UN AGENT SECRET

Capítols
1. L'ASCENS DEL SOMNI DE
PARKER.
(escrit per kingsford)
Protagonista: Parker

2. L'ENEMIC Antagonista: Tom

(escrit per Benneth)

Secundària: Mr. Freeze

3. ELS SOMNIS DE PARKER
ES VAN FER REALITAT (el cap de l'agent secret)
(escrit per Arina)

Capítol 1 : L'ascens del somni

de Parker.
 L'ASCENS DEL SOMNI DE
PARKER.

Parker era un nen negre que va ser criat per una mare
soltera amb la seva germana. Ell era un
noi valent, Parker sempre li diu a la seva mare:
Parker: Mare, mare! Vull ser un espia quan sigui gran.
Mare: oi? pots ser el que vulguis, però primer ves a menjar
el teu menjar.
Parker tenia molts amics com John, Ben, Angela i més... però
el seu amic més proper era Tom.
Vivien al mateix barri,
anaven a la mateixa escola i
fins i tot a la mateixa classe.

El joc preferit de Parker era "Amaga i

cerca". "Tots sou uns perdedors", va
dir Parker. perquè quan sigui el
moment de buscar en Parker, trobarà
cada persona amagada.
Tom: res diferent, vol ser un "espia"!
Amic 1: bé per a ell, espero que no li disparin en una
missió.
Parker: Ahhh, pots deixar de desitjar-me el mal?
Amic 2: No et desitgem mal, volem que tinguis una
vida bona i llarga.
Parker: Gràcies, però això és el que vull ser.
Amic 1: et desitgem tot el millor.
Parker: gràcies!
A l'escola, Parker sempre sap un secret d'algú. Li
explica a Tom el secret que recull. Després el
filtra. Parker sempre serà com "cap problema".
Parker tenia molts enemics perquè va informar
tots els dolents secrets d'algú als professors.
Director: ben fet, però d'on treus tota aquesta
informació?
A l'escola, Parker sempre sap
un secret d'algú. Li explica a
Tom el secret que recull.
Després el filtra. Parker
sempre serà com "cap
problema". Parker tenia
molts enemics perquè va
informar tots els dolents
secrets d'algú als professors.
Director: ben fet, però d'on
treus tota aquesta
informació?
Parker: No et preocupis, només agraeix-me.
No li preocupen les conseqüències.
Va començar a prendre's seriosament la seva feina i la
va començar a la comunitat. Sempre va ajudar la
policia a atrapar delinqüents. Li va dir a la policia,
Parker: Vull treballar a The National Secret Agent.
Agent de policia: ets massa jove per treballar com a agent secret
perquè hi ha moltes responsabilitats.
Parker: d'acord, però continuo la relació amb tots vosaltres.
Agent de policia: bé noi! S'està fent tard "anar a casa".
Quan Parker va acabar l'escola secundària, va ser cridat per
l'agent secret nacional. Encara era jove, però podia ajudar a
la comunitat. Ha de passar per alguns entrenaments com,
com utilitzar una pistola i molts més. Li va dir a la seva
mare
Parker: Mama, l'agent secret em va trucar ahir. Jo vaig
pròxima setmana.
Mare: Estic molt orgullós de tu fill, les meves oracions
segueixen amb tu. Només estigueu segurs.
Parker: T'estimo mare
La germana de Parker:ho faré et trobo a faltar germà.
Parker: no et preocupisho faré estigueu bé, cuideu-vos
germanet.
Parker va començar la seva formació i araobres per a l'Agent
Secret Nacional, i també ho ésseparats de la seva mare.
Capítol 2:
L'enemic
Parker tenia un amic
anomenat Tom .

Que coneixia des que tots

dos eren petits. Havien
crescut junts al mateix barri
i feia anys que eren
inseparables.
Fins i tot després que tots dos es van mudar a la
universitat, es van mantenir en contacte i encara eren
amics íntims.

Sovint parlaven per telèfon i es

visitaven durant les vacances, i
avui encara es mantenen en
contacte.
Tom sempre va estar allà per a Parker quan
necessitava ajuda o consell, i Parker també va
estar sempre allà per a Tom. Era clar per a
tothom que Parker i Tom tenien un vincle
especial que duraria tota la vida.
 Parker va presentar a Tom la feina.

