Obresguanyadores

JocsFlorals

CasalCataldeBrusselles

SantJordi2014

Glossari

Categoriainfantil

NARRATIVA,PRIMERPREMI:Lescincroses
Pseudnim:Barrufetavermella.Autor:NriaNevensSol,9anys 3

NARRATIVA,SEGONPREMI:Elprimerdiaenunplanetadesconegut
Pseudnim:Molire.Autor:SergiMasdeu,13anys 5

POESIA,PRIMERPREMI:LeshistriesdelmeuaviPere
Pseudnim:EricCartman.Autor:EnricPerichGumm,11anys 8

POESIA,SEGONPREMI:Laxocolata
Pseudnim:Mrxocolata.Autor:NilTorrebadellaiBult,d11anys 9

CategoriaJuvenil

TEXTBREU,PRIMERPREMI:CarlesPuyol
Pseudnim:Djo.Autor:JoelTorrebadellaiBult,14anys 10

CategoriaAdultsB(nonadius)

PRIMERPREMI:Barcelona,msqueunaciutat
Pseudnim:Diamant.Autor:JensMatthiessen 11

SEGONPREMI:Bonanynou!
Pseudnim:Xiroi.Autor:HubertBuys 12

CategoriaAdultsA(nadius)

NARRATIVA,PRIMERPREMI:L'homedelaplaadelsMrtirs
Pseudnim:#creativitat.Autor:ElisabetNadeuPuigPey 13

NARRATIVA,SEGONPREMI:Aeroports
Pseudnim:MartaRoja.Autor:EsterHortetTarroja 15

POESIA,PRIMERPREMI:Homenatge
Pseudnim:Acontrapl.Autor:MariangelsFortBoh 18

POESIA,SEGONPREMI:Riuderecords
Pseudnim:LogaiterdeFlandes.Autor:IvanFox 19

TEXTBREU,PRIMERPREMI:Veeerd!!!
Pseudnim:Elllorodelpiratacarioca.Autor:NonaBaquer 20

CATEGORIA INFANTIL
PSEUDNIM: BARRUFETA VERMELLA


LES CINC ROSES

Hi havia una vegada una nena molt i molt pobre No tenia famlia i lnic que tenia era la roba
que portava, una caixa de cartr per dormir i tres roses mgiques, molt maques i vermelles. Les
hi havia donat una fada per la diada de Sant Jordi, una cada any des de feia ja tres anys.
Cada rosa et podia donar un desig, per no era tan senzill fer-les funcionar. Si les feies servir
malament feien el contrari del que volies. Per exemple: si volies un castell pl dor et donaven
en canvi una casa de fusta petita i mig trencada. Per aix la nena no satrevia a fer-les servir tot
i que les guardava com un tresor.
Lendem era Sant Jordi altra vegada i va anar a dormir molt contenta esperant tenir altra vegada
un regal de la fada.
Es va despertar molt dhora esperant trobar-la fada, per en comptes de la fada hi havia una
bruixa. Tamb li va fer un regal. Era una rosa, per no vermella sino negra. No era una rosa
mgica qualsevol, mai es gastava, es podia fer servir tantes vegades com volguessis. La nena
va donar les grcies a la bruixa perque no savia que la rosa era malfica.
La nena va comenar a caminar pel camp per buscar alguna cosa per menjar. Quan ja sacostava
al camp de blat de moro es va comenar a trobar molt cansada i va desitjar anar ms de pressa.
La rosa negra va fer la seva feina i en comptes dajudar-la, la va fer cansar encara ms. Llavors
una de les roses vermelles sen va adonar i li va donar energia per continuar fins el camp, per
amb aix es va gastar el seu poder.
Al cap duna estona, la nena va pensar que li agradaria tenir els cabells ms llargs per ser ms
guapa. La rosa negra va fer la seva feina: li va fer crixer els cabells fins al terra i encara no
paraven de crixer i crixer. La segona rosa vermella sen va adonar i li va tornar a deixar els
cabells com abans, per tamb es va gastar el seu poder.
La nena es va assentar sota un arbre i va pensar. Qu bonic seria tenir molts llibres per aprendre
coses i passar lestona llegint. La rosa negra va fer la seva feina: es va trobar una muntanya de
3
llibres al costat, per el problema s que no podia parar de llegir i sestava comenant a cansar
molt. La tercera rosa ho va veure i per salvar-la, va fer desaparixer la muntanya de llibres i
noms nhi va deixar un: el llibre del conte de Sant Jordi.
Llavors va aparixer la fada i va veure la rosa negra de la bruixa. La va llenar molt lluny i li
va dir que era malfica. La nena, per donar-li les grcies li va regalar el llibre de Sant Jordi, que
era la nica cosa que li quedava.
La fada li va regarlar una rosa vermella molt maca, com cada any. La nena li va donar les grcies
i va decidir que aquest cop satreviria a fer un desig.
Va desitjar tenir una casa i una famlia i com era una nena bona i el seu cor era pur, el desig es
va cumplir i a partir daquell moment va viure molt feli.
I vet aqu un gat, vet aqu un gos, aquest conte ja sha fos.

