Unitat-7-La-restauracio-borbonic...

naimehc

Historia de España

1º Asignaturas comunes

PAU Cataluña

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 Naïm El Harrak Colomé, Hana Ataneba, Douae Salah 2n Batx B

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
UNITAT 7: LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1931)

Reservados todos los derechos.

1. Les claus del nou sistema polític
Nou sistema dissenyat i dirigit per Cánovas del Castillo (sistema canovista)
● Pacificació del territori que s’aconsegueix mitjançant la manipulació dels vots electorals→ la
democràcia no permetia a Cánovas pacificar el país. Topinada (cucherazo)

Crea la constitució de 1876:

● Caràcter conservador (pas enrere, més conservador que el sexenni democràtic)
● Garanteix una àmplia declaració de lleis i llibertats→ després l’executiu la pot modificar.
● És un polític i, per tant, se centra en la disputa dels partits polítics PRINCIPALS.

Principals elements:
● Sobirania compartida→ el rei té dret a vetar si no li agrada el que fan les corts (no es fa de
manera habitual). Les corts són qui governen majoritàriament.

● Sistema bicameral: dues cambres, les propostes passen per dos filtres en lloc d’un→ més
dificultat de canvis
○ Congrés de diputats→ proposa les lleis a través d’eleccions
○ Un senat→ revisió de les lleis del congrés de diputats (aprovar o no)→ es crea a dit;
ets fill de…, ets influent per…, ets amic de…, càrrecs de confiança

● Vot censatari→ homes blanc i rics, limiten el vot als contribuents principals.
○ El sufragi el pot decidir el govern (es pot decidir si és liberal o censatari i a quin
nivell). Inicialment, és censatari i molt restrictiu.

● El catolicisme és la religió oficial, tot i que la constitució accepta altres religions al país,
l’estat només s’assegura que l’església rebi subvencions.

● El caràcter centralista (ajuntaments i diputacions sota el control del govern)→ margina

políticament els nacionalistes (la perifèria), tot passa per Madrid. (Catalunya, València, Aragó,
País Basc)→ perifèries amb entitat política.

DOC 1: !!!
Cánovas de Castillo nega la concessió del sufragi universal, ja que afirma que si això passes, la gent miserable i
sindicant podria votar, i això provocaria la desaparició de la propietat. Llavors quan les minories riques s’adonessin
que la igualtat de drets els perjudica, voldrien instaurar una dictadura, cosa que Cánovas volia evitar.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5923938
 Naïm El Harrak Colomé, Hana Ataneba, Douae Salah 2n Batx B

OBJECTIUS DEL RÈGIM RESTAURACIÓ BORBÒNICA

Els objectius del règim de la Restauració borbònica dissenyats per Cánovas de Castillo, eren
pacificar Espanya, en concret, volia acabar amb la disputa que hi havia entre els partits polítics
principals, el problema colonial, i amb els carlins. Utilitza el sistema canovista i la constitució
mal·leable per part de l’executiu.

2. Bipartidisme
Cánovas va establir el sistema bipartidista (dos partits s’alternen el govern)
Partits dinàstics:

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Espanya Catalunya

Partit liberal-Conservador→ Creat i liderat per Lliga de l’ordre social→ partit conservador. “Diari de
Cánovas del Castillo i substituïa l'antic Partit Moderat. Barcelona”. Ferrer i Vidal.
● Són catòlics i s’oposen a la tolerància religiosa
Partit liberal- Fusionista→ Fundat per Sagasta i tenia
un programa més progressista. ● S’oposen al reformisme liberal (els amplis drets)
● S’enfronten a Cánovas del Castillo en:
○ centralisme
Que tenen en comú?
● Partits de notables ○ caciquisme i corrupció
● Defensen el dret civil català i el proteccionisme
● Coincideixen ideològicament en la base:
econòmic
defensen la monarquia (és intocable)
● Defensa de la constitució i la propietat Partit liberal. “La Vanguardia”. Rius i Taulet.

Reservados todos los derechos.

privada.
● Defensa d’un estat UNITARI i centralista i de
la consolidació de l’Estat liberal.
- Amplies llibertats individuals
- Menor influència de l’església
- Més bases socials en el sufragi (segueix sent
censatari)
- Volen fer reformes a Cuba (per donar autonomia)
- Perd les bases socials amb els temps→ aniran cap
als partits catalanistes, defensen els interessos
catalans (proteccionisme, llengua catalana,
recuperen història…)

CONSERVADOR LIBERAL

Líder Cánovas de Castillo Sagasta

Dirigents: Antics moderats i unionistes Antics progressistes, demòcrates i republicans

moderats.

