ESTRATÈGIES QUE HEM DE TENIR EN COMPTE A L’HORA D’EXPLICAR

CONTES.

No oblidem que, tradicionalment, els contes sempre s’han escoltat mentre es

narren o bé es llegeixen en veu alta. La lectura fa possible transmetre tota la
riquesa dels literats o de les rondalles tradicionals i, sobretot, fer córrer la
imaginació.
Amb infants xicotets, durant les narracións, és necessari utilitzar estratègies
lingüístiques i de comunicació per assegurar-ne la comprensió i estimular
l’expressió dels infants. En aquest cas utilitzem el moment del conte per a fer
parlar els infants, per treballar estructures lingüístiques, per introduir vocabulari
nou etc.
Per això, convé programar els objectius i continguts lingüístics que volem treballar
i quines estratègies farem server, tot això sense perdre de vista que el principal
objectiu és que els infants gaudeixin amb la narració.

Estratègies que asseguren la comprensió

• La utilització de suport visual, ja siguin fotos, retallables, titelles, teatret de

taula, projeccions, clics, ninotets, dibuixos a la pissarra. Aquest suport que
s’utilitze com a comprovació de la comprensió i no com a traducció. Les
paraules sorgeixen abans que les imatges.

• Molta gesticulació.

• Fer representar mímicament les accions als infants. Com més s’involucrin
amb tot el seu cos, més l’interioritzaran, el comprendran i tendran la
necessitat de parlar amb la llengua dels personatges del conte.

• Parlar poc a poc i exagerant l’articulació.

• Convé representar veus diferents en els diàlegs, quan els personatges no

siguin els mateixos

• Començar amb frases curtes i ampliant-les a poc a poc.

• Els/les mestres que contam un conte convé que anem situant en un

mateix lloc escènic cada personatge amb una actitud o una veu
determinada.

Per exemple, si tenim dos personatges dibuixats a la pissarra, quan parla un

ens col·loquem devora aquell i quan parla l'altre ens col·loquem devora l'altre;
o si, per exemple, expliquem Na Caputxeta Vermella, quan parla el llop
sempre posem una cara determinada i quan som a la casa de l'àvia sempre
ens situem en el mateix espai (un racó concret) i quan ens trobem al bosc
sempre ens col·loquem en un altre lloc determinat.
• Explicar el conte demanant la participació dels infants que aniran
escenificant simultàniament mentre hi haja la narració. El mestre farà de
narrador i d’apuntador a la vegada, perquè els infants sàpiguen què han
de dir i com han de modular la veu en tot en tot moment.

• Fer preguntes i deixar que ells en facen.

• Tocar, tastar, comparar, cercant semblances i diferències, relacionant

amb el que ja saben.

• Si contem un conte amb un llibre, els acostarem el llibre i els farem fixar
l’atenció en objectes i accions rellevants. Taparem les pàgines contigües
si es veuen imatges de situacions diferents al que estem narrant.

Estratègies que asseguren l’expressió

• Deixar algunes frases sense acabar, amb la intenció clara que els infants
les completen, quan sabem segur que ja tenen un vocabulari mínim que els
permetrà fer-ho bé.

Per exemple: I aquell caragolet estava...(tot fent el gest de dormir). Els infants
diran: dormint.

• Aprofitar totes les ocasions per recordar i fer-los dir coses que ja saben.
- Mestra Fixau-vos quants d’arbres hi ha en aquest bosc, els contam?
- Infants- Un, dos, tres, quatre...

• Mentre anem contant la història, fem preguntes tancades, procurant no

caure en el vici de fer repetir sense sentit. De vegades, les preguntes es
poden fer després que ja han dit en castellà el que pensen; així sabem
segur què pensen i llavors els podem donar el model en català.
Una pregunta tancada té una intenció clara: donar dues opcions i sabem
que els infants triaran la que nosaltres volem, però hem de procurar que les
respostes també siguin resultat d’una reflexió seva. Exemple:

- Què trobau d’en Patufet? Era valent o covard?

- Valent (sempre que en les explicacions prèvies haguessin pogut deduir
que en Patufet era valent)

Però, en canvi no seria una pregunta correcta si la plantejàssim així:

- En Patufet, encara que fos petit era un al·lot molt valent. Com era en
Patufet? Valent o covard?
- Valent.

Els infants en els dos tipus de pregunta respondrien el mateix, però en el

primer cas haurien pensat i en el segon, no.

• Convidar els infants, amb un gest amb la mà o amb la mirada a repetir els
diàlegs dels personatges, posant més èmfasi en l’entonació que no en la
 repetició. Així, els donem models de com modulam la veu quan renyem,
quan animem, quan cridem, quan sentim tristor, alegria, quan demanem
ajuda... Exemples:

- Aquell gegantot va dir: sent olor de carn humanaaaa!!! i els infants ho

imiten
- I els pares d'en Patufet ben preocupats van començar a cridar: Patufet, on
ets? infants: Patufet, on ets?
- La mestra diu: No m’ha sentit. M’ajudau a cridar-lo? Els infants diuen: Lleó,
on ets! Vine,per favor!

Les repeticions ens ajuden a utilitzar els pronoms febles: Patufet, vés a
comprar! Vés-hi, vés-hi!

S'ha de procurar no convertir el conte en un seguit de repeticions sense sentit,

pesades o absurdes. Cal incidir en l'entonació, provocar cantarelles
increpatòries; fer repetir amb to d'enfadat o de donar ordres ajuda als infants a
sentir-se identificats amb els personatges.