4
El primer dia en una planeta desconegut

Molire / categoria infantil


Era a lAstronau b35z8 quan em vaig quedar sense gasolina. Vaig activar el mode aterratge, per ja
era massa tard. La nau va caure sobre un planeta. El primer que vaig fer va ser comprovar si hi
havia cobertura per telefonar la central, per no nhi havia. I noms em quedavan 10 quilos de
menjar i 5 litres doxigen. El ms urgent era trobar alguna cosa per menjar. Vaig fer sortir el Robot
3g5d per explorar si hi havia animals a la zona. Em vaig quedar sol. Ara havia de fabricar armes
contra els depredadors. Vaig fer-me una llana amb la punta ben afilada. Dos dies ms tard, el robot
va tornar i vaig poder recollir les seves informacions. Hi vaig descobrir una gran selva a 10
quilmetres de distncia. Havia danar a la selva, per abans vaig activar un xip electrnic de la nau
per poder-la trobar si sorgien problemes. Vaig fer sortir el cotxe espacial a58de i em vaig dirigir cap
a la selva.

Dues hores ms tard, endarrerit per la falta de gravetat, vaig veure la selva i vaig entrar-hi. Noms
havien passat 20 minuts quan vaig veure un s gegant. J o tenia por, per havia de matar-lo, perqu
si no, no tindria res per menjar i em moriria de gana. El monstre em va veure i em va atacar. J o, amb
la meva llana, vaig apuntar i vaig tirar-la. Vaig tenir sort i li vaig travessar el cor. Ara que ja tenia
menjar, havia de construir una casa. Vaig comenar a recollir fustes i una hora ms tard ja disposava
de cent troncs, per loxigen em comenava a faltar. Havia de buscar-ne. Vaig fer un forat i desprs
de treure molta terra, va comenar a sortir fum. Havia danalitzar aquell fum. Ho va fer el robot
3g5d i va detectar que tenia molt oxigen barrejat. Vaig mourem rpid perqu se macabava laire i
vaig anar al pou doxigen a omplir les ampolles de reserva que portava al cotxe.

Ara estava ms tranquil, havia de comenar la casa de fusta, per era tard, es feia fosc i com que
feia calor, vaig preferir dormir a fora. Lendem, vaig comenar a construir la casa. Cap a mijta
tarda, vaig acabar-la. Tenia doncs, temps lliure, i vaig anar a caar. Vaig tenir sort i vaig tornar amb
un conill rosa, per ja estava cansat de menjar carn crua. Havia de fer un forn. Vaig foradar el terra,
i aquesta vegada en que va sortir no era fum, sin ferro i hacer. Podia comenar a construir el forn
per sabia que seria complicat. Em faltava alguna cosa per desfer el ferro i lacer per poder-los
donar forma. Necessitava una cosa molt calenta, com la lava per desfer-lo. On podia trobar-la? El
lloc on sempre hi ha lava s a un volc, de manera que vaig fer sortir el robot i el vaig enviar a
buscar volcans.

