Tema 5.

Aprenentatge
1. Consideracions sobre apenentatge

Psicologia bàsica
Percepció, atenció i aprenentatge

Fem un breu repàs del vist fins ara en l'assignatura:

● La percepció ens permet obtenir representacions del món (en forma de

continguts/representacions mentals) a partir de l'estimulació dels nostres
sentits (sensació).
● L'atenció té la funció de centrar els nostres recursos mentals en uns certs
estímuls o tasques. D'aquesta manera, l'atenció aplica filtres a la nostra
percepció: de tots els estímuls que impacten en els nostres sentits en un
moment determinat, només percebem (o ho fem amb més intensitat) aquells
que són més rellevants per al context en el qual ens trobem. Exemple: el
professor és rellevant en el context "classe", en canvi, el color de la paret, no ho
és. No obstant això, tant el professor com el color de la paret són estímuls que
impacten en els nostres sentits al llarg de tota la classe.
Percepció, atenció i aprenentatge

Estímuls

Atenció

Percepció
Què és l'aprenentatge?

● L'aprenentatge és el procés psicològic bàsic que ens permet adquirir i

modificar coneixements, conductes, i habilitats.
● Si parlem en "termes mentals", podem dir que l'aprenentatge és el procés
encarregat de crear, actualitzar i connectar continguts/representacions
mentals.
● Aquestes representacions mentals poden ser de tota mena: imatges,
paraules, significats, sons, creences, etc.
● La majoria d'aquestes representacions mentals provenen de la percepció.
Per tant, l'aprenentatge sol rebre com a elements d'entrada ("matèria
primera") els elements de sortida ("el producte manufacturat") de la
percepció.
Què és l'aprenentatge?

Estímuls

Atenció Codificació

Percepció

Memòria
Aprenentatge

Emmagatzematge
Què és l'aprenentatge?

● Com aprenem en l’entorn?

● Aprenentatge segons el conductisme
○ Condicionament clàssic
○ Condicionament operant
● Aprenentatge i memòria humana
Tema 5.
Aprenentatge
2. Fonts d’aprenentatge

Psicologia bàsica
Fonts d'aprenentatge

● L'aprenentatge es realitza a través de l'experiència, educació (p. ex., escola)

o raonament.
● L'aprenentatge mitjançant experiència ens permet crear i actualitzar
representacions mentals que reflecteixen les regularitats/patrons que
existeixen en el món: de què es componen els objectes del món i quina
relació existeix entre ells. Això fa que la nostra ment sigui un model
representacional i explicatiu del món.
● Per exemple, si un/a nen/a de tot just un any observa com cada dia la seva
mare se senti sobre la mateixa cadira, què acabarà representant en la seva
ment sobre aquesta situació?
Fonts d'aprenentatge
Fonts d'aprenentatge

Possibles representacions de la situació:

● La meva mare se sol asseure en la seva cadira preferida per a descansar
● La meva mare se sol asseure en un objecte format per respatller, seient i
potes per a descansar
● La meva mare sol col·locar el seu cos en forma d'en un objecte
format per respatller, seient i potes per a descansar
● La meva mare sol col·locar el seu cos en forma d'en un objecte
format per respatller, seient i potes que només existeix a la meva casa
● L'objecte animat que m'alimenta sol col·locar el seu cos en forma de en
un objecte format per respatller, seient i potes que només existeix en
l'espai delimitat per quatre parets on l'objecte animat m'alimenta
Fonts d'aprenentatge

● L'exemple de la cadira evidencia que entendre les relacions entre elements

del món, la composició dels elements i la categoria a la qual pertanyen
només és possible mitjançant l'experiència
● Un altre exemple és el de la indeterminació: Com fa un nen/a per a
assignar noms als objectes del món?
Fonts d'aprenentatge

Imaginem la següent situació. Una mare i la seva filla de 14 mesos juguen a la sala d'estar de la seva
casa. Un dels jocs consisteix a assenyalar objectes de l'habitació i pronunciar el seu nom. Mitjançant
aquest joc, la mare intenta que la seva filla aprengui el nom dels objectes que li envolten. Ens situem
en un dels moments del joc, en el qual la mare assenyala una cadira de l'habitació i al mateix temps
pronuncia la paraula cadira. En aquest instant -si assumim l'efectivitat d'un context d'aprenentatge
com el descrit-, la nena haurà après que cadira és la paraula que designa l'objecte cadira. Però
realment haurà estat així? És a dir, podem assegurar que la nena haurà enllaçat la paraula cadira amb
el tot cadira (potes, seient, respatller, etc.)? O hi ha la possibilitat que l'hagi associat amb alguna de les
seves parts (cadira-recolzo), o amb alguna de les seves característiques (p. ex., el seu color), o amb el
lloc de l'habitació que ocupa, etc.?
Fonts d'aprenentatge

És una
cadira
Cadira?

Cadira?

Cadira?

Cadira?
Fonts d'aprenentatge

Establir el referent d'una paraula no sembla tasca fàcil per a un nen/a., ja

que en la majoria de situacions no hi ha una relació unívoca entre paraules
i referents.