• Quan tenim identificats els personatges del conte de manera visual amb una
titella, un ninotet o un dibuix retallat que el podem fer moure, caminar, anar
d’un lloc a l’altre o aferrar-lo amb blu-tac a la pissarra va molt bé preparar la
eixida del nou personatge amb emoció i anticipar-ne sempre el nom, abans
que no el visualitzen.

- Així, si diem: sabeu qui s'havia amagat darrera aquell arbre?, doncs un
conill. El feim sortir? Diguem-li: Conill, ix!! I els infants diuen: conill ix! I és
després de tot això quan el fem eixir i el veuen. D'aquesta manera ja
hauran identificat aquell conill amb la paraula conill i no amb "conejo"
;per a ells aquell del conte sempre serà un conill.

• Ens ajuda molt a fer més alegre el conte el fet de cantar una cançó que hi
sigui adient en un moment determinat del conte, si no és un conte que ja en
té una d’incorporada.

• Provocar la interacció dels infants amb els personatges i que s’identifiquin

amb ells. Per aconseguir-ho podem animar els infants a parlar amb ells.
Exemples:

- Per què plores?

- Cuc, aquesta flor no te la mengis!!
- Menja una poma!

• Provocar cantarelles increpant algú: No m’encalces, no m’encalces!

• En el cas de que els infants escenifiquen un conte: dur caretes o antifaços

dóna segurat als empegueïdors.
DIFERENTS TIPUS D’ACTIVITATS QUE PODEM FER A PARTIR DELS
CONTES.

• Dramatització Repetir un conte amb una escenificació espontània en el

moment de la narració com una preparació que suposi una representació
amb un públic espectador.
Si són de primària poden escriure el seu paper o bé totes les intervencions
per poder llegir i memoritzar.

• Treball de lèxic. D’estructures lingüístiques

• Treballar les habilitats de pensament: endevinar, formular hipòtesis,

observar, anticipar, comparar, definir, raonar, explicar, resumir...

• Treball de conversa relacionada amb la portada d’un llibre.

• Racons. Podem muntar “el racó dels contes” igual que el de cançons o
d’endevinalles a on individualment o en petit grup els infants van a repetir-hi
la història amb el material utilitzat de referent extralingüístic. Els contes
poden també induir a muntar racons relacionats amb algun aspecte de la
història.

• Crear una biblioteca sonora on els infants escoltin contes contats a l’aula.
També hi poden enregistrar els contes. Poden tenir efectes acústics o no,
fer-ho una sola persona, un grup... És molt senzill!

• Conversa relacionada amb tot alló que passa a la història.

• Arxiu de diapositives, fotos o il·lustracions a disposició dels infants per a

crear noves històries.

• Elaboració de contes. Individuals, col·lectius, d’aula. Seguint la història,

amb variacions, inventats a partir d’un element. Orals, escrits, enregistrats...
• Invenció de històries col·lectives a partir d'un tema, de referents donats
pel mestre o a partir de la iniciativa dels infants.

• Lectura col·lectiva dels textos i observació conjunta de les imatges

ampliades d’un llibre presentat en format de Power point.

• Avaluació. Si tenim previst el conte com una activitat que ens genera
produccions orals, prepararem una avaluació que detecti tant la comprensió
del conte com l’expressió oral i ens fixarem tant en les intervencions que
s’ajusten al text original com en les que són fruit de la pròpia interpretació i
elaboració.

ALGUNES REFLEXIONS…

NO ÉS EL MATEIX:
 • Llibre que conte. Un llibre pot ser un imatginari (On és en Wally?) …
• Narrar que llegir. No és el mateix, però són iguals de necessaris a tots
els cicles.
• Mirar llibres, que llegir llibres, que llegir contes.
• Narrar que mirar un llibre junts. Podem narrar amb suports com els que
hem explicat però no hem de perdre de vista que aspiram a poder contar
una rondalla sense gens de suport confiant sols en la seducció de la
paraula. Hem d’anar retirant el suport visual quan el infants ja tenen un
bon nivell de comprensió.

• Hem de procurar mantenir les versions antigues i més properes quan

tenim la intenció de transmetre el llegat cultural. Per aquest motiu no és
convenient fer canvis, hem de respectar el sentit ancestral. Segons
Bettelheim convé no edulcorar els contes (si no ens agrada el final d’un
conte popular en lloc de canviar-lo, millor contar-ne un altre).
En canvi, quan la intenció és treballar l'educació en valors és interessant
introduir versions d'altres països i cultures.
• Convé donar models diferents. Alternar un conte popular clàssic amb
d'altres d'autor actuals. Una vegada conegut el conte podem jugar amb la
història original.
• Procurar fer les versions més acostades al territori on vivim.
• Treballar amb rondalles d’altres cultures serveix per conèixer altres maneres
de veure el món i tenir en compte els infants de l’aula.
• Hem de presentar models distints tant ESTÈTICS com ÈTICS. Això ens
serveix per compensar aquest ús, que no ha de ser abús, que necessitam
fer del suport visual i per fomentar que ells puguin imaginar-se i dibuixar els
personatges, i puguin crear-se una imatge pròpia de cada història.
• Convé que les editorials no decideixin quins hem de contar. Parlar a nivell
cicle. Conveniència de haver sentit contes de tot tipus: acumulatius,
meravellosos, de riure...

DOCUMENT DE L’EQUIP DE SUPORT A L’ENSENYAMENT DE LA

LLENGUA.