Hi havia una vegada una nena molt alegre i valenta

que es deia Ariadna i vivia a la ciutat, on s'avorria molt i

molt.

Un bon dia els seus pares, cansats del soroll i els

fums de la ciutat, van decidir anar a viure al camp.

Van anar a una granja i l'Ariadna s'ho passava pipa:

anava a una escola petita on va conèixer altres nens

acostumats a viure al camp. Sortint de classe podien

córrer i jugar per tot arreu ben tranquils.

Quan tornava a casa, l'Ariadna encara s'entretenia

una bona estona amb els ànecs, els conills, la vaca Teresa

i la seva gossa Ona.

Això de viure al camp, havia estat una gran idea, de

seguida s’hi havia acostumat. Els seus pares estaven més

tranquils i contents.
1
 A més, l'Ariadna s'ho passava molt bé jugant amb tots

els animals de la granja.

Bé, tots..., tots, no.

L'Ariadna era molt viva, però hi havia uns animals que

no li feien cap gràcia: les aranyes.

Un matí en despertar-se, va anar obrint els ulls a poc

a poc i va descobrir espantada que al sostre, a sobre del

seu llit, s'havia

instal·lat una aranya

prima, rossa i amb

les cames llargues.

Va fer un crit i va

aixecar-se de cop.

La mare va córrer a

la seva habitació per

veure què havia

2
passat, i quan es va trobar amb l'aranya del sostre, es va

posar a riure.

- Però si només és una aranya. Ni es mou!!

La mare tenia raó; l'aranya estava molt tranquil·la

prenent el sol des de la seva nova casa.

Havia descobert l’habitació de l'Ariadna, que era la

més alegre de tota la casa, amb les parets pintades de

3
blau cel, i una finestra ben gran que deixava entrar la llum

del sol al matí.

Com que durant el dia, l'Ariadna no estava a casa, i

menys a l'habitació, a l'aranya li havia semblat una bona

idea anar a viure en aquell sostre tan tranquil i bonic.

L'aranya estava fent la seva nova caseta

quan...PATAPAM! una escombra se li llença a sobre i surt

volant pels aires.

-Ja està –va dir la mare– Estàs contenta?

Pobra aranya! Les aranyes no fan mal Ariadna, ara que

vivim al camp, t'hi hauràs d'acostumar!!

Aquell dia no hi havia escola i se'n van anar d’excursió a

les muntanyes a

prop de la granja

amb l'Ona.

L'Ariadna es va

passar tot el dia

4
corrent i saltant amb l'Ona amunt i avall per la muntanya.

Quan van arribar a casa, estava tan cansada que es va

posar al llit de seguida i es va adormir.

La pobra aranya es va despertar amb molt mal de cap

i una mica desorientada. Va mirar al voltant molt

espantada. Es trobava a la cuina i no hi havia ningú. Va

caminar una mica i va veure que s'havia adormit a

l'escombra que l’havia atacat.

Ara començava a recordar el dolor del matí. Se'n va

tornar al seu sostre i va veure el desastre: tota la seva

5
teranyina, l'esforç d'un dia sencer, havia desaparegut. Es

va carregar de paciència i va tornar a teixir un altre cop la

teranyina. Aquesta vegada coneixia l’espai.

Segur que la teranyina li quedaria perfecta.

L'endemà al matí l'Ariadna es tornà a trobar la seva veïna

al sostre de l'habitació. Corrents va anar a dir-li a la seva

mare, però havia de sortir cap a l'escola. Ara no tenien

temps per perdre.

A l'escola, l'Ariadna va explicar la seva aventura als

companys de classe i tots se'n van riure: una nena que

viu al camp, no pot tenir por de

les aranyes, estan per tot

arreu.

L'Ariadna es va passar tot el dia

trista, pensant que quan arribés a

casa, es trobaria amb aquella veïna tan molesta.

6
- Si li desfàs la teranyina, la tornarà a fer –li va dir un

dels nens.

- I si, després de desfer la teranyina ha tornat al mateix

lloc, és perquè li agrada la teva habitació.

- Però no la pots matar! –va dir una de les més petites–.

No pots matar un animal innocent només perquè a tu

no t'agrada!!!.

- Però és que em fa molta por –va dir l'Ariadna.

- Doncs haurem de trobar la manera que deixi de fer-te

por.

- No sé com –es queixava l'Ariadna–, ja sé que és molt

petita i que no em vol fer res, però em fa molt de fastig.

