb claredat. Parpelleja i veu, en fragments breus, que
arrosseguen en Benjamin pel rebedor, cap al repl. La porta es tanca suaument.
La Simone intenta cridar per demanar ajut, per no aconsegueix emetre cap so.
Se li tanquen els ulls. La seva respiraci es torna lenta i feixuga, no li arriba prou aire als
pulmons.
Tot es torna negre.

23
Mat de dissabte 12 de desembre

a Simone se sent com si tingus la boca plena de resquills de vidre. Respirar li provoca un
dolor intens. Intenta tocar-se el paladar amb la llengua, per la t tan inflada que no la pot
moure. Vol mirar al seu voltant, per amb prou feines aconsegueix alar les parpelles, i no
entn qu veu. A poc a poc es fan visibles un llums que suren, metall i cortines. LErik seu en una
cadira al seu costat i li agafa la m. T els ulls apagats i cansats. La Simone intenta parlar, per li
crema la gola.
On s en Benjamin?
LErik se sobresalta.
Com? pregunta.
En Benjamin xiuxiueja ella. On s?
LErik tanca els ulls, t els llavis tensos. Empassa saliva i se la mira.
Qu has fet? pregunta en veu baixa. Eres a terra, Sixan, the trobat que havies caigut;
tenies el pols molt dbil, si no tarribo a veure es frega els llavis i pregunta, parlant entre els
dits. Qu has fet?
A ella li costa respirar, ha dempassar saliva unes quantes vegades.
Entn que li han fet un rentatge destmac, per no sap qu dir. No t temps per explicar que no
ha intentat sucidar-se; no importa qu pensi lErik, almenys ara mateix. Quan vol fer que no amb el
cap, es mareja.
On s? xiuxiueja. Ha desaparegut?
Qu vols dir?
Llgrimes rellisquen per les galtes de la Simone.
Ha desaparegut? repeteix.
Tu eres al rebedor, estimada. Quan mhe llevat, en Benjamin ja se nhavia anat. Que haveu
discutit?
Ella intenta tornar a fer que no amb el cap, per no t prou forces.
Al nostre pis hi havia alg Se lha endut diu dbilment.
Qui?
La Simone ploriqueja.
En Benjamin? pregunta lErik. Qu dius?
Du meu murmura la Simone.
Qu li passa, a en Benjamin? pregunta lErik gaireb cridant.
Alg se lha endut diu ella.
LErik sembla espantat. Mira al seu voltant, es frega els llavis amb mans tremoloses i sasseu de
genolls al costat della.
Explicam qu ha passat diu, concentrat. Simone, qu ha passat?
Vaig veure alg que arrossegava en Benjamin pel rebedor diu ella, gaireb inaudible.
Com que larrossegava, qu vols dir?
Aquesta nit mhe despertat perqu mhavien punxat el bra. Mhan posat una injecci, alg
mha
On? On than posat la injecci?
Que no em creus?

Intenta apujar-se la mniga de la camisa de lhospital. Ell lajuda i troba un puntet vermell a la
part superior del bra.
Quan palpa amb les puntes dels dits la inflor del voltant, el color desapareix del seu rostre.
Alg sha endut en Benjamin diu ella. No vaig poder impedir-ho
Hem de mirar de descobrir qu than injectat diu lErik, i pitja el bot dalarma.
s igual, no t importncia qu mhagin fet. Has de trobar en Benjamin.
Aix tamb ho far respon ell breument.
Entra una infermera, lErik li dna instruccions precises sobre lanlisi de sang, i la infermera
surt rpidament.
LErik es torna a girar cap a la Simone:
Qu ha passat? Ests segura que alg arrossegava en Benjamin pel rebedor?
S respon ella desesperada.
Per no has vist qui era?
Estirava en Benjamin per les cames, del rebedor cap al repl. Jo era a terra no em podia
moure.
Les llgrimes tornen a lliscar-li per les galtes. LErik labraa i ella plora contra el seu pit,
cansada i somicant; tota ella tremola. Desprs es calma una mica i laparta suaument.
Erik diu, has de trobar en Benjamin.
Ja respon ell i surt de lhabitaci.
La infermera truca a la porta i entra. La Simone tanca els ulls per no haver de veure-la omplir
quatre tubets de sang.
LErik va cap al seu despatx de lhospital mentre pensa en el viatge en ambulncia daquest mat,
desprs de trobar-se la Simone inconscient a terra, gaireb sense pols. El trajecte rpid per la ciutat
assolellada, el trnsit dhora punta que sapartava pujant a les voreres. El rentatge destmac,
leficincia de la metgessa, la seva rapidesa tranquilla. Ladministraci doxigen i la pantalla fosca
amb el ritme cardac irregular.
Al passads, lErik encn el telfon, satura i escolta tots els nous missatges. Ahir un policia, un
cert Roland Svensson, li havia trucat quatre vegades per oferir-li protecci policial. No hi havia cap
missatge den Benjamin ni res relacionat amb la seva desaparici.
Truca a lAida i sent que lenvaeix un pnic fred quan la veu fina de la noia diu, angoixada, que
no t ni idea don podria ser en Benjamin.
Podria haver anat a aquell lloc de Tensta? pregunta lErik.
No.
LErik truca a en David, lamic dinfncia den Benjamin, i contesta la seva mare. Quan li diu
que fa dies que no veu en Benjamin, l'Erik penja directament sense esperar que acabi el torrent de
paraules preocupades.
Marca el nmero del laboratori per conixer els resultats de lanlisi, per encara no els tenen;
acaben de rebre la sang de la Simone.
Mespero al telfon diu.
Els sent treballar, i al cap de poc el doctor Valdes agafa el telfon i diu, amb veu rogallosa:
Hola, Erik. Sembla Rapifen o alguna cosa aix barrejada amb alfentanil.
Alfentanil? Lanestsic?
Alg ho deu haver robat dun hospital o un veterinari. No lutilitzem gaire, perqu s
extremament addictiu. Sembla que la teva dona ha tingut molta sort.
En quin sentit? pregunta lErik.

Doncs que encara s viva.

LErik torna a lhabitaci de la Simone per demanar-li ms informaci sobre el rapte, per
repassar-ho tot una altra vegada, per veu que sha adormit. T els llavis secs i plens de feridetes
desprs del rentatge destmac.
A lErik li sona el telfon que t a la butxaca. Surt al passads abans de contestar.
S?
Sc la Linnea, de recepci. T visita.
Passen uns instants abans que lErik entengui que la dona es refereix a la recepci de lhospital, a
Neurologia, i que s la Linnea kesson, que ja fa quatre anys que treballa a la recepci.
Doctor Bark? pregunta la Linnea amb delicadesa.
Tinc visita? Qui s?
En Joona Linna.
Dacord, demana-li que vagi al bar, lespero all.
LErik penja i es queda al passads mentre li ronden un munt de coses pel cap. Pensa en els
missatges que tenia a la bstia de veu, que un cert Roland Svensson de la policia havia trucat un munt
de vegades per oferir-li protecci policial. Qu deu haver passat? Que potser alg mha
amenaat?, es pregunta lErik, i desprs sadona amb un calfred que s ben inusual que un inspector
del departament dinvestigaci criminal com en Joona Linna vingui a veurel personalment en lloc de
trucar per telfon.
LErik va cap al bar de lhospital, satura davant de les campanes de plstic que cobreixen els
panets, ensuma laroma dolassa del pa tallat i li vnen basques. Les mans li tremolen mentre se
serveix un got dai gua. En Joona ve cap aqu per dir-me que han trobat el cos den Benjamin,
pensa. s per aix que ve en persona. Segur que em far seure i desprs em dir que en Benjamin s
mort. LErik no vol pensar coses aix, per no pot evitar-ho. No sho creu, es nega a creure-sho,
per la idea el t ben collat i no el deixa anar. El seu cervell li ensenya, cada cop ms rpid, imatges
esgarrifoses del cos den Benjamin en una rasa al costat de lautopista, en bosses descombraries
negres en un bosc, arrossegat per les onades fins a una platja fangosa.
Caf?
Com diu?
Nhi poso?
Una dona jove amb els cabells rossos brillants est dreta al costat de la cafetera amb una gerra
plena. El caf acabat de fer fumeja. La noia sel mira inquisitiva; lErik sadona que t una tassa
buida a la m, fa que no amb el cap sense dir res i alhora veu entrar en Joona Linna.
Seguem diu en Joona.
Sel veu consternat i evasiu.
Dacord diu lErik inaudible al cap duna estona.
Sasseuen a la taula del mig, que t estovalles de paper i salers. En Joona es grata una cella i
xiuxiueja alguna cosa.
Qu dius? pregunta lErik.
En Joona sescura la gola fluixet i desprs diu:
Vam intentar posar-nos en contacte amb tu.
Ahir no vaig agafar el telfon diu lErik dbilment.
Erik, em sap greu haver-te de dir que en Joona fa una pausa, sel mira amb ulls de color
gris granit i finalment continua. En Josef Ek sha escapat de lhospital.
Qu?

Tens dret a protecci policial.

Els llavis de lErik comencen a tremolar i els ulls se li omplen de llgrimes.
s aix el que em volies dir? Que en Josef ha fugit?
S.
LErik queda tan alleujat que el que ms voldria fra estirar-se a terra i dormir. Seixuga
rpidament les llgrimes.
Quan es va escapar?
Ahir a la nit. Va matar una infermera i va ferir molt greument un home diu en Joona apesarat.
LErik fa que s un parell de cops i lliga caps.
Aquesta nit ha vingut a casa nostra i ha raptat en Benjamin diu.
Qu dius ara?
Sha endut en Benjamin.
Lhas vist?
Jo no, per la Simone
Qu ha passat?
Alg va injectar un anestsic molt potent a la Simone diu lErik a poc a poc. Acabo de
rebre els resultats de lanlisi, s un preparat que es diu alfentanil i que sutilitza en cirurgia major.
Per est b, ella?
Sen sortir.
En Joona assenteix i sapunta el nom del medicament.
Ho ha dit la Simone, que en Josef sha endut en Benjamin?
No va veure-li la cara.
Ja ho entenc.
Creus que podeu trobar en Josef? pregunta lErik.
Segur que s, ja hi pots comptar respon en Joona. Sha ems una ordre de cerca nacional, i
est ferit, no anir gaire lluny.
Per no en teniu cap rastre?
En Joona li dirigeix una mirada despietada.
Crec que el tindrem ben aviat.
Me nalegro.
On eres quan va entrar a casa vostra?
Dormia a la cambra de convidats explica lErik. Mhavia pres un somnfer i no he sentit
res.
Aleshores, quan va ser a casa vostra al dormitori noms hi va veure la Simone?
Segurament.
Hi ha alguna cosa que no encaixa diu en Joona.
s fcil passar per alt la cambra de convidats, sembla una mena de vestidor, i si la porta del
lavabo est oberta, ni la veus.
No vull dir aix respon en Joona. Em refereixo que no sembla la manera de fer den
Josef. Aquest noi no va posant injeccions a la gent, s molt ms agressiu.
Doncs a nosaltres aix ens sembla molt agressiu diu lErik.
Qu vols dir?
Potser sap qu es fa en tot moment. Vull dir, a casa seva tampoc no hi vau trobar sang del seu
pare.
No, per

Aix vol dir que actua sistemticament, a sang freda. I si volgus venjar-se de mi raptant en
Benjamin?
Es fa un silenci. LErik veu de rell que la dona rossa de la cafetera fa glopets a la seva tassa
mentre mira els edificis de lhospital per la finestra.
En Joona abaixa els ulls, i desprs mira lErik de fit a fit i diu, sincerament, amb el seu accent
fins amable i simptic:
Em sap molt de greu, Erik, de deb.
Desprs dacomiadar-se den Joona davant del bar, lErik va cap al seu despatx, que tamb s
lhabitaci on dorm quan passa la nit a lhospital. No es pot creure que en Benjamin hagi estat
segrestat. s simplement increble, resulta massa absurd que un desconegut els hagi entrat a casa i
shagi endut el seu fill arrossegant-lo pel rebedor cap al repl, fins al carrer, i desprs vs a saber
on.
Senzillament, no t lgica.
No pot pas ser que en Josef Ek shagi endut el seu fill, s impossible. Es nega a creure-sho; no
pot ser real. Amb la sensaci que al seu voltant tot es va tornant intangible a poc a poc, lErik sasseu
darrere de lescriptori tronat i truca un altre cop a les mateixes persones, com si els matisos de les
seves veus poguessin descobrir-li algun detall important que shan deixat, o que menteixen, o li
amaguen informaci. Se sent com un histric quan truca a lAida tres cops seguits. El primer cop, li
pregunta si sap si en Benjamin tenia res planejat per al cap de setmana. El segon cop truca per
demanar-li si t els telfons daltres amics seus, perqu ell ja no sap amb qui va en Benjamin a
lescola. El tercer cop li pregunta si en Benjamin i ella shan barallat, i desprs li dna tots els
nmeros de telfon als quals ella el pot localitzar, inclosos els de lhospital i el mbil de la Simone.
Truca un altre cop a en David, que li confirma que no ha vist en Benjamin des de les classes del dia
abans. Aleshores truca a la policia, i els pregunta qu passa, si avancen en la seva investigaci.
Desprs truca a tots els hospitals de la regi dEstocolm, i marca per desena vegada el nmero den
Benjamin, per t el mbil apagat. Finalment truca a en Joona i, alant la veu, li exigeix que la
policia intensifiqui la cerca, que hi posi ms mitjans, i li demana que faci tot el que pugui.
Desprs va cap a lhabitaci on hi ha la Simone, per es queda al passads. Li sembla que les
parets roden, sent com si laire es torns ms dens al seu voltant. El seu cervell lluita per
comprendre-ho. Es repeteix un cop i un altre el mantra trobar en Benjamin, trobar en Benjamin.
Es mira la seva dona per la finestra de la porta. Est desperta, per t lexpressi cansada i
confusa; els llavis, descolorits, i les ulleres fosques de sota els ulls shan tornat ms profundes. Els
seus cabells pl-rojos estan despentinats per la suor. La Simone sest fent girar lanell, el tira amunt
cap a la falange.
LErik es passa la m pels cabells, i quan sacaricia la barbeta sadona que la seva barba
incipient s molt rasposa. La Simone sel mira a travs del vidre per no mou ni un mscul. LErik
entra i sasseu feixugament al seu costat. Ella el mira i desprs abaixa els ulls; lErik veu que prem
els llavis i es contrau en una ganyota de dolor. Unes llgrimes grosses li afloren als ulls i el nas li
enrogeix pel plor.
En Benjamin va intentar agafar-me, va estirar la m cap a mi xiuxiueja. I jo all estirada,
sense poder-me moure.
LErik diu, amb veu dbil:
Acabo de saber que en Josef Ek sha escapat. Ahir a la nit.
Tinc fred xiuxiueja ella.
Li aparta la m quan lErik intenta tapar-la amb la manta blau cel de lhospital.

s culpa teva diu. Tenies tantes ganes de tornar a hipnotitzar que

No diguis aix. No s culpa meva, jo vaig intentar salvar una vida, que s la meva feina
I el teu fill? Que no compta, ell? crida la Simone.
Quan lErik intenta tocar-la, ella el torna a apartar.
Trucar al meu pare anuncia amb veu tremolosa. Ell majudar a trobar en Benjamin.
No vull que li truquis sota cap concepte diu lErik.
Sabia que diries aix, per ja ten pots anar a la merda. Lnic que vull s que en Benjamin
torni.
El trobar, Sixan.
Per qu thauria de creure?
La policia fa el que pot, i el teu pare s
La policia? La policia s qui ha deixat fugir aquell sonat replica ella indignada, o no? No
faran res per trobar en Benjamin.
En Josef s un assass en srie. La policia el trobar, aix segur, per no sc pas beneit, jo
tamb sc conscient que en Benjamin no els importa. Per a ells no s important, o no de deb, no els
importa com a nosaltres, com
Si s el que testic dient! O no? el talla ella enfadada.
En Joona Linna mha explicat que
Tot aix s culpa seva, per culpa seva vas fer la hipnosi.
LErik fa que no amb el cap.
Ho vaig decidir jo mateix.
Mon pare faria tot el possible diu la Simone fluixet.
Vull que repassem tots els detalls un per un. Hem de reflexionar, necessitem prendrens-ho
amb calma
Qu coi podem fer? xiscla ella.
Es fa un silenci. LErik sent que a lhabitaci del costat alg encn el televisor.
La Simone ha desviat la mirada.
Hem de reflexionar diu lErik amb suavitat. No s segur si en Josef Ek
Tu s que no entens res! etziba ella.
Intenta incorporar-se per no ho aconsegueix.
Puc dir una sola cosa? pregunta lErik.
Comprar una pistola i el trobar diu la Simone.
Vam trobar la porta del carrer oberta dos cops, per
Aix ja tho vaig dir, o no? linterromp ella. Et vaig dir que alg havia entrat, o no? Per
no em vas creure, tu no em creus mai; si mhaguessis cregut, ara
Escoltam un moment raona lErik. La primera de les dues nits, en Josef Ek encara era a
lhospital; ell no pot ser qui va entrar-nos a casa i va obrir la nevera.
Per ella no lescolta, noms intenta aixecar-se. Gemega furiosa i aconsegueix anar fins a
larmariet estret on t la roba. LErik es queda quiet sense ajudar-la, veient que es vesteix tremolosa
i escoltant com renega en veu baixa.

24
Vespre de dissabte 12 de desembre

a s de nit quan lErik per fi aconsegueix que donin dalta la Simone. El pis est fet un desastre:
llenols al rebedor, llums encesos, una aixeta oberta al lavabo, sabates escampades sense solta
ni volta sobre la catifa del rebedor, el telfon estampat contra el parquet, amb les piles al costat.
LErik i la Simone miren al seu voltant amb la sensaci desagradable i anguniosa que casa seva
ha perdut alguna cosa que no podr recuperar; els objectes shan tornat estranys i han perdut el seu
significat.
La Simone posa dreta una cadira caiguda, shi asseu i comena a treures les botes. LErik tanca
laixeta del lavabo i desprs va cap a lhabitaci den Benjamin i mira lescriptori pintat de vermell;
llibres de text, folrats de paper dembalar de color gris, al costat de lordinador. Al suro hi ha una
fotografia dell quan era a Uganda, somrient i mor, amb les mans a les butxaques de la bata blanca.
LErik toca un moment els texans den Benjamin que pengen de la cadira juntament amb el jersei
negre.
Desprs torna al menjador i es troba la Simone que ha agafat el telfon, hi torna a posar les piles
i comena a marcar un nmero.
A qui truques?
Al meu pare.
No podries esperar una mica?
La Simone no es resisteix quan li pren el telfon.
Qu vols dir? pregunta, cansada.
Ara mateix no podria suportar veure en Kennet, ara no
Calla, deixa el telfon sobre la taula i es frega la cara, i desprs continua:
Pots respectar que no vull posar tot el que tinc a les mans del teu pare?
I tu, pots respectar que?
Calla interromp ell.
Ella sel mira dolguda.
Sixan, ara mateix em costa posar en ordre els meus pensaments. No ho s, podria posar-me a
xisclar o alguna cosa aix Ara no puc suportar tenir ton pare a la vora.
Ja has acabat? pregunta ella, i allarga la m perqu li torni el telfon.
s el nostre fill diu.
Ella assenteix.
Doncs no hi barregis altres coses continua lErik. Vull que busquem en Benjamin tu i jo
amb la policia, com ha de ser.
Necessito mon pare diu ella.
I jo et necessito a tu.
No mho crec en absolut respon ella.
Per qu no tho?
Perqu tu vols decidir per mi linterromp ella.
LErik fa unes quantes passes i satura.
Ton pare est jubilat, ell no pot fer res.
T contactes.
Aix s el que es pensa, es pensa que t contactes. Creu que encara s inspector, per s un

jubilat i prou.
Tu no saps si
En Benjamin no s cap hobby la talla lErik.
Tant me fot el que diguis.
La Simone mira el telfon.
No puc quedar-me aqu si ell ve.
No tho prenguis tot tan a la valenta xiuxiueja ella.
Noms vols que vingui per dir-te que ho he fet malament, que s tot culpa meva, com quan vam
descobrir la malaltia den Benjamin. Tot s culpa de lErik. Ja entenc que aix per a tu s la mar de
fcil, per per a mi
Calla duna vegada.
Si ve, jo men vaig.
Doncs qu hi farem diu ella furiosa.
LErik deixa caure les espatlles. La Simone es gira una mica, mig donant-li lesquena, per marcar
el nmero.
No li truquis suplica lErik.
Ella no el mira. LErik sap que no es pot quedar, no pot ser aqu si ha de venir en Kennet. Mira al
seu voltant; no vol endur-se res. En el silenci segent sent els tons del telfon i veu lombra de les
pestanyes de la Simone sobre la seva galta.
Tu mateixa diu, i sen va cap al rebedor.
Mentre es posa les sabates, sent que la Simone parla amb el seu pare i li demana amb veu plorosa
que vingui al ms rpidament possible. LErik agafa la jaqueta del penjador, surt del pis i tanca la
porta darrere seu; baixa les escales, satura, pensa que hauria de tornar enrere per dir alguna cosa
ms, deixar-li clar a la Simone que no s just, que tamb s casa seva, el seu fill, la seva vida.
Puta merda diu en veu baixa mentre surt del vestbul central cap al carrer fosc.
***
La Simone sest davant de la finestra a la banda del carrer i veu vagament el seu propi reflex com
una ombra transparent en la foscor, En veure que el seu pare aparca en doble fila el vell Nissan
Primera, gaireb se li escapen les llgrimes. Quan sona el timbre, la Simone ja s al rebedor, obre
amb la cadeneta de seguretat posada, torna a tancar, treu la cadeneta i intenta somriure.
Papa diu mentre les llgrimes li llisquen per les galtes.
En Kennet labraa. En sentir lolor familiar de cuir i tabac de la seva jaqueta, la Simone t la
sensaci que torna a la infantesa per uns segons.
Ara sc aqu, filla diu en Kennet.
Sasseu a la cadira del rebedor i se la posa a la falda.
Que no hi s, lErik? pregunta.
Ens hem separat xiuxiueja ella.
Ai, mare meva exclama en Kennet.
Es treu un mocador de la butxaca; la Simone baixa dels seus genolls i es moca uns quants cops.
Desprs en Kennet penja la jaqueta i veu que la jaqueta den Benjamin s al lloc de sempre, que les
seves sabates sn al sabater i la motxilla contra la paret del costat de la porta.
Desprs agafa la Simone per les espatlles, li eixuga les llgrimes curosament amb el polze i la
condueix a la cuina, on la fa seure en una cadira, agafa un filtre i el pot de caf, i engega la cafetera.

Ara mho has dexplicar tot diu tranquillament mentre deixa dues tasses sobre la taula.
Comenant pel comenament.
La Simone explica amb tot detall la primera nit, quan es va despertar perqu al pis hi havia alg;
que havia sentit olor de cigarret a la cuina, que la porta principal estava oberta sense que lhaguessin
forada, i que la nevera i el congelador emetien una llum suau.
I lErik? pregunta en Kennet, reflexiu. Qu va fer?
La Simone dubta abans de mirar el seu pare i contestar:
No em va creure Va dir que algun de nosaltres devia ser somnmbul.
Collons diu en Kennet.
La Simone nota que se li tensa la cara. En Kennet serveix el caf, apunta alguna cosa en un
paperet i li demana que continu.
Ella li explica que lendem shavia despertat en sentir una punxada al bra, que shavia aixecat
del llit i havia sentit sorolls estranys procedents de lhabitaci den Benjamin.
Quina mena de sorolls? pregunta en Kennet.
Un riure diu ella, vacillant, o murmuris. No ho s.
I desprs, qu?
Vaig preguntar si podia entrar, i vaig veure que hi havia alg inclinat sobre en Benjamin, i
S?
Aleshores les cames em van fer figa; sem van quedar totalment rgides i vaig caure a terra. No
podia fer res, noms estar-me all, al rebedor, i veient que arrossegaven en Benjamin cap a fora
Du meu, la cara que feia, sel veia tan espantat! Em va cridar i va intentar agafar-me, per jo ja no
em podia moure.
Es queda en silenci mirant a linfinit.
Qu ms recordes?
Com?
Quin aspecte tenia, la persona que va entrar?
No ho s.
Vas veure alguna cosa?
Es movia duna manera estranya, amb lesquena doblegada, com si alguna cosa li fes mal.
En Kennet va apuntant.
Pensa insisteix.
Era fosc, papa.
I lErik? pregunta en Kennet. Qu feia?
Dormia.
Dormia?
Ella assenteix.
Des de fa uns anys pren molts somnfers explica. Era a la cambra de convidats i no va
sentir res.
En Kennet la mira amb tant de menyspreu que la Simone entn una mica per qu lErik ha decidit
anar-sen.
Quina mena de pastilles? pregunta en Kennet. Saps com es diuen?
La Simone agafa les mans del seu pare i diu:
Papa, lErik no s qui estem jutjant.
Ell aparta les mans.
La violncia contra els nens gaireb sempre prov dalg de la famlia.

Ja ho s, per
Ara analitzem els fets linterromp en Kennet amb veu tranquilla. s ben clar que lautor
t coneixements mdics i accs a medicaments.
Ella assenteix.
Vas veure lErik a la cambra de convidats?
La porta estava tancada.
O sigui que no el vas veure, oi? I no ho saps, si shavia pres els somnfers o no.
Ella es veu obligada a admetre que no.
Noms miro el que sabem, Sixan diu en Kennet. Sabem que no lhas vist dormir. Potser s
que era a la cambra de convidats, per no ho sabem amb certesa.
En Kennet es posa dret i treu pa de larmari i formatge de la nevera, fa un entrep a la Simone i
lhi dna.
Al cap duna estona, sescura la gola i pregunta:
Per qu lErik obre la porta a en Josef?
Ella sel mira.
Qu vols dir?
Si ho fes, quin motiu tindria?
Aix no t ni cap ni peus.
Per qu?
LErik sestima en Benjamin amb bogeria.
S, per potser alguna cosa va anar malament. Potser lErik volia parlar tot sol amb en Josef,
volia convncer-lo de trucar a la policia, o
Papa, para suplica la Simone.
Hem de fer-nos aquestes preguntes per trobar en Benjamin.
Ella fa que s amb la sensaci que t la cara desencaixada, i desprs diu, amb un fil de veu
gaireb inaudible:
LErik pensa que potser ha sigut alg altre.
Qui?
Em penso que menganya amb una dona que es diu Danilla diu sense mirar el seu pare.

25
Mat de diumenge 13 de desembre, diada de Santa Llcia

a Simone es desperta a les cinc del mat. En Kennet devia dur-la al llit en algun moment de la
nit.
Es dirigeix immediatament a lhabitaci den Benjamin amb una esperana vana que
sesvaeix de cop quan arriba al llindar de la porta.
A lhabitaci no hi ha ning.
No plora, per pensa que el gust de la tristesa i langoixa ho ha impregnat tot, com una gota de
llet que enterboleix aigua cristallina. Intenta posar ordre en les seves idees; no gosa pensar en el seu
fill o, ms ben dit, no gosa plantejar-se totes les possibilitats. No vol deixar entrar la por.
A la cuina hi ha el llum encs.
La taula s plena de papers, sobre el marbre hi ha una rdio de policia que emet un brunzit i un
soroll com de paper que sarruga.
En Kennet sest en silenci absolut mirant a linfinit i sacaricia la barbeta un parell de vegades.
Malegro que hagis dormit una mica diu.
Ella remena el cap.
Sixan?
S murmura ella mentre va cap a laixeta, agafa tota laigua freda que pot amb les dues mans
i shi ruixa la cara. Mentre seixuga amb un drap de cuina, veu el seu reflex a la finestra. Fora encara
s fosc, per s a punt de fer-se de dia; sobre la ciutat plana una boirina platejada que anuncia fred
hivernal i la tpica penombra de desembre.
En Kennet escriu una nota en un paperet, aparta un full i apunta alguna cosa en un bloc. La Simone
sasseu davant per davant del seu pare i intenta entendre on pot haver-se endut en Josef el seu fill,
com va poder entrar al seu pis i per qu es va endur justament en Benjamin i no alg altre.
Fill de ventura xiuxiueja.
Qu has dit? pregunta en Kennet.
No res
Li havia vingut al cap que Benjam significa fill de ventura en hebreu. Al Vell Testament,
Raquel s lesposa de Jacob, que ha de treballar catorze anys per poder-shi casar. Raquel t dos
fills: Josep, que pot explicar els somnis del fara, i Benjam, fill de ventura.
La Simone no pot amagar la tristesa continguda. Sense dir res, en Kennet sinclina cap endavant i
li agafa lespatlla.
El trobarem diu.
Ella assenteix.
He rebut aquest feix de documents poc abans que et despertessis diu, i fa uns copets a una
carpeta que hi ha sobre la taula.
Qu sn?
Tot de coses sobre la casa adossada de Tumba on en Josef Ek s linforme de la
investigaci de lescena del crim.
Que no ests retirat?
Ell somriu i li allarga la carpeta. La Simone lobre i llegeix la investigaci sistemtica
dempremtes dactilars, empremtes de mans, rastres de cossos arrossegats, cabells, restes de pell sota
ungles, extremitats mutilades, restes de medulla espinal en unes sabatilles, sang al televisor, sang al

llum de paper darrs, al paper de la paret, a les cortines. Cauen unes fotografies duna carpeteta de
plstic; la Simone intenta no veure-les, per el seu cervell registra una habitaci esgarrifosa:
objectes quotidians (llibreries, una minicadena) coberts de sang negra, el terra ple de cossos mutilats
i extremitats arrancades.
Es posa dreta, va cap a laigera i intenta vomitar.
Perdona diu en Kennet. No havia pensat De vegades moblido que no tothom s policia.
La Simone tanca els ulls i pensa en lexpressi espantada den Benjamin i en una habitaci fosca
amb sang coagulada a terra. Sinclina endavant i vomita. Filets de moc i bilis cobreixen tasses de
caf i culleretes. Quan sesbandeix la boca i sent que el batec del cor li xiula a les orelles, t por
destar a punt de ser presa de la histria absoluta.
Saferra al marbre i intenta respirar amb calma, es concentra i mira el seu pare.
No pateixis li diu, en veu baixa; s que no ho puc relacionar amb en Benjamin.
En Kennet va a buscar una manta, lhi posa a les espatlles i la fa tornar a seure amb compte.
Si en Josef Ek s qui ha segrestat en Benjamin, aleshores vol alguna cosa, oi? Perqu mai no ha
actuat aix
No s si ho poc suportar xiuxiueja ella.
Noms vull dir que crec que en Josef Ek buscava lErik continua en Kennet, per en no
trobar-lo es va endur en Benjamin en lloc seu.
Aleshores s viu oi?
I tant que s diu en Kennet. Noms hem de mirar de descobrir on lha amagat, on s en
Benjamin.
En qualsevol lloc, pot ser en qualsevol lloc.
Al contrari diu en Kennet.
La Simone sel mira.
Normalment, sels enduen a casa seva, o a una segona residncia.
Per si casa seva s aix, no? diu ella pujant el to de veu, mentre assenyala la carpeteta de
plstic de les fotos.
En Kennet recull les molles de pa de la taula.
Dutroux diu en veu baixa.
Qu? diu la Simone.
Dutroux. Ten recordes, daquest cas?
Ni idea.
En Kennet li parla, amb el seu estil concs caracterstic, del pedfil Marc Dutroux, que va raptar i
torturar sis nenes belgues. La Julie Lejeune i la Mlissa Russo van morir de gana i set mentre Dutroux
complia una breu condemna per robatori de cotxes. LEefje Lambrecks i lAn Marchal foren
enterrades vives al jard de la casa.
Dutroux tenia una casa a Charleroi continua. Havia cons-trut un espai secret al soterrani
amb una porta de dos-cents quilos. Per molt que piquessis, no podies adonar-te que hi havia una
habitaci al darrere; lnica manera de descobrir-ho era mesurant la casa: tenia mides diferents per
dins i per fora. A la Sabine Dardenne i la Laetitia Delhez les van trobar vives.
La Simone intenta posar-se dreta. Sent que el cor li batega duna manera estranya, a sotragades.
Pensa que hi ha homes que tenen la necessitat daparedar gent, que es tranquillitzen pensant en
langoixa del seu presoner a la foscor, sabent que crida demanant ajut entre parets que no deixen
passar cap so.
En Benjamin necessita el seu medicament xiuxiueja.

La Simone veu que el seu pare va cap al telfon, marca un nmero, sespera un moment i desprs
diu, apressadament:
Charley? Escolta, he de saber una cosa sobre en Josef Ek. No, sobre casa seva, la caseta
adossada.
Primer es fa un silenci, i desprs la Simone sent alg que parla amb una veu aspra i greu.
S diu en Kennet. Ja s que ho heu examinat, he fet una ullada al dossier de la investigaci
del lloc del delicte.
Laltre torna a parlar. La Simone tanca els ulls i escolta el brunzit de la rdio, que es barreja amb
el so esmortet de la conversa telefnica. Sembla que hi hagi un borinot dins de laparell.
Per no heu mesurat la casa? sent que pregunta el seu pare. No, s lgic, per
Obre els ulls i de cop nota una breu pujada dadrenalina que fa esvair lendormiscament.
S, seria fantstic Podries enviar un missatger amb el plnol? pregunta en Kennet. I tots
els papers del perms de construcci que s, a la mateixa adrea. S Moltes grcies.
En Kennet penja i va cap a la finestra negra a mirar al carrer.
Pot ser all, en Benjamin? pregunta. Podria ser, papa?
Aix s el que ara investigarem.
Doncs va diu la Simone, impacient.
En Charley ens envia els plnols diu ell.
Amb qu surts, ara, duns plnols? Qu mimporten aquests plnols a mi! A qu esperes?
Anem-hi, i li trencar tots
No em sembla bona idea interromp ell. Vull dir no s que no tingui pressa, per no crec
que guanyem temps anant a la casa i rebentant totes les parets.
Per b hem de fer alguna cosa, papa.
Els ltims dies aquell lloc ha estat ple de policies diu ell; si hi hagus algun espai secret,
ja lhaurien trobat, encara que no busquessin especficament en Benjamin.
Per
He danalitzar els plnols, mirar on es podria construir un espai ocult, conixer les mesures
per poder-les comparar amb el que ens hi trobem si anem a la casa a prendre mides.
Per i si no hi ha cap espai on s, aleshores?
La famlia tenia una casa de vacances als afores de Bollns que compartien amb els germans
del pare Tinc un amic all que mha proms que hi faria una ullada. Coneix fora b la zona on la
famlia Ek tenia la casa, s en una part antiga dun recinte de bungalous.
En Kennet mira quina hora s i marca un nmero al telfon.
Ei, Svante, sc en Kennet. Em preguntava si
Sc aqu ara mateix linterromp el seu amic.
On?
A la casa diu lSvante.
Has dit que noms hi faries una ullada.
Mhan deixat entrar els nous propietaris, Sjlin, que
Se sent alg que parla de fons.
Sjdin, es diuen es corregeix. Fa una mica ms dun any que tenen la casa.
Moltes grcies!
En Kennet penja i arruga el front de punta a punta.
I laltra caseta? pregunta la Simone. La caseta on era la germana?
La policia hi ha estat diverses vegades, per hi podem anar amb el cotxe a veure qu hi

trobem.
Absorts en els seus pensaments, es mantenen en silenci, introspectius. Se sent petar la tapa de la
bstia; alg hi ha introdut el diari del mat, que arriba tard i cau sobre la catifa de lentrada. Cap
dels dos no es mou. Les tapes dun parell de bsties ms espeteguen en altres punts de ledifici, i
desprs senten que sobre i es tanca el portal. De cop, en Kennet apuja el volum de la rdio; sha
ems un avs. Alg respon demanant informaci. Paraules que van i vnen, breus i concises. La
Simone caa alguna cosa duna dona que ha sentit crits al pis dels vens. Hi envien un cotxe. Se
senten riures de fons, i comena una llarga explicaci del perqu el germ de no s qui encara viu
amb els pares a pesar que ja t una edat, i que la mare li fa lesmorzar cada mat. En Kennet torna a
abaixar el volum.
Far caf diu la Simone.
En Kennet treu un atles dEstocolm i rodalia de la seva bossa de color verd militar. Agafa els
canelobres de la taula i els colloca davant de la finestra, i desprs obre latles. La Simone es posa
darrere seu i observa la complicada xarxa de carreteres, vies de tren i correspondncies de lnies
dautobusos que es creuen en color vermell, blau, verd i groc, boscos i representacions geomtriques
de suburbis.
El dit den Kennet segueix una carretera groga al sud dEstocolm que va baixant per lvsj,
Huddinge i Tullinge fins a Tumba. Estudien junts la pgina de Tumba i Salem. s un mapa descolorit
dun barri crescut al voltant duna antiga estaci que ara t un centre nou prop de la parada del tren
llanadora. Mirant el plnol, s fcil imaginar-se el confort per decret tpic de postguerra, amb pisos
i botigues, esglsia, banc i el Systembolaget, una botiga del monopoli estatal de begudes
alcohliques. Al voltant del centre sescampen blocs de casetes adossades i xalets. Cap al nord de la
comunitat hi ha un parell de camps grocs com la palla que uns deu quilmetres ms enll deixen lloc
a boscos i llacs.
En Kennet segueix els noms dels carrers del barri de casetes adossades i encercla un punt entre
els rectanglets que corren parallels com costelles.
On sha ficat aquest missatger? rondina.
La Simone serveix dues tasses de caf i colloca la sucrera davant del seu pare.
Com devia entrar? pregunta la Simone.
En Josef Ek? Doncs O b tenia una clau, o alg li va obrir la porta.
No la podria haver obert amb un rossinyol?
No, aquest pany no, s massa difcil. Arribat el cas s molt ms fcil esbotzar la porta.
I si mirem a lordinador den Benjamin?
Ja tardem. Fa un moment hi he pensat, per desprs se me nhavia anat del cap. Comeno a
estar una mica cansat diu en Kennet.
La Simone constata que sel veu vell. Mai no havia pensat en la seva edat. En Kennet se la mira
amb expressi trista.
Intenta dormir una mica, jo mirar a lordinador diu la Simone.
No, ni parlar-ne.
Quan la Simone i en Kennet entren a lhabitaci den Benjamin, s com si mai no hagus estat
habitada. De cop en Benjamin sembla llunyssim.
La Simone es mareja per langoixa i ha dempassar saliva unes quantes vegades.
La rdio de la policia cruix i xiula. Aqu, en la foscor, la mort s com una absncia negra; una
sensaci de qu ja mai no es podr deslliurar.
Engega lordinador. La pantalla fa pampallugues, els llumets sencenen amb un pip-pip, el

ventilador comena a brunzir i el disc dur envia ordres. Quan se sent la melodia de benvinguda del
sistema operatiu, s com si part den Benjamin hagus tornat.
Agafen una cadira cadascun i sasseuen davant de lescriptori. La Simone fa clic a la petita
fotografia de la cara den Benjamin per iniciar sessi. En Kennet se la mira amb expressi dura.
Ara treballarem a poc a poc i metdicament, nena diu. Comenarem pel correu i
En Kennet sinterromp quan lordinador demana una contrasenya per continuar.
Prova el seu nom diu.
La Simone escriu Benjamin, per no pot accedir-hi. Desprs escriu Aida, gira els noms, els
escriu lun darrere de laltre. Escriu Bark i Benjamin Bark, es ruboritza quan ho prova amb
Simone i Sixan, desprs ho intenta amb Erik i els noms dels artistes que en Benjamin escolta:
Sexsmith, Ane Brun, Rory Gallagher, Lennon, Townes Van Zandt, Bob Dylan.
No ens en sortirem diu en Kennet. Hem de trobar alg que ens pugui fer entrar a aquest
ordinador.
La Simone encara ho intenta amb un parell de ttols de pellcules i directors sobre qui en
Benjamin parla de tant en tant, per al cap duna estona ho deixa estar. s impossible.
A hores dara ja haurem de tenir els plnols diu en Kennet. Trucar a en Charley a veure
qu passa.
Tots dos se sobresalten quan alg truca a la porta.
La Simone es queda al passads i mira amb el cor a cent mentre en Kennet va fins al rebedor i
obre la porta.
***
El mat de desembre s clar i llumins. El termmetre marca un parell de graus positius quan en
Kennet i la Simone entren al barri de Tumba on en Josef Ek ha nascut i sha criat, i on als quinze anys
ha assassinat gaireb tota la seva famlia. La casa t el mateix aspecte que les altres del carrer:
pulcra i discreta. Si no fos per la cinta blava i blanca, ning no hauria pensat que fa un parell de dies
va ser lescenari de dos dels assassinats ms horribles i ms a sang freda de la histria de Sucia.
A la banda de davant hi ha una bici amb rodetes contra el sorral. La cinta sha deixat anar dun
costat, el vent lha moguda i sha enganxat a la bstia del davant. En Kennet passa lentament amb el
cotxe per davant de la casa sense aturar-se. La Simone observa les finestres.
Sembla completament abandonada. Tota la filera de cases sembla a les fosques. Van fins a la
rotonda, giren i sestan acostant un altre cop al lloc del delicte quan de sobte sona el mbil de la
Simone. Ella lagafa rpidament amb un Hola i escolta.
Ha passat alguna cosa? pregunta.
En Kennet satura. Primer deixa el motor en marxa, per desprs fa girar la clau de contacte, posa
el fre de m i surt del cotxe. Treu un alaprem, una cinta mtrica i una llanterna del gran
portaequipatge.
Sent que la Simone diu que ha de penjar i tanca la capota.
I a tu qu et sembla? crida la Simone al telfon.
En Kennet lha sentida a travs dels vidres i veu la seva expressi furiosa quan surt del cotxe
amb els plnols a la m.
Sacosten sense dir-se res a la tanca blanca i baixa que encercla la casa. En Kennet treu dun
sobre la clau de la casa, savana i obre la porta. Abans dentrar, es gira cap a la Simone, li fa un
gest rpid amb el cap i li veu cara de preocupaci.

Tan bon punt entren al rebedor els assalta una pudor fastigosa de sang coagulada. La Simone sent
que el pnic li omple el pit. s una pudor dolassa de podrit que fa pensar en excrements. Llana una
mirada a en Kennet; no sembla espantat, sin noms concentrat, reflexionant cada moviment.
Passen de llarg el menjador i la Simone pressent la paret ensangonada, el caos que hi regna, la
por que sura a lambient, la sang a lestufa de pedra jaspiada.
Se sent un crec estrany en algun lloc de la casa. En Kennet satura de cop, agafa cautelosament la
seva antiga pistola de servei, li treu el fiador i comprova que hi hagi una bala al carregador.
Tornen a sentir el crec: un soroll feixuc que va de banda a banda. No semblen petjades, ms aviat
com si alg sarrossegus lentament.

26
Mat de diumenge 13 de desembre, diada de Santa Llcia

Erik es desperta al llit estret del seu despatx de lhospital.

s plena nit. Mira el telfon per saber quina hora s: gaireb les tres. Es pren una altra
pndola i a continuaci es queda una estoneta tremolant sota la manta fins que el somnfer
comena a actuar i el torna a la foscor.
Quan, un parell dhores ms tard, es torna a despertar, t un mal de cap terrible. Es pren un
analgsic, va cap a la finestra i deixa lliscar la mirada per la faana fosca amb centenars de finestres.
El cel s de color blanc, per les finestres encara estan totes fosques. LErik sinclina endavant,
sent el vidre fred contra la punta del nas i veu la seva prpia cara al vidre.
Deixa el telfon sobre lescriptori i es despulla. La petita cabina de dutxa fa olor de plstic i
desinfectant. Laigua calenta li llisca pel cap i el coll, i pica contra el plexigls.
LErik seixuga, neteja una mica el baf del mirall, shumiteja la cara i es posa escuma dafaitar.
Esternuda quan nhi entra una mica als narius. El mirall es torna a entelar mentre safaita.
LErik pensa que la Simone ja shavia trobat la porta oberta la nit abans que en Josef Ek sorts de
lhospital. Shavia despertat i havia anat a tancar-la. Per en aquella ocasi no podia haver estat en
Josef Ek. Com quadra, tot plegat? LErik intenta comprendre qu va passar aquella nit, per hi ha
massa preguntes sense resposta. Com va aconseguir entrar, en Josef?
Potser havia picat a la porta fins que en Benjamin shavia despertat i havia anat a obrir. LErik
simagina els dos nois, mirant se a la llum dbil de lescala. En Benjamin descal, els cabells
despentinats, vestit amb el seu pijama infantil, parpellejant, mirant-se endormiscat laltre noi, que s
una mica ms gran. Es podria dir que tenen una retirada, per en Josef ha assassinat els seus pares i
la seva germana petita, acaba de matar una infermera a lhospital i de ferir greument un home al
Cementiri Nord.
No diu lErik en veu alta, no mho crec. Aix no encaixa.
Qui podria entrar? A qui obriria la porta, en Benjamin? A qui podrien haver donat una clau, ell o
la Simone? En Benjamin potser havia pensat que vindria lAida. Potser havia estat ella. LErik pensa
que ha destar obert a qualsevol possibilitat; potser tenia un cmplice que el va ajudar amb la porta;
potser en Josef havia tingut la intenci de venir la primera nit, per no shavia pogut escapar. Potser
per aix aquell dia la porta estava oberta, perqu havien quedat aix.
LErik sacaba dafaitar, es renta les dents, agafa el telfon de la taula i truca a en Joona.
Bon dia, Erik diu una veu ronca amb accent fins.
En Joona deu haver reconegut el nmero de lErik a la pantalla.
Que et desperto?
No.
Em sap greu trucar-te, per
LErik tus.
Ha passat alguna cosa? pregunta en Joona.
No heu trobat en Josef?
Hem de parlar amb la Simone, repassar-ho tot com Du mana.
Encara que no creus que fos en Josef qui es va endur en Benjamin?
s veritat que penso que no va ser ell respon en Joona, per no nestic segur. Vull veure
el pis i fer un estudi del venat per mirar de trobar testimonis.

Vols que demani a la Simone que et truqui?

No, no cal.
Una gota daigua cau de laixeta mescladora dacer inoxidable i aterra a laigera amb un plop
breu.
Continuo pensant que hauries dacceptar protecci policial diu en Joona desprs.
Sc al Karolinska i no crec que en Josef hi torni voluntriament.
I la Simone?
Lhi haurs de preguntar a ella, potser ha canviat didea diu lErik, encara que ja t un
guardaespatlles.
S, ja mho han dit diu en Joona animat. Em costa dimaginar com deu ser tenir en Kennet
Strng de sogre.
A mi tamb respon lErik.
Ho entenc riu en Joona, i desprs calla.
Que va provar descapar-se, dijous, en Josef? pregunta lErik.
Que jo spiga, no. No hi ha res que ho faci pensar respon en Joona. Per qu?
La nit abans alg ja va obrir la porta, igual que ahir a la nit.
Estic fora segur que la fugida den Josef s perqu va saber que aniria a una instituci
penitenciria, i aix no va ser fins divendres al vespre diu en Joona a poc a poc.
LErik remena el cap i es passa el polze pels llavis.
El revestiment del lavabo li recorda el laminat gris.
Aix no quadra sospira.
Vas veure la porta oberta? pregunta en Joona.
No, la Sixan La Simone es va aixecar.
Pot tenir algun motiu per mentir?
No se mhavia ni passat pel cap.
No cal que contestis immediatament.
LErik es mira al mirall. Troba els seus ulls i es planteja un altre cop la mateixa idea: i si en
Josef tingus un cmplice que hagus preparat el terreny la nit abans del segrest, alg que hagus
vingut simplement a comprovar que la cpia de la clau funcionava? El cmplice noms havia
dassegurar-se que la clau que tenia obria el pany, per shavia excedit i havia entrat, no havia sabut
estar-se de passejar una mica i espiar la famlia adormida. La situaci li va provocar una sensaci de
control embriagadora; va tenir ganes de fer-los una broma i va deixar la nevera i el congelador
oberts. Potser ho va explicar tot a en Josef, va descriure la seva visita, com eren les habitacions, qui
dormia a cada lloc.
Aix explicaria per qu en Josef no em va trobar, pensa lErik, la primera nit vaig dormir al
lloc de sempre, al costat de la Simone.
Que estava custodiada, lEvelyn, dimecres? pregunta lErik.
S.
Tot el dia i tota la nit?
S.
I encara ho est?
Noms la van traslladar de la pres de Kronoberg a un dels pisos diu en Joona. Per t
vigilncia doble.
Ha estat en contacte amb alg?
Ja saps que has de deixar que la policia faci la seva feina diu en Joona.

Noms faig el que sem dna b respon lErik amb suavitat. Vull parlar amb lEvelyn.
Qu vols preguntar-li?
Si en Josef t amics, alg que pogus ajudar-lo.
Lhi puc preguntar.
Potser ella sap amb qui podria estar collaborant el seu germ; potser coneix els seus amics, o
sap on viuen.
Saps perfectament que no et puc deixar fer una investigaci particular, Erik. Personalment, no
mimportaria, per
No puc venir amb tu quan vagis a parlar amb ella? pregunta lErik. Fa anys que treballo
amb persones traumatitzades, i
Es fa un breu silenci.
Vine daqu a una hora a lentrada del CNP diu en Joona aleshores.
Hi puc ser en vint minuts diu lErik.
Dacord, vint minuts diu en Joona, i penja.
LErik va cap a lescriptori i obre el primer calaix amb la ment en blanc. Entre bolgrafs, gomes i
clips de paper hi ha diversos blsters amb pastilles. En treu tres comprimits diferents i sels empassa.
Pensa que ha davisar la Danilla que no pot assistir a la reuni que tenen aquell mat, per al
final se li acaba oblidant. Surt del despatx i es dirigeix corrents al bar, pren un caf davant de
laquari, sense seure, i segueix amb la mirada un grup de tetra neons que neden al voltant dun
naufragi de plstic, embolica un entrep amb un parell de tovallons de paper i sel fica a la butxaca.
Mentre baixa amb ascensor cap a la sortida es veu al mirall: els ulls lluents, la cara trista,
gaireb absent. Es mira i pensa en la sensaci de buit que se sent a lestmac en caure des duna gran
altura, una atracci gaireb sexual i que alhora t molt a veure amb els sentiments dindefensi.
Gaireb no li queden forces, per les pastilles el mantenen dempeus i el fan pujar a un nivell
illuminat amb contorns ntids. Segurament encara aguantar una estona, de moment encara no
sensorra. Lnic que pot fer s ajornar el moment densorrar-se fins a trobar el seu fill; desprs tot
el mn sen pot anar a la merda.
Mentre es dirigeix a la cita amb en Joona i lEvelyn, intenta pensar en tot el que va fer i tots els
llocs on va anar la setmana anterior. De seguida sadona que li haurien pogut fer una cpia de les
claus en un munt docasions. Dijous les havia deixat a la butxaca de la jaqueta en un restaurant a
Sdermalm sense vigilar-les. La seva jaqueta tamb ha estat a la cadira del seu despatx de lhospital,
en un penjador del bar del personal i en diversos altres llocs. I el mateix es podria dir de les claus
den Benjamin i la Simone.
Mentre avana lentament entre les obres de Fridhemsplan, pesca el telfon de la butxaca de la
jaqueta i marca el nmero de la Simone.
Digui? pregunta ella amb veu espantada.
Sc jo.
Que ha passat alguna cosa? pregunta ella.
Sent una remor de fons, com una mquina, i desprs un silenci sobtat.
Noms us volia dir que heu de mirar al seu ordinador, i no noms el correu, sin tota
lactivitat: qu sha descarregat, quines pgines ha visitat, carpetes temporals, si ha estat en xats, i
Ja ho s linterromp ella.
Dacord, no et molesto ms.
Encara no hem comenat amb lordinador diu la Simone.
La contrasenya s Dumbledore.

Ja ho s.
LErik gira cap a Polhemsgatan i desprs cap a Kungsholmsgatan, passa per davant del quarter
general de la policia i veu com l'edifici va canviant daspecte: la faana plana de color de coure, els
annexos de formig i finalment lalt edifici original amb estucat groc.
He de penjar diu ella.
Simone diu lErik, mhas dit la veritat?
Qu vols dir?
Sobre el que ha passat que la nit abans la porta tamb estava oberta, que vas veure alg que
arrossegava en Benjamin pel passads
I a tu qu et sembla? crida ella, i penja.
LErik no t esma de buscar un lloc per aparcar. Tant li fan les multes; formen part duna altra
vida. Sense dedicar-hi ni un pensament ms, derrapa, aparca prop del quarter principal i satura
davant de la gran escala de lAjuntament. La llum tnue del cotxe illumina una porta antiga de fusta
molt bonica que fa temps que no sutilitza. En unes lletres de fusta antiquades i molt treballades es
pot llegir Departament dinvestigaci.
LErik surt del cotxe i rodeja rpidament ledifici, puja cap a Kungsholmsgatan en direcci al
parc i a lentrada principal del Cos Nacional de Policia suec. Veu un pare que camina amb tres nens
que porten els vestits tpics de Santa Llcia sobre les granotes dhivern. Els llargs vestits blancs
queden tibants sobre tanta roba. Els nens porten corones lluminoses sobre les gorres i un dells duu
una espelma elctrica a la m enguantada. LErik recorda de cop que abans a en Benjamin li
encantava que el dugus en braos, se li abraava i deia:
A coi, papa, que tu ets gdan i fodt.
Lentrada del CNP s un cub de vidre alt i brillant. Davant de les portes amb marc dacer hi ha
una estructura de metall amb un lector de codis per als passis daccs. Quan satura a la catifa de
goma negra de lentrada, on hi ha un altre lector de codis i targetes, lErik ja sha quedat sense al. A
la seva dreta, a la paret de vidre del vestbul illuminat, hi ha dues portes giratries grans amb ms
lectors de codis. LErik travessa el terra de marbre blanc per anar a la recepci que t a m esquerra.
Darrere del taulell obert de fusta hi ha un home parlant per telfon.
LErik diu el seu nom i a qui ve a veure. El recepcionista fa que s amb el cap, pica alguna cosa a
lordinador i torna a agafar el telfon.
Recepci diu en veu baixa. Tens un visitant, Erik Maria Bark.
Lhome escolta i desprs es dirigeix a lErik.
Ara ve anuncia amablement.
Grcies.
LErik sasseu al banc baix sense respatller. El cuir negre cruix sota el seu pes. Mira una
escultura de vidre de color verd, i desprs la mirada se li desvia cap a les portes giratries
immbils. Darrere de la gran paret de vidre es veu un passads de gaireb vint metres, tamb de
vidre, que condueix al segent edifici a travs dun pati obert. De cop, veu en Joona Linna que en
aquell moment passa pel costat de les cadires que t a la dreta, pitja un bot de la paret i surt per una
de les portes giratries. Llena una pell de pltan en una paperera dalumini, saluda lhome de la
recepci i va cap a lErik.
Mentre es dirigeixen a peu cap a lhabitatge protegit de lEvelyn Ek a Hantverkargatan, en Joona
intenta resumir la informaci que han obtingut de les seves declaracions: ha confirmat que havia anat
al bosc amb larma per sucidar-se. En Josef lha obligada durant anys a mantenir contactes sexuals
amb ell, i si lEvelyn shi negava, maltractava la seva germaneta Lisa. Quan va comenar a exigir-li

que se nans al llit amb ell, lEvelyn va escapolir-sen amb lexcusa que estava prohibit perqu ell
encara no tenia quinze anys. Quan laniversari den Josef va comenar a acostar-se, lEvelyn es va
amagar a la caseta de la seva tieta a Vrmd.
En Josef la buscava, va anar a veure el seu exxicot Sorab Ramadani i va aconseguir arrencar-li
dalguna manera on samagava lEvelyn. El dia del seu aniversari, en Josef va anar a buscar la seva
germana a la caseta, i quan ella es va negar a fer lamor amb ell, va dir-li que ja sabia qu passaria
aleshores, i que tot era culpa della.
Pel que ara sabem, sembla que en Josef va planejar com a mnim lassassinat del seu pare
explica en Joona. Per qu va triar aquell dia en concret, no ho sabem, per potser va ser purament
circumstancial, perqu el podia trobar sol fora de casa. Dilluns passat, en Josef va ficar una muda,
dos parells de protectors de calat, tovalloles, el ganivet de caa del seu pare, una garrafa de
gasolina i mistos en una bossa desport i sen va anar en bici al poliesportiu de Rdstuhage. Desprs
dassassinar el seu pare i esbocinar el cadver, va treure-li les claus de la butxaca, va anar al
vestidor de dones, es va dutxar i es va canviar; en acabat va tornar a tancar la porta, va cremar la
bossa amb la roba ensangonada en un parc infantil i desprs va agafar la bici i va tornar cap a casa.
I el que va passar desprs a la caseta adossada va ser ms o menys el que va descriure durant
la hipnosi? pregunta lErik.
No ms o menys, sin fil per randa, segons sembla diu en Joona, i sescura la gola abans de
continuar. Per no sabem per qu de cop va decidir llanar-se tamb contra la germaneta i la mare.
Mira lErik amb ulls inexpressius i afegeix:
Potser simplement tenia la sensaci que encara no havia enllestit, que no havia castigat prou
lEvelyn.
Poc abans darribar a lesglsia, en Joona satura davant duna porta gran. Agafa el telfon,
marca un nmero i diu que han arribat. Desprs marca el codi de la porta, obre i deixa passar lErik
a una escala senzilla amb parets de puntets. Quan arriben al tercer pis es troben dos policies esperant
davant de lascensor. En Joona els dna la m i desprs obre una porta de seguretat sense bstia.
Abans dobrir del tot, hi pica.
Que podem entrar? pregunta a travs de lescletxa.
No lheu trobat, eh?
Tenen lEvelyn a contrallum i per tant no poden distingir clarament la seva cara ni els seus trets.
LErik i en Joona noms veuen una taca fosca amb els cabells illuminats pel sol.
No respon en Joona.
LEvelyn va cap a la porta, els deixa passar i desprs tanca amb clau rpidament. Comprova el
pany i quan torna a girar-se cap a ells, lErik veu que t la respiraci accelerada.
Aix s un habitatge protegit, i tens protecci policial diu en Joona. Ning no pot donar ni
buscar dades teves; el fiscal ho ha decidit aix. Ara ests segura, Evelyn.
Potser mentre em quedi aqu dins diu ella, per algun dia b haur de tornar a sortir al
carrer, i en Josef t molta pacincia.
Va cap a la finestra, mira cap a fora i desprs sasseu al sof.
On podria amagar-se, en Josef? pregunta en Joona.
Creieu que s alguna cosa.
I s aix? pregunta lErik.
Que mhipnotitzar?
No respon ell amb un somriure sorprs.
LEvelyn no va maquillada i els seus ulls tenen un aspecte frgil i desprotegit mentre lobserva.

No hi tinc inconvenient, si vol diu, i abaixa la mirada rpidament.

El pis consisteix en un dormitori amb un llit ample, dues butaques, un televisor, una cambra de
bany amb cabina de dutxa, i una cuina menjador. Les finestres tenen vidre antibales i totes les parets
estan pintades en un assossegador color groc.
LErik mira al seu voltant i la segueix cap a la cuina.
No est malament diu.
LEvelyn sarronsa despatlles. Duu un jersei vermell i uns texans descolorits, i els cabells
recollits en una cua feta de qualsevol manera.
Avui em porten uns quants objectes personals diu.
Molt b diu lErik. Un sempre se sent millor si
Millor? Sap qu em faria sentir millor?
Fa anys que treballo amb
Perdoni, per tant me fot linterromp ella. Ja he dit que no vull parlar amb psiclegs ni
treballadors socials.
No he vingut com a tal.
Doncs per qu?
Per intentar trobar en Josef.
LEvelyn es gira cap a ell i diu, seca:
Aqu no hi s.
Sense saber per qu, lErik decideix no dir res sobre en Benjamin.
Escoltam, Evelyn diu, amb veu assossegada. Necessito la teva ajuda per esbrinar amb
qui es relacionava en Josef.
Ella sel mira amb ulls humits, gaireb febrils.
Dacord respon, arrugant una mica el llavi.
Que t xicota?
Els ulls de lEvelyn enfosqueixen i els seus llavis es relaxen.
Vol dir, a banda de mi?
S.
Al cap duna estona fa que no amb el cap.
Amb qui es relaciona?
Amb ning.
Companys de classe?
Ella sarronsa despatlles.
Per mi que mai no ha tingut amics.
Si necessits ajuda dalg, a qui aniria a buscar?
No ho s De vegades parla amb els alcohlics del banc de darrere del Systembolaget.
Saps qui sn, com es diuen?
Nhi ha un que t un tatuatge a la m.
De qu?
No ho s exactament crec que s un peix.
La noia sala i torna a anar cap a la finestra. LErik la segueix amb la mirada. La llum del sol
cau sobre el seu rostre jove i li dna aparena de fragilitat. Veu el batec duna vena blava al coll
llarg i prim de la noia.
Creus que podria estar-se amb algun dells?
Ella sarronsa despatlles.

S
Penses que s probable?
No.
Doncs qu penses?
Penso que em trobar primer ell a mi que jo a ell.
LErik lobserva quan recolza el front al vidre, i es pregunta si hauria dintentar exercir encara
ms pressi. La veu sense inflexi i la desconfiana li diuen que s lnica que sap determinades
coses sobre el seu germ.
Evelyn, qu vol, en Josef?
No en puc parlar.
Vol matar-me?
Ni idea.
Qu et sembla?
Ella agafa aire, i t la veu ronca i cansada quan diu:
Si pensa que vost est entre ell i jo, si est gels, ho far.
Qu?
Assassinar-lo.
Que ho intentar, vols dir?
LEvelyn es llepa els llavis, es gira cap a ell i abaixa la mirada. LErik vol repetir la pregunta
per no aconsegueix emetre cap so.
De cop truquen a la porta. LEvelyn mira en Joona i lErik; sembla espantada, i samaga a la
cuina caminant de recules.
Tornen a trucar. En Joona va cap a la porta, mira per lespiell i obre. Dos agents de policia, un
dells carregat amb una capsa, entren al rebedor.
Em penso que tenim tot el que hi havia a la llista diu. On vols que tho deixem?
Tant li fa diu lEvelyn amb desgana mentre surt de la cuina.
Em podries fer un gargot aqu?
Li dna un rebut que ella signa. Quan surten els policies, en Joona torna a tancar la porta i
lEvelyn hi va de seguida per comprovar que hagi quedat ben tancada. Desprs es torna a girar cap a
ells.
Havia demanat que em portessin unes quantes coses de casa que
S, ja ens ho havies dit.
LEvelyn sasseu a la gatzoneta, arrenca la cinta adhesiva marr de la capsa i nobre les solapes.
Agafa una guardiola platejada en forma de conill i un quadre petit emmarcat dun ngel protector,
per de cop es queda aturada a mig moviment.
El meu lbum de fotos diu, i lErik veu que els llavis li comencen a tremolar.
Evelyn?
Aix no ho vaig demanar. No he dit res de
Obre per la primera pgina, on hi ha una foto gran della quan anava a lescola. Sembla que tingui
uns catorze anys, porta ferros i somriu tmidament. T la pell brillant i els cabells curts.
LEvelyn passa pgina i un paperet plegat cau de llbum. El recull de terra, el gira i quan el
llegeix, es posa vermella com un tomquet.
s a casa xiuxiueja, i els atansa la nota.
LErik allisa el paper, i ell i en Joona llegeixen: Ets meva, meva i noms meva, matar els
altres, s culpa teva, matar lhipnotitzador de merda i tu mhi ajudars, s, mhas densenyar on viu,

on us passeu el dia follant i de festa, i aleshores el matar i tu mirars mentre el mato, i desprs
thaurs de rentar el cony amb un fotimer de sab i desprs tem tirar cent vegades, aix quedarem
igualats i comenarem de zero, noms tu i jo.
***
LEvelyn abaixa la persiana i es queda quieta, abraant-se a si mateixa. LErik deixa la nota sobre la
taula i es posa dret. En Josef s a la caseta adossada, pensa de seguida. Hi ha de ser; si ha pogut ficar
llbum de fotos amb la nota dins de la capsa, ha de ser all.
En Josef torna a ser a la caseta adossada diu lErik al cap duna estona.
On viuria, si no? respon ella en veu baixa.
En Joona ja s a la cuina parlant per telfon amb linspector que hi ha de servei a la central
davisos.
Evelyn, entens com sha pogut amagar de la policia? pregunta lErik. Ja fa gaireb una
setmana que investiguen la casa.
El soterrani respon ella alant la mirada.
Qu hi passa, al soterrani?
Hi ha una habitaci que costa de veure.
s al soterrani crida lErik cap a la cuina.
En Joona sent a travs del telfon el clac-clac lent dun teclat.
El sospits segurament es troba al soterrani diu.
Un moment diu linspector de gurdia a laltre costat de la lnia. He de
s urgent linterromp en Joona.
Al cap duna breu pausa, lhome de servei diu, amb una calma exasperant:
Fa dos minuts hem rebut una alarma relativa a la mateixa adrea.
Qu dius ara? Grdesvgen 8, a Tumba? pregunta en Joona.
S respon laltre. Uns vens acaben de trucar per dir que hi havia alg a la casa.

27
Mat de diumenge 13 de desembre, diada de Santa Llcia

n Kennet Strng escolta un moment immbil abans de pujar lescala a poc a poc. Sost la
pistola prop del cos i amb el can apuntant a terra. La llum del sol entra al passads per la
cuina. La Simone avana darrere del seu pare i pensa que la casa de la famlia assassinada
sassembla a la casa on vivien ella i lErik quan en Benjamin era petit.
Se senten cruixits, a terra o dins de les parets.
s en Josef? xiuxiueja la Simone.
Entre la llanterna, els plnols i lalaprem, se li adormen les mans. Lalaprem tot sol ja pesa tant
que gaireb no pot portar-lo.
Regna un silenci absolut. Els sorolls que sentien fa un moment, els frecs i els cops esmortets,
shan extingit.
En Kennet fa un gest rpid amb el cap. Vol que vagin al soterrani. La Simone respon al seu gest,
tot i que tots els msculs del seu cos shi oposen.
Segons els plnols, el millor lloc per amagar-se s, sens dubte, el soterrani. En Kennet ha marcat
amb el bolgraf sobre el plnol que la paret de lespai de lantiga caldera de petroli es podria tirar a
terra i quedaria una habitaci que seria gaireb invisible. En Kennet tamb ha marcat les golfes al
plnol de la casa.
Al costat de lescala de fusta davet que va cap al pis de dalt hi ha una obertura estreta i sense
porta. A la paret encara hi ha els ganxos per penjar-hi una tanca perqu no hi baixin els nens.
Lescala de ferro que va cap al soterrani sembla una construcci casolana; les soldadures sn una
mica bastes i els graons estan coberts amb feltre gris gruixut.
En Kennet acciona linterruptor, per no passa res. Hi torna, per la bombeta est fosa.
Quedat aqu diu en veu baixa.
La Simone sent que lassalta una onada de pnic. Els arriba un aire feixuc i polsegs que la fa
pensar en vehicles pesants.
Passam la llanterna demana en Kennet, i allarga la m.
La Simone obeeix. Ell fa un breu somriure, encn la llanterna i baixa a poc a poc.
Hola? crida en Kennet. Josef? He de parlar amb tu.
Del soterrani no en surt cap soroll. Ni passos, ni respiraci.
La Simone aferra lalaprem i espera.
El raig de llum de la llanterna prcticament noms illumina les parets i el sostre de damunt de
lescala. La foscor del soterrani es mant opaca. En Kennet continua cap avall. Diversos objectes
reflecteixen la llum: una bossa de plstic blanca, una tira reflectora en un cotxet infantil vell, el vidre
dun pster cinematogrfic emmarcat.
Crec que et puc ajudar diu en Kennet amb veu ms suau.
Ha arribat a baix de tot i en primer lloc mira rpidament al seu voltant amb la llanterna per
assegurar-se que ning sabalana sobre seu des dalgun amagatall. El petit raig de llum llisca pel
terra i les parets, tremola damunt dalguns objectes i crea ombres ballarines al seu voltant. Desprs,
en Kennet torna a comenar; va analitzant lespai, metdic i tranquil.
La Simone baixa lescala a poc a poc. Els graons fan un soroll sord sota el seu pes.
Aqu no hi ha ning diu en Kennet.
Per i all que hem sentit? No ens ho hem imaginat.

Per una finestreta bruta just a sota del sostre es filtren els rajos dbils del sol. Els seus ulls
sacostumen a la llum tnue. El soterrani s ple de bicicletes de diverses mides, un cotxet infantil,
trineus, esqus, una mquina per fer pa, decoraci de Nadal, rotlles de paper de paret i una escala
amb taques de pintura blanca. Alg ha escrit amb un retolador gruixut Cmics Josef en una caixa
de cartr.
La Simone sent un tic-tic damunt seu i mira amunt, cap a lescala, i desprs al seu pare. Sembla
que ell no ho sent; sest acostant a poc a poc cap a una porta que hi ha a laltre costat del soterrani.
La Simone topa amb un cavallet. En Kennet obre la porta i mira a linterior. Resulta ser un safareig
on hi havia una rentadora vella, una assecadora i un estenedor vell.
Al costat duna bomba geotrmica penja una cortina bruta que tapa un armari gros.
Ning diu, girant-se cap a la Simone.
Ella el mira i alhora veu la cortina bruta darrere dell. No es mou absolutament gens, per shi
fixa de totes maneres.
Simone?
A la tela hi ha una taca dhumitat, un petit oval, com si fos una boca.
Ensenyam el plnol un altre cop demana en Kennet.
A la Simone li sembla que de cop loval humit saparta.
Papa xiuxiueja.
Digues respon en Kennet. Es recolza al marc de la porta, enfunda la pistola i es grata el cap.
Torna a sentir-se un cruixit. La Simone es gira i veu que el cavallet encara es mou.
Qu passa, Sixan?
En Kennet va cap a ella, li agafa els plnols, els obre sobre un matals enrotllat, els illumina
amb la llanterna i els dna la volta. Ala els ulls, torna a dirigir la mirada al plnol i va cap a una
paret de pedra on hi ha una llitera desmuntada i al costat un armari de roba amb armilles de
salvament de color groc llampant. En un taulell deines pengen escarpres, diverses serres i serjants.
Al costat del martell hi ha un espai buit, hi falta la destral gran.
En Kennet inspecciona amb deteniment el sostre, sinclina endavant i pica a la paret de darrere
del llit.
Qu passa? pregunta la Simone.
Aquesta paret deu tenir deu anys, com a mnim.
Hi ha alguna cosa al darrere?
S, un espai fora gran respon ell.
I com shi entra?
En Kennet torna a illuminar la paret i el terra de la zona del llit desmuntat. Hi ha ombres pertot.
Illumina all un altre cop diu la Simone, assenyalant al costat de larmari de la roba.
Alguna cosa ha ratllat el terra de formig diverses vegades en forma darc.
Darrere de larmari diu.
Aguanta la llanterna demana en Kennet mentre torna a treure la pistola.
De cop se sent alguna cosa darrere de larmari, com si hi hagus alg movent-se lentament. Sn
moviments, sens dubte, per molt lents.
La Simone sent que se li accelera el pols. Aqu hi ha alg, pensa. Oh, Du meu. Voldria
cridar Benjamin!, per no shi atreveix.
En Kennet fa un gest que vol dir que senretiri. La Simone est a punt de dir alguna cosa, per de
cop es torna a trencar el silenci tens: al pis de dalt se sent un espetec molt fort de fusta que sestella.
La Simone deixa caure la llanterna, que sapaga. Senten passos rpids per damunt seu. El sostre

grinyola, feixos de llum encegadors sagiten com onades altes pertot arreu i baixen lescala de ferro
cap al soterrani.
A terra! crida un home, histric. A terra!
La Simone es queda petrifcada, enlluernada com un animal nocturn quan passa un cotxe per
lautopista.
A terra! crida en Kennet.
Tanca la boca! crida alg.
Cobriu-me!
La Simone entn que lhome no es refereix a ella, per en aquell moment rep una forta puntada de
peu a la panxa i sent que lesclafen contra el terra de formig.
A terra, he dit!
Intenta respirar, tus i panteixa per agafar aire. El soterrani somple duna llum intensa. Unes
siluetes fosques els fan pujar per lescaleta estreta, li han lligat les mans a lesquena. Li costa
caminar; rellisca i cau de cara contra langulosa barana de metall.
Intenta girar el cap, per alg la t ben agafada; una forma que respira rpidament i lempeny amb
fermesa contra la paret al costat de lentrada del soterrani.
Sembla que els desconeguts lhagin immobilitzat amb la mirada. La Simone parpelleja a la llum
del sol, gaireb no shi veu. Li arriben retalls duna conversa que sest mantenint una mica ms enll
i reconeix la veu ferma i manaire del seu pare. Aix la fa pensar en lolor del caf a primera hora del
mat, quan se nhavia danar a lescola mentre a la rdio feien les notcies.
Acaba dentendre que qui ha entrat a la casa adossada s la policia. Potser algun ve ha vist la
llum de la llanterna den Kennet i ha trucat al nmero demergncia.
Un agent duns vint-i-cinc anys, amb arrugues i bosses blaves sota els ulls, la mira tens. Porta els
cabells completament rapats i t el cap rabassut i bonyegut. Es frega els llavis diverses vegades amb
la m.
Com et dius? pregunta fredament.
Simone Bark diu ella, sense controlar encara del tot la seva veu. Sc aqu amb el meu
pare, que
The preguntat com et dius interromp lhome alant la veu.
Tranquil, Ragnar li mana un company.
Parsit de merda continua ell, dirigint-se a la Simone. Aix s el que penso dels
morbosos que van a veure sang.
Ala el nas desdenyosament i saparta. La Simone encara sent la veu del seu pare. El to de veu s
normal, per sona molt cansat.
Veu que un dels policies se li enduu la carpeta.
Perdoni diu la Simone a una agent, hem sentit alg a baix, al
Calla la boca! la talla la dona.
El meu fill ha
Que tanquis la boca, he dit. Emmordasseu-la, a aquesta lhaurem de fer callar.
La Simone veu que el policia que lha titllada de parsit busca un rotlle de cinta gruixuda, per es
queda a mig fer perqu la porta sobre i un home alt i ros dulls grisos i penetrants sacosta pel
passads.
Joona Linna, departament dinvestigaci criminal es presen ta, amb un fort accent fins.
Qu teniu aqu?
Dos sospitosos respon la dona policia.

En Joona mira en Kennet i la Simone.

Jo me nocupo diu. Aix s un malents.
Quan mana que deixin anar els sospitosos, a en Joona li apareixen dos clotets a les galtes. La
dona policia va cap a en Kennet i li obre les manilles, es disculpa i a continuaci intercanvia unes
quantes paraules amb ell mentre li enrogeixen les orelles.
El policia del cap afaitat s al costat de la Simone, mirant-se-la.
Deixa-la anar diu en Joona.
Han ofert molta resistncia i mhe fet mal al polze diu lagent.
Penses arrestar-los? pregunta en Joona.
S.
En Kennet Strng i la seva filla?
Tant me fa qui siguin diu lagent de policia agressiu.
Ragnar diu la dona amb veu tranquillitzadora, s un collega.
Est prohibit entrar en escenaris de crims, i et juro que
Tranquillitzat duna vegada linterromp en Joona amb decisi.
Per que no tinc ra? pregunta en Ragnar.
En Kennet sha avanat, per no diu res.
Que no tinc ra? repeteix en Ragnar.
Ja en parlarem desprs respon en Joona.
I per qu no ara?
En Joona abaixa la veu i diu, sec:
Pel teu propi b.
La dona policia torna a acostar-se a en Kennet, estossega i diu:
Ens sap greu; dem li enviarem un pasts.
No passa res diu en Kennet mentre ajuda la Simone a incorporar-se.
El soterrani diu ella amb un fil de veu.
Jo me nocupo diu en Kennet, i es gira cap a en Joona. Hi ha una o ms persones en un
espai ocult darrere de larmari de roba on hi ha les armilles de salvament.
Escolteu-me b crida en Joona als altres. Tenim motius per creure que el sospits s al
soterrani. Jo assumeixo el lideratge de l'operaci. Aneu amb compte. Pot haver-hi ostatges, i en tal
cas jo m'ocupar de les negociacions. El sospits s una persona perillosa, per en primera instncia
heu dapuntar a les cames.
En Joona agafa prestada una armilla antibales i se la posa rpidament.
Desprs envia dos agents cap a la part de darrere de la casa i reuneix un equip darrest. El grup
escolta les seves instruccions rpides i a continuaci desapareixen junts per la porta del soterrani.
Lescala metllica grinyola sota el seu pes.
En Kennet ha abraat la Simone, que de tanta por que t tremola com una fulla. Ell xiuxiueja que
tot anir b. Lnic que vol la Simone s sentir la veu del seu fill procedent del soterrani. Prega per
sentir-la, ara, en qualsevol moment.
Al cap duna estona, en Joona torna amb larmilla antibales a la m.
Ha fugit diu breument.
Benjamin. On s en Benjamin? pregunta la Simone.
Aqu no respon en Joona.
Per aquella habitaci
La Simone corre cap a lescala. En Kennet intenta retenir-la, per ella es desf de la seva m,

sobre pas al costat den Joona i baixa corrents lescala de metall. Ara el soterrani est illuminat,
com un dia destiu radiant; tres focus de peu lomplen de llum. Lescala de pintor est moguda i ara
es troba sota la finestreta oberta. Larmari de les armilles salvavides est desplaat a un costat i un
policia vigila lentrada a lhabitaci secreta. La Simone shi acosta a poc a poc. Sent que el seu pare
li diu alguna cosa, per no entn les paraules.
Ho he de veure diu dbilment.
El policia ala una m i fa que no amb el cap.
Em temo que no la puc deixar passar diu.
El meu fill
Nota que els braos del seu pare la rodegen, per intenta alliberar-sen.
Aqu no hi s, Simone.
Deixam anar!
Continua endavant i veu una habitaci amb un matals a terra, muntanyes de cmics vells, bosses
de patates xips buides, protectors de calat de color blau cel, llaunes de conserves i paquets de
cereals. I una destral grossa i lluent.

