LA CAPUTXETA VERMELLA, versió Llop

El bosc era la meva casa i sempre intentava que estigués net i ordenat.

Les persones que passaven pel bosc em feien por i jo sempre m'amagava o

els espantava amb un simple grunyit. Ells sempre sortien corrents.

Un dia molt bonic, amb sol i cap núvol al voltant vaig sentir unes passes, vaig

mirrar de reüll i vaig veure a una nena molt guapa i vestida d'una forma

peculiar: una jaqueta amb una caputxa vermella. Caminava feliç, contant

les flors que hi veia i fent saltirons, també portava una cistella amb ple de

menjar. M'hi vaig apropar a ella i li vaig preguntar on anava amb una cistella

amb tant menjar que tenia tan bona pinta... Em va respondre que anava a

casa la seva àvia i se'm ocórrer donar-li el camí més llarg per així jo poder

arribar a casa la seva àvia amb temps i menjar-me tot el que aquella nena

portava.

En arribar a aquella casa de fusta i tan apartada de la ciutat vaig veure a la

vella al seu llit amb el pijama posat i la manta per sobre, feia cara de què no

es trobava gaire bé així que ho vaig deixar estar i me'n vaig anar per on

havia vingut. Pel camí em vaig creuar a un altre llop, mai l'havia vist així que

li vaig preguntar que feia en aquell bosc, mai hi havia altres llops. Ell em va

contestar que havia coincidit a una nena amb una caputxa vermella i una

cistella, la mateixa que jo, i que havia vingut a treure-li el menjar.

Jo vaig passar de llarg sense fer-li cas i una estona després vaig sentir molts

crits i segudament un tret. En aquell moment vaig córrer cap al soroll,

m'amoïnava pensar que a aquella nena li podria haver passat alguna cosa.
En arribar vaig veure al llop que em vaig creuar, estirat a terra i amb la bala

al pit, la nena abraçant a l'àvia, totes dues molt espantades i el senyor vestit

de camuflatge i amb una gorra peluda molt rara al cap, tenia una

escopeta. Vaig sortir corrents, en aquell moment vaig sentir la por que tots

senten quan em veuen.