Llavors, com fan per a assignar noms als objectes del món?
Fonts d'aprenentatge

Imaginem que un pare i el seu fill de 12 mesos estan veient una pel·lícula de dibuixos animats. En una escena
de la pel·lícula apareixen en la pantalla un lleó i un senglar. Just en aquest moment el pare diu: “Mira, un lleó i
un senglar”. Més tard, en una altra escena, apareixen un lleó i un elefant. En aquesta ocasió el pare assenyala
la pantalla al mateix temps que exclama: “Un lleó i un elefant!”. Després de la presentació d'aquestes dues
escenes, el nen haurà vist tres animals diferents aparellats, cadascun, amb paraules diferents (lleó: lleó,
senglar i elefant; senglar: lleó i senglar; elefant: elefant i lleó). Si el nen posseeix algun mecanisme
d'aprenentatge capaç de computar la freqüència d'associació de paraules i objectes aconseguirà, almenys,
assignar correctament la paraula lleó a lleó. Per què? Perquè la freqüència d'aparellament lleó-lleó en
aquestes dues escenes va ser del 100%. En totes les escenes en les quals apareixia un lleó, el pare va
pronunciar la paraula lleó; mentre que la freqüència d'aparellament de lleó amb la imatge d'un senglar o amb
la imatge d'un elefant va ser del 50%.
Fonts d'aprenentatge

Un lleó i
un porc
senglar

Un lleó i un
elefant

Imatge paraula "lleó" paraula "elefant" paraula "porc senglar"

100% 50% 50%

Fonts d'aprenentatge

● Com a mostra el problema de la indeterminació, l'aprenentatge per

experiència estaria basat en gran part en la concurrència d'elements del
món. Si diferents elements apareixen sempre junts, podem suposar que
aquests elements formen un tot/conjunt (p. ex., respatller, potes i seient
formen part d'una cadira)

"Cadira"

"Respatller"
"Seient"

"Potes"
Tema 5.
Aprenentatge
3. Conductisme:
condicionament classic

Psicologia bàsica
L'aprenentatge segons el conductisme

● La concurrència també explica altres formes d'aprenentatge basades en

l'experiència. Per exemple, aquelles en les quals s'estableix una relació de
causa-efecte.
● Aquest tipus de relacions van ser àmpliament estudiades durant el
conductisme.
● El conductisme va ser un corrent psicològic que va tractar de reduir la
psicologia a l'esquema Estímul-Resposta. De manera que es va centrar a
estudiar la relació entre estímul i conducta, deixant de costat el paper dels
processos psicològics bàsics.
El conductisme: condicionament

● El conductisme es va centrar a explicar les relacions entre estímul i

conducta. Van deixar completament al marge el paper de la ment
(processos mentals i continguts mentals) en l'aprenentatge.
● A partir de l'estudi de les relacions entre estímul i conducta, el
conductisme va desenvolupar diferents procediments per a crear,
modificar i extingir conductes. Aquests procediments es coneixen amb el
nom de condicionament i, bàsicament, n'hi ha de dos tipus:
○ Condicionament clàssic
○ Condicionament operant
El conductisme: condicionament clàssic

● En el condicionament clàssic es desenvolupa una associació entre dos

estímuls: un estímul incondicionat (EI) i un estímul neutre (EN). L'estímul
incondicionat és aquell que ja té algun valor per a la persona/animal,
mentre que l'estímul neutre no té cap valor.
● L'estímul incondicionat (EI) genera una resposta incondicionada (RI), al
presentar l'estímul neutre (EN) juntament amb l'estímul incondicionat (EI)
associem els dos estímuls.
El conductisme: condicionament clàssic

● Aquesta associació entre EI i EN fa que la resposta davant l'EN acaba sent

la mateixa que davant el EI. Quan es presenta la mateixa resposta davant
de EI que de EN diem que hem convertit l'estímul neutre (EN) en un estímul
condicionat (EC), i la resposta que es desenvolupa en diem resposta
condicionada (RC)
El conductisme: condicionament clàssic

Condicionament clàssic en humans: El petit Albert

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/e3/Little_Albert_expe
riment_%281920%29.webm
El conductisme: condicionament clàssic

Abans del condicionament Després del condicionament

Estímuls

Menjar Campana Menjar Campana

Conductes

Salivar Salivar
El conductisme: condicionament clàssic

● El condicionament sol anar associat a processos de generalització. Això

és, estímuls similars a l'estímul que ha estat condicionat produiran
respostes similars a aquell.

Campana

Menjar

Gong

Timbre

Salivar
El conductisme: condicionament operant

● En el condicionament operant es produeix una associació entre una

resposta i la conseqüència derivada d'aquesta, a diferència del
condicionament clàssic en què s'associen dos estímuls (EI-EC).

● L'objectiu del condicionament operant és aconseguir que:

○ una resposta coneguda es doni en una situació (o context) nova
○ una resposta coneguda es doni en major o menor nombre d'ocasions
○ aparegui una resposta nova
El conductisme: condicionament operant
El conductisme: condicionament operant

● En el condicionament operant s'utilitzen càstigs o recompenses per a

reduir o augmentar la probabilitat que es doni una conducta.
● També s'usa el reforç negatiu o l'omissió. En el reforç negatiu, es retira un
estímul negatiu després de realitzar la conducta. Mentre que en l'omissió,
la persona/animal no rep cap mena de recompensa després de realitzar la
conducta.
● A manera de resum, tant el reforç positiu com el negatiu tenen com a
objectiu crear i reforçar conductes. Mentre que el càstig i l'omissió
s'utilitzen per a eliminar conductes.