Mentrestant, i com que magrada dormir b, havia de fer-me un llit amb la fusta que quedava. Per
5
no era confortable, havia de trobar plomes tamb. Vaig entrar al bosc a buscar un animal que
tingus plomes, per era complicat. Tres hores desprs, vaig veure una gallina gegant. No semblava
perillosa, no va fer falta matar-la. Noms acostant-mhi pel darerra, li vaig arrencar dun cop unes
quantes plomes i la vaig deixar marxar. J a comenava a fer-se fosc, per tant, havia de tornar a la
casa. Hi vaig trobar el robot, amb informacions que ensenyaven que hi havia un volc no molt lluny.
Per, estava cansat. Dem, anir al volc, vaig dir-me i vaig quedar adormit.

Lendem, estava deshidratat, tenia molta sed. Havia de trobar fruites sucoses o aigua. Sabia que
anant cap al volc en trobaria. Vaig agafar la bossa que mhavia fet amb la pell de ls gegant, i
tamb un barret. Vaig tardar, per desprs de molta estona caminant vaig trobar moltes fruites i les
vaig agafar totes. Dues hores ms tard, vaig arribar al volc. Hi havia molta lava, per no sabia com
agafar-la. Vaig tenir una idea, construiria un canal que ports la lava des del volc fins a la casa.
Amb una pedra que semblava una closca, vaig comenar a foradar el terra per intentar fer-hi un riu.
Estava cansat, i noms nhavia fet la meitat. Em mereixia una pausa, i volia aprofitar per menjar una
de les fruites que havia recollit. Per, abans de tastar-la, havia dassegurar-me que era comestible
per als humans. Ho vaig deixar per ms tard. Em vaig aixecar i vaig continuar el meu riu. Dues
hores ms tard, estava acabat. Sense esperar ms, el robot va analitzar les fruites i va dir que es
podien menjar. Doncs men vaig menjar dues de les ms grans, i men vaig anar de seguida a
dormir, perqu estava molt cansat.

Lendem, em vaig despertar de bon humor perqu sabia que podria menjar calent. Vaig comenar
per fer fondre els blocs de ferro fins que els vaig poder donar la forma dun forn. Ara s que estava
orgulls del meu treball. Ara havia de pensar com tornar a casa. Sigui trobant gasolina i engegar la
nau o b contruint una rdio-radar perqu em poguessin trobar. Com que encara em quedava lava,
vaig pensar que seria ms fcil fer la rdio. Per fer una rdio, necessitava un radar, cuir i un sistema
per fabicar electricinat. Vaig anar a buscar tot aix en una mina de cuir que havia localitzar a la
vora. J a tenia de tot, per em continuava faltant lelectricitat. Desesperat, vaig tenir una idea. Podia
endollar el cuir al robot i desprs connectar-lo a la rdio. Ho vaig fer, i vaig escoltar un
bzzbzzbzzbzz

J a ho havia fet quasi tot; ara noms havia de trobar la localitzaci de la meva base espacial. Vaig
escoltar la veu dun col.lega i li vaig demanar que em vingus a buscar. Per, no podia perqu no
sabia on era jo. Aix que vaig connectar el meu radar i em va poder localitzar. Desprs de calcular la
distncia des de la seva base fins al planeta on jo era, em va dir que tardaria set dies a arribar.

6
J o estava molt content. Per fi podria tornar a casa. I set dies ms tard, mentre estava recollint fruites,
vaig sentir un motor. Vaig anar-hi corrents i vaig veure el meu col.lega. Quina alegria ! No vam
perdre temps, vaig pujar a la seva nau i vam marxar tots dos cap a casa.
.
Una setmana ms tard era a casa, i tenia moltes histries per als meus amics, Per explicar-los tot el
que havia fet. Desprs de tant temps en un planeta amb poca gravetat, vaig haver de fer molt
exercici per recuperar el meu cos normal. Per, estava molt content dhaver fer aquest viatge
meravells.