28
Tarda de diumenge 13 de desembre, diada de Santa Llcia

a Simone seu al cotxe de tornada de Tumba i escolta el discurs del seu pare sobre la falta de
coordinaci de la policia. Ella no contesta, el deixa que es queixi i mira per la finestra. Veu
totes les famlies que caminen all fora; mares amb nens petits, vestits amb granotes, que
xerrotegen amb els xumets a la boca. Un parell de nens intenten caminar per si sols en la neu pastosa.
Tots porten les mateixes motxilles. Un grup de noies amb lluentons de Santa Llcia als cabells
mengen alguna cosa duna bossa i de sobte esclaten a riure a grans riallades.
Ha passat ms dun dia des que ens van prendre en Benjamin, des que el van agafar del seu llit i
el van treure de casa a rssec, pensa mentre es mira les mans, que t a la falda. Les lnies vermelles
de les manilles encara sn clarament visibles. Res no fa pensar que en Josef Ek estigus relacionat
amb la desaparici den Benjamin. A lhabitaci secreta no hi havia rastres den Benjamin, noms
den Josef. s gaireb segur que era all quan ella i el seu pare van baixar al soterrani.
La Simone simagina com devia escoltar-sels ajupit, com devia adonar-se que havien descobert
el seu amagatall, i aleshores va decidir agafar la destral tan silenciosament com va poder. Desprs,
quan es va produir el terrabastall (quan la policia va baixar en tromba i sels va endur a ella i al seu
pare cap amunt) en Josef havia aprofitat la situaci per apartar larmari, collocar lescala contra la
finestreta del soterrani i sortir.
Havia fugit, havia enganyat la policia i encara s lliure. Sha ems una ordre de cerca nacional,
per en Josef Ek no pot haver segrestat en Benjamin. Sn, simplement, dues coses que van passar
ms o menys alhora, com lErik ja havia provat de dir-li.
Vns? pregunta en Kennet.
Ella fa que s i sadona que ara fa fred. En Kennet li ha de repetir un parell de cops que surti del
cotxe i vagi amb ell abans que la Simone sadoni que sn a Luntmakargatan.
Obre la porta principal amb clau i veu la jaqueta den Benjamin penjada al rebedor. El cor li fa
un salt i per un moment pensa que ha tornat, per desprs recorda que sel van endur en pijama.
El seu pare t la cara grisa com la cendra; diu que sen va a la dutxa i desapareix a la cambra de
bany.
La Simone es repenja contra la paret del rebedor, tanca els ulls i pensa: Si recupero en
Benjamin oblidar tot el que ha passat aquests dies, i tot el que vindr. No en parlar mai, no estar
enfadada amb ning, no hi pensar mai, noms estar agrada.
Sent que en Kennet obre laixeta a la cambra de bany.
Es descala amb un sospir, deixa caure la jaqueta a terra, sen va a lhabitaci i sasseu al llit.
De cop sha oblidat de qu hi venia a fer, si havia volgut agafar alguna cosa o si pensava estirar-se
una estoneta. Nota la fredor dels llenols contra la palma de la m i veu els pantalons arrugats del
pijama de lErik que sobresurten de sota el coix.
Quan satura la dutxa, recorda qu ha vingut a fer: volia agafar una tovallola per al seu pare i
desprs anar a mirar a lordinador den Benjamin per si hi trobava alguna cosa que pogus estar
relacionada amb el seu segrest. Es posa dreta, agafa una tovallola grisa de larmari i torna cap al
passads. La porta de la cambra de bany sobre i en surt en Kennet, totalment vestit.
Aqu tens una tovallola diu ella.
He agafat la lila.
Encara t els cabells humits i fa olor despgol. La Simone entn que ha utilitzat el sab barat del

dispensador de la pica.
Thas rentat el cap amb sab? pregunta.
Feia bona olor respon ell.
Hi ha xamp, papa.
s el mateix.
Dacord diu la Simone amb un somriure, i decideix no explicar al seu pare per a qu
utilitzen la tovallola lila.
Vaig a fer caf diu ell, i es dirigeix a la cuina.
La Simone deixa la tovallola grisa al bufet i va a lhabitaci den Benjamin, encn lordinador i
sasseu a la cadira. A lhabitaci no ha canviat res: els llenols encara sn a terra, ning no ha
redreat el got daigua bolcat.
Ressona la melodia de benvinguda del sistema operatiu.
La Simone posa la m sobre el ratol, espera uns instants i fa clic a la fotografia den Benjamin
per iniciar la sessi.
Lordinador demana un nom dusuari i una contrasenya. La Simone fa clic a Benjamin, respira
fondo i a continuaci escriu Dumbledore.
La pantalla fa pampallugues un moment, com un ull que primer es tanca i desprs sobre.
Ha pogut entrar!
El fons de pantalla de lordinador s una fotografia dun crvol en una clariana al bosc. Hi ha una
llum boirosa i encisadora sobre les mates. Lanimal tmid sembla totalment tranquil.
Malgrat que sap que est envaint la privacitat den Benjamin, la Simone se sent ms a prop dell
tot de cop.
Ets un geni sospira en Kennet darrere seu.
No.
En Kennet li posa una m a lespatlla i ella obre el gestor de correu.
Per on haurem de comenar? pregunta.
Ho mirarem tot respon el seu pare.
La Simone va avanant per la safata dentrada i obre un mail rere l'altre.
Un company de classe t una pregunta sobre una campanya de collecta.
Organitzaci dun treball en grup.
Alg que assegura que en Benjamin ha guanyat quaranta milions d'euros en una loteria espanyola.
En Kennet sen va i torna amb dos gots.
El caf s la beguda ms deliciosa del mn diu mentre sasseu. Com coi has aconseguit
entrar a lordinador?
Ella sarronsa despatlles i es beu el caf.
He de trucar a en Kalle Jeppson i dir-li que ja no necessitem que ens hi ajudi.
Ella continua mirant i obre un missatge de lAida, que descriu amb grcia largument duna
pellcula dolenta i diu que lArnold Schwarzenegger s un Shrek a qui han practicat una lobotomia.
Missatges setmanals de lescola.
El banc, que avisa que no shan de donar les dades personals.
Facebook, Facebook, Facebook, Facebook, Facebook.
La Simone va al compte de Facebook den Benjamin. Centenars de sollicituds estan
relacionades amb el grup hypno monkey. Totes les entrades sn sobre lErik; diverses teories
burletes sobre que en Benjamin est hipnotitzat i per aix s tan figaflor, proves que lErik ha
hipnotitzat tots els suecs, alg que exigeix una compensaci econmica perqu lErik li ha hipnotitzat

el penis.
Hi ha un enlla a un vdeo de You Tube. La Simone hi fa clic i es troba amb un breu vdeo titulat
Malparit en qu un investigador explica com funciona la hipnosi seriosa mentre les imatges
mostren lErik obrint-se pas entre un grup de gent. Gaireb fa caure una dona gran amb caminador, i
ella li fa un gest obsc a lesquena.
La Simone torna a la safata dentrada den Benjamin i hi troba un mail curt de lAida que li fa
posar els cabells de punta. Sn poques paraules, per la por li tenalla el cor i les palmes de la m li
queden impregnades de suor. Es gira per captar latenci den Kennet.
Mira aix, papa.
Gira la pantalla perqu pugui llegir el missatge de lAida:
En Nicke diu que en Wailord est enfadat, que ha parlat malament de tu. Aix pot ser perills
de deb, Benjamin.
En Nicke s el germ de lAida diu la Simone.
I en Wailord? pregunta en Kennet, respirant profunda ment. Et diu alguna cosa, aquest
nom?
La Simone fa que no amb el cap. La por que lha envada de cop sha convertit en una bola fosca
que li rodola per dins del cos. De fet, qu en sap ella, de la vida del seu fill?
Crec que s el nom dun personatge de Pokmon diu a poc a poc. El germ de lAida, en
Nicke, va dir alguna cosa den Wailord.
La Simone va a la carpeta de missatges enviats i troba la resposta sorpresa den Benjamin: En
Nicke sha de quedar a casa, no el deixis anar al mar. Si en Wailord est enfadat de deb, algun
de nosaltres tindr problemes. Haurem hagut danar a la policia de seguida, per crec que ara s
massa perills fer-ho.
Casum dena diu en Kennet.
No s si s veritat, aix, o si forma part dalgun joc.
No sembla cap joc.
No.
En Kennet exhala aire i es grata la panxa.
Aquests, lAida i en Nicke diu, lentament, quina mena de gent sn?
La Simone mira el seu pare i es pregunta qu li ha de dir.
Ell mai no entendria alg com lAida; una noia tan maquillada, vestida de negre, amb prcings i
tatuatges, amb una situaci complicada a casa.
LAida s la nvia den Benjamin diu la Simone, i en Nicke s el seu germ. Deu haver-hi
una foto della amb en Benjamin per aqu.
Agafa el moneder den Benjamin i busca la fotografia de lAida. En Benjamin li rodeja les
espatlles amb el bra. Ella sembla una mica incmoda, per ell somriu alegrement a la cmera.
Per quina mena de gent sn? insisteix en Kennet mentre observa el rostre tan maquillat de
la foto.
Quina mena de gent sn repeteix la Simone en veu baixa. No ho s exactament. Noms
s que en Benjamin se lestima molt, i que ella sembla que socupa del seu germ petit, que crec que
s disminut psquic.
Agressiu?
La Simone fa que no amb el cap.
No crec.
Desprs reflexiona i afegeix:

La seva mare sembla malalta. Tinc la sensaci que t un emfisema pulmonar, per no en s res
ms.
En Kennet creua els braos damunt del pit, es repenja al respat-ller de la cadira i mira el sostre.
Desprs torna a incorporar-se i diu, seris:
En Wailord s un personatge de cmic, oi?
Un pokmon respon ella.
Com s que saps aquestes coses?
Si tens nens duna certa edat, saps aquestes coses, tant si vols com si no respon ella.
En Kennet se la mira totalment inexpressiu.
Pokmon repeteix la Simone. s una mena de joc.
Un joc?
No ten recordes que a en Benjamin tamb li agradava quan era ms petit? Colleccionava les
cartes i desprs ens explicava un cop i un altre els diferents poders, que canviaven.
En Kennet fa que no amb el cap.
Li va durar ben b dos anys diu la Simone.
I ara ja no?
Ara ja sha fet una mica gran per a aquestes coses.
A tu encara et vaig veure jugar amb nines quan vas tornar del campament dhpica.
S, qui sap, potser damagat encara hi juga.
Quin objectiu t aix del Pokmon?
Com tho explico jo ara Sn uns animals, per no animals de deb. Sn inventats, semblen
insectes, o robots; no nestic segura. Alguns sn molt bufons i daltres sn veritables monstres.
Originalment vnen del Jap, van aparixer als anys noranta i shan convertit en tota una indstria
enorme. Les figures es diuen pocketmonsters; qui hi juga els porta a la butxaca. s bastant simplot tot
plegat. Jugues contra els altres fent lluitar els teus pokmons amb els de ladversari. Molt violent, no
cal ni dir-ho. Lobjectiu s derrotar-ne tants com puguis, perqu aleshores guanyes diners el
jugador guanya diners. I el pokmon, punts.
I qui t ms punts guanya diu en Kennet.
Buf, no ho s. La veritat s que sembla una cosa infinita.
Tamb s un videojoc?
Hi ha de tot, segurament per aix va ser un fenomen tan gran. Hi ha la srie de televisi, un joc
de cartes per colleccionar, ninos, caramels, concursos de televisi, videojocs, Nintendos sembla
mentida.
No s si ho he ents del tot diu en Kennet.
Ja diu ella, vacillant.
El seu pare se la mira.
En qu penses?
Macabo dadonar que aix s justament lobjectiu: que els adults no shi fiquin diu. Aix
els deixem en pau. Els deixem en pau perqu no entenem el mn Pokmon; hi ha massa coses, s
massa gran.
Creus que en Benjamin ha tornat a comenar a jugar-hi? pregunta en Kennet.
No, o almenys no com abans. Aix ha de ser alguna altra cosa diu, assenyalant la pantalla.
Creus que en Wailord s alg de deb? pregunta ell inquisitiu.
S.
Que no t res a veure amb els pokmon?

No ho s El germ de lAida, en Nicke, em va dir alguna cosa den Wailord com si fos un
pokmon, per potser noms s la seva manera de parlar. Vull dir, la cosa canvia si mires el que va
escriure en Benjamin: No el deixis anar al mar.
Quin mar? pregunta en Kennet.
Exacte. Aqu no hi ha cap mar, s noms al joc.
Per sembla que en Benjamin es prengui seriosament lamenaa diu en Kennet. Com si fos
real, oi?
Ella assenteix.
El mar no s real, per lamenaa s.
Hem de trobar aquest Wailord.
Podria ser un avatar diu, insegura.
Ell la mira somrient i comenta:
Comeno a entendre per qu mhavia arribat lhora de jubilar-me.
Un avatar s una identitat en un xat explica la Simone, i acosta la cadira a lordinador.
Buscar Wailord.
La cerca troba 85. 000 ocurrncies. En Kennet va a la cuina. La Simone sent que apuja el volum
de la rdio. Els cruixits i brunzits es barregen amb veus.
La Simone passa rpidament duna pgina de material sobre els pokmon japonesos a una altra.
Wailord s el pokmon ms gran que s'ha identificat fins ara. Aquest pokmon gegant neda a alta
mar, on menja quantitats enormes de menjar d'una sola glopada grcies a la seva boca enorme.
Aqu tenim el mar diu en Kennet en veu baixa mentre llegeix per damunt de la seva espatlla.
La Simone no lhavia sentit tornar.
El text descriu com caa en Wailord les seves preses: fa un salt gegant, va a parar al mig dun
banc de peixos i sen va tranquillament amb la boca ben plena. La Simone llegeix que s fastigs
veure com sempassa les preses sense mastegar. Desprs la Simone limita la cerca a pgines en suec
i va a parar a un frum on llegeix aquesta conversa:
Hola, com puc obtenir un Wailord?
El millor que pots fer s pescar un Wailmer al mar.
Dacord, per on del mar?
Prcticament a qualsevol lloc, per has dutilitzar la canya Super Rod.
Trobes alguna cosa? pregunta en Kennet.
Nhi ha per estona.
Repassa tots els correus, mira a la paperera, intenta rastrejar aquest Wailord.
La Simone ala la mirada i veu que el seu pare sha posat la jaqueta de cuir.
I tu, on vas?
Men vaig.
Ten vas? A casa?
He de parlar amb en Nicke i lAida.
Tacompanyo?
En Kennet fa que no amb el cap.
Ms val que et quedis a revisar lordinador.
En Kennet intenta somriure quan ella lacompanya al rebedor. Sel veu totalment esgotat. La
Simone labraa abans que sen vagi, tanca la porta darrere seu i sent que pitja el bot de lascensor.
La maquinria es posa en marxa. De cop, la Simone recorda que, de petita, una vegada shavia passat
tot el dia al rebedor, mirant la porta, esperant larribada del seu pare. Devia tenir uns nou anys,

sacabava dadonar que la seva mare pensava anar-sen, i tenia por que el seu pare tamb
labandons.
Quan torna a la cuina, la Simone veu que en Kennet ha comenat un pa rod i no lha tornat a
guardar al paquet. La cafetera tamb est engegada. Al fons de la gerra hi ha un psit fosc. Lolor del
caf cremat es barreja amb la sensaci terrorfica que podria haver deixat enrere les ltimes restes
de lpoca feli de la seva vida, que la seva vida est dividida en dues parts, i que la primera, la
feli, sha acabat. No satreveix a pensar en el que li queda ara.
La Simone agafa la seva bossa i en treu el mbil. Com ja sesperava, lYlva li ha trucat unes
quantes vegades des de la galeria. Entre les trucades perdudes tamb nhi ha den Shulman. La
Simone busca el seu nmero i pitja Trucar, per shi repensa abans de sentir el primer senyal; desa
el telfon i sen torna a lordinador de lhabitaci den Benjamin.
Fora s fosc, tan fosc com pot ser al desembre. Sembla que fa molt de vent; els fanals penjants es
balancegen dun costat a laltre. A la llum es veu que cau aiguaneu.
La Simone troba a la paperera un missatge de lAida que diu: Em sap greu que visquis en una
casa de mentides. El missatge porta un adjunt gros. La Simone nota el pols fins i tot a les temples
mentre dirigeix el cursor cap a ladjunt. Just quan est a punt descollir amb quin programa obrir el
fitxer, sent un truc cautels a la porta dentrada. Es gaireb ms un frec que un truc. La Simone
aguanta la respiraci, torna a sentir que truquen i es posa dreta. Amb les cames que gaireb li fan
figa, recorre el llarg passads que va al rebedor i a la porta.

29
Tarda de diumenge 13 de desembre, diada de Santa Llcia

n Kennet seu al cotxe davant del bloc de pisos de Solna on viu lAida i pensa en les estranyes
amenaces que han trobat a lordinador den Benjamin: En Nicke diu que en Wailord est
enfadat, que ha parlat malament de tu. No deixis que en Nicke vagi al mar. Pensa quantes
vegades ha vist i sentit por a la seva vida. Sap qu vol dir tenir por. No hi ha ning que no en tingui,
pensa.
El bloc on viu lAida s fora petit i noms t tres pisos. T un aspecte inesperadament idllic,
antic, que inspira confiana. Mira la foto que li ha donat la Simone: una noia amb prcings i els
contorns dels ulls pintats de negre. Es pregunta per qu li costa tant imaginar-se-la en aquest bloc de
pisos, a la taula de la cuina, en una habitaci on els psters de cavalls han estat substituts per
cartells de Marilyn Manson.
En Kennet est a punt de sortir del cotxe per anar cap a la terrassa que creu que correspon a
lapartament que busca, per satura quan descobreix una figura cepada que deambula daqu cap all
a la vorera de darrere del bloc.
De cop sobre el portal de ledifici i en surt lAida, que sembla que t pressa. Mira per damunt
de lespatlla i es treu de la bossa un paquet de cigarrets, en pesca un amb els llavis, lencn i
continua caminant amb el cigarret a la boca sense frenar. En Kennet surt del cotxe i va darrere della
cap a la parada de metro. Vol dirigir-se-li quan spiga on va. Un autobs els avana amb un gran
sorollam, i en algun lloc un gos es posa a bordar. En Kennet sadona de sobte que el noi cepat que hi
havia darrere del bloc de pisos es dirigeix rpidament cap a lAida. Ella el deu haver sentit, perqu
es gira, i ell corre a trobar-la. LAida sembla alegre i fa un somriure dorella a orella: els ulls
maquillats de negre adquireixen sobtadament un aspecte molt infantil. El noi gros salta amb els peus
junts al seu davant; ella li dna un copet a la galta, i ell labraa. Es fan un pet lun a laltre a la
punta del nas, i desprs lAida se nacomiada. En Kennet shi acosta i pensa que el noi deu ser el seu
germ. Sha quedat totalment immbil mirant lAida, la saluda un altre cop i desprs fa mitja volta.
En Kennet li veu la cara, t una expressi amable i oberta. s una mica guenyo dun ull. En Kennet es
queda a esperar-lo sota un fanal. El noi se li acosta a grans gambades feixugues.
Hola, Nicke diu en Kennet.
En Nicke satura i sel mira espantat. T una mica de saliva a les comissures dels llavis.
No puc diu en veu baixa i a lexpectativa.
Em dic Kennet i sc policia. O, ms ben dit, ara sc una mica vell i estic jubilat, per aix no
canvia el fet que encara sc policia.
El noi somriu interessat.
Tens pistola, aleshores?
En Kennet fa que no amb el cap.
No menteix. Ni cotxe de policia tampoc.
El noi es posa seris.
Tho van prendre quan et vas fer vell?
En Kennet assenteix.
S.
Has vingut a arrestar els lladres? pregunta en Nicke.
Quins lladres?

En Nicke sestira la cremallera.

De vegades em prenen coses diu, clavant copets de peu a terra.
Qui?
En Nicke sel mira impacient i respon:
Els lladres.
Ah, s clar.
La gorra, el rellotge, una pedra bonica amb la vora brillant.
Tens por dalg?
El noi fa que no amb el cap.
Aix que aqu tothom s amable? pregunta en Kennet, vacillant.
El noi sospira per a si mateix i mira en la direcci de lAida.
La meva germana va a veure el pitjor monstre.
En Kennet assenteix en la direcci del quiosc del metro.
Vols un refresc?
El noi camina al seu costat i li explica:
El dissabte treballo a la biblioteca. Penjo les jaquetes de la gent al guarda-roba i els dono un
paperet amb un nmero. Mil nmeros diferents.
Oh, que b diu en Kennet, i demana dues ampolles de Coca-Cola.
En Nicke el mira satisfet i demana una canyeta ms. Desprs beu, fa un rot, beu i torna a fer un
rot.
Qu volies dir amb all de la teva germana? pregunta en Kennet com qui no vol la cosa.
En Nicke arruga el front.
Aquell noi, lamic de lAida. En Benjamin. Avui en Nicke no lha vist. Per fa poc estava
enfadat, molt enfadat. Va fer plorar lAida.
En Benjamin estava enfadat?
En Nicke es mira en Kennet sorprs.
En Benjamin no est enfadat, s molt bo. LAida es posa contenta i riu.
En Kennet es mira el noi gros.
Doncs qui estava enfadat, aleshores, Nicke? Qui estava enfadat?
De cop en Nicke sembla inquiet. Mira lampolla i busca alguna cosa.
No puc agafar coses que em donin
Per una vegada no passa res diu en Kennet. Qui estava enfadat?
En Nicke es grata el coll i seixuga lescumeta de les comissures dels llavis.
En Wailord. s un bocafluix.
En Nicke fa gestos amb els braos.
En Wailord?
s dolent.
On anava, lAida, Nicke?
Les galtes del noi tremolen mentre diu:
No troba en Benjamin, aix no s bo.
Per on anava, ara?
A punt desclatar a plorar, en Nicke fa que no amb el cap.
Uiuiui, no sha de parlar amb senyors que no coneixes
Escolta, Nicke, no sc un senyor normal diu en Kennet. Es treu la cartera i ensenya una
fotografia de si mateix amb uniforme de policia.

En Nicke mira la foto atentament i desprs diu, seris:

LAida va a veure en Wailord, t por que hagi mossegat en Benjamin, com que s tan
bocafluix, en Wailord.
En Nicke torna a sacsejar els braos i en Kennet intenta sonar molt tranquil quan pregunta:
Saps on viu, en Wailord?
No puc anar al mar. Ni tan sols no mhi deixen acostar.
Com shi va, al mar?
En autobs.
En Nicke forfolla dins una butxaca i xiuxiueja per a si mateix.
Una vegada en Wailord em va fer una broma quan havia de pagar diu en Nicke, i intenta
somriure. Noms era una broma. Em van enganyar i vaig haver de menjar una cosa que no es pot
menjar.
En Kennet sespera. En Nicke es posa vermell i sassenyala la cremallera. T les ungles brutes.
Qu vas haver de menjar? pregunta en Kennet amb suavitat.
Les galtes del noi es tornen a posar a tremolar.
Jo no volia respon, i li cauen dues llgrimes grosses per les galtes robustes.
En Kennet li dna un copet encoratjador a lespatlla i diu, esforant-se a sonar tranquil i ferm:
Aquest Wailord sembla molt dolent.
Dolent.
En Kennet sadona que en Nicke duu alguna cosa a la butxaca i hi joguineja constantment.
Soc policia, ja ho saps, i jo dic que ning no t dret a ser dolent amb tu.
Ets massa vell.
Per sc fort.
En Nicke sanima una mica.
Puc prendre una altra Coca-Cola?
Si vols.
S, si us plau.
Qu tens a la butxaca? pregunta en Kennet, intentant aparentar indiferncia.
En Nicke somriu.
s un secret diu.
Oh diu en Kennet, i no pregunta res ms.
En Nicke pica de seguida:
Que no ho vols saber?
No cal que mho diguis, si no vols, Nicke.
He, he, he diu. No timagines qu s.
Crec que no s res despecial.
En Nicke treu la m de la butxaca.
Et dir qu s.
Obre el puny.
s la font de la meva fora.
T una mica de terra a la m. En Kennet sel mira estranyat, per el noi somriu i prou.
Sc un pokmon de terra diu orgulls.
Un pokmon de terra repeteix en Kennet.
En Nicke torna a tancar el puny i sel fica un altre cop a la butxaca.
Saps quins poders tinc?

En Kennet fa que no amb el cap i veu un home amb el cap cnic que camina cap a la faana fosca
i humida de laltra banda del carrer. Sembla que busqui alguna cosa; duu bast i va donant cops a
terra. A en Kennet se li acut de cop que lhome podria estar intentant espiar cap a dins a travs de les
finestres de la planta baixa; hauria dacostar-se-li i preguntar-li qu fa. Per en Nicke li ha posat la
m al bra.
Saps quins poders tinc? repeteix.
En Kennet desvia la mirada a contracor. En Nicke comena a enumerar comptant amb els dits:
Sc bo contra tots els pokmons elctrics, els pokmons de foc, els pokmons verinosos, els
pokmons de pedra i els dacer. Cap daquests no em pot guanyar, contra ells estic segur. Per els
pokmons voladors, els pokmons dherba i els insectes sn ms forts que jo.
Ah, s? pregunta en Kennet distret, veient que lhome satura al costat duna finestra. Sembla
que busqui alguna cosa, per en realitat sinclina cap a la finestra.
Que mescoltes? pregunta en Nicke preocupat.
En Kennet intenta somriure-li alegrement com si res, per quan torna a mirar cap a la finestra,
lhome ha desaparegut. En Kennet busca la finestra de la planta baixa del bloc de pisos, per no veu
si est oberta.
No puc fer res contra laigua declara en Nicke amb veu trista. Laigua s el pitjor. No hi
puc fer res, em fa moltssima por.
En Kennet aparta amb compte la m den Nicke.
Espera un momentet diu, i fa uns quants passos en direcci a la finestra.
Quina hora s? pregunta en Nicke.
Quina hora s? Tres quarts de sis.
Aleshores me nhe danar, senfada molt si arribo tard.
Qui senfada? El teu pare?
En Nicke comena a riure.
Per si no en tinc, de pare!
La mare, vull dir.
No, s lAriados, qui senfada. Ve a buscar coses.
En Nicke es mira en Kennet dubitatiu; desprs baixa la mirada i pregunta:
Que em pots donar diners? Si en porto massa pocs, mha de castigar.
Espera diu en Kennet, que ara s que escolta el que diu en Nicke. En Wailord vol que li
donis diners?
Sallunyen junts del quiosc i en Kennet repeteix la pregunta:
En Wailord vol que li donis diners?
Que no hi toques o qu? En Wailord? Ell sem cruspiria Per per els altres poden nedar
cap a ell.
En Nicke mira per sobre la seva espatlla. En Kennet repeteix la pregunta:
Aleshores, qui vol que li donis diners?
LAriados, ja tho he dit, no? respon el noi impacient. Tens diners? Si men dnes, puc fer
alguna cosa, donar-te una mica de fora
No cal diu en Kennet, i treu la cartera. En tens prou, amb vint corones?
En Nicke somriu encantat, es posa el bitllet a la butxaca i sen va corrents sense acomiadar-se.
En Kennet satura un moment i intenta entendre el que el noi ha dit. No ho ha ents tot, per
decideix seguir-lo de totes maneres. Quan gira una cantonada veu en Nicke que espera en un semfor
i travessa rpidament quan es posa verd. Sembla que es dirigeixi a la biblioteca de la placeta

quadrada. En Kennet tamb travessa, el segueix i satura al costat dun caixer automtic. En Nicke
sha tornat a aturar i comena a deambular nerviosament al voltant de la font que hi ha davant de la
biblioteca. El lloc est mal illuminat, per en Kennet veu que es furga tota lestona la butxaca dels
pantalons on duu la terra.
De cop apareix un noi jove que travessa els parterres que hi ha al costat de la clnica
odontolgica. Va cap a en Nicke, satura davant seu i diu alguna cosa. En Nicke es llana a terra
immediatament i li dna els diners. El noi compta els diners i desprs clava un cop al cap den
Nicke, i lagafa pel coll de la jaqueta, larrossega fins a la vora de la font i li enfonsa la cara a
laigua.
En Kennet voldria crrer cap a ells, per sobliga a quedar-se quiet. Ha vingut a buscar en
Benjamin, no pot foragitar aquest noi, que podria ser en Wailord o conduir-lo a ell. Aix, doncs, es
queda mirant amb les mandbules tenses i les dents serrades, i compta els segons abans de sortir
disparat. En Nicke pica de peus, en Kennet veu la calma incomprensible al rostre de laltre noi quan
el deixa anar. En Nicke sasseu a terra, al costat de la font, tossint i esternudant. El noi li clava un
ltim copet a lespatlla i sen va.
En Kennet safanya a seguir-lo a travs dels bosquets i per un turonet fangs amb gespa cap a un
cam. El segueix fins a una illa de cases formada per blocs de pisos alts, i all fins a un portal.
Accelera el pas i arriba just a temps de retenir la porta abans que es tanqui. En Kennet va cap a
lascensor i veu que el bot del sis pis est encs; surt ell tamb al sis pis, romanceja un moment,
fa com si es busqus alguna cosa a les butxaques i veu que el noi va cap a una porta i agafa una clau.
Ei, tu diu en Kennet.
El noi no reacciona i en Kennet se li acosta, lagafa per la jaqueta i lobliga a girar-se.
Eh, deixam anar, iaio! diu el noi mirant-lo de fit a fit.
Que no saps que extorquir est prohibit?
En Kennet es troba amb un parell dulls esquius i sorprenentment tranquils.
Et dius Johansson de cognom diu en Kennet desprs de fer una ullada a la porta.
S somriu el noi. I tu qui ets?
Kennet Strng, inspector del departament dinvestigaci criminal.
El noi el mira directament, sense cap rastre de por.
Quants diners has pres a en Nicke?
Jo no agafo diners; de vegades men donen, per jo no en prenc. Tothom est content, ning no
pren mal.
Penso parlar amb els teus pares.
Oh.
Cal que ho faci?
Mestimaria ms que no diu el noi, sorneguer.
En Kennet truca al timbre i al cap duna estona obre una dona grassa i de pell torrada pel sol.
Bon dia diu en Kennet. Sc inspector del departament dinvestigaci criminal, i em temo
que el seu fill sha ficat en problemes.
El meu fill? Jo no tinc fills diu ella.
En Kennet veu que el noi somriu.
No coneix aquest noi?
Que em pot ensenyar la placa? demana la dona grassa.
Aquest noi s
No en t, de placa interromp el noi.

Ja ho crec que s menteix en Kennet.

No s de la policia riu el noi, traient la seva cartera. Miri, el meu abonament del bus, sc
ms policia jo que
En Kennet agafa la cartera i se latansa.
Torna-me-la.
Noms vull fer-hi una ullada respon en Kennet.
Ha dit que volia fer-me petons a la polla diu el noi.
Trucar a la policia respon la dona amb veu atemorida.
En Kennet pitja el bot de lascensor. La dona mira al seu voltant i comena a trucar al timbre
daltres portes de lescala.
Mha donat diners li est dient el noi, per jo no volia anar-men amb ell.
Les portes de lascensor sobren. Una vena obre la porta de casa seva amb la cadeneta de
seguretat posada.
A partir dara deixes en Nicke en pau diu en Kennet en veu baixa.
s meu respon el noi.
La dona crida demanant que avisin la policia. En Kennet entra a lascensor, prem el botonet verd
i veu que les portes es tanquen. La suor li regalima per lesquena. Ara entn que el noi es devia haver
adonat que el seguia des de la font; lhavia enganyat de mig a mig, havia entrat en un portal qualsevol
i shavia dirigit a una porta totalment desconeguda. Lascensor baixa a poc a poc; el llumet fa
pampallugues, els cables dacer grinyolen per damunt del seu cap. En Kennet examina la cartera del
noi: gaireb mil corones, una targeta duna videoteca, la targeta de lautobs i una targeta de visita
arrugada de color blau amb el text: El Mar, Louddsvgen 18.

30
Tarda de diumenge 13 de desembre, diada de Santa Llcia

l sostre de lsnack-bar hi ha un entrep de salsitxa de Frankfurt gegant amb una boca somrient
que es posa qutxup a si mateix amb una m enguantada mentre laltra m aixeca el polze.
LErik demana una hamburguesa amb patates fregides, sasseu en un dels tamborets de la
barra estreta, prop de la finestra i mira cap a fora a travs del vidre entelat. A laltra banda del
carrer hi ha un many que ha decorat laparador amb motius nadalencs, amb Pares Nols dun parell
de pams daltura que posen somrients entre caixes fortes, panys i claus.
LErik obre la llauna daigua mineral, fa un glop i truca a casa. Sent al contestador automtic la
seva prpia veu que li demana que deixi un missatge. Penja i truca al mbil de la Simone, per no
contesta. Quan sent el pip de la bstia de veu, lErik diu:
Hola, Simone Noms volia dir que hauries dacceptar protecci policial. Es veu que en
Josef Ek est furis amb mi Aix s tot.
Lestmac se li encongeix quan fa un mos a lhamburguesa. De cop se sent extenuat. Punxa una
patateta dura amb la forquilleta de plstic i pensa en la cara den Joona quan va llegir la carta que en
Josef havia escrit a lEvelyn: com si la temperatura baixs. Els seus ulls de color gris clar shavien
tornat glids, per estaven molt alerta.
Ara fa quatre hores en Joona li ha trucat i li ha dit que en Josef sels havia tornat a rifar. Havia
estat al soterrani, per havia fugit. Res no feia pensar que en Benjamin tamb hi hagus estat. Al
contrari, els resultats provisionals de les anlisis dADN indicaven que en Jo-sef shavia refugiat sol
en aquell recambr tot el temps.
LErik intenta recordar la cara de lEvelyn i les seves paraules exactes quan de cop havia ents
que en Josef havia tornat a la casa adossada. No creu que lEvelyn shagus estat desmentar el
recambr secret fins aleshores expressament; senzillament, no hi havia pensat. No li havia vingut al
cap fins que es va adonar que en Josef havia tornat a la casa i shi havia amagat.
En Josef Ek vol fer-me alguna cosa, pensa lErik. Est gels i modia, sha imaginat que
lEvelyn i jo mantenim una relaci sexual i vol venjar-se, per no sap on visc. A la carta, exigeix a
lEvelyn que lhi digui: Mhas densenyar on viu, havia escrit.
No sap on visc xiuxiueja lErik. I si no sap on visc, ell no s qui va entrar-nos a casa i es
va endur en Benjamin.
LErik fa un parell de mossegades ms a lhamburguesa, es neteja les mans amb el tovall i torna
a intentar trucar a la Simone. Ha de dir-li que en Josef Ek no s el segrestador den Benjamin. Si b
aix lalleuja, significa que ha de tornar a comenar des del principi. Agafa un paperet i hi escriu
Aida, per desprs shi repensa i larruga. La Simone ha de recordar alguna cosa ms, es diu; ha
dhaver vist alguna cosa ms.
En Joona Linna li va prendre declaraci, per no va aconseguir recordar res de nou. Shavien
capficat massa pensant que havia estat en Josef, shavien centrat en la coincidncia que havia fugit
just abans que en Benjamin fos segrestat. Ara gaireb sembla mentida. La histria no encaixava,
lErik ja ho havia dit diversos cops. Al capdavall, la primera vegada que alg els va entrar a casa en
Josef encara no shavia escapat. En Josef s un assass en srie, li ha agafat gust a matar. Segrestar
alg no encaixa en el seu patr; lnica persona que vol segrestar s lEvelyn. Est completament
obsessionat per ella, ella s la seva motivaci en tot.
Li sona el telfon; lErik deixa lhamburguesa a la taula, es torna a netejar les mans i contesta

sense mirar la pantalla.

Erik Maria Bark, digui?
Sent un sorollet tremols, i tamb un brunzit esmortet.
Hola? diu lErik alant la veu.
De cop sent una veueta dbil:
Papa?
Loli calent de la fregidora rugeix quan hi submergeixen la cistella.
Benjamin?
Fan girar una hamburguesa a la planxa. Del telfon surt un soroll eixordador.
Espera, que no et sento b.
LErik sobre pas entre els clients que acaben dentrar i surt cap a laparcament. La neu fa
giragonses pels feixos de llum grogosa dels fanals.
Benjamin!
Em sents? pregunta en Benjamin, molt a prop.
On ets? Digues on ets!
No ho s, papa. No entenc res, estic en un cotxe i no satura
Qui se tha endut?
Mhe despertat aqu. No he vist res, tinc set
Ests ferit?
Papa plora.
Sc aqu, Benjamin.
Qu passa?
Sona com un nen petit i espantat.
Et trobar diu lErik. Saps cap a on vas?
Quan macabava de despertar he sentit una veu, com si fos a travs duna tela gruixuda. Com
era? Ha dit no s qu duna casa, crec
Qu ms? Quin tipus de casa?
No, no era cap casa era un castell embruixat.
On?
Ens aturem, papa. El cotxe est aturat, sento alg que sacosta diu en Benjamin, rgid de por
. No puc parlar ms.
LErik sent uns sorolls estranys i molt forts. Se sent un grinyol, i de cop en Benjamin xiscla. T la
veu nerviosa i estrident. Sona dall ms espantat quan crida:
Deixeu-me en pau, no vull, si us plau! Prometo que
Es fa un silenci; la connexi sha tallat.
Flocs de neu seca voleien per laparcament davant de lsnack-bar. L'Erik es mira el telfon, per
no satreveix a utilitzar-lo; no vol arriscar-se a perdres una altra trucada den Benjamin. Sespera al
costat del cotxe, desitjant que torni a trucar. Intenta memoritzar la conversa paraula per paraula, per
perd el fil un cop i un altre. La por den Benjamin li rebota pel cap. Sadona que ho ha dexplicar a
la Simone.
Un torrent de llums de posici vermells fa zig-zag cap al nord i es divideix com una llengua de
serp cap a la dreta, direcci a la universitat i lE18, i cap a lesquerra, direcci hospital Karolinska i
lE4. Milers de cotxes en una hora punta que flueix lentament. LErik sadona que sha deixat els
guants i la gorra al costat de lhamburguesa a lsnack-bar, per tant li fa.
Quan sasseu al cotxe, les mans li tremolen tant que no aconsegueix introduir la clau al contacte i

ha de fer-ho utilitzant les dues mans.

La neu humida fa brillar la carretera de color gris quan lErik fa marxa enrere en la foscor i tira a
lesquerra a Valhallavgen. Aparca a Dbelnsgatan, es dirigeix a Luntmakargatan a grans gambades i
se sent com un foraster quan travessa el portal i puja les escales. Truca al timbre, sespera, sent
passes i el clic-clic que indica que alg aparta la tapa metllica de lespiell. Sent que fan girar la
clau des de dins, i un moment desprs lErik obre i entra al rebedor fosc. La Simone sha enretirat i
sest una mica ms enll amb els braos creuats. Duu texans i el jersei blau de punt, i sembla
preocupada.
No agafaves el telfon diu lErik.
He vist que havies trucat diu ella en veu baixa. s important?
S.
El rostre de la Simone es desencaixa i aflora langoixa que tant ha provat de camuflar. Es tapa la
boca amb una m i sel mira.
Fa mitja hora mha trucat en Benjamin.
Grcies a Du
La Simone sacosta.
On s? pregunta esgarrifada.
No ho s. Ell tampoc ho sabia, no sabia res
Qu tha dit, doncs?
Que era en un cotxe.
Estava ferit?
No crec.
Per qu
Espera interromp lErik. Necessito un telfon, potser la conversa es pot rastrejar.
A qui trucars?
A la policia. Tinc una persona de contacte que
Trucar al meu pare, ser ms rpid linterromp la Simone.
Agafa el telfon i sasseu a les fosques al sof baix del rebedor, mentre lErik nota que la cara se
li escalfa per la calor.
Que dormies? pregunta la Simone. Papa, necessito Tinc lErik aqu, ha parlat amb en
Benjamin. Has de rastrejar la conversa. No ho s. No, no he Ms val que parlis directament amb
ell
LErik es posa dret i fa un gest de rebuig quan ella se li acosta, per acaba agafant el telfon i
posant-sel a lorella.
Hola.
Explicam qu ha passat, Erik diu en Kennet.
Volia trucar a la policia, per la Simone diu que tu rastrejars la conversa ms rpidament.
Pot ser.
Fa mitja hora mha trucat en Benjamin. No sabia res, no sabia on era ni qui lha segrestat;
lnic que sabia s que era en un cotxe Mentre parlvem, el cotxe sha aturat. En Benjamin ha dit
que sentia passes i ha fet un crit, i desprs ja est.
LErik sent el plor reprimit de la Simone.
Tha trucat des del seu propi telfon? pregunta en Kennet.
S.
Perqu estava apagat Ja vaig intentar localitzar-lo abans dahir. Ja saps que els telfons

emeten senyals a lestaci base ms propera encara que no els estiguis utilitzant.
LErik escolta en silenci mentre en Kennet explica rpidament que les empreses de
telecomunicacions estan obligades per llei a ajudar la policia si la pena mnima del crim que
sinvestiga s de dos anys de pres o ms.
Qu poden descobrir? pregunta lErik.
La precisi varia, depn de les estacions i les centrals, per amb una mica de sort daqu a poc
tindrem una indicaci de lloc amb un radi de cent metres.
Afanyat, thas dafanyar.
LErik penja i es queda un moment amb el telfon a la m abans de tornar-lo a la Simone.
Qu tens a la galta? li pregunta.
Qu? Oh, no res respon ella.
Es miren cansats i frgils.
No vols venir cap aqu, Erik? pregunta ella.
Ell fa que s, encara triga un moment a moures, es treu les sabates i entra. Veu lordinador encs
a lhabitaci den Benjamin i shi dirigeix.
Has trobat res?
La Simone es queda al llindar de la porta.
Un parell de mails entre en Benjamin i lAida contesta. Sembla que se sentissin
amenaats.
Per qui?
No ho sabem. Mon pare ho est investigant.
LErik sasseu davant de lordinador.
En Benjamin s viu diu en veu baixa, i la mira llargament.
S.
Sembla que en Josef Ek no hi t res a veure.
Ho he sentit al missatge que mhas deixat, que no sap on vivim diu. Per va trucar, no?
Aleshores, potser va
No t res a veure diu lErik.
I aix?
La central va passar-nos la trucada explica lErik. Jo els vaig demanar que em passessin
les trucades importants. Ell no t el nostre nmero de telfon, ni la nostra adrea.
Per alg es va endur en Benjamin i el va ficar en un cotxe
La Simone es queda en silenci.
LErik llegeix el missatge de lAida en qu diu que li sap greu que en Benjamin visqui en una
casa plena de mentides, i desprs obre la foto adjunta: una foto en color, feta de nit i amb flaix, dun
tros de gespa silvestre de color verd esgroguet. Sembla que la gespa sacaba en una bardissa baixa.
Darrere de la bardissa seca sentreveu la part de darrere duna tanca marr de fusta. Fora de la
lluentor blanca i inten-sa es veu una cistella de plstic verd per recollir fulles i alguna cosa que
podria ser un camp de patates.
LErik examina la foto, intenta comprendre qu mostra realment, si en algun lloc hi ha algun eri
o musaranya que li ha passat per alt. Intenta distingir alguna cosa en la foscor que hi ha desprs de la
lluentor del flaix, veure si hi ha alg, una cara; per no hi troba res.
Quina foto tan estranya xiuxiueja la Simone.
Potser s que lAida ha enviat una foto equivocada diu lErik. Aix explicaria per qu en
Benjamin ha esborrat el missatge. Hem de parlar-ne amb ella, i

El coagulant! gemega la Simone de cop.

Ja ho s
Lhi vas donar, dimarts?
Abans que lErik pugui respondre, la Simone surt de lhabitaci i recorre el passads fins a la
cuina. Ell la segueix i se la troba davant de la finestra, mocant-se amb un tros de paper de cuina.
LErik allarga la m per fer-li un copet encoratjador, per ella senretira. LErik recorda
perfectament quan va posar lltima injecci a en Benjamin, la injecci amb el preparat coagulant
que el protegeix contra hemorrgies cerebrals espontnies, que impedeix que es dessagni fins a la
mort per alguna cosa tan simple com un moviment brusc.
Li vaig donar la injecci dimarts al mat a un quart menys cinc de deu. Havia danar a patinar,
per en lloc daix va anar amb lAida a Tensta.
La Simone fa que s amb el cap i xiuxiueja:
Avui som diumenge. Shauria de posar la prxima injecci dem o dem passat.
Encara tenim un parell de dies abans que la cosa sigui greu diu lErik, tranquillitzador, i se
la mira: la cara cansada, els trets atractius, les pigues. Els texans de cintura baixa, la vora de les
calcetes grogues a la cintura. Voldria quedar-se aqu, quedar-se aqu i prou; dormir amb ella de fet
voldria fer lamor amb ella, per sap que s massa aviat, encara; massa aviat per intentar-ho, massa
aviat per desitjar res.
Me nhe danar murmura.
Ella assenteix.
Es miren.
Trucam quan en Kennet hagi rastrejat la trucada.
On vas? pregunta ella.
He de treballar.
Dorms al despatx?
s el ms prctic.
Tamb pots dormir aqu diu ella.
LErik es queda sorprs i de cop no sap qu dir. Per aquest breu moment de silenci s suficient
perqu la Simone malinterpreti la seva reacci i es pensi que dubta.
No tho deia com una invitaci diu rpidament. No timaginis res, tu, ara.
Ni tu tampoc respon ell.
Te nhas anat a viure amb la Danilla?
No.
Ens hem separat diu ella alant la veu, aix que no cal que em diguis mentides.
Dacord.
Dacord qu?
Me nhe anat a viure amb la Danilla menteix lErik.
Molt b xiuxiueja ella.
S.
No penso preguntar-te si s jove i bonica, ni
Doncs ho s interromp lErik.
Va cap al rebedor, es posa les sabates, surt del pis i tanca la porta. Abans de baixar, espera fins
que sent que la Simone fa girar la clau al pany i passa la cadeneta de seguretat.

31
Mat de dilluns 14 de desembre

a Simone es desperta perqu sona el telfon. Les cortines estan obertes i la llum del sol
hivernal banya lhabitaci. La Simone pensa que potser s lErik, i va dun pl que no arrenca
a plorar quan sadona que ell no li trucar, que aquest mat potser sha despertat al costat de la
Danilla i que ara est totalment sola.
Agafa el telfon de la tauleta de nit i contesta.
S?
Simone? Sc lYlva. Fa dies que intento posar-me en contacte amb tu.
Sona estressada. Ja sn les deu.
Tinc altres coses al cap diu la Simone tensa.
Encara no lhan trobat?
No.
Es produeix un silenci. Fora passen un parell dombres i la Simone veu que el sostre de laltra
banda del carrer canvia de color. Uns homes amb granotes de color groc intens canvien planxes fetes
malb.
Perdona diu l'Ylva. Aleshores no et molesto ms.
Qu passa?
Dem torna a venir el comptable. Hi ha alguna cosa que no quadra, per no puc pensar amb en
Norn fent limbcil per aqu.
Qu fa?
L'Ylva fa un soroll indescriptible.
Ha entrat amb un martell de goma i assegurant que feia art modern explica amb veu cansada
. Diu que ha deixat estar les aquarelles i ara busca camps artstics que encara no estiguin
explotats.
Doncs que ho vagi a fer en un altre lloc.
Ha esmicolat el bol de Peter Dahl.
Has trucat a la policia?
S, i han vingut, per en Norn noms feia que xerrar sobre la seva llibertat artstica. Li han dit
que fots el camp, aix que ara est fent limbcil per fora.
La Simone sincorpora i es mira al mirall fumat de larmari gros. Est prima i esgotada. T la
sensaci que li han trencat la cara a trossos i lhi han tornat a muntar.
I en Shulman? pregunta la Simone. Com va la seva exposici?
LYlva sona entusiasmada:
Diu que ha de parlar amb tu.
Ja li trucar.
Et vol ensenyar no s qu de la llum.
L'Ylva abaixa la veu per continuar:
No tinc ni idea de com van les coses entre tu i lErik, per
Ens hem separat diu la Simone seca.
Perqu la veritat, crec que l'Ylva calla.
Qu? pregunta la Simone pacientment.
Crec que en Shulman est enamorat de tu.

La Simone es mira al mirall i de cop nota un pessigolleig a la panxa.

Doncs haur de venir cap aqu diu.
Podries?
Noms he de fer una trucada i vinc.
Grcies a Du.
Dnam una hora o aix.
La Simone penja i es queda una estona asseguda a la vora del llit, En Benjamin s viu, aix s el
ms important. s viu, i ja fa un parell de dies que el van segrestar. Aix s molt bon senyal:
significa que qui lha segrestat en principi no t intenci de matar-lo. T altres plans; potser
demanar un rescat. La Simone repassa el valor aproximat de les seves possessions; qu t, de fet?
El pis, el cotxe, algunes obres dart. I la galeria, s clar. Pot demanar un prstec, i lhi
concediran. No s rica, per el seu pare pot vendre la caseta de vacances i el pis. Ja se naniran a
viure junts a un pis de lloguer, s igual on. Tot anir b, noms que recuperi en Benjamin, que pugui
tornar a tenir el seu fillet entre els braos.
La Simone truca al seu pare, per no contesta. Li deixa un missatge breu dient que sen va a la
galeria, es dutxa rpidament, es renta les dents, es vesteix i sen va sense apagar el llum.
Fora laire s fred; fa vent i estan a un parell de graus sota zero. La foscor del mat de desembre
s opaca i ensopida; no anima gens. Un gos corre entre els tolls arrossegant la corretja darrere seu.
Tan bon punt arriba a la galeria, la Simone veu que lYlva ja mira per la finestra. No hi ha rastre
den Norn, per a terra, prop de la paret, hi ha un diari plegat en forma de barret triangular. La srie
de quadres que ha pintat en Shulman emet una llum verdosa. Sn quadres a loli, brillants, de color
verd daquari.
La Simone entra i lYlva va de seguida cap a ella per abraar-la. La Simone sadona que sha
oblidat de tenyir-se els cabells, i les arrels canudes comencen a ser visibles a la clenxa; per t la
cara llisa i ben maquillada, amb els llavis de color vermell fosc, com sempre. Duu una faldilla
pantal grisa amb una jaqueteta de conjunt, mitges de ratlles negres i blanques i sabates marrons
arrodonides.
Que bonic est quedant diu la Simone, mirant al seu voltant. Has fet una feina fantstica.
Grcies xiuxiueja l'Ylva.
La Simone va cap als quadres.
Encara no els havia vist tal com han de ser diu. Noms els havia vist separats. Fa un pas
ms i hi afegeix: Sembla com si llisquessin cap al costat.
Va cap a la segona sala, on hi ha les pedres amb els quadres grans den Shulman en uns
expositors de fusta.
Aqu hi vol posar llums doli diu lYlva, per li he dit que no pot ser, la gent vol veure el
que compra.
No, no volen veure-ho.
L'Ylva riu.
Aix que en Shulman se surt amb la seva?
S respon la Simone. Se surt amb la seva.
Doncs ja lhi pots dir tu mateixa.
I aix? pregunta la Simone.
s al despatx.
En Shulman?
Ha dit que havia de fer un parell de trucades.

La Simone mira en direcci al despatx, i lYlva estossega i diu:

Vaig a buscar un entrep
Ja?
Pensava que diu l'Ylva amb la mirada baixa.
Doncs va lanima la Simone.
Est tan preocupada i trista que sha daturar un moment per eixugar-se les llgrimes abans de
picar a la porta i entrar. En Shulman seu a la cadira de darrere de lescriptori, rosegant un llapis.
Com va? pregunta.
No gaire b.
Aix mhan dit.
Es produeix un silenci. La Simone mira a terra. De cop se sent frgil, com si lhaguessin anat
erosionant fins que noms ha quedat el material ms trencads.
Els llavis li tremolen quan diu:
En Benjamin encara s viu. No sabem on s ni qui lha segrestat, per s viu.
Aix sn bones notcies diu en Shulman amb suavitat.
Puta merda xiuxiueja la Simone, es gira i seixuga les llgrimes amb mans tremoloses.
En Shulman li acaricia suaument els cabells. Ella saparta del seu tacte sense saber per qu. De
fet, voldria continuar-lo sentint. Ell deixa caure la m. Es miren. En Shulman duu el seu vestit negre.
Del coll de lamericana sobresurt una caputxa.
Portes el vestit de ninja diu la Simone, i no pot evitar riure.
Shinobi, la veritable paraula per dir ninja, t dos significats explica ell. Significa
persona oculta, i tamb persona perseverant.
Persona perseverant?
La perseverana s, potser, lart ms difcil que existeix.
Si ests sol, s impossible. Almenys per a mi.
Ning no est sol.
No ho puc suportar xiuxiueja la Simone. Aix ser la meva fi. He de deixar de capficarme, per no ho puc evitar, em passo el dia donant-hi voltes. Tant de bo passs alguna cosa. Seria
capa destimbar-me de cap o de ficar-me al llit amb tu noms per desfer-me daquest pnic
Satura abruptament.
Eh intenta dir. Ha sonat totalment Em sap greu, Sim.
En tot cas, qu testimaries ms, ficar-te al llit amb mi o estimbar-te de cap vs a saber per on?
pregunta ell rient.
Cap de les dues coses respon ella rpidament.
Aleshores sadona de com ha sonat i intenta arreglar-ho:
No, vull dir Magradaria
Torna a callar i nota que el cor li va com boig.
Qu? pregunta ell.
La Simone sel mira.
No sc jo mateixa, per aix em comporto daquesta manera tan estranya diu, simplement.
Em sento increblement estpida.
Baixa la mirada, nota que sest posant vermella i sescura la gola.
He de
Espera diu ell, i treu un pot de vidre de la seva bossa.
Dins del pot grimpen unes bestioles que fan pensar en unes papallones gruixudes i fosques. De

linterior del vidre, que sembla entelat, en surt un clic-clic.

Sim?
Noms et vull ensenyar una cosa fantstica.
Sost el pot davant dels seus ulls. La Simone mira els cossets marrons, la pols de les ales que
embruta el vidre, les restes dels capolls. Les papallones senganxen al vidre amb les seves potes
articulades amb urpes enganxoses; les seves llenges senrotllen en espiral i llisquen febrilment
sobre les ales i antenes de les altres.
Quan era petita, pensava que eren boniques diu. Per desprs me les vaig mirar millor.
No sn boniques, sin cruels diu en Shulman amb un somriure. Desprs es posa seris.
Per mi que s culpa de la metamorfosi que sofreixen.
La Simone toca el vidre i frega lleugerament les mans den Shulman, que sostenen el pot.
La crueltat s conseqncia de la seva metamorfosi?
Potser respon ell.
Es miren; ja no estan pensant en la conversa.
Les desgrcies ens fan canviar diu ella, vacillant.
Ell li acaricia les mans.
Ha de ser aix.
Per jo no vull tornar-me cruel xiuxiueja ella.
Estan molt a prop. En Shulman deixa el pot a lescriptori amb compte.
Escolta diu, i sinclina endavant i li fa un pet curt als llavis.
La Simone nota que les cames li fan figa, els genolls li tremolen. Es deixa endur per la seva veu
dola i lescalfor del seu cos; lolor de la seva jaqueta suau, una olor agradable de son i llenols, de
fines herbes. Quan la m dell li acaricia la galta i el clatell, la Simone se sent com si fins aleshores
se li hagus oblidat la deliciosa suavitat duna carcia. En Shulman la mira amb ulls somrients. Ella
ja no t intenci de fugir. Sap que potser noms s una manera de desfer-se temporalment de
langoixa que li estreny el cor, per qu hi farem, es diu. Noms vol que aix continu; vol oblidar
totes les coses horribles per una estona. Els llavis dell sacosten als della, i aquest cop la Simone li
torna el pet. La seva respiraci saccelera, ha dinhalar pel nas. Nota les mans dell a lesquena, a
la part baixa de lesquena, als malucs. Lenvaeixen sentiments ertics, la part baixa del seu cos
sencn: un anhel sobtat i cec dabsorbir-lo. La fora del seu desig lespanta i fa un pas enrere; tant
de bo ell no vegi com nest, dexcitada. Es frega els llavis i sescura la gola mentre saparta i
intenta allisar-se la roba.
Podria venir alg intenta dir.
Qu fem? pregunta en Shulman, i la Simone sent que li tremola la veu.
Sense respondre, se li acosta i li torna a fer un pet. Ja no pensa res. Les seves mans busquen la
pell sota la roba, i alhora sent les mans clides dell sobre el seu cos, acariciant-li lesquena, buscant
camins sota la roba, dins de les calcetes; i quan nota la humitat, gemega i prem el seu penis erecte
contra el pubis de la Simone. Ella vol fer l'amor aqu, drets contra la paret, contra lescriptori, a
terra; com si no imports res ms, mentre pugui desfer-se de la por un parell de minuts. El cor li
batega com un boig i li tremolen les cames. La Simone lempeny contra la paret i quan ell li separa
les cames per obrir-se pas cap a dins, ella noms xiuxiueja que sha dafanyar. En aquell moment se
sent la campaneta de la porta; alg entra a la galeria. El terra de parquet grinyola i se separen.
Anem a casa meva xiuxiueja ell.
Ella fa que s i nota que t les galtes com tomquets. Ell seixuga els llavis i surt de loficina. La
Simone es queda dreta, espera un moment repenjada a lescriptori. Tremola com una fulla. Es

colloca b la roba i quan surt a la galeria, en Shulman ja s a la porta del carrer.

Bon profit diu lYlva.
La Simone sen penedeix quan seuen en silenci al taxi cap a Mariagrnd. Trucar al meu pare,
pensa, i dir que me nhe danar. Noms de pensar el que est fent ja se sent emmalaltir de culpa,
pnic i excitaci.
Pugen les escales estretes, arriben al cinqu pis i mentre ell obre la porta, la Simone regira la
bossa per trobar el seu telfon.
Noms he de trucar un moment al meu pare diu, evasiva.
Ell no respon, surt del rebedor de color terracotta i desapareix cap al passads.
Ella es queda amb la jaqueta posada, mirant al seu voltant, al rebedor fosc. Les parets estan
cobertes de fotografies i sota el sostre hi ha un nnxol amb ocells dissecats. En Shulman torna abans
que hagi pogut marcar el nmero den Kennet.
Simone xiuxiueja, no vols entrar?
Ella fa que no amb el cap.
Ni un momentet?
Dacord.
La Simone lacompanya cap al menjador sense treures la jaqueta.
Som gent adulta, podem fer el que vulguem diu ell, i serveix un got de conyac per a cada un.
Brinden i beuen.
Aix s exactament el que necessitava diu ella fluixet.
Una paret est totalment formada per finestres. La Simone shi acosta i mira els sostres de coure
de Sdermalm i el revers fosc dun cartell llumins que representa un tub de pasta de dents.
En Shulman va cap a ella, se li posa al darrere i labraa.
Tadones que estic boig per tu? xiuxiueja. Des del primer moment.
Sim, s que no s No s qu estic fent -diu la Simone amb veu ronca.
I cal que ho spigues? pregunta en Shulman somrient, i fa gest de voler conduir-la cap al
dormitori.
Ella lacompanya com si no fos cap sorpresa. Ja sabia que en Shulman i ella acabarien al llit tard
o dhora. A ms, en t ganes; lnica cosa que lha retinguda fins ara ha estat que no volia ser com la
seva mare i lErik: no volia ser cap mentidera amb trucades i missatgets secrets. Mai no sha
considerat una tradora, sempre ha pensat que t un fre que li impedeix fer trampes, per en aquest
moment no t en absolut la sensaci destar traint ning. Lhabitaci den Shulman s fosca, les
parets estan cobertes amb alguna cosa que sembla seda de color blau mar, la mateixa tela que penja
en tires llargues davant de les finestres. La llum breu del sol baix de lhivern sobre pas com una
penombra dbil entre la tela.
La Simone es desbotona la jaqueta i la llana a terra amb mans tremoloses. En Shulman es
despulla del tot i la Simone veu les seves espatlles, musculoses, de contorns suaus. T tot el cos
cobert de pl fosc. Una tireta de pls ms gruixuts i arrissats li puja del pubis al melic.
Ell la mira tranquillament amb aquells ulls foscos i dolos. La Simone comena a desvestir-se,
per de cop lassalta una solitud vertiginosa, all exposada al mig del camp visual den Shulman. Ell
se nadona i abaixa la mirada, sacosta, sinclina endavant i es posa de genolls. La Simone veu que
els seus cabells cauen sobre les espatlles den Shulman, que ressegueix amb un dit la lnia del melic
de la Simone fins a la pelvis. Ella intenta somriure per no sen surt gaire.
Ell lestira amb suavitat cap a la vora del llit i comena a treure-li les calcetes. Ella ala les
natges, mant les cames juntes i nota que les calcetes cauen i se li enganxen en un peu. Sinclina cap

enrere, tanca els ulls, i deixa que ell li separi les cuixes; sent els seus petons clids al ventre, als
malucs, a les engonals. Esbufega i li passa els dits pels cabells densos i llargs. Vol que es corri dins
della, ho anhela amb intensitat; s el seu desig ms fort. Els sucs de lamor li envaeixen tots els
racons del cos, una acumulaci de fogositat li puja de les engonals, engolint-ho tot al seu pas i fent-li
pessigolles, cap a la part baixa del ventre. En Shulman sestira damunt della, ella obre les cames i
se sent esbufegar quan ell entra dins seu. En Shulman xiuxiueja alguna cosa que ella no entn, se
lacosta i quan nota tot el seu pes damunt della, la Simone se sent com si sacabs de submergir en
un bany doblit clid i bombollejant.

32
Tarda de dilluns 14 de desembre

a un fred glid i el cel s de color blau intens. La gent es mou absorta en els seus propis
pensaments. Nens cansats van de lescola a casa. En Kennet satura al Seven Eleven de la
cantonada, on anuncien una oferta de caf i el panet tpic de Santa Llcia. Entra i es posa a la
cua. En aquell moment li sona el telfon, veu a la pantalla que s la Simone, pitja el botonet de
lauricular verd i sestableix la connexi.
Que no ets a casa, Sixan?
He hagut danar a la galeria, i desprs tenia un enc
Calla abruptament.
Acabo de sentir el teu missatge, papa.
Has dormit? Sones
Eh s, he dormit una mica.
Molt b diu en Kennet.
Mira els ulls cansats de la venedora i assenyala el cartell de loferta.
Han localitzat la conversa den Benjamin? pregunta la Simone.
Encara no s res. Aquesta nit com a molt aviat, em van dir. Ara pensava trucar-los.
La venedora mira en Kennet perqu ha de triar quina mena de panet de Santa Llcia vol, i ell
assenyala rpidament el que li sembla ms gran. La dona lhi posa en una bosseta, li agafa el bitllet
de vint corones arrugat i fa un gest en direcci a la mquina del caf i els go-tets. Ell fa que s amb el
cap, passa per davant de la vitrina amb salsitxes que giren i aconsegueix amb penes i treballs agafar
un got de la pila sense interrompre la conversa amb la Simone.
Vas parlar amb en Nicke, ahir? pregunta ella.
Un bon noi.
En Kennet pitja el smbol del caf.
Has aconseguit descobrir alguna cosa sobre en Wailord?
Fora coses.
Com ara?
Un momentet demana en Kennet.
Treu el caf fumejant de laparell, el tapa i es dirigeix amb el gotet i la bosseta de lentrep a una
de les tauletes rodones de plstic.
Hi ets, encara? pregunta mentre sasseu en una cadira que balla.
S.
Crec que hi ha uns nois que prenen diners a en Nicke i li diuen que sn personatges de
Pokmon.
En Kennet veu un home de cabells esbullats que empeny un cotxet infantil modern. Un nen
grassonet enfundat en una granota rosa rosega el xumet amb un somriure cansat.
T alguna cosa a veure amb en Benjamin, aix?
Aix dels pokmons? No ho s. Potser va intentar impedir-los-ho diu en Kennet.
Hem de parlar amb lAida diu la Simone preocupada.
Havia pensat anar-hi desprs de lescola.
I ara qu fem?
Tinc una adrea diu en Kennet.

De qu?
Del Mar.
El mar? pregunta la Simone.
s lnic que s.
En Kennet fa un glop de caf amb els llavis premuts. Trenca un boc del panet i sel fica
rpidament a la boca.
On s el mar?
A la zona franca del port diu en Kennet amb la boca plena, a Loudden.
Puc venir?
Ests a punt?
En deu minuts.
He danar a buscar el cotxe, el tinc una mica ms amunt, prop de lhospital.
Trucam quan arribis i baixar.
Dacord, du.
En Kennet agafa el gotet i el que li queda dentrep i surt de la botiga. Laire s sec i fred. Veu
passar uns nens agafats de la m. Un ciclista travessa lencreuament en diagonal i va fent zig-zag
entre els cotxes. En Kennet satura davant del pas de zebra i prem el botonet del semfor de vianants.
T la sensaci que se li ha oblidat alguna cosa important, que ha vist alguna cosa essencial per no
ha sabut registrar-ho. El trnsit avana lentament. Lluny se sent un vehicle dalgun servei
dassistncia. Fa un glop de caf per lorifici de la tapeta de plstic i mira una dona que hi ha a
laltra banda del carrer amb un gos tremols lligat a la corretja. Un cami passa prop den Kennet i
el terra tremola pel pes. Sent una rialla de lloca i t el temps just de pensar que sona falsa abans de
notar un cop fort a lesquena. Ha de fer un parell de passes cap a la calada per no perdre lequilibri,
es gira i veu una nena de deu anys que lobserva amb els ulls molt oberts. T el temps just de pensar
que la nena ha dhaver-li clavat una empenta, perqu no hi ha ning ms; en aquell mateix moment
sent els frens dun cotxe que derrapa i nota una fora desmesurada contra ell. Les cames ja no el
sostenen, sent un crac al coll i immediatament el seu cos queda sense forces i lluny, en caiguda lliure
cap a una foscor sobtada.

33
Tarda de dilluns 14 de desembre

Erik Maria Bark seu a lescriptori del seu despatx. Brilla un solet dbil que intenta entrar a
lhospital des del jard interior desert. En un petit bol de plstic amb tapa hi ha les restes
duna amanida, al costat del llum de pantalla rosa de lescriptori hi ha una ampolla de dos
litres de Coca-Cola. Observa la fotografia impresa que lAida va enviar a en Benjamin: en la foscor,
la llum intensa del flaix crea una zona illuminada amb la gespa hirsuta, la bardissa i la part de
darrere de la tanca. Per molt que se la mira, no entn qu ensenya, la foto, no veu qu devia voler
mostrar el fotgraf. La sost davant dels ulls i intenta discernir si hi ha res a la cistella de plstic.
Pensa que ha de trucar a la Simone per demanar-li que li llegeixi l'e-mail paraula per paraula,
per saber exactament qu va escriure lAida a en Benjamin, per desprs es diu que potser la Simone
no voldr parlar amb ell. No entn perqu va haver de ser tan cruel i dir-li que mant una relaci
amb la Danilla; potser noms va ser perqu volia que el perdons i ella tan sols buscava una excusa
per desconfiar d'ell.
De cop, li ve al cap la veu den Benjamin quan li va trucar des del portaequipatge daquell cotxe;
com havia intentat fer el cor fort, no semblar espantat. LErik agafa una cpsula rosa de Citodon de la
capseta de fusta i se lempassa amb una mica de caf fred. La m li tremola tant que li costa tornar a
deixar la tasseta al platet.
En Benjamin devia estar espantadssim, pensa lErik, tancat d'aquella manera a les fosques en
un cotxe. Volia sentir la meva veu; no sabia res, ni qui lhavia raptat, ni cap a on anava. Quant
podia tardar en Kennet a localitzar la conversa? LErik se sent irritat per no haver-sen ocupat ell
mateix, per desprs pensa que si el seu sogre s capa de trobar en Benjamin, la resta no t
importncia.
Posa la m sobre lauricular del telfon. Ha de trucar a la policia, pensa, i assegurar-se que facin
la seva feina. Vol saber qu han descobert, si ja han rastrejat la trucada, si tenen algun sospits. Quan
truca i explica de qu es tracta, el connecten amb un departament equivocat i ha de tornar a trucar.
Tant de bo shi poss en Joona Linna, per passen la trucada a un agent, un cert Fredrik Stensund que
li confirma que ell s qui sencarrega de la investigaci sobre la desaparici den Benjamin Bark.
Lagent es mostra molt comprensiu i diu que ell tamb t fills adolescents.
Quan no sn a casa, et passes la nit patint. Saps que no els pots lligar massa curt, per
En Benjamin no est de gresca diu lErik, recalcant cada paraula.
No, s cert, tenim certes dades que contradiuen
Lhan segrestat linterromp lErik.
Entenc com es deu sentir, senyor, per
La cerca den Benjamin no t la mxima prioritat interv lErik.
Es fa un breu silenci. Lagent respira profundament un parell de cops abans de continuar:
Em prenc seriosament el que diu, i li prometo que fem el que podem.
Doncs ocupeu-vos de rastrejar la conversa diu lErik.
Ja ho estem fent respon lStensund en un to ms ferm.
Si us plau diu lErik dbilment.
Es queda assegut amb el telfon a la m. Han de localitzar la conversa, pensa. Necessitem un
lloc, un cercle en un mapa, una direcci. s lnic que tenim. Lnic que en Benjamin havia pogut
dir era que havia sentit una veu. Com des de sota una manta, pensa lErik, per no sap si sen

recorda b. Havia dit realment que sentia una veu, una veu esmorteda? Potser noms era un murmuri,
un soroll que semblava una veu, per sense paraules ni significat. LErik sestira els llavis, mira la
foto i es pregunta si hi podria haver alguna cosa a lherba alta, per no hi veu res. Desprs, quan
sinclina endavant i tanca els ulls, t la imatge gravada: la bardissa i la tanca marr brillen amb un to
rosat, el tur de color groc verds s blau fosc i va canviant de color a poc a poc. Com un tros de
tela contra un cel nocturn, pensa lErik, i en aquell moment sadona que en Benjamin va dir alguna
cosa sobre una casa, un castell embruixat.
Obre els ulls i es posa dret. La veu esmorteda havia dit alguna cosa sobre un castell embruixat.
LErik no entn com havia pogut oblidar-sen; en Benjamin ho va dir abans que el cotxe saturs.
Mentre es posa la jaqueta intenta recordar quins castells embruixats coneix; no gaires. Recorda
haver-ne vist un en algun lloc cap al nord dEstocolm, prop de Rosersberg. Pensa rpidament:
lesglsia dEd, a Runby, pel passeig, desprs del tur, passant pel costat dels prats, baixant cap al
llac Mlaren. Abans darribar a la tomba prehistrica en forma de vaixell que hi ha prop de Runsa,
trobes ledifici a lesquerra, al costat de laigua. s una espcie de castell de fusta comprimida, amb
torres, porxos i magnfiques talles de fusta.
LErik surt del despatx, recorre rpidament el passads, intenta recordar lexcursi. Hi van anar
amb en Benjamin. Havien visitat la tomba de pedra, una de les tombes vkings ms grans de Sucia.
Shavien collocat al mig de lherba verda de lellipsi que formen grans pedres grises. Era cap a
finals destiu i feia molta calor. LErik encara recorda la quietud de laire i les papallones sobre la
grava de laparcament quan van tornar a ficar-se al cotxe i sen van anar amb les finestres baixades.
A lascensor, cam del garatge, lErik recorda que un parell de quilmetres ms enll shavia
aturat al costat de la carretera, havia assenyalat el castell embruixat i havia preguntat a en Benjamin,
de broma, si hi voldria viure.
On?
En aquell castell embruixat havia dit, per ja no sap qu va contestar en Benjamin.
El sol es pon, la llum obliqua es reflecteix al gel dels tolls de laparcament per a visitants de
neurologia. La grava de lasfalt xerrica sota els pneumtics quan lErik es dirigeix a lentrada
principal.
s ben conscient que seria molt improbable que en Benjamin es refers justament a aquell castell
embruixat, per no s impossible. Agafa lE4 en direcci nord mentre la llum s cada cop ms tnue i
dna una aparena boirosa al mn. LErik parpelleja per veure-hi millor. El seu cervell no entn que
s el vespre fins que no es fan visibles els matisos blaus.
Mitja hora ms tard sacosta al castell embruixat. Ha intentat quatre vegades localitzar en Kennet
per saber si ja ha pogut rastrejar la conversa den Benjamin, per no contesta i lErik tampoc no li ha
deixat cap missatge.
Encara es veu una mica el cel sobre el llac, per el bosc est fosc com una gola de llop. Avana
lentament per la carretereta estreta cap al poble que sha anat formant al voltant de laigua. Els fars
del cotxe illuminen solars lliures nous, edificis de finals de segle XIX i principis del XX, i casetes
de vacances, es reflecteixen en algunes finestres i llisquen per una entrada on hi ha un tricicle.
Redueix la velocitat i veu aparixer el castell embruixat darrere dunes bardisses altes. LErik
continua fins a passar un parell de cases ms i aparca al costat de la carretera, surt del cotxe i
retrocedeix una mica, obre la tanca dun xalet de pedra fosca i travessa la gespa. La corda duna
bandera dna cops a lasta. LErik salta la tanca cap a la parcella segent i passa pel costat duna
piscina tapada amb plstic que el vent fa cruixir. Les grans finestres de la casa baixa que hi ha al
costat de laigua sn negres. Lempedrat est cobert de fulles fosques.

LErik accelera el pas, veu el castell embruixat a laltre costat de la tanca davets i shi obre pas
a travs.
Observa que aquest terreny est ms protegit de les mirades que els altres.
Un cotxe passa per la carretera. Els fars illuminen un parell darbres i lErik pensa en aquella
foto tan estranya de lAida: lherba groga i les mates. Sacosta a la gran casa de fusta; sembla que hi
hagi una llum blava en una de les habitacions.
El castell embruixat t finestres altes i amb els marcs decorats, i un sostre que sobresurt i sembla
dencaix. Deu tenir una vista fantstica del llac, pensa. Una torre hexagonal ms alta en una de les
ales i dos miradors amb sostre punxegut reforcen la impressi que es trac-ta dun castell de fusta en
miniatura. Els panells de la base de la paret sn horitzontals, per la lnia s interrompuda per uns
panells falsos que creen una impressi multidimensional. Al voltant de la porta hi ha una estructura
de fusta molt treballada: uns pilars amb talles i un porxo punxegut molt bonic. Quan arriba a la
finestra, lErik veu que la llum blavosa ve dun televisor. Alg mira competicions de patinatge
artstic. Les cmeres segueixen les piruetes, salts i girs rpids dels patinadors. La llum blava fa
pampallugues a les parets. Al sof hi ha un home gras amb pantalons de fting grisos. Es colloca b
les ulleres al nas i torna a reclinar-se. Sembla que est tot sol; a la taula noms hi ha una tassa.
LErik intenta mirar a linterior de lhabitaci del costat. Sent una mena de dringadissa a laltra
banda del vidre. Avana cap a la finestra segent i es troba un dormitori amb el llit per fer i una
porta tancada cap a linterior de la casa. A la tauleta de nit hi ha mocadors de paper arrugats i un got
daigua. Un mapa dAustrlia penja de la paret. El marc metllic de la finestra t humitats.
LErik ressegueix la paret exterior cap a la finestra segent. Les cortines estan tancades; no pot
veure qu hi ha a laltra banda, per torna a sentir la dringadissa, combinada amb una mena de clicclic. Continua endavant, rodeja la torre hexagonal, i desprs es troba un menjador amb mobles foscos
i terra brillant de fusta. Li fa la sensaci que aquesta habitaci no sutilitza gaire sovint.
Davant duna vitrina, a terra, hi ha un objecte negre. Una funda de guitarra, pensa. Un altre cop el
mateix soroll. LErik sinclina endavant, colloca les mans al vidre per evitar el reflex del cel gris, i
veu un gos gros que es llana cap a ell. El gos topa amb el vidre, sala sobre les potes de darrere i
comena a bordar cap a la finestra. LErik retrocedeix, ensopega amb una torreta, rodeja rpidament
la casa i es queda esperant amb el cor a cent.
El gos sen cansa al cap duna estona. Els llums de fora de la casa s'encenen i es tornen a apagar.
LErik no comprn qu ha vingut a fer. Se sent increblement sol. s conscient que el millor que
pot fer s tornar al despatx de lhospital Karolinska, i sen va cap a la part de davant del castell
embruixat, a lentrada del terreny.
Quan gira la cantonada veu alg que lespera a la llum de la porta de la casa. s lhome gras, dalt
de lescala, amb anorac de plomes. Sembla mort de por en veure lErik. Potser shavia esperat
trobar-se un grupet de nens entremaliats, o un ant, o alguna cosa aix.
Hola diu lErik.
Aix s propietat privada! crida lhome amb veu estrident.
El gos comena a bordar darrere de la porta tancada. LErik shi acosta i veu un cotxe esportiu de
color groc a lentrada. Noms t dos seients i el portaequipatge s clarament massa petit per amagarhi alg.
s seu, aquest Porsche? pregunta lErik.
S.
Que t ms cotxes?
Per qu ho vol saber?

El meu fill ha desaparegut respon lErik seris.

No tinc cap altre cotxe diu lhome, dacord?
LErik apunta la matrcula.
Sen pot anar, ara?
S respon lErik, i sen va cap a la tanca. Es queda una estoneta a la carretera, en la foscor,
mirant el castell embruixat abans de tornar al seu cotxe. Agafa la capseta de fusta amb el papagai i
lindgena, la sacseja perqu li caiguin uns quants comprimits a la palma de la m, rodons i llisos; els
compta amb el polze i sels empassa.
Desprs dun breu moment de dubte, marca el nmero de la Simone i sent els tons del telfon.
Pensa que deu ser a casa den Kennet menjant entrepans de salami i cogombrets. Els tons se
succeeixen en el silenci. LErik simagina el pis de Luntmakargatan a les fosques: el rebedor amb les
jaquetes, el llum de paret, la cuina amb la taula llarga i estreta de roure, les cadires. El correu a
lestoreta de lentrada: un pilonet de diaris, factures, fullets de propaganda brillants. Quan sent el
pip, no deixa cap missatge. Penja, fa girar la clau de contacte, gira cua i torna cap a Estocolm.
No pot demanar ajut a ning, pensa, ben conscient de la ironia Sha dedicat durant anys a lestudi
de les dinmiques de grup i de la psicoterpia collectiva, per ara de cop es troba allat i sol. No t
ning a qui dirigir-se, ning amb qui voldria parlar. I aix que justament la fora del collectiu havia
estat el que lhavia impulsat en la seva feina. Havia intentat comprendre per qu la gent que ha
sobreviscut una guerra superen els seus traumes amb molta ms facilitat que les persones que han
viscut una violaci semblant de la seva privacitat, per sols. Havia volgut saber per qu els
individus dun grup que ha estat torturat collectivament sen surten millor que les persones soles.
Qu t la comunitat que ens guareix?, es preguntava. s per reflex, canalitzaci, normalitzaci, o
pura solidaritat?
Quan ja va per lautopista illuminada de groc, truca a en Joona. Sespera cinc tons i ho prova al
mbil.
Digui? Sc en Joona sona absort en els seus pensaments.
Hola, sc lErik. Encara no heu trobat en Josef?
No sospira en Joona.
Sembla que segueix uns patrons totalment propis.
Ja tho he dit, Erik, i tho torno a dir: hauries dacceptar protecci.
Tinc altres prioritats.
Ja ho s.
Es fa un breu silenci.
No ha trucat ms, en Benjamin? pregunta en Joona amb el seu malenconis suec amb accent
fins.
No.
LErik sent una veu de fons, potser de la televisi.
En Kennet havia de localitzar la conversa, per
Ja ho he sentit, per aquestes coses volen temps diu en Joona. Sha denviar un tcnic a
les centrals, a aquella estaci base en concret.
Per aleshores ja saben com a mnim de quina estaci es tracta.
Em penso que aix loperador ho pot saber al moment respon en Joona.
Mho podries esbrinar? Lestaci base?
Es fa un breu silenci. Desprs se sent la veu neutra den Joona:
Per qu no parles amb en Kennet?

