FITXA TCNICA DEL LLIBRE:

AUTOR DEL LLIBRE: ALLAN POE, Edgar TITOL DEL LLIBRE:

Relats de terror
La mascara de la mort roja El cor delator El tonell damontillat El gat negre La caiguda de la casa dUsher TRADUCTOR/A: Eva Albert/Josep Marco COLLECCI: A la lluna de Valencia n 46 EDITORIAL: Bromera LLOC DEDICI: Poligon industrial 1-46600 Alzira ANY: 1 edici: juny del 2006 4 edici: maig 2009 LTIMA EDICI:

Resum de largument:

El llibre est format per cinc histries de terror. La primera sanomena La mascara de la mort roja, aquesta historia conta en tercera paraula uns fets que ocorregueren feia ja molts anys enrere. En aquells temps la mort roja, una pesta fatal, espantosa i mortal, assolava el pas. Rebia aquest nom a que la sang era la seva encarnaci i el seu segell. Causava uns dolors aguts, un vertigen sobtat , un dessagnament abundant pels porus i desprs, el trasps. El prncep Prospero era feli, coratjs i saga. Quan la meitat de la poblaci va morir a causa de la pesta, va fer reunir a un miler damics, entre cavallers i les dames de la cort, sans i alegres. Es va retirar amb ells a unes abadies fortificades. soldaren tots els forrellats de les portes per que ning eixir o entrs. A labadia hi havia tot el que pogueren necessitar. El prncep havia preparat tota mena de diversions per als seus amics. Aquell lloc estava format per set cambres diferents i una suite imperial. Aquestes cambres eren allargades i les portes es pleguen contra les parets a ambds costats mostrant tota la suite. Cada suite era dun color, els cristalls de la suite depenien del color de les parets. Una de elles era negra i els cristalls de color roig, en aquesta habitaci hi havia un rellotge de bans. Quan portaven cinc o sis mesos all tancats, el prncep Prospero va entretenir els seus amics amb un ball de mscares duna magnificncia inusual. A mitja nit el rellotge va tocar i es sentia per totes les sales, els musics pararen de tocar, els ballarins de ballar, el rellotge devia sonar dotze vegades, per en la ment dels pensatius sonaren mes vegades, abans dhaver parat el eco de les anteriors campanades molts dels assistents shavien adonat de laparici duna figura emmascarada. Aquesta figura va anar avanant de sala en sala en direcci a la suite imperial va ser quan el prncep Prospero, boig de rbia i vergonya va anar cap la figura. Empunyava una daga i shavia apropat a menys dun metre de la figura, aquesta es va girar i va fer front al seu perseguidor. Es va sentir un crit i la daga va caure a la estora negra. Es llanaren uns convidats a per la figura, per al agafar-la amb violncia sadonaren de que ni la mascara ni la mortalla estaven habitades per res. Aix descobriren que era la mort roja. Tots els convidats moriren, i la mort roja sapodera de totes les cosses.

La segona historia (el cor delator) conta els fets en primera persona. Un home conta la forma en que va assassinar a un pobre vell. Aquest vell tenia un ull fals, el qual posava nervis al protagonista. Aquest va estar preparant el assassinat durant molt de temps, obria la porta del anci totes les nits, poc a poc per tal de no fer cap soroll que desperts a lavi que dormia, tapava per complet el fanal que portava per tal de no fer cap llum, una vegada tenia el cap dins de lhabitaci, obria molt poc el fanal fent un fil suficient

com per a vorer el ull, si el tenia obert o tancat. La vuitena nit lavi es va despertar, a les hores lassass es va quedar quiet sense fer cap soroll durant un hora, lavi tampoc es va gitar durant aquesta hora. Desprs duna bona estona lhome va obrir el fanal creant un minscul raig de llum enfocant lull de voltor aquest estava completament obert. Lhome entr en lhabitaci de colp obrint el fanal provocant la mort de lanci, sols va soltar un crit. Una vegada mort va amagar el cadver baix uns taulons del terra. La policia va arribar desprs de la crida dun ve, lhome per tal de aparentar ser innocent els convida a passar dins la casa els conta una historia inventada sobre el que avia ocorrit en la mateixa habitaci on va enterrar el cos del vell, lhome sentia el pols del vell cada vegada mes fort fins que al final es torna boig i confess.