Fi





7
LES HISTRIES DEL MEU AVI PERE

Jo recordo al meu avi Pere que mexplicava,
unes histries dun mn fascinant on podies
fer de tot.
Volar i volar,
pujar parets i comprar joguines.
No hi havia escola i no hi havia hora.
jugar amb els animals i sempre guanyar premis annuals.
Aventures infinites
amb coses petites i boniques,
a les histries del meu avi Pere.

Eric Cartman
Categoria Infantil



8
La xocolata

s tan bona la xocolata Cote dor,
que com per un ric es lor.
La meva preferida s la blanca,
per que s del meteix color que la vaca.

A mi magrada menjar-la lentament,
com si fos un nen petit content.
Hum que bona que s, si pogus,
me la menjaria ara i desprs.



Titol: La xocolata
Pseudnim: Mr xocolata
Catgoria: Infantil


9
Carles Puyol


Van ser 15 anys que Carles Puyol va oferir-li al Barcelona, i en tot aquest temps ha sabut
guanyar-se els seguidors amb la seva fora i coratge en el joc. Ms de un sempre ha dit que
els gols que anotava no eren amb el cap, sin amb el cor.



Pseudnim: Djo
Categoria: J uvenil Text Breu

10
Barcelona ms que una ciutat

La miro en tota la seva bellesa
Barcelona va nixer amb la mar. Com ciutat de mar es acollidora, mesclada i vulnerable
Fa tres-cents anys, fa setanta-cinc anys, Barcelona va conixer la mort. Per reneix sempre
Dels Jocs olmpics va nixer la Barcelona en flors, que es posa guapa. Ms que mai
Dels molls industrials va nixer la ciutat oberta a la mar, que somriu al Mediterrani
On noms hi havia cotxes, van aparixer ciclistes, amb bicis de tots els colors i models
En el Nou Camp va nixer un joc elegant, geners que reflecteix l'esperit de la ciutat del
Bara
De la capital de Catalunya va nixer la metrpoli europea estimada, adorada, que rep tot el
mn
Em va rebre i neix en mi l'amor d'aquesta capital-mar - la gent, les places, la seva dola
llengua
Noms la Vila de Grcia reneix igual - conserva gelosament el seu ambient, la seva mgia
En una de les seves places, esmorzant en el sol pl lid del mat, s que sc en el bon lloc en
aquest mn
Si la miro encara amb ulls de fora, porto sempre Barcelona dins de mi

"Diamant"


11
BonAnyNou!

Corre,corre,corre,sovintabsent,
Sempreoccupat.
Unanynouestarrivant.
Ai!Encaranovamacabar
Totqueensvamproposar.
Qufaremaquestanydebo?
Gaudirdunllibre,delanatura,
Dunafoto?
Unaxerradameditada,
Festeunavidacolorada.
Negalhivernboirs,
Oblidaeltempsplujs!

Veus,
Tenimuncistellpledepropsits.
Elbuidemtotsunits?

Bonanynou!