Ideologia: -Sufragi censatari - Sufragi universal

-Immobilisme social - Reformisme social
-Desconfiança de l'ampliació de lleis i llibertats - Ampliació de lleis i llibertats
-Estat confessional i suport a l'Església - Societat laica i restricció de privilegis de
l'Església

Bases socials Aristocràcia, alta burgesia, i jerarquia eclesiàstica Mitjana burgesia i classes mitjanes

Si juegas con fuego, te fuegas

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5923938
 Naïm El Harrak Colomé, Hana Ataneba, Douae Salah 2n Batx B

Alfons XII es mor l’any 1885→ volen evitar la desestabilització del sistema polític→ acord entre
liberals i conservadors Pacte d’El Pardo→ donar suport a la regència Maria Cristina→ garantir la
continuïtat de la monarquia i assegurar-se que els carlins i republicans no ocupaven el poder.
● Partir liberal puja al govern en acord: llei d’associacions, llei del jurat, nou codi civil, sufragi
universal masculí per a majors de vint-i-cinc anys.

3. Les forces polítiques marginades del sistema

La restauració va marginar de l’activitat política amplis sectors socials i polítics:

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Republicans:
● Divisions internes (unionistes, federalistes)
● República com a forma d’estat
● Reforma per afavorir els grups socials més necessitats (forta intervenció estatal, crèdits
barats, cooperativisme).
● Defensaven el progrés científic
● Laïcitat
● Partit republicà federal (Pi i Margall).
○ Valentí Almirall crea el centre català el mateix que PRF però només d’àmbit català.
● República Possibilista i República Progressista.
● Coalició (un conglomerat de partits) de la Unión Republicana que es presentarà a les
eleccions de 1890 (unitaris i progressistes)

Reservados todos los derechos.

Carlins:
Són conservadors i donen suport a Carles, defensen l’església, defensen els furs (lleis pròpies de
cada regne).
El 1876 suposa un punt d’inflexió pel que fa al carlisme: després del sexenni democràtic s’escull a
Alfons XII com a rei en lloc de Carles, Alfons XII fa un pacte amb l’església determinant Espanya com
un territori catòlic (s’elimina el suport de l’església al carlisme). Cánovas dona més beneficis a
l’església i li dona suport a ell, en emportar-se l’església s’emporta també gran part dels conservadors
i només es queda amb el suport dels furs, que cauran a causa de la competència nacionalista. (la
gent que donava suport als furs passa a fer costat als partits nacionalistes). Amb tot això perdran
quasi tot el suport català i es debilitarà el basc. Es queden en un partit minoritari: comunió
tradicionalista.

Socialistes:
Liderat per Pablo Iglesias, forma el PSOE i UGT. Són minoritaris i poc rellevants a Catalunya. Quan
els liberals pugen al poder després de la mort d’Alfons XII, els socialistes augmentaran el nombre
d’afiliats. (llei d’associacions).

Doc 5 p.161!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Cánovas (el president), davant del perill que suposa la mort d’Alfons XII aconsella a la reina que li
doni el poder als liberals. (per assegurar que no perd un altre pilar del sistema canovista, així
augmentaven les bases socials de la reina (classes mitjanes).

Pacte del Pardo busca fomentar l’estabilitat del sistema canovista augmentant la popularitat de la
regent Maria Cristina.

Context històric: parlar de la regència maria cristina (inici) i Alfons XII (mort)

Si juegas con fuego, te fuegas

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5923938
 Naïm El Harrak Colomé, Hana Ataneba, Douae Salah 2n Batx B

4. Era democràtic el sistema de la restauració?

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
● El règim de la Restauració se sustentava en un sistema electoral caracteritzat pel
caciquisme, la corrupció electoral i l'abstenció generalitzada (entre el 30% i 70% de persones
no votaven), que facilitava la manipulació de les eleccions en benefici dels partits del torn.
● El caciquisme es fonamentava en la influència sobre la societat de determinades persones
(cacics) que, servint-se del seu poder i autoritat, influïen en el comportament dels electors. Va
tenir la seva principal fortalesa en el món rural, tot i que també va actuar en el món urbà.
● Per aconseguir els resultats previstos en les eleccions es recorria sistemàticament al frau
electoral, a un conjunt de trampes que manipulaven els resultats electorals i que es coneix
com a tupinada. Es manipulaven el cens i les actes laborals, es compraven vots, s'incloïen
vots falsos a les urnes i s'amenaçava l'electorat, sovint amb garrots i porres.
● El procés de preparació de les eleccions començava amb l'encasellat, és a dir, es
manipulaven els diversos districtes, escollint amb quants es volia que sortís el guanyador i
quants guanyaven els altres partits, es feia de manera que no es fes evident el frau electoral.
● Van crear unes constitucions aparentment parlamentàries perquè semblés una oligarquia, tot
i que no ho era.