La tercera historia el tonell damontillat narra els fets en tercera persona. El conte narra l'assassinat que comet un home anomenat Montresor, que volia venjar-se de Fortunato, un home que l'havia insultat ja diverses vegades i no volia suportar un altre insult mes. L'assassinat va ser planejat durant molt de temps per Montresor i s realitzat en el carnaval, Fortunato anava vestit de pallasso quan es troba amb Montresor, i ell li diu que si ho ajuda a saber si un barril de amontillat que estan per vendre s real. Montresor porta enganyat Fortunato a unes catacumbes i donada a la humitat de les catacumbes la salut de Fortunato que pel que sembla tenia una tos empitjora cada vegada ms. Montresor encadena a Fortunato i posa una paret perqu Fortunato mori i no pugui sortir de les catacumbes mai.

La quarta historia El gat negretracta un succs sense dir com es diuen els personatges. El relat narra com un personatge , t passi pels animals , i el seu ultima adquisici desprs de casar-se a estat un gat . Un dia que venia begut va agafar al gat i com no li agradava la seva forma de mirar- li arrenco un ull , desprs es va penedir , per el gat es va quedar sense un dels seus globus oculars . Poc desprs va decidir acabar amb el sofriment del pobre gat i el va penjar en un arbre , quan va ser de cam a casa una gran concentraci de curiosos estava davant d'ella , la casa estava cremant . Desprs de l' paors incendi , noms van quedar un parell d'envans a peu , tota la resta va ser totalment calcinat, sinistre total , per sense vides humanes pel mig , aquest senyor va anar a veure el que quedava de casa i entre aix va veure un env que li crido l' atenci , era l'nic que romania gaireb intacte , es va fixar , i va poder distingir entre les formes de la paret una silueta d'un gat ...

Desprs d'un temps , la seva situaci va tornar a ser relativament normal , tenia casa , dona , projectes de futur , etc . , Per un dia anant de copes en un bar va trobar a un gat i va decidir adoptar-lo, se'l va endur a casa . Ell notava que el gat li mirava malament, que noms es fiava de la seva dona , que a ell no li donava mostres d'afecte , ni el seguia , ni li cap cas. Un dia que havia begut arribo a casa ebri i va decidir matar al gat , va agafar una destral es la fet a l'esquena i mato a la seva dona , ella s'havia posat darrere per veure el que anava fer i ella va ser qui va rebre el cop de destral , la mato d'un cop . Aquest veient el panorama , va decidir fer un forat a la paret , ficar el cadver i el va tapar com si la paret estigus intacta , va seguir amb el seu propsit de matar al gat , no el va trobar. Poc temps desprs la gent sospitava de l'estranya desaparici de la seva vena , i la policia li incriminava com a principal sospits . Un dia els agents de l'ordre van anar a casa a fer una inspecci no van trobar res , per es van comenar a sentir miols des del soterrani , els agents es van guiar per ells i van resultar estar darrere de la paret , la van tirar i van veure que all hi havia un gat miolant i una dona morta .

Per ltim la cinquena historia, la caiguda de la casa dUsher Comena amb la casa desolada dels Usher , un lloc trist , malenconis , desolat . Usher li va escriure una carta seu millor amic li esmentava que ell patia d'una malaltia fsica aguda i un desordre mental , li demanava que el visits, perqu la seva companyia li ajuds a alleujar una mica el seu mal. L'home convidat recordava a la famlia Usher pel seu do artstic i les seves obres de caritat. Quan arriba l'amic del senyor Usher el criat obre una porta i el deixa en presncia del seu amo. L'habitaci on ell es trobava, li sembl mplia i alta, a causa de les grans finestres, que quedaven a gran distncia de terra, tamb li entrava poca llum i enmig de la foscor s'observa una gran quantitat de llibres i instruments musicals en desordre i foscos tapissos a les parets i atrotinats mobles . Desprs d'un curt temps el senyor Usher saluda el seu amic d'una manera exagerada . No obstant aix el visitant observa la condici fsica del seu amic , era semblant a una calavera . Igualment al seu amic li impressiona molt una rapsdia anomenada pel senyor Usher " El palau encantat " la qual interpreta al piano , doncs a causa de l'agudesa molesta dels seus sentits , les orelles noms suportaven els tocs suaus dels instruments de corda, la rapsdia descrivia en sis estrofes com un bell palau es transformava en un lloc tenebrs . Una nit , s'assabenten de la mort de la senyoreta Madeline , i el senyor Usher li comenta al seu amic seu desig de preservar el seu cadver per quinze dies i li demana la seva ajuda per sepultar a la seva germana en una fosca i freda cripta . Desprs de la mort de la senyoreta Usher no pot dormir , comena a sentir terror i pnic en les nits . Desprs observo que el seu amic havia fet girar la seva cadira cap a la porta i murmurava en veu baixa , gronxant-se suaument d'un costat a un altre , amb el seu rostre ajupit sobre el seu pit , continu la seva