Així que va prendre Tom com el seu

assistent, sabent que Tom estava a l'altura
del repte de la difícil missió que estava a punt
d'embarcar.
Tom estava emocionat per l'oportunitat i amb ganes de demostrar-
se, però aquesta missió li va costar poc. Va tenir una gran relació
laboral amb ell quan va augmentar la seva responsabilitat, es va
trobar amb greus problemes que gairebé el van portar a ser
acomiadat.
Tom no tenia ni idea que el seu propi amic, en qui havia confiat
i en qui estava tan a prop, estava darrere d'aquesta missió.
El seu amic havia estat qui va orquestrar tot el
pla, i ara era l'enemic de Tom.

Tom no estava completament preparat per a aquest nou

desenvolupament, i va ser una sorpresa per a ell descobrir que el seu
amic havia estat al darrere tot el temps.

Era una píndola difícil d'empassar, però havia

d'acceptar que el seu amic no era el seu enemic.
Tom no estava completament preparat per a aquest nou
desenvolupament, i va ser una sorpresa per a ell descobrir que el
seu amic havia estat al darrere tot el temps. Era una píndola difícil
d'empassar, però havia d'acceptar que el seu amic era ara el seu
enemic.
Capítol 3: Els somnis de Parker es
van fer realitat

Parker va començar a buscar brutícia en

Tom, però no va trobar res. Per això va
començar a seguir en Tom. El va seguir les
24 hores del dia, els 7 dies de la setmana,
però encara no va trobar res.
Parker ja estava desesperat, però en el procés de
vigilància es va adonar que en Tom sortia amb la
mateixa noia cada dia. Qui és ella ? encara era un
misteri. Va continuar seguint aquesta nova noia. I
després d'un parell d'hores de vigilància, em vaig
adonar que un desconegut entrava a una casa, vaig
esperar que entrés i la vaig seguir.
La noia va pujar amb confiança als pisos, i aquí hi ha el tercer pis.
Arriba a una porta molt antiga, toca el timbre, se senten passos fora de
la porta... La porta s'obre i en Tom surt.
 La noia entra a l'apartament, Tom mira al seu voltant i després tanca la
porta. Parker no sap què fer... Al final, decideix esperar fins que surti la
noia. Quaranta minuts més tard, Parker va sentir el so d'una porta que
s'obre, després la porta es va obrir Parker va sentir un diàleg entre Tom i un
misteriós desconegut. Estaven parlant d'algun tipus d'assassinat per
contracte, i era difícil escoltar-los, només algunes frases...
Però pel que va sentir va quedar clar que els dos estaven
fent alguna cosa dolenta. Al cap d'un parell de minuts se'n
van anar... la porta es va tancar, en Parker va sentir els
seus passos i va pujar a l'últim pis perquè no se n'adonessin.
Quan van sortir de l'entrada, Parker va baixar ràpidament al
primer pis i va sortir corrents, en Tom i la seva xicota
estaven pujant al seu cotxe.
 Parker va anar ràpidament al seu cotxe, va pujar i va fer una foto del
cotxe de Tom, uns cinc minuts més tard, quan el seu cotxe va començar
a conduir, Parker no va perdre ni un minut en arrencar el cotxe i els va
seguir. No va conduir massa ràpid ni massa a prop perquè volia
mantenir-se amagat.
 El cotxe d'en Tom va sortir a l'autopista, Parker el va
seguir. A poc a poc van marxar de la ciutat. Després d'una
dotzena de minuts a la carretera, el cotxe d'en Tom va
sortir de la carretera cap al bosc. Parker va decidir que no
podia conduir més lluny, potser el veiessin. Va aturar el
cotxe, es va endur la seva pistola i va sortir a la pista.
 Tom es va aturar a una casa i van baixar del cotxe. Van entrar a la
casa i Parker els va seguir furtivament. La casa estava dispersa i hi
havia una mala olor d'àcid...
Es podia escoltar millor el seu diàleg ara que
parlaven de com després del que havien fet havien de
marxar de la ciutat abans de ser descoberts. Parker
ja s'havia adonat que ells estaven darrere de tots
aquests crims. Va decidir trucar a la policia perquè
tot estava clar, va trucar a la policia i els va
denunciar.
La policia va arribar ràpidament,
diversos agents van entrar a la casa i
van treure Tom i la seva xicota
emmanillada. La policia va agrair a
Parker la seva ajuda i es va emportar
els intrusos...
 Unes setmanes més tard, el diari va publicar la notícia que els que
estaven darrere d'aquests terribles crims havien estat detinguts i a
l'espera de judici, aniran a presó entre 8 i 9 anys.
Parker, al seu torn, va ser nomenat el millor agent secret dels
propers deu anys...