Pseudnim:XiroiAdultB
12
Lhome de la plaa dels Mrtirs
#creativitat
Categoria 3: Adult A Narrativa
Un home vell, amb ulleres de sol antiquades, clava la mirada a la caixa dun
disc compacte que subjecta entre les mans. Lobre cuidadosament, en treu el
llibret i amb extrema delicadesa comena a passar-ne les pgines mentre els
seus llavis dibuixen un somriure. Porta ja una hora assegut en un banc mirant a
nord de la plaa dels Mrtirs. En un mat tan assolellat com el davui, diversos
turistes curiosos entren de tant en tant a la plaa, atrets per les faanes dun
blanc net i brillant dels edificis governamentals, per desprs de breus sessions
fotogrfiques, es giren, marxen i la plaa recupera el seu silenci majestus. En
un daquests moments de solitud, lhome vell tanca els ulls, sapropa el llibret a
la cara i intenta captar tots els matisos de la seva olor. Aquest mat se sent fort,
amb confiana. Hi ha somniat durant moltes dies i hi ha perdut la son durant
moltes nits. Avui est decidit a no fallar.
Al migdia, lhome vell, de barba blanca i espessa, obre la seva carmanyola i en
treu un entrep de formatge. A poc a poc i amb molta cura comena a menjar;
avui no s dia per tacar-se la roba, es diu, car no voldria que ella penss que
no pot tenir cura dell mateix. Acabat, treu un mocador de la butxaca dreta, es
neteja les mans i torna a subjectar la caixa del disc compacte com si fos un
tresor que calgus defensar dun enemic invisible.
A mitja tarda sent la necessitat de moures. El seu banc preferit, encarat a lest,
sembla ser ocupat per dos turistes cama cansats que aprofiten per reposar
mentre discuteixen quina ser la seva propera meta sobre un plnol obert.
Escolta la seva conversa sentint-se inquiet; al cap i a la fi, no li agrada haver de
trencar les seves rutines. Tanmateix, lhome sap que s difcil evitar la
interferncia dels turistes al cor de Brusselles. Sense gaire encert, els llana
mirades amenaants amb lesperana que aix els faci moures, per aquests
intents tmids no semblen molestar la parella, que agraeix seure i descansar
una estona en un rac tranquil. Finalment, saixequen i continuen la seva ruta, i
el nostre home, amb cara dalleujament, sadjudica, a pas feixuc, el banc
13
encarat a lest de la plaa per a ell tot sol. Ja pot tornar a estar atent, ella podria
arribar a qualsevol moment ara.
Els segons es converteixen en minuts, i els minuts en hores mentre ell toca
amb tendresa el disc compacte dins la caixa i deixa crrer la imaginaci. Pot
sentir la msica i distingir-hi la seva veu. Est segur que sha convertit en una
cantant i actriu exitosa. Haur pogut cantar a Londres, a Mil o a Verona? Els
seus somnis, per, deixen pas a velles pors quan sadona que, possiblement, el
rencontre pugui tenir lloc avui. Qu li dir? Desprs de deu anys sense veures,
el reconeixer ella encara?
Lhome vell, vestit amb una camisa i una corbata gastades, porta les seves
mans tremoloses cap a la butxaca de la jaqueta i en treu una carta.
Delicadament, repassa les frases amb els seus dits, rellegint-les amb els ulls
tancats. Ha memoritzat cada lletra, cada paraula, per intentar-ne entendre el
significat de cada coma i punt. Al final, es tranquillitza pensant que, de nou, ha
arribat a la mateixa conclusi: ella lha perdonat i el vol veure. Les campanes
de St. Michelis toquen puntualment a les set. El nostre home aixeca el cap vers
el cel i deixa que una brisa daire fresc lacaroni. Sadona que probablement no
es trobaran avui, per podr tenir una nova oportunitat si torna lendem?
Asseguda en un banc encarat cap a loest a la plaa dels Mrtirs, una dona de
mitjana edat amb la cara mig cremada observa lescena. Un home vell, que
amaga ulls tristos darrer ulleres antiquades, mira la funda dun disc compacte.
Ho ha estat fent durant tres anys. Quasi cada dia. De tant en tant, aixeca els
seus ulls apagats i la mira tmidament. Ella no el saluda ni es mou, perqu sap
que no la pot veure; una diabetis mal tractada el va deixar cec ja fa ms de deu
anys. Com ahir, ella no se sent preparada per acostar-se-li, i, potser, no en
sentir la necessitat lendem. Ara ell ja sap que lha perdonat i t la seva veu
preciosa gravada en un disc compacte enregistrat deu anys enrere a lpera;
abans que ell deixs caure lespelma que va cremar la casa familiar, abans que
la seva prometedora carrera musical queds trencada per sempre.
14
1

Ttol: Aeroports

Pseudnim: Marta Roja

Categoria: Adult A Narrativa


No sabia en quina pel.licula havia sentit que l'amor s la fora que mou el mn. Una prova en
son les arribades i les sortides de la gent als aeroports. A la sortida i entrada dels vols no
veus a gent que s'esbronca, no. Veus a gent que s'abraa i que es dona molts petons. Gent que
s'estima.