No contesta.
En Joona sospira lleugerament.
Ho mirar, per no tesperis gran cosa
Per qu?
Segurament s una estaci base dEstocolm, i aix no serveix de gaire fins que el tcnic no ha
precisat la posici.
LErik sent que fa alguna cosa; sona com si enrosqus la tapa dun pot de vidre.
Li estic fent un te verd a ma mare diu en Joona breument.
Una aixeta sobre i desprs es tanca.
LErik aguanta la respiraci un moment. Sap que en Joona ha de donar la mxima prioritat a la
fugida den Josef Ek, que en Benjamin no s un cas nic per a la policia: un adolescent que
desapareix de casa no t res a veure amb la feina habitual del departament dinvestigaci criminal.
Per ho ha de demanar, no pot fer altra cosa.
Joona diu lErik, magradaria que tencarreguessis del cas del segrest den Benjamin.
Tho agrairia molt, em faria sentir molt millor.
Fa una pausa. Li fan mal les mandbules; ha estat serrant les dents amb fora sense adonar-sen.
Tant tu com jo sabem que no s una desaparici normal continua. Alg va injectar a la
Simone un anestsic que sutilitza en cirurgia. S que has de donar la mxima prioritat a la cerca den
Josef Ek, i entenc que en Benjamin ja no s assumpte teu ara que ha desaparegut la relaci amb en
Josef, per potser ha passat alguna cosa molt ms greu
Calla, massa esgarrifat per poder continuar.
Ja the parlat de la malaltia den Benjamin aconsegueix dir, encara. Daqu a dos dies la
seva sang ja no estar protegida pel coagulant, i daqu a una setmana els seus vasos sanguinis
estaran tan afectats que podria quedar paralitzat o tenir una hemorrgia cerebral o pulmonar noms
per un accs de tos.
Lhem de trobar diu en Joona.
Pots ajudar-me?
La petici de lErik es queda a laire, desemparada, per a ell tant li fa. Estaria disposat a posarse de genolls i suplicar ajuda. La ma amb qu sost el telfon est humida i relliscosa de suor.
No puc agafar una investigaci de la policia dEstocolm aix com aix respon en Joona.
Lhome que se nencarrega es diu Fredrik Stensund. Sembla amable, per no surt de
lescalforeta del seu despatx.
Segur que saben el que es fan.
No em diguis mentides diu lErik amb suavitat.
No crec que pugui agafar el cas diu en Joona, compungit. No shi pot fer gaire res. Per
magradaria ajudar-te. Has de pensar b qui podria haver segrestat en Benjamin. Podries haver-te
convertit en lobjectiu dalg quan vas sortir a les notcies, per tamb podria ser alg que coneixes.
Si no tens sospits, tampoc no tens cas, res de res. Rumia, repassa tota la teva vida, un cop i un altre:
tothom que coneixes, tothom que coneix la Simone, tothom que coneix en Benjamin. Vens, famlia,
companys de feina, pacients, competncia, amics. Tha amenaat alg? Ha amenaat alg en
Benjamin? Intenta recordar-ten. Pot haver estat una acci en calent, per tamb podria fer anys que
estava planejada. Pensa-ho b, Erik, i desprs posat en contacte amb mi.
LErik ja obre la boca per tornar a demanar a en Joona que socupi del cas, per no pot dir res
ms perqu sent un clic. Aix es queda, assegut al cotxe, amb els ulls que li couen, mirant el trnsit
que avana rabent per lautopista.

34
La nit del 14 al 15 de desembre

l seu despatx s fosc i fred. LErik es descala i sent lolor de verd i dhumitat de la seva
jaqueta quan se la treu. Amb un calfred, fa bullir aigua al fogonet, es fa una tassa de te, es pren
dos analgsics potents i sasseu a lescriptori. El llum de la taula s lnic que est encs.
Mira directament la tassa negra, on es veu reflectit com una ombra al costat del feix de llum. Qui
modia?, es pregunta. Qui est gels de mi? Qui em vol castigar, prendrem tot el que tinc, robarme la vida, all que em fa estar viu? Qui em vol destruir?
LErik es posa dret, encn el llum del sostre, comena a rondar, es queda quiet, allarga el bra
cap al telfon i tomba un gotet de plstic amb aigua que hi ha a lescriptori. Un riuet sacosta a poc a
poc cap a una revista mdica, Lkartidningen. Incapa de posar en ordre els seus pensaments, marca
el mbil de la Simone, anuncia breument que voldria tornar a mirar a lordinador den Benjamin i
desprs guarda silenci, incapa de dir res ms.
Perdona afegeix en veu baixa, i llana el telfon amb fora contra lescriptori.
Lascensor carrisqueja al passads. LErik sent el ping de les portes que sobren, i desprs el
soroll dalg que passa per davant de la seva porta empenyent una llitera que grinyola.
Les pastilles estan comenant a fer efecte; lErik sent que la tranquillitat se li escampa pel cos
com llet calenta; un record, un moviment interior, una aspiraci a lestmac, per tot el seu cos. Com
si caigus des duna gran altura, primer travessant laire fresc i clar, i desprs submergint-se en una
aigua calenta i rica en oxigen.
Vinga, va es diu a si mateix.
Alg ha segrestat en Benjamin, alg mha fet aix. He de tenir alguna cosa en algun rac de la
memria, una porta, pensa.
Et trobar xiuxiueja.
LErik mira les pgines molles de la revista mdica. En una de les fotografies apareix la nova
directora de linstitut Karolinska, recolzada en un escriptori. La cara li ha quedat borrosa i fosca per
laigua. LErik intenta apartar la revista, per sha enganxat a lescriptori, de manera que lanunci de
la contraportada ha quedat marcat a la taula: lletres mig estripades sobre la Global Health
Conference. LErik sasseu i comena a rascar amb lungla del polze per arrencar les restes de
paper, per a mig fer satura i veu una combinaci de lletres: EVA.
De la seva memria es deixa anar una allau lenta plena de reflexos i facetes, i desprs una imatge
completament ntida duna dona que es nega a tornar una cosa que ha robat. LErik sap que es diu
Eva. La dona t la boca tensa, hi ha una mica descuma sobre els seus llavis fins, i xiscla
furiosament:
Ets tu qui pren coses! s lnic que fas! Qu diries si et prengus jo alguna cosa teva? Qu et
penses que se sent?
La dona es cobreix la cara amb les mans i diu que lErik lodia; ho repeteix un cop i un altre,
potser ben b cent vegades, abans de calmar-se. T les galtes blanques com un glop de llet, i els
contorns dels ulls enrogits. El mira esgotada i sense entendre res. LErik la recorda; sadona que
encara la recorda b. Eva Blau, pensa. Sabia que sequivocava quan va acceptar el seu cas; ho
havia sabut des del comenament.
Ja fa anys; va ser quan la hipnosi era una part important i efectiva de la seva terpia. Eva Blau. El
nom ve de laltre extrem del temps. Abans que pars dhipnotitzar, abans que promets no fer-ho mai

ms.
En aquella poca tenia tanta fe en la hipnosi Al capdavall, durant la seva recerca havia vist
que si hipnotitzava els pacients alhora, la irrupci prohibida, el crim i la sensaci de violaci
arrelaven menys profundament que en pacients que no eren hipnotitzats en grup. El que els havia
passat esdevenia ms difcil de negar i ms fcil de guarir.
La culpa es compartia, la identitat del culpable i la identitat de la vctima es vessaven luna dins
de laltra. Els pacients deixaven de culpar-se a si mateixos del que havia passat si es trobaven en un
espai on tothom havia viscut el mateix.
Per qu havia agafat el cas de lEva Blau? Ara mateix lErik no recorda quin problema tenia. Li
arribaven tants casos terribles Venia gent amb un passat esgarrifs. Sovint eren agressius, i sempre
tenien por; eren compulsius i paranoics. No era estrany que tinguessin historials de mutilacions i
intents de sucidi. Molts li arribaven al lmit destats psictics o esquizofrnics. Els havien maltractat
sistemticament, els havien turmentat i amenaat de mort; havien perdut els fills, havien estat vctimes
dincest o violacions, havien estat testimonis dactes horribles o hi havien hagut de participar.
Qu havia robat? es pregunta lErik. Vaig acusar-la de robatori, per qu havia robat?
Ja no sen recorda. Es posa dret, camina una mica pel despatx, satura i tanca els ulls. Havia
passat alguna cosa ms, per qu? Tenia res a veure amb en Benjamin? Una vegada havia proposat a
lEva Blau buscar-li un altre grup de terpia. Per qu ja no recorda arran de qu? Potser ella lhavia
amenaat?
Lnic que encara recorda s una de les primeres cites, en aquest mateix despatx: lEva Blau
shavia rapat totalment el cap i noms shavia maquillat els ulls. Shavia assegut al sof, shavia
desbotonat la brusa i li havia ensenyat els pits blancs amb posat indiferent.
Has estat a casa meva va dir lErik.
Tu has estat a casa meva va contestar ella.
Eva, tu has parlat de casa teva va continuar ell; entrar per la fora a casa dalg no s el
mateix.
No vaig entrar per la fora.
Vas trencar una finestra.
La pedra va trencar la finestra havia dit ella.
La clau s al pany de larxiu, i els llistons de fusta de la persiana enrotllable cedeixen suaument
quan lErik abaixa la tapa i comena a buscar. Ha de ser per aqu, en algun lloc, pensa. Estic
segur que per aqu tinc alguna cosa sobre lEva Blau.
Si algun dels seus pacients reacciona duna manera inesperada per algun motiu, si alg es desvia
del rumb esperat i no segueix la pauta habitual del seu trastorn, lErik en guarda material en aquest
arxiu fins que entn on s el problema. El material poden ser notes, observacions o algun objecte
oblidat. LErik aparta papers, blocs de notes, recordatoris i tiquets amb coses apuntades, fotografies
descolorides en una carpeteta de plstic, un disc dur extern, un parell de diaris de quan creia en una
sinceritat total entre metge i pacient, un dibuix que una nit va fer un nen traumatitzat. Tamb hi ha
cintes de casset i vdeo de conferncies a linstitut Karolinska, un llibre de Herman Broch ple de
pistes mnemotcniques. Les mans de lErik saturen, t una sensaci estranya a les puntes dels dits.
Acaba de trobar una cinta de VHS amb un paperet i una goma marr al voltant. Al dors de la cinta
noms hi diu Erik Maria Bark, cinta 14. Treu el paper, lillumina amb el llum i reconeix la seva
prpia lletra: El castell embruixat.
Uns calfreds glids li recorren lesquena i els braos. Els cabells del clatell se li ericen i sent el
tic-tac del rellotge de polsera. T el cap com un timbal, el seu cervell va a tota marxa. Sasseu, torna

a mirar la cinta, agafa el telfon de lescriptori amb les mans tremoloses, truca al conserge i demana
si li pot portar un reproductor de vdeo al despatx. Amb els peus feixucs com el plom, torna cap a la
finestra, gira els llistons de la persiana i es queda mirant la capa de neu humida del jard interior.
Flocs de neu feixucs voleien lentament en diagonal per laire i aterren a la seva finestra, perden
el color i es fonen per lescalfor del vidre. LErik intenta dir-se que segurament noms s una
casualitat, una curiosa coincidncia circumstancial, per tamb entn que s possible que algunes
peces del puzle encaixin.
El castell embruixat: dues paraules en un paper que tenen prou fora per tornar-lo al passat, a
lpoca en qu encara es dedicava a la hipnosi. Sap que, encara que no ho vulgui, ha danar cap a una
finestra fosca per intentar veure qu samaga darrere del reflex, dels reflexos creats per tot el temps
que ha passat.
El conserge truca suaument a la porta. LErik obre, confirma que ell s qui ha demanat laparell i
desprs entra el carret amb el televisor i el vdeo. Hi introdueix la cinta, apaga el llum del sostre i
sasseu.
Gaireb mhavia oblidat daix es diu a si mateix, i dirigeix el comandament a distncia cap
a laparell.
Durant una estona, la imatge fa pampallugues i el soroll crepita i se senten interferncies. Desprs
sent la seva prpia veu com surt per laltaveu del televisor. Sona refredat mentre diu el lloc, la data i
lhora sense entusiasme i acaba explicant:
Hem fet una petita pausa, per encara ens trobem en un estat posthipntic.
Han passat ms de deu anys, pensa, i veu que el trpode de la camera puja. La imatge tremola i
satura. A continuaci la lent es dirigeix a un semicercle de cadires. Desprs apareix ell mateix a la
imatge, collocant b les cadires. El seu cos deu anys ms jove t una certa lleugeresa; la seva
manera de caminar t una elasticitat que ara ha perdut, i ns conscient. A la gravaci els seus cabells
no sn grisos i les clivelles profundes del front i les galtes han desaparegut. Els pacients entren a la
imatge i sasseuen amb moviments llangorosos. Alguns parlen entre ells en veu baixa, nhi ha un que
riu. La qualitat de la cinta no s bona; costa distingir les cares, apareixen granuloses i borroses.
LErik empassa saliva unes quantes vegades i se sent dir, amb veu de llauna, que s hora de
continuar amb la sessi. Alguns xerren una mica, daltres esperen en silenci.
Una cadira cruix. LErik es veu dret contra la paret, prenent notes en un bloc. De cop truquen a la
porta i entra lEva Blau. Est nerviosa. LErik li veu taques vermelles al coll i a les galtes, i es veu a
si mateix que li agafa la jaqueta, la penja, acompanya lEva cap al grup, la presenta breument i li
dna la benvinguda. Els altres assenteixen rgidament, algun potser xiuxiueja hola, daltres no
paren gens datenci a la dona i miren a terra.
LErik recorda lambient a la sala: el grup estava sota la influncia de la primera sessi
dhipnosi, abans de la pausa, i se sentia molest per larribada duna persona nova. Els altres ja es
coneixien i shavien anat identificant els uns amb les histries dels altres.
El grup estava format per un mxim de vuit persones i lobjectiu de la terpia era investigar amb
hipnosi el passat de cada un i acostar-se al punt que els provocava el dolor. La hipnosi sempre es
duia a terme en presncia del grup i hipnotitzant tots els membres del grup alhora. La idea era que
daquesta manera tothom seria ms que testimoni de les experincies dels altres; grcies a la
permeabilitat de la hipnosi, es compartiria el dolor i es faria el dol, com en les catstrofes
collectives.
LEva Blau sasseu a la cadira buida, mira un instant directament a la cmera, i el seu rostre
adquireix un aire agut i hostil. Aquesta s la dona que fa deu anys va entrar a casa meva, pensa.

Per qu shavia endut, i qu ms havia fet?

LErik es veu comenar la segona part de la sessi resumint la primera. Desprs continua amb
algunes associacions lliures i enjogassades. Era una manera de fer-los sentir cmodes, de demostrar
que hi havia espai per a una certa frivolitat a pesar dels foscos corrents abissals presents en tot el
que deien i feien. LErik es posa davant del grup.
Comencem amb pensaments i associacions sobre la primera part diu. Hi ha alg que en
vulgui dir res?
Confs diu una dona jove i corpulenta que va molt maquillada.
Sibel, pensa lErik. Es deia Sibel.
Frustrant diu en Jussi amb el seu dialecte de Norrland. He tingut el temps just dobrir els
ulls i gratar-me el cap, i ja shavia acabat.
Qu has notat? li pregunta lErik.
Cabells respon ell amb un somriure.
Cabells? pregunta la Sibel amb una rialleta.
Quan mhe gratat el cap explica en Jussi.
Aquesta broma fa que alguns riguin. Lexpressi malenconiosa den Jussi adquireix una certa
alegria.
A qu associes els cabells, Charlotte? continua lErik.
Ni idea respon ella. Cabells? Potser una barba no.
Un hippy, un hippy en moto continua en Pierre somrient. Va assegut aix, mastega
Juicyfruit i va
De cop lEva saixeca fent grans escarafalls, protestant contra lexercici.
Quines criaturades! exclama.
Per qu ho dius? pregunta lErik.
LEva no contesta, per sasseu.
Pierre, vols continuar? demana lErik.
Ell fa que no amb el cap, creua els dits ndexs en direcci a lEva i fa com si sen defenss.
En Pierre xiuxiueja conspiratriament. En Jussi allarga la m cap a lEva i diu alguna cosa en
dialecte de Norrland.
LErik intenta entendre qu diu i fa per agafar el comandament a distncia, per li cau a terra i les
piles en surten rodolant.
Aix no s normal xiuxiueja per a si mateix, i sajup.
Amb les mans tremoloses, prem el bot de rebobinar de laparell de vdeo i a continuaci apuja
el volum quan la reproducci torna a comenar.
Quines criaturades diu lEva Blau.
Per qu ho dius? pregunta lErik, i en no rebre resposta, es gira cap a en Pierre i li pregunta
si vol continuar amb la seva associaci.
En Pierre fa que no amb el cap i creua els dits ndexs en direcci a lEva.
Van disparar a en Dennis Hopper perqu era hippy xiuxiueja.
La Sibel riu i llana una mirada a lErik. En Jussi tus i allarga la m cap a lEva.
Al castell embruixat no et molesten aquestes criaturades nostres diu en el seu fort accent
norlands.
Tothom calla. LEva es gira cap a en Jussi. Per un moment sembla que reaccionar amb
agressivitat, per per algun motiu decideix no fer-ho; potser s la seriositat de la veu dell, o la
calma de la seva mirada.

El castell embruixat, ressona al cap de lErik. Al mateix temps se sent explicar els principis
del procediment de la hipnosi: que sempre comencen amb exercicis de relaxaci conjunts abans que
ell passi a hipnotitzar un o dos membres del grup.
I de vegades continua lErik dirigint-se a lEva, si tinc la sensaci que funciona, intento
hipnotitzar profundament tot el grup.
LErik pensa que la situaci li resulta molt familiar, i alhora terriblement llunyana. s duna altra
poca, dabans que abandons la hipnosi. Es veu avanar una cadira, seure davant del semicercle de
pacients, parlar amb ells. Els demana que tanquin els ulls i es repengin al respatller; al cap duna
estona, els demana que seguin rectes, per encara amb els ulls tancats. Es posa dret, parla amb ells
sobre la relaxaci, camina per darrere dells, comprova un per un si estan relaxats. Els seus rostres
es tornen ms dolos i flccids, cada cop menys conscients, cada cop menys afectats, menys
presumits.
LErik veu que satura darrere lEva Blau i li posa una m feixuga a lespatlla. Nota un
pessigolleig agradable a la panxa quan se sent comenar la hipnosi; inicia dolament una inducci
abrupta, sense cap dubte sobre la seva habilitat, agradablement conscient del seu do tan especial.
Tens deu anys, Eva diu. Tens deu anys, i avui s un dia feli. Ests contenta. Per qu ests
contenta?
Perqu lhome balla als tolls i esquitxa diu ella sense gaireb ni moure els msculs de la
cara.
Qui balla?
Qui? repeteix ella. Es diu Gene Kelly, diu la mama.
Ah, ests mirant Singin' in the Rain?
La mama ho mira.
I tu no?
S.
I ests contenta?
Ella assenteix a poc a poc.
Qu passa?
LEva tanca la boca i de sobte abaixa la mirada.
Eva?
Tinc la panxa grossa diu amb un fil de veu.
La panxa?
Veig que s molt grossa diu, i les llgrimes comencen a lliscar-li per les galtes.
El castell embruixat xiuxiueja en Jussi. El castell embruixat.
Eva, mhas descoltar a mi continua lErik. Tamb sents a tots els altres, per noms has
de reaccionar a la meva veu.
Dacord.
Saps per qu tens la panxa grossa? pregunta lErik.
LEva t la cara inexpressiva i girada cap a un costat. Pensa en alguna cosa, un record.
No ho s.
S, jo crec que s que ho saps diu lErik amb suavitat. Per anirem al teu ritme, Eva; ara
no cal que hi pensis, en aix. Vols mirar la televisi un altre cop? Vinc amb tu. Tots venim amb tu,
tots, passi el que passi. s una promesa. Tho prometem i hi pots confiar.
Vull entrar al castell embruixat xiuxiueja ella.
LErik seu al seu llit del despatx de lhospital. Nota que recorda el que havia oblidat, el que

havia reprimit.
Es passa la m pels llavis, mira les imatges tremoloses i murmura:
Obre la porta.
Se sent pronunciar xifres perqu lEva se sumeixi ms profundament en la hipnosi. Explica que
gaireb ja est, que ella est a punt dhaver de fer el que ell diu sense pensar primer; ha dacceptar
que la seva veu li marca el cam. Ella remena suaument el cap i lErik continua comptant enrere,
xifres cada cop ms i ms baixes, amb veu feixuga i soporfera. La qualitat de la imatge empitjora.
LEva ala la mirada trbola, es llepa els llavis i xiuxiueja:
Veig que semporten una persona. Hi van com si res i el prenen
Qui senduu alg? pregunta lErik.
La respiraci de lEva es torna irregular.
Un home amb els cabells en una cua gemega ella. Penja el petit
La cinta crepita i la imatge desapareix.
LErik tira endavant fins al final, per la imatge no torna. Mitja cinta est feta malb, esborrada.
Es queda assegut davant de la pantalla negra, veient el seu reflex profund i fosc. Veu, alhora, la
seva cara deu anys ms gran i la que tenia en el moment de la gravaci.
Mira la cinta de vdeo (cinta 14), la goma i el paperet amb el text El castell embruixat.

35
Mat de dimarts 15 de desembre

bans que les portes de lascensor es tanquin lErik ha pitjat el bot ms de deu vegades. Ja
sap que no serveix per fer-lo anar ms rpid, per no sen pot estar. Les paraules den
Benjamin des de la foscor del cotxe es barregen al seu cap amb diversos fragments estranys
de records que la cinta de vdeo ha desenterrat.
Torna a sentir la veu feble de lEva Blau que diu que un home amb els cabells en una cua shavia
endut una persona. Per mentre ho deia, tenia un deix mentider als llavis, alguna cosa que feia que es
giressin cap a dins.
El mecanisme de lascensor fa molt de soroll per sobre dell mentre la cabina baixa amb un
brunzit.
El castell embruixat, pensa, i desitja un cop i un altre que noms sigui una coincidncia
circumstancial, que la desaparici den Benjamin no tingui res a veure amb el seu passat. Lascensor
satura i les portes sobren. LErik safanya per laparcament cap a lescala estreta. Dos pisos ms
avall obre una porta dacer i ressegueix el passads subterrani blanc cap a una porta de seguretat,
prem el bot de l'intrfon i el mant premut un munt destona, fins que alg respon sense ganes.
Sinclina cap endavant i explica al micrfon per qu ha vingut. Aqu no volen rebre visites, pensa.
Al magatzem hi ha tots els expedients de pacients, tots els estudis cientfics, tots els experiments,
tests amb les respostes marcades, les dades sobre la talidomida i estudis sanitaris dubtosos. Als
prestatges hi ha milers darxivadors amb els resultats de les anlisis de les mostres secretes de casos
sospitosos de VIH dels anys vuitanta, les esterilitzacions foroses de lpoca de la poltica
desterilitzaci sueca de finals de la dcada de 1930, els experiments sobre les mandbules de
disminuts psquics, quan la reforma dental sueca fou sancionada per les seves prctiques: nens orfes,
disminuts psquics i persones grans havien de mantenir una quantitat de sucre a la boca fins que les
dents sels corquessin.
La porta sobre amb un brunzit i lErik entra. La illuminaci s inesperadament clida, t alguna
cosa que dna un aire agradable al magatzem. No s ni molt menys un bnquer subterrani sense
finestres. De la cabina del guarda se sent msica dpera: elaborades coloratures duna
mezzosoprano. LErik es controla, intenta semblar tranquil i compon un somriure al seu rostre abans
danar cap al guarda.
Un home no gaire grandot amb barret de palla rega les plantes, desquena a lErik.
Hola, Kurt.
Lhome es gira i diu, alegre i sorprs:
Erik Maria Bark, quant de temps. Com va tot?
LErik no sap ben b qu dir.
No ho s respon sincerament. Tenim alguns problemes familiars, ara mateix.
Ah, ja veig
Quines plantes tan maques diu lErik per evitar ms preguntes.
Pensaments silvestres. Magraden molt. En Conny deia que aqu baix no floriria res. Ah, no?
Que no podr fer florir res, aqu baix?, vaig preguntar-li jo. Ja ho veurs!
Exacte respon lErik.
He installat llums de quars a tot arreu.
Caram.

S, s com un solrium, aix fa broma en Kurt, i agafa un tub de crema solar.

Desgraciadament, no em puc quedar pas tanta estona.
Posa-ten una mica al nas diu en Kurt, treu una voluta de crema del tub i lestn per la punta
del nas de lErik.
Grcies, per
En Kurt abaixa la veu i xiuxiueja, amb ulls divertits:
De vegades em passejo per aqu en calotets, per aix no ho pots dir a ning, eh?
LErik somriu i nota que t tota la cara tensa.
Es fa un silenci i en Kurt sel mira.
Fa anys vaig gravar les meves sessions dhipnosi comena lErik.
Fa quants anys?
Uns deu anys, s una srie de cintes de VHS que
VHS?
S; fins i tot aleshores ja estava obsolet continua lErik.
Totes les cintes de vdeo estan digitalitzades.
Perfecte.
Les tenim a larxiu informtic.
I com hi puc accedir?
En Kurt somriu i lErik veu el contrast de les dents blanques amb la pell morena.
Jo thi puc ajudar.
Es dirigeixen junts als quatre ordinadors que hi ha en un nnxol al costat de les prestatgeries.
En Kurt introdueix rpidament la seva contrasenya i examina les carpetes amb gravacions
digitalitzades.
Estan al teu nom? pregunta.
S, suposo diu lErik.
Doncs no diu en Kurt, dubitatiu. Buscar per hipnosi.
Introdueix la paraula en una altra cerca.
Ara s que troba coses. Mira-ho tu mateix.
Cap de les ocurrncies correspon a la documentaci de lErik sobre la terpia. Lnic daquella
poca que tracta dell sn els documents sobre sollicituds i diners assignats. Introdueix les paraules
castell embruixat en una altra cerca; desprs ho intenta amb el nom Eva Blau, tot i que els
membres del seu grup no estaven registrats com a pacients de lhospital.
No hi ha res diu amb veu cansada.
S, hi va haver molts problemes durant la digitalitzaci va dir en Kurt. Es va perdre molt
de material, totes les cintes Betamax i
Qui sen va ocupar?
En Kurt es gira cap a ell i arronsa les espatlles contrit:
En Conny i jo.
Per i les cintes originals, que sn en algun lloc, encara? intenta lErik.
Em sap greu, per ni idea, de veritat.
Creus que en Conny podria saber-ho?
No.
No podries trucar-li per preguntar-lhi?
Viu a Sinrishamn.
LErik es gira, es frega els llavis i intenta pensar amb calma.

S que et puc dir que molt del material es va esborrar per accident diu en Kurt.
LErik sel mira.
s material de recerca nic diu sense forces.
Ja the dit que em sabia greu, no?
Ja ho s. No volia dir que
En Kurt talla una fulleta marr duna flor.
Havies deixat la hipnosi, no? diu.
S, per s que volia mirar
LErik es queda en silenci. Se li han acabat les forces. Lnic que vol s tornar al seu despatx,
prendres un comprimit i dormir.
Aqu baix sempre hem tingut problemes tcnics continua en Kurt, per cada cop que ens
en queixem, ens diuen que hem danar tirant amb el que tenim. Qu hi farem, ens van dir un cop que
vam esborrar per accident els estudis sobre lobotomia de tota una dcada. Gravacions antigues, de
16 millmetres, que shavien passat a vdeo els anys vuitanta, per que no van arribar a lera digital.

36
Mat de dimarts 15 de desembre

primera hora del mat lombra gran de lAjuntament cobreix la faana del quarter general de
policia. La llum del sol noms toca la torre ms alta, la del mig. En les hores posteriors a
lalba, la llum va desvestint el quarter fins que al final s dun groc radiant. El sostre de
coure brilla, els bonics forjats amb canaleres encastades i cistelletes de coure per les quals laigua
de pluja sescola cap a les canals est cobert de rosada lluent. La faana est banyada per la llum del
sol tot el dia, mentre les ombres dels arbres es van desplaant com les busques dun rellotge, i
ledifici no es torna gris fins que noms falten un parell dhores per al capvespre.
En Carlos Eliasson sest al costat de laquari, mirant cap a fora, quan en Joona pica a la seva
porta i entra sense esperar-se. En Carlos se sobresalta i es gira. Com sempre, quan veu en Joona la
seva cara adquireix una expressi que es pot interpretar de dues maneres: el saluda amb una barreja
de vergonya, alegria i benvinguda recalcitrant, li assenyala la cadira per a visites i sadona que
encara t el potet de menjar per a peixos a la m.
He vist que ha nevat diu sense que vingui gaire al cas, i deixa el potet amb compte al costat
de laquari.
En Joona sasseu i mira cap a fora per la finestra. Sobre el parc de Kronoberg hi ha una fina capa
de neu seca.
Potser tindrem un Nadal blanc diu en Carlos amb un somriure tmid, i sasseu a laltra banda
de lescriptori. A Skne, on jo em vaig criar, no nevava mai per Nadal; el paisatge era sempre
igual, una llum grisa sobre els camps
En Carlos calla de cop.
Per suposo que no has vingut a parlar del temps diu, esquerp.
No exactament.
En Joona sel mira amb calma, es recolza al respatller i continua:
Vull agafar el cas de la desaparici del fill de lErik Maria Bark.
No respon en Carlos bruscament.
Home, jo ja vaig comenar
No, Joona. Podies encarregar-ten mentre estigus relacionat amb en Josef Ek.
Encara ho est respon en Joona tossudament.
En Carlos es posa dret, camina impacient amunt i avall, i es dirigeix a en Joona:
Les nostres directrius sn perfectament clares, no tenim els mitjans per
Crec que el segrest est estretament relacionat amb la hipnosi den Josef Ek.
Qu vols dir? pregunta en Carlos molest.
Que no s cap casualitat que el fill de lErik Maria Bark desaparegus noms una setmana
desprs de la hipnosi.
En Carlos torna a seure, i quan intenta insistir la seva veu sona menys ferma:
Un xaval que sescapa de casa no s un cas per al departament dinvestigaci criminal. No pot
ser, i prou.
No sha escapat de casa interv en Joona.
En Carlos llana una mirada rpida als peixos, sinclina cap endavant i diu en veu baixa:
Per, Joona, noms perqu tinguis mala conscincia no puc pas
Aleshores demanar el trasllat diu en Joona posant-se dret.

A on?
A la unitat que socupi del cas.
Que tossut ets diu en Carlos, i es grata el cap, indignat.
Per macabars donant la ra somriu Joona.
Mare meva sospira en Carlos. Es mira els peixos i remena el cap preocupat.
En Joona ja va cap a la porta.
Espera! crida en Carlos.
En Joona satura, fa mitja volta i ala les celles inquisitivament cap a en Carlos.
Quedem aix: no agafes el cas, per tens una setmana per investigar la desaparici del noi.
Perfecte.
Aix que no cal que diguis Qu thavia dit?.
Dacord.
En Joona baixa al seu pis amb ascensor. Saluda lAnja, que li torna la salutaci amb la m sense
desviar la mirada de la pantalla de lordinador, i passa per davant del despatx den Petter Nslund,
que t la rdio engegada. Un periodista esportiu comenta el biatl femen amb falsa energia. En Joona
torna cap a lAnja.
No tinc temps diu ella sense mirar-lo.
Ja ho crec que s diu ell amb veu tranquilla.
Estic fent una cosa molt important.
En Joona intenta mirar per damunt de lespatlla de lAnja.
Qu? pregunta.
No res.
De qu va?
Ella sospira.
Una subhasta. Ara mateix sc la que ha fet loferta ms alta, per hi ha un sonat que no para de
fer pujar el preu.
Una subhasta?
Collecciono nines de Lisa Larsson respon ella secament.
Aquells nens grassonets de fang?
s art, per tu daix no en tens ni idea.
LAnja mira la pantalla.
Ja gaireb est. Noms cal que ara ning no em superi, i
Necessito que majudis insisteix en Joona. s una cosa relacionada amb la teva feina, i de
fet s fora important.
Espera, espera, espera.
LAnja ala una m amb un gest que vol dir que sesperi.
S, ja sn meves! Meves! Ja tinc lAmalia i lEmma.
Tanca rpidament el lloc web.
Molt b, Joona, fineset meu. En qu et puc ajudar?
Mhas despavilar els teleoperadors i assegurar-te que rebo les dades sobre la conversa que
en Benjamin Bark va mantenir diumenge. Vull saber des don trucava exactament. Tens cinc minuts.
Vaja, quin humor que gastes, avui sospira lAnja.
Tres minuts modifica en Joona. Amb la subhasta aquella ja te nhas gastat dos.
Vs-ten a la porra diu lAnja en veu baixa quan en Joona ha sortit de lhabitaci.
En Joona va al seu despatx, tanca la porta, fulleja el correu i llegeix una postal de la Disa, que s

a Londres i diu que el troba a faltar. La Disa sap que odia els ximpanzs que juguen a golf o que
shan enrotllat amb paper de vter, aix que sempre aconsegueix trobar postals amb aquests temes.
En Joona dubta de si girar la postal o llenar-la i prou, per no cal ni dir que guanya la curiositat.
Gira la postal i sestremeix del disgust: un buldog amb masclet, gorra de mariner i pipa al morro.
Somriu pensant en lesfor que la Disa hi ha dedicat i penja la postal al tauler. En aquell moment
sona el telfon.
S? diu en despenjar.
Ja tinc la resposta diu lAnja.
Que rpida.
Han dit que havien tingut problemes tcnics, per que fa una hora ja han trucat a linspector
Kennet Strng i li han dit que lestaci base era a Gvle.
A Gvle repeteix en Joona.
Han dit que encara no estaven llestos del tot, que trigaran un o dos dies, en tot cas aquesta
setmana, a saber on era exactament en Benjamin quan va trucar.
Ja hauries pogut venir a dir-mho al despatx, s a noms quatre metres de
No sc la teva minyona, oi que no?
No.
En Joona escriu Gvle a la pgina buida del bloc de notes que t al davant, i desprs agafa el
telfon un altre cop.
Erik Maria Bark, digui? lErik contesta immediatament.
Sc en Joona.
Com va? Saps alguna cosa?
Acabo de rebre la posici global de la conversa.
On s?
Lnic que sabem fins ara s que lestaci base s a Gvle.
Gvle?
Un bon tros al nord del riu Dallven
Ja s on s Gvle, s noms que no entenc vull dir
En Joona sent que lErik trafegueja pel despatx.
Han dit que aquesta setmana tindran una localitzaci ms precisa diu en Joona.
Quan?
Esperen que dem.
Sent que lErik sasseu.
Agafes el cas, aleshores? pregunta lErik amb veu tensa.
Agafo el cas diu en Joona amb determinaci. Trobar en Benjamin.
LErik sescura la gola, i quan torna a controlar la seva veu, diu, rpidament:
He rumiat molt sobre qui pot haver fet aix, i tinc un nom que has dinvestigar. Era una pacient
meva, Eva Blau.
Blau? Tal com sona?
S.
Et va amenaar?
s una mica difcil dexplicar.
La buscarem immediatament al sistema.
Es fa un silenci.
Vull reunir-me amb la Simone i tu al ms aviat possible diu en Joona desprs.

I aix?
No sha fet cap reconstrucci del segrest, oi que no?
Una reconstrucci?
Hem dinvestigar qui pot haver vist el segrestador den Benjamin. Sereu a casa daqu a mitja
hora?
Trucar a la Simone diu lErik. Thi esperem.
Entesos.
Joona? pregunta lErik.
S?
S que s una qesti dhores, si es vol trobar el responsable. Que el ms important s el
primer dia diu lErik en veu baixa, i ara ja nhan passat
No creus que el trobarem?
s que No ho s xiuxiueja lErik.
Jo no mequivoco mai respon en Joona amb suavitat, per alhora amb un deix tallant a la veu
, i crec que el trobarem.
En Joona penja, agafa la noteta amb el nom Eva Blau i torna a anar cap a lAnja. El seu
despatx fa molta olor de taronja. Al costat de lordinador amb el teclat rosa hi ha un bol amb
diversos tipus de ctrics. En una paret penja un pster gran i brillant amb una Anja musculada que
neda estil papallona als Jocs Olmpics.
En Joona somriu i comenta:
A lexrcit vaig estar al servei de salvament; havia de poder nedar deu quilmetres carregant
una bandera per fer senyals a la m. Per lestil papallona sempre se mha resistit.
s malgastar energia, i res ms.
A mi magrada, sembles una sirena nedant diu en Joona.
La veu de lAnja sona una mica orgullosa mentre intenta explicar-ho:
A la coordinaci has de tenir en compte fora coses. Has de mantenir un ritme asimtric i
Ah, quina importncia t?
Posa lesquena recta i els seus pits generosos gaireb toquen en Joona, que s al costat de
lescriptori.
B diu ell, i agafa el paperet. Ara vull que em busquis una persona.
El somriure de lAnja es refreda.
S, ja em temia que volies alguna cosa de mi, Joona; estvem massa b, ara. Tajudo amb aix
del pal de telfon i entres amb aquest somriure ampli i galant, ja gaireb em pensava que venies a
convidar-me a sopar o aix, i
Tot arribar, Anja. Quan sigui lhora.
Ella remena el cap i agafa el paperet de la m den Joona.
Una persona. Corre pressa?
s qesti de vida o mort, Anja.
I aleshores per qu encara ets aqu lligant amb mi?
Pensava que tagradava
Eva Blau diu lAnja, pensativa.
No s del tot segur que sigui el seu nom de deb.
LAnja es mossega el llavi preocupada.
Un nom inventat diu. Aix no ens serveix de gaire. No tens res ms? Una adrea, per
exemple?

No, res de res. Lnic que s s que fa deu anys va ser pacient de lErik Maria Bark a linstitut
Karolinska, segurament noms durant uns mesos. Per has de consultar tots els registres, no noms
els habituals, sin tots: mira si hi ha alguna Eva Blau matriculada a la universitat, si ha comprat algun
cotxe, si en tenen constncia a lAutoritat de Trnsit. Si alguna vegada ha demanat un visat, si t el
carnet dalguna biblioteca associacions, alcohlics annims Tamb vull que consultis les
identitat protegides, vctimes de crims
Dacord, dacord, vs-ten duna vegada diu lAnja, aix com a mnim podr posar-me a
treballar.
En Joona posa en marxa laudiollibre en qu Per Myrberg llegeix amb una barreja especial de
calma i intensitat Crim i cstig de Fidor Dostoievski. Aparca el cotxe al costat de Lao Wai, el
restaurant asitic vegetari al qual la Disa fa temps que vol que vagin. Llana una ullada cap a dins i
queda admirat en veure el menjador, de bellesa espartana, decorat amb mobles de fusta.
Quan truca a casa de la Simone, lErik ja hi s. Se saluden i en Joona els explica breument qu
vol fer.
Reconstruirem el segrest en la mesura que sigui possible. Lnic de nosaltres que hi va ser
present ets tu, Simone.
Ella assenteix preocupada.
Per tant, has de fer de tu mateixa. Jo sc el segrestador, i tu, Erik, en Benjamin.
Dacord diu lErik.
En Joona es mira el rellotge.
Simone, a quina hora creus que van entrar al pis?
Ella sescura la gola i diu:
No nestic segura, per el diari no havia arribat aix que encara no eren les cinc. A les dues
vaig beure una mica daigua, i desprs no em vaig adormir de seguida Aix que devia ser en algun
moment entre dos quarts de tres i les cinc.
B, doncs em posar el rellotge a dos quarts de quatre, aix tenim una hora aproximada diu
en Joona. Obro la porta i macosto sigillosament a la Simone, que s al llit. Faig com si li injects
lanestsic i desprs vaig cap a en Benjamin (aquest ets tu, Erik), et poso una injecci i et trec de
lhabitaci. Tarrossego pel terra del rebedor i per la porta principal cap a fora. Peses ms que el teu
fill, aix que hem de calcular un parell de minuts menys. Simone, intenta mouret exactament com
aquell dia. Posat en la mateixa posici en el mateix moment. Vull saber qu vas veure, hem de saber
exactament qu podies veure i qu noms podies sospitar.
La Simone assenteix amb la cara pllida.
Grcies xiuxiueja. Grcies per fer aix.
En Joona la mira amb aquells ulls de color gris platejat i diu:
Trobarem en Benjamin.
La Simone es frega rpidament el front amb la m.
Vaig a lhabitaci diu amb veu ronca, i veu que en Joona surt amb les claus a la m.
Quan en Joona entra al dormitori, se la troba sota el cobrellit. Shi acosta rpidament; sense
crrer, per sense distreures en cap moment del seu objectiu. Li fa pessigolles en aixecar-li el bra i
fer veure que li posa la injecci. Quan la seva mirada es creua amb la den Joona, inclinat damunt
della, la Simone recorda que es va despertar amb la certesa dhaver sentit una fiblada al bra, i que
va veure alg que sesmunyia rpidament cap al rebedor. Noms de pensar-hi ja nota una sensaci
desagradable al bra, al lloc on la van punxar. Quan lesquena ampla den Joona desapareix,
sincorpora, es frega el colze i surt a poc a poc del llit. Entra al rebedor, fa una ullada a linterior de

lhabitaci den Benjamin i veu en Joona inclinat sobre el llit. I de cop les paraules flueixen dels
seus llavis per si soles, com si ressonessin per la seva memria:
Qu feu? Que puc passar?
Aleshores camina vacillant cap al bufet. El seu cos recorda que va perdre les forces i va caure a
terra. Se li dobleguen les cames i alhora recorda que va caure en un pou negre cada cop ms profund,
interromput noms per rajos de llum que sanaven escurant.
Ha quedat mig caiguda, repenjada contra la paret, i veu en Joona que arrossega lErik agafant-lo
pels peus. La seva memria reprodueix coses que es nega a comprendre: en Benjamin que va intentar
aferrar-se al marc de la porta, el cop que es va donar amb el cap contra el llindar mentre estirava la
m cap a ella amb moviments cada cop ms febles.
Quan lErik passa al costat de la Simone i les seves mirades es troben, s com si per un instant al
rebedor aparegus una figura de boira o fum. Veu la cara den Joona des de baix, desprs la imatge
es desdibuixa i la seva conscincia entreveu un flaix del segrestador: un rostre a lombra i una m
groga al voltant del turmell den Benjamin. El cor de la Simone palpita amb fora quan sent que en
Joona arrossega lErik cap al repl i tanca la porta darrere seu. Lambient queda impregnat
dangoixa. La Simone no pot desempallegar-se de la sensaci que lhan drogada un altre cop. Quan
es posa dreta per esperar que tornin lErik i en Joona, t els braos i les cames rgids.
Mentre arrossega lErik pel marbre ratllat del repl, en Joona va mirant al seu voltant, buscant
racons i punts elevats per localitzar llocs on podria haver-hi hagut testimonis. Intenta comprendre fins
on arriba la lnia de visi i pensa que potser en aquell moment alg que estigus cinc graons ms
avall, prop del mirall de lescala, lhauria pogut veure. Continua cap a lascensor. Previsor, shavia
deixat la porta oberta. Quan sinclina endavant, veu el seu reflex al vidre entelat i lluent de la porta, i
desprs a la paret del fons. En Joona arrossega lErik fins a ficar-lo a lascensor. Des de dins veu la
porta de la dreta, la bstia i la placa de llaut amb el nom, per a laltra banda noms veu una paret.
El muntant de la porta tapa el llum del sostre del repl. Desprs en Joona dirigeix la mirada cap al
mirall gran; sinclina i sestira, per no veu res. La finestra de lescala no queda a la vista en cap
moment.
Quan mira per sobre la seva espatlla no veu res de nou, per de cop descobreix una cosa
inesperada. En un angle determinat, a travs del mirall petit que queda de biaix, es t una lnia de
visi directa sobre lespiell dun pis, que semblava que no quedaria a la vista en cap moment. En
Joona tanca la porta de lascensor i sadona que a travs del vidre de lascensor encara veu lespiell
reflectit al mirall. Si hi hagus alg darrere la porta, mirant per lespiell, li podria veure b la cara.
Per quan mou el cap cinc centmetres en una altra direcci, la lnia de visi es trenca
immediatament.
Quan arriben a baix, lErik es posa dret i en Joona es mira el rellotge.
Vuit minuts diu.
Tornen al pis. La Simone els espera al rebedor; es nota que ha estat plorant.
Duia guants de ltex els diu. Grocs.
Nests segura? pregunta lErik.
S.
Aleshores no cal que ens molestem a buscar empremtes dactilars diu en Joona.
Qu fem? pregunta la Simone.
La policia ja va interrogar els vens diu lErik afligit, mentre la Simone li espolsa la brutcia
de lesquena.
En Joona treu un paper.

S, aqu tinc la llista de les persones amb qui van parlar. Naturalment, es van centrar en aquest
pis i els apartaments de sota. Hi ha cinc vens amb qui encara no han parlat i un que
Estudia el paper i veu que el nom dels vens del pis situat en diagonal darrere de lascensor est
esborrat. La porta daquest pis s la que es veia a travs dels miralls.
Han esborrat un pis diu en Joona. El que hi ha a laltre costat de lascensor.
s que estaven de vacances diu la Simone. De fet, encara no han tornat: sis setmanes a
Tailndia.
En Joona sels mira seris.
Hora danar a fer vida social diu, anant per feina.
A la porta des don es pot veure perfectament linterior de lascensor reflectit als miralls hi diu
Rosenlund. Els policies que es van ocupar dinterrogar els vens van deixar estar aquest pis,
perqu queda una mica amagat i perqu no hi havia ning.
En Joona sinclina i mira a linterior a travs de la bstia de la por-ta. No veu correu ni
propaganda comercial a lestoreta de lentrada. De cop sent un soroll feble provinent dalgun punt
del pis, i al rebedor apareix un gat. Lanimal satura de cop i es mira expectant en Joona, que mant
la tapa de la bstia oberta.
Ning no deixa un gat sis setmanes sol es diu en Joona lentament.
El gat escolta amb postura atenta.
No set veu famolenc li diu en Joona.
El gat badalla amb parsimnia, senfila dun bot a una cadira que hi ha al rebedor i sarrauleix fet
una bola.
El primer ve amb qui en Joona vol parlar s el marit de lAlice Franzn, que era sola a casa
quan la policia va anar-hi per primera vegada.
El matrimoni Franzn viu al mateix pis que la Simone i lErik, a la porta de davant de lascensor.
En Joona truca al timbre i sespera. Recorda que, de nen, anava de casa en casa amb una capsa de
cartr amb floretes de maig, que es venen per recollir diners per a una associaci que ajuda els nens
malalts; i tamb li passa pel cap una vegada que va anar de porta en porta amb una guardiola de
cartr per recollir diners per a obres benfiques de lesglsia. Ara reviu la sensaci de presentar-se
a casa de desconeguts, la desconfiana als ulls de qui obre la porta.
Torna a trucar. Obre una dona duns trenta anys, que sel mira amb un posat expectant i reservat
que el fa pensar en el gat del pis buit.
S?
Em dic Joona Linna diu, i mostra la seva identificaci. Voldria parlar amb el seu marit.
Ella fa una mirada rpida per sobre la seva espatlla i diu:
Primer vull saber de qu es tracta, est fora ocupat.
Es tracta de la nit de divendres dia 11 a dissabte dia 12 de desembre.
Per si ja vau venir remuga la dona, molesta.
En Joona fa una ullada rpida al paper que t a la m.
Aqu hi diu que la policia la va interrogar a vost, per no al seu marit.
La dona sospira malhumorada.
No s si tindr temps diu.
En Joona somriu.
Noms seran un parell de minuts, lhi prometo.
La dona sarronsa despatlles i crida cap a linterior del pis:
Tobias! La policia!

Al cap duna estona apareix un home amb una tovallola embolicada a la cintura. De tan lluent i
morena que t la pell, sembla socarrimada.
Hola saluda. Era a la cabina de raigs UVA.
Que b diu en Joona.
No respon en Tobias Franzn. Al meu fetge li falta un enzim, estic sentenciat a prendre el
sol dues hores cada dia.
Aleshores s una altra cosa diu en Joona secament.
Qu em volia preguntar?
Volia saber si va veure o sentir alguna cosa inusual la nit de divendres 11 a dissabte 12 de
desembre.
En Tobias es grata el pit. Els seus dits deixen marques blanques a la pell cremada.
Un moment s, ja s quin dia diu. Em sap greu, per no recordo res dinusual. No ho s, de
deb.
Dacord, grcies diu en Joona, i assenteix.
En Tobias allarga la m cap al pom per tancar la porta.
Una cosa ms.
En Joona assenyala lapartament buit amb el cap.
Aquella famlia, els Rosenlund comena.
Gent molt amable diu en Tobias amb un calfred, per somrient. Fa dies que no els veig.
s que estan de viatge. Que sap si tenen dona de fer feines o alguna cosa aix?
En Tobias fa que no amb el cap. Sha posat pllid a pesar de la pell socarrimada i es nota que t
fred.
Em sap greu, per ni idea.
Grcies diu en Joona, i veu que en Tobias Franzn tanc a hi porta.
Passa al segent nom de la llista: Jarl Hammar, que viu al pis de sota de lErik i la Simone. Un
jubilat que no era a casa quan la policia va anar a parlar amb ell.
En Jarl Hammar s un home prim que clarament pateix la malaltia de Parkinson. Va molt mudat,
amb armilla i un mocadoret al coll.
Departament dinvestigaci criminal repeteix en Hammar amb veu ronca i gaireb inaudible,
mentre repassa en Joona amb ulls enteranyinats per les cataractes. I qu vol, de mi, el departament
dinvestigaci criminal?
Noms vull fer-li una pregunta diu en Joona. Que va veure alguna cosa inusual en aquest
edifici o al carrer la nit de l11 al 12 de desembre?
En Jarl Hammar inclina el cap i tanca els ulls; al cap duna estona els torna a obrir i fa que no
amb el cap.
Em prenc unes medicaments que em fan dormir molt profundament diu.
En Joona intueix la silueta duna dona darrere den Jarl Hammar.
I la seva dona? pregunta. Que podria parlar amb ella un moment?
En Jarl Hammar li dedica una rialleta sense alegria.
La meva dona Solveig era una persona meravellosa, per lamentablement ja no s entre
nosaltres. Va morir fa gaireb trenta anys.
Lhome prim es gira i assenyala amb el bra tremols la figura fosca que sentreveu a linterior
del pis:
Aquesta s lAnabella, majuda amb la neteja i aquestes coses. Lamentablement, no parla suec,
per segur que no ha fet res de dolent.

La dona surt a la llum quan sent el seu nom.

Sembla peruana; t uns vint anys i escaig, les galtes marcades per la verola, duu els cabells
lligats en un monyo fet a cuita-corrents i s molt baixeta.
Anabella diu en Joona amablement, soy inspector de policia, Joona Linna.
Buenos das respon ella una mica papissota, i sel mira amb els seus ulls negres.
T limpias ms apartamentos aqu, en este edificio?
La noia fa que s.
Cules? pregunta en Joona.
Espera un momento diu lAnabella, i rumia un moment abans de comenar a comptar amb
els dits. El piso de Lagerberg, Franzn, Gerdman, Rosenlund, el piso de Johansson tambin.
Rosenlund diu en Joona. Rosenlund es la familia con un gato, no es verdad?
LAnabella fa que s amb un somriure.
Y muchas flores hi afegeix.
Moltes plantes diu en Joona, i veu que ella assenteix.
En Joona pregunta amb expressi seriosa si va veure alguna cosa inusual quatre nits enrere, la nit
que en Benjamin va desaparixer:
Notaste alguna cosa especial hace cuatro das? De noche
Lexpressi de lAnabella sendureix.
No diu rpidament, i intenta tornar a ficar-se cap al pis den Jarl Hammar.
De verdad? reacciona en Joona de seguida. Espero que digas la verdad, Anabella.
Repeteix que s molt important, que es tracta dun nen que ha desaparegut.
En Jarl Hammar, que ha estat escoltant tota aquesta estona, ala dues mans tremoloses i diu, amb
la seva veu ronca i vibrant:
Ha de ser amable amb lAnabella, s una bona noia.
Mha de dir qu va veure afirma en Joona amb fermesa, i es torna a girar cap a lAnabella
. La verdad, por favor.
Sense poder fer-hi res, en Jarl Hammar veu que unes grans llgrimes afloren als ulls foscos i
lluents de lAnabella.
Perdn xiuxiueja. Perdn, seor.
No ploris, Anabella diu en Jarl Hammar, i fa un gest a en Joona perqu entri. Passi, no
puc pas deixar-la plorar a lescala, oi?
Entren i sasseuen tots tres a la taula brillant del menjador d'en Jarl Hammar, que porta un pot de
galetes de pebre mentre lAnabella explica en veu baixa que no t casa, que fa tres mesos es va
quedar sense lloc on viure, per que ha aconseguit anar-se amagant a les escales i als locals de mals
endreos de la gent per a qui fa la neteja. Quan li van donar les claus del pis dels Rosenlund perqu
tingus cura de les plantes i del gat, per fi va poder rentar-se b i dormir en un lloc segur. Repeteix
un cop i un altre que no ha pres res, que no s cap lladre, que no ha robat res de menjar, que no ha
tocat res i que no dorm als llits dels Rosenlund, sin en una manta al terra de la cuina.
Desprs lAnabella mira en Joona seriosament i explica que t un son molt lleuger, des que era
una nena i havia de tenir cura dels seus germans petits. La nit de divendres a dissabte va sentir un
soroll a lescala i, espantada, va recollir les seves coses, va anar cap a la porta i va mirar per
lespiell.
La porta de lascensor estava oberta diu, per no vaig veure res. De cop va sentir un
soroll fort: esbufecs i passos lents, com duna persona vella i feixuga.
No vas sentir veus?

Ella fa que no amb el cap.

Sombras.
LAnabella intenta explicar que va veure ombres que es movien a terra.
En Joona assenteix i pregunta:
Qu viste en el espejo?
Al mirall?
Podies veure linterior de lascensor, Anabella diu en Joona.
LAnabella pensa i desprs diu lentament que va veure una m groga.
I desprs afegeix, al cap de molta estona, li vaig veure la cara.
Era una dona?
S, una mujer.
LAnabella explica que la dona duia una gorra que li feia ombra sobre la cara, per que li va
veure un moment la galta i la boca.
Sin duda era una mujer repeteix lAnabella.
De quina edat?
Ella remena el cap; no ho sap.
Tan jove com tu?
Tal vez.
Una mica ms gran? pregunta en Joona.
Ella fa que s, per desprs diu que no ho sap, que noms la va veure una fracci de segon i que
de fet no li va veure b la cara.
Y la boca de la seora? pregunta en Joona. Com tenia la boca?
Alegre.
Estava contenta?
S. Contenta.
En Joona no aconsegueix obtenir una descripci. Inquireix sobre diferents detalls, reformula les
preguntes amb altres paraules, ofereix exemples, per queda clar que l'Anabella ja ha descrit tot el
que va veure. En Joona dna les grcies a tots dos.
Mentre torna cap a dalt, aprofita per trucar a l'Anja, que contesta immediatament.
Anja Larsson, departament dinvestigaci criminal.
Anja, has descobert alguna cosa sobre lEva Blau?
Hi estic treballant, per no deixes de distreurem amb trucades.
Em sap greu, per s urgent.
Ja ho s, ja ho s. Per de moment encara no tinc res.
Dacord, trucam de seguida que
No siguis corc el talla ella, i penja.

37
Mat de dimecres 16 de desembre

Erik seu al cotxe al costat den Joona i va bufant el gotet de cartr que cont el seu caf.
Passen per davant de la Universitat i del Museu dHistria Natural. A laltra banda de la
carretera, prop de les aiges del Brunnsviken, els hivernacles brillen en el crepuscle.
Ests segur que el nom era Eva Blau? pregunta en Joona.
S.
No en trobem res: no surt a la guia telefnica, no t antecedents, no surt al registre central de
penats i rebels, ni al registre de sospitosos ni al de permisos darmes; i ni Hisenda, ni el registre
civil, ni lAutoritat de Trnsit no en tenen constncia. He fet examinar tots els documents dels
comtats, els municipis, lEsglsia, la Seguretat Social i els serveis dimmigraci. A Sucia no hi ha
cap Eva Blau, i no nhi ha hagut mai cap.
Va ser pacient meva insisteix lErik.
Aleshores es deu dir duna altra manera.
A veure si ara em dirs que no s com es d
Satura a mitja frase perqu de cop ha tingut la sensaci imprecisa i que potser hi havia un altre
nom, per un instant desprs sha esvat.
Qu deies? pregunta en Joona.
Consultar els meus papers, potser noms li diem Eva Blau.
El cel blanc tpic de lhivern est cobert de nvols baixos i compactes; sembla que hagi de
comenar a nevar en qualsevol moment.
LErik fa un glop de caf, un sabor inicialment dol seguit duna amargor persistent. En Joona
gira cap a un barri residencial de Tby. Deixen enrere cases, jardins congelats amb arbres fruiters
sense fulles i piscinetes tapades amb lones, terrasses amb mobles de rotang, llits elstics coberts de
neu, xiprers amb llumets de coloraines, trineus blaus i cotxes aparcats.
On anem, de fet? pregunta lErik de cop.
Uns flocs de neu rodonets voleien per laire i sacumulen sobre la capota i els eixugaparabrises.
Ja gaireb hi som.
Gaireb som on?
He trobat altra gent que es diu Blau de cognom respon en Joona somrient.
Satura davant dun garatge buit, per deixa el motor engegat. Al mig de lherbei hi ha un Winnie
de Pooh de plstic de dos metres daltura amb la pintura vermella del jersei desgastada. Al jard no
hi ha cap altra joguina. Un caminet de lloses irregulars de pissarra condueix a la gran casa de fusta
groga.
Aqu hi viu la Liselott Blau diu en Joona.
I aquesta qui s?
Ni idea, per potser sap alguna cosa de lEva.
En adonar-se que lErik no ho veu clar, en Joona li diu:
Ara mateix, s lnic que podem fer.
LErik remena el cap.
Fa molt de temps, i no hi penso mai en quan em dedicava a la hipnosi, vull dir es troba la
mirada dels ulls grisos i freds den Joona, i continua. Potser lEva Blau no hi t res a veure, en tot
aix.

Ho has rumiat b?
Crec que s diu lErik, insegur, amb la mirada perduda en el gotet de caf.
B de veritat?
Potser no.
Saps si era perillosa, lEva Blau? pregunta en Joona.
LErik mira per la finestreta i veu que alg ha pintat amb retolador unes dents i celles malvoles
a la cara del Winnie de Pooh.
Fa un glop de caf i de cop recorda el dia en qu va sentir per primer cop el nom dEva Blau.
Ara ho torna a tenir present.
Eren dos quarts de nou del mat, la llum del sol entrava per les finestres polsegoses. Jo sortia de
gurdia i havia dormit al despatx, recorda.

Ara fa deu anys

ren dos quarts de nou del mat, la llum del sol entrava per les finestres polsegoses. Desprs de
la gurdia, havia dormit al despatx i no havia descansat b, per vaig agafar la bossa desport
igualment. Un parell de setmanes abans, en Lasse Ohlson havia ajornat el nostre partit de
bdminton i havem de jugar avui. LOhlson havia estat massa ocupat: alternava feina a lhospital
dOslo amb la feina del Karolinska, donava conferncies a Londres i havia dentrar a la junta, per
dos dies enrere mhavia trucat per preguntar si estava a punt per al partit.
s clar que s, qu et pensaves? li vaig dir jo.
Preparat que veurs mhavia dit ell amb una veu que no tenia lenergia habitual.
Vaig llenar un culet de caf pel desgus, vaig tornar la tassa a la cuina del personal, vaig baixar
les escales corrents, vaig agafar la bicicleta i em vaig dirigir al poliesportiu tan rpid com vaig
poder. Quan hi vaig arribar, en Lars Ohlson ja era al vestidor fred. Em va mirar gaireb espantat, es
va girar i es va posar uns pantalons curts.
Te nendinyar una que et passars una setmana sense poda seure va dir, tornant a mirar-me.
Quan va tancar el caseller vaig veure que li tremolava la m.
Has estat massa ocupat vaig dir jo.
Qu? S, ja ho crec, s
Va callar i es va asseure al banc, cansat.
Va tot b? vaig preguntar.
Oi tant. I tu, com ests?
Divendres he de presentar-me a la junta.
Ah, s, shan acabat els fons per als teus projectes, oi? Sempre la mateixa can.
Per no pateixo vaig dir jo. Crec que la cosa va b. Les meves investigacions van a bon
ritme, la cosa avana, els resultats sn prometedors.
Conec en Frank Paulsson de la junta va dir ell, posant-se dret.
Ah, s? De qu?
Vam fer la mili junts, a lextrem nord del pas, a Boden. s llest i t una mentalitat fora
oberta.
Fantstic vaig dir en veu baixa.
Vam sortir del vestidor i en Lasse em va agafar del bra.
Vols que li truqui i li digui que han dinvertir en tu?
Ja es pot fer, aix? vaig preguntar.
Segur que no, per, i qu?
Doncs ms val que no ho facis vaig dir amb un somriure.
B has de poder continuar la teva recerca.
Ja men sortir.
No caldr que ho spiga ning.
Mel vaig mirar i vaig dir, vacillant:
Per potser no s la millor manera.
Aquesta nit li truco.
Vaig fer que s amb el cap i ell em va donar un copet a lesquena, somrient.
Quan vam entrar a la sala gran, plena decos i de xiulets de sabates sobre el terra, en Lars em va
preguntar de cop:

Voldries agafar-me una pacient?

I aix?
s noms que no tinc prou temps per a ella va contestar.
Em sap greu, per ho tinc tot ple vaig dir.
Ah.
Vaig comenar a escalfar mentre espervem que queds lliure la pista 5.
En Lars es va passejar una mica amunt i avall, es va passar les mans pels cabells i va estossegar.
Crec que lEva Blau encaixaria b al teu grup va dir, perqu est totalment encallada en
un trauma. Almenys, aix penso, perqu no aconsegueixo arribar-li. No ho he aconseguit ni un sol
cop.
Puc assessorar-te si
Assessorar-me? em va interrompre, i va abaixar la veu. Ja nestic fart, della.
Que ha passat alguna cosa? vaig preguntar.
No, no, s que Pensava que estava molt malalta, fsicament, vull dir.
I resulta que no? vaig preguntar.
Va somriure tens i em va mirar de cap a peus.
No podries dir que lagafes i ja est? va preguntar.
Mho pensar vaig respondre jo.
Ja en parlarem daqu a una estona va dir ell rpidament. Va crrer una mica sense moures
de lloc, es va quedar quiet, va llanar una mirada intranquilla cap a lentrada de la sala, observant
tothom que entrava, i desprs es va recolzar a la paret. No ho s, Erik, per maniria molt b que
et miressis lEva. Jo
Va tornar a callar i va mirar cap a la pista on hi havia dues noies joves, segurament estudiants de
medicina. Encara els quedaven uns quants minuts. Quan una delles va ensopegar i va fallar una
deixada senzilla, en Lasse va arrufar el nas desdenys i va xiuxiuejar:
Vaca estpida.
Em vaig mirar el rellotge i em vaig arronsar despatlles. En Lasse sestava rosegant les ungles.
Vaig veure taques de suor sota els seus braos. Sel veia envellit, amb les galtes xuclades. Es va
sentir un crit fora de la sala, i es va sobresaltar i va mirar cap a les portes.
Les noies van recollir les seves coses i van abandonar la pista xerrant.
Ens toca vaig dir, anant cap a la pista.
Erik, the demanat alguna vegada que magafessis un pacient?
No, per s que ja tinc lagenda molt plena
I si et faig les gurdies? va preguntar rpidament, mirant-me.
En tinc fora vaig dir, estranyat.
Ja ho s, per he pensat que tens famlia, i has destar a casa va dir.
s perillosa?
Qu vols dir? va preguntar amb un somriure insegur, i es va posar a burxar les cordes de la
raqueta.
LEva Blau. Creus que s perillosa?
Va tornar a mirar cap a la porta.
No s qu dir-te va contestar en veu baixa.
Tha amenaat?
Vull dir que qualsevol daquests pacients pot ser perills, s difcil de saber. Per estic
segur que tu sabries tractar-la.

Segurament vaig dir.

Lagafes? Digues que lagafes, Erik. S?
Dacord vaig respondre.
Es va posar vermell, va fer mitja volta i va anar cap a la lnia de fons. De cop li va lliscar un filet
de sang per la part interior de la cuixa; sho va eixugar amb la m i em va mirar. En adonar-se que jo
ho havia vist, va murmurar no s qu duna lesi inguinal. Es va disculpar i va sortir coixejant de la
pista.
***
Dos dies ms tard, jo acabava darribar al meu despatx quan van trucar a la porta. Vaig obrir i em
vaig trobar al passads en Lasse Ohlson i, a un parell de metres, una dona amb un impermeable blanc.
Se la veia molt inquieta i tenia el nas vermell, com si estigus refredada. Una cara prima i
punxeguda, molt maquillada amb ombra dulls blava i vermella.
Aquest s lErik Maria Bark va dir en Lasse. Un metge excellent, millor que jo no ser
mai.
Arribeu abans dhora vaig dir.
Et va b? va preguntar en Lasse nervis.
Vaig assentir i els vaig demanar que passessin.
Ui, jo no tinc temps va respondre ell en veu baixa.
Aniria b que et quedessis.
Ja ho s, per me nhe danar va dir. Pots trucar-me sempre que vulguis, encara que sigui
a mitja nit.
Va marxar rpidament i lEva Blau va entrar amb mi al despatx, vu tancar la porta darrere seu i
desprs em va mirar.
s teu, aix? va preguntar de cop amb impertinncia, posant-se un elefant de porcellana a la
palma tremolosa de la m.
No, no s meu vaig respondre.
Per he vist que ho miraves va dir ella en to burleta. Ho volies, oi?
Vaig respirar fondo i vaig preguntar:
Per qu creus que ho vull?
No ho vols?
No.
I aix? va preguntar, i es va aixecar el vestit.
No duia calces i shavia depilat totalment el pubis.
Eva, deixa-ho estar vaig dir.
Dacord va dir ella, amb els llavis tremolant de nervis.
Shavia collocat massa a prop meu. La seva roba desprenia una olor molt forta de vainilla.
Seiem? vaig preguntar amb veu neutra.
Lun damunt de laltre?
Tu pots seure al sof vaig dir.
Al sof?
S.
Podria va dir, per va llanar limpermeable a terra, va anar cap a lescriptori i es va
asseure a la meva cadira.

Explicam alguna cosa de tu vaig demanar.

Com ara?
Em vaig preguntar si era la mena de persona que es deixaria hipnotitzar fcilment o si intentaria
oferir resistncia, si preferiria adoptar una actitud reservada i distant.
No sc el teu enemic vaig declarar tranquillament.
Ah, no?
Va obrir un calaix de lescriptori.
No toquis aix vaig dir.
Em va ignorar i va forfollejar els meus papers. Jo mhi vaig acostar, vaig treure-li la m del
calaix, el vaig tancar i vaig dir, amb fermesa:
Aix no es pot fer. The demanat que no ho toquessis.
Em va mirar amb rebellia i va tornar a obrir el calaix. Sense dei-xar de mirar-me de fit a fit, va
agafar un feix de papers i els va llanar amb furia a terra.
Prou! vaig dir, fort.
Els seus llavis van comenar a tremolar i els ulls se li van omplir de llgrimes.
Modies? va xiuxiuejar. Ho sabia, sabia que modiaries. Tothom modia.
De cop sonava espantada.
No passa res, Eva vaig dir amb compte. No passa res. Tranquilla; pots quedar-te a la
meva cadira, si vols, o seure al sof.
Va fer que s, es va posar dreta i va anar cap al sof. Aleshores es va girar de cop i va preguntar
en veu baixa:
Et puc tocar la llengua?
No. I ara, seu vaig dir.
Per fi es va asseure, per immediatament va comenar a bellugar-se neguitosa daqu cap all.
Em vaig adonar que tenia alguna cosa a la m.
Qu s, aix? vaig preguntar.
Es va amagar la m darrere lesquena immediatament.
Vine a veure-ho si thi atreveixes va respondre amb un to que langoixa feia sonar hostil.
Vaig sentir que menvaa una onada dimpacincia, per em vaig obligar a sonar totalment
tranquil quan vaig preguntar:
Em vols dir per qu ets aqu?
Va fer que no amb el cap.
Qu et sembla? vaig preguntar.
Va arrufar el nas.
s perqu vaig dir que tenia cncer va xiuxiuejar.
Tenies por de tenir cncer?
Creia que ell volia que en tingus va dir.
En Lars Ohlson?
Mhan operat del cap un parell de vegades. Amb anestsia. I mentre estava adormida em van
violar.
Les nostres mirades es van creuar i va somriure breument.
Aix que ara estic embarassada i lobotomitzada.
Qu vols dir?
Que est b, perqu vull criatures, un fill, un nen que mami dels meus pits.
Eva vaig dir, per qu creus que ets aqu?

Va treure la m de darrere lesquena i va obrir el puny; no hi tenia res, va girar la m oberta un

parell de cops.
Vols explorar-me el cony? va xiuxiuejar.
Vaig pensar que el millor seria anar a buscar alg. LEva Blau es va posar dreta rpidament.
Perdona va dir, em sap greu, s noms que tinc por que modis. No modis, si us plau.
Em vull quedar, necessito ajuda.
Va, calmat, Eva. Estic intentant mantenir una conversa amb tu. En principi daqu a poc
entrars al meu grup dhipnosi, ja ho saps, en Lars tamb tho ha explicat. Em va dir que thavia
semblat b, que volies fer-ho.
Ella va fer que s, va allargar la m i va fer bolcar la meva tassa de caf, que va anar a parar a
terra.
Perdona va dir un altre cop.
Quan sen va haver anat, vaig recollir tots els papers de terra i em vaig asseure a lescriptori.
Fora plovia; un ram breu de pluja fineta. Vaig pensar que en Benjamin tenia excursi amb la llar
dinfants i que tant la Simone com jo ens havem descuidat de posar-li els pantalons impermeables
nets a la bossa.
Laigua clara de la pluja queia sobre els carrers, els camins i els parcs.
Vaig plantejar-me trucar a la llar dinfants i demanar si en Benjamin podia quedar-shi i no anar a
lexcursi. Jo patia cada cop que tenien alguna sortida, fins i tot patia de pensar que havia de
recrrer tot de passadissos i baixar dos trams descales per arribar al menjador; mimaginava altres
nens que, emocionats, lapartaven i el feien topar contra una porta gruixuda, o que en Benjamin
ensopegava amb les sabates amuntegades sota els penjadors.
Li poso les injeccions, vaig pensar. Amb aquest medicament cu Benjamin ja no es pot
dessagnar per un tallet qualsevol, per tot i aix s molt ms frgil que altres nens.

ecordo la llum del sol del mat segent, que travessava les cortines de color gris fosc. La
Simone dormia nua al meu costat. La boca entreoberta, els cabells esborrifats, les espatlles i
els pits coberts de piguetes. De cop se li va posar el bra amb pell de gallina i vaig tapar-la
amb el cobrellit. En Benjamin va tossir suaument. No mhavia adonat que era aqu. De nit, si tenia
malsons, de vegades venia a la nostra habitaci i es posava a dormir en un matals a terra. Aleshores
jo em quedava en una postura molt incmoda per agafar-li la m fins que es tornava a adormir.
Vaig veure que eren les sis, em vaig posar de costat, vaig tancar els ulls i vaig pensar que seria
molt agradable poder dormir fins que el cos em digus prou.
Papa? va xiuxiuejar en Benjamin al cap duna estona.
Dorm una mica ms vaig dir en veu baixa, per es va incorporar, em va mirar i va dir amb
aquella veu dola i ntida:
Papa, aquesta nit estaves damunt de la mama.
Oh vaig dir, i vaig notar que la Simone es despertava.
S, eres damunt seu sota el cobrellit i et gronxaves.
Jo vaig intentar fugir destudis, murmurant:
Quines coses dius.
Mmmm.
La Simone va riure sorneguera i va amagar el cap sota el coix.
Potser s que somiava alguna cosa vaig dir, sense concretar ms.
Arribats a aquest punt la Simone tremolava de riure sota el coix.
Somiaves que eres en un gronxador?
Doncs
La Simone em va mirar amb un ample somriure i va dir, esforant-se perqu no se li escaps el
riure per sota el nas:
Contesta, somiaves que eres en un gronxador?
Papa?
Crec que s.
Per per qu? va continuar la Simone, rient. Per qu estaves damunt meu quan?
Anem a esmorzar vaig interrompre.
Vaig veure la ganyota den Benjamin quan es va posar dret; els matins sempre eren el pitjor
moment, perqu les seves articulacions shavien passat hores en la mateixa posici i sovint es
produen hemorrgies espontnies.
Com va?
En Benjamin es va recolzar a la paret.
Espera, petit, que et far un massatge vaig dir.
En Benjamin va sospirar, es va estirar al llit i em va deixar doblegar i estirar amb compte les
seves articulacions.
No vull que em punxis va dir, trist.
Avui no toca, Benjamin. Dem passat.
No vull, papa.
Mira en Lasse, que t diabetis vaig dir. A ell li posen injeccions cada dia.
A en David no nhi posen va protestar en Benjamin.
Per potser t alguna altra cosa que no li agrada.
Silenci.
El seu pare s mort va xiuxiuejar en Benjamin.

S vaig dir. Ja havia enllestit amb els braos i les mans.

Grcies, papa va dir en Benjamin, i es va posar dret amb compte.
Fillet meu.
Vaig abraar el seu cos petit per, com sempre, em vaig haver de controlar per no estrnyer-lo
massa fort.
Puc mirar Pokmon? va preguntar.
Pregunta-ho a la mama vaig dir, i vaig sentir la Simone cridar Covard! des de la cuina.
Desprs desmorzar vaig anar a lestudi, em vaig asseure a lescriptori de la Simone, vaig agafar
el telfon i vaig marcar el nmero den Lasse Ohlson. Va contestar la seva secretria Jennie
Lagercrantz, que treballava per a ell des de feia vint anys, com a mnim. Vam xerrar una mica, li vaig
explicar que era el primer dia que havia pogut dormir fins tard en tres setmanes, i vaig preguntar si
shi podia posar en Lasse.
Un momentet va dir.
Li volia demanar que no digus res sobre mi a en Frank Paulsson de la junta, si no era massa tard.
Vaig sentir un clic a lauricular i al cap duns segons va reaparixer la secretria:
Ara mateix en Lars no pot parlar amb ning.
Digues-li que sc jo.
Ja ho he fet va dir, seca.
Vaig penjar sense dir res ms, vaig tancar els ulls i vaig entendre que en aquesta histria hi havia
gat amagat, que potser mhavia ficat de ple a la gola del llop i resultava que lEva Blau era ms
difcil o ms perillosa que no mhavia dit en Lasse.
Ja men sortir em vaig murmurar.
Per aleshores vaig pensar que el grup dhipnosi podria sortir-ne perjudicat. Havia format un
grup fora petit dhomes i dones amb problemes, antecedents mdics i historials completament
diferents. No havia pensat si seria fcil hipnotitzar-los o no; el que volia crear era comunicaci, uns
contactes en el si del grup que els permetessin desenvolupar la relaci que mantenien amb ells
mateixos i amb la resta de gent. Molts dels membres carregaven culpes feixugues que els impedien
establir contactes i funcionar en societat. Es culpaven a si mateixos de violacions o maltractaments
que havien sofert, havien perdut el control sobre les seves vides i, sovint, tamb tota la confiana en
el mn.
En la darrera sessi, el grup havia avanat un pas. Com sempre, primer havem xerrat una estona,
i desprs jo vaig intentar hipnotitzar profundament en Marek Semiovic. Abans no era tan fcil, amb
ell; no estava centrat i shi resistia. Jo notava que no havia trobat lentrada adequada, que encara no
havem trobat el punt de partida que necessitvem.
Una casa? Un camp de futbol? Un bosc? vaig proposar jo.
No ho s va respondre en Marek com sempre.
Per b hem de comenar en algun lloc vaig dir.
S, per on?
Has de pensar en un lloc al qual hagis de tornar per entendre qui ets ara vaig dir.
Els camps de Zenica va dir en Marek amb veu neutra. Zenikodobojski.
Molt b vaig respondre jo, i mho vaig apuntar. Saps qu hi va passar, all?
Tot tot va passar all, en un edifici esfondrat de fusta negra, una mena de castell; la casa
dun latifundista, amb sostres inclinats, torretes i porxos
Ara el grup dhipnosi shavia concentrat. Tothom escoltava i entenia que en Marek, de cop, havia
obert algunes comportes internes.