Reservados todos los derechos.

5. La crisi d’ultramar (Cuba i Filipines)
Des de 1824, Espanya només tenia les colònies de Cuba, Puerto Rico, el Carib, les Filipines i altres
illes petites al Pacífic. Cuba era la principal possessió, amb interessos i negocis importants espanyols
i amb un gran flux d'emigració espanyola. La vida econòmica es basava en plantació de sucre, cafè i
tabac.

A Cuba es trobaven els criolls espanyols, eren les persones nascudes a Cuba amb progenitors
d’origen espanyol. Aquests eren els qui gestionaven les plantacions d’esclaus que s’havien portat
d’Àfrica, els explotaven i imposaven a aquests la cultura, tradició i religió predominant a Espanya.

La política aranzelària que imposaven els governs espanyols convertia les illes en uns mercats
captius. Estaven obligats a comprar a elevats preus els productes espanyols, la legislació espanyola
els dificultava l'exportació cap a Europa o USA, ja que posaven traves i restriccions per a què això no
pogués passar. Com a conseqüència, la satisfacció cubana sobre Espanya va disminuir i alguns
criolls van començar a demanar autonomia.

L’any 1878 s’inicià el Conveni de Zanjón, en aquest es van pactar mesures entre Cuba i Espanya per:
- facilitar l'autonomia cubana
- abolir l'esclavitud
- aconseguir presència de diputats cubans al Parlament espanyol

Espanya va introduir a Cuba un impost a la importació de productes que no procedien d'Espanya.

Aquesta mesura va incomodar USA, que comprava una bona part del sucre i tabac de Cuba.

L'incompliment dels compromisos del Conveni de Zanjón, el nou aranzel i el suport estatunidenc van
fer que el 1895 s’iniciés el conflicte cubà, que es va allargar fins al 1898.
● Filipines no va participar en la insurrecció del conflicte

En morir Cánovas del Castillo, Sagasta va intentar una aproximació per la via autonòmica, va
concedir el sufragi universal masculí a Cuba, i va equiparar els drets dels cubans als dels espanyols.
També va atendre a les seves reclamacions d’autonomia aranzelària. Però en el moment en el qual
Sagasta va realitzar els canvis, la majoria ja era independentista i no autonomista (arriba tard).

Volien fer veure que tindran estatut, però ja era massa tard, ja que estaven enfadats. Els Americans
van enviar un vaixell al port per intentar defensar els interessos a l'illa, però un va explotar i va ser el
detonant per declarar la guerra a Espanya.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5923938
 Naïm El Harrak Colomé, Hana Ataneba, Douae Salah 2n Batx B

6. La guerra contra els Estats Units i la pèrdua de les últimes colònies

Els Estats units van enviar un vaixell anomenat “Maine” a Cuba pels seus interessos i aquest es va
enfonsar. USA va atribuir la culpa d’aquest fet a Espanya, però Espanya s’hi va negar. A partir d’aquí
es va generar un conflicte que es va intentar solucionar inicialment per la via pacifica: USA va
proposar a Espanya comprar l’illa. Però Espanya s’hi va negar, ja que era l’última illa important que
quedava.

A més, USA defensava que Espanya imposava unes condiciones horribles a Cuba, i va donar un
ultimàtum dient que si en un temps determinat no s’acordava la pau amb el territori cubà es generaria
un conflicte. De manera que el conflicte no va quedar solucionat i es va iniciar la guerra.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
● Cal mencionar que la guerra entre Espanya i USA era en desigualtat de condicions, ja que
USA estava molt millor preparat per a realitzar la guerra. Espanya era un país que vivia en
una quimera, és a dir, tenia la il·lusió de tenir molt poder, però en realitat no era així.