lectura i de sobte escolto un ress metl lic i clar i va crrer rpidament cap a la cadira i Usher continuava immbil davant de la porta amb una mirada ptria i es va apropar preguntant-li si no sent el soroll , la qual cosa Usher respon que s , que des de fa dies , per que no havia volgut dir res, que en realitat havien enterrat a la seva germana viva i aixecant-se de la seva cadira li crida furis que ella est de l'altre costat de la porta , de sobte aquesta es va obrir i en el llindar estava Madeline Usher , amb les seves robes ensangonades i petjades del forcejament en el seu cos . Tremolant i trontollant al llindar , va donar un lament i va caure sobre el cos del seu germ , qui ja estava mort pel terror que havia sufrido.De immediatament el protagonista , l'amic d'Usher fuig aterrit d'aquella mansi , quan comena a allunyar-se del lloc s'observa una llum estranya i es volteja per mirar , podent veure com entre el vent , la pluja i un llamp que va il luminar la nit sense lluna , la mansi es cau a trossos , fins a desaparixer en el negre llac que s'empassava a cadascun seus fonaments i als estranys germans Usher

Tema central del llibre:

El llibre consta de cinc histories que tenen en com transmetre terror.

Estructura narrativa:
El llibre est dividit en cinc histories diferents, cada una en uns personatges diferents, unes tragdies.

La mascara de la mort roja:

Introducci: explica i defineix la tragdia que ocorria en aquella poca, com era el prncep i el pla que tenia per salvar-se ell i els seus amics daquesta catstrofe. Desenvolupament: explica com es el lloc on sallotgen els sis mesos tots els nobles i el prncep, que fan, i que ocorre amb una aparici inesperada. Desenlla: conta que ocorre desprs de lintent del prncep per matar a la figura que apareix.

El cor delator:
Introducci: conta els plans del assass, el motiu que tenia per matar a lanci. Desenvolupament: explica com va dur a terme els plans dassassinat i com se desf del cos del mort. Desenlla: conta que li ocorre quan els dos policies estan parlant en ell. Per que es torna boig.

Personatges principals:

La mascara de la mort roja:

Prncep Prospero: feli, coratjs, saga. (no hi ha mes descripcions en el llibre) Figura de la mort: figura encapullada, amb una mortalla i una mascara.

El cor delator:
Assass: era planificador, cautels, pacient, tenia els sentits mes desenvolupats que la gent de normal. Vell: era un home major, amb un ull de voltor, aquest ull era blau claret i pareixia com si una fina cortina el cobrir.

Espai i temps:
La mascara de la mort roja:
Feia ja molt de temps en un abadia del prncep Prospero

El cor delator:
En la casa del anci

Justificaci del ttol:

Rep el ttol de relats de terror per que son cinc relats de Edgar Allan Poe de terror. La mascara de la mort roja: rep aquest nom degut a que hi ha una epidmia, una pesta, el seu signe es la sang, i provoca la mort, en una festa apareix una figura amb una mascara. El cor delator: rep aquest nom perqu el assass confessa el crim, perqu la seua bogeria el va fer sentir el pols del cor del vell.

Punt de vista narratiu:

La mascara de la mort roja:
Conta els fets en tercera persona durant tota la histria. El que permet conixer tot el que succeeix, definicions amplies dels llocs on ocorren, per, no permet conixer el punt de vista del protagonista, no permet saber el que esta pensant en els moments de mes tensi

El cor delator:
El assass conta el crim en primera persona, aix permet saber que sent en tot moment que pensa, el motiu de perqu el assassina, de perqu confessa.

Impressions de lectura:

Valoraci objectiva:
El llibre ha sigut interesant en tot moment, hi ha histories en les que produeix mes por que altres, algunes no han donat sensaci de por, per si de tensi, nervis... una historia en concret no la he ents massa be resultava estranya, avorrida, no transmetia ninguna sensaci de terror o de por, ni de suspensa ni intriga, ni tensi ni de nervis, faltaven explicacions mes detallades, el que succea en alguns moments, la falta daquestes explicacions provoca una dificultat alhora dentendre lhistoria. Ja avinars quina es quina... De tota manera recomani llegir-se aquest llibre, es interesant, entretingut