Crec que seia en una butaca, jo continua, amb veu vacillant, o sobre uns coixins. En tot
cas, estava fumant-me un Marlboro mentre Devien passar centenars de nenes i dones de la meva
ciutat natal.
Passaven per all?
En un perode de dues setmanes Entraven per la porta principal i les feien pujar per
lescalinata cap al pis de dalt, cap als dormitoris.
s un prostbul? va preguntar en Jussi amb el seu fort accent de Norrland.
No s qu feien. No s gaireb res va respondre en Marek en veu baixa.
No vas veure mai les habitacions del pis de dalt? vaig preguntar jo.
Es va fregar la cara i va inspirar profundament.
Mestic recordant duna altra cosa. Entro en una habitaci petita i veig una professora que vaig
tenir a linstitut. Est lligada en un llit, despullada i plena de blaus als malucs i a les cuixes.
Qu passa?
Jo sc just a lentrada de lhabitaci, amb una mena de bast de fusta a la m i Ara ja no
men recordo.
Intenta-ho vaig dir jo tranquillament.
Ha desaparegut.
Nests segur?
No puc ms.
Dacord, doncs ja est b. Aix s suficient vaig dir jo.
Un moment va dir en Marek encara, i desprs va quedar en silenci molta estona.
Va sospirar, es va fregar la cara i es va posar dret.
Marek?
No recordo res va dir amb veu aspra.
Vaig prendre un parell de notes i vaig adonar-me que en Marek em mirava.
No recordo res, per tot va passar en aquella maleda casa va dir.
Mel vaig mirar i vaig assentir.
Tot el que sc, el meu jo, s en aquella casa de fusta.
El castell embruixat va dir la Lydia des de la seva cadira, al costat den Marek.
Exacte, era un castell embruixat va dir ell amb un somriure trist.

aig tornar a mirar-me el rellotge. Al cap de poca estona mhavia de presentar davant la junta
de lhospital per presentar els meus resultats i previsions. Necessitava aconseguir ms fons o
em veuria obligat a reduir la recerca i la terpia. Encara no havia tingut temps de posar-me
nervis. Vaig anar cap a la pica i em vaig rentar la cara, em vaig quedar mirant-me al mirall i vaig
intentar somriure abans de sortir del bany. Quan vaig tancar la porta del despatx vaig veure una dona
jove que sacostava pel passads i es va aturar al meu costat.
Erik Maria Bark?
Duia els cabells, negres i densos, recollits en un monyo al clatell, i quan va somriure li van sortir
uns clotets profunds a les galtes. Duia bata blanca i segons la identificaci que duia al pit era
resident.
Va allargar la m per presentar-se.
Maja Swartling, sc una de les seves principals admiradores.
I com s aix? vaig preguntar amb un somriure.
Se la veia alegre i feia olor de jacints.
Vull participar en el que est fent va dir sense embuts.
En la meva feina?
Va assentir i de cop es va ruboritzar.
Magradaria molt va dir, s tan emocionant!
Em sap greu si no comparteixo del tot el teu entusiasme, per ni tan sols no s si la recerca
continuar vaig dir.
Per qu?
Noms hi ha diners fins a finals dany.
Vaig pensar en la reuni que tenia al cap de pocs minuts i vaig intentar explicar-li la situaci
amablement:
Em sembla fantstic que tinteressi la meva feina, i estar encantat de parlar-ne amb tu, per
ara tinc una reuni important que
La Maja es va apartar.
Em sap greu va dir. Perdoni.
Podem parlar de cam a lascensor vaig dir amb un somriure.
De cop semblava ms tmida. Va tornar a envermellir i es va posar al meu costat per
acompanyar-me.
Creu que ser difcil obtenir ms fons per a la recerca? va preguntar intranquilla.
La reuni amb la junta de lhospital era al cap de pocs minuts. El procediment habitual era
explicar una mica la teva recerca (resultats, objectius i terminis) per obtenir ms fons, per a mi
sempre em costava, perqu sabia que em trobaria les reticncies derivades dels prejudicis sobre la
hipnosi.
El problema s que la majoria encara pensen que la hipnosi s molt difcil de valorar
objectivament, i a causa daquest estigma s difcil presentar resultats incomplets.
Per llegint tots els seus informes es veuen uns patrons molt interessants, encara que sigui
massa aviat per publicar res.
Thas llegit tots els meus informes? vaig preguntar escptic.
I no sn pocs va respondre ella, una mica seca.
Ens vam aturar davant de les portes de lascensor.
Qu et semblen les meves idees sobre engrames? vaig preguntar per posar-la a prova.
Vol dir aquell fragment sobre un pacient amb danys cerebrals?

S vaig dir, intentant que no sem nots la sorpresa.

Em sembla interessant que es posicioni en contra de les teories sobre la ubicaci de la
memria al cervell.
I qu en penses?
Crec que hauria daprofundir en la recerca sobre la sinapsi i concentrar-se en lamgdala.
Estic impressionat vaig dir, i vaig pitjar el botonet de lascensor.
Ha daconseguir els fons per a la recerca.
Ja ho s vaig contestar.
Qu passar si diuen que no?
Espero que encara tindria prou temps per desmuntar la terpia i ajudar els pacients a obtenir un
altre tipus de tractament.
I la recerca?
Vaig arronsar-me despatlles.
Potser anir a una altra universitat, si nhi ha cap que em vulgui.
T enemics, a la junta? va preguntar.
No crec.
La Maja va alar la m i me la va posar suaument sobre el bra amb un somriure de disculpa. Les
galtes se li van posar encara ms vermelles.
Aconseguir els diners, perqu est fent una feina revolucionria. No poden fingir que no se
nadonen va dir mirant-me directament. I si aqu no sn capaos dentendre-ho, jo el seguir a la
universitat on vagi.
De cop em vaig preguntar si estava lligant amb mi. La seva actitud submisa tenia un no s qu; la
seva veu suau, ronca, ho accentuava. Vaig fer una ullada rpida a la identificaci per assegurar-me
que recordava b el seu nom: Maja Swartling, resident.
Maja
No es podr desfer de mi, Erik Maria Bark va xiuxiuejar amb els llavis premuts.
Ja en parlarem vaig dir quan es van obrir les portes de lascensor.
La Maja Swartling va somriure i van reaparixer els clotets a les galtes. Va plegar les mans sota
la barbeta, es va inclinar profundament i va dir, dola i perspica:
Sawadee.
Mentre pujava amb lascensor cap al despatx del director, vaig riure en recordar la salutaci
tailandesa. Lascensor va indicar amb un ping que havia arribat, i en vaig sortir. Tot i que la porta
era oberta, vaig trucar abans dentrar. LAnnika Lorentzon mirava cap a fora pel finestral, que oferia
una vista ampla i meravellosa del Cementiri Nord i el parc Haga. El rostre de lAnnika no mostrava
cap rastre de les dues ampolles de vi que, segons els rumors, es trincava cada nit per poder dormir.
Tenia les venes llises i ocultes sota la seva pell de dona de mitjana edat, tot i que s que tenia una
xarxa superficial d'a rruguetes sota els ulls i al front, mentre que el coll i la barbeta, que tan llisos
havien estat (fins al punt que, molts anys enrere, li havien perms acabar segona al concurs de miss
Sucia), havien adquirit un llustre molt bonic. Vaig pensar que si ho hagus dit a la Simone, mhauria
renyat; hauria dit de seguida que denigrar una dona que es troba en una posici jerrquica superior
fent comentaris sobre el seu aspecte era una tcnica de dominaci masculina. Ning no parlava dels
costums etlics dels superiors homes, a ning se li acudiria dir que un gerent ja no tenia la pell tan
llisa com abans.
Vaig saludar la directora i em vaig asseure al seu costat.
Quina vista tan bonica vaig dir.

LAnnika Lorentzon em va somriure discretament. Tenia la pell morena pel sol i la figura esvelta,
i els cabells, tan fins, tenyits dun ros massa clar. No feia olor de colnia, sin de net; al seu voltant
surava una aroma de sab exclusiu.
En vols? va preguntar, fent un gest cap a un parell dampolles daigua mineral.
Vaig fer que no amb el cap i em vaig comenar a preguntar on eren els altres. La resta de la junta
ja hauria de ser aqu, feia cinc minuts de lhora acordada.
LAnnika es va posar dreta i va ser com si mhagus llegit els pensaments, perqu va dir:
Tranquil, que ara vnen, Erik. Per s que s dia de sauna, saps? va fer una rialleta i va
continuar. s una manera de mantenir-me al marge de les seves converses. Que llestos, eh?
En aquell moment es va obrir la porta i van entrar cinc homes sufocats. Tenien el coll de les
camises humit pels cabells molls, i els acompanyava un nvol de calor i loci dafaitar. Van acabar
les seves converses sense pressa.
Per la meva recerca costar diners vaig sentir que deia en Ronny Johansson.
Queda clar va respondre lSvein Holstein, violent.
s noms que en Bjarne mha fastiguejat dient que volien reduir una mica la despesa, que
aquells tita fluixa pretenen reduir els fons de recerca de tota la divisi.
Jo tamb ho he sentit a dir, per tu no thas de preocupar, daix va dir en Holstein en veu
baixa.
Les converses es van anar apagant quan van ser tots dins.
En Svein Holstein em va fer una encaixada de mans ferma. En Ronny Johansson, el representant
de la farmaindstria a la junta, noms va fer un gest cansat abans de seure, mentre que el poltic del
comtat, en Peder Mlarstedt, tamb em va donar la m. Va somriure panteixant una mica i vaig veure
que encara suava; les gotetes li regalimaven pel front.
Ets dels que suen? em va preguntar, somrient. La meva dona ho odia, per jo crec que s
til. Sens dubte.
En Frank Paulsson amb prou feines em va dirigir una mirada; noms va fer un gest rpid amb el
cap i es va quedar a laltra punta de la sala. Com que no paraven de xerrar, lAnnika va picar
suaument de mans i va demanar-los que sasseguessin a la taula de negociacions. Venien assedegats
de la sessi de sauna i van obrir de seguida les ampolles daigua mineral que hi havia al mig de la
gran taula de plstic de color groc viu.
Em vaig quedar una estona mirant-los; aquesta gent tenien a les seves mans la continuaci o la fi
de tota la meva recerca. Era estrany, per en mirar-me la junta vaig pensar en el meu grup de
pacients: el rostre atractiu i trgic de la Charlotte, el cos feixuc i trist den Jussi, la calvcie incipient
den Marek i la seva mirada aguda i espantada, la pell pllida i flccida den Pierre, la Lydia,
sempre acompanyada de la dringadissa de les seves joies i lolor dencens de la seva roba, la Sibel
amb les seves perruques, i la hiperneurtica Eva Blau. Els meus pacients eren una mena de reflex
secret daquests homes benestants i segurs de si mateixos vestits tan elegants.
Els membres de la junta es van asseure, xiuxiuejant i regirant-se a les cadires. Un dells
joguinejava amb les monedes que duia a la butxaca, un altre es va amagar enfonsant el nas a lagenda.
LAnnika va alar els ulls, va fer un somriure dol i va dir:
Endavant, Erik.
El meu mtode vaig comenar. El meu mtode consisteix a tractar traumes psquics
mitjanant hipnosi de grup.
Aix ja ho sabem va sospirar en Ronny Johansson.
Vaig intentar explicar-los el que havia fet fins aleshores. El meu pblic escoltava absent; alguns

mirant-me, daltres amb els ulls clavats a la taula.

Em sap greu, per me nhe danar va dir en Rainer Milch al cap duna estona, i es va
aixecar.
Va donar la m a uns quants dels seus companys i va abandonar la sala.
Ja us vaig enviar el material vaig continuar; s que s llarg, per no ho podia escurar.
Per qu no? va preguntar en Peder Mlarstedt.
Perqu encara s massa aviat per treure conclusions vaig explicar.
I daqu a dos anys? va preguntar.
s difcil de dir, per detecto uns patrons vaig respondre, tot i que sabia que no havia
daprofundir en aquest punt.
Patrons? Quina mena de patrons?
Per qu no ens expliques qu esperes trobar? va preguntar lAnnika Lorentzon amb un
somriure.
Espero poder esquematitzar els obstacles mentals que es mantenen durant la hipnosi, perfilar
de quina manera el cervell, en una situaci de relaxaci profunda, sempesca constantment mtodes
nous per protegir la persona dall que lespanta. s a dir, i aix s molt emocionant: que quan
tacostes a un trauma, al nucli, a all que s realment perills Si durant la hipnosi el record
reprimit surt a la superfcie per fi, la persona en qesti comena a aferrar-se all on pot en un darrer
intent de protegir el secret, i sospito que incorpora als records material dels somnis per no haver-ho
de veure.
Per no haver de veure la situaci? va preguntar en Ronny Johansson, sobtadament encuriosit.
S. O, ms ben dit, no per no haver de veure qui els va fer mal vaig respondre. El
pacient substitueix el culpable per una altra cosa, sovint un animal.
Es fu un silenci a la taula.
Vaig veure que lAnnika Lorentzon, a qui jo fins ara sempre havia fet passar vergonya aliena,
somreia per a si mateixa.
s possible? va preguntar en Ronny Johansson, gaireb xiuxiuejant.
Com ns, de clar, aquest patr? va preguntar en Mlarstedt.
Fora, per encara est per determinar.
Hi ha algun estudi semblant en algun altre pas? va preguntar en Mlarstedt.
No va respondre bruscament en Ronny Johansson.
El que jo vull saber va intervenir en Holstein s, si aix se soluciona, qu creus que
passar? Podria ser que el pacient continus trobant noves defenses cada vegada durant la hipnosi?
Vols dir que va a algun lloc, aquesta recerca? va preguntar en Mlarstedt.
Vaig comenar a tenir calor, em vaig escurar la gola i vaig respondre:
Crec que amb hipnosi ms profunda es pot arribar al que hi ha sota daquestes imatges.
Per, i els pacients?
Jo tamb hi pensava va dir en Mlarstedt a lAnnika Lorentzon.
La veritat s que s dall ms atractiu va opinar en Holstein. Per vull garanties Ni
psicosis, ni sucidis.
S, per
Ens ho pots prometre? em va interrompre.
En Frank Paulsson dedicava tota la seva atenci a letiqueta de lampolla daigua mineral. En
Holstein semblava cansat i es va mirar el rellotge.
La meva prioritat s ajudar els pacients vaig dir.

I la recerca?
Doncs
Em vaig escurar la gola.
s un subproducte, des de tots els punts de vista vaig dir en veu baixa. No pot ser daltra
manera.
Intercanvi de miradetes a la taula.
Bona resposta va dir de cop en Frank Paulsson. Jo dono tot el meu suport a lErik Maria
Bark.
A mi em preocupen els pacients va dir en Holstein.
Aqu hi s tot va dir en Frank Paulsson, assenyalant la memria que els havia enviat.
Parla del desenvolupament dels pacients, i sembla molt prometedor.
El que passa s que aquesta terpia s tan inusual, tan atrevida, que hem destar segurs que el
podrem defensar si alguna cosa va malament.
De fet, no pot anar res malament vaig dir, i vaig sentir un calfred a lesquena.
Erik, som divendres i tothom vol anar-sen cap a casa va dir lAnnika Lorentzon. Em
penso que pots donar per fet que tornars a rebre fons per a la teva recerca.
Els altres van assentir i en Ronny Johansson es va inclinar endavant i va comenar a aplaudir.

uan vaig arribar a casa vaig trobar la Simone a la cuina, omplint la taula de menjar que treia
de quatre bosses: esprrecs, majorana fresca, pollastre, llimona i arrs pandan. En veurem
va esclatar a riure.
Qu passa? vaig preguntar.
Va remenar el cap i va dir, amb un somriure dorella a orella:
Hauries de veuret la cara.
Per qu?
Sembles un nen amb sabates noves.
Tant sem nota?
Benjamin! va cridar.
En Benjamin va entrar a la cuina amb lestoig dels seus medicaments a la m. La Simone va
posar-se seriosa i em va assenyalar.
Mira, quina cara fa, el papa?
La mirada den Benjamin es va creuar amb la meva i vaig veure que somreia.
Fas cara de content, papa.
s que ho estic, fill, molt content.
Han descobert els medicaments? va preguntar.
Qu?
Per curar-me i que no mhagi de posar injeccions mai ms? va preguntar.
El vaig alar, el vaig abraar i li vaig explicar que aquest medicament encara no shavia
descobert, per que esperava que ho farien ben aviat i que era el que jo ms volia del mn.
Dacord va dir.
El vaig tornar a deixar a terra i vaig veure la Simone absorta en els seus pensaments.
En Benjamin em va estirar el camal dels pantalons.
I aleshores qu passa? va preguntar.
No el vaig entendre.
Per qu ests tan content, papa?
Oh, s que mhan donat diners vaig dir, sense lalegria dabans. Diners per a la meva
recerca.
En David diu que fas mgia.
No faig mgia, faig hipnosi i intento ajudar gent que t por i est trista.
Artistes? va preguntar.
No em vaig poder aguantar el riure, la Simone el va mirar sorpresa.
Per qu ho dius? li va preguntar.
s que al telfon has dit que tenen por, mama.
Ah, s?
S, ho he sentit.
S, s veritat, avui ho he dit. Estava explicant que els artistes tenen por i nervis quan ensenyen
els seus quadres va explicar.
Com ha anat avui al parc Berzelii? vaig preguntar.
Era a Arsenalsgatan.
Hi has anat, avui?
Ella va fer que s amb el cap, a poc a poc.
Mha agradat molt va dir, dem firmar el contracte.
Per qu no mho deies? Enhorabona, Sixan!

Ella va somriure.
Ja s exactament quina ser la primera exposici que hi far va dir. Una dona jove que ha
fet Belles Arts a Bergen. s genial, fa unes obres enormes
Es va interrompre quan van trucar a la porta. La Simone va intentar veure qui era per la finestra
de la cuina, i desprs va anar al rebedor i va obrir. Jo vaig seguir-la i la vaig veure a travs del
rebedor fosc al llindar de la porta, banyada per la llum del sol. Quan vaig arribar al seu costat, vaig
trobar-la mirant cap a fora.
Qui era? vaig preguntar.
Ning. No hi havia ning va dir.
Vaig mirar cap al carrer per damunt dels arbustos.
Qu s aix? va preguntar de cop.
Al graonet de davant de la porta hi havia un bast amb un mnec en un extrem i un disc de fusta a
laltre.
Que estrany vaig dir, agafant leina de cstig antiga.
Per qu coi s, aix?
Crec que s una palmeta. Antigament sutilitzaven per disciplinar els nens, per pegar-los a
lescola.

ra hora de fer una nova sessi amb el grup dhipnosi. Arribarien en deu minuts: els sis
participants de sempre i la dona nova, lEva Blau. En posar-me la bata blanca, sempre sentia
una alegria embriagadora, una presncia dramtica. Era com si estigus a punt de sortir a un
escenari, a la llum dels focus. Aquesta sensaci no tenia res de vanitat, sin que venia de lenorme
plaer de poder transmetre la meva experincia duna manera tan concreta.
Vaig agafar el bloc i vaig llegir les notes de la sessi de la setmana passada, en qu en Marek
Semiovic havia descrit el casalot als camps del comtat de Zenica-Dobojs.
Desprs jo lhavia condut a una hipnosi ms profunda que mai abans, i en Marek va descriure
amb veu tranquilla i amb tots els ets i uts una habitaci amb terra de formig que hi havia al
soterrani, on havia hagut de donar descrregues elctriques a amics i parents llunyans. Per de cop
shavia desviat i havia comenat a navegar en un altre rumb, havia deixat de seguir les meves
instruccions i shavia buscat per iniciativa prpia un cam per sortir de la hipnosi. Jo sabia que el
millor era treballar a passets curts, aix que vaig decidir que aquell dia en Marek descanss.
Comenaria amb la Charlotte i desprs potser faria un primer intent amb la dona nova, lEva Blau.
La sala on es feia la hipnosi havia de tenir un aspecte neutre i assossegador. Les cortines eren
dun color groguenc difcil didentificar, el ferra era gris i els mobles, senzills, per cmodes: taules
i cadires de bedoll, fusta clara amb puntets marrons. En una de les cadires hi havia un protector de
sabates de color blau que alg shavia descuidat. Les parets eren llises i noms hi penjaven un parell
de litografies de colors indefinits.
Vaig collocar les cadires formant un semicercle i vaig posar el trpode de la cmera de vdeo
tan lluny com vaig poder. La recerca mentusiasmava; sentia una gran curiositat per veure qu
descobriria, per alhora estava cada cop ms convenut que aquesta nova forma de terpia era millor
que les que havia utilitzat abans. El grup era molt important en el tractament dels traumes; lallament
de la solitud es convertia en un procs curatiu en comunitat. Vaig collocar la cmera al trpode, hi
vaig introduir una cinta nova, vaig connectar el cable, vaig regular el balan de blancs, vaig acostar
la imatge al respatller duna cadira, vaig enfocar i desprs vaig tornar a allunyar-la.
Mentrestant havia entrat un dels pacients, la Sibel. Vaig suposar que devia fer un parell dhores
que sesperava fora de lhospital que sobrs la sala i comencs la sessi. Es va asseure en una
cadira i va posar-se a empassar saliva fent uns sorolls guturals estranys. Amb un somriure insatisfet,
es va collocar b la perruca de rnxols rossos que solia portar a les sessions i va sospirar, tensa.
Va arribar la Charlotte Cederskild, que duia un impermeable de color blau fosc amb un cintur
ample ben cenyit al voltant de la seva cintureta esvelta. Quan es va treure la gorra, els densos cabells
castanys li van tapar la cara. Com sempre, estava tristssima i preciosa.
Vaig anar cap a la finestra, la vaig obrir i vaig notar la brisa suau de la primavera a la cara.
Quan em vaig tornar a girar, vaig veure que tamb havia entrat en Jussi Persson.
Hola, doctor va saludar en el seu dialecte norlands enrogallat.
Em va allargar la m i desprs va anar a saludar la Sibel. Es va donar un copet a la panxeta
cervesera i va dir alguna cosa que la va fer ruboritzar i riure. Van continuar xerrant en veu baixa
mentre arribava la resta del grup: la Lydia, en Pierre i en Marek, que com sempre van fer una mica
tard.
Em vaig quedar quiet esperant fins que van estar a punt. Tots tenien una cosa en com: havien
experimentat violacions traumtiques de la seva privacitat que ara havien de superar. Aquestes
violacions havien provocat tants danys a les seves psiques que ara socultaven les violacions a si
mateixos per poder tirar endavant. Cap dells no comprenia ben b qu havia viscut: noms sabien
que alguna cosa horrible del passat els havia destrut la vida.

El passat mai est mort, ni tan sols est passat; jo citava aquestes paraules de William
Faulkner amb freqncia per dir que totes les experincies que hem viscut, per petites que siguin, ens
acompanyen en el present. Totes les experincies influeixen en les decisions, i en el cas de les
experincies traumtiques, el passat ocupa prcticament tot lespai del present.
En general, jo hipnotitzava tot el grup alhora i cada dia escollia un o dos membres amb qui anava
ms lluny que amb els altres. Aix, doncs, es podria dir que en una mateixa sessi hi havia dos
nivells: el nivell de la suggesti hipntica i el nivell de la conscincia.
Havia descobert alguna cosa en la hipnosi. Primer era noms una sospita, i a poc a poc va anar
creixent fins a convertir-se en un patr cada cop ms clar. Era un descobriment que encara no havia
demostrat, s clar; jo era conscient que potser la meva teoria donava massa per fet que lagent
provocador del trauma principal sempre apareixia disfressat durant la hipnosi profunda. La situaci
surt a la superfcie i es pot analitzar el procs que genera langoixa, per el causant es mant ocult.
Ja shavia assegut tothom, per lEva Blau, la meva pacient nova, encara no hi era. El grup estava
inquiet, com sempre.
La Charlotte Cederskild solia ser la que sasseia ms lluny. Shavia tret la jaqueta i anava molt
elegant, com de costum. Duia un conjunt senzill de jersei i rebequeta grisos i un collaret gruixut de
perles brillants al voltant del coll delicat. A ms, portava una faldilla prisada de color blau fosc,
mitges fosques i espesses i sabates baixes i lluents. Quan les nostres mirades van creuar-se, va
esbossar un somriure caut. Quan va entrar al meu grup, la Charlotte havia intentat sucidar-se quinze
vegades, la darrera disparant-se al cap amb lescopeta de caa del seu marit al bell mig del menjador
del seu xalet, a Djursholm. Larma li havia relliscat de la m i havia perdut una orella i una petita
part de la galta, per no se li notava gens: shavia sotms a un parell doperacions de cirurgia
plstica molt cares i havia canviat de pentinat, i ara duia una cabellera llisa i densa que amagava la
prtesi i laudifon.
Quan veia que la Charlotte inclinava el cap i escoltava, educada i respectuosa, les histries dels
altres, la por em tenallava el cor. Una dona bonica i madura. Atractiva, tot i que es notava que no hi
era tota. Jo era conscient de la meva incapacitat dencarar-me sense prejudicis a labisme que
pressentia al seu fur intern.
Ests cmoda, Charlotte? vaig preguntar.
Va fer que s i va respondre amb la seva veu clara i dola:
S, i tant.
Avui examinarem les habitacions interiors de la Charlotte vaig declarar.
El meu castell embruixat va somriure ella.
Exacte.
En Marek em va somriure sense alegria, impacient, quan les nostres mirades van creuar-se.
Shavia passat el mat al gimns i venia ple denergia. Em vaig mirar el rellotge: era hora de
comenar, no podem continuar esperant lEva Blau.
Proposo que comencem vaig dir.
La Sibel es va posar dreta de seguida i va embolicar un xiclet amb un tovall de paper que
desprs va llenar. Em va dirigir una mirada vergonyosa i va dir:
Quan vulgui, doctor.
Desprs de la relaxaci venia lescala feixuga i clida de la inducci, la dissoluci de la voluntat
i dels lmits. Els vaig conduir lentament a un trnsit ms profund, invocant la imatge duna escala de
fusta molla que anaven baixant darrere meu a poc a poc.
Vaig comenar a sentir aquella energia especial entre nosaltres, una escalfor particular entre els

meus pacients i jo. Al comenament la meva veu era forta i clara, per va anar baixant gradualment.
En Jussi semblava inquiet. Feia mmmmm i de tant en tant els seus llavis es tensaven, agressius. La
meva veu menava els pacients i els meus ulls van veure que els seus cossos senfonsaven a les
cadires, que les seves cares sallisaven i adquirien aquella expressi tosca tan peculiar que sempre
t la gent hipnotitzada.
Em vaig moure per darrere dells, els vaig palpar les espatlles, empenyent-los dun en un,
comptant enrere a poc a poc.
En Jussi es va murmurar alguna cosa a si mateix.
En Marek Semiovic tenia la boca oberta; en penjava un filet de saliva.
En Pierre tenia un aspecte ms prim i dbil que mai.
Els braos de la Lydia penjaven sense fora al costat dels reposabraos de la seva cadira.
Continueu baixant lescala vaig dir en veu baixa.
No havia explicat a la junta que lhipnotitzador tamb entra en una mena de trnsit; als meus ulls
era inevitable i positiu.
Mai no havia ents per qu el meu propi trnsit, que sempre anava en parallel a la hipnosi dels
clients, transcorria sota laigua, per mantenia la imatge aqutica, perqu era clara i agradable, i
mhavia acostumat a llegir els matisos del procs a partir daquesta imatge.
Mentre jo menfonsava en un mar, els meus pacients veien coses molt diferents, s clar.
Senfonsaven en els seus propis records, el seu passat; anaven a parar a les seves habitacions de
quan eren petits, a llocs de joventut, a la casa de vacances dels seus pares o al garatge de la veneta.
No sabien que, alhora, als meus ulls, eren sota laigua, enfonsant-se gradualment al costat duna
enorme formaci de corall, una vall dobi submarina o la paret rugosa duna plataforma continental.
En els meus pensaments, ens enfonsvem junts per aigua borbollejant. Aquest cop volia intentar
hipnotitzar tothom fora profundament. La meva veu anava dient xifres i parlava duna relaxaci
agradable mentre laigua em borbollava a les orelles.
Vull que us enfonseu ms, encara una mica ms vaig dir. Seguiu baixant, per ara ms a
poc a poc cada vegada ms a poc a poc. Gaireb us podeu aturar, molt suaument i amb tota la
calma una mica ms avall, noms una mica i ara ens aturem.
El grup era al meu davant, en semicercle, al fons submar arens, pla i extens com un terra gegant.
L'aigua era transparent i de color verd pllid. Onadetes regulars de sorra ens passaven pels
peus. Unes meduses rosades suraven lluents per sobre dels nostres caps. Els llenguados formaven
nuvolets de sorra aqu i all i desprs se nanaven.
Hem baixat tots a un lloc molt profund vaig dir.
Van obrir els ulls i em van mirar de fit a fit.
Charlotte, avui et toca comenar a tu vaig continuar. Qu veus? On ets?
La seva boca es movia en silenci.
No hi ha res perills vaig dir. Estem amb tu tota lestona, darrere teu.
Ja ho s va dir amb veu plana.
Tenia els ulls entretancats, mirava a linfinit sense veure-hi, com una somnmbula.
Ets davant de la porta vaig dir. Que vols entrar?
Va fer que s i els seus cabells es van moure amb el corrent de laigua.
Doncs endavant.
S.
Qu veus? vaig continuar.
No ho s.

Has entrat? vaig preguntar amb la sensaci que estava intentant anar massa de pressa.
S.
Per no veus res?
S.
Hi ha alguna cosa estranya?
No ho s. No crec que
Descriu-mho, va vaig dir rpidament.
Ella va fer que no amb el cap. Unes bombolletes li van sortir dels cabells i van pujar brillants
cap a la superfcie. Vaig entendre que ho estava fent malament, que no lestava escoltant b, que en
lloc de dirigir-la estava intentant empnyer-la, per tot i aix no em vaig saber estar de dir:
Ets un altre cop a casa del teu avi.
S va respondre en veu baixa.
Has entrat i camines cap a linterior.
No vull.
Un passet, noms.
Potser en un altre moment va xiuxiuejar ella.
Alces el cap i mires.
No vull.
El llavi de baix li tremolava.
Que veus alguna cosa estranya? vaig preguntar. Alguna cosa que no hi hauria de ser?
Va arrugar el front de punta a punta, i de cop vaig entendre que estava a punt de deixar-se anar i
que la hipnosi es trencaria. Aix podia ser perills, i no seria gens positiu; si ho feia massa rpid,
podria caure en una greu depressi. De la boca li sortien unes bombolles grans, com una cadena
resplendent. Tenia la cara brillant i li passaven onades de color blau verds pel front.
No cal, Charlotte, no cal que miris vaig dir per apaivagarla. Si vols, pots obrir les portes
del jard i sortir.
La Charlotte tremolava de cap a peus; vaig entendre que no hi havia arribat a temps.
Tranquilla vaig xiuxiuejar, i vaig allargar una m per fer-li uns copets reconfortants.
Tenia els llavis blancs com la cera i els ulls oberts de bat a bat.
Charlotte, tornarem junts a poc a poc cap a la superfcie vaig dir.
Els seus peus van crear un gran nvol de sorra quan es van impulsar cap amunt.
Espera! vaig dir impotent.
En Marek em va mirar i va intentar cridar alguna cosa.
Ja estem pujant tots, i compto fins a deu vaig dir mentre tornvem rpidament cap a la
superfcie. Quan arribi a deu, obriu els ulls i us sentireu b i

a Charlotte respirava amb dificultats, es va posar dreta trontollant, es va collocar b la roba i

em va mirar inquisitivament.
Farem una petita pausa vaig dir.
La Sibel es va posar dreta a poc a poc i va sortir a fumar.
En Pierre la va seguir. En Jussi es va quedar a la seva cadira, feixuc i flccid. Cap dells no
estava despert del tot, havien pujat massa de pressa. Per com que tornarem a baixar, em va semblar
millor mantenir el grup en aquest nivell de conscincia trbol. Em vaig quedar assegut al meu lloc,
em vaig fregar la cara i estava prenent notes quan en Marek Semiovic sem va acostar.
Ben fet va dir amb un somriure sec.
No s ben b el que tenia previst vaig contestar.
A mi mha agradat va dir.
La Lydia es va acostar acompanyada del cling-cling de les seves joies. Els seus cabells de color
de henna van brillar com fil de coure quan la va tocar un raig de sol.
I com s? vaig preguntar. Qu s el que tha agradat?
Que hagi posat aquesta puta proletria al seu lloc.
Qu dius ara? va preguntar la Lydia.
No em refereixo a tu, sin
No has de dir que la Charlotte s una puta, perqu no s veritat va dir la Lydia amablement
. Oi que no, Marek?
Dacord.
Saps qu fan les putes?
S.
Doncs fan de putes va dir sense deixar de somriure, i aix no t per qu ser dolent. s una
decisi que prens i que est relacionada amb el shakti, lenergia femenina, el poder femen.
Exacte, les putes volen poder va dir ell, acorralat. No than de fer pena.
Men vaig apartar una mica i vaig mirar-me les notes, per sense deixar descoltar la seva
conversa.
Hi ha gent que no s capa dequilibrar els seus txakres va dir la Lydia modestament, i
aleshores no estan b, s clar.
En Marek Semiovic es va asseure. Semblava inquiet, es llepava els llavis i mirava la Lydia.
Al castell embruixat hi han passat coses va dir fluixet. Ja ho s, per
Va callar i va serrar les dents tan fort que li tremolaven les mandbules.
No hi ha res de dolent va dir ella, agafant-li la m.
Per qu no recordo res?
La Sibel i en Pierre van tornar a entrar. Tothom estava silencis i tranquil. La Charlotte tenia un
aspecte molt frgil; mantenia els braos prims creuats sobre els pits, amb les mans a les espatlles.
Vaig ficar una altra cinta a la cmera de vdeo, vaig dir lhora i la data en veu alta, i desprs vaig
explicar que tothom es trobava encara en un estat posthipntic. Vaig mirar pel visor, vaig apujar una
mica el trpode i vaig tornar a enfocar. Desprs vaig collocar les cadires b un altre cop i vaig
demanar als pacients que tornessin als seus llocs:
Seieu, va, s hora de continuar.
De cop van trucar a la porta i va entrar lEva Blau. Vaig adonar-me que estava molt tensa i vaig
anar cap a ella.
Benvinguda vaig dir.
De deb? va preguntar.

S.
Es va posar vermella quan li vaig agafar la jaqueta i la vaig penjar. Me la vaig endur cap al grup
i vaig afegir una cadira al semicercle.
LEva Blau era pacient del doctor Ohlson, per a partir dara formar part del nostre grup.
Hem de fer tot el que puguem perqu se senti benvinguda.
La Sibel va fer que s discretament, la Charlotte va somriure amable i els altres van saludar-la
tmids. En Marek va fer com si no la veis.
LEva Blau es va asseure a la cadira buida i es va ficar les mans entre les cuixes. Jo vaig tornar
al meu lloc i vaig dirigir el grup amb compte cap a la segona part:
Seieu cmodament, amb els peus a terra i les mans a la falda. La primera part no ha anat ben b
com jo mhavia imaginat.
Em sap greu va dir la Charlotte.
Ning no sha de disculpar, i tu encara menys; espero que ho entenguis.
LEva Blau em mirava sense desviar els ulls ni un moment.
Comencem amb idees i associacions sobre la primera part vaig dir. Hi ha alg que en
vulgui dir res?
Confs va dir la Sibel.
Frustrant va dir en Jussi. He tingut el temps just dobrir els ulls i gratar-me el cap, i ja
shavia acabat.
Qu has sentit? vaig preguntar-li.
Cabells va respondre ell amb un somriure.
Cabells? va preguntar la Sibel amb una rialleta.
Quan mhe gratat el cap va explicar en Jussi.
Aquesta broma va fer que alguns riguessin.
A qu associes els cabells, Charlotte? vaig preguntar somrient.
Ni idea va respondre ella alegre. Cabells? Potser una barba no.
En Pierre la va interrompre amb la seva veu jovial:
Un hippy, un hippy en moto va dir rient. Seu aix, mastega Juicyfruit i va
De cop lEva es va posar dreta duna revolada, fent bolcar la seva cadira.
Quines criaturades! va dir indignada, assenyalant en Pierre.
El somriure den Pierre es va extingir a poc a poc.
Per qu ho dius? vaig preguntar.
LEva no va respondre; noms va mirar-me i es va tornar a asseure, emmurriada.
Pierre, vols continuar? vaig demanar tranquillament.
Ell va fer que no amb el cap i va creuar els dits ndexs en direcci a lEva, com per protegirsen.
Van disparar a en Dennis Hopper perqu era hippy xiuxiueja conspiratriament.
La Sibel va riure encara ms fort i em va mirar expectant. En Jussi va alar la m i es va dirigir a
lEva Blau.
Al castell embruixat no et molesten aquestes criaturades nostres va dir amb el seu fort accent
norlands.
Es va fer un silenci absolut. Vaig pensar que lEva no podia saber qu significava el castell
embruixat per al nostre grup, per en aquell moment no li ho vaig explicar.
LEva Blau es va girar cap a en Jussi. Em va fer la sensaci que volia engegar-lo, per ell se la
mirava tan tranquil i seris que va canviar dopini i va tornar a seure recta.

Eva, comencem amb exercicis de relaxaci i respiraci, i desprs us hipnotitzo dun en un o de

dos en dos vaig explicar. Tothom participa tota lestona, independentment del nivell de
conscincia en qu es trobi.
Va aparixer un somriure tort i irnic al rostre de lEva.
I de vegades, si tinc la sensaci que funciona vaig continuar-, intento hipnotitzar
profundament tot el grup.
Vaig acostar la meva cadira i els vaig demanar que tanquessin els ulls i es repengessin als
respatllers.
Has de posar els peus a terra, i les mans a la falda.
Mentre els condua curosament cap a la relaxaci, vaig pensar que, de fet, hauria de comenar a
investigar les habitacions secretes de lEva Blau. Era important que fes una aportaci ben aviat
perqu la resta del grup laccepts.
Vaig comptar enrere escoltant la respiraci dels meus pacients, els vaig introduir en una hipnosi
lleugera i els vaig deixar surant just per sota de la superfcie platejada de laigua.
Eva, ara em dirigeixo noms a tu vaig dir, amb calma. Has de confiar en mi. Durant la
hipnosi, jo tinc cura de tu, no pot passar res. Relaxat i et sentirs segura; escolta la meva veu,
segueix-la. Segueix les paraules espontniament, sense posar-les en dubte. Has de posar-te en el flux
de paraules, ni al davant ni al darrere, sin sempre al mig
Ens vam enfonsar en laigua grisa i vam veure un flaix dels altres membres del grup, que encara
suraven amb el cap just per sota de la superfcie de laigua, que murmurava suaument. Nosaltres dos
baixvem cap a la foscor del fons seguint una corda ferma amb restes dalgues que laigua feia
onejar.
En realitat, jo em trobava darrere de la cadira de lEva Blau, amb una m sobre la seva espatlla,
parlant tranquillament i comptant enrere. Els seus cabells feien olor de fum. Seia reclinada enrere,
amb la cara relaxada.
En el meu trnsit, laigua que lEva tenia al davant era ara marr i desprs grisa. La cara li
quedava a lombra. Tancava la boca amb fora i tenia un plec profund entre les celles, per la seva
mirada era negra del tot. Em vaig preguntar per on comenar; de fet, gaireb no sabia res della. El
dossier den Lasse Ohlson no contenia prcticament gens dinformaci sobre el seu passat; com que
ho hauria dinvestigar tot jo, vaig decidir intentar una entrada prudent. Sovint, la pau i lalegria eren
el cam ms curt cap a la part difcil.
Tens deu anys, Eva vaig dir, i vaig rodejar les cadires per veure-la de cara.
La seva caixa torcica amb prou feines pujava i baixava. Respirava molt tranquilla, amb
suavitat, des del diafragma.
Tens deu anys, i avui s un dia feli. Ests contenta. Per qu ests contenta?
LEva va fer un gest molt gracis amb els llavis, va somriure una mica i va dir:
Perqu lhome balla als tolls i esquitxa.
Qui balla? vaig preguntar.
Qui?
Va trigar un moment a continuar.
Es diu Gene Kelly, diu la mama.
Ah vaig dir jo, ests mirant Singin' in the Rain?
La mama ho mira.
I tu no?
S va somriure mentre entretancava els ulls.

I ests contenta?
LEva Blau va assentir a poc a poc.
Qu passa?
Vaig veure que enfonsava lentament la barbeta al pit. De cop li va aparixer una expressi
estranya als llavis.
Tinc la panxa grossa va dir amb un fil de veu.
La panxa?
Veig que la tinc molt grossa va dir, amb llgrimes sobtades a la veu.
En Jussi respirava sorollosament al seu costat. Vaig veure de rell que movia els llavis.
El castell embruixat xiuxiuejava, en el seu estat dhipnosi superficial, el castell
embruixat.
Eva, mhas descoltar a mi vaig dir. Tamb sents a tots els altres, per noms has de
reaccionar a la meva veu. No facis cas del que diuen els altres, para atenci noms a la meva veu.
Dacord va dir ella amb expressi satisfeta.
Saps per qu tens la panxa grossa? vaig preguntar.
LEva no va respondre; jo la vaig mirar directament. Tenia la cara seriosa i preocupada, i la
mirada perduda, perqu sestava submergint en un pensament, un record. De cop, va semblar com si
intents reprimir un somriure.
No ho s va xiuxiuejar.
S, jo crec que s que ho saps vaig dir. Per anirem al teu ritme, Eva; ara no cal que hi
pensis, en aix. Vols mirar la televisi un altre cop? Vinc amb tu. Tots venim amb tu, tots, passi el
que passi; tho prometo. Tho prometem i hi pots confiar.
Vull entrar al castell embruixat va xiuxiuejar ella.
Mentre comptava enrere i evocava la imatge de lescala que baixava i baixava, vaig pensar que
alguna cosa no rutllava.
Jo estava submergit en aigua clida mentre queia a poc a poc al costat de la roca, cada vegada a
ms profunditat.
LEva Blau va alar els ulls, es va humitejar els llavis, va xuclar les galtes i va xiuxiuejar:
Veig que semporten una persona. Hi van com si res i el prenen
Qui senduu alg? vaig preguntar.
Va comenar a respirar irregularment. Se li va enfosquir la cara.
Per sota della flua aigua marr i trbola.
Un home amb els cabells en una cua. Penja la nena al sostre gemega.
Vaig veure que amb una m aferrava amb fora la corda de les algues onejants. Les seves cames
es movien a poc a poc, picant de peus amunt i avall.
Vaig sortir de cop de la hipnosi. Sabia que lEva Blau fingia, no havia estat hipnotitzada. No
sabia per qu ho veia tan clar, per no en tenia cap dubte: shavia defensat contra les meves paraules
i havia bloquejat la suggesti. El meu cervell va xiuxiuejar glidament: menteix, no est
hipnotitzada en absolut.
Vaig veure que es gronxava endavant i endarrere sobre la cadira.
Lhome clava estrebades a la nena, unes estrebades massa fortes
De cop la mirada de lEva Blau va trobar la meva i es va fer un silenci. Desprs va obrir els
llavis en un ample somriure.
Ho he fet b? va preguntar.
No vaig dir res. Em vaig quedar all palplantat veient que es posava dreta, agafava la seva

jaqueta del penjador i sortia a poc a poc.

aig escriure el castell embruixat en un full de paper, el vaig plegar al voltant de la cinta
nmero 14 i ho vaig lligar amb una goma, per en lloc darxivar la cinta com sempre, me la
vaig endur al despatx.
Volia analitzar la mentida de lEva Blau i la meva reacci, per encara anava pel passads quan
vaig entendre qu havia fallat: lEva havia estat conscient de la seva cara, havia intentat ser
encantadora i no tenia aquella cara lenta i ingnua tpica de les persones hipnotitzades. Si alg est
hipnotitzat, pot somriure, per sempre sn somriures endormiscats i suaus.
Quan vaig arribar al despatx hi vaig trobar la resident esperant-me davant de la porta. Vaig
sorprendrem a mi mateix en adonar-me que recordava el seu nom: Maja Swartling.
Ens vam saludar i abans que tingus temps ni dobrir la porta, em va dir rpidament:
Em sap greu ser tan insistent, per baso part de la meva tesina en la seva recerca, i no noms
jo, sin tamb el meu tutor voldria que vost hi particips. Potser s una mica inusual que ja estigui
fent la tesina, per
Em va mirar seriosament.
Ho entenc vaig dir.
Que t un moment per dedicar-me? va preguntar finalment. Puc fer-li un parell de
preguntes?
De cop semblava una nena petita, desperta i insegura.
Tenia els ulls molt foscos; brillaven negres en contrast amb la pell tan clara. Duia els cabells
lluents trenats en un pentinat antiquat, per li quedava b.
Si us plau? Puc ser molt pesada, no sho imagina.
Em vaig adonar que mhavia fet somriure. Tenia alguna cosa fresca i despreocupada, i sense
pensar-mho dos cops vaig obrir les mans per indicar que em rendia. Va riure i em va mirar amb ulls
satisfets per vacillants. Vaig obrir la porta i va entrar immediatament amb mi, es va asseure a la
cadira per a visites, va agafar un bloc de notes i un bolgraf i desprs em va mirar encisadora.
Qu vols saber?
La Maja es va ruboritzar i va comenar a parlar, encara amb un ample somriure a la cara;
semblava que no ho pogus evitar.
Comencem amb la prctica Quines possibilitats creu que hi ha que els seus pacients
fingeixin? Podria ser que noms diguessin coses per complaurel?
Justament avui mha passat vaig somriure. Una pacient no volia que la hipnotitzessin, shi
ha resistit i, s clar, no ha quedat hipnotitzada, per ha fet veure que s.
Ara la Maja semblava menys insegura. Es va inclinar endavant, va prmer els llavis i va
preguntar:
Ha fingit?
Jo me nhe adonat, s clar.
Va arrugar les celles, confusa.
Com?
Per comenar, hi ha signes externs clars de calma hipntica; el ms important s que la cara
perd tota lafectaci.
Ho podria explicar amb ms detall?
Quan alg est despert, sempre fa cara de concentraci, per molt relaxat que estigui: mant la
boca tancada, els msculs de la cara collaboren, mira duna manera determinada, etctera. Per si
sest hipnotitzat, no; a una persona hipnotitzada se li obre la boca, li cau la barbeta, t la mirada
llangorosa s difcil de descriure, per aquestes coses es noten.

Semblava que volia preguntar alguna cosa, aix que vaig fer una pausa; per va fer que no amb el
cap i em va demanar que continus.
He llegit els seus informes va dir, i he vist que el seu grup dhipnosi no noms est format
per vctimes. s a dir, no noms hi ha persones que han estat sotmeses a violacions de la seva
privacitat, sin tamb per botxins, gent que ha fet coses horribles a altres persones.
En el subconscient, el cervell duna vctima i dun botx funcionen de la mateixa manera, i
Vol dir que?
Un moment, Maja en lentorn concret dun grup de terpia, barrejar-los ajuda.
Interessant va dir, i va apuntar alguna cosa. Magradaria tornar a parlar-ne ms endavant,
si pot ser. El que ara voldria saber s com es veu el botx durant la hipnosi; al capdavall, vost t la
teoria que la vctima sovint substitueix el botx per alguna altra cosa, com un animal.
Encara no he pogut investigar com es veu el botx, i no matreveixo a especular.
Va inclinar el cap i va preguntar:
Per t alguna sospita?
Tinc un pacient que
Vaig callar i vaig pensar amb en Jussi Persson, lhome de Norrland, que duia la solitud com una
crrega horrible i autoimposada.
Qu anava a dir?
En la hipnosi, aquest pacient torna a una cabana de caadors. Es com si larma el domins;
mata cabirols i els deixa podrir-se. Quan est despert, diu que no hi ha cabirols, i normalment
explica que s en aquella cabana esperant una ssa.
Aix s el que diu quan est despert? va preguntar la Maja amb un somriure.
T una casa a Vsterbotten.
Oh, pensava que vivia aqu va comentar.
Ls deu ser real vaig dir. En aquella zona, nhi ha molts; en Jussi va explicar que fa un
parell danys una ssa grossa va matar el seu gos.
Ens vam quedar mirant-nos en silenci.
Sha fet tard vaig dir.
Encara tinc un munt de preguntes.
Vaig obrir les mans.
Aleshores haurem de tornar a veurens aviat.
Em va mirar. Vaig sentir que massaltava una sensaci clida quan vaig veure que la seva pell
clara adquiria un to rosat. Entre nosaltres flotava una mena de picardia, una combinaci de seriositat
i bon humor.
Puc oferir-li una copa per les molsties? Hi ha un libans molt agradable
Va callar de cop quan em va sonar el telfon. Em vaig disculpar i vaig contestar.
Sc lErik.
Era la Simone, i sonava nerviosa.
Qu passa? vaig preguntar.
He sc a la part de darrere de casa, al carril bici. Sembla que ens hagin entrat a casa.
Em vaig quedar glaat. Vaig pensar en la palmeta que havem trobat a la porta: lantiga eina de
cstig amb el disc de fusta.
Qu ha passat?
Vaig sentir que la Simone empassava saliva amb dificultats. De fons se sentien uns nens que
jugaven; potser eren al camp de futbol, perqu vaig sentir un xiulet i crits.

Qu s aquest soroll? vaig preguntar.

Res, una classe dexcursi va dir preocupada. Erik va continuar rpidament, han
obert la porta de la terrassa den Benjamin i han trencat la finestra.
Vaig veure de rell que la Maja Swartling es posava dreta i, gesticulant, preguntava si era millor
que marxs. Vaig fer-li que s amb el cap i vaig aixecar les espatlles a tall de disculpa. La Maja va
topar accidentalment amb una cadira que va anar a parar a terra.
Ests sol? va preguntar la Simone.
S vaig dir, sense saber per qu mentia.
La Maja va fer adu amb la m i va tancar la porta amb suavitat darrere seu. Encara se sentia
lolor del seu perfum; una olor fresca i senzilla.
Has fet b de no entrar vaig continuar. Has trucat a la policia?
Erik, sones molt estrany, ha passat alguna cosa?
Vols dir, a part del fet que potser tenim un lladre dins de casa en aquest mateix instant? Has
trucat a la policia?
S, he trucat al meu pare.
Molt b.
Ha dit que anava de seguida cap al cotxe.
Tu, allunyat de la casa, Simone.
Sc al carril bici.
Veus la casa?
S.
Si tu veus la casa, vol dir que alg que sigui dins tamb et pot veure.
No diguis aquestes coses.
Vs cap al camp de futbol, si us plau. Jo ara vinc.
Vaig aparcar darrere de lOpel brut den Kennet, vaig posar el fre de m, vaig fer girar la clau de
contacte i vaig sortir del cotxe. En Kennet va venir corrents cap a mi. Tenia cara de preocupaci.
On coi s la Sixan? va cridar.
Li he dit que sespers al camp de futbol.
Ah, sort, tenia por que
Si no, hauria entrat a la casa. La conec, en aix s com tu.
Va riure i em va donar un cop fort a lesquena.
Malegro de veuret, noi.
Vam rodejar lilla de cases cap a la banda de darrere. La Simone era a molt poca distncia del
nostre jard. Segurament havia estat tota lestona vigilant la porta trencada que condua directament a
la nostra ombrvola terrassa. Va alar la mirada, va deixar la bicicleta, va venir directament cap a mi
i em va abraar fort.
Desprs va mirar per damunt de la meva espatlla i va dir:
Hola, papa.
Vaig cap a dins va dir ell seris.
Tacompanyo vaig dir jo.
Les dones i els nens shan desperar fora va sospirar la Simone.
Vam saltar tots tres la bardissa baixa i vam travessar la gespa i la terrassa amb la taula i les
quatre cadires de plstic blanc.
Els graons i el marc metllic de la finestra eren plens de trossets de vidre. A la moqueta de
lhabitaci den Benjamin hi havia un coix gros entre els bocins de vidre i les estelles de fusta. Vam

entrar i vaig pensar que era important explicar a en Kennet que la nit abans ens havem trobat una
eina de cstig davant de la porta.
La Simone anava darrere nostre i va encendre el llum Karlsson del sostre. Tenia les galtes de
color vermell pujat i els cabells pl-rojos li queien com serpentines sobre les espatlles.
En Kennet va anar cap al passads, va mirar al dormitori de la dreta i al bany. El llum de lectura
de lhabitaci del televisor estava encs. A la cuina hi havia una cadira trabucada. Vam anar
dhabitaci en habitaci, per semblava que hi era tot, que no shavien endut res. Alg havia estat al
lavabo del pis de baix, perqu el terra havia quedat cobert de paper de vter. En Kennet em va mirar
sorprs.
Hi ha alg que pugui voler passar comptes amb tu? va preguntar.
Jo vaig fer que no.
Que jo spiga, no vaig dir, per no cal ni dir que a la meva feina em trobo amb un munt de
gent inestable igual que tu.
Va assentir.
No shan endut res vaig dir.
s habitual, aix, papa?
En Kennet va fer que no amb el cap.
No, i encara menys desprs de trencar una finestra. Alg volia deixar-vos clar que ha estat
aqu.
La Simone shavia aturat al llindar de la porta de lhabitaci den Benjamin.
Sembla que alg shagi ficat al seu llit va dir en veu baixa. Com es diu aquell conte?
Rnxols dOr, no?
Vam anar rpidament al nostre dormitori i vam veure que als nostres llits tamb hi havia hagut
alg. La vnova estava apartada i els llenols, arrugats.
Aix s molt estrany va dir en Kennet.
Es va fer un silenci.
Aquella eina! va cridar la Simone de cop.
Sort que ho dius, jo hi havia pensat i desprs se me nhavia anat del cap vaig dir, anant cap
al rebedor per agafar la palmeta, que havem deixat al penjador.
Mare meva, qu s aix? va preguntar en Kennet.
Ens ho vam trobar ahir davant de la porta va respondre la Simone en veu baixa.
Mho deixes veure?
Crec que s una palmeta vaig dir, un estri daquells que sutilitzaven per castigar els nens.
til per fer-los creure va somriure en Kennet, tocant-lo.
A mi em fa cosa. Ho trobo una idea esgarrifosa va dir la Simone.
Us han amenaat, o hi ha hagut alguna cosa que es pugui considerar una amenaa?
No va respondre ella.
Potser ho hem dentendre aix vaig dir jo, que ens ho han deixat per dir que mereixem un
cstig. Ahir vaig pensar que devia ser una broma dolenta, perqu som tan protectors amb en
Benjamin. Vull dir que, si no saps que en Benjamin est malalt, podem semblar uns neurtics.
La Simone va anar cap al telfon i va trucar a la llar dinfants per assegurar-se que en Benjamin
estigus b.
***

Aquella nit el vam posar dhora al llit. Com sempre, em vaig estirar al seu costat per explicar-li la
histria duna pellcula africana, Kirikou. Ell ja havia vist la pellcula unes quantes vegades, per
prcticament cada dia volia que li expliqus aquella histria quan anava a dormir. Si moblidava
dalgun detall, mel recordava, i si encara estava despert quan jo acabava la histria, la Simone
havia de venir a cantar-li canons de bressol.
Quan es va haver adormit, ens vam fer un te i vam mirar una pellcula de vdeo. Al sof, vam
parlar daix que ens haguessin entrat a casa sense robar res, que alg havia desfet un rotlle de paper
de vter i shavia estirat als nostres llits.
Potser eren uns adolescents que buscaven un lloc per follar va dir la Simone.
No, haurien desordenat ms.
No et sembla estrany que els vens no hagin sentit res? LAdolfsson que ho veu sempre tot
Potser ha estat ell vaig aventurar.
Que lAdolfsson ha follat al nostre llit?
Sem va escapar el riure i la vaig estirar cap a mi. Feia molt bona olor: un perfum fora dens
per que no embafava. Sem va acostar i vaig sentir el seu cos esvelt i jovenvol contra el meu; vaig
deixar lliscar les mans per sota la seva brusa ampla, per la pell tan suau. Tenia els pits clids i
turgents.
Va fer un gemec quan vaig fer-li un pet al coll; el seu al clid em va entrar a lorella.
Ens vam despullar a la llum del televisor, ajudant-nos lun a laltre amb mans rpides i vides,
embolicant-nos amb peces de roba, rient i besant-nos de nou. Em va estirar cap al dormitori i em va
llanar al llit amb severitat fingida.
Que mhas de fer pam-pam al cul? vaig preguntar.
Va fer que s i es va acostar, va inclinar el cap i va deixar que els seus cabells em freguessin les
cames; va somriure amb la mirada baixa mentre anava pujant de genolls. Els rnxols queien cap
endavant per damunt de les espatlles fines i pigades. Quan es va asseure eixarrancada damunt meu,
tenia els msculs dels braos tensos; les galtes se li van posar roges com el foc quan vaig entrar dins
della.
Per uns segons, em va venir al cap el record dunes fotos que havia fet feia temps, en una platja
de les illes gregues, un parell danys abans que en Benjamin nasqus. Havem agafat un autobs que
resseguia la costa i havem sortit al lloc que ens havia semblat ms bonic.
Quan vam veure que la platja estava totalment deserta, ens vam treure els banyadors, vam menjar
sndria calenta al sol i desprs ens vam estirar despullats a laigua clara i poc profunda, acariciantnos i besant-nos. Aquell dia vam fer lamor quatre vegades a la platja, cada vegada ms lents i
acalorats. La Simone tenia els cabells fets un desastre per culpa de laigua salada. Jo encara
recordava perfectament la seva llengua, la seva mirada assolellada i la rialla tmida. Els pits petits i
tibants, les pigues, els mugrons de color rosa fluix; el ventre pla, el melic i el pl pbic de color
coure.
Ara la Simone es va inclinar damunt meu i es va deixar caure enrere, besant-me el pit i el coll.
Respirava cada cop ms de pressa, va tancar els ulls, em va aferrar amb fora per les espatlles i va
xiuxiuejar que no maturs.
Es movia cada cop ms de pressa i amb ms dificultat, tenia lesquena i les natges cobertes de
suor. Va gemegar en veu alta, es va inclinar cap enrere, un cop i un altre; es va aturar amb les cuixes
tremoloses, va continuar una mica, va tornar a aturar-se gemegosa, panteixant, es va humitejar els
llavis i va recolzar-se sobre el meu tors amb la m. Aleshores va exhalar un sospir i em va mirar als

ulls quan vaig comenar a tremolar dins seu. No em vaig aguantar ms i vaig deixar-me anar en
onades delicioses i feixugues dins della.

aig aparcar la bicicleta al costat de Neurologia i em vaig quedar un moment escoltant els
refilets dels ocells als arbres. Vaig veure les plantes orientades cap al sol, tots aquells colors
clars de primavera que sortien dentre el fullam dels arbres. Vaig pensar que feia ben poca
estona mhavia despertat al costat de la Simone i havia mirat a linterior dels seus ulls verds.
El meu despatx estava tal com lhavia deixat el dia abans; la cadira on shavia assegut la Maja
Swartling per entrevistar-me encara era al costat de lescriptori, i el llum de la taula estava encs.
Eren noms dos quarts de nou, tenia temps de repassar les notes de la fallida sessi dhipnosi de la
Charlotte del dia abans. No era difcil entendre per qu no havia anat b: jo havia forat el procs,
noms havia tingut en compte lobjectiu. Era un error clssic que jo, amb tota la meva experincia, no
hauria hagut de cometre. No pots obligar un pacient a veure una cosa que no vol veure. La Charlotte
havia entrat a lhabitaci, per no havia volgut mirar; jo hauria hagut de conformar-me amb aix de
moment. Prou valentia havia mostrat.
Em vaig posar la bata, em vaig desinfectar les mans i vaig pensar en el grup de pacients. No
estava del tot satisfet amb el paper den Pierre; no el tenia prou clar. Sovint corria darrere la Sibel o
la Lydia, sempre tenia algun comentari a punt i era gracis, per a les situacions dhipnosi tenia un
comportament molt passiu. Era atractiu i obertament homosexual, i volia ser actor. A primera vista
semblava que duia una vida completament normal, excepte per un detall recurrent: cada any, per
pasqua, anava de viatge amb la seva mare. Es passaven les vacances a lhabitaci de lhotel, bevent
fins a perdre la conscincia i fent lamor. El que la seva mare no sabia era que, desprs de cada
viatge, en Pierre queia en una depressi profunda que acabava amb repetits intents de sucidi.
Jo no volia forar res als meus clients; volia que, si mexplicaven alguna cosa, fos per decisi
seva. Alg va trucar a la porta. Abans que jo pogus dir res, la porta ja shavia obert i va entrar
lEva Blau. Va fer una expressi estranya, com si intents riure sense moure els msculs de la cara.
No, grcies va dir de cop. No cal que em convidis a un restaurant, ja he sopat. La
Charlotte s dall ms amable; em fa menjar, racions per a tota la setmana, i jo les guardo al
congelador.
Quin detall tan bonic vaig dir jo.
Compra el meu silenci va declarar lEva crpticament, i es va collocar darrere de la cadira
on el dia abans shavia assegut la Maja.
Eva, em vols dir per qu has vingut?
No he vingut a mamar-te-la, que ho spigues.
No cal que continus al grup dhipnosi vaig dir-li amb veu tranquilla.
Ella va abaixar la mirada.
Sabia que modiaves va murmurar.
No, Eva, noms dic que no ests obligada a participar en el grup. Algunes persones no volen
que les hipnotitzin, daltres no sn gaire receptives encara que voldrien, i daltres
Modies em va interrompre.
Noms dic que no et puc tenir al grup si rebutges la hipnosi.
No ho vaig fer expressament va dir. Per no pots ficar-me la polla a la boca.
Para ja vaig dir jo.
Ho sento va xiuxiuejar, i es va treure una cosa de la bossa. Mira, tho dono.
Vaig agafar lobjecte que em donava. Era una fotografia; una fotografia den Benjamin el dia del
seu bateig.
Quin detall, oi? va dir, orgullosa.
El cor manava a cent com posset.

Don ho has tret? vaig preguntar.

s un secret.
Contesta, Eva. Don ho has tret?
Em va interrompre en to burleta:
Jo, jo, jo i noms jo!
Vaig tornar a mirar la fotografia. Era de llbum de fotos den Benjamin, la coneixia
perfectament. A la part de darrere fins i tot hi havia restes de la pega que havem utilitzat per
enganxar-la. Em vaig obligar a parlar amb calma, malgrat que sentia el batec accelerat del meu cor a
les temples.
Vull que em diguis don has tret aquesta foto.
Es va asseure al sof, es va desbotonar la brusa anant per feina i em va ensenyar els pits.
Doncs va, porta la polla! va dir. Aix per fi quedars satisfet.
Has estat a casa meva vaig dir.
Tu has estat a casa meva va replicar ella amb posat rebel. Mhas obligat a obrir la
porta
Eva, jo noms he intentat hipnotitzar-te, s molt diferent que entrar a casa dalg.
Jo no he entrat a casa de ning va dir ella rpidament.
Vas trencar una finestra
La pedra va trencar la finestra.
Em vaig sentir totalment esgotat i vaig tmer que perdria la pacincia. Estava a punt de
reaccionar amb fria contra una persona malalta i confusa.
Per qu vas prendre aquesta foto?
Ets tu qui pren coses! No fas res ms! Qu diries si et prengus jo alguna cosa teva? Qu et
penses que se sent?
Va tapar-se la cara amb les mans i va dir que modiava.
Ho va repetir una vegada i una altra, potser ben b cent vegades, fins que es va calmar.
Has dentendre que menfadi amb tu quan em tractes de lladre va dir desprs, controlant-se
. Si justament tacabo de regalar una foto molt maca.
S.
Va fer un ample somriure i es va llepar els llavis.
The donat una cosa va continuar, i ara vull que tu me'n donis una a mi.
Quina cosa? vaig preguntar amb calma.
No thi atreveixis va dir.
Digues qu
Vull que mhipnotitzis va respondre.
Per qu em vas deixar una palmeta a la porta? vaig preguntar.
Em va mirar inexpressiva.
Qu s una palmeta?
Una cosa per castigar nens.
Jo no the deixat res a la porta.
Vas deixar-hi
No diguis mentides! va cridar.
Es va posar dreta i va anar cap a la porta.
Eva, si no entens on s el lmit, si no entens que a mi i a la meva famlia ens has de deixar en
pau, avisar la policia.

I la meva famlia qu? va preguntar ella.

Escoltam duna vegada!
Porc feixista! va xisclar, i va sortir del despatx.

ls meus pacients seien en semicercle davant meu. Aquest cop havia estat molt fcil hipnotitzarlos. Havem baixat junts suaument per laigua xipollejant. Vaig continuar amb la Charlotte.
Tenia la cara molt relaxada, li havien aparegut bosses profundes sota els ulls i solcs al costat
de la barbeta.
Em sap greu va xiuxiuejar la Charlotte.
Amb qui parles? vaig preguntar.
Per un moment el seu rostre es va tensar.
Em sap greu va repetir.
Vaig esperar. Es notava que estava en hipnosi profunda: respirava profundament, per en silenci.
Ja saps que amb nosaltres ests segura, Charlotte vaig dir. No et pot passar res, et sents
b i dall ms relaxada.
Va assentir tristament. Jo sabia que em sentia, que seguia les meves paraules sense poder
distingir la realitat de la hipnosi de la vida real. En el seu estat dhipnosi profunda, era com si mirs
una pellcula i alhora hi particips; era pblic i actriu, per sense estar dividida en dos, sin units
en una persona.
No tenfadis va xiuxiuejar. Em sap greu, si us plau, em sap greu. Et consolar. Tho
prometo, et consolar.
Vaig sentir que el grup respirava fondo al meu voltant i vaig entendre que tornvem a ser al
castell embruixat. Havem anat a parar a lhabitaci perillosa de la Charlotte i jo volia que shi
queds. Desitjava que tingus prou fora per mirar i veure alguna cosa, que po-gus fer una primera
ullada a all que tanta por li feia. Volia ajular-la, per aquest cop no pensava repetir el meu error de
la setmana anterior i forar el procs.
Al gimns de lavi hi fa fred va dir la Charlotte de cop.
Que veus alguna cosa?
Un terra de llistons llargs, una galleda, i un cable va contestar, gaireb inaudible.
Fes un pas enrere vaig dir.
Va sacsejar el cap.
Charlotte, fes un pas enrere ara mateix i posa la m al pom de la porta.
Vaig veure que les parpelles li tremolaven i que unes llgrimes sobrien pas a travs de les
pestanyes. Tenia les mans buides i desvalgudes a la falda, com una velleta.
Toques el pom de la porta i saps que ten pots anar quan vulguis vaig dir.
De deb?
Pots fer girar el pom i sortir, i ja est.
Seria millor que me nans i prou
De cop es va quedar en silenci, va alar la barbeta i va inclinar el cap a poc a poc, amb la boca
mig oberta, com una nena.
Em quedo una mica ms va dir en veu baixa.
Ests sola?
Va fer que no amb el cap.
El sento va murmurar, per no el veig.
Va arrugar el front com si intents veure alguna cosa desenfocada.
Hi ha un animal va dir de sobte.
Quina mena danimal? vaig preguntar.
El pare t un gos gros
Hi s, el teu pare?

S, s aqu, al rac, al costat de les espatlleres. Est trist, li ho veig als ulls. Diu que li he fet
mal. Est trist.
I el gos?
El gos li ronda per les cames, ensumant. Sacosta una mica, senretira. Ara es queda quiet al
seu costat, amb la llengua fora. El pare diu que el gos mha de vigilar Jo no vull, no est b, no
s
La Charlotte va respirar fondo. Si anava tan de pressa, corria el risc de sortir de la hipnosi.
Una ombra esgarrifosa li va cobrir la cara i em va semblar que el millor seria sortir del trnsit,
sortir del mar negre. Havem trobat el gos; la Charlotte shavia quedat i lhavia mirat. Aix era un
aven. Amb el temps ja descobrirem qui era realment aquest gos.
Quan pujvem suaument per laigua, vaig veure que en Marek ensenyava les dents a la Charlotte.
La Lydia va travessar un nvol verd fosc dalgues i herbes aqutiques amb la m, i va intentar
acariciar la galta den Pierre. La Sibel i en Jussi van tancar els ulls i van surar cap a dalt. Ens vam
trobar lEva Blau just sota la superfcie.
Estvem gaireb desperts. El lmit entre la realitat i la hipnosi sempre s poc clar, i a linrevs
passa el mateix: el retorn al territori de la conscincia sempre s imprecs.
Farem una pausa vaig dir, i em vaig girar cap a la Charlotte. Et trobes b?
Grcies va dir ella, i va abaixar la mirada.
En Marek es va posar dret, va demanar un cigarret a la Sibel i va sortir amb ella. En Pierre es va
quedar assegut al costat den Jussi. Va mirar a terra i es va fregar rpidament els ulls, com si hagus
plorat.
La Lydia es va posar dreta a poc a poc, es va desemperesir i va badallar. Vaig pensar que havia
de dir alguna cosa a la Charlotte, fer-li saber que malegrava que hagus decidit quedar-se un
moment al seu castell embruixat, per ja no la vaig veure.
Vaig agafar el meu bloc de notes per apuntar rpidament un parell de coses, per la Lydia sem
va acostar i em va interrompre.
Les seves joies van dringar suaument i vaig sentir lolor del seu perfum de mesc quan sem va
acostar i va preguntar:
Que no em toca, ja?
El proper cop vaig dir sense alar la mirada.
I per qu no avui?
Vaig deixar el bolgraf i la vaig mirar.
Perqu vull continuar amb la Charlotte, i desprs amb lEva.
Crec que la Charlotte ha dit que se nanava a casa.
Vaig somriure a la Lydia.
Esperarem un moment vaig dir.
Per, i si no torna? va insistir.
Dacord, Lydia. Com vulguis.
Es va quedar una estoneta mirant-me, fins que vaig tornar a agafar el bolgraf i em vaig posar a
escriure.
Em pregunto si lEva arribar a la hipnosi profunda va dir la Lydia de cop.
Vaig tornar a alar la mirada.
En realitat, no vol descobrir el seu cos eteri va continuar.
El seu cos eteri?
Va somriure tmidament.

Vost utilitza altres paraules, per ja mentn.

Lydia, jo intento ajudar tots els meus pacients vaig dir, sec.
Ella va inclinar el cap.
Per no ho aconseguir, oi?
Per qu ho penses? vaig preguntar.
Es va arronsar despatlles.
Estadsticament, un de nosaltres se sucidar, un parell acabaran ingressats, i
No tho has de mirar aix vaig intentar explicar.
S em va interrompre, perqu jo vull ser un dels que sen surten.
Sem va acostar un pas ms i la seva mirada va adquirir una crueltat inesperada quan va afegir en
veu baixa:
Per mi que la Charlotte s la que se sucidar.
Abans que jo pogus dir res, va sospirar i va dir:
Almenys ella no t fills.
Vaig veure que tornava al seu lloc i shi asseia. Vaig fer una ullada al rellotge i em vaig adonar
que havia passat ms dun quart. En Pierre, la Lydia, en Jussi i lEva havien tornat als seus llocs.
Vaig cridar en Marek, que era al passads parlant amb si mateix, perqu entrs. La Sibel fumava a la
porta i va riure cansada quan li vaig demanar que passs.
La Lydia em va mirar satisfeta quan vaig haver dacceptar que la Charlotte no havia tornat.
B vaig dir, plegant les mans. Continuem.
Vaig veure les seves cares davant meu; estaven llestos. La veritat s que les sessions sempre
milloraven desprs de la pausa; era com si tothom anhels la profunditat, com si la llum i els sons
dall baix ens convidessin suaument a tornar.
La inducci va funcionar de seguida: en noms deu minuts la Lydia ja estava en hipnosi profunda.
Vam caure i vaig sentir que laigua tbia macariciava la pell.
El gran bloc gris de pedra negra estava cobert de coralls, el corrent bressolava els tentacles dels
plips. Jo veia tots els detalls, tots els colors lluminosos i vibrants.
Lydia vaig dir, on ets?
Ella es va llepar els llavis secs i va inclinar el cap enrere.
Havia entretancat els ulls, per tenia un gest irritat a la boca, i el front arrugat.
Agafo el ganivet.
Tenia la veu aspra i tremolosa.
Quina mena de ganivet? vaig preguntar.
El ganivet de serra que hi ha al banc de la cuina va dir en to inquisitiu, i desprs va tornar a
callar, amb la boca mig oberta.
Un ganivet de pa?
S va somriure.
Continua.
Tallo el paquet de gelat pel mig, nagafo la meitat i una cullera, i vaig cap al sof de davant del
televisor. LOprah Winfrey parla amb el doctor Phil, que seu entre el pblic i ala el dit ndex. Shi
ha lligat una cinta vermella i just anava a explicar per qu quan en Kasper comena a cridar. Jo s
que no li passa res, noms vol posar-me a prova. Crida perqu sap que aix em molesta, que no puc
sofrir el mal comportament a casa meva.
Qu crida?
Sap que vull sentir el que diu el doctor Phil. Sap que magrada mirar Oprah, per aix crida.

I qu crida, ara?
Hi ha dues portes tancades entremig va dir, per sento que diu paraulotes, no para de
cridar cony, cony, cony
Les galtes de la Lydia shavien encs, tenia el front cobert de perletes de suor.
I qu fas? vaig preguntar.
Va llepar-se els llavis respirant feixugament.
Apujo el volum del televisor va dir fluixet. Fa un sorollam terrible. Se senten
aplaudiments, per ja no em ve de gust mirar. Ja no magrada, ell mho ha arrunat. En fi, no serveix
de res plorar si la llet ja est vessada, per ara li haur dexplicar per qu sha portat tan malament.
Va somriure lleugerament amb els llavis premuts. Tenia la cara gaireb blanca i la suor del seu
front brillava en unes perles que semblaven metlliques.
I ho fas? vaig preguntar.
Qu?
Qu fas, Lydia?
Doncs passo per davant del rebost i baixo al soterrani. De lhabitaci den Kasper en surten
xisclets i uns xuclets estranys. Jo no entenc qu sha empescat, ara. En realitat el que vull fer s
tornar cap a dalt a veure la tele, per vaig cap a la porta, lobro i entro
Va callar. Va prmer amb la llengua perqu sorts saliva entre els seus llavis entreoberts.
Entres vaig repetir. On entres, Lydia?
Els llavis se li movien una mica. Les bombolletes van brillar i van desaparixer cap a la
superfcie.
Qu veus? vaig preguntar amb compte.
Quan entro en Kasper fa veure que dorm va dir lentament. Ha trencat la foto de lvia.
Havia proms que la tractaria amb cura, perqu s lnica foto que tinc de la meva mare. Ara lha
destrossada i es fa ladormit com si res. Penso que diumenge tindrem una conversa ben seriosa: cada
diumenge parlem de com ens hem portat. Em pregunto quin consell mhauria donat el doctor Phil.
Madono que encara tinc la cullera a la m; la miro i en lloc de veurem a mi mateixa, veig el reflex
dun osset al metall. Un osset que ha destar penjat del sostre
De cop la Lydia va fer un gest de dolor amb la boca. Va intentar riure, per noms va emetre uns
sons estranys. Hi va tornar, per no semblava una rialla de deb.
Qu fas? vaig preguntar.
Miro va dir, i va alar la mirada.
De cop, la Lydia va relliscar de la cadira i es va donar un cop al clatell amb el seient. Vaig
crrer cap a ella. Es va quedar asseguda a terra, encara hipnotitzada, per ja no tan profundament.
Em va mirar confusa, amb ulls espantats, i jo vaig dir-li paraules reconfortants.

o s per qu, vaig tenir la sensaci que havia de trucar a la Charlotte.

Alguna cosa em tenia intranquil, potser era perqu durant la hipnosi lhavia convenuda
de quedar-se ms estona que no volia al castell embruixat, perqu havia temptat el seu orgull
i lhavia animada a abaixar la mirada i mirar per primer cop el gran gos que rondava prop de les
cames del seu pare.
Em preocupava el seu comportament, aix danar-sen a mitja sessi sense donar explicacions ni
dir grcies, cosa que sempre feia.
Tot just vaig marcar el seu nmero de mbil ja men vaig penedir, per vaig esperar que salts la
bstia de veu abans de penjar.
Desprs de dinar tard a Stallmstaregrden vaig tornar en bici a lhospital Karolinska. Laire era
fresc, per la llum de la primavera illuminava carrers i faanes.
Vaig espolsar-me la inquietud per la Charlotte i vaig pensar que devia haver tingut una
experincia tan enervant que ms valia que la deixs tranquilla una temporada. Al Cementiri Nord,
les fulles feien remolins a mans del vent i la llum.
Aquell dia en Kennet havia de recollir en Benjamin a lescola; li havia proms un passeig en
cotxe de policia. Desprs, en Benjamin es quedaria a dormir a casa seva perqu jo havia de treballar
fins tard i la Simone anava a lpera amb unes amigues.
Jo havia quedat per segon cop amb la Maja Swartling, lestudiant de medicina. Em vaig adonar
que tenia ganes de parlar amb ella, perqu en principi la Charlotte havia confirmat les meves teories.
Vaig sortir de la sala de reunions i vaig recrrer el passads cap al meu despatx. A lentrada de
lhospital no hi havia gaire gent, noms un parell de senyores grans que esperaven el transport per a
discapacitats i persones amb mobilitat reduda. Feia bon dia: un sol enlluernador i nuvolets de pols
voleiant. Vaig decidir que aquell vespre, tan bon punt enllests la feina, faria un passeig.
Quan vaig arribar al despatx, la Maja Swartling ja mesperava davant de la porta. Els seus llavis
voluptuosos i pintats de vermell es van obrir en un ample somriure, i la clenxa dels seus cabells
negres com el carb va brillar quan es va inclinar endavant i em va dir, amb el seu to humorstic
habitual:
Espero que el doctor no shagi penedit de concedir lentrevista nmero dos.
I ara vaig dir, i vaig tenir una sensaci indescriptible quan em vaig collocar al seu costat
per obrir la porta. Les nostres mirades es van creuar i vaig veure una seriositat inesperada als seus
ulls quan em va passar pel costat entrant al despatx.
De cop vaig ser conscient del meu propi cos, dels peus, de la boca. Ella va comenar a
ruboritzar-se mentre treia una carpeta plena de papers, un bolgraf i un bloc de notes.
Qu ha passat des de lltim cop que ens vam veure? va preguntar.
Vaig oferir-li una tassa de caf de la cuina del personal i vaig comenar a explicar lxit de la
sessi daquell mat.
Crec que aquest mat hem trobat el botx de la Charlotte vaig dir, la persona que li va fer
tant de mal que no para dintentar sucidar-se.
I qui s?
Un gos vaig dir, seris.
La Maja no va riure; havia llegit amb deteniment els meus articles i sabia que una de les meves
teories, la ms atrevida i la que ms cridava latenci, es basava en lantiqussima estructura de la
faula: persones en forma danimal, una de les maneres ms antigues dexplicar coses que altrament
estaven prohibides, eren massa seductores o feien por.
Per als meus pacients, era una manera dafrontar all que no podien entendre: que aquell que

thauria de protegir i estimar ha estat, justament, qui tha causat dolor de la manera ms terrible.
Parlar amb la Maja Swartling em resultava molt senzill, gaireb seductorament fcil. Havia llegit
fora, per no era cap experta. Feia preguntes intelligents i sabia escoltar.
I en Marek Semiovic? Com va el seu tractament? va preguntar, rosegant el bolgraf.
Ja coneixes la seva histria: va venir refugiat a Sucia des de Bsnia durant la guerra i noms
va rebre ajuda per a les lesions fsiques.
S.
s interessant per a la meva recerca, tot i que encara no entenc ben b qu passa, perqu en
hipnosi profunda sempre va a parar al mateix lloc i al mateix record. Lobliguen a torturar gent,
persones que coneix, nois amb qui va jugar de petit per desprs passa alguna cosa.
A la hipnosi?
S. Es nega a continuar.
La Maja va apuntar alguna cosa, va fullejar els seus papers i va alar la mirada.
Vaig decidir no parlar de la Lydia i no esmentar que havia caigut de la cadira durant la hipnosi.
En lloc daix, vaig exposar les meves idees sobre el lliure albir, que en la hipnosi noms queda
limitat pel fet que no et pots mentir a tu mateix.
Havia anat passant lestona i ja era vespre. El passads de fora del despatx estava silencis i
desert.
La Maja va ficar les seves coses en una cartera, es va nuar una bufanda al coll i es va aixecar.
El temps passa volant va dir en to de disculpa.
Grcies vaig dir, i li vaig donar la m.
Ella va dubtar, per va acabar preguntant:
Aleshores, puc convidar-lo a prendre alguna cosa?
Vaig rumiar un moment. La Simone i les seves amigues anaven a l'pera, a veure Tosca, i
arribaria tard a casa. En Benjamin es quedava a dormir a casa lavi i jo havia pensat treballar fins
tard.
Doncs s vaig dir, amb la sensaci que creuava un lmit.
S un bon lloc a Roslagsgatan, es diu Peterson-Berger. s senzill, per molt acollidor.
Dacord va ser tot el que vaig dir abans dagafar la jaqueta, apagar el llum i tancar la porta.
Vam resseguir el parc Haga i les aiges del Brunnsviken en bicicleta cap a Norrtull. Gaireb no
hi havia trnsit. Eren tot just dos quarts de vuit. Els refilets dels ocells als arbres evidenciaven que
arribava la primavera.
Vam aparcar les bicicletes davant del petit parc que hi ha prop de lantic alberg Claes p Hrnet.
Quan vam entrar junts i vam ser rebuts per la mirada somrient de la propietria, vaig comenar a
tenir dubtes. Ja feia ben fet de ser-hi? Qu havia de dir a la Simone si trucava i em preguntava qu
feia? Em va assaltar una sensaci desagradable de la qual no em vaig poder deslliurar. La Maja era
una companya de feina, volem continuar la conversa i, a ms, la Simone havia sortit amb les
amigues, no? Segurament, en aquest mateix moment eren al restaurant de lpera, fent uns vinets.
La Maja em va mirar expectant. Jo no entenia b qu feia aqu amb mi; una noia tan atractiva,
jove i extravertida.
Jo tenia ben b quinze anys ms que ella, i estava casat.
Mencanten les broquetes de pollastre amb com va dir, passant davant meu cap a una tauleta
a la part de darrere del restaurant.
Ens vam asseure i una dona va venir rpidament a portar-nos una gerra daigua. La Maja va
repenjar la barbeta a les mans, va mirar el got i va dir tranquillament:

Si ens cansem daquest lloc, sempre podem anar a casa meva.