Espanya s’havia omplert d’orgull i defensava els seus actes en tot moment, en perdre la guerra, va
intentar demostrar que havia estat per la desigualtat de condicions. Tot i perdre Cuba, creien que
iniciar la guerra havia sigut una bona idea, ja que hagués sigut pitjor “regalar Cuba”.

Els obrers, les famílies i els soldats defensaven haver donat la independència a Cuba pel fet que ells
tenien consciència de classe i no de nació. La II AIT va intentar crear una consciència de nació per
poder arribar al poder (creen una bandera, un himne…).
Arriba la Primera Guerra Mundial i Espanya es queda amb la consciència de nació i el projecte de la

Reservados todos los derechos.

AIT fracassa.

7. Les conseqüències de la crisi del 1898

La derrota de la guerra amb els estats units va donar lloc a la crisi del 1898, aquesta crisi va portar
diferents conseqüències a Espanya.
● En l’àmbit econòmic: el producte interior brut va augmentar 13,9 a causa de l’arribada dels
indians l’any després de la crisi, però als anys posteriors va disminuir, fins a arribar al 7,6 el
1911, això vol dir que després de la derrota de la guerra, Espanya va anar perdent diners, a
més, per solucionar això es va produir una reforma a la Hisenda per fer front als deutes
causats per la guerra de Cuba i a la pressió fiscal.
● En relació amb la política, hi predominava una gran inestabilitat, i es va optar per un govern
regeneracionista, amb Francisco de Silvela al capdavant, aquest pretenia posar fi al
caciquisme i denunciava l’endarreriment econòmic i social a Espanya, aquest sistema de
govern criticava les conseqüències del liberalisme i defensava un augment del nivell
educatiu. També es va pensar que calia reconstruir el nacionalisme sobre els seus fonaments
per tal de deixar de banda les mentides. A més a més va haver-hi una pèrdua de flota
espanyola.
● I a escala social, aquesta derrota va resultar humiliant per a tota la societat espanyola i va
comportar una commoció moral col·lectiva. Entre tota la gent que va morir a causa de l’esclat
de la guerra, la major part eren soldats, i la causa principal eren problemes de salut, tot i que
també hi havia morts en combat o a causa de ferides. La davallada d’Espanya a causa de la
guerra, va afectar també als moviments literaris, donant lloc a la coneguda “generació del
98”, i va provocar un augment de moviments obrers, que es va traduir en violència.

Si juegas con fuego, te fuegas

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5923938
 Naïm El Harrak Colomé, Hana Ataneba, Douae Salah 2n Batx B

8. Catalunya i la guerra de Cuba

La guerra de Cuba va portar també a Catalunya una sèrie de conseqüències, ja que un cop iniciat el
conflicte amb Cuba, les classes benestants catalanes van defensar l’últim mercat colonial al seu
abast i van donar suport a la política econòmica del govern espanyol, en canvi, les classes populars
van mostrar un clar sentiment d’oposició a la guerra que es va traduir en actituds pacifistes
mitjançant protestes passives, també sorgeix la renaixença que pretén subvencionar la cultura
catalana i política per augmentar el nacionalisme.
● Catalunya tenia interessos sobre Cuba a causa dels anomenats “indians” que van permetre
millorar l’economia catalana, però aquesta es va veure afectada negativament a
conseqüència de les disminucions d’exportacions, a més, calia fer front al gran deute públic,

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
tot i que cal destacar que el retorn del capital realitzat pels indians va moderar els efectes
econòmics.
● Pel que fa a la política catalana, es va produir un enfrontament amb el primer govern de la
postguerra presidit per Francisco Silvela arran de l’increment de deutes de la guerra, això va
provocar una reacció en els gremis, ja que aquests van negar-se a pagar la pujada
d’impostos de la reforma d’hisenda i van protagonitzar l’anomenat “Tancament de Caixes” (a
causa de la reforma d’hisenda) l’any 1899 que va consistir a donar de baixa els establiments
comercials i indústries per tal de deixar de pagar la contribució sense que fos il·legal, però
aquesta resposta va augmentar la irritació contra el govern i els partits dinàstics. Davant tota
aquesta situació la burgesia va deixar de donar suport als partits dinàstics de la restauració i
van començar a animar noves formacions catalanistes, que reivindicaven l’autonomia i
prometien una política modernitzadora. De manera que, la crisi de 1898 va comportar la fi del

Reservados todos los derechos.

torn pacífic a Catalunya i la irrupció de noves forces a l’escena política.

Si juegas con fuego, te fuegas

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5923938