Amb el temps, lAnna havia anat passant de ser una protagonista activa daquelles escenes de
sentiments desfermats, a una expectadora lleugerament envejosa daquelles abraades i petons
que observava cada vegada que viatjava.

I lAnna havia dagafar lavi sovint, com expatriada a Brussel.les que era. Expatriada que
equival a dir emigrant, potser una mica millor pagada, per emigrant al cap i a la fi.

Els seus viatges frequents des de Brussel.les fins a Barcelona li havien donat la ocasi de
veure moltes retrobades entre persones expectants.

Aquell dia ella tornava amb la seva parella per passsar unes vacances, curtes o llargues, ja no
sen recorda. El fet s que tornava sovint a Barcelona. Hi estava b a Brussel.les, una ciutat de
talla mitjana, multicultural com les grans i amb un temps endimoniat. Per enyorava la seva
famlia nuclear, pares i germans, sobretot la seva mare, amb la que sempre havia tingut una
relaci molt estreta. Tornava a casa per les vacances tradicionals, Nadal, Setmana Santa i
estiu i fins i tot en escapades curtes entre aquestes grans vacances. Necessitava reconnectar
amb la seva famlia i apaivagar un sentiment de culpabilitat que li sorgia de veure els seus
pares fent-se grans i ella no estar all per ajudar-la com ells sempre havien fet amb ella. I no
seria sincera amb ella mateixa sino reconeixeia que tamb hi anava per la vitamina-sol que hi
trobava tumbada a la terrassa o a la platja.

Les arribades a laeroport ja eren una rutina per lAnna. Quan arribava i ningu la venia a
rebre, recorria rpidament el passads de les a rribades, que de vegades semblava lalfombra
vermella dels Oscars, amb tanta gent mirant, amb rams de flors i cartells fets de cartolina,
preparats amb la il.lusi de la retrobada.

Aquell cop no va ser diferent. Va sortir amb la seva parella, amb la vista ja posada a la sortida,
dirigint-se a agafar el tren. I de sobte va sentir alg que la cridava. Extranyada, va intentar
distingir entre la gent qui pronunciava el seu nom. Finalment, va descobrir una cara somrient
que no li encaixava amb la cara seriosa que sempre li havia vist, al menys en els darrers anys
a la universitat. Per va reconeixer els seus ulls blaus.

Els mateixos ulls blaus que li havien cridat latenci el dia que shavien conegut en el seu
primer mes a la universitat. El Pedro, aix sanomenava, s'havia fet amic d'un company de
lAnna amb el que havien estudiat el COU.

Aquell Pedroi li va semblar un pel pedant per era atpic, semblava no seguir la corrent, i
15
2

aix al menys el feia atractiu. En la universitat al principi dels anys 90 hi havia una fauna
diversa en aquelles classes massificades de dret de gaireb dos cents alumnes per hi havia
una divisi clara entre els pijos i tota la resta.LAnna estava entre la resta que despreciava als
pijos i el Pedro, en certa manera tamb tot i que amb el temps la seva relaci amb els pijos
acabaria sent molt ms porosa que la della.

Per no ens apartem del tema. No hi va haver amor a primera vista entre lAnna i aquell noi
dels ulls blaus, all era evident. Poca cosa recordava lAnna del primer curs i el Pedro.
Linters de lAnna es centrava en dos punts: enamorar-se platonicament dun noi de
Tarragona que semblava rmotament interessat en ella i intentar passar el primer curs de dret
distingirnt-se dalguna manera de la massa destudiants, de la mateixa manera que ho havia
fet durant BUP i COU. Va aconseguir les dues coses, especialment lenamorament platnic.