Maja, qu ests lligant amb mi?
Ella va somriure i els clotets de les seves galtes es van fer ms profunds.
El meu pare sempre deia que ja vaig nixer aix: una flirtejadora incorregible.
Vaig pensar que no sabia res della, mentre que estava ben clar que ella havia aprofundit en tot el
que jo havia fet.
Que tamb era metge, el teu pare? vaig preguntar aleshores.
Ella va assentir.
El catedrtic Jan E. Swartling.
El neurocirurgi? vaig preguntar, impressionat.
O com en vulguis dir, dalg que furga dins del cap dels altres va dir, aspra.
Va ser el primer cop que li va desaparixer el somriure de la cara.
Vam sopar, jo em sentia cada cop ms violent. Vaig beure massa de pressa i vaig demanar ms
vi. Era com si mincomodessin les mirades del personal, la seva patent assumpci que rem una
parella. Havia begut fora i no vaig ni mirar el compte quan vaig signar-lo, rebregar-lo i llenar-lo a
la paperera que hi havia al costat del guarda-roba.
Quan vam sortir al carrer, al vespre primaveral xafogs i assolellat, jo donava per fet que me
naniria a casa; per la Maja va assenyalar un portal i em va preguntar si volia pujar un moment,
noms per veure casa seva i prendre un te.
Maja, ets incorregible vaig dir. El teu pare t tota la ra.
Ella va riure i em va agafar de bracet.
A lascensor vam estar molt junts. No podia desviar la mirada de la seva boca exuberant i
riallera, les dents blanques com la neu, el front alt i els cabells negres i llustrosos.
Sen va adonar i em va acariciar suaument la galta. Em vaig inclinar endavant i anava a fer-li un
pet, per em va interrompre la sotragada que va fer lascensor en aturar-se.
Vine va xiuxiuejar, i va obrir la porta del pis.
Era diminut, per molt acollidor. Les parets estaven pintades de color blau cel, i a lnica
finestra penjaven cortines blanques. La cuina americana tenia un aire fresc, amb rajoles blanques i
fogons moderns de gas. La Maja hi va anar i vaig sentir que obria una ampolla de vi.
Pensava que prendrem un te vaig dir quan va tornar amb l'ampolla i dues copes a les mans.
Aix s millor per al cor va dir.
Ah, llavors dacord.
Vaig agafar una de les copes i vaig vessar-me vi a la m.
Ella em va eixugar la m amb un drap, es va asseure al llit estret i shi va estirar panxa enlaire.
Tens un pis molt agradable vaig dir.
Sem fa estrany veuret aqu va somriure; havia comenat a parlar-me de tu. Fa tant de
temps que tadmiro i
De cop va fer un bot.
The de fer una foto! va cridar, rient. El fams metge a casa meva!
Va agafar la cmera i es va concentrar.
Fes cara seriosa va dir, mirant-me pel visor.
Em va fotografiar sense poder parar de riure i em va animar a posar.
Es va burlar de mi, va dir que era molt atractiu i em va demanar que prems els llavis.
Sexi! va exclamar alegrement.
Sortir a la portada de Vogue?

A no ser que sestimin ms posar-mhi a mi va respondre ella, donant-me la cmera.

Em vaig incorporar, vaig notar que les cames no maguantaven b del tot i vaig mirar-la pel
visor. Shavia estirat al llit panxa enlaire.
Tu guanyes vaig dir, i vaig fer una foto.
El meu germ em deia pernileta. Tu tamb trobes que estic grassa?
Al contrari, ets molt bonica vaig xiuxiuejar, i vaig veure que sasseia i es treia el jersei. Uns
sostenidors de seda de color verd clar cobrien el seu pit exuberant.
Fes una foto va xiuxiuejar traient-se els sostenidors.
Es va posar com un tomquet i va somriure. Jo vaig enfocar, vaig mirar-li els ulls negrssims i
guspirejants, vaig veure els seus llavis somrients i els pits joves i plens, amb mugrons de color rosa
fluix.
Vaig fotografiar-la mentre ella posava i em gesticulava perqu mhi acosts.
Far un primer pla vaig murmurar, posant-me de genolls Estava tan calent que em palpitava
tot el cos.
Ella va alar-se un pit. Flaix. Va xiuxiuejar que mhi havia dacostar ms. Jo tenia una erecci
enorme, em feia mal de deb. Vaig abaixar la cmera, em vaig inclinar i vaig posar-me el seu pit a la
boca. Ella el va empnyer contra la meva cara. Jo vaig llepar i xuclar el mugr dur.
Du meu va xiuxiuejar, oh, com magrada!
Tenia la pell calentssima. Es va descordar els texans, sels va abaixar i sels va treure amb un
moviment de les cames. Jo em vaig posar dret; havia decidit que no podia tirar-me-la, per vaig
agafar la camera i vaig fer encara ms fotos. Duia unes calcetes de color verd clar.
Vine, va va xiuxiuejar.
Vaig tornar a mirar-la pel visor; ella va somriure dorella a orella i va obrir les cames. Vaig
veure uns pelets foscos a banda i banda de les calcetes.
Pots va dir.
No puc vaig respondre jo.
Jo crec que s va somriure ella.
Maja, ets perillosa. Mortalment perillosa vaig dir, i vaig apartar la cmera.
Ja ho s, sc una entremaliada.
Sc un home casat, ho entens?
s que no tagrado?
Et trobo preciosa, Maja.
Ms que la teva dona?
Para.
Que no et poso calent? va xiuxiuejar. Va somriure i es va posar seriosa.
Jo vaig assentir, vaig fer un parell de passes enrere i vaig veure que somreia satisfeta.
Per puc continuar amb les entrevistes, oi?
s clar vaig dir, i vaig anar cap a la porta.
Vaig veure que em llanava un pet, lhi vaig tornar, vaig sortir del pis, vaig baixar corrents i
vaig agafar la bicicleta.
Aquella nit vaig somiar que observava un relleu de pedra que representava tres nimfes. Em vaig
despertar perqu vaig dir alguna cosa en veu alta, tan fort que vaig sentir ressonar la meva prpia veu
al dormitori a les fosques. La Simone havia arribat mentre jo dormia; es va remoure al meu costat
sense despertar-se. Jo estava banyat de suor i lalcohol encara em circulava per la sang. Fora
passava un cami de la brossa, amb el seu llum intermitent giratori encs i fent molt de soroll. A casa

regnava el silenci. Vaig prendre un comprimit i vaig intentar no pensar, per no vaig poder evitar
recordar el que havia passat la nit abans. Prcticament havia fotografiat la Maja Swartling
despullada; havia fet fotos dels seus pits, les cames, les calcetes de color verd clar. Per no ens
nhavem anat al llit, em vaig repetir. Mhavia passat de la ratlla, per no havia fet el salt a la
Simone. Ara mhavia despertat del tot, no tenia gens de son. Qu coi em passava? Com collons
mhavia deixat convncer de fer-li fotos nua?
Era bonica i seductora. Mhavia afalagat; era lnic que calia, aix? Em va sorprendre haver
descobert el meu punt feble: la vanitat. Jo no estava enamorat della, de cap manera; era la meva
vanitat la que shi entenia tan b.
Em vaig girar i em vaig tapar el cap amb el cobrellit, i poc desprs tornava a dormir
profundament.

a Charlotte no havia vingut a la sessi. Aix no era bo; jo hauria volgut comenar a fer-li un
seguiment a partir davui. En Marek era en un estat de tranquillitat hipntica profunda. Tenia
les espatlles enfonsades; el seu jersei es tensava sobre els bceps i els msculs exageradament
desenvolupats de lesquena. Duia els cabells tallats al millmetre i tenia el cap ple de cicatrius.
Feia uns moviments lents com si mastegus, va alar el cap i em va mirar inexpressiu.
No puc parar de riure va dir en veu alta, perqu les descrregues elctriques fan saltar
aquest paio de Mostar com si fos un pallasso.
En Marek va fer cara de content i va moure el cap amunt i avall.
Est estirat en un terra de formig tacat de sang; respira de pressa, molt de pressa. Desprs
sarrauleix i arrenca a plorar. Malet sigui, li mano a crits que es posi dret, dic que el matar si no es
posa dret, que li ficar la baioneta pel cul fins al fons!
En Marek va trigar un moment a continuar, i desprs va reprendre la histria amb el mateix to
intranscendent i alegre:
Es posa dret, gaireb no saguanta. Les cames li tremolen, t la cigala encongida. Sestremeix,
demana compassi, diu que no ha fet res de mal fet. Jo mhi acosto, li miro les dents plenes de sang i
li deixo anar una potent descrrega al coll. Ell pica de peus a terra, mira al seu voltant amb els ulls
esbatanats, es dna un parell de cops al cap contra la paret. T espasmes a les cames. Jo gaireb em
moro de riure. Rellisca cap a un costat i topa amb la barana, li surt sang de la boca, i aleshores les
cames li fan figa i cau a terra en un rac. Jo men ric, minclino endavant, li dono una altra
descrrega, per el seu cos noms es contrau, com un porc mort. Crido cap a la porta que la diversi
sha acabat, per aleshores entren amb el germ gran del xaval. A aquest s que el conec, havem
treballat junts un any a Alumini, la fbrica que hi ha una mica ms
En Marek va callar, li tremolava la barbeta.
Qu passa ara? vaig preguntar amb suavitat.
Es va esperar un moment abans de continuar:
El terra est cobert dherba verda. Ja no veig el noi de Mostar; lnic que hi ha s un tur ple
dherbei.
No s estrany, aix? vaig preguntar.
No ho s, ja no veig lhabitaci. Sc a laire lliure, camino per un prat a lestiu. Lherba s
humida i freda sota els meus peus.
Vols tornar al casalot?
No.
Vaig fer-los sortir de la hipnosi amb compte i em vaig assegurar que tothom estigus b abans
diniciar la conversa. En Marek es va eixugar les llgrimes de les galtes i es va eixorivir. Tenia
grans taques de suor sota els braos.
Mhi van obligar. Aix s el que feien Mobligaven a torturar antics amics va dir.
Ja ho sabem vaig dir jo.
Ens va mirar tmid i inquisitiu.
Jo reia perqu tenia por, no sc pas aix, no sc perills va xiuxiuejar.
Ning no et jutja, Marek.
Es va tornar a estirar i em va mirar segur de si mateix.
He fet coses horribles a dir gratant-se el coll i removent-se inquiet a la cadira.
Thi van obligar.
En Marek va obrir les mans.
Per, en algun lloc, he quedat tan fotut que ara ho trobo a faltar.

Ah, s?
Merda! va bramar. Noms dic coses sense solta ni volta. No ho s, no s res.
Per mi que ten recordes perfectament de tot va intervenir la Lydia de cop amb un somriure
amable. Per qu no ho vols explicar?
Tanca la boca! va cridar en Marek, acostant-se-li amb la m alada.
Seu! vaig cridar jo.
Marek, no et permeto que em facis crits aix va dir la Lydia tranquilla.
Les seves mirades es van creuar i en Marek es quedar quiet.
Perdona va dir amb un somriure insegur. Es va acariciar la clepsa un parell de cops i va
tornar a seure.
Durant la pausa em vaig posar davant de la finestra oberta i vaig mirar cap a fora amb una tassa
de caf a la m. Era un dia fosc i amenaava pluja. Laire que entrava era fred i portava una lleu olor
de fulles. A la sala de terpia, els meus pacients havien tornat a seure.
LEva Blau anava vestida de blau de cap a peus. Shavia pintat els llavis fins de color blau, i
shavia posat ombra dulls blava. Estava inquieta, com sempre; es posava larmilla i se la tornava a
treure un cop rere laltre.
La Lydia xerrava amb en Pierre. Ell lescoltava contraient els ulls i la boca contnuament; era un
tic que tenia. En Marek mhavia girat lesquena. Els seus msculs de culturista es van tensar mentre
rebuscava a la motxilla.
Em vaig posar dret i vaig fer un gest a la Sibel perqu entrs; ella va apagar el cigarret de
seguida contra la sola de la sabata i va ficar la burilla al paquet.
Continuem vaig dir, i vaig decidir que tornaria a intentar-ho amb lEva Blau.

Eva tenia la cara relaxada. Als seus llavis pintats de blau hi havia un somriure burleta. Jo
vigilava de prop la seva docilitat manipuladora. Ella no volia sentir-se obligada, i jo havia
tingut una idea sobre com fer-li saber que la hipnosi era voluntria. Era evident que li calia
ajuda per relaxar-se i poder-se submergir en la hipnosi.
Quan vaig dir als altres que havien de deixar caure les barbetes contra el pit, lEva va reaccionar
de seguida amb un ample somriure. Vaig iniciar el compte enrere. Vaig sentir la cascada contra
lesquena, vaig notar que laigua menvoltava, per em vaig mantenir alerta. LEva espiava en Pierre
i intentava respirar com ell.
Aneu baixant a poc a poc vaig dir. Esteu cada cop ms relaxats, tranquils, en una negror
agradable.
Vaig caminar per darrere dels meus pacients, observant els colls pllids i les esquenes
arrodonides, em vaig aturar al costat de lEva i li vaig posar una m a lespatlla. Sense obrir els ulls,
va alar el cap a poc a poc i va prmer una mica els llavis.
Ara noms parlo amb lEva vaig dir. Vull que et mantinguis desperta, per que estiguis
relaxada tota lestona. Has descoltar la meva veu quan parlo al grup, per no pots deixar-te
hipnotitzar. Sent la mateixa calma, la mateixa sensaci agradable de submergir te, per estigues
desperta tota lestona.
Vaig notar que les seves espatlles perdien la tensi.
Ara torno a parlar amb tots. Escolteu-me. Comenar el compte enrere vaig continuar, i
amb cada xifra ens submergim ms i ms, i ens anem relaxant. Per tu, Eva, noms ens acompanyes
en pensament; ests conscient i desperta tota lestona.
Mentre tornava al meu lloc, vaig comptar enrere en sries i quan em vaig asseure a la meva
cadira vaig veure que lEva tenia la cara flccida. Se la veia molt diferent, gaireb semblava mentida
que fos la mateixa persona. Respirava feixugament, i el llavi de baix li penjava; linterior rosat i
humit contrastava amb el blau del pintallavis. Vaig centrar-me en mi, em vaig deixar anar i em vaig
enfonsar per laigua com si fos una caixa dascensor fosca. Ens trobvem en un naufragi o en una
casa submergida. De ms avall pujava un corrent daigua fresca. Bombolletes daire i retalls
dalgues ens passaven surant pel costat.
Continueu baixant, ms avall, ms a poc a poc vaig manar amb compte.
Al cap duns vint minuts tots rem sota laigua, a gran profunditat, sobre una superfcie plana
dacer. Un parell de molluscs havien aconseguit fixar-se al metall. Aqu i all hi havia petites
acumulacions dalgues. Un cranc blanc sarrossegava per la superfcie llisa. El grup estava davant
meu en forma de mitja lluna.
LEva tenia la cara pllida i lexpressi estranyada. Una llum grisa li acariciava les galtes, shi
reflectia i continuava el seu cam.
Estava tan relaxada que la seva cara tenia una expressi pura, gaireb virginal. Se li va formar
una bombolleta de saliva entre els llavis mig oberts.
Eva, vull que parlis tranquillament i que et quedis al costat del que veus.
Ah va murmurar.
Explicans-ho vaig intentar. On ets?
De cop va fer una cara estranya, com si alguna cosa lhagus sorprs.
Me nhe anat. Vaig pel cam suau ple de pinassa i pinyes allargades va xiuxiuejar. Potser
anir al club de canoa i mirar a linterior per la finestra de la part de darrere.
s el que ests fent ara?
LEva va fer que s i va inflar les galtes com una criatura disgustada.

Qu veus?
No res va dir rpida i sense ganes de parlar-ne ms.
No res?
Noms una coseta que escric al carrer amb guix, davant de loficina de correus.
Qu escrius?
Res despecial.
Veus alguna cosa per la finestra?
No noms un nen. Miro un nen va murmurar. s molt buf, molt maco. Est en un llitet
petit, damunt dun sof llit. Un home amb barns blanc de ris se li posa al damunt. s atractiu.
Magrada mirar-los. Magraden els nens, vull cuidar-los, fer-los petons.
***
Desprs va fer un gest que semblava un retret amb la boca, i va llanar llambregades a tort i a dret,
mirant tots els membres del grup.
No estava hipnotitzada va dir.
Estaves relaxada, aleshores tamb funciona vaig respondre.
No, en absolut, perqu no reflexionava abans de parlar, noms deia coses sense solta ni volta.
No vol dir res, noms eren fantasies.
Aleshores, aquell club de canoa no existeix, en realitat?
No va respondre ella, seca.
I el cam suau?
Mho he inventat i ja est va dir indiferent.
Sens dubte, se sentia consternada per haver estat hipnotitzada i haver descrit vivncies reals.
LEva Blau era de la mena de persones que en condicions normals mai no explicava res real sobre si
mateixa.
En Marek es va escopir en silenci a la palma de la m quan es va adonar que en Pierre sel
mirava. En Pierre va envermellir i va apartar rpidament la vista.
Mai no mhe portat malament amb cap nen va continuar lEva alant la veu. Sc bona
persona, sc bona, i agrado a tots els nens. Magradaria fer de cangur. Lydia, ahir vaig anar a casa
teva, per no em vaig atrevir a trucar.
No ho tornis a fer va dir la Lydia fluixet.
Qu?
Venir a casa meva va respondre ella.
Has de confiar en mi va continuar lEva. La Charlotte i jo ja som molt bones amigues.
Ella em fa menjar i jo cullo flors perqu se les pugui posar a la taula.
Els llavis de lEva es van tensar quan es va tornar a dirigir a la Lydia:
He comprat una joguina per al teu fillet, en Kasper. s una fotesa, un ventiladoret amb forma
dhelicpter. Et pots refrescar amb lhlice.
Eva va dir la Lydia amenaadora.
No s gens perills. No shi pot fer mal, tho prometo.
No vinguis a casa meva va dir la Lydia. Mhas sentit?
Avui no, no em va b. Vaig a veure en Marek, crec que necessita companyia.
Eva, ja mhas sentit va dir la Lydia.
Si avui tampoc no podria va contestar ella, somrient.

La Lydia va empallidir i es va posar tensa. Va alar-se i va sortir de la sala duna revolada.

LEva es va quedar asseguda mirant com se nanava.

uan em van acompanyar a la nostra taula, la Simone encara no havia arribat. Oferia una
imatge desolada, la taula buida amb la targeteta amb els nostres noms dins dun got. Em vaig
asseure i em vaig plantejar si prendre alguna cosa mentre lesperava. Era un quart menys cinc
de vuit. La reserva al restaurant Kb, a Smlandsgatan, lhavia fet jo; era el meu aniversari i em sentia
feli. En aquella poca gaireb no sortem plegats; ella tenia molta feina a engegar la galeria, i jo
amb la recerca. I si tenem algun vespre lliure tots dos, acostumvem a quedar-nos a casa amb en
Benjamin, arrepapats al sof a mirar una pellcula o un concurs de televisi.
Vaig passar la mirada per les imatges de colors de la paret. Tot el pany de paret estava decorat
amb representacions modernistes dhomes esvelts amb somriures enigmtics i dones exuberants. La
pintura de la paret era el resultat duna reuni nocturna del club dartistes del pis de dalt: una obra
conjunta de Grnewald, Chatam, Hgfeldt, Werkmster i els altres grans noms del modernisme. La
Simone devia conixer-ne en detall el procs de gestaci; em vaig somriure pensant que de seguida
mexplicaria amb tots els ets i uts que aquests homes tan famosos havien reprimit i excls les seves
collegues femenines.
A un quart i cinc de vuit em van portar un got de Martini amb vodka Absolut, unes gotetes de
Noilly Prat i una serpentina de pela de llimona. Intentant reprimir la meva irritaci, vaig decidir
esperar una mica ms.
Vaig fer un glopet de la beguda, per vaig comenar a posar-me neguits. Vaig agafar el telfon a
contracor, vaig marcar el nmero de la Simone i vaig esperar.
Simone Bark, digui?
Sonava distreta, i la seva veu ressonava.
Sixan, sc jo. On ets?
Erik? Sc al local nou, estem pintant i
De cop es va quedar en silenci, i desprs vaig sentir que feia un crit de protesta.
Oh, no! No! Em sap greu, Erik, se me nhavia anat completament del cap. No hem parat en tot
el dia, entre el lampista, lelectricista, i
Aix que encara ets all?
No vaig poder ocultar la meva decepci.
S, tota coberta de guix i pintura
Havem dit que sortirem a sopar vaig dir, inexpressiu.
Ja ho s, Erik. Em sap greu. Se mhavia oblidat
El cas s que tenim una taula fantstica vaig afegir burleta.
No t sentit que mesperis va sospirar, i malgrat que vaig percebre la tristesa de la seva veu,
em vaig enfadar fora.
Erik, ho sento va xiuxiuejar a lauricular.
No passa res vaig dir jo molest, i vaig penjar.
Vaig decidir que no valia la pena que me nans; tenia gana i, al capdavall, era en un restaurant.
Vaig fer un gest rpid al cambrer i vaig demanar un primer plat: arengada marinada i una cervesa;
de segon, el pit dnec cruixent amb cintetes de bac torradetes i suc de taronja, acompanyat dun got
de bordeus, i finalment un gruyre Alpage amb mel.
Pot retirar laltre cobert vaig dir al cambrer, que em va mirar amb llstima mentre momplia
el got de cervesa txeca i em servia larengada i el knckebrd. [2]
Tant de bo hagus portat el bloc de notes, aix durant el sopar com a mnim hauria pogut fer
alguna cosa til.
De cop em va sonar el telfon a la butxaca interior. Per un moment vaig pensar que la Simone

mhavia fet una broma i que apareixeria en qualsevol moment, per no va ser aix.
Erik Maria Bark, digui? vaig dir, conscient que era incapa de sonar animat.
Hola, sc la Maja Swartling.
Oh, hola, Maja vaig dir breument.
Volia preguntar Vaja, quin soroll al teu voltant! Que et truco en mal moment?
Sc al KB vaig dir. s el meu aniversari vaig afegir, sense saber per qu.
Oh, que b. Per molts anys! Pel que sento, deus tenir una gentada all!
Estic tot sol vaig dir secament.
Erik Em sap greu haver provat de seduir-te. Em moro de vergonya va dir en veu baixa.
Vaig sentir que sescurava la gola i intentava sonar indiferent en preguntar:
Et volia demanar si et puc llegir les notes de treball de la nostra primera conversa. Ja ho tinc
redactat per enviar-ho al meu tutor, per si les volguessis llegir abans, doncs
Deixa-me-les a la bstia vaig dir.
Vam penjar i em vaig servir la resta de cervesa, me la vaig acabar i vaig deixar que el cambrer
recolls. Gaireb immediatament va reaparixer amb el pit dnec i el vi negre.
Vaig menjar amb una sensaci de buidor i desnim, massa conscient del mecanisme de
masticaci i degluci, dels frecs discrets dels meus coberts sobre el plat. Vaig beurem el tercer got
de vi i em vaig imaginar que les figures de la paret eren els meus pacients: la dona exuberant que es
recollia galantment els cabells foscos a laltura del coll per fer ressaltar els seus pits voluptuosos era
la Sibel; lhome frgil i atemorit del vestit elegant, en Pierre. En Jussi samagava darrere duna
estranya figura grisa, i la Charlotte, molt mudada, seia amb lesquena recta en una taula rodona que
compartia amb en Marek, que anava vestit amb roba infantil.
No s quanta estona mhavia passat mirant els personatges de la paret quan de cop vaig sentir
darrere meu una veu gaireb sense al que deia:
Grcies a Du, encara et trobo!
Era la Maja Swartling.
Va somriure i em va fer una abraada a la qual vaig respondre amb rigidesa.
Per molts anys, Erik.
Vaig sentir lolor de net dels seus cabells negres i densos, i la lleugera aroma de gessam que
socultava en algun punt imprecs del seu coll.
Va assenyalar la cadira del meu davant.
Puc?
Li hauria hagut de dir que no, que mhavia proposat no tornar a veure-la. Que ja hauria hagut de
saber que jo no volia tenir-la aqu. Per vaig dubtar, perqu a pesar de tot havia dadmetre que
malegrava tenir companyia.
Ella continuava dreta al costat de la cadira, esperant que jo respongus.
No puc dir-te que no vaig dir, i em vaig adonar que havia sonat ambigu. Vull dir
Es va asseure, va fer un gest al cambrer i va demanar una copa de vi. Desprs em va mirar
atentament i va deixar una capseta al costat del meu plat.
Noms s un detallet va dir, i les galtes se li van encendre de seguida.
Un regal?
Es va arronsar despatlles.
s poca cosa, noms per no venir amb les mans buides Pensa que fins fa vint minuts no sabia
que era el teu aniversari.
Vaig obrir la capseta i vaig descobrir, sorprs, una mena dullera de llarga vista en miniatura.

s una ullera anatmica va explicar la Maja. Ho va inventar el meu besavi. Em penso que
fins i tot va rebre el Nobel, per no per la ullera aquesta. En aquella poca noms donaven el premi a
suecs o noruecs va afegir en to de disculpa.
Una ullera anatmica vaig repetir estranyat.
Sigui com sigui, t grcia, i s molt antiga, a ms. Ja s que s un regal estpid, per
No diguis aix, s
Vaig mirar-la als ulls i vaig veure que era molt bonica.
s tot un detall, Maja. Moltssimes grcies.
Vaig tornar la ullera amb compte a la capseta i me la vaig guardar a la butxaca.
Ja mhe acabat la copa va dir, sorpresa. I si demanem una ampolla?
Ja era tard quan vam decidir anar cap al Riche, prop del teatre Real. Una mica ms i caiem a
terra en deixar les jaquetes al guarda-roba. La Maja es va repenjar en mi i jo vaig calcular malament
la distncia fins a la paret. Quan vam recuperar lequilibri i vam veure la cara malagradosa i
totalment seriosa de la dona del guarda-roba, la Maja va esclatar a riure tan incontrolablement que
vaig haver de conduir-la cap a un rac del bar.
Al Riche hi havia molta gent i hi feia calor. Vam prendre un gin tnic cada un. Vam quedar molt a
prop lun contra laltre, vam intentar parlar i de cop vam comenar a besar-nos intensament. Quan em
vaig prmer contra ella, vaig sentir que el seu clatell topava amb la paret. La msica ressonava. La
Maja em repetia a lorella que havem danar a casa seva.
Vam sortir i vam ficar-nos rpidament en un taxi.
A Roslagsgatan va dir, amb la llengua que se li enganxava. Roslagsgatan 17.
El xofer va fer que s i va girar per Birger Jarlsgatan. Devien ser les dues, comenava a fer-se de
dia. Les cases que deixvem enrere rpidament eren de color gris pllid, com ombres. La Maja es
va repenjar contra mi i vaig pensar que sadormiria, per de cop vaig notar que mhavia posat la m
al pubis. Em va venir immediatament una erecci i ella va xiuxiuejar:
Caram, caram i va riure suaument al meu coll.
No recordo exactament com vam arribar al seu pis. S que s que a lascensor vaig llepar-li la
cara, que tenia gust de sal, pintallavis i plvores, i que vaig veure la meva cara de borratxo al mirall
tacat de lascensor.
La Maja es va aturar al rebedor, va deixar caure labric a terra i es va descalar. Em va estirar
cap al seu llit, em va ajudar a treurem la roba i va desfer-se amb penes i treballs del vestit i les
calcetes blanques.
Vine va xiuxiuejar. Vull sentir-te dins meu.
Em vaig estirar feixuc entre les seves cuixes i vaig sentir que estava totalment molla. Vaig
endinsar-me sense cap esfor en lescalfor i la cavitat que em rodejava i mestrenyia. La Maja va
gemegar a la meva orella i em va rodejar amb els braos, movent suaument els malucs.
Vam follar caticament, errtics per lalcohol. Jo em reconeixia menys i menys, em sentia cada
cop ms sol i mut. Gaireb em vaig crrer, vaig pensar que havia de retirar-me, per en lloc de ferho, em vaig deixar anar. Ella respirava rpidament. Em vaig quedar panteixant un moment, desprs
sem va posar tova i vaig sortir. El cor encara em bategava com posset. Vaig veure que els llavis de
la Maja esbossaven un somriure estrany que em va fer sentir incmode.
Estava marejat, ja no entenia qu havia passat ni qu feia all.
Em vaig asseure al llit dun bot.
Qu passa? em va preguntar, acariciant-me lesquena.
Vaig apartar-li la m.

Quieta vaig dir, sec.

El cor sem va accelerar pel neguit.
Erik? Pensava que
Sonava trista. Jo no podia mirar-la, estava enfadat amb ella. El que havem fet era culpa meva, s
clar, per no hauria passat mai si ella no hagus estat tan insistent.
s noms que estem cansats i hem begut massa va xiuxiuejar.
Me nhe danar vaig dir en veu baixa; vaig recollir la meva roba i vaig dirigir-me fent
tentines cap al bany. Era molt petit i estava ple de cremes, raspalls i tovalloles. En un ganxo penjava
una bata plena de borrissol, i una mquina de depilar rosa es gronxava al final dun cable gruixut.
No vaig ni gosar mirar-me la cara mentre em mullava damunt de la pica, em rentava amb un sab
blau cel en forma de rosa i em vestia tremols picant tota lestona sense voler a la paret amb el
colze.
Quan vaig sortir, la vaig trobar esperant-me. Shavia embolicat amb el llenol i se la veia jove i
espantada.
Ests enfadat amb mi? va preguntar, amb els llavis tremolosos, com si en qualsevol moment
pogus arrencar a plorar.
Estic enfadat amb mi mateix, Maja. Mai no hauria dhaver
Jo volia, Erik. Estic enamorada de tu, que no te nadones?
Va intentar somriure, per els ulls se li van omplir de llgrimes.
Ara no em pots tractar com un drap brut va xiuxiuejar, i va allargar una m per tocar-me.
Vaig apartar-me i vaig dir que havia estat un error; va sonar com si lengegus a passeig, ms dur
del que jo volia.
Va assentir i va abaixar la mirada. Semblava trista, i li havia aparegut un solc profund entre les
celles. Vaig sortir del pis sense acomiadar-me i vaig tancar la porta darrere meu.
Vaig fer tot el cam fins a lhospital Karolinska caminant. Potser podria fer creure a la Simone
que havia volgut estar sol i que havia dormit al despatx.

endem al mat vaig agafar un taxi per anar de lhospital Karolinska a casa, a Jrflla. Em
feia mal tot el cos. Sem regirava lestmac de pensar en lalcohol que havia begut i em
repugnaven totes les ximpleries que havia dit el dia abans. No podia havia fet el salt a la
Simone; no podia ser cert. La Maja era bonica i divertida, per a part daix no minteressava gens.
Com collons mhavia deixat seduir per anar-men al llit amb ella?
No sabia com explicar-ho a la Simone, per ho havia de fer. Havia coms un error, i errar s
hum; per si parles dels errors i els expliques, et pots perdonar.
Vaig pensar que no renunciaria mai a la Simone; si ella menganys em sentiria dolgut, per la
perdonaria. No la deixaria per una cosa aix.
Quan vaig entrar, la Simone era a la cuina servint-se un caf. Duia la seva bata de seda
desgastada de color rosa vell que vam comprar a la Xina, quan en Benjamin noms tenia un any i la
Simone mhavia acompanyat a una conferncia.
En vols? va preguntar.
S, si us plau.
Erik em sap molt de greu que se moblids el teu aniversari.
Mhe quedat a dormir al Karolinska vaig explicar, i desprs vaig pensar que el to mentider
sem devia notar clarament a la veu.
Els cabells rogencs li queien sobre la cara i les piguetes pllides brillaven feblement. La
Simone va anar cap al dormitori sense dir res i va tornar amb un paquetet. Vaig estripar el paper
simulant entusiasme.
Era una capsa de CD del saxofonista de bepop Charlie Parker, amb totes les gravacions de la
seva segona visita a Sucia: dos concerts a lauditori dEstocolm, dos a lauditori de Gteborg, un
concert a lAmiralen de Malm i una jam-session a lAssociaci Acadmica, i les actuacions al Parc
Popular de Helsingborg, al poliesportiu de Jnkping, al Parc Popular de Gvle i al club de jazz
Nalen dEstocolm.
Grcies vaig dir.
Com tens el dia, avui? va preguntar.
He de tornar a la feina vaig dir.
Pensava que aquesta nit potser podrem fer un bon sopar aqu a casa.
Bona idea vaig dir.
Per hem de plegar dhora, que dem vnen els pintors a les set. Per qu sempre ve tan aviat,
aquesta gent?
Vaig adonar-me que esperava una resposta meva, una reacci o un gest dassentiment.
I sempre acabes esperant-los tu vaig murmurar.
Exacte va dir amb un somriure mentre feia un glop de caf. Qu et ve de gust? Podria fer
aquell turned amb salsa de porto i panses, ten recordes?
Fa temps, ara vaig dir, esforant-me perqu la meva veu no tras que podia esclatar a plorar
en qualsevol moment.
No estiguis enfadat amb mi.
No ho estic, Simone.
Vaig intentar somriure.
Una estona ms tard, jo era al rebedor, ja mhavia posat les sabates i me nanava, quan la Simone
va sortir del bany amb una cosa a la m.
Erik va dir.
S?

Qu s aix?
Duia la ullera de llarga vista anatmica que mhavia regalat la Maja.
Ah, aix. s un regal vaig dir, conscient que sonava fatal.
Que bonic. Sembla antic, qui tho ha regalat?
Em vaig girar per no haver de mirar-la.
Un pacient vaig dir, intentant sonar distret, mentre feia veure que buscava les claus.
Va somriure sorpresa.
Pensava que els metges no podien acceptar regals dels pacients; no sn aix, les normes?
Potser ho hauria de tornar vaig dir, obrint la porta.
La mirada de la Simone sem clavava a lesquena. Hauria hagut de parlar amb ella, per tenia
massa por de perdre-la. No matrevia a explicar-li-ho, no sabia per on comenar.
***
Tenia sessi al cap duns minuts. El passads feia molta olor de detergent. Unes taques dhumitat
allargades delataven el pas de la mquina de fregar.
La Charlotte es va posar al meu costat; vaig sentir els seus talons abans que digus res.
Doctor va dir suaument.
Em vaig aturar i em vaig girar.
Malegro de tornar-te a veure.
Em sap greu haver-men anat tan de cop va dir ella.
Qu et va semblar, la hipnosi?
No ho s va dir, somrient. Noms s que feia anys que no em sentia tan contenta i segura
com aquesta setmana.
Aix s el que jo esperava.
Em va sonar el telfon. Em vaig disculpar i vaig veure de rell que la Charlotte desapareixia a la
cantonada del segent passads. Vaig mirar la pantalla.
Era la Maja. No vaig contestar, vaig prmer el bot per ignorar la conversa i desprs vaig veure
que ja mhavia trucat abans. Vaig esborrar els missatges que mhavia deixat a la bstia de veu sense
escoltar-los.
Quan anava a entrar a la sala de terpia, en Marek em va barrar el pas. Va bloquejar la porta i va
deixar anar una rialla estranya, sense alegria.
Hi estem molt b, aqu dins va dir.
Qu feu? vaig preguntar.
Una festa privada.
Vaig sentir un crit a travs de la porta.
Deixam passar, Marek vaig dir.
Ell va somriure:
Per doctor, ara no pot ser
Vaig empnyer la porta amb tot el meu pes i es va obrir de cop. En Marek va perdre lequilibri i
es va agafar al pom, per va acabar a terra tan llarg com era, amb una cama estirada al davant.
Noms era una broma. Cony, si noms era una broma.
Tots els pacients van deixar de fer el que feien per mirar-nos. En Pierre i la Charlotte, amb
aspecte intranquil. La Lydia ens va dirigir una mirada i desprs em va tornar a girar lesquena. Hi
havia alguna cosa estranya a lambient; la Sibel i en Jussi eren davant de la Lydia, la Sibel tenia la

boca oberta i em va semblar veure-li llgrimes als ulls.

En Marek es va posar dret i es va espolsar els pantalons.
Vaig constatar que lEva Blau encara no hi era, vaig anar cap al trpode i vaig preparar la cmera
per a la sessi. Volia fer una panormica, vaig acostar la imatge i vaig provar el micrfon amb els
auriculars. A travs de la lent, vaig veure que la Lydia somreia a la Charlotte i exclamava
alegrement:
I tant! Tots els nens sn aix! El meu Kasper tamb, exactament igual. No parla de res ms, tot
el dia Spiderman aix i Spiderman aix altre.
Es veu que actualment est molt de moda va somriure la Charlotte.
En Kasper no t pare, aix que potser lSpiderman s un model mascul va dir la Lydia. Vaig
sentir la seva rialla ressonar als auriculars. Per ens ho passem b junts va continuar, riem
molt, encara que ltimament ens barallem cada dos per tres.
Sembla que estigui gels de tot el que faig; vol trencar les meves coses, no vol que truqui per
telfon, va llenar el meu llibre preferit al vter, crida Tinc la sensaci que li ha passat alguna
cosa, per no vol dir-me qu.
La Charlotte va fer cara de preocupaci, en Jussi va remugar alguna cosa i vaig veure que en
Marek feia un gest impacient a en Pierre.
Quan vaig tenir la cmera preparada, vaig asseurem al meu lloc; pocs segons desprs tothom
mhavia imitat.
Continuarem igual que el darrer cop vaig dir amb un somriure.
Em toca a mi va dir en Jussi amb calma, i va comenar a parlar del seu castell embruixat: la
casa dels seus pares, a Dorotea, al sud de Lapnia. Una casa petita amb molt de terreny prop de
Sutme, on els samis havien viscut en unes tendes anomenades goahti fins als anys setanta.
Visc prop del llac de Djuptjrnen va explicar. Lltim tros de la carretera segueix els
antics camins que sutilitzaven per transportar fusta. A lestiu hi ve gent jove a nedar; el Ncken els
sembla emocionant.
El Ncken? vaig preguntar.
El Ncken, lesperit de laigua. Fa ms de tres-cents anys que hi ha albiraments. s a linterior
de Djuptjrnen tocant el viol.
Per tu no lhas vist mai?
No va respondre amb un ample somriure.
Qu fas tot lany al bosc? va preguntar en Pierre amb una rialleta.
Compro furgonetes i cotxes vells, els reparo i els venc. El terreny de la finca sembla un munt
de ferralla.
s gran, la casa? va preguntar la Lydia.
No, per s verda El vell la va pintar un estiu. T un color verd clar molt estrany. No s qu
pretenia; potser aquella pintura li va regalar alg
Es va quedar en silenci i la Lydia li va somriure.
Aquell dia mestava costant relaxar el grup. Potser perqu jo estava absent per culpa de la Maja,
o perqu temia haver reaccionat massa fort a la provocaci den Marek; per gaireb tenia la
sensaci que en el si del grup havia passat alguna cosa que jo no sabia. Vam haver de submergir-nos
i tornar a pujar diverses vegades abans que jo sents que tots queien a labisme com escandalls
ovalats pesants.
En Jussi tenia el llavi de baix sortit, les galtes penjant.
Vull que pensis que ets a la cabana de caadors vaig dir.

En Jussi va xiuxiuejar alguna cosa sobre el retrocs de larma a lespatlla, un dolor persistent.
Ets a la cabana de caadors? vaig preguntar.
Lherba alta del prat est gebrada va dir fluixet.
Mira al teu voltant. Ests sol?
No.
Qui hi ha?
Veig un cabirol al lmit negre del bosc. Brama; busca la seva cria.
I a la cabana? Ests sol, a la cabana?
Sempre estic sol, noms amb el meu rifle.
Parlaves del retrocs. Que ja has disparat? vaig preguntar.
Disparat?
Va fer un gest amb el cap, com indicant una direcci.
Un animal est immbil va dir en veu baixa. Ja fa un parell dhores. Per laltre encara
sagita una mica en la gespa ensangonada, cada cop ms cansat.
Qu fas?
Espero. Quan torno a veure moviment al marge del bosc, ja sest fent de nit. Apunto a una
pella, per mhi repenso i apunto a una orella, al morro negre, al genoll. He tornat a sentir el
retrocs. Crec que he encertat de ple a la pota.
Qu fas, ara?
En Jussi respira amb dificultats i fent pauses llargues.
Encara no puc anar a casa va dir per fi, aix que vaig cap al cotxe, deixo el rifle al seient
de darrere i agafo la pala.
I desprs, qu fas?
Fa una pausa llarga, com si reflexions sobre el que li he pregun tat. Desprs respon en veu
baixa:
Vaig a enterrar els animals.
I desprs?
Quan acabo ja sha fet completament fosc. Vaig al cotxe i bec una mica de caf del termos.
Qu fas quan arribes a casa?
Em trec la jaqueta i les sabates al rebost.
I qu ms?
Massec al sof, davant del televisor, amb el rifle a terra. Est carregat, per el tinc una mica
apartat, davant del balanc.
Qu fas, Jussi? No hi ha ning, a casa?
La Gunilla sen va anar lany passat. El pare fa quinze anys que s mort. Estic sol amb el
balanc i el rifle.
Ets al sof, davant del televisor vaig dir.
S.
Passa alguna cosa?
Sha girat cap a mi.
Qui? vaig preguntar.
El rifle.
El rifle de terra?
Ell va assentir i va esperar. Tenia la boca tensa.
El balanc cruix va dir. Cruix, per aquest cop em deixa en pau.

De sobte, el rostre dur den Jussi es va suavitzar, per encara tenia la mirada vidriosa, molt
lluny, centrada en si mateix.
Era hora de fer una pausa. Els vaig treure de la hipnosi i vaig intercanviar unes quantes paraules
amb cada un. En Jussi va murmurar alguna cosa sobre una aranya i desprs es va apartar. Jo vaig anar
al lavabo, la Sibel va desaparixer cap a la sala de fumadors i en Jussi es va posar, com sempre, al
costat de la finestra. Quan vaig tornar, la Lydia havia tret un paquet de galetetes de safr i les anava
repartint.
Sn ecolgiques cent per cent va dir, i va fer un gest a en Marek per indicar que en podia
agafar ms duna, si volia.
La Charlotte va somriure i va rosegar la vora duna galeta.
Les has fet tu? va preguntar en Jussi amb un somriure inesperat que va donar un aspecte
atractiu al seu rostre melangis i de faccions gruixudes.
Ha anat pels pls, una mica ms i no tinc temps va dir la Lydia, remenant el cap i somrient
. Mhe trobat en una baralla al parc.
La Sibel va riure en veu alta i va engolir la galeta en dues mossegades.
En Kasper, s clar. Aquest mat, quan hem sortit al parc infantil com sempre fem, ha vingut una
mare a dir-me que en Kasper havia clavat un cop de pala a lesquena a la seva filla.
Merda! va xiuxiuejar en Marek.
Quan ho he sentit, mhe quedat glaada va dir la Lydia.
Qu fas, en una situaci aix? va preguntar la Charlotte educadament.
En Marek va agafar una altra galeta i es va mirar la Lydia tan atent que em vaig preguntar si no
devia estar enamorat della.
No ho s. Li he dit que mho prenia seriosament; s, he quedat molt afectada. Per la dona mha
dit que no nhi havia per a tant, que segurament havia estat per accident.
S va dir la Charlotte. Els nens de vegades es descontrolen quan juguen.
Per he proms que parlaria amb en Kasper i que el renyaria va continuar la Lydia.
Ben fet va assentir en Jussi.
Ha dit que en Kasper era un nen molt maco va continuar la Lydia.
Em vaig asseure al meu lloc i vaig fullejar el bloc de notes. Volia continuar amb la hipnosi al
ms rpidament possible. Tornava a tocar a la Lydia. Les nostres mirades es van trobar, i va
somriure amb prudncia. Tothom va callar expectant i jo vaig comenar la feina. La sala vibrava amb
la nostra respiraci. Un silenci fosc, cada cop ms dens, que seguia el nostre pols. Amb cada
exhalaci, baixvem. Desprs de la inducci, les meves paraules els van conduir cap avall, i al cap
duna estona em vaig dirigir a la Lydia:
Baixes ms i ms, a poc a poc. Ests molt relaxada; et pesen els braos, et pesen les cames i
les pestanyes. Respires a poc a poc i escoltes les meves paraules sense qestionar-les. Les meves
paraules et cenyeixen, et sents segura, dcil. Lydia, en aquest moment et trobes prop daquella
persona en qui no vols pensar, sobre qui mai no parles, de qui tapartes; all que sempre roman ocult
al costat de la llum cllida.
S va sospirar ella.
Ara ets all vaig dir.
Hi sc molt a prop.
On ets, en aquest moment?
A casa.
Quants anys tens?

Trenta-set.
La vaig mirar. Reflexos lluminosos li passaven pel front alt i llis, per la boca, tan petita, i la pell,
tan blanca que gaireb semblava malalta. Jo sabia que havia complert trenta-set anys feia dues
setmanes; no havia anat enrere en el temps com els altres, sin noms un parell de dies.
Qu passa? Qu est passant? vaig preguntar.
El telfon
Qu passa amb el telfon?
Sona, torna a sonar. Lagafo i penjo immediatament.
Pots estar tranquilla, Lydia.
Semblava cansada, potser preocupada.
El menjar es refreda va dir. He fet verdura en fermentaci lctica, sopa de llenties i pa.
Volia menjar davant del televisor, per s impossible, s clar
La barbeta li va tremolar un moment.
Mespero, inclino la persiana i miro al carrer. No hi ha ning, no se sent res. Massec a la
taula de la cuina i menjo una mica de pa calent amb mantega, per no tinc gana. Torno a baixar al
soterrani. Com sempre, hi fa fora fred. Massec al sof vell de cuir i tanco els ulls. Mhe de
concentrar, he de reunir forces.
Va callar. Entre nosaltres queien retalls dalgues.
Per qu has de reunir forces? vaig preguntar.
Per poder-ho resistir Per poder-me posar dreta i passar pel costat del llum vermell de paper
darrs amb smbols xinesos i la safata amb espelmes aromtiques i pedres llimades. Les planxes de
terra cedeixen i cruixen sota el linleum
Que hi ha alg, all baix? vaig preguntar en veu baixa, per de seguida men vaig penedir.
Agafo el bast, aixafo la bombolla del linleum per poder obrir la porta, respiro amb calma,
entro i encenc el llum va dir. En Kasper parpelleja, per no es posa dret. Ha pixat a la galleda.
Fa pudor. Porta el pijama de color blau cel. Respira de pressa. El punxo al costat ficant el bast
entre els barrots. Gemega, saparta una mica i sasseu a la gbia. Li pregunto si shi ha repensat i fa
que s desesperat. Li fico el seu plat de menjar. Els trossets de bacall shan encongit i ennegrit.
Sacosta de quatre grapes i menja. Em poso contenta i estic a punt de dir que sort que ens entenem
quan vomita al matals.
La cara de la Lydia es va convertir en una ganyota de disgust.
Pensava que
Tenia els llavis tensos i les comissures de la boca apuntaven avall.
Pensava que ja estvem, per
Fa que no amb el cap.
No ho entenc
Es va llepar els llavis.
Entn com em fa sentir? Ho entn? Ell demana perd. Jo li dic que dem s diumenge, em pego
a la cara i li crido que ha de mirar.
La Charlotte va mirar la Lydia espantada a travs de laigua.
Lydia vaig dir jo, ara has de sortir del soterrani sense espantar-te ni enfadar-te. Thas de
sentir tranquilla i controlada. Jo testirar a poc a poc cap a la superfcie perqu deixis enrere
aquesta relaxaci profunda i vagis cap a la claredat, i desprs parlarem del que acabes de dir.
Noms tu i jo, abans que tregui els altres de la hipnosi.
Va remugar alguna cosa en veu baixa i cansada.

Lydia, mescoltes?
Ella va assentir.
Comptar enrere, i quan arribi a u, obrirs els ulls i estars totalment desperta i conscient.
Deu, nou, vuit, set. Puges lentament cap a la superfcie, ests totalment relaxada i et sents b. Sis,
cinc, quatre Gaireb obres els ulls, per et quedes a la cadira. Tres, dos, un Ara obres els ulls i
ests totalment desperta.
Ens vam mirar. La seva cara tenia alguna cosa que la feia semblar resseca. Jo no mhavia esperat
res aix; el que havia dit mhavia deixat totalment glaat. Sempre cal valorar si mantenir el secret
professional s ms important que complir amb el deure de denncia, per en aquest cas era evident
que el meu deure envers la pacient desapareixia perqu un tercer corria perill.
Lydia vaig dir, entens que he davisar les autoritats?
Per qu?
Per aix que has dit.
Com vol dir?
No ho entens?
Va xuclar-se els llavis.
Jo no he dit res.
Has explicat que
Calli em va interrompre. Vost no em coneix, no t res a veure amb la meva vida. No t
dret a ficar-se en el que faig a casa meva.
Tinc la sospita que el teu fill
Fill de la gran puta! va cridar, i sen va anar a grans gambades.
Vaig aparcar al costat duna filera davets a uns cent metres de la gran casa de fusta de la Lydia,
a Tennisvgen, Rotebro. La funcionria de protecci infantil havia acceptat la meva sollicitud
dacompanyar-la a la primera visita a la casa. La meva denncia havia estat rebuda amb fora
escepticisme per part de la policia, per igualment shavia iniciat una investigaci. Un Toyota es va
aturar davant de la casa. Vaig sortir del cotxe, vaig anar cap a la dona robusta i li vaig donar la m.
Era fora baixeta.
De la boca de la bstia sobresortien fullets de propaganda humits de Clas Ohlson i Elektragigant.
La tanca baixa estava oberta. Vam recrrer el caminet fins a la casa. Vaig fixar-me que no hi havia
cap joguina al jard, petit i descuidat. No hi havia sorral, a la vella pomera no hi penjava cap
gronxador, no hi havia cap bicicleta amb rodetes a lentrada. Totes les finestres tenien les persianes
baixades. Als testos penjats hi havia plantes mortes. Una escala de pedra sense polir condua a la
porta de casa. Em va semblar veure un moviment darrere de la finestra groga i opaca. La funcionria
de protecci infantil va trucar al timbre. Vam esperar, per no va passar res. La funcionria va
badallar, es va mirar el rellotge, va tornar a trucar i desprs va posar la m al pom de la porta. No
estava tancada. La funcionria va obrir i vam trobar-nos en un rebedor petit.
Hola? va cridar la dona. Lydia?
Ens vam treure les sabates i vam entrar per una porta a un passads empaperat de color rosa amb
quadres de persones que meditaven amb auroles brillants sobre els caps.
A terra, al costat dun bufet, hi havia un telfon rosa.
Lydia?
Vaig obrir una porta i vaig veure una escala estreta que baixava cap a un soterrani.
s aqu baix vaig dir.
La funcionria va baixar darrere meu cap al petit soterrani. Hi havia un sof vell de cuir i una

taula amb sobre de rajoles marrons. En una safata hi havia unes quantes espelmes aromtiques entre
pedres polides i trossets de vidre. Del sostre penjava un llum de paper darrs vermell fosc amb
smbols xinesos. Amb el cor a cent, vaig intentar obrir la porta que anava a laltra habitaci, per es
va quedar encallada a una bombolla del terra de linleum. Vaig aixafar la bombolla amb el peu i vaig
entrar, per no hi vaig trobar cap gbia: al mig de lhabitaci noms hi havia una bicicleta cap per
avall i sense roda de davant. Els estris per reparar-la eren al costat duna capsa de plstic dur de
color blau: trossets de goma, cola, claus de tub. Un dels desmuntadors brillants estava fixat sota la
vora del pneumtic, tensat contra la llanta. De cop es va sentir un cruixit al sostre i vam entendre que
alg caminava per lhabitaci que tenem al damunt. Sense dir res, ens vam afanyar a pujar les
escales. La porta de la cuina estava ajustada; vaig veure que al terra de linleum groc hi havia
entrepans i molles de pa.
Hola? va cridar la funcionria.
Vaig entrar i vaig veure que la nevera tenia la porta oberta. A la llum pllida hi havia la Lydia
mirant a terra. Vaig trigar uns segons a descobrir el ganivet que tenia a la m: un ganivet de pa, llarg,
amb la vora dentada. El seu bra penjava sense fora; la fulla del ganivet brillava tremolosa al costat
de la seva cuixa.
Tu no pots venir aqu va xiuxiuejar, i de cop va mirar-me.
Dacord vaig dir, i vaig retrocedir cap a la porta.
I si seiem un moment? Fa de ms bon parlar, no? va dir la funcionria de protecci civil
amb veu neutra.
Vaig obrir la porta del passads i vaig veure que la Lydia sacostava a poc a poc.
Erik va dir.
Quan vaig voler tancar la porta, va seguir-me rpidament. Vaig crrer pel passads cap al
rebedor, per la porta estava tancada amb clau. La Lydia sacostava gemegant. Vaig obrir una altra
porta i vaig entrar ensopegant-me a una habitaci on hi havia un televisor. La Lydia hi va entrar
darrere meu. Vaig topar amb una butaca i vaig seguir cap a la porta del balc, per estava bloquejada
i no sobria. La Lydia va crrer darrere meu amb el ganivet. Em vaig amagar darrere de la taula, ella
em va venir al darrere. Vaig fer una volta ms a la taula i em vaig ajupir.
s culpa teva va dir.
La funcionria va entrar a lhabitaci esbufegant.
Lydia! va dir amb veu severa. Ja nhi ha prou de ximpleries.
s tot culpa seva va dir la Lydia.
Qu vols dir? vaig preguntar. Qu s culpa meva?
Aix va respondre la Lydia, i es va dur el ganivet al coll.
Mentre la sang li esquitxava el davantal i els peus nus, em va mirar. Li tremolava la boca. El
ganivet va caure a terra. La Lydia va buscar algun lloc on agafar-se, va desplomar-se i es va quedar
asseguda com una sirena.
***
LAnnika Lorentzon somreia incmoda. En Rainer Milch es va estirar sobre la taula i va servir un got
a en Ramlsa. Lcid carbnic va fer un soroll xiuxiuejant. El bot de puny blau reial i daurat de la
mniga den Rainer Milch brillava.
Suposo que entens per qu volem parlar amb tu al ms aviat millor va dir en Mlarstedt
posant-se b la corbata.

Vaig mirar els documents que mhavien donat; hi deia que la Lydia havia presentat una denncia
contra mi.
Assegurava que jo lhavia impulsat a intentar sucidar-se obligant-la a confessar coses falses. Em
denunciava per haver-la utilitzat de conillet dndies i haver-li implantat records inventats en un estat
dhipnosi profunda. Segons ella, jo lhavia tractada cruelment des del comenament i lhavia
turmentat amb cinisme davant dels altres fins a destruir-la completament.
Vaig alar els ulls dels papers.
Aix no s de veritat, oi?
L'Annika Lorentzon va apartar la mirada. En Holstein seia amb la boca oberta i no va moure ni un
mscul per dir:
s la teva pacient, i les seves acusacions sn greus.
Per si ja es veu que sn bajanades! vaig protestar indignat. s impossible implantar
records durant la hipnosi. Puc conduir la gent cap a un record, per no els puc enganyar s com
una porta: jo els acompanyo a la porta, per no puc obrir-la.
En Rainer Milch em va mirar seriosament.
Noms la sospita ja seria la sentncia de mort de la teva recerca, Erik, aix que suposo que
entens la gravetat de la situaci.
Jo vaig fer que no amb el cap, irritat, i vaig dir:
Va explicar una cosa sobre el seu fill que em va semblar prou greu per avisar les autoritats.
Que reaccionaria daquesta manera era
En Ronny Johansson em va interrompre amb brusquedat:
Per aqu hi diu que no t fills va donar un copet amb el dit ndex a la carpeta.
Vaig esbufegar desdenys i lAnnika Lorentzon em va llanar una mirada estranya.
Erik, no et beneficia gens comportar-te amb tanta arrogncia en aquesta situaci va dir en
veu baixa.
s que quan alg diu mentides aix com si res vaig dir jo enfadat.
LAnnika es va inclinar sobre la taula.
Erik va dir a poc a poc, mai no ha tingut fills.
Ah, no?
No.
Es fu un silenci a la sala.
Vaig veure les bombolletes de laigua amb gas, pujant cap a la superfcie.
No ho entenc. Encara viu a la casa dels seus pares vaig intentar explicar amb tota la calma
que vaig poder reunir. Tots els detalls encaixaven. No em puc imaginar
Tu potser no tho pots imaginar em va tallar en Milch, per el cas s que aqu has ficat la
pota fins al fons.
No es pot mentir daquesta manera quan sest hipnotitzat.
Potser no ho estava?
S, segur que s. Aix es nota a la cara.
No hi fa res, el mal ja est fet.
Si no t fills no ho s vaig continuar. Potser parlava de si mateixa. Seria nou per a mi,
per potser va processar un record de la seva prpia infncia daquesta manera.
LAnnika em va interrompre:
Potser tens ra, per aix no canvia el fet que la teva pacient ha protagonitzat un seris intent
de sucidi i que ten culpa. Et recomanem que et prenguis un descans mentre investiguem lassumpte.

Em va fer un mig somriure.

Tot acabar b, Erik, nestic convenuda va continuar, amablement; per en aquest
moment has denretirar-te una mica, fins que ho haguem estudiat. Senzillament, no ens podem
permetre que els diaris hi facin lagost.
Vaig pensar en els altres pacients: Charlotte, Marek, Jussi, Sibel, Pierre, Eva. No podia
abandonar-los al seu dest dun dia per laltre; se sentirien desemparats, enganyats.
No puc vaig dir en veu baixa. No he fet res mal fet.
LAnnika em va donar un copet a la m i va intentar calmar-me:
Tot anir b. s ben clar que la Lydia Evers s una persona inestable i confusa. Ara el ms
important s seguir el protocol. Deixes la hipnosi per un temps i nosaltres avaluem la situaci. S que
ets un bon metge, Erik. Com ja he dit, estic convenuda que daqu a va arronsar-se despatlles
potser sis mesos ja podrs continuar treballant amb el teu grup.
Sis mesos?
Em vaig posar dret furis.
Tinc pacients que compten amb mi, no puc abandonar-los aix com aix.
El somriure amable de lAnnika es va apagar com la flama duna espelma. La seva expressi es
va endurir, i la seva veu va sonar indignada:
La teva pacient exigeix una suspensi immediata de les teves activitats, i tha denunciat a la
policia. Per a nosaltres s un bon merder. Hem invertit en les teves activitats i si resulta que la teva
recerca no compleix les expectatives, hem de prendre mesures i suspendret.
No vaig saber qu contestar. Lnic que em venia de gust era posar-me a riure. Noms vaig
aconseguir exclamar:
Aix s absurd!
I vaig girar cua per anar-men.
Erik! va cridar lAnnika darrere meu. Que no entens que s una bona oportunitat, aix?
Em vaig aturar.
No us deveu creure aquestes ximpleries sobre implantar records, oi?
Ella es va arronsar despatlles i va contestar:
Aix no t tanta importncia, el ms important s complir les normes. Deixa tot aix de la
hipnosi i pren-tho com una oferta de pacte. Pots continuar la teva recerca, treballar tranquillament,
sempre que no facis terpia dhipnosi mentre estiguem amb la investigaci.
Qu vols dir, exactament? No puc admetre una cosa que no s certa.
Tampoc no et demano que ho facis.
Doncs ho sembla. Deixar la hipnosi s com una confessi.
Digues que tagafes una excedncia va manar, seca.
Aix s una bogeria vaig riure, i vaig sortir de la sala de direcci.

ra el vespre. Havia caigut un petit xfec i ara el sol brillava als tolls. Quan vaig fer un tomb
corrent al voltant del llac, pensant en el que la Lydia havia fet, laire feia olor de bosc, de
terra molla i arrels podrides. Continuava convenut que havia dit la veritat durant la hipnosi,
per de quina manera? Quina veritat havia explicat? Segurament havia descrit un record real i
correcte, per lhavia situat en un moment equivocat. Amb la hipnosi queda encara ms clar que el
passat no s passat, vaig pensar un cop ms.
Vaig omplir-me els pulmons de laire fresc de finals de primavera, i vaig accelerar en lltim
trosset de bosc cam de casa. Quan vaig ser al nostre carrer vaig veure que al costat de lentrada de
casa hi havia un cotxe negre gros. Dos homes sesperaven inquiets al costat del vehicle. Un dells es
reflectia a la laca lluent mentre es fumava un cigarret amb moviments rpids, laltre feia fotos de casa
nostra. Encara no mhavien vist. Vaig reduir la velocitat i em vaig plantejar fer mitja volta, per en
aquell moment em van descobrir. Lhome del cigarret va apagar la burilla rpidament amb el peu;
laltre va dirigir la cmera cap a mi. Jo encara estava sense al quan mhi vaig acostar.
Erik Maria Bark? va preguntar lhome que havia estat fumant.
Qu voleu?
Som del diari de tarda Expressen.
Expressen?
S, volem fer-li un parell de preguntes sobre una pacient seva
Vaig fer que no amb el cap.
No parlo daquestes coses amb persones que no hi tenen res a veure.
Ah.
Lhome va dirigir la mirada a la meva cara enrogida, el jersei negre, els pantalons balders i la
gorra. Vaig sentir que el fotgraf tossia darrere meu. Un ocell ens va passar volant per damunt i es va
reflectir en un arc perfecte al sostre del cotxe. Vaig veure que el cel senfosquia per damunt del bosc;
potser aquella nit tornaria a ploure.
El diari de dem publica una entrevista a la seva pacient. Diu coses fora greus de vost va
anunciar el periodista sense embuts.
Mel vaig mirar. Tenia una cara simptica; era de mitjana edat i estava una mica grassonet, per
no se li notava de seguida.
Li estem oferint loportunitat de fer una rplica va afegir en veu baixa.
A casa nostra no hi havia llum; la Simone encara devia ser a la galeria, al centre, i en Benjamin,
al parvulari.
Vaig somriure a lhome i em va dir honestament:
Si no, es publicar la versi de la pacient sense que ning la refuti.
Mai no se macudiria expressar-me en pblic sobre una pacient vaig declarar lentament.
Vaig passar entre els dos homes cap a lentrada, vaig obrir la porta de casa, mhi vaig ficar i em vaig
esperar al rebedor fins que vaig sentir que el seu cotxe se nanava.
Lendem al mat el telfon va sonar a dos quarts de set. Era lAnnika Lorentzon.
Erik, Erik va dir, agitada, has vist el diari?
La Simone es va asseure al llit i em va mirar preocupada. Li vaig fer un gest per dir-li que no es
preocups i vaig anar cap al rebedor amb el telfon.
Si es tracta de les acusacions de la Lydia, no cal ni dir que tothom entn que sn mentides
No em va interrompre amb veu estrident, aix no ho entn tothom. Molta gent la veu com
una persona indefensa, dbil i frgil, una dona que sha convertit en vctima dun metge
extraordinriament manipulador, ambicis i poc professional. Lhome en qui confiava cegament, a

qui va confiar coses, lha trada i nha abusat. Aix s el que diu el diari.
Vaig sentir la seva respiraci feixuga a lauricular. La seva veu va sonar ronca i cansada:
Aix perjudica totes les nostres activitats; ho entens, oi?
Ja escriur una rplica vaig dir, sec.
Amb aix no nhi ha prou, Erik. Em temo que ser insuficient va fer una petita pausa, i
desprs va dir, amb una veu sense emocions: T intenci de dur-nos a judici.
No guanyar mai vaig cridar.
Encara no entens la gravetat de la situaci, oi que no, Erik?
Per qu, qu diu?
Compra el diari, i desprs pensa b qu fars. La junta et vol veure avui a les quatre de la
tarda.
***
Quan vaig veure la meva cara a la portada va ser com si se malents el pols. Era un primer pla amb
la gorra i el jersei, la cara vermella, un posat gaireb aptic. Vaig baixar de la bicicleta amb les
cames tremoloses i vaig comprar un diari en silenci. La pgina central mostrava una fotografia duna
Lydia irreconeixible. Seia tota arraulida i amb un osset als braos. Tot larticle explicava que jo,
Erik Maria Bark, lhavia hipnotitzada, lhavia utilitzada de conillet dndies i lhavia empaitada amb
afirmacions sobre abusos i crims. Segons el redactor, la Lydia havia assegurat amb llgrimes als ulls
que no li interessava rebre cap compensaci econmica; els diners mai no podrien reparar el que
havia viscut. Jo lhavia emps al lmit de labisme i durant la hipnosi profunda havia confessat coses
que jo li havia fet dir. El smmum de la meva ingerncia havia estat entrar a casa seva i impulsaria a
cometre sucidi. Lnic que volia era morir-se, deia. Semblava que hagus estat membre duna secta
liderada per mi en la qual havia hagut de renunciar a la seva voluntat. Fins que no va estar ingressada
a lhospital no shavia atrevit a plantejar-se la manera en qu jo lhavia tractada; ara exigia que jo
mai no pogus fer res de semblant a cap altra persona.
A la pgina segent hi havia una fotografia den Marek del meu grup de terpia; deia que estava
dacord amb la Lydia, que les meves activitats eren dall ms perilloses i que jo contnuament
inventava coses absolutament irracionals que desprs els meus pacients es veien obligats a confessar
durant la hipnosi.
Ms avall, a la mateixa pgina, hi havia un escrit de lexpert Gran Srensen. Jo no havia sentit
mai a parlar dell, per avaluava tota la meva recerca, comparava la hipnosi a lespiritisme i
especulava que jo segurament drogava els meus pacients perqu fessin el que jo volia.
El silenci i la buidor es van ensenyorir del meu cap. Noms sentia el tic-tac del rellotge de paret
de la cuina i, de tant en tant, un cotxe que passava pel carrer.
El bosc salava dens i fosc darrere de casa nostra.
La porta es va obrir i va entrar la Simone. Desprs de llegir el diari va quedar pllida com un
cadver.
Qu passa? va xiuxiuejar.
No ho s vaig respondre amb la boca resseca.
Em vaig quedar mirant a linfinit. I si les meves teories fossin errnies? I si la hipnosi no
funcionava en persones profundament traumatitzades? I si fos veritat que sels transmetia la meva
voluntat i enterbolia lestructura dels seus records?
Em semblava impossible que durant la hipnosi la Lydia hagus vist un nen que no hi era; havia

estat convenut que descrivia un record real, per ara comenava a dubtar-ne.
***
El breu recorregut de lentrada fins a lascensor que anava al despatx de lAnnika Lorentzon va ser
una experincia estranya. Cap membre del personal em volia mirar als ulls. Quan vaig passar pel
costat de gent que coneixia i amb qui sempre tractava, actuaven com si tinguessin pressa o els hagus
enxampat fent alguna entremaliadura, apartaven la mirada i fugien cames ajudeu-me.
Fins i tot lolor de lascensor era estranya; feia olor de flors podrides i em van venir imatges de
funerals, pluja, comiat.
Quan vaig sortir de lascensor, la Maja Swartling es va esmunyir rpidament pel meu costat. Va
fer veure que no em veia. En Rainer Milch mesperava a la porta oberta del despatx de lAnnika
Lorentzon.
Fa fer un pas cap a un costat, jo vaig entrar i vaig saludar.
Erik, Erik, seu va dir.
Mestimo ms quedar-me dret, grcies vaig dir esquerp, per men vaig penedir de seguida.
Em vaig preguntar qu coi havia vingut a fer aqu la Maja Swartling; potser, malgrat tot, havia vingut
a defensar-me davant la junta. Al capdavall, era una de les poques persones que coneixien b la
meva recerca.
LAnnika Lorentzon era a laltra banda de lhabitaci, davant de la finestra. Em va semblar de
mala educaci, i poc habitual en ella, que en lloc de saludar-me es queds mirant cap a fora
preocupada, rodejant-se el cos amb les mans.
Et vam donar una bona oportunitat, Erik va dir en Peder Mlarstedt.
En Rainer Milch va assentir.
Per et vas negar a intentar esmenar el teu error va dir. No vas acceptar retirar-te
voluntriament mentre diem a terme la nostra investigaci.
Mho puc replantejar vaig dir en veu baixa. Podria
Ara s massa tard va interrompre. Ens haurem hagut de defensar abans-dahir, avui ja
noms seria pattic.
LAnnika Lorentzon va prendre la paraula.
Jo va dir en veu baixa i sense mirar-me. Aquesta nit he de sortir a Rapport per explicar
com et podem haver deixat actuar aix.
Per si no he fet res de mal fet! vaig dir. Les ridcules acusacions duna pacient no poden
destruir la recerca cientfica duna pila danys, un munt de tractaments que sempre han estat
impecables!
s que no s noms una pacient em va interrompre en Rainer Milch. Nhi ha daltres. I a
ms, ara tenim un expert que ha opinat sobre la teva recerca
Va remenar el cap.
s aquell Gran Srensen o com se digui? vaig preguntar amb irritaci. Mai no havia
sentit a parlar dell i pel que es veu no t ni idea del tema.
Tenim una persona de contacte que fa anys que estudia la teva feina va declarar en Rainer,
gratant-se el coll, i diu que no hi ha cap evidncia que la teva teoria tingui fonament. Diu que
gaireb totes les teves teories sn quimeres, que perds completament de vista el benestar dels teus
pacients per tal de tenir ra.
Em vaig quedar perplex.

Com es diu, aquest expert vostre? vaig preguntar per fi.

No van contestar.
Que es diu Maja Swartling, per casualitat?
LAnnika Lorentzon es va posar com un tomquet.
Erik va dir, i per fi em va mirar. A partir davui quedes susps. No et vull continuar tenint
al meu hospital.
Per, i els meus pacients? Mhe dassegurar que
Els passarem a alg altre em va tallar.
No els far cap b.
Doncs ho haurs de dur a la conscincia va dir alant la veu.
Es va fer un profund silenci. En Frank Paulsson mirava cap a un altre costat, en Ronny Johannson,
en Peder Mlarstedt, en Rainer Milch i lSvein Holstein tenien les mirades perdudes i inexpressives.
Jo vaig dir, sense arguments.
Feia noms un parell de setmanes havia estat en aquesta mateixa sala i mhavien concedit ms
recursos per a la meva recerca, i ara shavia acabat tot de cop.
Quan vaig sortir per lentrada principal, un parell de persones sem va llanar a sobre. Una dona
alta i rossa em va prmer un micrfon amb el text Rapport a la cara.
Bon dia va dir, resoluda. T alguna cosa a dir sobre el fet que una de les seves pacients,
Eva Blau, fou ingressada amb un quadre agut en una clnica psiquitrica la setmana passada?
Per qu diu?
Men vaig desfer, per el cmera em va seguir. La lent negra i brillant em buscava.
Vaig mirar la dona rossa, vaig veure-li el cartellet amb el nom, Stefanie von Sydow, al pit, vaig
veure el seu gorro blanc de punt i la m que feia un gest a la cmera perqu se li acosts.
Encara creu que la hipnosi s un bon mtode de tractament? va preguntar.
S vaig respondre.
Aix que continuar practicant-la?

a llum blanca de les finestres altes que hi havia al final del passads de lhospital es reflectia
al terra fregat de la secci daguts del departament de psiquiatria de lhospital de Sder. Vaig
passar de llarg una srie de portes tancades amb tires de goma a la part de baix i pintura feta
malb a totes dues bandes. Em vaig aturar al davant de lhabitaci B39 i vaig veure que les meves
sabates havien deixat marques seques a la pellcula brillant que cobria el terra.
A lhabitaci del costat es van sentir cops forts i plors ofegats, i desprs silenci. Em vaig aturar
un moment per posar en ordre els meus pensaments abans de trucar a la porta, agafar la clau, ficar-la
al pany, fer-la girar, i entrar.
Lolor de cera del passads va topar amb els vapors de suor i vmit que suraven a lhabitaci
fosca. LEva Blau estava estirada al llit, donant-me lesquena. Vaig anar cap a la finestra per apujar
una mica la persiana, per el mecanisme estava encallat. De rell, vaig veure que lEva es girava.
Vaig tornar a estirar el cable de la persiana, per sem va escapar i va sortir disparat fins a dalt de
tot amb un cop sec.
Em sap greu. He pensat que estava molt fosc, aqu.
LEva Blau es va asseure a la llum sobtada i intensa, i em va mirar amb una expressi amarga,
les comissures de la boca cap avall, i els ulls drogats. El meu cor bategava com posset. LEva tenia
la punta del nas escapada. Seia encorbada, mirant-se embadalida una bena tacada de sang que duia a
la m.
Eva, he vingut de seguida que ho he sabut vaig dir.
Es va donar un cop de puny fluixet a la panxa. La ferida rodona del nas escapat brillava roja a la
cara turmentada.
Vaig intentar ajudar-vos vaig dir, per comeno a entendre que mhavia equivocat en
gaireb tot. Pensava que havia descobert alguna cosa important, que comprenia com funciona la
hipnosi, per no era aix. No havia ents res de res, i em sap greu no haver-vos pogut ajudar, a cap
de vosaltres.
Es va fregar el nas amb el revers de la m, i la ferida de la cara va comenar a sagnar.
Eva? Per qu tho has fet, aix? vaig preguntar.
s culpa teva, culpa teva! va rugir de cop. Tot s culpa teva. Has destrut la meva vida,
mhas pres tot el que tinc!
Entenc que estiguis enfadada amb mi perqu
Tanca la boca! em va etzibar. Tu no entens res de res. La meva vida est destruda, i jo
ara destruir la teva. Puc esperar que arribi el meu moment, mesperar tant com calgui, per
tasseguro que em venjar.
Desprs es va posar a xisclar a plens pulmons, amb la boca desencaixada, la veu ronca i
histrica. La porta es va obrir duna revolada i va entrar el doctor Andersen.
Thavies dhaver esperat fora va dir, nervis.
La infermera mha donat la clau, aix que he pensat
Em va fer sortir al passads i va tancar la porta amb clau un altre cop.
La pacient est paranoide i
No, no crec vaig interromprel amb un somriure.
Doncs s la valoraci que en faig jo, i s la meva pacient vaig dir.
S, perdona.
Ens exigeix cent vegades al dia que tanquem la porta i guardem la clau.
S, per
I ha dit que no testificar contra ning, que ja podem donar-li descrregues elctriques o

violar-la, que no dir res. Es pot saber qu feies amb els teus pacients? T por, moltssima por. No
s normal que hagis entrat
Est enfadada amb mi, no espantada vaig dir, alant la veu.
Lhe sentida xisclar va dir ell.
***
Desprs de visitar lhospital de Sder i haver-hi vist lEva Blau vaig anar en cotxe a lestudi de
televisi i vaig preguntar si podia parlar amb lStefanie von Sydow, de Rapport, que aquell mateix
dia mhavia volgut arrencar una declaraci. La recepcionista va trucar a una redactora i em va passar
el telfon.
Vaig dir que estava disposat a concedir-los una entrevista si els interessava.
Poc desprs va baixar la redactora, una dona jove amb els cabells curts i mirada intelligent.
LStefanie el rebr daqu a vint minuts va dir.
Molt b.
Lacompanyar a maquillatge.

uan vaig tornar a casa desprs de la breu entrevista, no hi vaig trobar cap llum encs. Vaig
saludar per no va contestar ning. La Simone seia al pis de dalt, al sof de davant del
televisor. Amb el televisor apagat.
Ha passat alguna cosa? vaig preguntar. On s en Benjamin?
A casa den David va respondre ella inexpressiva.
No hauria de ser a casa, ja, a aquesta hora? En qu has quedat?
En res.
Per qu passa? Digues alguna cosa, Simone.
Per qu hauria de dir res? Ni tan sols no s qui ets.
Vaig sentir que el cos sem tensava, em vaig acostar a ella i vaig intentar apartar-li els cabells de
la cara.
No te macostis! va cridar, i va girar el cap.
No vols parlar?
Que si vull parlar? No sc jo qui t coses a dir. Tu hauries hagut de parlar, no hauries hagut de
deixar que em trobs aquelles fotos i fer-me quedar com una imbcil.
Fotos? Quines fotos?
Va obrir un sobre de color blau cel i en va fer caure un parell de fotos: em vaig veure posant al
pis de la Maja Swartling, i desprs una srie de fotografies della vestida noms amb unes calcetes
de color verd clar. Els cabells foscos li queien com serpentines sobre els pits blancs i grossos.
Mirava la cmera alegrement, amb els ulls enrogits. Algunes fotografies noms mostraven un pit,
borrs o ntid. En una de les fotos la Maja apareixia amb les cames obertes.
Sixan, intentar
No puc suportar ms mentides em va interrompre. Almenys, ara no.
Va engegar el televisor, va posar Rapport i es va trobar el reportatge sobre lescndol de la
hipnosi. LAnnika Lorentzon, de lhospital universitari Karolinska, no volia fer declaracions mentre
la investigaci no estigus acabada, per el periodista havia fet b els seus deures i quan va treure el
tema del geners finanament que la junta havia concedit a Erik Maria Bark no feia gaire, es va sentir
pressionada.
Aix va ser un error va dir en veu baixa.
Qu va ser un error?
Ara mateix Erik Maria Bark est susps provisionalment.
Provisionalment?
A lhospital Karolinska no tornar a hipnotitzar va dir.
Desprs vaig veure la meva prpia cara en pantalla; a lestudi de televisi, amb la mirada
atemorida.
Que continuar hipnotitzant en altres hospitals? va preguntar la periodista.
Jo feia cara de no haver ents la pregunta, i vaig dir que no amb el cap gaireb
imperceptiblement.
Erik Maria Bark, continua pensant que la hipnosi s un bon mtode de tractament? va
preguntar.
No ho s vaig respondre sense forces.
Continuar fent-ho, vost?
No.
Mai ms?
Mai ms no hipnotitzar ning vaig respondre jo.

s una promesa? va preguntar la periodista.