- Potser podries fer-t'hi amiga –va dir un dels nois–: si

li poses un nom i li parles segur que us acabeu fent

amigues. I una amiga no et pot fer cap mal.

L'Ariadna no estava molt convençuda amb la solució,

però per intentar-ho no hi perdia res.

7
 En arribar a casa, el primer que va fer va ser

comprovar que l'aranya encara era allà.

I tant que sí! havia teixit una teranyina preciosa al

cantó del sostre que hi havia sobre el llit, i la llum que

entrava per la finestra la feia brillar.

- Hola aranya, jo em dic Ariadna i visc aquí –va

començar la nena–. Com estàs?

L'aranya estava immòbil a casa seva, amb la feina de

construir la teranyina s’havia cansat moltíssim, i no havia

pogut atrapar cap mosca per menjar.

- Com et dius? –continuava l'Ariadna–. No et puc dir

sempre aranya, has de tenir un nom.

Com que encara no en tens cap, et diré Mariona,

sempre m'ha agradat molt aquest nom.

La Mariona veia com aquella nena juganera que havia fet

que l'escombressin li estava parlant. Anava a descansar,

però amb l'Ariadna tan pendent del que feia, no era bo

8
adormir-se, no fos cas que aquest cop, desaparegués de

veritat.

L'Ariadna se sentia una mica enfadada perquè

l'aranya ni es movia.

-Potser el que necessites és temps. Segur que quan

ens coneguem una mica més, ens fem amigues.

Va marxar a buscar el berenar i se'n va anar fora a

jugar amb els animals,

com feia sempre.

Sopant, la mare es reia

una mica de l'Ariadna:

- Al final no hem fet

marxar aquella aranyeta, que ja no et fa por?

- He decidit donar-li una oportunitat. Sé que no se'm

menjarà, però encara em fa una mica de fàstic.

Provaré a fer-m'hi amiga.

9
- A veure si ara la converteixes en la teva mascota, i

acabes anant amunt i avall amb l'aranya a l'espatlla tot

el dia!

A l'hora d'anar a dormir, l'Ariadna es va posar al llit, la

mare li va fer un petó de bona nit, va tancar el llum i va

sortir de l'habitació. Segur que la Mariona l'espiava des de

dalt.

- Mariona, ets aquí?

La Mariona feia estona que dormia i l'Ariadna

l'acabava de despertar.

- Ja sé que l'altre dia et vaig fer una mala passada,

perdona'm. Suposo que ara no entens perquè t'estic

parlant.

I la nena va començar a explicar-li tota la història a la

Mariona, que amb tant de xivarri, no es podia tornar a

adormir.

10
 Van anar passant els dies. L'Ariadna va superar, mica

en mica, el fàstic que tenia a les aranyes.

El primer que feia cada dia en arribar a casa, era anar

a saludar la Mariona, i li explicava tot el que li havia passat

durant el dia.

La Mariona s'havia convertit en una bona amiga:

sempre escoltava molt atentament i no es queixava mai de

res.

L'aranya Mariona, havia triat aquell racó de la casa,

perquè era molt tranquil: durant el dia no hi havia mai

ningú i podia prendre el sol sense que ningú la molestés.

Però des de feia uns dies, l'Ariadna no parava d'entrar i

sortir a tota hora fent soroll i observant-la.

A les aranyes no els agrada que les persones hi

estiguin tan a prop, i va decidir buscar-se un altre racó.

Havia sentit a dir que a l'estable només hi havia una vaca i

que quasi no feia soroll. A més, les vaques sempre estan

11
envoltades de mosques ben grasses, i feia dies que la

Mariona no menjava bé.

La Mariona va fer les maletes, i se'n va anar a veure

què trobava per l'estable.

Quan l'Ariadna, va descobrir que la Mariona havia

desaparegut.

La va buscar per tota l'habitació, però res. La teranyina

encara era allà, però ni rastre de l'aranya. Ara que s'havien

fet tan amigues!!!!...

12
 Aquella nit se'n va anar a dormir trista pensant que la

Mariona no tornaria a dormir més amb ella, però al dia

següent, ja ni se’n recordava. Encara podia continuar

jugant amb tots els animals de la granja.

La Mariona va trobar el sostre perfecte per viure a

l'estable, i el menjar era molt bo, així que va decidir

quedar-s'hi a viure per sempre.

L'Ariadna es va fer gran, i vivint al camp, molt sovint

es va topar amb alguna aranya. Però ara ja no xisclava, ni

mirava d'aixafar-la. Cada cop que en veia una somreia i

se’n recordava de la Mariona.

Què deuria estar fent ara?

13