I s que lAnna coneixeia lamor per tots els llibres que havia devorat des de que havia
descobert els llibres a la biblioteca pblica. Per la seva experincia prctica en sortir amb
nois era nul.la. Fins als 17 anys hi havien hagut poques oportunitats perqu anava a una
escola de monges. Shavia enamorat dun noi a COU, un dels ms brillants de la classe, amb
aspiracions de poeta, per ell no la va mirar mai com alg de qui es pugus enamorar sin
com lempollona de la classe.

Per treures aquella imatge dempollona del damunt, i abans de comenar la universitat, es va
posar lentilles. LAnna no estava segura de ser gaire guapa. Era prima, amb una tendncia a
ensenyar panxa quan satipava dels seus postre preferits. Tenia uns cabells llisos, negres i
mats, per sempre li havia semblat que tena el nas massa gran per la seva cara ms aviat
petita.

Desde que es va posar lentilles, es sentia una mica ms confiada en la seva imatge per la
inseguretat no labandonava i la seva timidesa feia que no satrevs a ser ella mateixa quan
estava al voltant de nois i que es queds callada just davant els nois als que hauria volgut
impressionar.

Al final daquell curs, va treure unes notes brillants. El Pedro, no es va presentar a un examen
oral on el professor era molt exigent i li va queda aquesta asignatura per setembre. Un dia el
Pedro la va trucar a casa per demanar-li els seus apunts de Dret Natural, lassignatura en
qesti. LAnna tenia bona lletra(descola de monges) i les seves notes avalaven els apunts.
Ella va accedir a deixar-li els apunts i van quedar a la biblioteca de la universitat. Ell portava
un bronzejat de qui havia ja gaudit de lestiu mentre que ella estava blanca, de tant estudiar
pels finals entre les parets de la seva habitaci. En aquell moment, en la biblioteca mig buida
de la univeritat a principis del mes de juliol, ell li va somriureamb els apunts a la ma, agrat
pel prstec, i ella va creure's enamorada.

Al segn curs, es sentaven junts amb el grupet que havien format quatre o cinc amics i
sorganitzaven per anar a buscar lloc a les vuit del mat, una hora abans de la classe, per
poder-se sentar aprop del professor i intentar diferenciar-se de la massa.

Per poc va durar l'amistat entre ella i el Pedro. En una reuni per preparar un treball com
que havien de presentar a dret penal, lAnna va fer un comentari burleta duna afirmaci del
Pedro, eternament segur de si mateix, i lorgull daquest li va fer pronunciar paraules
despreciatives envers ella. Cap dels dos oblidaria les paraules pronunciades i orgullosos com
16
3

eren, sobretot lAnna, mai ms durant la carrera es tornarien a dirigir la paraula.

I tres anys i mig en una classe d'universitat, per molt massificada que sigui, s molt temps.
Moltes vegades d'asseure's un davant o darrera de l'altre. Festes on evitar-se. Moltes converses
on ignorar-se. Ella intentava diferenciar-se treient les millors notes possibles; ell, fent les
preguntes ms complicades pels professors. L'atracci de lAnna envers d'ell no va parar de
creixer tot i que ella mai va saber si l'atracci era recproca o la ignorncia, sincera. Ella no va
sortir mai amb cap noi durant aquell perode. I a ell tampoc se'l va veure amb cap noia.

Ella va plorar molt per aquell amor ideal, possiblement tamb perque no sen presentava cap
altre que li fes oblidar aquella atracci frustrada. No aconseguia enamorar-se de ning ms en
aquella universitat provinciana i encara no prou omplerta d'Erasmus. Cap de les opcions que
se li presentaven es podien comparar amb la seva intel.ligncia, misteri i ulls blaus.

Desprs dacabar la universitat no es van tornar a veure tot i que ella va saber, a travs
damics comuns, de la seva trajectria professional. Ell havia aconseguit el que volia, ser
fiscal. Ella tamb, estudiar idiomes i ser jurista duna empresa multinacional.