S.

38
Mat de dimecres 16 de desembre

Erik se sobresalta, la m que sost el gotet fa una sacsejada i li cau caf a la jaqueta i al puny
de la camisa.
En Joona el mira estranyat i li atansa un mocador de la capsa de Kleenex del davantal del

cotxe.
LErik mira per la finestra cap a la casa gran de fusta groga, el jard i la gespa amb lenorme
ninot de Winnie de Pooh amb les dents pintades.
s perillosa? pregunta en Joona.
Qui?
LEva Blau.
Potser respon lErik. Vull dir, en tot cas s capa de fer coses perilloses.
En Joona apaga el motor. Es treuen els cinturons de seguretat i obren les portes del cotxe.
No tinguis gaires esperances diu en Joona amb el seu melanclic accent fins. La Liselott
Blau podria no tenir res a veure amb lEva.
Ja respon lErik, absent.
Recorren el caminet de lloses de pissarra. Floquets de neu rodons sarremolinen per laire;
sembla calamarsa. Si mires enlaire, fa la sensaci que la casa estigui coberta per un tel blanc, una
boirina lletosa.
Per hem danar amb compte, perqu aix podria ser el castell embruixat diu en Joona.
Un lleuger somriure sobre pas en el seu rostre simtric i amable.
LErik es queda al mig del cam. La tela molla del puny de la camisa sha refredat. Tot ell fa olor
de caf recremat.
El castell embruixat s una casa a lantiga Iugoslvia diu. s un pis a Jakobsberg i un
gimns a Stocksund, una casa de color verd clar a Dorotea, etctera.
Se li escapa el riure en veure la mirada dincomprensi den Joona.
El castell embruixat no s cap casa en concret, sin un concepte explica lErik. El grup
dhipnosi anomenava castell embruixat el lloc on havien sofert el seu trauma.
Crec que ho entenc diu en Joona. On era el castell embruixat de lEva Blau?
Aix s el problema respon lErik; ella era lnica que no aconseguia trobar el seu castell
embruixat. Al contrari que els altres, mai no va descriure un lloc concret.
Potser s aqu suggereix en Joona, assenyalant la casa.
Arriben a grans gambades al final del caminet. LErik es palpa la butxaca buscant la capseta del
papagai. Se sent marejat, s com si els records encara latordissin. Es grata el front i vol una pndola;
una pndola, tant li fa de qu sigui. Per sap que ara ha de mantenir-se lcid. Ha de parar de
prendren tantes, aix no pot continuar. No pot seguir amagant-se, i ha de trobar en Benjamin abans
que sigui massa tard.
LErik truca al timbre. Sent el so potent ressonar per la fusta massissa, i sha de controlar per no
arrencar la porta, crrer cap a dins i cridar en Benjamin. En Joona es queda quiet amb una m a
linterior de la jaqueta. La porta sobre i apareix una dona jove amb ulleres, cabells pl-rojos i les
galtes plenes de petites cicatrius.
Busquem la Liselott Blau diu en Joona.
Sc jo diu expectant.

En Joona mira lErik i veu que aquesta dona pl-roja no s la que es feia anomenar Eva Blau.
De fet busquem lEva diu.
LEva? Quina Eva? De qu es tracta? pregunta la dona.
En Joona ensenya la placa i pregunta si poden passar, per ella shi nega i en Joona li demana
que es posi una jaqueta i els acompanyi fora. Un instant desprs sn tots tres a la gespa congelada,
parlant mentre els surt baf de la boca.
Visc tota sola diu la dona.
s una casa molt gran.
La dona fa cara de modstia i respon:
No em van malament les coses.
s famlia de lEva Blau?
No conec cap Eva Blau, ja ho he dit, no?
En Joona mostra tres fotos de lEva que ha imprs a partir del vdeo digitalitzat, per la dona
pl-roja fa que no amb el cap.
Miri-les b diu en Joona seris.
No mha de dir el que he de fer replica ella.
No, per li demano que
Jo pago el seu sou linterromp ella. El seu sou surt dels meus impostos.
Miri una mica ms aquestes fotos, si us plau demana en Joona.
No lhe vista mai.
s important insisteix lErik.
Potser per a vosts diu la dona, per per a mi no.
Es fa dir Eva Blau continua en Joona, i Blau s un cognom molt poc habitual a Sucia.
De cop, lErik veu una cortina que es mou al pis de dalt.
Corre cap a la casa i sent que els altres dos el criden.
Esprinta cap a linterior, travessa el rebedor, mira al seu voltant, veu lescala ampla i la puja
saltant els graons de dos en dos.
Benjamin! crida, i satura.
El passads sestn a dreta i esquerra, amb portes a dormitoris i banys.
Benjamin? pregunta fluixet.
En algun lloc cruix el terra. Mentre sent que la dona pl-roja entra rpidament al pis de sota,
lErik intenta calcular en quina finestra ha vist moures la cortina i es decideix rpidament per la
dreta, lltima porta del passads. Prova dobrir-la, per sembla que estigui tancada amb clau. LErik
sinclina cap endavant i mira a linterior pel forat del pany. La clau est posada, per li sembla veure
uns reflexos foscos al metall que es belluguen.
Obriu! diu alant la veu.
La dona pl-roja ha pujat les escales.
Vost no hi pot entrar, aqu crida.
LErik fa un pas enrere, clava una coa a la porta i entra. A lhabitaci no hi ha ning; noms un
llit gran, sense fer, amb llenols de color rosa. A terra hi ha una moqueta de color rosa vell, i les
portes de larmari tenen miralls fumats. Tamb hi ha un trpode amb una cmera encarada cap al llit.
LErik entra i obre larmari, per no hi ha ning dins. Es gira, mira cap a les cortines gruixudes i la
butaca, i desprs sajup i veu alg que sarrauleix en la foscor de sota el llit: ulls tmids i espantats,
cuixes primes i peus descalos.
Surt daqu diu amb veu autoritria.

Fica la m sota el llit, enganxa un turmell i estira fins que apareix un home jove despullat. El noi
intenta explicar alguna cosa, parla de pressa i amb fervor en una llengua que sembla rab mentre es
posa uns texans.
El cobrellit es mou; en surten els ulls dun altre noi que diu alguna cosa en to dur al primer, que
calla a linstant. La dona pl-roja s al llindar de la porta i repeteix amb veu tremolosa que lErik ha
de deixar en pau els seus amics.
Sn menors? pregunta lErik.
Fora de casa meva! vocifera.
Laltre noi sha embolicat amb el cobrellit. Agafa un cigarret i es mira lErik somrient.
Fora! crida la Liselott Blau.
LErik recorre el passads i baixa les escales. La dona el segueix a un pam, cridant amb veu
ronca que sen vagi a la merda. LErik surt de la casa i recorre el cam de lloses de pissarra. En
Joona lespera a lentrada, larma preparada oculta sota la jaqueta. La dona es queda a la porta.
Aix no ho podeu fer! crida. No ho teniu perms. La policia necessita una ordre judicial
per entrar daquesta manera.
Jo no sc policia crida lErik.
Doncs el denunciar.
Faci-ho! diu en Joona. Si vol, ja li prenc jo declaraci, perqu jo, com li he dit, s que sc
policia.

39
Tarda de dimecres 16 de desembre

bans darribar a Norrtljevgen en Joona atura el cotxe a la cuneta. Passa un cami amb
grava polsegosa. En Joona es treu un paperet de la butxaca i diu:
Tinc cinc Blaus ms a Estocolm i voltants, tres a Vsters, dos a Eskilstuna i un a

Ume.
Plega el paperet i somriu a lErik per animar-lo.
La Charlotte diu lErik en veu baixa.
Cap dells no es diu Charlotte respon en Joona netejant una taca del retrovisor.
Vull dir la Charlotte Cederskild respon lErik. Era amable amb lEva, crec que a
lpoca de les sessions dhipnosi lEva tenia una habitaci llogada a casa seva.
On creus que podrem trobar-la, aquesta Charlotte?
Fa deu anys vivia a Stocksund, per
En Joona ja ha marcat el nmero de la policia.
Hola, Anja. S, tu tamb. Saps qu, necessito el nmero de telfon i ladrea duna certa
Charlotte Cederskild. Viu a Stocksund, o hi vivia fa uns anys. S, si us plau. Dacord, espera en
Joona agafa un bolgraf i escriu alguna cosa en un tiquet. Moltes grcies.
Engega lintermitent esquerre i torna a la calada.
Encara hi viu? pregunta lErik.
No, per estem de sort: viu prop de Rimbo.
LErik sent punxades de dolor a la panxa pels nervis. No sap per qu, li sembla omins que la
Charlotte hagi abandonat Stocksund; potser fins i tot s un bon senyal.
Husby Steri, una finca diu en Joona, i introdueix un CD al reproductor.
Murmura que la msica s de la seva mare i apuja el volum amb moderaci.
Saija Varjus diu alant la veu.
Sacseja el cap tristament i canta seguint la melodia:
Dam dam da da di dum
La msica tristoia ressona pel cotxe. Quan la can sacaba, es queden un moment en silenci, i
desprs en Joona diu, gaireb sorprs:
Ja no magrada la msica finesa.
Sescura la gola un parell de cops.
A mi mha semblat una can bonica diu lErik.
En Joona somriu i li dirigeix una mirada rpida de rell, mentre explica:
La meva mare hi era quan la van nomenar reina del tango a Seinjoki
Abandonen la carretera Norrtljevgen, ampla i plena de cotxes, i entren a la carretera 77 a
laltura de Stuna, sota una densa nevada. El capvespre enfosqueix el cel des de lest, i les granges
que deixen enrere sn cada cop ms fosques.
En Joona tamborineja amb els dits al davantal del cotxe. Laire de la calefacci elctrica surt
amb un xiulet per les reixetes de ventilaci. LErik sent que se li humitegen els peus per lescalfor
antinatural del cotxe.
Aviam diu en Joona per a si mateix mentre travessa el venat fins a trobar una carretereta
recta entre camps de cultiu gebrats. En la distncia es veu una casa gran de color blanc darrere dun
filat alt. Aparquen davant de la tanca oberta i fan lltim tros a peu. Una dona jove amb jaqueta de

cuir est rastellant el cam de grava i els mira espantada quan se li acosten. Un golden retriever corre
al seu voltant.
Charlotte! crida la dona. Charlotte!
Una dona apareix de darrere de la immensa casa arrossegant una bossa descombraries negra.
Duu una armilla de plomes rosa i un jersei gris gruixut, texans desgastats i botes de goma.
La Charlotte, pensa lErik. s ella de deb.
Ha desaparegut la dona esvelta i distant de roba elegant i pentinat cuidat la garon; la dona que
els ve a rebre t un aspecte completament diferent. T els cabells llargs i completament grisos,
recollits en una trena gruixuda. La seva cara est coberta de lnies de riure, i no va maquillada. Est
ms bonica que mai, pensa lErik. La cara de la Charlotte sillumina amb afecte en veurel; primer
fa cara de gran sorpresa i aleshores li apareix un ample somriure als llavis.
Erik diu, i la seva veu s com sempre: profunda, harmoniosa i clida.
Deixa la bossa descombraries i li agafa les mans.
Ets tu de deb? Com malegro de tornar-te a veure.
Saluda en Joona i desprs sels queda mirant un moment. Una dona fornida obre la porta de la
casa i sels mira. T un tatuatge al coll i va vestida amb una dessuadora negra baldera amb caputxa.
Necessites ajuda? crida.
Sn amics meus! respon la Charlotte, i fa un gest per indicar que tot va b. Desprs somriu a
la dona fornida quan torna a tancar la porta.
He convertit la finca en una casa per a dones. Hi ha tant despai, que acullo dones que
necessiten un lloc on anar, o com es digui. Les deixo estar-se aqu. Cuinem juntes, tenim cura de
lestable fins que tenen la sensaci que han recuperat les forces i poden agafar les regnes de la
seva vida. s molt senzill tot plegat.
Sona b diu lErik suaument.
Ella somriu i fa un gest perqu lacompanyin cap a la porta.
Charlotte, hem de trobar lEva Blau diu lErik. Que ten recordes, della?
s clar que men recordo. Va ser la meva primera hostessa. Tenia les habitacions en aquella
ala, i sinterromp. s estrany que vinguis a preguntar per ella torna a comenar; la
setmana passada em va trucar.
Qu volia?
Estava enfadada diu la Charlotte.
S sospira lErik.
Per qu estava enfadada? pregunta en Joona.
La Charlotte respira fondo. LErik sent el vent que passa entre els troncs darbres sense fulles.
Veu que alg ha intentat fer un ninot amb la mica de neu que ha caigut.
Estava enfadada amb lErik.
Langoixa li envaeix el cor quan pensa en el rostre anguls de lEva Blau, la seva veu agressiva,
aquells ulls guspirejants i el nas amb la punta escapada.
Havies proms que mai ms no hipnotitzaries ning, per de cop, fa una setmana, hi vas tornar.
Sortia a les portades de tots els diaris, en parlaven contnuament a la televisi. Molta gent es va
enfadar, s clar.
Vaig haver de fer-ho diu lErik, per va ser una excepci.
La Charlotte li va agafar la m, el seu tacte era clid i suau.
A mi em vas ajudar xiuxiueja. Aquell cop que ten recordes?
S que men recordo diu lErik en veu baixa.

La Charlotte li somriu.
Va ser suficient. Vaig entrar al castell embruixat, vaig alar els ulls i vaig veure qui mhavia
fet mal.
Ja ho s.
Sense tu, mai no ho hauria fet, Erik.
Malgrat tot
Aqu es va guarir alguna cosa diu ella duent-se una m al cor.
On s lEva, ara? pregunta en Joona.
La Charlotte arruga una mica el front.
Quan sen va anar daqu es va traslladar a un pis al centre dkersberga i es va fer dels
testimonis de Jehov. Al comenament mantenem contacte freqent. Jo lajudava econmicament,
per desprs ens vam perdre de vista. Ella pensava que la perseguien, deia que necessitava protecci
del mal que li anava al darrere.
La Charlotte es queda davant de lErik.
Set veu trist diu finalment.
El meu fill ha desaparegut, lEva s la nostra nica lnia dinvestigaci.
La Charlotte el mira preocupada i diu:
Espero que tot acabi b.
Com es diu, lEva, ho saps? pregunta lErik.
El seu nom real, vols dir? No el diu a ning. Potser no el sap ni ella.
Ja veig.
Per quan va trucar va dir que es deia Veronica.
Veronica?
Ho va treure de la llegenda del sudari de la Veronica.
Sabracen breument i desprs lErik i en Joona pugen rpid al cotxe. Mentre tornen cap a
Estocolm, en Joona truca una altra vegada. Necessita ajuda per trobar una Veronica al centre
dkersberga, i una adrea dels testimonis de Jehov, una Societat Torre de Guaita o un Sal del
Regne.
LErik lescolta mentre sent que lenvaeix un profund esgotament. Pensa en els records, en com
lhan assaltat, i nota que els ulls se li tanquen lentament.
S, Anja, tinc un bolgraf a m va dient en Joona. Vstra Banvgen Espera,
Stationsvgen 5. Dacord, grcies.
Quan lErik es desperta estan baixant un tur llarg al costat dun camp de golf. T la sensaci que
el temps es mossega la cua.
Gaireb hi som diu en Joona.
Mhavia adormit diu lErik, sobretot per a si mateix.
LEva Blau va trucar a la Charlotte el dia que vas sortir a totes les portades diu en Joona
reflexiu.
I el segrest den Benjamin va ser lendem diu lErik.
Perqu et vas convertir en lobjectiu dalg.
O perqu vaig trencar la promesa de no hipnotitzar mai ms ning.
En tal cas, s culpa meva diu en Joona.
No, va ser
LErik calla perqu no sap ben b qu dir.
Em sap greu diu en Joona, amb la mirada fixa en la carretera.

Passen pel costat dun outlet amb les finestres trencades. En Joona mira pel retrovisor. Una dona
amb mocador al cap recull els trossos de vidre.
No s qu li va passar a lEva mentre era pacient meva diu lErik. Es va autolesionar i es
va tornar totalment paranoica. Men donava les culpes a mi, i tamb culpava la hipnosi. No hauria
hagut dafegir-la al grup, no hauria hagut dhipnotitzar mai ning.
Per vas ajudar la Charlotte interv en Joona.
Aix sembla diu lErik en veu baixa.
Just desprs de la rotonda deixen enrere un pas a nivell, giren a lesquerra al costat del
poliesportiu, travessen un riu i saturen al costat de les cases grans de color gris.
En Joona assenyala la guantera.
Em pots atansar la pistola?
LErik obre la guantera i li dna larma, que pesa molt. En Joona comprova el can i la
recambra, i sassegura que la pistola estigui bloquejada abans de ficar-se-la a la butxaca.
Travessen laparcament rpidament i passen de llarg un pati amb gronxadors, un sorral i un
rocdrom.
LErik assenyala el portal, mira amunt i veu cables amb llumets que fan pampallugues i antenes
parabliques a gaireb tots els balcons. Darrere de la porta tancada de lescala hi ha una dona vella
amb un caminador. En Joona pica a la porta i saluda amablement. Ella els mira i fa que no amb el
cap. En Joona ensenya la placa per la finestra, per ella torna a dir que no. LErik es rebusca a les
butxaques i troba un sobre amb tiquets que hauria dhaver portat a loficina de recursos humans.
Sacosta a la finestra, hi pica i ensenya el sobre. La dona sacosta immediatament a la porta i prem el
bot de lintrfon elctric.
s el correu? pregunta amb veu tremolosa.
Carta urgent respon lErik.
Se senten tants de crits i plors, aqu xiuxiueja la dona contra la paret.
Qu diu? pregunta en Joona.
LErik mira la llista de vens; la Veronica Andersson viu al primer pis. Lescala estreta est
coberta de grafits vermells. El tub collector de les escombraries fa pudor. Saturen davant de la
porta amb el nom Andersson i truquen al timbre. Tots els graons estan bruts de petjades fangoses
de botes infantils.
Torna-ho a provar diu lErik.
En Joona obre la bstia i crida que t una carta de la Torre de Guaita per a ella. LErik veu que
el cap del detectiu retrocedeix com per una ona expansiva.
Qu passa?
No ho s, per vull que tesperis fora diu en Joona amb la mirada tensa.
No respon lErik.
Entro jo sol.
Darrere duna de les portes del primer pis es trenca un got. En Joona treu un estoig que cont dos
petits objectes dacer, un amb la punta doblegada i un altre que sembla una claueta.
Com si hagus llegit els pensaments de lErik, en Joona murmura que s totalment legal entrar en
una casa sense ordre judicial.
Segons la nova legislaci, amb un bon motiu nhi ha prou diu.
Acaba dintroduir el primer estri al pany quan lErik prova el pom; la porta no est tancada amb
clau. Obren i en surt una pudor espantosa. En Joona treu larma i fa un gest rpid a lErik perqu
sesperi fora.

LErik sent el batec accelerat del seu cor; la sang li xiula a les orelles. El silenci s terriblement
sinistre. Pensa que en Benjamin no s aqu. El llum de lescala sapaga i la foscor el cobreix; no s
una foscor totalment negra, per els seus ulls tenen dificultats per distingir res.
De cop en Joona apareix al davant seu.
Crec que haurs dacompanyar-me a dins, Erik diu suaument amb el seu accent fins.
Entren i en Joona encn el llum del sostre. La porta del bany est oberta de bat a bat, la pudor de
podrit s insuportable. A la banyera, feta malb i sense aigua, hi ha lEva Blau.
T la cara inflada i tot de mosques sarrosseguen al voltant de la seva boca amb un zum-zum
constant. La brusa blava li ha pujat; per sota es veu la panxa inflada i dun to blau-verds. T uns
talls negres i profunds a tots dos braos. La tela de la brusa i els cabells rossos estan enganxats a la
sang coagulada. T la pell grisenca i el cos cobert dun entramat clar de venetes marrons: en deixarse de moure, la sang que hi havia al sistema circulatori sha descompost. A les comissures dels ulls i
al voltant dels narius i la boca hi t una muni de cucs. La sang ha sobreeixit del desgus i nha caigut
una mica a lestoreta, ara el serrell i les vores estan tenyits de fosc. Al costat del cos hi ha un ganivet
de cuina ensangonat.
s ella? pregunta en Joona.
S. s lEva.
Fa almenys una setmana que s morta diu en Joona. T la panxa molt inflada.
Ho entenc diu lErik.
Aix que ella no s qui es va endur en Benjamin constata en Joona.
He de pensar diu lErik. Creia que
Mira cap a fora per la finestra i veu ledifici baix de pedra que hi ha a laltra banda de la via.
LEva veia el Sal del Regne des de la finestra. LErik pensa que segurament aquesta vista li devia
donar sensaci de seguretat.

40
Mat de dijous 17 de desembre

a Simone sadona de sobte que li surt una gota de sang del llavi inferior: sha mossegat sense
ser-ne conscient. Ja li costa tota lenergia que t posar els seus pensaments en ordre. El seu
pare ha estat atropellat i des de fa un parell de dies s en una habitaci fosca de lhospital de
St. Gran. Fins ara ning no ha estat capa de determinar la gravetat de les lesions; lnic que sap s
que laccident hauria pogut ser mortal. T un mal de cap terrible: ha perdut lErik, potser ha perdut
en Benjamin, i ara tamb hi ha la possibilitat que perdi el seu pare. No sap ni quantes vegades ja ho
ha fet, per torna a agafar el seu mbil, sassegura que funcioni i desprs el guarda a la butxaca de
fora de la bossa, don el podria treure fcilment si, contra tota esperana, sons.
Desprs sinclina sobre el seu pare i colloca b els llenols. Dorm, per no se sent res; en
Kennet Strng deu ser lnic home del mn que no ronca, la Simone ho ha pensat moltes vegades.
En Kennet t un embenat blanc al cap. Sota shi veu una ombra fosca: un blau que li cobreix una
galta. No sembla el mateix, amb aquesta enorme hemorrgia, el nas inflat i una comissura de la boca
caiguda.
Per no s mort, pensa. Encara s viu, no hi ha dubte. I en Benjamin tamb. La Simone
nest segura, no pot ser daltra manera.
Fa passos amunt i avall. Abans-dahir havia tornat de casa den Sim Shulman i encara havia
parlat amb el seu pare poc abans de laccident; ell li havia dit que havia trobat en Wailord i que se
nanava a un lloc que es deia el mar.
En algun punt de Loudden.
La Simone torna a mirar el seu pare, que dorm profundament.
Papa?
De seguida sen penedeix. No es desperta, per la cara adormida es contreu en una ganyota de
dolor. La Simone es palpa suaument la ferida del llavi inferior. Es fixa en un calendari dadvent, es
mira les sabates amb els protectors blaus. Pensa en una tarda de fa anys, quan en Kennet i ella van
veure la seva mare fer adu amb la m i desaparixer amb el seu Fiat verd.
La Simone sestremeix, el mal de cap palpita contra les seves temples. La Simone sestreny la
jaqueta.
De cop en Kennet gemega suaument.
Papa diu ella, com una nena petita.
En Kennet obre els ulls. Estan desenfocats, no del tot desperts. El blanc dun dels ulls est tenyit
de sang.
Papa, sc jo diu la Simone. Com ests?
La mirada dell no la troba; de cop la Simone tem que hagi perdut la vista.
Sixan?
Sc aqu, papa.
Sasseu amb compte al seu costat i li agafa la m. En Kennet tanca els ulls un altre cop i les
celles sarruguen com si alguna cosa li fes mal.
Papa? pregunta amb dolor. Com et trobes?
Ell intenta fer-li un copet a la m, per no sen surt gaire b.
De seguida tornar a estar dempeus diu, amb la veu ronca. No pateixis.
Es fa un silenci. La Simone intenta no pensar, no sentir el mal de cap, reprimir langoixa

desbocada. No sap si atrevir-se a pressionar-lo en aquest estat, per el pnic la impulsa a intentar-ho
de totes ma neres.
Papa? pregunta amb suavitat. Ten recordes de qu havem comentat just abans que
tatropellessin?
Ell la mira amb ulls cansats i fa que no a poc a poc amb el cap.
Vas dir que sabies qui era en Wailord. Parlaves del mar, ten recordes? Que aniries al mar.
Els ulls den Kennet silluminen. Intenta incorporar-se, per torna a caure gemegant.
Papa, digues-mho. He de saber on s. I qui s en Wailord? Qui s?
En Kennet obre la boca i xiuxiueja, amb la barbeta tremolosa:
Un nen s un nen
Qu dius?
Per en Kennet ha tornat a tancar els ulls i ara sembla que ja no la sent. La Simone va cap a la
finestra i mira el recinte de lhospital. Fa vent. El vidre de la finestra t la vora bruta. La Simone
respira contra el vidre i veu breument la marca duna cara a la finestra entelada. Alg altre sha
repenjat al vidre exactament all.
Lesglsia de laltra banda del carrer est a les fosques. La llum dels fanals es reflecteix a les
finestres arquejades de color negre. Pensa que en Benjamin havia escrit a lAida que en Nicke no
havia danar al mar.
LAida diu en veu baixa. Anir a parlar amb lAida, i aquest cop mho ha dexplicar tot.
***
Quan la Simone truca al timbre de casa lAida, obre en Nicke. La mira expectant i es frega els llavis.
Hola diu la Simone.
Tinc cartes noves anuncia ell entusiasmat.
Que b respon ella.
Sn cartes de noia, per algunes sn molt poderoses.
Que hi s, la teva germana? pregunta la Simone, i dna un parell de copets al bra den
Nicke.
Aida! Aida!
En Nicke surt corrents del repl fosc i desapareix en algun punt de la casa.
La Simone sespera. Aleshores sent un soroll estrany, com un bombeig seguit dun timbre, i al cap
duna estona veu una dona prima amb lesquena encorbada que se li acosta arrossegant darrere seu un
carret amb una bombona doxigen. De la bombona, en surt un conducte que li introdueix oxigen als
narius a travs duns tubets transparents.
La dona es pica el pit amb el puny escanyolit.
Em fisema xiuxiueja, i desprs la seva cara arrugada es contrau en un atac de tos ronca i
feixuga. Quan acaba de tossir, fa un gest a la Simone perqu entri. Caminen juntes pel rebedor llarg i
fosc fins que arriben a un menjador ple de mobles feixucs. Enmig duna cadena de msica amb porta
de vidre i un moble baix per al televisor hi ha en Nicke, assegut a terra, jugant amb les seves cartes
de Pokmon. LAida seu al sof marr, que est falcat entre dues grans palmeres.
La Simone amb prou feines la reconeix. No sha posat gens de maquillatge, i t una cara amable,
molt jove i frgil. Sha pentinat els cabells fins que li han quedat lluents i sels ha recollit b en una
cua.
Quan la Simone entra a la sala, lAida sestira cap a un paquet de cigarrets i nencn un amb

mans tremoloses.
Hola diu la Simone. Com va?
LAida sarronsa despatlles. Sembla que hagi estat plorant. Fa una pipada, agafa un platet verd i
laguanta sota del cigarret, com si tingus por que caigus cendra als mobles.
Seu si us plau xiuxiueja la mare a la Simone, que sasseu en una de les butaques
amples que sapinyen al costat del sof, la taula i les palmeres.
LAida deixa caure cendra del cigarret al platet verd.
Vinc de lhospital diu la Simone, han atropellat el meu pare quan anava al mar, a veure en
Wailord.
De cop en Nicke sencn. La cara se li ha posat roja com el foc.
En Wailord est enfadat, molt enfadat.
La Simone es gira cap a lAida, que empassa saliva a poc a poc i desprs tanca els ulls.
Es pot saber qu s tota aquesta histria? pregunta la Simone. De qu va tot aix den
Wailord?
LAida apaga el cigarret i diu, amb veu insegura:
Han desaparegut.
Qui?
Una banda que eren molt dolents amb mi i amb en Nicke. Eren terribles. Magafaven, i em
Calla i mira la seva mare, que respira com si shagus de quedar sense aire.
Deien que que llanarien la meva mare a la foguera diu lAida a poc a poc.
Mal parits xiuxiueja la mare des de laltra butaca.
Fan servir noms de Pokmon; es diuen Azelf, Magmortar o Lucario, i de vegades canvien, jo
em perdo.
Per quants sn?
No ho s, potser noms uns cinc respon. Sn nens. El ms gran s de la meva edat, el ms
petit no deu tenir ms de sis anys. Per van decidir que tothom que viu aqu els havia de donar alguna
cosa diu lAida, i mira la Simone per primer cop.
T els ulls de color dambre, bonics i clars, per angoixats.
Els nens petits els havien de donar caramels i bolgrafs continua amb un fil de veu, havien
de trencar les guardioles perqu no els peguessin. Daltres els donaven coses seves, mbils, o jocs
de la DS. Tenen la meva jaqueta, els donava cigarrets. I a en Nicke, noms li pegaven. Li prenien tot
el que tenia, eren tan cruels amb ell!
La seva veu sapaga; els ulls se li omplen de llgrimes.
Sn ells qui han segrestat en Benjamin? pregunta la Simone sense ms prembuls.
La mare de lAida fa un gest amb la m:
Aquell noi no est b del cap
Respon, Aida diu la Simone, esgarrifada. Has de contestar!
No cridis a la meva filla esbufega la mare.
La Simone li fa que no amb el cap i repeteix, encara ms esquerpa:
Mhas de dir el que saps! Em sents?
LAida torna a empassar saliva.
No s gaire cosa diu finalment. En Benjamin shi va ficar, deia que no havem de donarlos res. En Wailord es va posar furis, va dir que aix era la guerra i ens va exigir un munt de diners.
Encn un altre cigarret, sel duu als llavis amb mans tremoloses, deixa caure la cendra amb
compte sobre el platet verd i desprs continua:

Quan en Wailord va descobrir que en Benjamin estava malalt, va comenar a donar agulles als
nens perqu lesgarrapessin
Calla i sarronsa despatlles.
Qu va passar? pregunta la Simone impacient.
LAida es mossega el llavi i es treu un filet de tabac de la boca.
Qu va passar?
En Wailord va parar de cop xiuxiueja. Va desaparixer de la nit al dia. Els altres nois, els
he vist; no fa gaire encara han empipat en Nicke. Ara segueixen alg que es fa dir Ariados, per estan
confusos i desesperats des que en Wailord va desaparixer.
Quan va ser aix? Quan va desaparixer, en Wailord?
Doncs lAida rumia. Crec que va ser dimecres de la setmana passada. s a dir, tres
dies abans que en Benjamin.
Els seus llavis comencen a tremolar.
En Wailord lha agafat xiuxiueja, i li ha fet alguna cosa terrible. I ara no satreveix a
mostrar-se
Comena a plorar fort, amb espasmes. La Simone veu que la mare de lAida es posa dreta amb
dificultats, li treu el cigarret de la m i lapaga a poc a poc al platet verd.
Malet monstre xiuxiueja, i la Simone pensa que no t ni idea de qui parla.
Qui s en Wailord? torna a preguntar. Mhas de dir qui s!
No ho s crida lAida. No ho s!
La Simone treu la fotografia del prat i les bardisses al costat de la tanca marr que va trobar a
lordinador den Benjamin.
Mira aqu diu, amb veu dura.
LAida mira la imatge amb una expressi impenetrable.
Quin lloc s aix? pregunta la Simone.
LAida sarronsa despatlles i llana una mirada rpida a la seva mare.
Ni idea respon sense cap inflexi a la veu.
Per tu ets qui va enviar aquesta foto a en Benjamin replica irritada la Simone. La vas
enviar tu, Aida.
La mirada de la noia torna a desviar-se cap a la seva mare, que seu amb la bombona doxigen
murmurant als seus peus.
La Simone toma a plantar-li el paper davant de la cara.
Mira aix, Aida. Mira-tho b. Per qu vas enviar aix al meu fill?
Era noms una broma xiuxiueja.
Una broma?
L'Aida fa que s.
Una mica com dient: voldries viure aqu? explica amb desgana.
No mho crec respon la Simone, enfadada. Ara vull que em diguis la veritat!
La mare es torna a incorporar i diu, agitant la m:
Tu, gitanota fora de casa meva, ara mateix
Per qu no em dius la veritat? pregunta la Simone, mentre lAida per fi torna a mirar-la amb
una expressi extraordinriament trista.
Em sap greu xiuxiueja la noia amb un fil de veu. Ho sento.
De cam cap a la porta, la Simone es troba en Nicke, que es frega els ulls al rebedor a les
fosques.

No tinc fora, sc un Pokmon intil.

s clar que tens fora diu la Simone.

41
Tarda de dijous 17 de desembre

uan la Simone entra a lhabitaci den Kennet a lhospital, sel troba assegut al llit. Ha
recuperat una mica de color i la mira com si ja sespers la seva visita.
La Simone se li acosta, sinclina endavant i posa la galta al costat de la dell.
Saps qu he somiat, Sixan?
No contesta ella somrient.
He somiat en el meu pare.
En lavi?
Ell riu fluixet.
Tho pots creure? Era al taller, suat i feli. Fill meu, s lnic que ha dit. Encara noto lolor
de disel
La Simone empassa saliva. T un nus dur i dolors a la gola. En Kennet remena el cap a poc a
poc.
Papa xiuxiueja la Simone. Papa, et recordes de qu estvem parlant abans que
tatropellessin?
Ell la mira seris, i de cop s com si la seva mirada aguda i dura recupers la vida. Intenta
posar-se dret, per ha fet un moviment massa rpid i torna a caure sobre els coixins.
Ajudam, Simone diu, impacient. Tenim pressa, no em puc quedar aqu.
Recordes el que ha passat, papa?
Men recordo de tot.
Es frega els ulls, sescura la gola i desprs allarga els braos.
Agafam mana, i aquest cop, com que la Simone li fa de contraps, aconsegueix asseures i
deixar les cames penjant de la vora del llit. Necessito la meva roba.
La Simone es dirigeix de seguida a larmari i en treu la roba del seu pare. Acaba dajupir-se per
posar-li els mitjons quan sobre la porta i entra un metge jove.
Me nhe danar li fa saber en Kennet bruscament abans que hagi tingut temps ni dacabar
dentrar.
La Simone sincorpora.
Bon dia diu, i dna la m al metge jove. Simone Bark.
Ola Tuvefjll es presenta ell, i fa un posat tmid quan es gira cap a en Kennet i sel troba
cordant-se els pantalons.
S, hola diu en Kennet ficant-se la camisa per dins dels pantalons. Em sap greu no poderme quedar, per es tracta duna situaci demergncia.
No el puc obligar a quedar-se respon el metge, per ha danar amb molt de compte
desprs del cop que ha rebut al cap. Ara li pot semblar que se sent fresc com una rosa, per ha de
saber que daqu a un minut, o daqu a una hora, poden aparixer complicacions que potser no es
notaran fins dem.
En Kennet sacosta a la pica i es ruixa la cara amb aigua freda.
Em sap greu, ja ho he dit diu, incorporant-se, per he danar al mar.
El metge els mira amb cara dincomprensi mentre marxen rpidament pel passads.
La Simone intenta explicar la seva visita a casa de lAida. Mentre esperen lascensor, veu que en
Kennet sha de repenjar a la paret.

On anem? pregunta. Per una vegada, en lloc de protestar quan ella sasseu al volant, en
Kennet va al seient del copilot, es posa el cintur i es grata per sota de lembenat del cap.
Mhas de dir on anem diu la Simone, en veure que ell no respon. Per on shi va?
Ell li dirigeix una mirada estranya.
Al mar un moment, que penso.
Es recolza al respatller, tanca els ulls i es queda en silenci. La Simone comena a pensar que sha
equivocat, que s ben clar que el seu pare no est b i ha de tornar a lhospital, per en aquell
moment en Kennet obre els ulls i diu:
Has de fer tot el carrer Sankt Eriksgatan, travessar el pont, girar a m dreta a Odengatan, i
baixar directament a lestaci dstra. Aleshores has de seguir Valhallavgen cap a lest fins a la
filmoteca, i all agafar Lindarngsvgen fins al port.
Jo no necessito GPS! diu la Simone somrient mentre safegeix al trnsit dens de Sankt
Eriksgatan en direcci a Vstermalmsgallerian.
Em pregunto diu en Kennet reflexivament, per no acaba la frase.
Qu?
Em pregunto si els pares ho saben.
La Simone el mira de rell mentre el cotxe passa per davant de lesglsia de Gustav Adolf, on hi
ha una llarga filera de nens vestits amb el roquet del cor que van entrant lentament per la porta
principal amb una espelma a la m.
En Kennet sescura la gola i repeteix:
Em pregunto si els pares saben a qu es dediquen els seus fills.
Extorsi, intimidaci, violncia i amenaces respon la Simone amb veu cansada. Uns
angelets.
Recorda el dia que va anar a lestudi de tatuatges de Tensta, aquells nois que sostenien una nena
penjada de la barana. No tenien gens de por: al contrari, intimidaven, eren perillosos. En Benjamin
havia intentat retenir-la perqu no ans a parlar amb aquell noi de lestaci de metro; ara sadona que
devia ser un dells, un daquests amb nom de Pokmon.
Per qu li passa a la gent? pregunta retricament.
Latropellament no va ser cap accident, Sixan. Em van empnyer perqu el cotxe matropells
diu en Kennet amb fermesa. I vaig veure qui ho va fer.
Et van empnyer? Qui?
Era un dells, una criatura, una noia.
Darrere les finestres negres de la Filmoteca es veu la illuminaci elctrica de Nadal, desenes de
llumetes. La Simone entra a Lindarngsvgen, on la calada est coberta de neu humida. Sobre
Grdet hi ha uns nvols foscos i pesants, i sembla que pot comenar a ploure en qualsevol moment.
Pobres propietaris de gossos i desafortunats quadrpedes que han sortit a passejar, pensa. La pluja
far fondre la neu.
Loudden s una llengua de terra una mica a lest de la zona franca dEstocolm. A finals dels anys
vint del segle passat es va convertir en un port per a petrolers; en pot acollir gaireb cent. Lrea est
formada per plantes industrials baixes, una torre daiges, un port de contenidors, refugis antiaeris i
molls.
En Kennet treu la targeta de visita arrugada que va trobar al moneder del noi.
Louddsvgen 18 diu, i fa un gest a la Simone perqu saturi.
Ella deixa el cotxe en una zona asfaltada envoltada per tanques altes de metall.
Farem lltim trosset a peu diu en Kennet, i es treu el cintur.

Caminen entre contenidors enormes i veuen escales estretes que grimpen com plantes enfiladisses
pels edificis cilndrics. Hi ha taques de rovell a les soldadures de les planxes bonyegudes i a les
fixacions descales i baranes.
Ha comenat a ploure. No gaire fort, per s una pluja freda. Les gotes piquen sobre el metall
fent un soroll fort i de mal auguri. Ja s gaireb de nit, i quan ho sigui del tot no shi veuran gens. Els
contenidors enormes, grocs, vermells i blaus, estan apilats de manera que entre ells es formen
camins. No hi ha fanals de cap mena. Noms veuen dipsits, punts de crrega i descrrega, oficines
prefabricades buides i, ms a prop de laigua, lestructura dels molls, amb grues, rampes, barcasses i
dics secs. Davant de ledifici baix del prctic hi ha una camioneta Ford bruta aparcada de travs
davant dun magatzem gran de teulada ondulada. A la finestra fosca de ledifici es poden llegir unes
lletres adhesives mig esborrades: El Mar. Alg ha arrencat les lletres petites de sota, per la
paraula que formaven encara es pot llegir a la pols: Club de submarinisme. La barra que serveix
per tancar penja al costat de la porta.
En Kennet espera un moment, escoltant, i desprs obre la porta amb cautela. La petita oficina est
a les fosques. Noms hi ha un escriptori, un parell de cadires de plstic plegables i unes quantes
bombones doxigen rovellades. A la paret penja un pster arrugat amb peixos extics que neden en
aigua de color maragda. s obvi que aqu ja no hi ha cap club de submarinisme; potser ja no existeix,
o b es va arrunar o es va traslladar.
Una de les reixes de ventilaci comena a brunzir i la porta interior fa un clic. En Kennet es duu
un dit als llavis. Senten clarament passos. Avancen rpidament, obren la porta i es troben en un
magatzem gran. Alg fuig corrents en la foscor. La Simone intenta veure alguna cosa; en Kennet baixa
una escala dacer i inicia una persecuci, per de cop fa un crit.
Papa? crida la Simone.
Tot s fosc, per la Simone sent la veu den Kennet, que renega i li diu que vagi amb compte:
Han posat filferro espins.
Se sent un soroll metllic al terra de formig; en Kennet sha tornat a posar en marxa. La Simone
corre darrere seu, salta el filferro espins i entra a la sala gran. Laire s fred i humit, s fosc i costa
orientar-se.
Ms endavant se senten passos rpids.
Per una finestra bruta entra una mica de llum del focus duna grua de contenidors. De sobte, la
Simone veu que hi ha alg al costat dun carret elevador: un noi amb la cara tapada per una
mscara, una mscara grisa de tela o cartr. T una canonada de metall a la m, pica de peus inquiet i
samaga.
En Kennet se li acosta deixant les prestatgeries enrere rpidament.
Darrere del carret! crida la Simone.
El noi de la mscara surt corrents i llana la canonada a en Kennet. El tub metllic gira a laire i
li passa per damunt del cap.
Espera, noms volem parlar amb tu! crida en Kennet.
El noi obre una porta metllica i surt corrents. La porta ressona Entra una mica de llum. En
Kennet ja ha arribat a la porta.
Sescapa xiuxiueja.
La Simone corre darrere seu, per rellisca a la rampa de crrega humida i sent pudor de brossa.
Es posa dreta i veu el seu pare corrent pel moll. El terra sha tornat molt relliscs a causa de la neu
humida, i la Simone no va a parar a laigua pel pls mentre els corre al darrere. Continua endavant i
veu dues figures davant seu i el desnivell al seu costat. Llenques negres de gel mig congelat piquen

contra el moll.
La Simone sap que si ensopegus i caigus a laigua glaada, les baixes temperatures latordirien
de seguida; amb la jaqueta gruixuda i les botes, senfonsaria com una pedra.
Recorda una periodista que va morir ofegada amb la seva parella quan van caure amb el cotxe al
moll. El cotxe es va enfonsar com un pes mort, va quedar enganxat als llots del fons i va
desaparixer. Cats Falk, es deia, pensa la Simone.
Est sense al i tremola dels nervis i la tensi. T lesquena xopa de la pluja.
Sembla que en Kennet ha perdut el noi; est esperant-la arraulit. Li ha caigut la bena del cap i
esbufega sufocat. Li raja un filet de sang del nas, i els pulmons li xiulen al respirar. A terra hi ha una
mscara de cartr; est mig desfeta per la pluja, i quan bufa una rtzia de vent, surt volant i cau a
laigua.
Merda, merda, merda! diu en Kennet quan arriba la seva filla.
Caminen de tornada mentre al seu voltant es va fent fosc. Ja no plou, per el vent sha revifat i
rugeix al voltant dels grans edificis de xapa ondulada. Passen pel costat dun dic sec allargat i la
Simone sent el cant ttric del vent sota dells. A la vora hi ha uns pneumtics de tractor penjats de
cadenes rovellades a manera descales. La Simone mira avall, cap al clot excavat amb explosius.
Una enorme cavitat sense aigua, amb les parets rugoses reforades amb formig armat. Veuen,
cinquanta metres ms avall, un terra de formig fos amb els marges elevats.
El vent fa espetegar una lona que sha deslligat, i la llum duna bstia pampallugueja sobre les
parets verticals del dic sec. De cop la Simone veu que hi ha alg darrere dun vorell de formig.
En Kennet sadona que sha aturat i fa mitja volta intrigat. Ella assenyala cap al fons del dic sec
sense dir res.
La figura arraulida fuig corrents i desapareix. En Kennet i la Simone corren cap a lescala estreta
que baixa per la paret. La silueta es posa dreta i comena a crrer cap a una mena de porta. En
Kennet saferra a la barana, baixa corrents lescala estreta i rellisca, per recupera lequilibri. Els
arriba una olor intensa i penetrant de metall, rovell i pluja. Continuen baixant pel costat de la paret. A
les profunditats del dic sec senten ressonar petjades.
El fons est moll. La Simone nota que li entra aigua freda a les botes i t fred.
On s? crida.
En Kennet avana entre els puntals construts per mantenir fix el vaixell mentre es bombeja
laigua i assenyala el lloc per on ha desaparegut el noi: no era una porta com havien pensat, sin una
espcie de vlvula.
En Kennet mira a linterior, per no veu res. Seixuga la suor del coll i el front mentre recupera
lal.
Surt! crida, gaireb sense aire. Ja nhi ha hagut prou daquest color.
Senten uns escarritxos pesants i rtmics. En Kennet sarrossega cap a linterior de la vlvula.
Vs amb compte, papa.
Se sent un crec i desprs la comporta comena a grinyolar i cruixir. De cop, la Simone sent un
xiulet ensordidor i entn qu passa.
Est deixant entrar laigua! crida.
Aqu dins hi ha una escala brama en Kennet.
Rajos daigua glaada comencen a fluir amb una fora immensa cap al dic sec per la petita
escletxa entre els batents de la comporta. Lescarritx metllic continua i els batents sobren una mica
ms; laigua es precipita cap avall. La Simone corre a lescala. Laigua glaada li arriba als genolls i
li costa avanar. La llum de la grua illumina vacillant les parets rugoses. Laigua puja de pressa;

sarremolina cap a dins i li impedeix avanar. La Simone topa amb un tros gros de metall i un peu li
queda insensible pel dolor. Laigua negra es precipita cap avall abundantment. La Simone gaireb
plora quan arriba a lescala i comena a pujar el fort pendent. Desprs dun parell de graons es gira;
en la foscor no veu el seu pare. Laigua ha superat el nivell de la vlvula i fa una sorollada
eixordadora. Tremolant, la Simone continua cap amunt.
Cada cop que respira li cremen els pulmons. Aleshores sent que el volum del terrabastall de
laigua furiosa baixa; lenclusa es torna a tancar i la marea satura. La Simone ha perdut la
sensibilitat a la m que sagafa a la barana metllica, la roba pesa i se li arrapa a les cuixes. Quan
arriba a dalt, descobreix en Kennet a laltre costat del dic sec. Ell li fa un gest i obliga un noi a
acompanyar-los a lantic club de submarinisme.
La Simone est xopa, t les mans i els peus congelats. Els altres lesperen al costat del cotxe, en
Kennet amb una estranya expressi absent, i el noi amb el cap cot, sense fer res.
On s en Benjamin? crida la Simone abans darribar al cotxe.
El noi no respon. La Simone lagafa per les espatlles i el gira. De lesglai que t en veure la cara
del noi, no pot reprimir un xiscle.
Alg li ha tallat la punta del nas.
Sembla que hagin intentat cosir la ferida, per amb presses i sense coneixements mdics. T la
mirada completament aptica.
El vent rugeix. Entren tots tres al cotxe i la Simone engega el motor per entrar en calor. Els vidres
sentelen de seguida. La Simone troba una mica de xocolata i la dna al noi. Es fa un profund silenci.
On s en Benjamin? pregunta en Kennet.
El noi abaixa la mirada, fa un mos de xocolata, empassa.
Ara ens ho explicars tot, em sents? Heu pegat altres nens i els heu pres diners.
Jo ja no ho faig xiuxiueja.
Per qu maltracteu altres nens? pregunta en Kennet.
Va anar aix i prou, s que
Va anar aix i prou? On sn, els altres?
Ni idea. Com ho hauria de saber? Potser ara tenen altres bandes diu el noi. He sentit que
en Jerker va amb una altra colla, per exemple.
Ets en Wailord, tu?
Al noi li tremolen els llavis.
Ja no ho faig diu feblement. Ho juro, ja no ho faig.
On s en Benjamin? pregunta la Simone amb veu estrident.
No ho s diu el noi. Mai ms no li far mai, ho prometo.
Escoltam continua la Simone. Sc la seva mare, ho he de saber.
Per el noi comena a gronxar-se suaument endavant i enrere. Plora insistentment sense deixar de
sanglotar:
Ho juro, de deb ho juro de veritat. Ho juro
En Kennet posa la m al bra de la Simone.
Lhem de dur a lhospital diu amb veu sorda. Necessita ajuda.

42
Vespre de dijous 17 de desembre

n Kennet va deixar la Simone a lencreuament dOdengatan i Sveavgen i desprs va recrrer

la poca distncia que el separava de lhospital infantil Astrid Lindgren.
Un metge va examinar immediatament lestat general del noi i va decidir ingressar-lo per
atendrel i mantenir-lo en observaci. Mostrava smptomes de deshidrataci i desnutrici, tenia
ferides infectades al cos i congelacions lleus als dits de mans i peus. El noi que shavia fet anomenar
Wailord en realitat es deia Birk Jansson i vivia amb una famlia dacollida a Husby. A lhospital van
avisar les autoritats i es van posar en contacte amb els tutors del noi. Quan en Kennet es disposava a
anar-sen, en Birk va arrencar a plorar i va dir que no es volia quedar sol.
Si us plau, si us plau xiuxiuejava, amb la m al lloc on havia tingut el nas.
El cor den Kennet bategava com un martell; era evident que estava forant la mquina.
El nas encara li sagnava de la correguda. Es va aturar al llindar de la porta.
Em puc quedar a esperar amb tu, Birk, per amb una condici va dir, i es va asseure a la
cadira verda que hi havia al costat del noi. Mhas dexplicar tot el que spigues sobre en Benjamin
i la seva desaparici.
Van passar dues hores fins que va aparixer el funcionari de protecci infantil. En aquella estona,
en Kennet, que es marejava contnuament, va intentar fer parlar el noi, per lnic que en va treure va
ser que alg lhavia espantat tant que havia deixat de molestar en Benjamin. Semblava que ni tan sols
no sabia que en Benjamin havia desaparegut.
Mentre se nanava, en Kennet va sentir que el funcionari de protecci infantil i el psicleg
parlaven dingressar el noi a la instituci penitenciria juvenil de Lvsta, a la provncia de
Sdermanland.
Un cop al cotxe, en Kennet truca a la Simone i li pregunta si ha arribat b a casa.
Ella contesta que ha dormit una mica i que sest plantejant si servir-se un got de grappa ben
potent.
Vaig a parlar amb lAida diu en Kennet.
Doncs pregunta-li per la foto de lherba i la tanca. Hi ha alguna cosa que no encaixa.
En Kennet arriba a Sundbyberg i aparca al mateix lloc que laltra vegada, prop del quiosc. Fa
fred i flocs de neu voleien a la cadira del conductor quan obre la porta.
Veu lAida i en Nicke de seguida. La noia seu al banc que hi ha al costat del cam asfaltat de
darrere del bloc de pisos que condueix a la part estreta del llac Ulvsunda, mirant-se el seu germ. En
Nicke li ensenya alguna cosa; sembla que ho deixa anar a terra i desprs ho torna a agafar. En Kennet
es queda una estona observant-los. Per com es comporten, per la manera dentendres o pel fet que
shan refugiat lun en laltre, desprenen una sensaci de molta solitud, sembla que els hagin deixat de
banda. Ja sn gaireb les sis.
Franges lluminoses de la ciutat es reflecteixen al llac fosc que hi ha, lluny, entre les cases.
En Kennet es mareja i la seva mirada es torna borrosa per un moment.
Travessa el carrer relliscs amb compte i va en direcci al llac per lherba congelada.
Hola diu.
En Nicke ala la mirada.
Ets tu! exclama, corre cap a en Kennet i labraa. Aida diu, precipitadament. Aida,
s ell, el vell!

La noia fa un somriure feble i intranquil a en Nicke. T la punta del nas vermella pel fred.
I en Benjamin? pregunta. Lheu trobat?
No, encara no diu en Kennet mentre en Nicke salta rient al seu voltant.
Aida! crida en Nicke. s tan vell que li han pres la pistola
En Kennet sasseu al banc al costat de lAida. Els arbres pelats creixen molt junts i els rodegen
formant grups foscos.
He vingut a dir-vos que en Wailord est fora de combat.
LAida sel mira escptica.
I la policia ha identificat els altres afegeix en Kennet. Eren cinc pokmons, oi? En Birk
Jansson ho ha confessat tot, per no t res a veure amb la desaparici den Benjamin.
En sentir les paraules den Kennet, en Nicke sha quedat dret i comena a fer crits dalegria.
Has guanyat a en Wailord? De deb? pregunta.
S diu en Kennet amb posat seris. Ja ten pots oblidar.
En Nicke es posa a ballar al cam. El seu cos enorme fumeja per la calor que desprn en laire
fred.
De cop satura, es mira en Kennet i diu:
Ets el Pokmon ms fort! Ets en Pikachu! Ets en Pikachu!
En Nicke abraa en Kennet immensament feli. Al rostre de lAida apareix un somriure com per
art de mgia, per de cop es posa com un tomquet.
Per, i en Benjamin? pregunta.
Ells no el van segrestar, Aida. Han provocat molt de sofriment, per no tenen en Benjamin.
Han de ser ells, no hi ha cap altra opci.
Crec que tequivoques diu en Kennet.
Per
En Kennet agafa la imatge impresa de lordinador den Benjamin, la fotografia que va enviar-li
lAida.
Ara mhas de dir duna vegada on s aix diu, amable per seris.
Ella empallideix i fa que no amb el cap.
He proms que no ho diria diu en veu baixa.
En cas de vida o mort les promeses no valen, em sents?
Per ella prem els llavis i gira la cara.
En Nicke sacosta i mira el paper.
Aix li va donar la seva mare diu alegrement.
Nicke!
LAida es mira el seu germ enfadada.
Per si s veritat, no? protesta ell.
Quan aprendrs a no parlar quan no toca?
En Kennet diu:
Pst i desprs continua. La Sixan va donar aquesta foto a en Benjamin? Qu vols dir,
Nicke?
Per en Nicke mira lAida atemorit, com si espers perms per respondre a la pregunta.
Ella fa que no amb el cap. En Kennet sent com si li piquessin amb martell al lloc de la fractura:
uns cops forts i persistents.
Respon, Aida diu fingint calma. Puc assegurar-te que en aquesta situaci callar s un
error.

Per aquesta foto no t res a veure amb aix diu exasperada. I vaig prometre a en
Benjamin que no ho explicaria a ning.
Em dirs ara mateix qu s aquesta foto!
En Kennet sent la seva prpia veu ressonar entre les cases.
En Nicke els mira espantat i trist. Tossuda, lAida tanca la boca encara amb ms fora.
En Kennet sobliga a calmar-se, sent la inseguretat a la seva veu quan intenta raonar:
Aida, escoltam b. En Benjamin es morir si no el trobem. s el meu nic nt; no puc sin
investigar tot el que em pugui acostar a ell.
Es fa un silenci profund. Finalment lAida es gira cap a en Kennet i diu, resignada, amb llgrimes
a la veu:
El que ha dit en Nicke s veritat empassa saliva un parell de cops abans de poder continuar
. La seva mare li va donar aquesta foto.
Qu vols dir?
En Kennet mira en Nicke, que fa que s amb insistncia.
La Simone, no diu lAida; la seva mare de deb.
En Kennet se sent defallir. De cop tota la caixa torcica li la mal. Intenta respirar profundament
unes quantes vegades i sent que el cor li va com boig. T el temps just de pensar que deu estar a punt
de tenir un infart quan el dolor es redueix una mica.
La seva mare de deb? pregunta.
S.
LAida es treu un paquet de cigarrets de la motxilla, per no t ni temps dencendren, perqu en
Kennet lhi pren de la m.
No has de fumar li diu.
Per qu no?
Encara no tens divuit anys. En realitat no pots ni comprar tabac.
Ella sarronsa despatlles.
Dacord, de fet tant me fa diu amb veu aspra.
Molt b acaba en Kennet, sentint-se lent. Es regira la memria buscant esdeveniments
relatius al naixement den Benjamin. Les imatges se succeeixen: la cara de la Simone, vermella de
plorar desprs dun avortament. I desprs aquell estiu que anava vestida amb un vestit ample de
flors, a lltima fase de lembars. Ell lhavia visitada a lhospital, havia vist el fillet que ella li
mostrava plena dorgull.
Aqu tenim el nostre petit li va dir somrient i amb llavis tremolosos. Es dir Benjamin,
fill de ventura.
En Kennet es frega els ulls desesperat, es grata sota de la bena i pregunta:
Aleshores com es diu, la seva mare de deb?
LAida mira cap al llac.
No ho s respon inexpressiva, per va dir el seu nom real a en Benjamin. Lanomenava
sempre Kasper. Era molt amable, lesperava cada dia a la sortida de lescola. Lajudava amb els
deures, i crec que tamb li donava diners. Si en Benjamin no hi era, es posava molt trista.
En Kennet ala la foto i pregunta:
I aix? Qu s?
LAida fa una ullada a la imatge.
s la tomba familiar. La tomba familiar de la veritable famlia den Benjamin. All hi ha la
seva famlia.

43
Vespre de dijous 17 de desembre

es poques hores de llum shan acabat i la ciutat torna a estar coberta per la foscor de la nit. A
gaireb totes les finestres de laltra banda del carrer brillen estrelles dadvent. El got de
conyac amb grappa italiana que hi ha a la taula baixa del menjador escampa lolor penetrant
del ram. La Simone seu al mig del terra de parquet mirant-se uns esbossos. Desprs que el seu pare
la deixs a lencreuament de Sveavgen i Odengatan havia anat a peu casa, shavia tret la roba molla,
shavia embolicat amb una manta i shavia ajagut al sof, on shavia adormit i no shavia despertat
fins que va trucar-li en Kennet. Desprs havia vingut en Sim Shulman.
Ara seu a terra vestida noms amb roba interior, bevent grappa que li crema a lestmac, i
colloca els esbossos lun al costat de laltre: quatre fulls amb lnies que representen una installaci
artstica que en Shulman vol muntar a la sala dart de Tensta. En Shulman parla per telfon amb el
director de la sala dart; camina amunt i avall mentre conversen. De cop el terra de parquet deixa de
cruixir sota els seus peus; la Simone sadona que sha aturat en aquell punt concret per poder mirar
entre les seves cuixes; no en t cap dubte. Apila els esbossos, agafa el got de conyac, fa un glopet i
fingeix que no s conscient de latenci que rep. Separa una mica les cames i simagina que la mirada
ardent den Shulman busca una entrada. Ara parla ms a poc a poc i es nota que vol penjar. La
Simone sestira panxa enlaire i tanca els ulls, esperant-lo, sentint lescalfor excitant al baix ventre, el
batec de la sang. En Shulman ha acabat la conversa i sacosta cap a ella; la Simone mant els ulls
tancats i obre les cames una mica ms. Sent que en Shulman sobre la cremallera de la bragueta.
De cop nota les seves mans als malucs; la fa rodolar perqu quedi de bocaterrosa, la posa de
genolls, li baixa les calcetes i la pren per darrere. No sho esperava; veu les seves prpies mans al
davant, esteses sobre el parquet de roure; les ungles, les venetes del dors. Ha de vigilar de no caure
quan ell empeny a sacsejades, dur i solitari. Lolor pesant de la grappa la mareja.
Voldria demanar a en Shulman que saturi, que ho facin duna altra manera. Voldria tornar a
comenar, al dormitori, junts, de veritat. Ell panteixa, es corre, es retira i va cap al lavabo. Ella es
puja les calcetes i es queda a terra. Ja fa estona que una estranya impotncia amenaa densenyorir-se
della, esmorteir els seus pensaments, la seva esperana, la seva alegria. Ja no li importa res excepte
en Benjamin.
No es posa dreta fins que en Shulman no surt de la dutxa amb una tovallola embolicada als
malucs. Els genolls li fan mal, per intenta somriure en passar al costat dell. Desprs, tanca la balda
de la porta del lavabo. Quan entra a la dutxa el pubis li cou, i mentre laigua calenta li mulla els
cabells i li regalima pel coll, les espatlles i lesquena, lassalta una profunda solitud. Sensabona i es
renta curosament, sesbandeix durant molta estona i dirigeix la cara al raig suau de la dutxa.
A travs del xiulet de les orelles sent uns cops i entn que truquen a la porta de la cambra de
bany.
Simone! crida en Shulman. Test sonant el telfon.
Qu?
El telfon.
Tu mateix, agafal diu ella, i tanca laixeta.
I ara tamb sona el timbre crida ell.
Ja vinc.
Agafa una tovallola neta de larmari i seixuga. El bany s ple de vapor calent. La seva roba

interior s al terra humit de rajoles. El mirall est entelat i la Simone shi veu com un fantasma gris
sense fisonomia, una figura de fang. La reixeta de ventilaci del sostre fa sorolls estranys. La Simone
no sap per qu tots els seus sentits shan aguditzat com si senfronts a un greu perill, ni per qu obre
la porta de la cambra de bany i mira a fora amb compte i sense fer soroll. Al pis regna un silenci
inquietant. Alguna cosa no va b. Es pregunta si en Shulman se nha anat, per no gosa cridar-lo.
De cop sent una conversa en xiuxiuejos; podria venir de la cuina. Per qui xiuxiueja? Intenta
desempallegar-se del sentiment dangoixa, per no ho aconsegueix. El terra cruix i la Simone veu,
per lescletxa de la porta del bany, alg que camina rpidament pel passads. No s en Shulman, sin
alg molt ms menut: una dona amb un xandall que li ve balder torna del rebedor, i la Simone no t
temps de retrocedir; les seves mirades es troben a la petita obertura. La dona es posa tensa i la
Simone veu que els ulls se li obren de lesglai. La dona remena el cap rpidament i continua cap a la
cuina. Les seves sabatilles esportives deixen taques de sang a terra. De cop la Simone s presa del
pnic; el cor se li dispara i entn que ha de fugir rpidament del pis. Ha danar-sen de seguida! Obre
la porta de la cambra de bany i sesmuny pel passads en direcci al rebedor. Intenta avanar en
silenci, per sent la seva prpia respiraci i el terra, que cruix sota el seu pes. Alg parla per a si
mateix i remena els calaixos de la cuina; la Simone sent cops sords i dringadissa.
A travs de la foscor veu una cosa grossa i boteruda al terra del rebedor. Triga uns instants a
entendre qu s: en Shulman, panxa enlaire davant de la porta principal. Duna ferida que t al coll
en surt un torrent cansat de sang. El toll de color vermell fosc gaireb cobreix tot el terra. En
Shulman mira el sostre amb parpelles tremoloses. T la boca flccida i oberta. Al costat de la seva
m, entre les sabates escampades per lestoreta de lentrada, hi ha el telfon de la Simone.
Pensa que lha dagafar, sortir corrents del pis i trucar a la policia i a una ambulncia. Se sorprn
de no haver-se posat a xisclar en descobrir en Shulman. De cop sent passos al passads. La dona jove
torna. Tremola de cap a peus, es mossega el llavi contnuament i intenta mantenir la calma.
No podem sortir, la porta est tancada xiuxiueja.
Qui ha?
El meu germ linterromp ella.
Per, per qu?
Sha pensat que era lErik. No ho ha vist, pensa que
Un calaix de la cuina va a parar a terra amb un enorme terrabastall.
Evelyn? Qu cony ests fent? crida en Josef Ek. Penses tornar o qu?
Amagat xiuxiueja la dona.
On sn les claus? pregunta la Simone.
Les t a la cuina diu lEvelyn, i torna enrere rpidament.
La Simone sesmuny pel passads cap a lhabitaci den Benjamin. Panteixa i, tot i que intenta
tancar la boca, no pot fer-ho perqu li falta aire. El terra cruix sota els seus peus, per en Josef Ek
parla tan fort a la cuina que no ho sent. Va cap a lordinador den Benjamin i lengega, sent els grunys
i el brunzit del ventilador quan es posa en marxa, i surt rpidament de lhabitaci. Sacaba de ficar
dun bot a la cambra de bany quan sent la melodia de benvinguda del sistema operatiu.
Espera un moment amb el cor a cent, i desprs surt del bany, mira cap a les dues bandes del
passads buit i corre cap a la cuina. No hi ha ning. El terra s ple de coberts i petjades
ensangonades.
Sent en Josef i lEvelyn que trafeguegen per lhabitaci den Benjamin. En Josef renega entre
dents i estimba uns quants llibres a terra.
Mira sota el llit diu lEvelyn amb veueta espantada.

Se sent un cop i desprs que arrosseguen la capsa de cmics manga, i finalment en Josef brama
que no hi ha ning.
Ajudam a pensar diu.
A larmari proposa ella rpidament.
Qu coi s aix? crida en Josef.
La clau de la porta s a la taula de roure. La Simone lagafa i corre tan silenciosa com pot cap al
rebedor.
Espera, Josef sent que crida lEvelyn. Potser s a laltre armari.
Un got cau a terra i es trenca; uns passos feixucs ressonen al passads.
La Simone salta el cos den Shulman. Les puntes dels dits es mouen dbilment. La Simone fica la
clau llarga al pany de seguretat.
La m li tremola incontrolablement.
Josef! crida lEvelyn desesperada. Mira al dormitori! Crec que s all!
La Simone fa girar la clau i sent el clic del pany just en el moment que en Josef Ek entra de sobte
al rebedor, la veu i fa un crit ronc i sense paraules. La Simone continua barallant-se amb el pany; li
rellisca la m i fa girar la clau. En Josef t un ganivet de carn a la m. Dubta i se li acosta
rpidament.
Les mans de la Simone tremolen tant que no aconsegueix accionar el pom. La dona jove entra al
rebedor, agafa les cames den Josef i intenta retenir-lo, cridant-li que sesperi. Ell fa un gest feble
amb el ganivet i li toca el cap; lEvelyn comena a gemegar. En Josef continua avanant i la seva
germana no t ms remei que deixar-li anar les cames. La Simone aconsegueix obrir la porta i sortir
trontollant a lescala. La tovallola li cau, en Josef sacosta cada cop ms, per satura i mira el cos
nu de la Simone. Darrere dell, la Simone veu que lEvelyn passa la m per la sang den Shulman que
hi ha a terra amb un gest rpid, se lescampa per la cara i el coll, i es deixa caure.
Josef, em surt sang! crida. Estimat
Tus i calla, i es queda panxa enlaire fent-se la morta. En Josef es gira cap a ella i veu que est
plena de sang.
Evelyn? pregunta angoixat.
Torna rpidament al rebedor, i quan sinclina sobre la seva germana, la Simone descobreix de
cop el ganivet que lEvelyn t a la m, i veu que el propulsa enlaire, com en una trampa primitiva.
Clava la fulla amb molta fora entre dues costelles den Josef, inclina el cap, cau cap a un costat i es
queda completament immbil.

44
Divendres 18 de desembre, primera hora del mat

n Kennet camina pel passads de lhospital Danderyd. Passa pel costat de dues agents de
policia que xiuxiuegen entre elles. A lhabitaci que vigilen hi ha una noia jove asseguda en
una cadira mirant a linfinit. T la cara coberta de sang; els cabells tamb semblen plens de
sang seca. Veu coguls negres al seu coll i tors tan blancs. Inconscientment ha girat els peus una mica
cap a dins, cosa que li dna una aparena infantil. Simagina que deu ser lEvelyn Ek, la germana
den Josef Ek, lassass en srie. Com si hagus sentit el seu nom, lEvelyn ala el cap i el mira de fit
a fit. Els seus ulls tenen una expressi estranya, una barreja de dolor i commoci, penediment i
triomf, que gaireb resulta obscena. En Kennet aparta instintivament la mirada, amb la sensaci que
ha observat una escena privada, alguna cosa tab. Sestremeix i pensa que sort que est jubilat,
salegra de no ser qui ha dagafar una cadira i asseures al costat de lEvelyn a prendre-li declaraci.
Ning no hauria de carregar tota la vida amb el que ella pot explicar sobre la seva joventut amb en
Josef Ek.
Un home uniformat amb la cara llarga i abatuda sest davant de la porta tancada de lhabitaci
de la Simone, fent gurdia. En Kennet el reconeix de quan encara treballava, per el nom no li ve.
Kennet diu lhome. Va tot b?
No.
Aix he sentit.
En Kennet recorda de cop com es diu (Reine), i que la seva dona va morir sobtadament poc
desprs que naixs el seu primer fill.
Reine diu, que saps com va entrar, en Josef, a casa de la seva germana?
Sembla que ella li va obrir la porta.
Voluntriament?
No ben b.
I aleshores en Reine explica que lEvelyn ha declarat que es va despertar a mitja nit, va anar cap
a la porta principal i va mirar per lespiell el policia, Ola Jacobsson, que dormia a lescala. Al canvi
de gurdia li havia sentit comentar al seu company que tenia fills petits.
No va voler despertar-lo, aix que va tornar al sof i es va mirar un cop ms les fotos de llbum
que en Josef havia ficat a la caixa de mudances. Les fotografies eren moments incomprensibles duna
vida que ja no existia. Va tornar a guardar llbum a la caixa i es va plantejar si canviar de nom i
fugir a lestranger. Quan va anar cap a la finestra i va mirar enfora per les obertures de la persiana, li
va semblar veure alg a la vorera; es va apartar rpidament, va esperar una estona i va tornar a
mirar. Nevava molt i no va veure ning ms. El fanal que penjava entre les cases es bressolava
endavant i endarrere per culpa del fort vent. Se li va posar la pell de gallina i va acostar-se
silenciosament a la porta principal, va clavar lorella a la fusta i va escoltar. Tenia la sensaci que hi
havia alg just darrere la porta. En Josef anava sempre precedit duna determinada olor: una olor de
fria, de productes qumics abrasius. De cop, a lEvelyn li va semblar notar aquella olor. Potser eren
imaginacions seves, per shavia quedat al costat de la porta igualment, sense atrevir-se a mirar fora
a travs de lespiell.
Al cap duna estona, es va inclinar endavant i va xiuxiuejar:
Josef?
Fora hi havia silenci. Just anava a tornar cap a linterior del pis quan el va sentir murmurar, des

de laltra banda de la porta:

Obre.
LEvelyn va intentar que no la sents sanglotar quan va respondre:
Dacord.
Creies que tescaparies?
No va xiuxiuejar ella.
Has de fer el que et dic, i prou.
No puc
Mira per lespiell va interrompre-la ell.
No vull.
Fes-ho igualment.
Va anar tremolant cap a la porta i va veure lescala a travs del vidre, que feia el mateix efecte
que un objectiu de gran angular. El policia que havia estat dormint a lescala encara hi era, per sota
seu, al repl, sescampava un bassal de sang fosca. Tenia els ulls tancats, per encara respirava.
Molt de pressa. De cop lEvelyn va descobrir en Josef; samagava fora del camp visual rod de
lespiell prement-se contra la paret, per de cop va fer un salt i va clavar un cop fort amb la m a
lorifici per on mirava lEvelyn. Ella va retrocedir i va ensopegar amb les sabates que tenia al
rebedor.
Obre! va dir ell. Si no, em carrego el poli. I desprs truco als vens i continuo amb ells.
Comenar per la porta daqu al costat.
LEvelyn va cedir; no ho suportava ms. Havia perdut lesperana en entendre que mai no es
deslliuraria den Josef. Va obrir la porta amb mans tremoloses i el va deixar entrar. Lnic que podia
pensar era que preferia morir abans que veure que en Josef tornava a assassinar.
En Reine narra com van anar els fets tan b com pot a partir del que ha sentit; simagina que
lEvelyn va voler ajudar el policia ferit i evitar ms assassinats, i que per aix havia obert la porta.
En Jacobsson sen sortir diu. LEvelyn li ha salvat la vida en obeir el seu germ.
En Kennet remena el cap.
Per qu li passa a la gent? pregunta retricament.
En Reine es grata el front, cansat.
En tot cas, ha salvat la teva filla diu.
En Kennet pica suaument a la porta de lhabitaci de la Simone i desprs lobre una mica. Les
cortines estan tancades i el llum apagat. En Kennet sesfora per veure-shi en la foscor, i distingeix
al sof una forma que podria ser la seva filla.
Simone? pregunta en veu baixa.
Sc aqu, papa diu ella des del sof.
Ho tens tan fosc expressament? O vols que encengui el llum?
No puc ms, papa xiuxiueja ella al cap duna estona. No puc ms.
En Kennet se li acosta a les palpentes, sasseu al sof i labraa.
Ella comena a plorar amb sanglots forts i punyents.
Una vegada vaig passar amb el cotxe patrulla pel costat de la teva llar dinfants i et vaig veure
al pati xiuxiueja en Kennet, donant-li copets reconfortants. Estaves de cara a la tanca, plorant; et
rajaven mocs del nas. Estaves molla i bruta i el personal no venia a consolar-te, sestaven una mica
ms enll xerrant com si res.
Qu vas fer? pregunta la Simone.
Em vaig aturar i vaig anar cap a tu.

En Kennet somriu per a si mateix en la foscor.

Vas parar de plorar de seguida, em vas donar la m i vas venir amb mi.
Fa una pausa.
Tant de bo ara pogus agafar-te la m i endur-tem a casa, tamb.
Ella fa que s amb el cap, es recolza contra ell i pregunta:
Saps res den Sim?
Ell li acaricia la galta i dubta de si dir-li la veritat o no. El metge li ha dit amb brusquedat que en
Shulman havia perdut massa sang, havia sofert danys cerebrals profunds i no shi podia fer res. No es
despertaria del coma.
Encara no nestan segurs diu, cautels. Per sospira. La cosa no pinta gaire b,
preciosa.
Ella tremola pels sanglots.
No puc ms, no puc ms gemega.
Va, filleta, tranquilla He trucat a lErik. Ve cap aqu.
Ella assenteix.
Grcies, papa.
Ell torna a fer-li copets per animar-la.
No puc ms, de deb repeteix la Simone un cop ms.
No ploris, preciosa.
Per ella plora fort i somicant.
No puc ms
En aquell mateix moment sobre la porta i lErik encn el llum. Va directament cap a la Simone,
se li asseu a laltre costat i repeteix incessantment:
Grcies a Du, ests viva.
La Simone prem la cara contra el seu pit.
Erik diu, mig ofegada en la jaqueta dell.
Ell li acaricia el cap. Sel veu esgotat, per t la mirada clara i atenta.
La Simone pensa que fa lolor de casa seva, de la seva famlia.
Erik diu en Kennet, seris. The de dir una cosa important. A tu tamb, Simone. Acabo de
parlar amb lAida.
Tha dit alguna cosa? pregunta la Simone.
Volia explicar-los que hem desemmascarat en Wailord i la resta diu en Kennet. Volia que
sabessin que no havien de continuar tenint por.
LErik sel mira intrigat.
s una histria molt llarga, ja te lexplicarem quan tinguem temps, per en Kennet respira
profundament i desprs diu, amb veu cansada i aspra: Uns dies abans que desaparegus, alg es va
posar en contacte amb en Benjamin i li va dir que era la seva mare de deb, la seva mare biolgica.
La Simone saparta de lErik i mira el seu pare; seixuga els mocs i pregunta, amb la veu frgil i
trencadissa de tant de plorar:
La seva mare de deb?
En Kennet assenteix.
LAida va dir que la dona li havia donat diners i lhavia ajudat a fer els deures.
Aix no s normal! xiuxiueja la Simone.
Fins i tot li havia posat un altre nom.
LErik mira la Simone, i desprs es torna a dirigir a en Kennet i li demana que continu.

LAida ha dit que la dona que es feia passar per la seva mare de deb li havia assegurat que en
realitat es deia Kasper.
La Simone veu que lErik queda petrificat. Lassalta una profunda inquietud i de cop es desvetlla
totalment.
Qu passa, Erik?
Kasper? pregunta lErik. Lanomenava Kasper?
S confirma en Kennet. Al comenament lAida no mho volia explicar, es veu que havia
proms a en Benjamin que
Aleshores en Kennet sinterromp; lErik ha quedat blanc com la cera i sembla que es podria
desmaiar en qualsevol moment. Fa un parell de passos cap enrere, gaireb sentrebanca amb la taula,
topa contra una butaca i desprs surt corrents de lhabitaci.