Fins aquell dia a l'aeroport. Molt somrient el Pedro se li va acostar i li va plantar dos petons a
les galtes. Semblava sincerament content de veure-la i ella, com feia en general amb tothom
tot i la sorpresa de fer-ho amb ell, va respondre amb reciprocitat, contestant a les seves
preguntes sobre la seva vida (don venia, on anava, que havia fet des de que havien acabat els
dos Dret) amb una alegria no fingida. Ell li va presentar a la seva dona, fiscal com ell, el pare
de la qual havien vingut a rebre a laeroport. Ella li va presentar al seu company. Cap dels dos
tenia fills encara. I en alegria, es van despedir.

LAnna mai li va explicar al seu company que signnificava per ella aquell amic de la
universitat que els havia saludat. Per aquella tarda es va somriure a ella mateixa vries
vegades. Com encara ho fa encara avui cada vegada que pensa en aquella trobada. Una
vegada ms ell havia estat ms intel.ligent. La vida noms es viu una vegada. I les casualitats
no es repeteixen sovint.

17
HOMENATGE
Sn tants i tants, i sense nom
tossuts, humils, sense fer fressa
com qui treballa amb jou al coll
els que han llaurat aquesta llengua...
Any rere any espedregant
aquesta nostra terra aspra;
any rere any desarrelant
blat renadiu, cugula i grama.
Desterrossant, tirant adob,
a la tardor complint la sembra,
sotjant el cel, que no vingus
un fred tard a la primavera...
Tots els que han abeurat els mots
en anys de plagues i secades;
tots els que han matinat mil cops
per salvar el gra de pedregades....
Tots els que amb vents i tempestats
han anat greixant els engranatges
per servar l'eina en bon estat
si un dia arriba la bonana ...
Sn tants i tants, i sense nom...
sn, tanmateix, la nostra histria...
els que ens nodrim d'aquella saba
en guardarem digna memria?

A contrapl .(Poesia- Adults A)
18
RIU DE RECORDS (Joaquim Horta in memoriam)
Sembla que l'home que espera
ha anat a trobar l'home amb Blues.
I sembla tamb que abans !e mar"ar
ulls ne#res
somriure $ermell
ha $ist el seu poble !onar%se la ma.
(homes i !ones !e &ran'a a (l)anar
han si#nat amb llurs )ossos
el )omprom*s
!'un )ombat)
I s )ert que ho ha $ist+
perqu, els seus ulls han brillat
)om quan em !eia- .Es)olta+
si brillen a la nit les estrelles+ s que s/n ne)ess0ries a al#12.
Com ha estat ne)essari en aquest seu pa*s
que els seus ulls brillessin ne#res en la 3os)or !el )ombat.
Han mar"at tots !os
home que espera
home amb blues
ulls ne#res
somriure roi#
I 4o em que!o aqu*
mort !e riure !e saber
que els amos !e la )asa
po!ri!a !el po!er+
els )o$ar!s )amu3lats
sota la !is3ressa ri!*)ula
!'una le#itimitat que no tin!ran mai
)auran un rere l'altre
sense po!er
3er )reure
a nin#1
que l'han atrapat5
6'home amb blues
l'home.
I 4o em que!o aqu*
)om a testimoni !e portes obertes
i 3inestres !e bat a bat.
7er $eure en aquest meu pa*s-
ulls ne#res
somriures $ermells
mans !e tots )olors
)ontinuar )onstruint
l'home que riu.
6o #aiter !e &lan!es8 poesia8 a!ult (89a!iu
19
Ttol de lobra: Veeerd!!!!
Pseudnim: El lloro del pirata carioca
Categoria: Adult A Text breu

Veeerd!!!!
Vaig obrir la finestra i un verd esclatant, informal i rebel, es mostrava.
Tant de bo els homes fssim tots aix: ferms, expressius, desobedients
i fidels a la natura i a l'essncia.





20