45
Mat de divendres 18 de desembre

Erik baixa corrents les escales cap al vestbul principal de lhospital, sobre pas entre un
grup de gent jove amb flors i vola pel terra brut deixant enrere un home vell en cadira de
rodes. Les estores humides senfonsen sota els seus peus quan obre les portes de lentrada
principal. Salta els graons de pedra sense preocupar-se dels tolls ni de la neu bruta, travessa el
carrer per davant dun autobs i es dirigeix a laparcament de visitants sense vorejar les mates.
Ja t la clau del cotxe a la m quan passa corrent pel costat duna filera de vehicles bruts. Obre la
porta duna estrebada, sasseu, posa el motor en marxa i surt marxa enrere tan de pressa que frega el
cotxe que t al costat.
La seva respiraci encara no ha tornat al ritme normal quan agafa Danderydsvgen cap a loest.
Avana tan rpid com pot, per redueix la velocitat quan passa al costat de lescola Edsberg. La
deixa enrere a poc a poc, agafa el telfon i truca a en Joona.
s la Lydia Evers! diu gaireb cridant.
Qui?
La Lydia Evers s qui t en Benjamin explica lErik, seris. La dona de qui et vaig parlar,
la que em va denunciar.
En busco informaci de seguida diu en Joona.
Jo ja hi estic anant.
Dnam ladrea.
s una casa al carrer Tennisvgen de Rotebro, no men recordo del nmero, per s una casa
vermella i fora gran.
Esperam per all.
No, hi vaig de seguida.
No facis estupideses.
En Benjamin es morir si no li donem el seu medicament.
Esperam
LErik penja, accelera per Norrviken, seguint la via del tren cap al llac allargat, fa una maniobra
temerria a laltura de la fbrica de llevat i nota el batec del cor a les temples quan baixa pel pendent
del Coop Forum.
Busca el cam pel barri de xalets, aparca davant de la mateixa filera darbres que deu anys
enrere, quan va entrar a casa de la Lydia amb la funcionria de protecci infantil. Quan veu la casa
des del cotxe, gaireb sent la seva presncia daquella vegada. Encara recorda que a la casa res no
feia pensar que hi visqus un nen: no hi havia joguines al jard, res que indiqus que la Lydia fos
mare. Per amb prou feines havien pogut mirar dins de la casa: noms havien baixat les escales del
soterrani i acabaven de tornar a pujar quan la Lydia els va anar a trobar amb el ganivet a la m.
Encara recorda exactament el moment en qu es va fer el tall al coll, mirant-lo de fil a fit en tot
moment.
En aquests deu anys el lloc no ha canviat gaire. Un bar de sushi ha substitut la pizzeria, i a tots
els jardins hi ha llits elstics coberts de fulles seques i neu. LErik no treu la clau del contacte; deixa
el cotxe tal qual i corre turonet amunt. A lltim trosset redueix una mica el ritme, obre la tanca i
entra al jard. Sobre la gespa alta i esgrogueda hi ha neu molla. Del rfec fet malb pengen caramells
de gel brillant. Plantes mortes es bressolen als seus testos. LErik empeny la porta, per est tancada

amb clau. Mira sota la catifeta. Un parell de paneroles surten de sota una cantonada molla dels
graons de formig. El cor li batega com posset. LErik palpa sobre la cornisa de la porta, per no hi
troba cap clau. Fa el tomb a la casa, agafa una pedra punxeguda del parterre i la llana contra el
vidre de la porta de la terrassa. El vidre de fora es trenca, per la pedra rebota i torna a caure a
lherba. LErik la torna a agafar i la llana amb ms fora, i ara s que trenca tot el vidre. LErik
sabalana cap a la porta, lobre i es troba en un dormitori. Les parets estan prcticament
empaperades de qua-dres dangelets i del gur indi Sathya Sai Baba. LErik continua cap al passads.
Benjamin! crida. Benjamin!
Crida el seu fill tot i que ha ents que la casa est deserta: tot est fosc, no hi ha cap moviment, i
fa pudor de resclosit, com de roba vella i pols. Safanya cap al rebedor i obre la porta de les escales
del soterrani. Fa una pudor intensa, una combinaci de cendra, fusta carbonitzada i cautx cremat.
Corre cap avall, ensopega amb un gra, pica amb lespatlla contra la paret i desprs recupera
lequilibri. Linterruptor no funciona, per a la llum que sescola per les finestres altes veu que hi ha
hagut un incendi al soterrani. El terra petarrelleja sota els seus peus. Hi ha moltes coses
socarrimades, per alguns mobles semblen intactes; la taula amb el sobre de rajoles lluents noms
est una mica tacada de sutge, per les espelmes aromtiques shan fos. LErik va cap a laltra
habitaci del soterrani. La porta que hi condueix est treta de les frontisses i per la banda de dins
est completament carbonitzada.
Benjamin diu amb veu atemorida.
Li voleia cendra a la cara i parpelleja per la cossor. Al mig de lhabitaci hi ha les restes dun
objecte que sembla una gbia prou gran per encabir-hi una persona.
Erik! crida alg al pis de dalt.
LErik satura i escolta. Les parets tremolen. Trossets cremats del sostre es desprenen i cauen a
terra. LErik torna lentament cap a les escales.
A certa distncia se senten lladrucs.
Erik!
s la veu den Joona, que ha entrat a la casa. LErik puja les escales. En Joona sel mira
intranquil.
Qu ha passat?
Hi ha hagut un incendi al soterrani.
Aix s tot?
LErik fa un gest poc clar cap avall i continua:
Les restes duna gbia.
He portat un gos.
En Joona travessa rpidament el passads cap al rebedor, obre la porta i fa un gest a lagent
uniformada de la unitat canina, una dona amb els cabells foscos recollits en una trena tibant. El
labrador negre la segueix de prop. La dona saluda lErik amb el cap, els demana que sesperin fora i
desprs sasseu davant del gos i hi comena a parlar. En Joona intenta fer sortir lErik, per es
rendeix quan sadona que no ho aconseguir.
El gos de pl negre i lluent camina concentrat cap a la casa; ho ensuma tot, respira de pressa i
continua buscant. El seu ventre puja i baixa mentre el gos respira amb la llengua fora. Lanimal
registra sistemticament una habitaci rere laltra. LErik s al rebedor; se sent marejat, de cop li
vnen nusees i surt. Hi ha dos agents xerrant al costat duna furgoneta policial. LErik travessa la
tanca i camina pet la vorera cap al seu cotxe, satura i es treu la capseta del papagai i lindgena de la
butxaca. Es queda dret amb la capseta a la m, i desprs sacosta a una boca de claveguera i hi llana

el contingut. Una suor enganxosa li cobreix el front, shumiteja els llavis com si volgus dir alguna
cosa desprs dun llarg silenci i desprs tamb hi llana la capseta. Quan arriba a la superfcie de
laigua, se sent un xof. LErik torna al jard i veu que en Joona encara s fora de la casa. Ell el mira i
fa que no amb el cap. LErik entra.
Lagent del gos est a la gatzoneta al costat de lanimal i li dna copets al costat.
Heu baixat al soterrani? pregunta lErik.
s clar respon ella sense mirar-lo.
A la segona habitaci tamb?
S.
Potser el gos no troba cap olor a causa de la cendra.
En Rocky pot sentir lolor dun cadver a seixanta metres sota laigua.
I una persona viva?
Si hi hagus alguna cosa, en Rocky ho hauria trobat.
Per encara no heu mirat fora diu en Joona, que de cop ha aparegut darrere de lErik.
No sabia que havia de mirar fora respon ella mirant en Joona.
Doncs s diu ell, sec.
La dona sarronsa despatlles i es posa dreta.
Vine mana al labrador amb veu greu. Vine. Macompanyes? Mirem qu hi ha a fora?
LErik surt amb ells. Baixen les escales i rodeja la casa. El gos negre trota daqu cap all per la
gespa assilvestrada, ensuma el dipsit daigua, que t una membrana de gel invisible a la superfcie, i
rebusca pels antics arbres fruiters. El dia s fosc i ennuvolat. LErik veu que en un arbre del jard
dels vens brillen llumets nadalencs de coloraines.
Laire s fred, els policies shan ficat a la furgoneta.
En Joona es queda tota lestona prop de la dona i del gos, i de tant en tant assenyala una direcci
determinada. LErik els segueix cap a la part de darrere de la casa.
De cop, reconeix el turonet que hi ha al final de tot del jard; s el lloc de la fotografia que lAida
va enviar a en Benjamin abans de la seva desaparici. LErik respira amb dificultats. El gos ensuma
per la muntanyeta de compost, continua cap al turonet, olora per all, panteixa, fa una altra volta,
ensuma els arbustos baixos i la part de darrere de la tanca marr, torna enrere i fa un tomb rpid a
una cistella de restes de jardineria i un petit hortet. Uns palets amb bossetes indiquen qu hi ha
sembrat a cada llenca de terra. El labrador negre udola intranquil i sestira a la terra molla
remoguda. Tremola democi, per la dona li dna el premi amb expressi entristida. En Joona fa
mitja volta de cop, shi acosta corrents i satura davant de lErik per impedir que vagi cap al gos.
LErik no sap qu crida ni que intenta fer, per en Joona aconsegueix apartar-lo i fer-lo sortir del
jard.
Ho he de saber diu lErik amb veu tremolosa.
En Joona fa que s i diu, fluixet:
El gos ha indicat que all hi ha les despulles duna persona.
Les cames de lErik ja no el sostenen i cau contra larmariet dun panell elctric. Els seus peus,
les cames, tot el seu cos desapareix. Veu que els agents surten de la furgoneta amb una pala i tanca
els ulls.
***
LErik Maria Bark seu tot sol al cotxe den Joona Linna, mirant Tennisvgen a travs del vidre del

davant. Les capades negres dels arbres capturen la llum dels fanals penjants del carrer. Branques
negres i escanyolides contra un cel hivernal fosc. T la boca seca, la cara i el cap li fan mal.
Xiuxiueja per a si mateix, surt del cotxe, passa per damunt de la cinta que precinta la zona i dna la
volta a la casa trepitjant la gespa alta i congelada.
En Joona sest dempeus al costat dels homes uniformats amb les pales. Treballen en silenci
ferreny, amb moviments gaireb mecnics. Han excavat tot el tros; ara s un forat gros quadrat. En un
tros de plstic hi ha restes de roba plenes de terra i ossos. El soroll de les pales continua, i desprs
el metall pica en pedra. Els policies paren i redrecen lesquena. LErik shi acosta a poc a poc, amb
passos feixucs, amb desgana.
Veu que en Joona es gira amb una ganyota a la cara cansada.
Qu hi ha? pregunta lErik amb un fil de veu.
En Joona va cap a ell, el mira i diu:
No s en Benjamin.
Doncs qui s?
Aquest cos ja fa almenys deu anys que s aqu.
Un nen?
Duns cinc anys diu en Joona estremint-se.
Aix que la Lydia s que tenia un fill, al capdavall murmura lErik fluixet.

46
Mat de dissabte 19 de desembre

eva molt; una neu que s gaireb aiguaneu. Un gos corre per un pipican que hi ha prop del
quarter principal de la policia. Borda amb entusiasme, salta feliment entre els flocs de neu,
intenta mossegar-los i sacseja tot el cos. El cor de lErik sencongeix quan veu el gos:
sadona que a ell se li ha oblidat qu s viure despreocupadament, ser i prou. Se li ha oblidat qu
s no plantejar-se constantment una vida sense en Benjamin.
Se sent malalt i les mans li tremolen per la sndrome dabstinncia. Fa gaireb Vint-i-quatre
hores que no ha pres cap pastilla i, per tant, tampoc no ha aclucat lull en tota la nit. Mentre es
dirigeix a lentrada principal del quarter de policia, no pot evitar pensar en els tapissos fets per
dones grans que la Simone li va ensenyar una vegada en una exposici sobre artesania femenina.
Lobra daquelles dones tenia els mateixos colors que el cel en dies com avui: ennuvolat, tapat,
boirs, gris.
La Simone sespera al passads de la sala de declaraci.
Quan veu arribar lErik, va cap a ell i li agafa les mans. Per algun motiu, ell li agraeix el gest. Se
la veu pllida i serena.
No cal que entris amb mi xiuxiueja.
En Kennet mha dit que volies que tacompanys respon ell.
Ella assenteix lleugerament.
s noms que
Calla i estossega una mica.
s que he estat tan enfadada amb tu -diu, resignada. T els ulls humits i vermells.
Ja ho s, Simone.
Tu com a mnim tens les teves pastilles diu, dura.
S respon ell.
Ella saparta i mira cap a fora per la finestra.
LErik veu el seu cos frgil, veu que sabraa rgidament a si mateixa. T la pell de gallina
perqu entra aire fred per les reixetes de ventilaci que hi ha sota la finestra. La porta de la sala de
declaraci sobre i una dona robusta vestida amb luniforme de policia els crida en veu baixa.
Bon dia. Ja podeu passar.
Somriu amablement amb llavis rosats i brillants.
Em dic Anja Larsson diu a lErik i la Simone. Jo prendr la declaraci al testimoni.
Allarga una m rodona i amb la manicura feta. T les ungles llargues, pintades de vermell amb
purpurina.
Mha fet grcia pintar-me-les aix ara que ve Nadal diu alegrement, referint-se a les ungles.
Molt bonic respon la Simone, absent.
En Joona Linna ja seu dins. Ha penjat lamericana al bra de la cadira. T els cabells rossos
despentinats i no gaire nets. Tampoc no va afaitat. Quan sasseuen al seu davant, es mira lErik seris
i absort en els seus pensaments.
La Simone sescura la gola suaument i fa un glop daigua.
Quan deixa el got sobre la taula frega la m de lErik. Es miren i ell veu que els llavis de la
Simone formen silenciosament les paraules em sap greu.
LAnja Larsson colloca la gravadora digital al mig de la taula, pitja el bot de gravaci,

sassegura que el llumet vermell shagi encs i desprs diu concisament lhora, la data i els noms
dels presents. Desprs fa una breu pausa, inclina el cap i afegeix amb veu suau i amable:
Dacord, Simone, ara voldrem que ens expliquessis qu va passar ahir a casa teva, al pis de
Luntmakargatan.
La Simone assenteix, mira lErik i desprs abaixa els ulls.
Jo era a casa, i
Satura.
Estaves sola? pregunta lAnja Larsson.
La Simone fa que no amb el cap.
En Sim Shulman tamb hi era diu amb veu neutra.
En Joona apunta alguna cosa al seu bloc de notes.
Podries dir com creus que van entrar en Josef i lEvelyn Ek? pregunta lAnja Larsson.
No ho s exactament, perqu mestava dutxant explica la Simone a poc a poc. Es posa
vermella com un tomquet. El rubor desapareix gaireb immediatament, per li queda un coloret viu
a les galtes.
Mestava dutxant i aleshores en Sim va dir que trucaven al timbre No, un moment. Va dir
que mestava sonant el mbil.
LAnja Larsson repeteix:
Eres a la dutxa i vas sentir en Sim Shulman cridar que testava sonant el mbil.
S xiuxiueja la Simone. Li vaig demanar que contests.
Qui trucava?
No ho s.
Per, va contestar?
Crec que s. S, nestic prcticament segura.
Quina hora era? pregunta en Joona de cop.
La Simone se sobresalta, com si no shagus adonat de la seva presncia i no li reconegus la
veu.
Ni idea respon en to de disculpa, mirant-sel.
Ell no somriu, i insisteix:
Per ms o menys?
La Simone sarronsa despatlles i contesta, lenta:
Les cinc.
No eren les quatre? pregunta en Joona.
Qu vols dir?
s que ho vull saber respon.
Si tot aix ja ho sabeu diu la Simone a lAnja.
O sigui que les cinc diu en Joona, i apunta lhora.
Qu vas fer abans de ficar-te a la dutxa? pregunta lAnja. De vegades s ms fcil
recordar lhora si repasses tot el dia.
La Simone fa que no amb el cap. Se la veu esgotada, gaireb atabalada. No mira lErik, que seu
amb el cor a cent al seu costat.
No sabia que comena de cop, i desprs torna a callar. Ella li dirigeix una mirada rpida.
LErik torna a obrir la boca. No sabia que tu i en Shulman
Ella assenteix.
S, Erik. Aix mateix.

LErik mira la Simone, lAnja i en Joona.

Perdona que thagi interromput balbuceja.
LAnja torna a dirigir-se a la Simone, amb to condescendent.
Continua, explicans qu va passar. En Sim Shulman va dir que trucaven al timbre
Va anar cap al rebedor i
La Simone fa una pausa i torna a corregir-se:
No, no va ser aix. Vaig sentir que deia, ms o menys, I ara tamb sona el timbre. Quan vaig
acabar de dutxar-me, em vaig eixugar, vaig obrir la porta amb compte i vaig veure que
Per qu amb compte? pregunta en Joona.
Com dius?
Per qu vas obrir la porta amb compte, i no com sempre?
No ho s. Vaig sentir Hi havia alguna cosa a lambient, una sensaci amenaadora No ho
sabria explicar
Havies sentit alguna cosa?
Crec que no.
La Simone mira a linfinit.
Continua demana lAnja.
Vaig obrir la porta una mica i de cop vaig veure una noia. Hi havia una dona jove al passads.
Em va mirar; semblava espantada i em va fer entendre amb gestos que mhavia damagar.
La Simone arruga el front.
Vaig anar cap al rebedor i vaig veure en Sim, ests a terra Hi havia moltssima sang, i en
sortia ms. Li tremolaven les parpelles i intentava moure les mans
La veu de la Simone sha anat apagant, i lErik sadona que ses fora tant com pot per no
esclatar a plorar. Voldria consolar la seva dona, donar-li suport, agafar-li la m o abraar-la, per
no sap si ella lapartaria o senfadaria si ho fes.
Fem una pausa? pregunta lAnja amablement.
Jo jo
La Simone sinterromp i es duu el got daigua als llavis amb mans tremoloses. Empassa amb
dificultats i es frega els ulls.
La porta estava tancada amb clau continua amb veu ms ferma. La noia va dir que ell
shavia endut la clau a la cuina, aix que vaig esmunyir-me cap a lhabitaci den Benjamin i vaig
engegar lordinador.
Vas engegar lordinador. Per qu? pregunta lAnja.
Volia que penss que jo era en aquella habitaci, que sents lordinador i ans cap all.
Qui?
En Josef.
En Josef Ek?
S.
Com ho sabies, que era ell?
Aleshores encara no ho sabia.
Entesos diu lAnja. Continua.
Vaig engegar lordinador i em vaig amagar al bany. Quan vaig sentir que entraven a lhabitaci
den Benjamin, em vaig colar cap a la cuina i vaig agafar la clau. La noia intentava enganyar en Josef
tota lestona; li anava dient llocs on havia de buscar per entretenir-lo. Jo els sentia, per crec que
vaig topar amb el quadre del rebedor, perqu de cop en Josef va venir cap a mi. La noia va intentar

retenir-lo, li va agafar les cames, i

La Simone empassa saliva lentament.
No ho s Ell va aconseguir desfer-sen. Aleshores la noia va fer veure que estava ferida; es
va cobrir amb sang den Sim, es va estirar a terra i va fer la morta.
Es fa un breu silenci. La Simone parla com si li costs respirar.
Continua, Simone lanima lAnja en veu baixa un cop ms. La Simone assenteix i explica,
rpidament: En Josef la va veure a terra i va tornar enrere, i quan es va inclinar damunt della,
lEvelyn li va clavar el ganivet al costat.
Vas veure qui va apunyalar en Sim Shulman?
En Josef.
Ho vas veure?
No.
Es fa un silenci a la sala.
LEvelyn Ek em va salvar la vida xiuxiueja la Simone.
Vols afegir alguna cosa ms?
No.
Aleshores tagraeixo la cooperaci i dono per acabada la declaraci diu lAnja, i estira una
m lluent per apagar la gravadora.
Un moment diu en Joona. Qui trucava?
La Simone el mira mig adormida. Era com si se li hagus tornat a oblidar que hi era.
Qui et trucava al mbil?
La Simone remena el cap.
No ho s. No s ni on tinc el telfon. Jo
No hi fa res diu en Joona, tranquil. Ja el trobarem.
LAnja Larsson espera un moment ms, els mira interrogant i desprs apaga la gravadora.
La Simone es posa dreta sense mirar ning i surt lentament de lhabitaci. LErik saluda en Joona
amb un gest del cap i la segueix.
Espera diu.
Ella satura i fa mitja volta.
Espera, noms volia
Calla quan li veu lexpressi desarmada i frgil, les pigues clares, la boca ampla i els ulls de
color verd intens. Sabracen sense dir-se res, cansats i tristos.
Petita diu ell, petita meva.
Li fa un pet entre els rnxols rogencs.
Ja no s res xiuxiueja ella.
Si vols els demano si tenen alguna habitaci on puguis descansar una mica.
La Simone saparta dell a poc a poc i fa que no amb el cap.
He de recuperar el mbil diu, seriosa. He de saber qui trucava quan en Shulman va
contestar.
En Joona surt de la sala de declaraci amb la jaqueta a lespatlla.
Teniu el telfon aqu al quarter? pregunta lErik.
En Joona fa un gest amb el cap a lAnja Larsson, que s una mica ms avall del passads, de cam
als ascensors.
LAnja ho deu saber respon.
LErik est a punt de sortir corrents darrere della quan en Joona latura amb un gest, treu el

mbil i marca un nmero curt.

Veuen que la dona satura i contesta a la trucada.
Necessitem uns papers, estimada diu en Joona amb to alegre.
LAnja es gira amb una expressi una mica esquerpa. Van cap a ella.
LAnja era una autntica esportista quan va entrar a treballar aqu explica en Joona.
Nedava com una fera. Estil papallona. Va ser vuitena als Jocs Olmpics de
Quin paper necessites? Paper de vter? crida lAnja.
No et posis tan de mal humor noms perqu
Xerres massa.
Noms dic coses bones de tu.
S, s replica ella somrient.
Tens la llista dobjectes que shan enviat al laboratori?
Encara no est llesta, haurs danar a mirar a baix.
Lacompanyen cap a lascensor, que grinyola quan baixen. LAnja surt al segon pis i els saluda
amb la m just abans que es tanquin les portes.
A ladministraci de la planta baixa hi ha un home alt que a lErik li recorda un parent seu.
Recorren rpidament un passads llarg amb portes, taulers danuncis, i extintors en armariets de
plexigls. Al laboratori hi ha fora ms llum i la majoria de treballadors van amb bata blanca. En
Joona dna la m a un home gras que es presenta com a Erixon i els acompanya a una altra sala. En
una taula, hi ha una safata dacer illuminada per la llum blanca i cllida dun conjunt complex de
focus, i al costat diversos objectes. LErik els reconeix: dos ganivets de cuina amb taques negres
collocats en dos bols metllics diferents, una tovallola coneguda, lestoreta del rebedor, diversos
parells de sabates i el mbil de la Simone dins duna bosseta de plstic. En Joona lassenyala.
Voldrem fer-hi una ullada diu. Que ja lheu examinat?
Lhome gras repassa la llista que hi ha entre els objectes, lexamina amb deteniment i diu, amb
veu insegura:
Crec que s. S, lestudi exterior del telfon ja est fet.
En Joona treu laparell de la bosseta de plstic, leixuga amb una mica de paper i el passa
despreocupadament a la Simone. Ella mira les trucades entrants, murmura alguna cosa, i quan veu el
que mostra la pantalla es tapa la boca amb una m i reprimeix un crit:
Era en Benjamin! diu, quequejant. Lltima trucada venia del mbil den Benjamin.
Tots samunteguen al voltant del telfon. El nom den Benjamin pampallugueja un parell de cops,
i desprs la bateria del telfon sacaba.
Que va arribar a parlar-hi, en Shulman? pregunta lErik alant la veu.
No ho s respon ella, sufocada.
Per va contestar, no? s lnic que pregunto.
Jo era a la dutxa, per crec que va contestar abans de
Per si no costa tant de veure si s una trucada perduda o no, hstia!
No ho s linterromp ella. Per no s si en Shulman va tenir temps de dir o sentir res
abans dobrir la porta a en Josef.
No vull posar-me de mal humor amb tu diu lErik amb calma forada, per hem de saber
si en Benjamin ha dit alguna cosa.
La Simone es gira cap a en Joona i pregunta:
No es graven totes les trucades de mbil, avui dia?
S, per podem trigar setmanes a trobar-la respon.

Per
LErik posa una m a lespatlla de la Simone i diu:
Hem de parlar amb en Shulman.
s impossible, est en coma contesta ella commocionada. Ja tho he dit, no, que estava en
coma?
Vine amb mi li diu lErik, i surt de la sala.

47
Tarda de dissabte 19 de desembre

a Simone seu al cotxe al costat de lErik. De tant en tant li llana una llambregada i desprs
torna a dirigir els ulls cap endavant. Avancen rpidament per la carretera amb neu bruta entre
els dos sentits. Els cotxes que tenen al davant es mouen en fileres infinites de llums que fan
pampallugues. Van deixant enrere un fanal rere laltre, montonament. La Simone no diu res de la
brutcia que hi ha al seient de darrere i als seus peus: ampolles daigua buides, llaunes de refresc,
una capsa de pizza, diaris, gotets de plstic, tovallons, bosses de patates buides i paperets de
caramels.
LErik condueix de pressa cap a lhospital Danderyd, on en Sim Shulman est ingressat en coma,
i sap exactament qu far tan bon punt hi arribi. Mira la Simone de rell; est ms prima i les
comissures dels seus llavis caigudes en una expressi trista i neguitosa.
Ell se sent tan despert que gaireb li fa por; veu els esdeveniments dels darrers dies amb una gran
claredat. Creu que entn les circumstncies del que ha passat a la seva famlia. Abans de travessar
Krftriket, a la zona a la riba del Brunnsviken on hi ha edificis de la Universitat i un restaurant, ho
comena a explicar a la Simone.
Quan vam comprendre que en Josef no podia ser el segrestador den Benjamin, en Joona em va
dir que rebusqus en la meva memria diu. Aix que em vaig posar a regirar el passat per trobar
alg que es volgus venjar de mi.
I qu has trobat? pregunta la Simone.
LErik veu de rell que ella el mira, aix que entn que est disposada a escoltar.
Vaig trobar el grup dhipnosi que vaig deixar a mig tractament Encara que noms fa deu
anys, no pensava mai en ells, per a mi eren un captol tancat. Per ara que vaig intentar recordar-los,
va ser com si el grup no hagus desaparegut mai, sin que shaguessin estat esperant a la banda.
Veu que la Simone assenteix. Continua parlant, intenta explicar les teories que tenia sobre el grup
dhipnosi, les tensions que hi havia entre els seus membres, els seus propis intents de mantenir
lequilibri en el si del grup i la confiana violada.
Quan tot va fallar, vaig prometre que no hipnotitzaria mai ms ning.
S.
Per quan en Joona em va convncer que era lnica manera de salvar lEvelyn Ek, vaig
trencar la meva promesa.
Creus que tot el que ens ha passat s culpa del fet que lhipnotitzessis?
No ho s
LErik fa una breu pausa i desprs diu que pot haver desencadenat un odi latent, un odi que potser
noms estava controlat per la promesa que havia fet de no tornar a hipnotitzar mai ms ning.
Ten recordes de lEva Blau? continua. Patia un episodi psictic darrere laltre. Ja saps
que mamenaava, deia que arrunaria la meva vida.
No vaig entendre mai per qu diu la Simone suaument.
Tenia por dalg. Jo creia que era una paranoia, per ara estic gaireb segur que lamenaaven
de deb, i que qui ho feia era la Lydia.
Els paranoics tamb poden tenir alg que els vagi al darrere diu la Simone.
LErik entra a lextens recinte de lhospital Danderyd. La pluja pica contra el vidre de davant.
Potser fins i tot va ser la Lydia qui li va mutilar la cara diu, gaireb parlant amb si mateix.

La Simone se sobresalta.
Li havien mutilat la cara? pregunta.
Jo vaig pensar que sho havia fet ella mateixa, perqu no s infreqent diu lErik Vaig
pensar que es devia escapar la punta del nas en un intent desesperat de sentir alguna cosa diferent,
de no haver de sentir el que realment li feia mal
Espera interromp la Simone esgarrifada. Li havien escapat el nas?
La punta del nas.
El meu pare i jo tamb hem trobat un noi a qui havien tallat la punta del nas. Tho ha explicat,
el meu pare? Alg el va amenaar, el va espantar i el va ferir perqu shavia estat ficant amb en
Benjamin.
La Lydia.
s ella qui ha segrestat en Benjamin?
S.
I qu vol?
LErik la mira seriosament.
Ja saps una part de la histria diu; la Lydia va admetre sota hipnosi que havia tancat el
seu fill Kasper en una gbia del soterrani de casa i que lobligava a menjar coses podrides.
Kasper? repeteix la Simone.
Quan vau explicar-me el que va dir lAida, que la dona havia anomenat Kasper en Benjamin,
vaig saber que era la Lydia. Vaig anar a la seva casa de Rotebro i vaig forar la porta, per no hi
havia ning. Estava abandonada.
Ressegueix a tota velocitat les fileres de cotxes aparcats, per no hi ha ni una plaa lliure, aix
que torna a sortir de laparcament i va cap a lentrada principal.
Al soterrani hi havia hagut un incendi, per el foc shavia apagat sol continua. Suposo que
havia estat un incendi provocat, per encara es veien les restes duna gbia gran.
Per si no hi havia gbia, oi? diu la Simone. No shavia demostrat que no havia tingut mai
fills?
En Joona va fer venir un gos, i van trobar al jard les restes dun nen mort fa deu anys.
Du meu xiuxiueja la Simone.
S.
Va ser quan
Crec que va matar el nen del soterrani quan va entendre que shavia descobert diu lErik.
Aix que tu tenies ra des del comenament diu la Simone en veu baixa.
Aix sembla.
Vol matar en Benjamin?
No ho s Segurament li sembla que tot plegat s culpa meva; si jo no lhagus hipnotitzat,
shauria pogut quedar el nen.
LErik calla i pensa en la veu den Benjamin quan va trucar-li; com havia intentat no sonar
espantat, i el que havia dit sobre el castell embruixat. Devia ser el castell embruixat de la Lydia. El
lloc on ella havia crescut, on havia coms actes violents i, segurament, on tamb havia estat exposada
a vexacions terribles. Si no shavia endut en Benjamin al castell embruixat, podia haver-sel endut a
qualsevol lloc.
LErik aparca davant de lentrada principal de lhospital Dan deryd, no tanca el cotxe ni hi posa
tiquet. Deixen enrere rpidament la font malenconiosa i plena de neu, passen pel costat dun parell de
fumadors mig morts de fred vestits amb bates danar per casa, travessen corrent les portes

automtiques i agafen lascensor cap al departament on es troba en Sim Shulman.

Laire de lhabitaci est molt carregat per labundncia de flors Davant de la finestra hi ha rams
grans i aromtics. A la taula hi ha un pilonet de targetes i cartes damics i companys de feina
perplexos LErik mira lhome que hi ha estirat al llit: les galtes xuclades, el nas, les parpelles. El
moviment de la panxa, massa regular, segueix el ritme dels sospirs de la mquina de respiraci
assistida.
Es troba en un estat vegetatiu permanent, el mantenen amb vida els aparells que t a lhabitaci, i
mai no sortir del coma. A travs dun tall al coll, li han introdut un tubet al conducte respiratori, i
s'alimenta mitjanant una gastrostomia de Witzel, una sonda que li entra directament a lestmac, amb
una placa de suport a la panxa.
Simone, has de parlar amb ell quan es desperti i
No sel pot despertar interromp ella amb veu estrident Est en coma, Erik. Ha sofert danys
cerebrals per culpa de la prdua de sang. No es despertar mai ms, mai no tornar a parlar.
Seixuga les llgrimes de les galtes.
Hem de saber qu va dir en Benjamin
Calla duna vegada! crida la Simone, i comena a somicar fort.
Una infermera ve a mirar, veu que lErik abraa el cos tremols de la Simone i els deixa en pau.
Li donar una injecci amb zolpidem xiuxiueja lErik a lorella de la Simone; s un
somnfer potent que pot despertar dun estat comats.
Nota que ella fa que no amb el cap.
Per qu dius?
T un efecte molt breu.
No mho crec diu ella insegura.
El somnfer alenteix lactivitat cerebral que provoca el coma.
I es despertar? s aix el que ests dient?
Mai no es curar. Ha sofert danys cerebrals greus, Sixan, per amb aquest somnfer potser
recuperar la conscincia uns segons.
Qu he de fer?
De vegades, els pacients a qui sels administra sn capaos de dir unes quantes paraules; altres
vegades noms poden mirar.
I est perms, aix?
No penso demanar perms. Ho faig i ja est, i tu haurs de parlar amb ell si es desperta.
Doncs afanyat diu la Simone.
LErik surt rpidament a buscar les coses que necessita.
La Simone es posa al costat del llit den Shulman i li agafa la m, mirant-sel. Fa cara de pau.
Est tan tranquil que els trets foscos i potents han quedat gaireb esborrats. La seva boca, tan irnica
i sensual, est gaireb inexpressiva. Ni tan sols no se li veu aquella arruga seriosa dentre les celles.
La Simone li acaricia el front suaument, i decideix que continuar exposant la seva obra. Un artista
de talent mai no mor.
LErik torna. En silenci, sacosta a en Shulman, es posa desquena a la porta i li apuja la mniga
de la bata sense perdre temps.
Ests a punt? pregunta.
S respon la Simone. Estic preparada.
LErik agafa la xeringa, la connecta a la via i desprs injecta el lquid grogs a poc a poc. El
lquid olis es barreja amb el lquid clar del srum i a continuaci desapareix per lagulla cap a

linterior del colze den Shulman, en direcci al seu torrent sanguini. LErik es fica la xeringa a la
butxaca, es desbotona la jaqueta i es colloca els elctrodes del pit den Shulman al seu propi pit;
desprs li treu la pina del dit ndex i se la posa al seu dit ndex, i observa la cara den Shulman.
No passa res. La panxa den Shulman puja i baixa regularment i mecnica amb lajuda de la
mquina de respiraci assistida.
LErik t la boca seca i sestremeix.
Marxem, o qu? pregunta la Simone al cap duna estona.
Esperem un momentet ms xiuxiueja lErik.
El seu rellotge avana lentament. Un ptal cau lentament duna flor que hi ha a lampit de la
finestra i va a parar a terra amb un lleuger xiuxiueig. Gotes de pluja piquen al vidre. Senten una dona
que riu en una altra habitaci.
El cos den Shulman fa un xiuxiueig estrany, com una brisa suau per una finestra ajustada.
La Simone nota que li regalima suor lentament de les aixelles. Se sent atrapada per les
circumstncies. De fet, voldria sortir corrents de lhabitaci, per no s capa de deslligar els ulls de
la gola den Shulman. Potser sho imagina, per li sembla que lartria gruixuda del coll den
Shulman palpita ms rpid. LErik respira feixugament i quan sinclina sobre del llit, la Simone
sadona que est molt nervis: es mossega el llavi de baix i torna a mirar-se el rellotge. No passa res
ms.
La mquina de respiraci assistida emet un xiulet metllic. Se sent alg que camina pel passads.
El grinyol de les rodetes dun carret. Desprs torna a fer-se el silenci; lnic so s el treball rtmic
de la mquina.
De cop senten una mena de grgara; al comenament, la Simone no entn don ve. LErik sha
apartat una mica. El so gutural continua. La Simone sadona que ha de provenir den Shulman, shi
acosta i veu que mou el dit ndex per damunt del llenol estirat. El cor se li accelera i est a punt de
dir alguna cosa a lErik quan en Shulman obre els ulls i li dirigeix una mirada estranyada. Desprs fa
una ganyota atemorida, mou la llengua amb dificultats i li regalima una mica de saliva de la barbeta.
Sc jo, Sim. Sc jo diu, agafant-li la m. The de fer unes preguntes molt importants.
Els dits den Shulman tremolen sense fora; la Simone sap que lest veient.
De sobte, els ulls den Shulman es desenfoquen, la boca se li posa rgida i se li inflen les venes
de les temples.
Vas agafar el meu telfon quan en Benjamin va trucar, ten recordes?
LErik, que duu els elctrodes den Shulman al pit, veu a la pantalla que el seu ritme cardac
saccelera. Els peus den Shulman tremolen sota el llenol.
Sim, que em sents? Sc jo, la Simone. Que em sents, Sim?
En Shulman torna a enfocar la mirada, per de seguida se li desvia cap a un costat. Se senten
passos rpids al passads; una dona que crida.
Vas contestar una trucada al meu telfon repeteix la Simone.
En Shulman assenteix lleument.
Era el meu fill continua ella. Era en Benjamin
Els peus den Shulman tornen a comenar a sacsejar-se, els seus ulls roden a linterior de les
conques i la llengua li surt de la boca.
Qu va dir, en Benjamin? pregunta la Simone.
En Shulman empassa saliva i mastega lentament. Les parpelles se li tanquen.
Sim? Qu va dir?
Ell fa que no amb el cap.

No va dir res?
No xiuxiueja en Shulman.
Qu dius?
En Benjamin no diu amb un fil de veu.
No va dir res? pregunta la Simone.
No era ell diu en Shulman en veu baixa i atemorida.
Qu?
Ussi?
Qu dius? pregunta la Simone.
Era en Jussi
Els llavis den Shulman tremolen.
On era? pregunta lErik. Pregunta-li on era en Jussi.
On era? pregunta la Simone. Ho saps?
A casa respon en Shulman en veu baixa.
I en Benjamin era amb ell?
El cap den Shulman cau cap a un costat. Els llavis es destensen i la barbeta cau sobre el pit. La
Simone mira lErik tensa, sense saber qu fer.
Que hi era, la Lydia, tamb? pregunta lErik.
En Shulman ala la mirada, per desprs la desvia un altre cop.
Hi era, la Lydia? pregunta la Simone.
En Shulman fa que s.
I en Jussi va dir res sobre?
La Simone calla perqu en Shulman comena a gemegar. Li dna un copet a la galta; de cop, ell la
mira.
Qu ha passat? pregunta des del llit, sobtadament lcid, i desprs torna a caure en coma.

48
Tarda de dissabte 19 de desembre

Anja entra al despatx den Joona Linna i li dna en silenci una carpeta i una tasseta de glgg,
una beguda sueca tpica de Nadal que es prepara amb vi calent. En Joona ala la mirada i es
troba la cara rosada i rodona de lAnja, que aquest cop no li somriu.
Hem identificat el nen li comunica breument, assenyalant la carpeta.
Grcies diu en Joona.
Mentre obre la carpeta de cartr marr pensa que hi ha dues coses que odia: la primera, haver de
renunciar a un cas, haver de deixar cossos sense identificar, violacions, robatoris, maltractaments o
assassinats sense solucionar; i la segona, encara que s un odi diferent, s que se solucioni un cas que
havia quedat obert, perqu quan es troba la pea que permet resoldre un antic enigma, gaireb mai no
s com tu ho hauries volgut.
En Joona Linna obre la carpeta i comena a llegir. A linforme, hi diu que el cadver infantil que
van trobar al jard de la Lydia Evers era dun nen que tenia cinc anys quan fou assassinat.
La causa probable de mort s una fractura al cap provocada per un objecte contundent. A ms,
han trobat diverses ferides mig guarides o guarides a lesquelet que indiquen que havia sofert
maltractaments greus constants. Pallisses?, ha anotat el forense amb un signe dinterrogaci. Un
maltractament tan greu que va arribar a provocar trencaments i fissures ssies. Sembla que sobretot
lesquena i els braos van sofrir violncia exercida amb un objecte pesant. Diversos smptomes de
mancances a lesquelet indiquen, a ms, que el nen va passar gana.
En Joona mira cap a fora per la finestra. No aconsegueix acostumar-shi, i sha proms que, si
mai arriba el dia que shi acostuma, deixar el departament dinvestigaci criminal. Sallisa els
cabells densos, empassa saliva un parell de cops i torna a linforme.
Aix, doncs, el nen ha estat identificat. Es deia Johan Samuelsson i van denunciar-ne la
desaparici fa tretze anys. La mare, Isabella Samuelsson, havia declarat que era al jard amb el seu
fill quan va sonar el telfon; havia entrat ella sola a casa, i en els vint o trenta segons que havia trigat
a contestar, veure que no hi havia ning a laltra banda del fil, i penjar, el nen havia desaparegut.
Aleshores en Johan tenia dos anys.
Quan el van matar, en tenia cinc.
Desprs el seu cadver havia estat deu anys enterrat al jard de la Lydia Evers.
De cop lolor del glgg li fa venir basques; en Joona es posa dret i obre una mica la finestra.
Mira cap avall, cap al pati del quarter general de policia, les branques esprimatxades dels arbres que
hi ha al costat del centre penitenciari preventiu i lasfalt moll i lluent.
Aix que la Lydia va tenir el nen tres anys, pensa. Tres anys de silenci. Tres anys de
maltractaments, gana i por.
Ests b, Joona? pregunta lAnja traient el cap per la porta.
Vaig a veure els pares diu en veu baixa.
Tamb hi pot anar en Niklasson diu lAnja.
No.
I en De Geer?
s el meu cas diu en Joona. Hi anir jo mateix.
Entesos.
Mentrestant, podries buscar-me un parell dadreces?

s clar respon ella amb un somriure. Cap problema.

Es tracta de la Lydia Evers. Vull saber on ha viscut els darrers tretze anys.
Lydia Evers? repeteix lAnja.
Entristit i malenconis, en Joona es posa el gorro de colors i la jaqueta, i surt a comunicar a la
Isabella i en Joakim Samuelsson que, lamentablement, han trobat el seu fill Johan.
LAnja li truca just quan surt de la ciutat.
Qu rpida diu en Joona, intentant sonar alegre, per sense sortir-sen.
s que s la meva feina, estimat diu lAnja alegrement.
La sent respirar. Un estol docells negres aixeca el vol des dun camp nevat. Els veu de rell i li
fan pensar en gotes feixugues. Li vnen ganes de renegar quan recorda les dues fotos den Johan que
t a la carpeta; en la primera, s un nen somrient, amb els cabells despentinats i vestit amb uniforme
de policia; a la segona, una pila dossos marcats amb un nmero cadascun sobre una taula de metall.
Hstia puta qui la va pa xiuxiueja per a si mateix.
Eo!
Perdona, Anja, s que hi havia un altre cotxe que
Dacord, dacord; per s que no magrada que reneguis.
No, ja ho s diu ell, cansat, sense esma de picar-se.
Per fi sembla que lAnja comprn que en Joona no est dhumor per a bromes, aix que continua
amb veu neutra:
La casa on vau trobar les restes mortals den Johan Samuelsson era la casa dels pares de la
Lydia Evers, s on es va criar i mai no ha estat empadronada en cap altre lloc.
No tenia famlia? Pares, germans?
Espera que tho llegeixo. No s tan El pare s desconegut i la mare va morir. Sembla que ni
tan sols no va tenir la custdia de la Lydia gaire temps.
Cap germ? insisteix en Joona.
No diu lAnja, i ell sent que fulleja papers. Ah, s! exclama al cap dun moment.
Tenia un germ, per es veu que va morir de petit.
Aleshores la Lydia tenia quants anys tenia?
Deu.
I sempre ha viscut all?
No, aix no ho he dit replica lAnja. Ha viscut en altres llocs, en diversos moments
On? pregunta en Joona pacientment.
Ullerker, Ullerker, Ullerker.
El manicomi?
Es diu institut psiquitric. Per s.
En aquell moment en Joona entra al carrer de Saltsjbaden, on encara viuen els pares den Johan
Samuelsson. Veu la casa de seguida: un edifici de fusta de color vermell terrs i el sostre punxegut
construt al segle XVIII. Al jard hi ha una caseta per jugar fora feta malb. Darrere sentreveu
laigua negra.
En Joona es frega la cara abans de sortir del cotxe. Odia aquesta mena de moments. El caminet de
grava rastellada est ben delimitat amb pedres. Es dirigeix a la porta i truca al timbre. Sespera, ala
la m i torna a trucar. Finalment, sent un crit a linterior:
Ja obro jo!
Sent el mecanisme del pany i una noia adolescent obre la porta. Porta els ulls molt maquillats i
els cabells acabats de tenyir.

Hola diu amb veu insegura, mirant en Joona.

Em dic Joona Linna diu ell, sc del departament dinvestigaci criminal. Que hi sn, els
teus pares?
La noia fa que s i es gira per avisar-los, per una dona de mitjana edat ja sest mirant en Joona
des del rebedor.
Amanda diu, amb la veu atemorida, pregunta-li pregunta-li qu vol.
En Joona remena el cap.
Mestimaria ms no dir-li el que li he de dir a la porta. Que puc passar?
S xiuxiueja la mare.
En Joona entra i tanca la porta darrere seu. Es mira la noia i veu que li tremola el llavi de baix;
desprs dirigeix la mirada a la mare, la Isabella Samuelsson, que t les mans al pit i sha quedat
pllida com un mort.
En Joona respira fondo i diu, suaument:
Em sap molt de greu, per hem trobat les restes mortals d'en Johan.
La mare es posa el puny a la boca i gemega.
Intenta repenjar-se a la paret, per rellisca i cau a terra.
Papa! crida lAmanda. Papa!
Un home baixa les escales corrents. Quan veu la seva dona plorant a terra, satura de cop i tot el
color li desapareix dels llavis i la cara. Mira la seva dona, la seva filla i finalment en Joona.
s per en Johan diu.
Hem trobat les seves restes mortals respon en Joona amb suavitat.
Van cap al menjador. La noia ha abraat la seva mare, que plora desesperada. El pare continua
sorprenentment tranquil. En Joona ja ho ha vist altres vegades, aix; que els homes (i de vegades les
dones, per amb menys freqncia) no reaccionen i continuen parlant i fent preguntes. En aquests
casos la seva veu adquireix un so especial, una mena de buidor, mentre demanen detalls.
En Joona sap que no s per indiferncia: s una lluita, un intent desesperat dendarrerir el moment
en qu arribar el dolor.
Com lheu trobat? xiuxiueja la mare entre gemecs. On?
Buscvem un altre menor a la casa de la persona que pensvem que lhavia segrestat diu en
Joona. El nostre gos va trobar una pista, i va indicar un punt del jard Segons el forense, en
Johan va morir fa deu anys.
En Joakim Samuelsson ala la mirada.
Deu anys?
Fa que no amb el cap.
Per si va desaparixer fa tretze anys murmura.
En Joona assenteix i sent que se li acaben les forces quan explica que:
Tenim motius per pensar que la persona que va raptar el vostre fill el va retenir durant tres
anys.
Es mira els genolls i sesfora a semblar tranquil quan torna a alar la mirada i continua:
En Johan va estar tres anys tancat abans que lassassinessin. Tenia cinc anys quan va morir.
Ara sensorra el pare. s una imatge molt dolorosa. Mira en Joona de fit a fit mentre el rostre se
li desencaixa i les llgrimes comencen a regalimar-li per les galtes cap a linterior de la boca oberta.
Uns sanglots incontrolables tallen laire.
En Joona mira al seu voltant. Veu les fotografies emmarcades a les parets i reconeix la foto den
Johan als dos anys, vestit amb uniforme de policia, que t a la carpeta. Al costat hi ha la fotografia de

la comuni de la noia, i tamb hi ha una fotografia en qu els pares mostren somrients un nad acabat
de nixer. Empassa saliva i espera un moment.
Odia aquests moments. Per encara no sha acabat.
He de preguntar-los una cosa diu, i espera pacientment fins que veu que assimilen el que els
diu. He de preguntar-los si han sentit mai el nom de Lydia Evers.
La mare fa que no amb el cap, confusa. El pare parpelleja un parell de cops i desprs diu,
rpidament:
No, mai.
LAmanda xiuxiueja:
s ella qui es va endur el meu germ gran?
En Joona se la mira atentament.
Creiem que s.
Quan es posa dret, t les palmes de les mans humides i tot el cos amarat de suor.
Em sap greu repeteix. Em sap molt de greu, de deb.
Els deixa la seva targeta de visita i els dna el nmero de telfon dun assistent social i dun grup
de suport format per persones que han viscut experincies semblants.
Truquin-me si sels acut alguna cosa o si volen parlar del cas.
Ja va cap a la porta quan veu de rell que el pare es posa dret i diu:
Un moment he de saber una cosa. Lheu arrestada? s a la pres?
En Joona serra les dents mentre es gira, obre les mans i respon:
No, encara no la tenim, per la trobarem. No trigarem gaire, nestic segur.
Tan bon punt torna a ser al seu cotxe, en Joona marca el nmero de lAnja, que contesta de
seguida.
Ha anat b? pregunta.
Aquestes coses no van mai b respon en Joona malhumorat.
Es fa un silenci a laltre costat del fil.
Truques per alguna cosa en concret? pregunta aleshores lAnja.
S respon en Joona.
Ja ho saps, oi, que s dissabte?
Lhome menteix continua en Joona. Coneix la Lydia. Ha dit que no havia sentit mai el seu
nom, per era mentida.
I com ho saps, aix?
Pels seus ulls Els ulls que ha fet quan ho he preguntat. Tinc ra, nestic segur.
Mho crec; al capdavall, tu sempre tens ra, no?
S.
I qui no et creu no t ms remei que acceptar que tard o dhora li dedicars un Qu thavia
dit?.
En Joona somriu per a si mateix.
Veig que vas aprenent.
Volies dir-me alguna cosa ms, a banda que sempre tens ra?
S, que vaig cap a Ullerker.
Ara? Et recordes que avui tenim el bufet de Nadal?
s avui?
Joona diu lAnja en to de recriminaci, la festa del personal, el bufet de Nadal a Skansen.
No te nhavies oblidat, oi?

Hi he danar? pregunta en Joona.

S respon lAnja decididament. Havies dit que seuries al meu costat, ten recordes?
Mentre no em comencis a magrejar quan vagis mig borratxa
Com si no tagrads.
Podries fer-me un favor? Podries trucar a Ullerker i assegurar-te que hi hagi alg amb qui
pugui parlar de la Lydia? Desprs aquesta nit et deixar fer el que vulguis amb mi diu en Joona.
Hi truco de seguida diu lAnja animada, i penja.

49
Tarda de dissabte 19 de desembre

l nus que en Joona Linna t a lestmac gaireb ha desaparegut quan accelera en cinquena
sobre la neu humida de lautopista E4 en direcci a Uppsala. Lhospital mental dUllerker
encara funciona, a pesar de les grans reduccions de pressupost (anomenades reformes) que
va patir lassistncia psiquitrica a principis dels anys 1990, quan un gran nombre de persones amb
trastorns van haver de buscar se la vida desprs dhaver viscut en una instituci fins aleshores.
Els van oferir un lloc on viure, per poc desprs en foren expulsats perqu mai abans no havien
pagat factures ni shavien hagut de preocupar de fogons que cremaven o de tancar portes amb clau. El
nombre de pacients ingressats es va reduir, per el nombre de persones que vivia al carrer va
augmentar en la mateixa proporci. Els canvis introduts pels nous liberals havien provocat una gran
crisi financera a Sucia, de manera que les provncies van deixar de tenir mitjans per acollir aquestes
persones; actualment a tot el pas noms hi ha un grapat dinstitucions psiquitriques, i Ullerker ns
una.
Com sempre, lAnja ha fet b la seva feina: quan en Joona entra per lentrada principal, veu per
la cara de la recepcionista que ja lesperaven.
Lnic que diu la noia s:
Joona Linna?
Ell fa que s amb el cap i ensenya la placa.
El doctor Langfeldt lespera. Primer pis, primer despatx a m dreta.
En Joona li dna les grcies i puja les escales amples. A una certa distncia se senten cops i
crits.
Fa olor de fum de cigarret i en algun lloc hi ha un televisor encs. Les finestres tenen barrots.
Fora hi ha un parc que recorda un cementiri amb mates ennegrides que la pluja ha fet malb i
entramats humits per on senfilen plantes nuoses. En Joona troba que t un aspecte tristot; no sembla
un lloc on la gent vingui a guarir-se, sin perqu els tanquin. Satura al repl i mira al seu voltant. A
lesquerra, darrere duna porta de vidre, hi ha un passads llarg i estret. Satura un moment a pensar
on ha vist el mateix passads abans, fins que sadona que s una cpia gaireb idntica de la pres de
Kronoberg: fileres de portes tancades, poms penjants de metall. Frontisses i panys.
Una dona vella amb un vestit llarg surt per una de les portes i li dirigeix una mirada seriosa a
travs del vidre. En Joona la saluda amb el cap i obre la porta de laltre passads. All fa molta olor
de detergent; una pudor corrosiva, com de clor.
Quan arriba al despatx del doctor Langfeldt, en Joona sel troba que ja lespera a la porta.
La policia? pregunta retricament, i li allarga una m ampla i carnosa. La seva encaixada s
sorprenentment fluixa, potser la ms fluixa que en Joona ha sentit mai. El doctor Langfeldt no mou ni
un mscul quan li diu, amb un gest discret:
Passi.
El despatx s molt ms gran del que en Joona sesperava. Les parets estan folrades de llibreries
gruixudes amb arxivadors que semblen tots idntics. A lhabitaci no hi ha cap ftil, no hi pengen
quadres ni fotos. Lnica decoraci s un dibuix infantil a la porta: un ninot fet amb guix verd i blau
dels que fan els nens duns tres anys per representar persones. Una cara (ulls, nas i boca) de la qual
surten braos i cames esprimatxats. Sembla que el ninot no tingui cos, per el cap es pot considerar
el cos.

El doctor Langfeldt es dirigeix al seu escriptori, que est prcticament cobert de piles de papers.
Recull un mbil vell de la cadira que t per a les visites i fa un altre gest mesurat a en Joona, que
linterpreta com una invitaci a seure.
El metge sel mira recels. Te la cara cansada i plena de solcs. Els sous trets tenen alguna cosa
que li dna una aparena apagada, gaireb com si pats una parlisi.
Grcies per haver fet temps per rebrem diu en Joona. Entenc que s cap de setmana, i
Ja s qu vol preguntar linterromp el metge. Vol informaci sobre una pacient meva, la
Lydia Evers.
En Joona obre la boca, per el metge ala una m.
Suposo que est familiaritzat amb conceptes com el secret professional i la confidencialitat
relativa a malalties continua en Langfeldt. I, a ms
Ja conec la llei linterromp en Joona al seu torn. Si el crim que sinvestiga comporta una
condemna de ms de dos anys de pres
S, s, s diu en Langfeldt.
La mirada del metge no s esquiva; senzillament, s una mirada morta.
Tamb el puc citar a declarar diu en Joona amablement. En aquest mateix moment el
fiscal est redactant la sollicitud formal darrest de la Lydia Evers, i aleshores tamb demanarem
lexpedient mdic, s clar.
El doctor Langfeldt fa picar els dits de les mans i es llepa els llavis.
Daix es tracta diu. Lnic que vull sinterromp, i desprs continua: Lnic que
vull s una garantia.
Una garantia?
En Langfeldt assenteix.
No vull que surti el meu nom enlloc.
En Joona es mira en Langfeldt i de cop comprn que aquesta apatia en realitat s por.
No li ho puc prometre diu, sec.
I si li ho demano?
Sc molt tossut afirma en Joona.
El metge es repenja al respatller. Les comissures dels seus llavis es tensen lleugerament: s
lnic signe de nerviosisme o vida que ha mostrat fins ara.
Qu vol saber? pregunta.
En Joona sinclina endavant i respon:
Tot. Ho vull saber tot.
Una hora ms tard, surt del despatx del metge. Llana una ullada a laltre passads, per la dona
del vestit llarg ha desaparegut. Quan baixa les escales corrent, en Joona sadona que mentrestant fora
sha fet fosc del tot. Ja no es veuen el parc ni els entramats per a plantes enfiladisses. La noia de la
recepci tamb sen deu haver anat cap a casa; el taulell s buit i la porta del carrer est tancada amb
clau. Un silenci absolut regna en tot ledifici, tot i que en Joona sap que en aquesta instituci hi viuen
cent pacients.
Quan torna al seu cotxe i surt del gran aparcament que hi ha davant de la instituci, sestremeix.
Hi ha algun punt que no quadra, alguna cosa que podria escolar-se-li entre els dits. Intenta
recordar en quin moment exacte ha comenat a notar que fallava alguna cosa.
El metge ha agafat un arxivador com tots els altres que omplien les prestatgeries, ha donat un
copet a la tapa i ha dit:
Aqu la tenim.

La fotografia de la Lydia mostrava una dona atractiva amb cabells de color de henna, ni curts ni
llargs, i un aspecte estrany: sota de la seva mirada suplicant shi ocultava una fria enorme.
El primer cop que lhavien ingressada per administrar-li tractament noms tenia deu anys. El
motiu de lingrs era que havia matat el seu germ petit, Kasper Evers. Un diumenge li havia esclafat
el cervell a cops de bast. Va dir al metge que la seva mare lhavia obligada a educar el seu
germanet. Quan la seva mare treballava o dormia, la Lydia havia de tenir cura den Kasper i renyarlo si es portava malament.
Van ingressar la Lydia i van condemnar la mare a pres per maltractament infantil. En Kasper
Evers havia mort als tres anys dedat.
La Lydia va perdre la famlia xiuxiueja en Joona, i engega els rentaparabrises per treure
laigua que li llana un autobs que passa en sentit contrari.
El doctor Langfeldt noms li havia administrat ansioltics potents, i la Lydia no havia seguit cap
mena de terpia.
Creia que havia actuat daquella manera perqu la seva mare lhi obligava. La valoraci del
doctor Langfeldt va enviar la Lydia a una instituci oberta per a delinqents juvenils. Un cop
complerts els divuit anys, desapareixia dels registres de la instituci. Havia tornat a la seva antiga
casa i hi havia viscut amb un noi que havia conegut a la instituci. Cinc anys ms tard reapareixia en
els papers arran dun ingrs per rebre tractament psiquitric, de conformitat amb una llei ja derogada,
perqu havia pegat diverses vegades un nen en un parc infantil.
El doctor Langfeldt va tornar a tenir-la de pacient a la clnica, per aquesta vegada al
departament datenci psiquitrica forense, sota un rgim especial que implica, entre altres coses,
que les decisions sobre baixes o altes han de ser ratificades per un jutge de pau.
El metge li ha explicat amb to sec i distant que la Lydia havia anat a un parc infantil, havia triat un
nen en concret, una criatura duns cinc anyets, lhavia atret perqu se separs de la resta i desprs li
havia pegat. Quan finalment la van enxampar, ja havia anat diverses vegades al parc infantil.
Lltima, li havia clavat una pallissa tan forta que la vida del nen corria perill.
La Lydia va passar sis anys aqu, a la clnica psiquitrica. Va estar en tractament constant ha
explicat en Langfeldt, somrient sense alegria. El seu comportament era exemplar; lnic problema
s que contnuament formava aliances amb altres pacients. Creava grups al seu voltant, i els exigia
lleialtat total.
Formava una famlia, pensa en Joona mentre es dirigeix cap a Fridhemsplan, i de cop recorda la
festa del personal, a Skansen. Es planteja fer veure que se li ha oblidat, per sadona que no pot
deixar danar-hi perqu lAnja lhi est esperant.
El doctor Langfeldt ha tancat els ulls i sha fet un massatge a les temples abans de continuar:
Desprs de sis anys sense incidents, la Lydia va poder comenar a agafar dies de perms.
No hi va haver incidents de cap mena? ha preguntat en Joona.
El doctor Langfeldt va reflexionar un moment.
Hi va haver una cosa, per no es va poder demostrar mai.
Qu va ser?
Una pacient va aparixer amb una lesi a la cara. Ella assegurava que shavia mutilat la cara
ella mateixa, per corria el rumor que ho havia fet la Lydia Evers. Si no mequivoco, no va passar de
rumor, una cosa daquestes que es diuen.
El doctor Langfeldt ha alat les celles com si volgus continuar la seva explicaci.
Continu ha dit en Joona.
Li van permetre tornar a traslladar-se a la casa dels seus pares. Encara rebia tractament. El

comportament era bo, no hi havia motius per dubtar que realment volia recuperar-se. Havien passat
dos anys, va arribar el moment de finalitzar el tractament. La Lydia va escollir una terpia que en
aquella poca era molt moderna, va unir-se al grup de
LErik Maria Bark ha acabat la frase en Joona.
El doctor Langfeldt ha assentit.
Es veu que la hipnosi no va ser la millor soluci en el seu cas ha dit, amb veu arrogant.
Va acabar amb un intent de sucidi. Va tornar a venir a parar a la meva consulta per tercer cop
En Joona Linna ha interromput el metge:
Li va parlar daquesta recaiguda?
En Langfeldt ha fet que no amb el cap, i ha contestat:
Pel que jo s, era tot culpa daquell hipnotitzador.
Sap que la Lydia havia confessat a lErik Maria Bark lassassinat dun nen? ha preguntat en
Joona en to sec.
En Langfeldt sha arronsat despatlles.
S, ho he sentit a dir, per em penso que un hipnotitzador por fer confessar qualsevol cosa.
Aix que vost no es va prendre seriosament la confessi?
El doctor Langfeldt ha esbossat un somriure.
Estava feta pols. No shi podia ni mantenir una conversa. Vaig haver de donar-li descrregues
elctriques, neurolptics potents Va ser tota una histria aconseguir tornar-la a una normalitat
relativa.
Aix que no va intentar descobrir si la seva confessi tenia alguna base?
Vaig suposar que eren sentiments de culpa sobre el seu germanet ha contestat en Langfeldt
seris.
Quan va donar-la dalta? ha preguntat en Joona.
Fa dos mesos ha respost en Langfeldt. Es va guarir dun dia per laltre.
En Joona sha posat dret i la seva mirada sha centrat en lnic element decoratiu de lhabitaci:
el dibuix del ninot penjat a la porta. Un cap que camina, ha pensat de cop; noms cervell, sense
cor.
s, vost, oi? ha dit en Joona, assenyalant el dibuix.
El doctor Langfeldt se lha mirat confs quan ha sortit del despatx.
***
Sn les cinc de la tarda i el sol fa dues hores que sha post. Fora fa fred i s negra nit. Els fanals
escassos emeten una llum enteranyinada. Des de Skansen sendevina la ciutat, com unes taques de
llum que fumegen. Entre els antics tallers artesans que passa de llarg caa rpidament la imatge dun
bufador de vidre i un orfebre. En Joona va cap al mercat de Nadal. Hi ha torxes enceses, se senten
cavalls que ruflen, alg torra castanyes. Uns nens corren pel laberint de pedra, daltres beuen
xocolata calenta. Hi ha msica, famlies senceres ballen al voltant dun arbre de Nadal molt alt que
hi ha a la pista de ball a laire lliure.
El telfon den Joona sona; satura a agafar-lo davant duna paradeta de llonganisses i carn de
crvol.
Sc en Joona, digui?
Sc lErik Maria Bark.
Hola.

Crec que la Lydia sha endut en Benjamin al castell embruixat den Jussi. s en algun lloc als
afores de Dorotea, a la provncia de Vsterbotten, a Lapnia.
Nests segur?
Gaireb respon lErik irritat. Avui ja no surt cap avi ms cap all, i no cal que
macompanyis si no vols, per he reservat tres bitllets per a dem al mat.
Dacord diu en Joona. Escolta, em podries enviar un SMS amb totes les dades sobre
aquest Jussi? Aix em posar en contacte amb la policia de Vsterbotten.
En Joona recorre un dels caminets estrets de grava que menen al restaurant Solliden i sent rialles
infantils al seu darrere. Sestremeix. El restaurant, un edifici groc molt bonic, est decorat amb
garlandes lluminoses i branques davet. Al menjador hi ha un bufet de Nadal servit. Ocupa quatre
taules llargues. Tan bon punt entra, en Joona veu que els seus companys ja seuen davant dels
finestrals que ofereixen una vista fantstica de laigua de Nybroviken i lilla de Sdermalm, amb el
parc datraccions Grna Lund a un costat i el museu Vasa a laltre.
Som aqu! crida lAnja, es posa dreta i el saluda amb la m. En Joona salegra de veure-la
tan contenta; desprs de la visita al metge dUllerker, li ha quedat mal gust de boca.
Saluda tothom i sasseu al costat de lAnja. Davant per davant t en Carlos Eliasson, que duu un
gorro nadalenc i li fa un gest amable amb el cap.
Ja hem comenat diu en to de confidncia. La seva pell, que normalment s blanca com la
llet, ha adquirit un coloret saludable.
LAnja intenta passar la m per sota el bra den Joona, per ell es posa dret i diu que primer va
a buscar una mica de menjar. Camina entre les taules plenes de gent que parla i menja, per no
aconsegueix animar-se. s com si una part dell encara fos al menjador dels pares den Johan
Samuelsson, o a Ullerker, pujant les escales de pedra de la clnica psiquitrica, cap a la porta
tancada del llarg passads que recorda una pres.
En Joona agafa un plat de la pila, es posa a la cua de larengada i es mira els seus companys de
lluny. LAnja ha embotit el seu cos molsut i ple de corbes en un vestit de moher vermell. Encara duu
les botes dhivern. En Petter xerra animadament amb en Carlos; sacaba dafaitar el cap i la coroneta
brilla sota les lmpades de cristall.
En Joona se serveix arengada marinada, arengada en conserva i arengada amb mostassa, i es
queda un moment immbil mirant una dona dun altre grup. Duu un vestit cenyit de color gris clar.
Dues nenes amb un pentinat molt bonic lacompanyen a la taula de les postres. Un home amb
pantalons i americana de color gris marrons les segueix amb una nena ms petita vestida de vermell.
Les patates de la cassoleta de llaut shan acabat. En Joona sha desperar una bona estona fins
que arriba una cambrera amb un bol de patates fumejants. No hi ha ni rastre del seu plat preferit, el
coli-nap tpic de Finlndia. En Joona fa equilibris amb el seu plat entre els policies que ja van pel
quart viatge al bufet. A la taula, cinc tcnics del departament canten de viva veu una can alcohlica
amb els gots alats. En Joona sasseu i nota de seguida la m de lAnja sobre la seva cama. LAnja li
somriu.
Tu mateix vas dir que et podia fotre m diu, sorneguera. Sinclina i xiuxiueja, per no gaire
fluixet. Avui vull ballar un tango amb tu.
En Carlos la sent i crida:
Anja Larsson, el tango el ballarem tu i jo!
Ballar amb en Joona diu ella, decidida.
En Carlos inclina el cap i riu:
Ja em posar a la cua.

LAnja prem els llavis i fa un glopet de cervesa.

Com ha anat per Ullerker? pregunta a en Joona.
Ell fa una ganyota i lAnja explica que hi va tenir una tieta ingressada i que, tot i que no estava
gaire greu, la mantenien sedada en tot moment per no complicar-se la vida.
En Joona assenteix i just anava a fer un mos del salm fumat quan shi repensa: acaba de
recordar-se de cop duna cosa important que ha descobert sobre en Langfeldt.
Anja diu, necessito un informe policial.
Ella esclata a riure.
Suposo que no deus voler dir ara, oi?
Doncs dem, per a primera hora.
Quina mena dinforme?
Dun cas de maltractament. La Lydia Evers fou arrestada per haver maltractat un nen en un parc
infantil.
LAnja ha tret un bolgraf i sho apunta al tiquet que t al davant.
Dem s diumenge i jo volia aprofitar per dormir rondina.
Doncs no podr ser.
Aleshores, ballars amb mi?
Tho prometo xiuxiueja en Joona.
***
En Carlos dorm assegut en una cadira del guarda-roba. En Petter i el seu grupet se nhan anat cap a la
ciutat per continuar la festa al Caf Opera. En Joona i lAnja han proms que sasseguraran que en
Carlos arribi sa i estalvi a casa. Surten a esperar el taxi al carrer; laire fred els anir b. En Joona
acompanya lAnja cap a la pista de ball i ladverteix que li sembla que hi ha una fina capa de gel
sobre la fusta de la pista.
Ballen i en Joona va cantussejant, fluixet:
Milloin, milloin, milloin
Casat amb mi xiuxiueja lAnja.
En Joona no respon. Pensa en la Disa i la seva expressi malenconiosa; pensa que ja fa molts
anys que sn amics i ell sempre acaba desillusionant-la. LAnja es posa de puntetes i intenta lleparli lorella, per ell aparta una mica el cap.
Joona murmura lAnja, que b que balles.
Ja ho s xiuxiueja ell, i li acaricia lesquena.
Fa olor de foc de llenya i glgg. LAnja es prem cada cop ms a prop dell, i en Joona pensa que
ser difcil carregar en Carlos fins a la parada de taxis. Es va acostant lhora danar tirant cap a les
escales mecniques.
En aquell moment li sona el telfon. LAnja, decebuda, renega en veu alta. En Joona saparta uns
quants passos i contesta:
Joona Linna, digui?
Hola diu una veu que sembla que sestigui obligant a parlar. Sc en Joakim Samuelsson,
avui ens has vingut a veure
S, ja s qui ets diu en Joona.
En Joakim Samuelsson havia fet uns ulls com unes taronges en sentir el nom de Lydia Evers.
Em pregunto si podrem veurens diu en Samuelsson. The dexplicar una cosa.

En Joona es mira el rellotge; sn dos quarts de deu.

Podria ser ara mateix? pregunta en Joakim, i hi afegeix innecessriament: La meva dona i
la meva filla sn a casa els meus sogres, i tinc el cotxe.
Molt b diu en Joona. Podries ser al quarter general de la policia, a lentrada de
Polhemsgatan, daqu a tres quarts?
S diu en Joakim, i sona infinitament esgotat.
Em sap greu, nina diu en Joona a lAnja, que lespera al bell mig de la pista de ball, per
aix del tango avui no podr ser.
No saps el que et perds respon ella, capritxosa.
No suporto lalcohol sospira en Carlos quan el condueixen cap a les escales mecniques i la
sortida.
Mentre no vomitis diu lAnja bruscament, perqu si ho fas et demanar que mapugis el
sou.
Anja, Anja! exclama en Carlos, ofs.
***
En Joakim seu en un Mercedes blanc a la vorera del davant de lentrada del Cos Nacional de Policia
suec. T el llum de cabina encs i sel veu cansat i solitari a la penombra. Quan en Joona fa un copet
a la finestra, se sobresalta com si hagus estat profundament absort en els seus pensaments.
Hola diu, i obre la porta. Entra.
En Joona sasseu al seient del copilot i sespera. El cotxe fa olor de gos. Al seient de darrere hi
ha una manta plena de pls.
Saps una cosa? comena en Joakim. Si penso en mi mateix, en com era quan en Johan va
nixer, s com si fos una persona completament diferent. Vaig tenir una joventut fora moguda, vaig
estar internat en un centre juvenil i de nen havia estat en un centre dacollida Per quan vaig
conixer la Isabella, vaig refer la meva vida i vaig posar-me a estudiar. Lany que va nixer en Johan
em vaig treure el ttol denginyer. Recordo que vam anar de vacances, les primeres de la meva vida.
Va ser a Grcia. En Johan tot just havia aprs a caminar, i
En Joakim Samuelsson remena el cap.
Fa molt de temps. Sassemblava molt a mi els mateixos
Es fa un silenci al cotxe. Una rata grisa passa corrent per la vorera fosca en direcci als arbustos,
on trobar el menjar que necessita.
Qu em volies dir? pregunta en Joona amablement al cap duna estona.
En Joakim es frega els ulls com si de cop estigus molt cansat.
Segur que va ser la Lydia Evers? pregunta amb veu dbil.
En Joona fa que s amb el cap.
Ho donem per fet respon.
Ja veig xiuxiueja en Joakim Samuelsson, i es mira en Joona amb expressi afligida. La
conec diu, simplement. La conec molt b. Vam ser al mateix centre juvenil.
Entens per qu va raptar en Johan?
S diu en Joakim, i empassa saliva amb dificultat. Quan rem al centre La Lydia noms
tenia catorze anys quan van descobrir que estava embarassada. Es van espantar moltssim, s clar,
aix que van obligar-la a avortar. La cosa havia de quedar en aix, per hi va haver un munt de
complicacions: una infecci greu de lter que es va escampar als ovaris. Li van donar penicillina i

es va curar.
Les mans den Joakim tremolen quan les posa al volant.
Desprs del centre vaig anar a viure amb la Lydia a la seva casa de Rotebro. Ella va intentar
quedar-se embarassada, estava totalment obsessionada. Per no ho aconseguia. Va anar a un
ginecleg perqu lexamins; sempre recordar que va tornar de la visita i va dir que shavia quedat
estril arran de lavortament.
Al centre lhavies deixada embarassada tu.
S.
Aix que li devies un fill diu en Joona, gaireb per a si mateix.

50
Mat de diumenge 20 de desembre, quart diumenge d'advent

eva intensament, flocs gruixuts cauen del cel fosc. Els edificis de laeroport estan totalment
emblanquinats i per tot hi ha muntanyes de neu apilada pel vent. Les mquines llevaneu
passen una vegada rere laltra per les pistes daterratge. LErik observa per la finestra una
cinta transportadora que introdueix una filera de maletes en un avi de grans dimensions.
La Simone va cap a ell amb caf i un platet amb panets de Santa Llcia i galetes de pebre.
Colloca les dues tasses de caf davant de lErik i desprs fa un gest cap al finestral des don es
veuen els avions. Un grup dhostesses es dirigeix a un aparell; totes porten gorros punxeguts vermells
i sembla que els costa caminar a causa de la neu.
A lampit de la finestra del bar de laeroport hi ha un Pare Nol mecnic que sacseja els malucs
rtmicament. Se li deuen estar acabant les piles, i els seus moviments sn cada cop ms sobtats.
LErik mira la Simone, i ella arruga el front burleta en veure els moviments obscens del ninot.
Ens han regalat els panets i les galetes diu, i la seva mirada es perd a linfinit. Desprs
recorda el que volia dir. Avui s el quart diumenge dadvent.
Es miren sense saber qu dir. De cop la Simone se sobresalta i el seu rostre es contrau.
Qu passa? pregunta lErik.
El factor coagulant diu, ofegant-se. Ens lhem oblidat Si el trobem, si encara s viu
Simone
Ha passat massa temps Segur que ja no pot ni caminar
Simone, lhe agafat diu lErik. El tinc a la bossa.
Ella sel mira amb ulls esbatanats.
De deb?
En Kennet mho va recordar, va trucar des de lhospital.
La Simone pensa en el seu pare; ahir el va portar a casa seva, lhavia vist baixar del cotxe i a
continuaci caure a la neu pastosa. Primer la Simone havia pensat que devia haver ensopegat, per
quan va sortir del cotxe per ajudar-lo a aixecar-se, va trobar que amb prou feines estava conscient.
El va dur a lhospital, on lhavien fet estirar en una llitera. Tenia els reflexos lents i les pupilles
reaccionaven tard. El metge va opinar que devia ser una combinaci dels efectes de la commoci
cerebral i el sobreesfor.
Com es troba? pregunta lErik.
Quan el vaig anar a veure dormia, per el metge creu que no s res greu.
Me nalegro diu lErik, i es mira el Pare Nol mecnic. Desprs agafa el tovall vermell
amb motius nadalencs i el tapa sense dir res.
El tovallonet es continua movent de costat a costat, com un fantasma.
La Simone esclata a riure de cop i les molles de la seva galeteta de pebre van a parar a labric de
lErik.
Perdona exclama, s que mha fet molta grcia. Un Pare Nol porno esbojarrat que
T un altre accs de riure i gaireb es plega en dos. Desprs arrenca a plorar. Al cap duna
estona calla, es moca, seixuga la cara i es pren el caf.
La seva boca comena a tremolar un altre cop quan en Joona arriba a la taula.
La policia dUme va de cam diu directament.
Tens contacte amb ells per rdio? pregunta lErik de seguida.

Jo no, estan en contacte amb

En Joona sinterromp de cop quan veu el tovall que cobreix el Pare Nol ballar. Per sota
sobresurten unes botes de plstic marr.
La Simone aparta la mirada i tota ella comena a tremolar de riure o de plorar, o totes dues
coses. Sembla que shagi ennuegat; lErik es posa dret de seguida i lagafa.
Deixam estar diu ella entre convulsions.
Noms intento ajudar-te, Simone. Va, anem que ens toqui laire.
Obren la porta dun balc i surten al fred de lexterior.
Ja estic millor, grcies xiuxiueja ella.
LErik fa caure la neu de la barana i recolza un canell de la Simone al metall fred.
Desprs estar millor repeteix ella. Desprs millor
Tanca els ulls i trontolla. LErik lagafa. Veu que en Joona sel mira des de la cafeteria.
Ests b, Simone? pregunta lErik xiuxiuejant.
Ella sel mira.
Ning no sho creuria si digus com nestic, dextenuada.
Tentenc, jo tamb estic mort.
Per tu tens les teves pastilles.
S diu ell sense defensar-se.
La Simone fa una ganyota i de cop lErik sent que unes llgrimes clides li llisquen per les galtes.
Potser s perqu ha deixat de prendre les pastilles, que ara ja no t cap protecci i est indefens.
Tot aquest temps, noms he pensat una cosa diu, amb llavis tremolosos. Que no pot ser
mort.
Es queden abraats i en silenci. La neu cau al seu voltant en flocs lleugers. Un avi de color gris
lluent senlaira amb un fort rugit a lhoritz. Quan en Joona fa un copet al vidre de la porta del balc,
tots dos se sobresalten. LErik obre, i en Joona surt i sescura la gola.
Crec que heu de saber que hem identificat el cadver que vam trobar a casa la Lydia.
Qui era?
No era el seu fill Era un nen que va ser raptat fa tretze anys de casa els seus pares.
LErik assenteix i espera. En Joona sospira profundament i continua:
Restes dexcrements i orina indiquen que remena el cap. Indiquen que el nen va viure
fora temps, segurament tres anys, abans que el matessin.
Es fa un silenci. La neu cau al seu voltant, fosca, amb un remoreig suau.
Lluny, els avions retrunyen en direcci al cel.
En altres paraules tenies ra, Erik. La Lydia tenia en una gbia un nen que considerava el
seu propi fill.
S respon lErik, inaudible.
Va matar-lo quan va entendre qu havia dit durant la hipnosi, qu significava i qu passaria a
continuaci.
Havia arribat a creure que mhavia equivocat i ho havia acceptat diu lErik amb veu sorda
mentre mira la pista daterratge en el paisatge hivernal.
Va ser per aix que ho vas deixar? pregunta en Joona.
S.
Vas creure que thavies equivocat i vas prometre no hipnotitzar mai ms ning diu en Joona.
La Simone es frega el front amb una m tremolosa.
La Lydia va agafar-la amb tu quan vas trencar la promesa. Va centrar-se en en Benjamin diu

en veu baixa.
No, deu haver-nos seguit tot aquest temps xiuxiueja lErik.
Fa dos mesos que la van donar dalta dUllerker diu en Joona. Va acostar-se a poc a poc
a en Benjamin; potser la frenava la teva promesa de no tornar a hipnotitzar ning.
En Joona pensa que la Lydia culpava en Joakim Samuelsson de lavortament a qu shavia hagut
de sotmetre al centre juvenil, i que havia provocat la seva actual infertilitat; que per aix li havia
pres el seu fill, en Johan. I desprs va pensar que la hipnosi de lErik era el motiu pel qual havia
hagut de matar en Johan; per aix havia raptat en Benjamin quan lErik va tornar a comenar a
hipnotitzar.
LErik t lexpressi totalment seriosa, dura i reservada. Obre la boca per dir que en trencar la
seva promesa segurament va salvar la vida de lEvelyn, per decideix no fer-ho perqu sels acosta
un agent de policia.
Hem de marxar diu lhome rpidament. Lavi surt daqu a deu minuts.
Has parlat amb la policia de Dorotea? pregunta en Joona.
No aconsegueixen posar-se en contacte amb la patrulla que van enviar a la casa respon
lagent.
Per qu no?
Ni idea, per diuen que ja fa gaireb una hora que ho intenten.
Mare meva, doncs aleshores hi han denviar reforos, no? diu en Joona.
Jo tamb ho he dit, per shan estimat ms esperar.
Mentre recorren la breu distncia que els separa de lavi que els espera per dur-los a laeroport
de Vilhelmina, al sud de Lapnia, lErik sent, de cop, un estrany alleujament: ell tenia ra des del
principi.
Ala la cara cap a la neu, que voleia i fa remolins, lleugera i feixuga alhora. La Simone es gira i
li agafa la m.

51
Dijous 17 de desembre

n Benjamin s a terra i escolta com la base corba del balanc fa uns grinyols enganxosos sobre
el linleum brillant. Les articulacions li fan molt de mal. El balanc es gronxa lentament enrere
i endavant. Grinyola i el vent bufa al sostre de planxes ondulades. De cop, la frontissa de la
porta del prtic miola amb un to metllic i se senten passes feixugues al passads. Alg pica de peus
per netejar-se les botes. En Benjamin ala el cap, per el collar per a gossos se li tensa al coll quan
intenta veure qui entra.
Jau! murmura la Lydia.
En Benjamin torna a abaixar el cap i sent un altre cop el serrell llarg i rugs de la catifa contra la
galta i lolor seca de pols al nas.
Daqu a tres dies s el quart diumenge dadvent diu en Jussi. Haurem de fer galetetes de
pebre.
Els diumenges sn per a la disciplina, i res ms diu la Lydia sense deixar de balancejar-se.
En Marek riu per algun motiu, per calla abruptament.
Ja pots riure, ja diu la Lydia.
No era per res.
Vull que la meva famlia estigui contenta diu la Lydia suaument.
I ho estem respon en Marek.
El terra s fred, el fred amara les parets, els nvols de pols que hi ha entre els cables de darrere
del televisor voleien daqu cap all. En Benjamin continua vestit noms amb el seu pijama. Recorda
quan van arribar al castell embruixat den Jussi. Ja estava nevat, i des daleshores shan anat
alternant nevades amb dies en qu pujava la temperatura i la neu es desfeia, i desprs es tornava a
congelar. En Marek lhavia carregat a la casa a travs dun terreny ple dautobusos vells coberts de
neu i muntanyes de restes dautombils. Havia caminat per la neu amb els peus nus, sentint la cremor
del fred. Era com caminar pel fossat dun castell, travessant el pati entremig dels vehicles enormes
coberts de neu. Dins de la casa hi havia llum, i en Jussi havia sortit amb lescopeta de caa al bra;
per quan va veure la Lydia, va ser com si perds totes les forces de cop. En Jussi no lesperava i no
salegrava de tenir-la a casa, per no shi resistia; shavia sotms a la voluntat de la Lydia i shi
conformava, com fa el bestiar. Quan en Marek va anar cap a ell i li va prendre larma, noms va
remenar el cap. Desprs havien sentit passos al prtic i havia aparegut lAnnbritt. En Jussi havia
murmurat que vivia amb ell i que la deixessin en pau. Quan lAnnbritt va veure el collar de gos al
coll den Benjamin, es va posar blanca com la cera i va intentar tornar cap a la casa i tancar la porta;
en Marek li ho havia impedit ficant el can de larma a lescletxa de la porta i li havia preguntat amb
una rialleta si podien passar.
I si decidssim qu farem pel sopar de Nadal? pregunta lAnnbritt ara amb veu insegura.
Les arengades i el cap de senglar sn el ms important diu en Jussi.
La Lydia sospira amb irritaci. En Benjamin mira cap al ventilador daurat del sostre amb quatre
llums tamb daurats. Les ombres de les aspes immbils semblen flors grises al revestiment de fibra
de fusta pintada de blanc.
El noi deur voler mandonguilles diu en Jussi.
Ja veurem respon la Lydia.
En Marek escup en un gerro i mira cap a fora. s negra nit.

Mest entrant gana diu.

Tenim un munt de carn dant i ren al congelador respon en Jussi.
En Marek va cap a la taula, rebusca una mica a la panera, trenca un trosset de knckebrd i sel
fica a la boca.
Quan en Benjamin ala la mirada, la Lydia clava una estrebada a la corretja; el noi tus i es torna a
estirar. T gana i est cansat.
Daqu a poc necessitar la meva medicina diu.
No et passa res respon la Lydia.
Mhan de posar una injecci a la setmana, i ja fa ms duna setmana que
Silenci!
Em morir si no
La Lydia estira la corretja tan fort que en Benjamin gemega de dolor. Comena a plorar i ella
torna a estirar perqu calli. En Marek engega el televisor. Hi ha moltes interferncies. Una veu
llunyana diu alguna cosa; potser s un programa esportiu. En Marek canvia de canal sense trobar cap
imatge i desprs apaga el televisor.
Hauria hagut de portar el televisor de laltra casa diu.
Aqu al nord no hi ha cable diu en Jussi.
Ests boig diu la Lydia.
Per qu no funciona lantena del sostre? pregunta en Marek.
Ni idea respon en Jussi. De vegades fa molt de vent, segurament est torta.
Doncs arregla-la.
Fes-ho tu!
Prou de picabaralles diu la Lydia.
A ms, tot el que fan a la tele s una merda murmura en Jussi.
A mi magrada Lets Dance diu en Marek.
Que puc anar al lavabo? pregunta en Benjamin fluixet.
A fer pip a fora diu la Lydia.
Dacord respon en Benjamin.
Portal a fora, Marek diu la Lydia.
Que ho faci en Jussi respon ell.
Ja hi pot anar sol, no? opina en Jussi. No pot pas fugir, estem a cinc sota zero i
Vs amb ell mana la Lydia. Jo vigilar lAnnbritt mentrestant.
En Benjamin es mareja quan es posa dret. Veu que en Jussi ha agafat la corretja de mans de la
Lydia. T els genolls rgids i nota punxades de dolor a les cuixes quan comena a caminar. Cada
passa que fa s insuportable, per serra les dents per no fer cap soroll. No vol molestar la Lydia ni
fer-la enfadar.
A les parets del passads pengen diplomes. Un llum de paret de llaut amb bombetes rodones de
vidre mat illumina lespai. Al terra de color de suro hi ha una bossa de plstic de lICA en qu es
pot llegir qualitat, atenci, servei.
He de cagar diu en Jussi, i deixa anar la corretja. Quan tornis esperam al prtic.
En Jussi es frega la panxa, desapareix esbufegant cap al vter i tanca la porta darrere seu. En
Benjamin mira enrere, veu lespatlla ampla de lAnnbritt per lescletxa de la porta i sent que en
Marek parla de la pizza grega.
La jaqueta de plomes de color molsa de la Lydia penja en un ganxo a lentrada. En Benjamin en
registra les butxaques, troba les claus de la casa, un moneder daurat i el mbil que li van prendre. El

seu cor saccelera quan veu que hi queda prou bateria per a una trucada, com a mnim. Sescola al
prtic per la porta que es tanca sola, passa per davant del rebost i surt al fred atordidor. T poca
cobertura. Recorre descal un tros del cam marcat sobre la neu que va cap al llenyer.
s completament fosc. Distingeix vagament les formacions de neu arrodonides dels autobusos i
cotxes vells del pati. T les mans rgides i tremoloses pel fred. El primer nmero que troba s el
mbil de la Simone. Hi truca i es prem el telfon a lorella sense deixar de tremolar. Sent els primers
tons entre interferncies just quan sobre la porta de la casa. s en Jussi. Es miren. A en Benjamin no
se li acut amagar el telfon. Potser hauria de fugir, per no sap cap a on. En Jussi se li acosta a grans
gambades, t la cara pllida i nerviosa.
Has acabat? pregunta en veu alta.
En Jussi va cap a en Benjamin, sel mira de fit a fit, i estableixen un pacte mut; en Jussi li pren el
telfon i continua caminant cap al llenyer just quan surt la Lydia.
Qu esteu fent? pregunta.
Agafo uns quants troncs ms crida en Jussi, i samaga el telfon sota la jaqueta.
Ja estic diu en Benjamin.
La Lydia es queda a la porta i deixa passar en Benjamin.
Quan arriba al llenyer, en Jussi mira el telfon i veu que a la pantalla blava hi diu mama. A
pesar del fred, al cobert fa olor de fusta i resina. Gaireb no shi veu res; lnica llum prov del
telfon. En Jussi es prem el telfon contra lorella i sent que en aquell moment alg contesta.
Digui? diu un home. Hola?
Erik? pregunta en Jussi.
No, sc
Sc en Jussi. Pots fer arribar un missatge a lErik? s important. Som a Lapnia, a casa meva,
la Lydia, en Marek i jo, i
En Jussi sinterromp perqu lhome que hi ha a laltra banda del fil fa un crit. Sent cops i sorolls.
Alg tus, una dona que plora i es lamenta, i desprs es fa un silenci. La connexi sha tallat. En Jussi
mira el telfon, pensa que hauria de provar de trucar a alg altre i es va mirant els nmeros, per
aleshores sacaba la bateria. El telfon sapaga en el moment que la porta del cobert sobre duna
revolada i la Lydia mira a linterior.
He vist la teva aura a travs de les escletxes de la porta. Era totalment blava diu.
En Jussi samaga el telfon a lesquena, sel guarda en una butxaca i comena a carregar fusta al
cistell.
Entra diu la Lydia. Ja ho faig jo.
Grcies diu ell, i surt del cobert.
Mentre va cap a la casa pel caminet nevat veu els cristalls de gel de la neu, brillants a la llum de
les finestres. La neu cruix sota les seves botes. Sent com si alguna cosa o alg es mogus a
batzegades darrere seu, i alhora uns esbufecs i una respiraci forta. En Jussi t el temps just de
pensar en el seu gos, en Castro. Recorda quan en Castro era un cadell, com caava ratolins a la neu
caiguda de nou. En Jussi se somriu quan rep el cop al clatell que el fa trontollar. Hauria caigut de
cara a terra si no fos que la destral li ha quedat clavada al clatell i el fa alar de nou. Es queda quiet,
amb els braos caiguts al costat del cos. La Lydia allibera la destral. En Jussi sent la sang que li
regalima pel cos i lesquena, cau de genolls i rodola sobre si mateix per intentar posar-se dret. El seu
camp visual es redueix rpidament, per en els seus ltims segons de conscincia veu la Lydia que
aixeca la destral per damunt seu.

52
Mat de diumenge 20 de desembre, quart diumenge dadvent

n Benjamin seu arraulit contra la paret que hi ha darrere del televisor. T uns vertgens
esgarrifosos i li costa fixar la mirada. Per el pitjor s la set; mai no havia tingut tanta set en
tota la vida. La gana ha quedat suprimida; no s que hagi desaparegut, per sha convertit en
un dolor queixs i inconcret a la panxa.
Per aquest dolor queda totalment en segon pla a causa de la set, la set i el dolor de les
articulacions. s com si la set lescanys, com si tingus la gola plena de ferides. Gaireb no pot
empassar perqu no li queda saliva a la boca. Pensa en els dies que ha passat al terra daquesta casa.
La Lydia, en Marek, lAnnbritt i ell sestan tot el dia asseguts a lnica habitaci moblada de la casa,
sense fer res.
En Benjamin escolta la neu que cau al sostre, i pensa com va entrar la Lydia a la seva vida. Un
dia, quan ell tornava a casa de lescola, la dona li va crrer al darrere.
Thas deixat aix va cridar, i li va donar la seva gorra.
En Benjamin es va aturar a donar-li les grcies. Aleshores ella li va dirigir una mirada estranya i
va dir:
Ets en Benjamin, oi?
Ell va preguntar com sabia com es deia, ella li va acariciar els cabells i li va dir que ella lhavia
dut al mn.
Per el nom que et vaig posar s Kasper va dir. I jo et dir Kasper.
I aleshores li havia donat un vestidet de nad de punt de color blau cel.
Aix tho vaig fer quan et tenia a la panxa va xiuxiuejar.
Ell va dir-li que es deia Benjamin Peter Bark i que no podia ser el seu fill. Havia estat una
escena una mica trista, i ell va intentar mantenir una actitud tranquilla i amable. Ella sel va escoltar
somriem i desprs va remenar el cap melanclicament.
Tu pregunta-ho als teus pares va dir. Preguntals si ets realment el seu fill. Ara b, els ho
pots preguntar, per la veritat, no te la diran pas. Ells no podien tenir fills. Ja veurs que menteixen;
s perqu tenen por de perdret, perqu no ets realment fill seu. Jo et puc parlar de la teva famlia de
deb, ets el meu fill. Aix s la veritat. No ho veus, que ens assemblem? Em van obligar a deixar-te.
Per si jo no sc adoptat va dir ell.
Ho sabia Sabia que no te nhaurien dit res.
Ell va reflexionar i de cop es va adonar que, de fet, podia ser veritat.
La Lydia lhavia mirat somrient.
No ho puc demostrar va dir ella. Thas de refiar dels teus propis sentiments, ho has de
notar tu mateix. Aleshores veurs que s cert.
Es van separar, per lendem va tornar-la a veure. Van anar junts a una cafeteria i shi van estar
un munt destona xerrant. Ella va explicar-li que shavia vist obligada a separar-se dell, per que no
lhavia oblidat mai. Des que va nixer i lhi van prendre, havia pensat en ell dia rere dia, lhavia
enyorat cada minut de la seva vida.
En Benjamin ho havia explicat tot a lAida i havien acordat que lErik i la Simone no en podien
saber res fins que ell no sho hagus pogut rumiar. Abans de res, volia conixer la Lydia, pensar si el
que li deia podia ser cert. La Lydia estava en contacte amb ell mitjanant l'e-mail de lAida; en
Benjamin li havia donat ladrea de correu de la noia, i ella li havia enviat la foto de la tomba

familiar.
S que saps qui ets va dir-li. Aqu reposa la teva famlia, Kasper. Un dia hi anirem junts,
tu i jo.
En Benjamin gaireb lhavia cregut. Volia creure-la, perqu era emocionant. Era una idea
estranya, pensar que alg lhavia enyorat tant i lestimava tant. La Lydia li va donar coses, petits
records de la seva prpia joventut: diners, llibres i una cmera, i ell li havia donat dibuixos, coses
que havia guardat de petit. La Lydia fins i tot es va encarregar que en Wailord deixs de molestar-lo.
Un dia li va donar, com si res, un paper escrit per en Wailord en el qual prometia que no tornaria a
ficar-se mai amb en Benjamin ni els seus amics. Els seus pares mai no ho haurien aconseguit. Cada
cop pensava ms sovint que els seus pares, en qui havia cregut tota la vida, eren uns mentiders;
shavia irritat pel fet que mai no parlaven amb ell, que mai no mostraven realment qu significava per
a ells.
Que estpid havia estat.
Aleshores la Lydia va comenar a dir que volia anar a casa dell per estar junts. I li havia dit que
li dons les claus. Ell no entenia per qu, i li va dir que ja li obriria quan truqus. Aleshores ella es
va enfadar i va dir que si no obea, lhauria de castigar. Es va quedar totalment astorat, sen recorda
molt b. La Lydia va explicar-li que, quan ell encara era petit, havia donat als seus pares una
palmeta, un estri que sutilitza per castigar els nens, per simbolitzar que esperava que leduquessin
correctament. Aleshores li havia pres les claus de la motxilla sense cap mirament i havia dit que ella
mateixa podia decidir quan volia visitar el seu fill.
En aquell moment ell va comenar a adonar-se que la Lydia no era del tot normal.
Quan la va trobar esperant-lo el dia segent, va anar cap a ella i li va dir tan tranquil com va
poder que volia que li torns les claus i que no volia tornar a veure-la mai ms.
Per Kasper va dir ella, s clar que et torno les claus.
I les hi va tornar. Ell sen va anar i ella va seguir-lo; aleshores ell es va aturar i va preguntar si
no lhavia ents quan havia dit que no volia saber res ms della.
En Benjamin es mira el cos; veu que li ha aparegut una enorme taca blava al genoll. Si la mama
ho veis es posaria histrica, pensa.
Com sempre, en Marek sest davant de la finestra mirant cap a fora. Arrufa el nas i escup a la
finestra, en direcci al cos den Jussi, que s fora a la neu. LAnnbritt seu a taula amb les espatlles
caigudes. Intenta no plorar; empassa saliva, sescura la gola i sanglota. Quan va sortir i va veure que
la Lydia havia matat en Jussi, shavia posat a xisclar sense parar fins que en Marek la va apuntar amb
larma i li va dir que li fotria un tret a ella si tornava a obrir la boca.
No hi ha ni rastre de la Lydia. En Benjamin sincorpora, s'asseu i diu, amb la veu ronca:
Marek, has de saber una cosa
En Marek sel mira amb els ulls com granets de pebre negre, sestira a terra i comena a fer
flexions.
Qu vols, desgraciat? pregunta entretalladament.
En Benjamin empassa saliva amb la gola adolorida.
En Jussi em va dir que la Lydia et mataria menteix. Que primer es desfaria dell, desprs
de lAnnbritt i al final, de tu.
En Marek continua amb les flexions i desprs es posa dret amb un esbufec.
Ests fet tot un bromista, tu.
Noms et dic el que va dir respon en Benjamin. Ella noms em vol a mi, vol estar sola
amb mi. Ja tho pots creure.

s clar diu en Marek.

S, en Jussi em va dir que li havia explicat qu pensava fer, que comenaria per ell i mira,
ara
Tanca la boca! crida en Marek.
Aix que continuars esperant que tarribi el moment? pregunta en Benjamin. Tu no li
importes gens ni mica, creu que ella i jo formem una famlia millor.
De veritat que en Jussi et va dir que la Lydia pensava matar-me? pregunta.
Tho juro
En Marek fa una riallada i en Benjamin calla.
He sentit tot el que la gent s capa de dir per suavitzar el seu dolor diu amb una rialleta.
Ja me les s, les promeses i les estratgies, els pactes i els trucs.
En Marek mira indiferent cap a la finestra. En Benjamin sospira i est intentant empescar-se
alguna altra cosa per dir quan veu entrar la Lydia. La seva boca fina est tensa; t la pell pllida i
samaga alguna cosa a lesquena.
Ha passat una altra setmana, torna a ser diumenge anuncia solemnement, i tanca els ulls.
Quart diumenge dadvent xiuxiueja lAnnbritt.
Vull que ens relaxem tots i pensem en la setmana que sacaba diu la Lydia, a poc a poc.
Fa tres dies que ens va deixar en Jussi. Ja no forma part del mn dels vius, la seva nima viatja en
una de les set rodes celestials. En les encarnacions futures ser castigat per la seva traci, i la seva
nima en patir les conseqncies. Renaixer com a carn descorxador i com a insecte.
Calla.
Heu reflexionat? pregunta al cap duna estona.
Tothom fa que s i la Lydia somriu satisfeta.
Kasper, vine aqu diu en veu baixa.
En Benjamin intenta posar-se dret. Sesfora a no permetre que la cara se li contregui de dolor,
per tot i aix la Lydia li pregunta:
No mests fent ganyotes, oi que no?
No xiuxiueja ell.
Som una famlia, i ens respectem els uns als altres.
S respon ell amb llgrimes a la veu.
La Lydia somriu i mostra lobjecte que duia amagat a lesquena. Sn unes tisores, unes tisores
grosses de sastre amb les fulles amples.
Aleshores no et sabr greu acceptar el teu cstig diu amb veu plcida, i deixa les tisores
sobre la taula inexpressivament.
Noms sc un nen diu en Benjamin trontollant perqu les cames no el sostenen.
Estigues quiet! brama la Lydia. Mira que no portar-te mai b, mira que no entendre-ho de
cap manera! Jo mesforo tant com puc, mesllomo nit i dia per assegurar-me que a la meva famlia
no li falti res, que estiguem nets i sans. Lnic que vull s que estiguem tots b.
En Benjamin plora de bocaterrosa; sanglots profunds i roncs.
Que no som una famlia, potser? Que no som un equip?
S somiqueja en Benjamin. S, som un equip.
Aleshores, per qu et portes aix? Fas coses damagat nostre, ens traeixes i ens enganyes, ens
robes coses, ens critiques i ho espatlles tot Per qu mho fas, aix? Per qu fiques el nas a tot
arreu, malparles i llepes el cul a tothom?
No ho s xiuxiueja en Benjamin. Ho sento molt.

La Lydia agafa les tisores. Respira feixugament i t la cara suada.

Les galtes i el coll se li han omplert de taques vermelles.
Et castigar perqu puguem deixar tot aix enrere diu amb to danar per feina.
Mira de lAnnbritt a en Marek, i un altre cop a lAnnbritt.
Annbritt, vine aqu diu.
LAnnbritt, que mirava la paret, sacosta vacillant. T els ulls en tensi i va llanant
llambregades a totes bandes. La punta de la seva barbeta fina tremola.
Talla-li el nas diu la Lydia.
LAnnbritt es posa com un tomquet, mira la Lydia, i desprs en Benjamin. Finalment fa que no
amb el cap.
La Lydia li clava una bufetada forta a la galta, lagafa pel bceps gruixut i lempeny contra en
Benjamin.
En Kasper ha ficat el nas on ning li demanava i tu tassegurars que no hi torni mai ms.
LAnnbritt es frega la galta amb posat absent i desprs agafa les tisores. En Marek shi acosta,
agafa amb fermesa el cap den Benjamin i el gira de cara a lAnnbritt. Les tisores brillen
metlliques, i en Benjamin veu el rostre nervis de la dona, els tics que t als ulls i la boca, les
mans que se li posen a tremolar.
s per avui! crida la Lydia.
LAnnbritt es queda quieta amb les tisores alades davant den Benjamin i plora sense reprimirse.
Tinc hemoflia gemega en Benjamin, si em talles el nas em morir. Tinc hemoflia!
Les mans de lAnnbritt tremolen quan tanca les tisores que encara sost en laire i desprs les
deixa caure a terra.
No puc sanglota. No puc Em fan mal les mans quan agafo les tisores, no puc sostenirles.
Som una famlia diu la Lydia amb veu estricta i cansada mentre sinclina endavant i recull
les tisores. Mhas dobeir i respectar, ho entens?
Em fan mal les mans, ja tho he dit! Les tisores sn massa grans per
Calla! talla la Lydia, i li clava un cop fort a la boca amb els ulls de les tisores. LAnnbritt
gemega, fa un pas cap a un costat, es recolza trontollant contra la paret i es duu la m als llavis plens
de sang.
Els diumenges sn el dia de la disciplina diu la Lydia gaireb sense al.
No vull suplica lAnnbritt. Per favor no vull.
Vinga, va diu la Lydia, impacient.
L'Annbritt noms fa que no amb el cap i xiuxiueja alguna cosa.
Qu has dit? Has dit cony?
No, no plora l'Annbritt, i allarga la m. Ho far sanglota, li tallar el nas. Us ajudar.
No far mal, ser noms un moment.
La Lydia li dna les tisores satisfeta. L'Annbritt sacosta a en Benjamin, li dna un copet al cap i
xiuxiueja rpidament:
No tinguis por. Afanyat, corre tan lluny com puguis.
En Benjamin se la mira amb incomprensi i intenta desxifrar qu li diuen aquells ulls espantats i
aquella boca tremolosa. LAnnbritt ala les tisores, per es gira cap a la Lydia i les hi intenta clavar
sense gaire fora. En Benjamin veu que la Lydia es protegeix de latac i que en Marek agafa amb
fermesa el canell de lAnnbritt, li estira el bra, li trenca per lespatlla i lhi disloca. LAnnbritt

xiscla de dolor. En Benjamin ja ha sortit de lhabitaci quan la Lydia cull les tisores de terra, es
dirigeix cap a lAnnbritt i se li asseu eixarrancada sobre el pit. LAnnbritt sacseja el cap a una banda
i a laltra per escapar-se.
Mentre surt al fred inclement travessant el prtic gelat i baixant les escales, en Benjamin sent els
xiscles i estossecs de lAnnbritt.
La Lydia es neteja la sang de la galta i mira al seu voltant buscant el noi.
En Benjamin camina rpidament pel caminet nevat.
En Marek despenja lescopeta de caa de la paret, per la Lydia el ret.
Aix li far b diu, va descal i noms porta el pijama, ja tornar amb la mama quan
tingui fred.
I, si no, es morir diu en Marek.
En Benjamin menja neu i ignora el dolor mentre corre entre les fileres de vehicles. Rellisca per
es torna a posar dret, corre una mica i perd la sensibilitat als peus. En Marek li crida alguna cosa des
de la casa. En Benjamin sap que si el persegueix, no en podr fugir; s massa petit i est massa dbil.
El millor que pot fer s amagar-se en la foscor i desprs, quan torni la tranquillitat, buscar el cam
cap al llac. Potser all hi trobar algun pescador amb tamboret i trepant pescant per un forat fet al
gel.
En Jussi havia dit que el Djuptjrnen noms feia una setmana que estava glaat, lhivern havia
comenat suau.
En Benjamin sha de quedar dret. Escolta per si sent passes, recolza la m en una camioneta
rovellada, mira cap amunt, cap al marge fosc del bosc, i desprs continua endavant. No ho suportar
gaire estona ms, perqu tot el cos li crema de dolor i fred.
Sentrebanca i es fica de quatre grapes sota la lona tensa que hi ha sobre un tractor, continua
arrossegant-se per la gespa gelada fins al segent cotxe, i all es posa dret. Est entre dos autobusos.
Continua avanant a les palpentes. Un dels autobusos t una finestra oberta. En Benjamin aconsegueix
grimpar per la roda enorme i ficar-se per lobertura.
Busca un cam en la foscor, troba un pilot de mantes velles i shi embolica.

53
Mat de diumenge 20 de desembre, quart diumenge dadvent

edifici pintat de vermell de laeroport de Vilhelmina t un aspecte desolat en el paisatge

extens i blanc. Noms sn les deu del mat, per aquest quart diumenge dadvent la penombra
del crepuscle s molt compacta. La pista daterratge de formig est illuminada per grans
focus. Desprs dun vol duna hora i mitja, roden lentament en direcci a la terminal.
A la sala darribades, que s sorprenentment acollidora, shi est calent. Sonen nadales pels
altaveus, i una botigueta que sembla una combinaci de quiosc de premsa, mostrador dinformaci i
cafeteria escampa aroma de caf. Davant de la botigueta hi ha unes fileres amples de presumpta
artesania sami: ganivets de pa, tasses lapones i motxilles descora de bedoll trenada.
La Simone es mira un parell de gorres lapones que hi ha en una prestatgeria sense veure-les
realment. Sent una punxada de malenconia en pensar que aquesta antiqussima cultura de caadors ha
hagut de reinventar-se en forma de gorres de coloraines amb punxes vermelles per a turistes vids. El
temps ha anat sotmetent el xamanisme dels samis; la gent penja el timbal mgic, el meavrresgrri, a
la paret de darrere el sof, i la ramaderia de rens amenaa de convertir-se en una atracci turstica.
En Joona treu el telfon i marca un nmero mentre lErik assenyala una furgoneta taxi que
sespera davant de la sortida deserta. En Joona fa que no amb el cap i comena a parlar cada cop
ms irritat amb el seu interlocutor. LErik i la Simone senten una remor de llau-na a laltra banda del
fil. Quan en Joona tanca el telfon, el seu rostre t una expressi impenetrable. Els ulls de lluentor
glida estan seriosos i alerta.
Qu passa? pregunta lErik.
En Joona intenta mirar cap a fora per la finestra.
Els agents que han anat cap a la casa encara no han donat senyals de vida diu en to absent.
No sn bones notcies diu lErik suaument.
He de parlar amb la comissaria.
La Simone intenta estirar lErik.
No podem esperar-nos que ho faci, oi?
No ens esperarem respon en Joona. Ens deixen un cotxe; de fet ja hauria de ser aqu.
Caram sospira la Simone. S que triga, tot plegat.
Aqu al nord, les distncies sn diferents diu en Joona amb mirada penetrant.
La Simone sarronsa despatlles. Van cap a fora, i quan surten per les portes els rep un fred sec
diferent al que coneixen.
De cop saturen dos cotxes de color blau fosc al seu davant, i en surten dos homes amb els
uniformes de color groc intens del grup de salvament de muntanya.
Joona Linna? pregunta un dells.
En Joona fa que s amb el cap.
Ens han dit que li portssim un cotxe.
El grup de salvament de muntanya? pregunta lErik perplex. I la policia?
Un dels homes estira lesquena i li fa notar:
Aqu al nord no sempre hi ha tanta diferncia; la policia, la duana, el grup de salvament de
muntanya tots treballem junts segons ens vagi b.
Laltre home tamb hi fica cullerada:
Tenim poca gent, entre el Nadal i tot plegat

Es queden en silenci. LErik els mira desesperat. Obre la boca per dir alguna cosa, per en Joona
se li avana.
Sabeu alguna cosa de la patrulla que ha anat a la casa? pregunta.
No nhem sabut res des de les set del mat respon un dels homes.
Quant es triga a arribar-hi?
Has de comptar unes dues hores fins a Sutme.
Dues i mitja interv laltre, amb tota aquesta neu
Quin cotxe s per a nosaltres? pregunta en Joona impacient, i es dirigeix cap a un dels
vehicles.
Vaja, doncs ni idea diu un dels homes.
Doneu-nos el que tingui ms benzina diu en Joona.
Miro els indicadors del nivell del dipsit? pregunta lErik.
Al meu hi ha quaranta-set litres diu rpidament un dels homes.
Doncs llavors en tens deu ms que jo.
Molt b diu en Joona obrint la porta del cotxe.
Sasseuen al cotxe, que ja t la calefacci engegada. En Joona agafa les claus de lhome i demana
a lErik que introdueixi les coordenades al GPS nou de trinca.
Espereu! crida en Joona als homes, que es dirigeixen cap a laltre cotxe.
Saturen.
La patrulla que ha anat aquest mat cap a la casa, tamb eren del grup de salvament de
muntanya?
S, tots.
Surten en direcci nord-oest seguint el Volgsj cap a la zona de Brnnbcks, i pocs quilmetres
desprs entren a lE45. Recorren deu quilmetres gaireb en lnia recta cap a loest i desprs agafen
la carretera plena de revolts que hauran de seguir els prxims vuitanta quilmetres, un trajecte tortus
al sud del masss de Klimpfjll en direcci a la reserva natural de Daimadalen.
Avancen en silenci. Quan fa estona que han deixat enrere Vilhelmina i sn a la carretera que va a
Sutme, tenen la sensaci que el cel sest aclarint. Una llum estranya i suau fa que hi hagi millor
visibilitat; ara poden endevinar els contorns de les muntanyes i els llacs que els envolten.
Mireu diu lErik. Sest fent de dia.
Falten setmanes perqu torni a ser de dia, aqu respon la Simone.
La neu reflecteix la llum que travessa els nvols diu en Joona.
La Simone recolza el front al vidre. Travessen boscos nevats que alternen amb grans extensions
blanques amb arbres talats, pantans foscos i llacs que semblen prats enormes. Passen cartells amb
noms com Jetneme, Trollklinten i el llarg riu Lngsele. En la foscor els sembla endevinar un llac de
gran bellesa que segons el cartell es diu Mevattnet, amb vores pendents, completament congelat, que
brilla fosc en la llum que reverbera la neu.
Al cap de gaireb una hora i mitja es troben un altre cop en una carretera recta, que primer va cap
al nord i desprs gira a loest, fins a tornar-se ms estreta fent baixada cap a lenorme llac Borgasj.
Han arribat al municipi de Dorotea i cada cop sn ms a prop de la frontera noruega. Muntanyes altes
i punxegudes salcen altes damunt seu. De cop es troben un cotxe que ve en la direcci contrria i els
fa llums. Treuen les llargues, van al costat de la carretera i saturen.
Veuen que laltre cotxe tamb satura i retrocedeix una mica cap a ells.
El grup de salvament de muntanya diu en Joona rpid quan veuen que s un cotxe igual que
el seu.

En Joona abaixa la finestra i un aire glid i vents xucla lescalfor del cotxe.
Sou els dEstocolm? crida un dels homes del cotxe amb fort accent finlands.
Exacte respon en Joona en fins. Els de ciutat.
Riuen un moment i desprs en Joona continua en suec:
Sou vosaltres els que heu anat a la casa? Ens han dit que no aconseguien posar-se en contacte
amb vosaltres.
Problemes de cobertura diu lhome. Per noms hem malgastat benzina, all no hi ha res
de res.
No res? Cap rastre al voltant de la casa?
Lhome fa que no amb el cap.
Hem analitzat les capes de neu.
Com diu? pregunta lErik.
Des del 12 de desembre ha nevat cinc vegades, aix que hem buscat rastres en cinc capes de
neu.
Ben fet diu en Joona.
Per aix hem trigat tant.
I no hi havia hagut ning? pregunta la Simone.
Lhome fa que no amb el cap.
Des del dia 12, no, com he dit.
Merda diu en Joona, fluixet.
Voleu tornar amb nosaltres? pregunta lhome.
En Joona fa que no.
No, venim des dEstocolm, o sigui que no girarem cua ara.
Lhome sarronsa despatlles.
Dacord, feu el que vulgueu.
Saluden amb la m i desapareixen cap a lest.
Problemes de cobertura xiuxiueja la Simone. Per en Jussi va trucar
Continuen en silenci. La Simone pensa el mateix que els altres: que aquest viatge pot ser un error
terrible, que potser els han enganyat per fer-los anar en la direcci equivocada, a un mn cristall de
neu i gel, amb pantans i foscor, mentre en Benjamin s en un altre lloc, sense protecci, sense el seu
factor coagulant.
Potser ja ni tan sols no s viu.
s ple dia, per tan al nord, al cor dels boscos del comtat de Vsterbotten, en aquesta poca de
lany sempre s fosc, una nit impenetrable sense ni una guspira de llum. Una nit tan poderosa i
estricta que de desembre a gener prcticament aconsegueix anullar el crepuscle.
Arriben a la casa den Jussi. La foscor s compacta i feixuga. Laire s glid, immbil i
trencads. Recorren lltim tros a peu per la capa de gel dura que hi ha sobre la neu. En Joona treu
larma i pensa que feia molt de temps que no veia neu de deb ni sentia la sensaci seca del fred
rigors al nas.
Hi ha tres cases disposades en forma dU. Grans quantitats de neu sacumulen a les teulades i
contra les parets, de manera que fins i tot arriben a cobrir les finestretes. LErik mira al seu voltant.
Les roderes paralleles del cotxe del grup de salvament de muntanya sn clarament visibles, aix com
les petjades dels homes al voltant dels edificis.
Oh, Du meu xiuxiueja la Simone, i vol crrer cap als edificis.
Espera diu en Joona.

Aqu no hi ha ning. Est abandonat, hem

Sembla abandonat la talla en Joona; aix s lnic que sabem.
La Simone sespera tremolant mentre en Joona es dirigeix a les cases sobre la neu cruixent.
Satura al costat duna de les petites finestres horitzontals, sinclina endavant i intueix una capsa de
fusta i un parell destores a terra. Les cadires estan cap per avall sobre la taula i la nevera, buida i
fosca, t la porta oberta.
La Simone es mira lErik, que de cop comena a comportar-se duna manera ben estranya: fa
passos bruscos per la neu, es frega els llavis, es colloca al mig del pati i mira al seu voltant uns
quants cops. Just quan vol preguntar-li qu fa, ell afirma en veu alta i clara:
Aqu no s.
No, aqu no hi ha ning respon en Joona, cansat.
Vull dir comena lErik amb una veu estranya, gaireb estrident. Vull dir que aix no s
el castell embruixat.
Qu dius ara?
s una casa equivocada. El castell embruixat den Jussi s de color verd clar, jo lhe sentit
descriure. Al rebedor hi ha un rebost, la casa t un sostre pla de ferro amb claus rovellats i una
antena parablica, i el terreny s ple de cotxes, furgonetes i tractors vells
En Joona obre les mans i respon:
La seva adrea s aquest lloc. Aqu est empadronat.
Per no s el lloc correcte.
LErik torna a fer un parell de passos en direcci a la casa.
Desprs es mira la Simone i en Joona seris i insisteix, tossut:
Aix no s el castell embruixat.
En Joona renega i treu el mbil, per renegar encara ms fort quan sadona que estan en una zona
sense cobertura.
No crec que trobem ning per aqu a la vora, aix que haurem davanar fins que tornem a tenir
cobertura. Recorren lentrada marxa enrere i estan a punt de sortir a la carretera un altre cop quan la
Simone descobreix una figura fosca entre els arbres; un home que sels mira immbil, amb els braos
als costats.
All! crida la Simone. All hi ha alg.
La vora del bosc a laltra banda de la carretera s fosca i opaca.
La neu est molt comprimida entre les soques, i els arbres sn feixucs i tenen les branques molt
carregades. La Simone baixa del cotxe, sent que en Joona li crida que sesperi. La llum dels fars es
reflecteix a les finestres de la casa. La Simone intenta veure alguna cosa entre els arbres; lErik es
posa al seu costat.
He vist alg xiuxiueja ella.
En Joona atura el cotxe, es treu larma rpidament de la jaqueta i va cap a ells. La Simone corre
cap a la vora del bosc i torna a veure lhome entre els arbres, una mica ms lluny.
Ei, espera! crida.
Fa unes quantes passes ms, per satura en veure la mirada de lhome.
s un vell de cara arrugada i tranquilla. s molt baixet, amb prou feines li arriba fins al pit, i va
vestit amb texans i un anorac gruixut i rgid. T un mbil de color verd menta a la m, el tanca i sel
guarda a la butxaca.
Perdoni diu la Simone.
Lhome respon en veu baixa, per ella no lentn.

Desprs baixa la mirada i murmura alguna cosa ms. LErik i en Joona, que sha tornat a guardar
larma, sacosten amb compte.
Em penso que parla fins diu la Simone.
Espereu diu en Joona, i es dirigeix a lhome.
LErik sent que en Joona es presenta, que assenyala el cotxe i desprs sent que esmenta el nom de
Jussi. Parla fins amb to tranquil i reposat. El vell fa que s i treu un paquet de cigarrets. Desprs
mira al seu voltant com si busqus alguna cosa mentre escolta. Sacseja el paquet per treuren un
cigarret, sel mira, pregunta alguna cosa a en Joona amb veu gutural suau i melodiosa, rep una breu
resposta i desprs remena el cap amb posat trist. Mira lErik i la Simone amb cara de llstima. Quan
els ofereix un cigarret, lErik t prou presncia dnim per acceptar-ne un i agafar prestat un moment
lencenedor de plstic amb la imatge de la Betty Boop. El sami arrenca el filtre, es duu el cigarret a
la boca i lencn. La Simone sent que explica alguna cosa detalladament a en Joona. Trenca un
branquill i dibuixa un parell de traos a la neu. En Joona sinclina sobre el mapa fet a la neu,
assenyala un punt i fa una pregunta. Desprs es treu un bloc de notes de la butxaca i copia el mapa. La
Simone xiuxiueja Grcies. Lhome es gira, assenyala el bosc i desapareix per un caminet entre els
arbres.
Tornen rpidament al cotxe. Shavien deixat les portes obertes i els seients estan tan freds que
senten una cremor a lesquena i a les cuixes.
En Joona dna a lErik el paperet on ha apuntat les indicacions del vell.
Parlava en un dialecte estrany de sami dUme, aix que no ho he ents tot. Diu que hem de
buscar el terreny de la famlia Kroik.
Per coneixia en Jussi?
S; si ho he ents b, en Jussi t encara una altra casa, una cabana de caa, que s ms endins
del bosc. Primer hem de veure un llac a m esquerra. Podem continuar fins a un lloc amb tres pedres
grans que commemoren lantic campament destiu dels samis. Ms enll no hi arriben les llevaneus, i
haurem de continuar a peu cap al nord fins que trobem una caravana vella.
En Joona mira la Simone i lErik amb un deix irnic als ulls, i afegeix:
Ha dit que si ens enfonsem al Djuptjrnen gelat, s que ens hem passat.
Quaranta minuts ms tard, redueixen la velocitat i saturen davant de les tres pedres que el
municipi de Dorotea ha fet esculpir i installar. Les llums dels fars fan que tot adquireixi un to gris i
creen ombres pertot arreu. Les pedres silluminen uns segons i desprs desapareixen de nou en la
foscor.
En Joona aparca al marge del bosc i comenta que segurament caldria camuflar-lo, per que
necessitarien branques ben frondoses, amb fulles o agulles, i no tenen temps per fer-ho. Fa una ullada
al cel ple destrelles i desprs comena a caminar a bon ritme.
Els altres el segueixen. La capa dura de gel sestn com una xapa feixuga i rgida sobre la neu
porosa i gruixuda. Caminen tan silenciosament com poden. Les indicacions del vell sn correctes: al
cap de mig quilmetre veuen una caravana rovellada sota la neu.
Giren i sadonen que el cam ha estat transitat. Ms avall hi ha una casa envoltada de neu. Surt
fum de la xemeneia. A la llum de les finestres, les parets de fora semblen de color menta. Aquesta
s la casa den Jussi, pensa lErik, mirant al seu voltant. Aix s el seu castell embruixat.
Endevinen contorns grans i foscos al terreny extens. Els vehicles coberts de neu formen un estrany
laberint. Avancen lentament cap a la casa amb passos que cruixen a la neu. Recorren camins estrets
entre els cotxes de desgus apilats, els autobusos, excavadores, arades i motos totalment enterrats
sota la neu.

De cop veuen, dins de la casa, el moviment rpid duna figura per davant de la finestra. Passa
alguna cosa, els moviments sn apressats. LErik no pot esperar ms i surt corrents cap a la casa; tant
li fan les conseqncies, ha de trobar en Benjamin, i desprs la resta ja sen pot anar a la merda. La
Simone corre esbufegant darrere dell. Sapropen ms a la casa i saturen a la vora dun caminet del
qual han tret la neu. Contra la paret de la casa hi ha una pala i un petit trineu dalumini en forma de
barca. Senten un crit ofegat, i desprs cops rpids, alg que forceja. Una silueta mira cap a fora per
la finestra. Al bosc es trenca una branca. La porta del llenyer es tanca de cop. La Simone respira de
pressa. Sacosten a la casa. La persona que hi havia davant de la finestra ha desaparegut. El vent
xiula entre les capades dels arbres; un polsim de neu sarremolina sobre la capa superficial gelada
de terra. De cop sobre la porta i els enlluerna una llum: alg els illumina amb una llanterna potent.
Entretanquen els ulls fins que es converteixen en escletxes i sels protegeixen amb les mans per
mirar de veure alguna cosa.
Benjamin? crida lErik, insegur.
Quan el feix de llum baixa a terra, veu que qui tenen davant s la Lydia, amb unes tisores grans a
la m. La llum de la llanterna illumina una figura asseguda sobre la neu: en Jussi.
T la cara dun color blau griss glid, i els ulls tancats. Del seu pit sobresurt una destral, i est
cobert de sang congelada. La Simone es queda en silenci al costat de lErik, que sadona per la
respiraci curta i espantada que ella tamb ha vist el cadver. En aquell mateix moment sadona que
en Joona no s amb ells; pensa que deu haver agafat un altre cam, i que satansar a la Lydia per
darrere si ells aconsegueixen entretenir-la prou estona.
Lydia diu lErik. Malegro de tornar-te a veure.
Ella sels mira sense dir res. Les tisores brillen a la m que gronxa despreocupadament endavant
i endarrere. El feix de llum de la llanterna brilla sobre la base grisa del cam.
Hem vingut a endur-nos en Benjamin anuncia lErik amb veu tranquilla.
En Benjamin? respon la Lydia. I aquest qui s?
s el meu fill diu la Simone amb un nus a la gola.
LErik intenta indicar-li gesticulant que no digui res. Potser ho entn, perqu fa un pas enrere i
intenta controlar la seva respiraci.
Lnic nen que he vist per aqu s el meu fill -diu la Lydia en veu baixa.
Lydia, escoltam diu lErik. Si ens dnes en Benjamin, ens nanirem i oblidarem tot aix.
Et prometo que mai ms no hipnotitzar ning
Per s que no lhe vist repeteix la Lydia, i es mira les tisores. Aqu noms hi som el meu
Kasper i jo
Deixans Si ms no, deixans que li donem la seva medecina suplica lErik, i sadona que
li tremola la veu.
La Lydia est en una posici ideal, pensa febrilment; desquena a la casa. En Joona noms ha de
rodejar la casa per poder dominar la Lydia des de darrere.
Vull que us naneu diu la Lydia malhumorada.
A lErik li sembla que veu alg movent-se prop de la filera de vehicles que hi ha en diagonal
darrere de la casa i sent un breu alleujament. Per, de cop, la mirada de la Lydia es torna atenta; ala
la llanterna i illumina sobre la neu, en direcci al llenyer.
En Kasper necessita el seu medicament insisteix lErik.
La Lydia torna a abaixar la llanterna. La seva veu s rgida i freda.
Jo sc la seva mare, ja ho s jo, qu necessita diu.
Tens tota la ra respon lErik rpidament. Per si ens deixes donar-li una mica de

medecina a en Kasper desprs podrs educar-lo i amonestar-lo. Al capdavall, avui som diumenge,
i
LErik calla sense voler quan veu que la figura de darrere la casa sacosta.
El diumenge s el dia en qu reflexiones continua.
Surten dues persones de darrere la casa. En Joona camina cap a ells encarcarat i a contracor.
Darrere seu hi ha en Marek, que li va clavant el can duna escopeta de caa a lesquena.
La Lydia fa una rialleta i surt del caminet cap al gel.
Matals diu, sense prembuls, i assenyala la Simone amb el cap. A ella primer.
Noms tinc dos cartutxos respon en Marek.
Fes-ho com vulguis, per fes-ho diu la Lydia.
Marek diu lErik, em van suspendre, jo hauria volgut ajudar-te a
Tanca la boca linterromp ell.
Havies comenat a explicar qu va passar en aquell casalot dels camps de Zenica-Doboj.
Ja tho ensenyar, qu hi va passar diu en Marek, i es mira la Simone amb ulls tranquils i
lluents.
Vinga, fes-ho ja sospira la Lydia, impacient.
Estirat i treu-te els texans diu en Marek a la Simone.
La Simone no es mou. En Marek lapunta amb larma i ella retrocedeix. LErik shi acosta i en
Marek dirigeix el can cap a ell.
Li disparar a la panxa perqu pugui veure que b ens ho passem diu en Marek.
Doncs fes-ho, va diu la Lydia.
Espera! crida la Simone, i comena descordar-se els pantalons.
En Marek escup a la neu i va cap a ella. Sembla que no sap exactament qu ha de fer. Mira lErik
i branda larma cap a ell. La Simone no el mira. En Marek dirigeix lescopeta cap a ella, apunta
primer al cap i desprs a la panxa.
No! diu lErik.
En Marek torna a abaixar larma i va cap a la Simone.
La Lydia retrocedeix. La Simone comena a treures els texans i la roba interior.
Aguanta larma diu en Marek en veu baixa a la Lydia.
Ella sest acostant a poc a poc quan senten un gruny entre els vehicles coberts de neu. Desprs
es produeix un clic metllic que es repeteix uns quants cops. En Joona tus. El clic continua, i de cop
ressona un rugit. Un motor sengega, se sent el soroll fort de pistons en funcionament. Una llum
intensa sencn sota la capa de gel.
Tot el terra al seu voltant es torna blanc i lluent. El motor sengega amb un ronc, el canvi de
marxes gruny i saixeca una enorme quantitat de neu. Un antic autobs de lnia amb el sostre cobert
amb una lona plena de neu sacosta retrunyint des de la gran paret de neu, esquerdant el gel,
directament cap a ells.
Quan en Marek dirigeix la mirada cap a lautobs, en Joona surt disparat endavant i agafa el can
de lescopeta. En Marek no deixa anar larma, per ha davanar un pas. En Joona li clava un cop
fort al pit i intenta escombrar-li les cames, per en Marek no cau i prova de girar lescopeta. La
culata pica al front den Joona i li llisca per damunt del cap. En Marek t els dits tan glaats que
larma se li escapa, descriu un arc en laire i va a parar davant dels peus de la Lydia. La Simone
intenta crrer-hi, per en Marek lagafa dels cabells i lestira.
Lautobs sha encallat contra un avet petit; el motor rugeix. Els gasos del tub descapament i la
neu que ha aixecat fan que el vehicle quedi envoltat en un nvol de boira. La porta de davant es va

obrint i tancant, grinyolant.

Les revolucions augmenten, larbre tremola i cau neu de les branques fosques. Lautobs continua
empenyent amb fora contra larbre i arrenca, amb cops sords i metllics, un tros de lescora. Quan
les rodes giren, se sent la dringadissa de les cadenes de neu.
Benjamin! crida la Simone. Benjamin!
Darrere del vidre de davant de lautobs fumejant hi ha la cara confusa den Benjamin. Li surt
sang del nas. La Lydia corre cap a ell amb larma den Marek, lErik surt disparat darrere della. La
Lydia aconsegueix entrar a lautobs i crida alguna cosa a en Benjamin, li clava un cop de culata i el
fa sortir del seient del conductor.
LErik no hi arriba a temps; lautobs roda cap enrere, fa un gir brusc cap a un costat i comena a
baixar el tur sotraguejant en direcci al llac. LErik crida a la Lydia que saturi i corre darrere de
lautobs seguint les roderes i el rastre de gel trencat.
En Marek no vol deixar anar el cabell de la Simone; ella shi resisteix i intenta obligar-lo a obrir
la m. En Joona es colloca rpid a un costat; baixa lespatlla, gira el cos, pica amb el puny tancat
des de baix i encerta el colze den Marek amb molta fora. El bra den Marek es desplaa com si
estigus dislocat; la m amb qu t agafats els cabells de la Simone perd fora, ella aconsegueix
alliberar-sen i en aquell moment descobreix les tisores enormes que hi ha a la neu. En Marek
contraataca amb laltra m, per en Joona latura i empeny amb totes les seves forces el colze dret
den Marek en diagonal cap al coll, de manera que la clavcula se li trenca en dos amb un crac sord.
En Marek cau a terra cridant. La Simone es llana cap a les tisores, per en Marek li clava una coa
al ventre, aconsegueix agafar-les i brandar-les descrivint un arc ample amb el bra que no t ferit. La
Simone xiscla i veu com es contreu el rostre den Joona quan les tisores se li claven a la cuixa dreta.
La sang esquitxa la neu. En Joona aconsegueix mantenir-se dret, ja t les manilles a la m i les fa
servir per clavar un cop a lorella esquerra den Marek. s un cop fort; en Marek es queda totalment
immbil, mirant estranyat cap a linfinit mentre intenta dir alguna cosa. Li surt sang de lorella i del
nas.
En Joona sinclina panteixant sobre ell i li emmanilla els braos flccids.
LErik corre sense al darrere del bus en la foscor. Veu els llums de posici vermells al seu
davant i, una mica ms enll, la llum pllida dels fars que tremola sobre els arbres. Sent un soroll
fort quan un retrovisor es trenca en topar amb un arbre.
Pensa que el fred protegeix el seu fill; les temperatures inferiors a zero fan baixar una mica la
temperatura del seu cos, suficient perqu la sang sigui ms densa i potser suficient perqu sen surti,
tot i que est ferit.
El terreny fa baixada darrere de la casa. LErik sentrebanca per es torna a posar dret. Arbustos
i desnivells samaguen sota la neu. Lautobs s una ombra en la distncia, una silueta amb una
lluentor borrosa al seu voltant.
LErik es pregunta si la Lydia intentar seguir la platja i rodejar el llac cap a lantiga carretera de
transport de fusta.
Lautobs frena, per lErik veu que gira sobre el gel i crida que saturi.
Lextrem dun tros de corda que lautobs arrossega sencalla entre els llistons de la passarella i
desenganxa la lona del sostre.
LErik sacosta a la platgeta, on sura lolor de disel. Lautobs ja sha endinsat vint metres
sobre el gel.
LErik baixa corrent pel tals, ja gaireb no pot respirar per continua corrent.
De cop lautobs satura. Amb la gola escanyada pel pnic, lErik veu que els llums de posici

vermells es dirigeixen cap amunt, com si alg mirs cap a dalt a poc a poc.
El gel retruny i se sent un cruixit fortssim. LErik satura a la vora de la platja i intenta aguditzar
la vista. Entn que el gel sha trencat i lautobs shi est enfonsant. Les rodes giren cap enrere, per
aix noms serveix perqu el forat es faci encara ms gran.
LErik agafa el salvavides de la passarella i corre cap al gel amb el cor a cent. Els llums de
lautobs, que encara flota, fan que la imatge recordi una campana de vidre mat. Sent un clapoteig.
Llenques de gel feixugues es trenquen a trossos i giren per laigua negra.
A lErik li sembla veure un rostre blanc a laigua que sarremolina darrere de lautobs.
Benjamin! crida.
Apareixen unes onades que fan que el gel de sota els seus peus quedi molt relliscs. Es lliga
rpidament la corda del salvavides a la cintura i hi fa un nus fort per no perdrel.
Desprs llana el salvavides tan lluny com pot, per no veu ning en les aiges fosques. El
motor, a la part davantera de lautobs, continua funcionant a tota marxa. La lluentor vermella dels
llums de posici sestn per la massa de trossos de gel i la neu.
El frontal de lautobs senfonsa encara ms, de manera que ara noms sobresurt el sostre. Els
fars del davant desapareixen sota laigua. El motor ja no se sent, el silenci s gaireb absolut. El gel
cruix, laigua bombolleja dbilment. De cop lErik veu que tant en Benjamin com la Lydia continuen
a linterior de lautobs. El terra est inclinat, es mouen cap a la part de darrere. En Benjamin
sagafa a una barra. Al davant, el sostre est gaireb a nivell del gel. LErik corre cap al forat del gel
i senfila dun bot al sostre de lautobs. Lenorme embalum es gronxa espantosament sota els seus
peus. Lluny, sent que la Simone crida alguna cosa; ja ha arribat a la platja.
LErik va de quatre grapes cap a la finestreta del sostre, sincorpora i la trenca a cops de peu.
Resquills de vidre cauen sobre les cadires i el terra. Lnic que pot pensar s que ha daconseguir
treure en Benjamin de lautobs que senfonsa. Shi fica, queda penjat dels braos i aconsegueix
aterrar amb els peus al respatller dun seient. En Benjamin est rgid de por. Va vestit noms amb un
pijama, li surt sang del nas i duna ferideta de la galta.
Papa xiuxiueja.
LErik li segueix la mirada fins a la Lydia, que s al darrere de tot de lautobs, al passads, amb
una expressi impenetrable a la cara. Sost larma i t sang al voltant de la boca. El seient del
conductor ja est cobert daigua. Lautobs continua enfonsant-se i el terra est cada cop ms
inclinat. No para dentrar aigua per les juntes de goma de les portes del mig.
Hem de sortir de lautobs! crida lErik.
La Lydia noms fa que no amb el cap a poc a poc.
Benjamin diu lErik, sense deixar de mirar la Lydia, enfilat damunt meu i surt per la
finestreta del sostre.
En Benjamin obeeix en silenci. Va cap a ell amb les cames tremoloses, senfila a un seient i
desprs a lesquena i les espatlles de lErik. Quan arriba amb les mans a la trapa oberta, la Lydia
ala lescopeta i dispara.
LErik no sent cap dolor, noms un impacte a lespatlla, tan potent que el fa caure. No nota el
dolor ni la sang clida que surt de la ferida fins que no es torna a posar dret. En Benjamin sha quedat
penjat de la finestreta. LErik va cap a ell com si res i amb el bra que encara pot utilitzar lajuda a
enfilar-se, a pesar que veu que la Lydia torna a apuntar-lo amb lescopeta. En Benjamin ja s al
sostre quan ressona laltre tret. La Lydia ha errat el tir.
La bala vola pel costat del maluc de lErik cap a la finestra gran que t al costat. El vidre
sesmicola i entra una tromba daigua glida. Ara tot va molt de pressa; lErik intenta arribar a la

finestreta del sostre, per lautobs sinclina i va a parar sota laigua.

El xoc del fred fa que perdi la conscincia uns segons.
Presa del pnic, agita les cames, es deixa surar fins a la superfcie i somple els pulmons daire.
Lautobs comena a enfonsar-se a laigua negra a poc a poc, entre cruixits de metall. Sinclina.
LErik es clava un cop al cap i torna a trobar-se sota laigua. Sent un rugit eixordador a les orelles i
lenvolta un fred desmesurat. Per la finestra veu el feix de llum dels fars, que senfonsa a les
profunditats del llac. El seu cor batega desbocat, sent pressi a la cara i al cap. Laigua s tan freda
que es queda garratibat i ja no s capa de moures. Veu la Lydia sota laigua; sha aferrat a una
barra, amb lesquena contra la paret de darrera de lautobs. Veu la finestreta del sostre oberta, i la
finestra que sha trencat amb el tret. Sap que lautobs senfonsa, que nha de sortir, que no t temps
per perdre, que ha de lluitar; per els braos lignoren. Se sent lleuger com una ploma, per ha
perdut la sensibilitat a les cames. Intenta desplaar-se, per no aconsegueix coordinar els moviments.
Sadona, a ms, que lenvolta un nvol de sang procedent de la ferida que t a lespatlla.
De cop es troba els ulls de la Lydia, que sel mira de fit a fit tranquillament. Es queden tots dos
immbils, a laigua freda, mirant-se.
Els cabells de la Lydia es gronxen amb els moviments de laigua, i del nas li surt una cadena de
bombolletes, com un collaret de perles.
LErik ha de respirar, perqu se sent com si lescanyessin, per resisteix la crida dels seus
pulmons, que li demanen oxigen. Sent palpitacions a les temples i veu un flaix de llum blanca.
La seva temperatura corporal ha baixat tant que podria quedar inconscient; sent un xiulet
estrident, fort i persistent a les orelles.
Pensa en la Simone, i en el seu fill, que sen sortir. Sembla un somni, surar daquesta manera tan
lliure per laigua glaada. Amb una claredat sorprenent, sadona que li ha arribat lhora i lestmac
se li encongeix de por.
Ha perdut tota noci de direcci, tota noci del seu propi cos, de la llum i la foscor. Laigua li
sembla clida, gaireb massa calenta. Pensa que ha dobrir la boca i rendir-se, deixar que arribi la fi;
permetre que els pulmons se li omplin daigua. Unes idees noves i estranyes li ocupen la ment quan
de cop passa alguna cosa.
Nota que alg estira la corda que duu lligada a la cintura. Se li havia oblidat que shavia nuat la
corda del salvavides. Ara es deu haver enganxat en algun lloc, lestira amb fora cap a un costat. No
pot impedir-ho, perqu ja no li queda energia. La corda el fa anar duna banda a laltra sense que hi
pugui fer res, lembolica a una barra i desprs lestira en diagonal amunt per la finestreta. Es clava
un cop de clatell contra alguna cosa, perd una sabata i es troba fora de laigua negra.
Lestiren i veu que lautobs senfonsa cap a les profunditats sense ell, i pensa que la Lydia
desapareix cap al fons del llac dins de la gbia brillant, sense fer cap soroll.

54
Dijous 24 de desembre

a Simone, lErik i en Benjamin entren amb el cotxe a un Estocolm cendrs on mentrestant ja

sha fet fosc. Es nota que plour i la ciutat est envoltada amb una boirina gaireb morada. A
tots els arbres de Nadal i a tots els balcons pengen cables amb llumets de coloraines; les
finestres estan guarnides amb estrelles de Nadal i els aparadors exhibeixen Pares Nols entre
elements decoratius brillants.
El taxista que els deixa davant de lhotel Birger Jarl porta un gorro de Nadal. Els fa un gest
seris pel mirall retrovisor i veuen que ha muntat un Pare Nol de plstic sobre el cartellet de Taxi
que t al sostre del cotxe.
La Simone mira cap al vestbul de lhotel i les finestres fosques del restaurant, i comenta que
potser s de bojos anar a un hotel que s a noms dos-cents metres de casa seva.
Per no penso tornar a entrar al nostre pis decideix.
Per descomptat que no diu lErik.
Mai ms.
Jo tampoc diu en Benjamin.
Doncs qu fem? pregunta lErik. Anem al cine?
Jo tinc gana diu en Benjamin en veu baixa.
LErik tenia una hipotrmia greu quan lhelicpter el va deixar a lhospital dUme. La ferida de
bala no era seriosa; el cartutx estava mig pelat i se li havia encastat de travs al mscul de lespatlla
esquerra, de manera que noms havia tocat superficialment los. Desprs de loperaci havia
compartit habitaci amb en Benjamin, que estava ingressat per rebre medicaci, tractament i
rehidrataci. En Benjamin no havia sofert hemorrgies greus i shavia recuperat de seguida; quan
noms feia un dia que era a lhospital, ja es queixava que volia anar a casa. Primer, lErik i la
Simone no en volien saber res; a causa de la seva malaltia, sestimaven ms que es queds en
observaci, i tamb volien que el visits alg que el pogus ajudar a assimilar tot el que havia viscut.
La psicloga Kerstin Bengtsson feia la impressi de ser una persona molt tranquilla i no
semblava entendre en absolut els perills a qu havia estat exposat en Benjamin. Quan va parlar amb
lErik i la Simone desprs duna visita de tres quarts dhora amb en Benjamin, els va assegurar
secament que, tenint en compte les circumstncies, estava fora b, que havien desperar i donar-li
temps.
LErik i la Simone es preguntaven si la psicloga no els devia haver volgut tranquillitzar i prou;
al capdavall, ells comprenien que en Benjamin necessitava ajuda. Veien que es rebuscava a la
memria, com si hagus decidit ignorar alguns punts. Temien que si el deixaven sol es tancaria a tot
el que havia passat.
Conec dos psiclegs magnfics va dir lErik. Anir a parlar amb ells tan bon punt siguem
a casa.
Molt b.
Com ests? va preguntar lErik.
He sentit a parlar dun hipnotitzador que
Ms val que vagis amb compte, amb aquest.
Ja ho s va dir la Simone, somrient.
Ara de veritat va continuar lErik, tots haurem de trobar la manera de superar tot aix.

Ella va assentir i la seva mirada es va tornar somiosa.

Pobre Benjamin va dir amb tendresa.
LErik es va tornar a estirar al seu llit, al costat den Benjamin, i la Simone es va asseure a la
cadira que hi havia entremig dels dos llits. Van mirar-se el seu fill, pllid i prim. Van mirar-li la
cara, tan insaciable com quan va nixer.
I tu, com ests? havia preguntat lErik amb cautela.
En Benjamin havia apartat la mirada cap a la finestra. A causa de la foscor, quan el vent va bufar
contra el vidre la finestra es va convertir en un reflex vibrant.
En Benjamin havia pujat al sostre de lautobs amb lajuda de lErik i aleshores havia sentit el
segon tret. Havia relliscat i li havia anat dun pl de no caure a laigua. En aquell moment havia
descobert la Simone a la vora del forat enorme; ella li havia dit cridant que lautobs senfonsava i
que havia daconseguir arribar al gel. En Benjamin va descobrir el salvavides surant entre les fortes
onades que hi havia darrere de lautobs i havia saltat a laigua, havia aconseguit agafar-shi, posarshi al damunt i nedar fins a la vora. La Simone shavia estirat al gel i havia reptat fins a la vora,
lhavia agafat i lhavia estirat amb el salvavides, i havia aconseguit treurel en part del forat.
Aleshores shavia tret la jaqueta i lhi havia posat, lhavia abraat i havia dit que hi havia un
helicpter de cam.
Per el papa encara s all havia gemegat en Benjamin.
A partir daquell moment lautobs havia comenat a enfonsar-se ms de pressa; va desaparixer
sota la superfcie amb un cruixit i laigua va enfosquir. Havien aparegut onades altes i bombolles
daire grans suraven cap amunt. La Simone shavia posat dreta i havia vist que les llenques de gel de
laigua agitada tornaven al seu lloc.
Desmoralitzada, havia abraat en Benjamin amb fora, per de cop es va adonar que alguna cosa
lestirava fins a arrencar-li dels braos; la Simone va intentar agafar-lo per va relliscar. La corda
del salvavides formava una lnia recta sobre del gel i cap a laigua, i el salvavides arrossegava en
Benjamin cap al forat. Ell shi resistia amb fora i va relliscar sobre els peus descalos, cridant
frenticament. La Simone va aconseguir agafar-lo i tots dos van trontollar junts cap a la vora.
s el papa! havia cridat en Benjamin. Duia la corda lligada a la cintura!
La Simone havia adquirit una expressi severa i ferma. Havia agafat el salvavides, lhavia
envoltat amb els dos braos i havia clavat els talons al gel. La cara den Benjamin shavia contret de
dolor a mesura que sacostaven al forat. La corda estava tan tensa que se sentia un soroll sord quan
lliscava per la vora del gel. Per aleshores la situaci havia canviat de cop: encara els resultava
difcil estirar la corda, per podien moures cap enrere, allunyant-se del forat. Desprs la resistncia
prcticament havia desaparegut i havien pogut treure lErik per la finestreta del sostre. Aleshores
havia sortit de seguida a la superfcie. Uns segons ms tard la Simone havia aconseguit estirar-lo fins
al gel. I all shavia quedat, tossint de bocaterrosa i fent esforos per respirar mentre una taca
vermella sescampava sota dell.
En arribar a la casa den Jussi, la policia i lambulncia hi havien trobat en Joona estirat a la neu,
amb un torniquet provisional a la cuixa, i al seu costat en Marek, cridant i forcejant. El cadver blau i
congelat den Jussi continuava davant de lescala amb la destral al pit. La policia i el grup de
salvament de muntanya havien trobat una supervivent a la casa: la xicota den Jussi, lAnnbritt, que
shavia amagat a larmari de lhabitaci. Estava coberta de sang i shavia arraulit entre la roba
penjada, com una nena petita. El personal de lambulncia lhavia traslladada en llitera a lhelicpter
perqu rebs tractament durgncia durant el vol.
Dos dies desprs, submarinistes del servei de salvament shavien submergit al gel per recuperar

el cos de la Lydia. Havien trobat lautobs a seixanta metres de profunditat, posat tranquillament
sobre les seves sis rodes, com si estigus en una parada esperant passatgers. Un submarinista hi
havia entrat per la porta de davant i havia illuminat els seients buits amb la llanterna. Lescopeta era
a terra, al final de tot del passads. No havia vist la Lydia fins que no havia mirat cap amunt; havia
surat fins a quedar amb lesquena contra el sostre; els seus braos penjaven cap avall i tenia el coll
tort. La pell de la cara ja se li estava desenganxant, els cabells pl-rojos es movien suaument a
laigua, tenia la boca relaxada i els ulls tancats com si dorms.
En Benjamin no tenia ni idea don havien estat els primers dies desprs del segrest. Potser la
Lydia se lhavia endut a casa seva, o a casa den Marek; en Benjamin encara havia estat massa
afectat per lanestsic que li havien injectat i no havia pogut registrar el que passava al seu voltant.
Potser li havien posat ms injeccions quan recuperava la conscincia; els primers dies eren noms
foscor, i havien quedat totalment esborrats de la seva memria.
Havia recuperat la conscincia al cotxe, quan anaven cap al nord; havia trobat el seu mbil i
havia aconseguit trucar a lErik abans que el descobrissin. Devien haver-li sentit la veu des de
linterior del cotxe.
Desprs havien vingut dies llargs i horribles; lErik i la Simone noms havien aconseguit
arrencar-li petits retalls.
Segons semblava, a casa den Jussi lhavien tingut a terra amb un collar de gos al coll. A jutjar
pel seu estat quan van arribar a lhospital, no havia menjat ni begut res des de feia dies. Tenia signes
de congelaci en un peu, per es recuperaria. Havia explicat que havia aconseguit fugir grcies a
lajuda den Jussi i lAnnbritt, i desprs havia callat. Al cap duna estona, havia explicat que en Jussi
lhavia salvat quan va intentar trucar a casa, i que mentre sortia corrents cap a la neu havia sentit
cridar lAnnbritt perqu la Lydia li havia escapat el nas.
En Benjamin shavia ficat entre els cotxes vells, havia pensat que havia damagar-se i havia
entrat en un dels autobusos nevats a travs duna finestra oberta. All havia trobat un parell destores
i una manta plena de fongs que segurament lhavien salvat de morir congelat. Shavia adormit fet una
bola al seient del conductor, i un parell dhores desprs shavia despertat en sentir les veus dels seus
pares.
No sabia si encara era viu va dir amb un fil de veu.
Desprs havia sentit que en Marek els amenaava i de cop shavia adonat que la clau era al
contacte de lautobs; sense pensar-sho dos cops, havia intentat engegar-lo. Els fars shavien encs
sols i havia sentit udolar el motor, ronc i frentic, quan havia posat rumb al lloc on creia que es
trobava en Marek.
En Benjamin va callar i dues llgrimes grans se li van quedar penjades a les pestanyes.
Desprs de dos dies a lhospital dUme, en Benjamin havia recuperat tant les forces que ja
podia tornar a caminar. Va acompanyar lErik i la Simone a visitar en Joona Linna, que estava
ingressat a reanimaci. La ferida que en Marek li havia fet a la cuixa amb les tisores era fora greu,
per amb tres setmanes de reps segurament tornaria a ser el de sempre. Quan van entrar van veure
que una dona molt bonica amb una trena rossa a lespatlla li estava llegint alguna cosa en veu alta. Es
va presentar com a Disa, amiga den Joona des de feia mitja vida.
Tenim un grup de lectura i mhe dassegurar que es mantingui al dia va dir la Disa en el seu
suec de Finlndia, i va deixar el llibre sobre la taula.
La Simone va veure que era Al far, de Virginia Woolf.
El grup de salvament de muntanya em deixa un pis va dir la Disa somrient.
Tindreu escorta policial des dArlanda va dir en Joona a lErik.

La Simone i lErik van intentar rebutjar-ho; volien estar sols amb el seu fill, i ja nestaven farts
de policia. El quart dia, quan van donar dalta en Benjamin, la Simone va comprar immediatament
bitllets davi per tornar a casa i desprs havia anat a buscar cafs, per per primer cop es va trobar
que la cafeteria de lhospital estava tancada, i a la sala de visites noms hi va poder trobar una gerra
de suc de poma i galetes. Va sortir a veure si hi havia un caf en algun lloc, per tot estava mort i
desert. Malgrat aix, la ciutat tenia alguna cosa pacfica. Va anar fins a la via del tren i shi va aturar
un moment a veure la vista. Va seguir els rails brillants amb la mirada, va veure la neu a les travesses
i al terrapl. Lluny, en la foscor, sendevinava lample Umelv, ratlles de gel blanc i aigua negra i
lluent.
Per fi comenava a relaxar-se una mica. Shavia acabat.
Tornaven a tenir en Benjamin.
Quan van aterrar a Arlanda van trobar lescorta policial den Joona Linna, aix com una desena
de periodistes que els esperaven pacients amb les cmeres i els micrfons a m. Sense dir-se res,
van decidir passar per una altra sortida, esquivar la multitud i agafar un taxi.
Ara sestan vacillants davant de lhotel Birger Jarl dEstocolm. Caminen una mica per Tulegatan
i desprs per Odengatan, i saturen a la cantonada de Sveavgen per fer una ullada al seu voltant. En
Benjamin duu un xandall massa gran procedent de la secci dObjectes Perduts de la policia, una
gorra de les que es venen als turistes com si fos sami (que la Simone li havia comprat a laeroport) i
unes manyoples amb brodat tradicional que li van estretes. El barri de Vasastan t un aspecte desolat,
no hi ha ni una nima pel carrer. Tot sembla tancat: lestaci de metro, les parades dautobs, els
restaurants foscos: tot reposa en una tranquillitat serena.
LErik es mira el rellotge. Sn les quatre de la tarda. Una dona safanya per Odengatan amb una
bossa grossa a les mans.
Dem s Nadal diu la Simone de cop. Dem s Nadal.
En Benjamin es mira els seus pares sorprs.
Ara entenc per qu tothom diu Bon Nadal diu lErik, somrient.
Qu fem? pregunta en Benjamin.
Mireu, un lloc obert diu lErik.
Qu us semblaria fer el sopar de la nit de Nadal al McDonalds? pregunta la Simone.
Comena a ploure. Gotes fines i gelades cauen del cel mentre safanyen cap al restaurant que hi
ha sota Observatorielunden. s un edifici lleig i baix falcat sota el cercle de color ocre de la
biblioteca municipal. Darrere del taulell hi ha una dona duns seixanta anys. Sn els nics clients de
lhamburgueseria.
Em ve de gust una copa de vi diu la Simone, per suposo que aqu no en deuran tenir.
Un batut demana lErik.
Vainilla, maduixa o xocolata? pregunta la dona malhumorada.
La Simone fa una cara com si estigus a punt desclatar a riure histricament, per es controla i
diu, amb solemnitat forada:
Maduixa. Jo vull maduixa, s clar.
Jo tamb diu en Benjamin.
La dona introdueix la comanda amb moviments breus i sense inters.
Aix s tot? pregunta.
Agafa una mica de cada cosa diu la Simone a lErik. Anem seient.
En Benjamin i ella sen van entre les taules buides.
Una taula al costat de la finestra xiuxiueja rient a en Benjamin.

Sasseu al costat del seu fill, lestreny contra ella i nota que les llgrimes li llisquen per les
galtes. Fora hi ha la bassa llarga i tan mal ubicada. Com de costum, no hi ha aigua i est plena de
brossa. Un skateboarder solitari maniobra entre les plaques de gel fent molt de soroll. En un banc
que hi ha al costat del funicular, a lextrem del parc que hi ha darrere de la Facultat dEconomia, hi
ha una dona. Al seu costat hi ha un carret danar a comprar buit. El pneumtic del funicular grinyola
amb el fort vent.
Tens fred? pregunta la Simone.
En Benjamin no respon. Es queda amb la cara contra la de la seva mare i aquest cop fins i tot li
permet que li faci un pet rere laltre als cabells. LErik deixa una safata a la taula en silenci, torna
enrere i agafa la segona safata, i desprs sasseu i reparteix un munt de capsetes, paquetets i gotets de
paper per la taula.
Que bo diu en Benjamin, i sasseu recte.
LErik li dna una joguina del Happy Meal.
Bon Nadal diu.
Grcies, papa diu en Benjamin somrient mentre es mira lenvs de plstic.
La Simone observa el seu fill. Sha aprimat moltssim. Per no s noms aix, pensa. s com
si encara dugus un pes a les espatlles, alguna cosa que no es pot treure del cap, alguna cosa que el
contraria i li pesa. Encara no torna a ser el de sempre. s com si shagus tornat introvertit, com si
mirs el seu reflex en una finestra fosca.
Quan veu que lErik estira la m i acaricia la galta del seu fill, semociona. Es gira i xiuxiueja:
Perdona.
I si intentem menjar una mica? pregunta lErik.
En Benjamin acaba de desplegar el paper duna hamburguesa gran quan sona el mbil de lErik.
Veu a la pantalla que s en Joona.
Bon Nadal, Joona diu.
Erik diu en Joona a laltra banda de la lnia. Ja sou a Estocolm?
Just ara comenvem el sopar de Nadal.
Ten recordes, que vaig dir que trobarem el teu fill?
S, men recordo.
Tu en algun moment vas dubtar quan
S admet lErik.
Per jo sabia que tot acabaria b continua en Joona, amb el seu seris accent fins.
Jo no nestava tan convenut.
Ja ho s, men vaig adonar diu en Joona. Per aix the de dir una cosa.
Quina cosa?
Qu thavia dit? diu.
Com?
Doncs que jo tenia ra, o no?
S respon lErik.
Bon Nadal diu en Joona, i penja.
LErik es queda tot sorprs mirant a linfinit, i desprs desvia els ulls cap a la Simone, veu la
seva pell transparent, i la boca ampla. Aquests darrers dies els contorns dels ulls se li han omplert
darrugues de preocupaci. Ella li somriu i ell li segueix la mirada quan veu que mira en Benjamin.
LErik observa el seu fill llargament. La gola li cou per les llgrimes retingudes. En Benjamin
menja patates fregides amb expressi seriosa, absort en els seus pensaments. T la mirada perduda

en linfinit. Est atrapat en els seus records i en el buit que hi ha entremig. LErik estira el bra sa i
prem suaument el dit del seu fill. En Benjamin ala la mirada.
Bon Nadal, papa diu, amb un somriure. T, et regalo unes quantes patates.
I si li portem el menjar a lavi? proposa lErik.
Ho dius de deb? pregunta la Simone.
Home, no t cap grcia haver de passar el Nadal a lhospital, oi?
La Simone truca somrient un taxi. En Benjamin va al taulell i demana una bossa gran per poder
ficar-ho tot.
Quan el taxi travessa lentament Odenplan, lErik veu la seva famlia reflectida al vidre i, alhora,
larbre de Nadal gegant decorat que hi ha al mig de la plaa. Hi fan un tomb com si fossin en una
pista de ball: un arbre que sala alt i majestus per damunt seu, amb els seus centenars de llumetes
que senfilen cap a lestrella lluent.

Notes

[1]

Personatges de la srie de llibres infantils de lescriptora finlandesa Tove Jansson, molt populars
a Escandinvia. (N. de la t. ) [Torna]

[2]

Pa aplanat i endurit, tpic dEscandinvia i especialment de Sucia. (N. de la t. )[Torna]

Lars Kepler s el pseudnim dels suecs Alexander Ahndoril i Alexandra Coelho Ahndoril, que van
amagar la seva identitat quan van escriure Lhipnotitzador. Lxit daquesta novella va fer, per,
que es decidissin a sortir a la llum. Amb els llibres protagonitzats per Joona Linna, traduts a ms de
30 llenges, han aconseguit lxit internacional.